l’autònoma 200

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA FEBRER DE 2007

ESTUDIEN EL CERVELLDE LES AUS

Investigadors de diversesuniversitats, entre els qualsn’hi ha de la UAB,han demostrat l’existència d’una relació entre la midadel cervell de les aus i la sevacapacitat de sobreviure ala natura. És una teoria moltimportant per entendrel’evolució del cervell. PÀG. 9

ES DIVULGUEN ELS ITINERARIS DE NATURA

Coincidint amb l’Any de l’Evolució, la UAB ha fetun seguit d’actuacions permillorar i divulgar els dos itineraris de natura que hi ha senyalitzats al campusde Bellaterra. Can Domèneci Can Magrans són els dostorrents que donen nom a les dues rutes. PÀG.13

MILLORES EN LACARRERA ACADÈMICA

El Consell de Govern ha aprovat les primereslínies d’actuació en relacióamb la nova estructuracióde la carrera acadèmica a la UAB. Són les primeresconcrecions del procés de relleu generacional delprofessorat, que es farà de manera gradual. PÀG. 5

Tres-cents trenta centres de secundària van participar els dies 23, 24 i 25 de gener a la Jornada de Portes Obertes. PÀG.3

PAR

ETO

Disset milestudiants vénena la Jornadade Portes Obertes

Disset milestudiants vénena la Jornadade Portes Obertes

El rector va iniciar la seva intervenció enel Consell de Govern de l’1 de febrer pas-sat informant de la visita que va fer elconseller d’Innovació, Universitats iEmpresa, Josep Huguet Biosca, a la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, el dia12 de gener, juntament amb diversesautoritats del Departament. L’objectiude la visita era conèixer de prop la situa-ció del campus d’aquesta universitat icomentar-ne els aspectes de més in-terès.

A continuació, el rector va explicar elcontingut de la darrera sessió de l’Agèn-cia per a la Qualitat del Sistema Uni-versitari de Catalunya, en què es va posarde manifest la preocupació que hi ha perpart de les universitats en relació amb elprocés d’avaluació dels màsters oficials.

El rector va explicar que la UAB va ferconstar la seva desaprovació pel sistema

02

CLAUSTRE

La UAB considera que hi ha d’haver un mapa de titulacions més obert i flexible

El rector explica que el nombre d’alumnesno ha de ser l’únic criteria tenir en compte

INFORME DEL RECTOR

d’avaluació perquè considera que vul-nera l’autonomia universitària i perquèles avaluacions són molt heterogènies,tot i que la majoria dels màsters que hapresentat la UAB han superat l’avalua-ció, excepte un nombre molt reduït res-pecte dels quals es presentaran lesal·legacions dins el termini correspo-nent.

te, sinó que hi ha d’haver un mapa detitulacions més obert i més flexible, en elqual les assignatures es puguin cursaren diferents estudis.

Respecte a l’àmbit més intern de laUAB, el rector va comentar que ben aviatels degans i directors d’escola hauran depresentar la proposta d’estudis que elsseus respectius centres volen oferir el2008, any en què es preveu que la Uni-versitat iniciï la impartició dels títolsplenament adaptats al model europeu.Ferrer va explicar que aquest fet pot serun bon moment per reflexionar quant al’oferta que interessa fer, i va dir que mésendavant caldrà treballar en l’elaboracióde les propostes de plans d’estudis.

DOCUMENTSFinalment, el rector va presentar elsdocuments «Evolució de la dedicaciódocent de referència dels departamentsals quadres de comandament» i «Pro-posta de full de dedicació acadèmica delprofessor». Juntament amb la vicerecto-ra de Personal Acadèmic, Anna Ripoll, elrector va explicar-ne algunes de lesdades més rellevants.

En relació amb els estudis de grau, elrector Lluís Ferrer va comentar la pro-posta del Ministeri d’Educació i Ciènciade reduir el nombre de titulacions enfunció del nombre d’alumnes, i vacomentar el debat que s’ha generatentorn d’aquesta qüestió. El rector vaexplicar, respecte d’això, que la UABconsidera que el nombre d’alumnes noha de ser l’únic criteri a tenir en comp-

Les universitats van exposardavant l’AQU la preocupaciósobre el procés d’avaluació

dels màsters oficials

ACORDS

MÉS INFORMACIÓ: www.uab.cat/relacions institucionals

CARRERA ACADÈMICAS’aproven les primeres línies d’actuacióen relació amb la nova estructuració dela carrera acadèmica a la UAB.

INSTITUT D’ESTUDISS’acorda aprovar la transformació delCentre d’Estudis Internacionals i Inter-culturals en el Centre d’Estudis i deRecerca Institut d’Estudis Internacio-nals i Interculturals, alhora que s’aprovael reglament d’aquest centre.

HONORIS CAUSALa Facultat de Biociències acorda no-menar la professora Lynn Margulisdoctora honoris causa.(Més informació a la pàg. 4).

COMISSIONS DEL CONSELL DEGOVERNS’aprova la modificació de la normativade creació, composició i funcions de lescomissions del Consell de Govern,incorporant un apartat a l’article 3, refe-

rent als representants dels estudiants ales comissions del Consell de Govern.

ASSIGNACIÓ DE PERSONALS’aprova la proposta de model d’assig-nació de personal d’administració i ser-veis als departaments.

LLOCS DE TREBALLS’aprova la relació de llocs de treball delpersonal acadèmic i d’administració iserveis de la UAB.

Tres-cents trenta centres de secundàriade tot Catalunya i d’Andorra, amb untotal aproximat de 18.000 estudiants desecundària, van participar, els dies 23, 24i 25 de gener, en la Jornada de PortesObertes.

Durant aquests tres dies, es van fer 180xerrades de les diferents titulacions queofereix la Universitat Autònoma de Bar-celona. Un total de 120 professors de laUAB van oferir alguna d’aquestes ses-sions informatives.

Paral·lelament, els 400 professors desecundària que van venir a la UAB acom-panyant els seus alumes van tenir un pro-grama específic d’activitats. Coincidintamb l’Any de l’Evolució que celebra laUAB, els docents tenien l’opció de visitarl’exposició divulgativa dels grups derecerca de la UAB sobre l’evolució, ins-

Disset mil alumnes de secundària, a la UABLa Jornada de Portes Obertes aplega 330 centres de secundària

Durant tres dies, tota laUniversitat s’ha mobilitzatper atendre i informar els futurs universitaris

03

tal·lada al vestíbul de la Facultat de Cièn-cies. També podien fer senderisme per undels dos itineraris de natura que té senya-litzats la Universitat (vegeu la pàg. 13),guiats per tècnics del SEPMA i dels estu-dis de Biologia. O també podien visitar uncentre de recerca: el Centre Nacional deMicroelectrònica, el Centre de Recerca enSanitat Animal (CRESA) o el Centre deVisió per Computador. Vila Universitàriatambé va organitzar visites guiades alshabitatges per als alumnes interessats.

Des de primera hora del matí, la UABva instal·lar una carpa a la plaça Cívica,atesa pel personal del Punt d’Informa-

Fotògrafsper undia

ció, que guiava i distribuïa informacióentre els nouvinguts. A més, una vintenad’estudiants becaris van donar suport ales xerrades i van orientar els alumnespel campus.

La Jornada va ser-vir per estrenar elConcurs FotogràficCampus UAB, queha organitzat laUAB entre els es-tudiants de secun-dària per premiar

la creativitat. Es tracta que tots els estu-diants que han assistit a la Jornada dePortes Obertes o que han participat en lesVisites al Campus fotografiïn algun indretdel campus que els hagi agradat o bé unmoment determinat de la visita. Hi ha trespremis per a les millors fotografies. De laJornada de Portes Obertes, ja s’han rebutprop d’un centenar d’imatges. Les bases delconcurs es poden consultar al web www.uab.cat/concurscampusuab. El concurs ésobert fins al dia 18 de maig.

La plaça Cívica va concentrar els estudiants de secundària abans que comencessin les visites als centres.

L’auditori de Lletres (a dalt), i l’exposició a Ciències.

CAMPUS

Les bactèries, protagonistes de l’origen de l’evolució

Lynn Margulis, la prestigiosa investigadoraen microbiologia, participa en l’Any de l’Evolució

La investigadora Lynn Margulis.

04

El 16 de gener passat va visitar la UABuna de les investigadores més prestigio-ses del món en el camp de la microbio-logia: Lynn Margulis, que va pronunciar,a la sala d’actes del Rectorat, la con-ferència «Revolució en l’evolució», queobria el segon trimestre de l’Any del’Evolució de la UAB, dedicat a l’origende l’espècie humana. Va explicar la sevavisió sobre l’evolució de les espècies,que defuig les versions ortodoxes i en laqual té un paper revolucionari, durantl’era protozoica, l’aparició de les formesde vida eucariotes en el món microbià.

Per a la microbiòloga, hi ha «tres pro-cessos necessaris perquè es donin can-vis evolutius: el creixement de la pobla-ció, els canvis hereditaris i la selecciónatural». «El creixement», va continuar,«de la població de bactèries, l’organitza-ció de les comunitats, la producció degasos, la mobilitat i la sensibilitat són

fenòmens crucials associats a l’evolucióde la vida». Margulis defensa el paper dela simbiogènesi en l’origen de les espè-cies. Segons va explicar, «la simbiogène-si és la conseqüència evolutiva de la sim-biosi, perquè genera l’aparició de novesespècies». I va afirmar que «totes lescèl·lules han evolucionat per simbiogè-nesi excepte les bactèries».

CÈL·LULES PROCARIOTESPer a Margulis –que és membre del’Acadèmia Nacional de les Ciènciesdels EUA–, la divisió entre tots els éssersvius és la que es dóna entre les cèl·lulesprocariotes i les eucariotes. Les bactèriespertanyen al grup dels que estan formatsper cèl·lules procariotes, és a dir, aque-lles que no tenen l’ADN confinat dinsd’un nucli. L’associació de bactèries persimbiogènesi és, segons Margulis, l’ori-gen de tots els éssers formats per cèl·lu-les eucariotes.

«La història evolutiva de la discontinuï-tat inclou l’evolució del procés d’espe-ciació», un procés que, segons la investi-gadora, «no seria possible si no fos perl’origen i l’evolució de les cèl·lules euca-riotes a través de la simbiogènesi».

PREMIS

José Martínez Gázquez, professor delDepartament de Ciències de l’Antiguitat i del’Edat Mitjana (Àrea de Filologia Llatina), vaser rebut, el 8 de febrer, per la Reial Acadèmiade Bones Lletres com a acadèmic electe. Elseu discurs d’ingrés va tractar de «La igno-rancia y negligencia de los latinos ante lariqueza de los estudios árabes». La filologiallatina medieval és el centre del seu interès.Actualment, codirigeix un equip de recerca perestudiar la percepció de l’islam en la societatcristiana medieval i editar les traduccions lla-tines de l’Alcorà.

J. Martínez Gázquez, a la ReialAcadèmia de Bones Lletres

El Consell de Govern de l’1 de febrer vaaprovar el nomenament de Lynn Marguliscom a doctora honoris causa de la UAB aproposta de la Facultat de Biociències.Margulis és una de les principals figuresmundials en l’estudi de l’origen de la vida.Mentre que l’evolucionisme se centrava enl’estudi d’animals i plantes, ella va destacarla importància del món microbià en l’evolu-ció. A la concepció clàssica de veure les enti-tats pluricel·lulars com a éssers individuals,hi contraposa la visió de comunitats decèl·lules autoorganitzades.

Honoris causa per a L. Margulis

Aquest vídeo és un treball d’innovació docentrealitzat pel Servei de Microscòpia, que ha gua-nyat recentment el XV Certamen Internacionalde Cinema Mèdic, Salut i Telemedicina, delCol·legi Oficial de Metges de la Província deBadajoz. És un documental de divulgació cien-tífica sobre la cèl·lula animal, la reproducció i eldesenvolupament embrionari preimplantacio-nal, adreçat a estudiants d’educació secundàriaobligatòria i de batxillerat. Juntament amb eldocumental, es presenta una guia didàctica peral professorat. Es pot consultar a la pàgina webdel Servei: http://sm.uab.es.

Premi per a un vídeo elaboratpel Servei de Miscroscòpia

Al professor José Enrique Ruiz-Domènec,del Departament de Ciències de l’Antiguitat ide l’Edat Mitjana (Àrea d’Història Medieval),li ha estat concedit recentment el PremiCiutat de Barcelona 2006, en la categoriad’assaig, per l’obra El reto del historiador,una intel·ligent i agosarada combinaciód’observacions, anàlisis crítiques i recordspersonals sobre la situació actual de l’estu-di de la història. El professor és catedràticd’història medieval i ha impartit cursos i hapronunciat conferències en nombroses uni-versitats d’Europa i d’Amèrica.

J. E. Ruiz-Domènec, PremiCiutat de Barcelona 2006

05

Es transformaran lesplaces d’ajudant en placesde personal investigador enformació de forma gradual

El Consell de Govern de la UAB de l’1 defebrer va aprovar les primeres línies d’ac-tuació en relació amb la nova estructura-ció de la carrera acadèmica a la UAB. Estracta de les primeres concrecions deri-vades de l’acord del Consell de Governdel 20 de desembre de 2006, segons elqual la UAB ha d’endegar un procésimportant de relleu generacional del pro-fessorat. En aquest procés, la incorpora-ció de nou professorat serà l’elementclau per dur a terme un relleu planificat ique garanteixi un màxim grau de qualitaten la docència i en la investigació.

Així, i segons l’acord ara aprovat, laUAB i els representants sindicals del per-sonal acadèmic desenvoluparan con-juntament les disposicions normativesque permetin l’assoliment d’aquestsobjectius sobre la base de la unificacióde les figures de personal investigadoren formació a què fa referència elConveni Col·lectiu per al PersonalDocent i Investigador de les UniversitatsPúbliques Catalanes.

Per tal d’assegurar l’acompliment delsobjectius inicials esmentats, s’estableixque, a partir del curs 2007-2008, la

Aprovades les primeres línies d’actuació en relacióamb la nova estructuració de la carrera acadèmica

Universitat Autònoma de Barcelonaincrementarà el nombre de places con-vocades com a «personal investigadoren formació». El seu reglament s’acor-darà amb les estructures bàsiques de laUAB després d’una negociació prèviaamb els agents socials.

PROCÉS GRADUAL DE TRANSFORMACIÓEs posarà en marxa, de manera flexible,un procés gradual de transformació deles places d’ajudant en places de perso-nal investigador en formació, en funcióde les necessitats estructurals de cadadepartament. La dedicació docent d’a-quest personal serà la que estableixil’Estatut dels Becaris de la UniversitatAutònoma de Barcelona vigent en cadamoment. De forma anàloga, es posaràen marxa un procés gradual de regularit-zació de les places estructurals de pro-fessorat associat inadequat, segons esta-bleix la disposició transitòria segona delConveni Col·lectiu.

Aquesta regularització podrà materia-litzar-se en places d’associat, en placesde personal investigador en formació oen d’altres figures, d’acord amb lesnecessitats docents i investigadores deles estructures bàsiques.

Per tal d’iniciar la negociació de lesaccions concretes que es desprenen delsprincipis anteriors, l’acord estableix uncalendari de reunions que ha començatel mes de febrer de 2007.

La proposta d’una nova carrera acadèmica a laUAB sorgeix de la constatació d’algunes man-cances que des de fa temps es produeixen a lanostra universitat, tal com es va debatre aldarrer Claustre. El model proposat per l’equipde govern queda perfilat en dues etapes dife-renciades i no connectades.

La primera etapa és de formació investigado-ra i l’objectiu fonamental n’és la realització dela tesi doctoral. Es preveu que duri quatre anysi que totes les places que s’ofereixen siguin depersonal investigador en formació, amb unadedicació a la recerca intensa i una dedicaciódocent baixa, sense fomentar la contractacióimmediata un cop siguin doctors.

La segona etapa és de consolidació de perso-nal docent. S’inicia amb la categoria de profes-sor lector a partir de la selecció de personesdoctorades i acreditades, i es progressa cap ales categories d’agregat o titular.

Aquesta nova carrera té una durada aproxi-mada de 10-13 anys, fins a aconseguir unaplaça «permanent». Moltes de les actuacionsles haurà d’aprovar el Consell de Govern i mol-tes s’hauran de negociar amb els agents so-cials, com ja s’ha fet amb les primeres líniesd’actuació que es presenten en aquesta matei-xa pàgina. En tot cas, pensem que és un modelcarregat de futur, que cerca fer atractiva lanostra universitat a joves amb talent d’arreu ique ha de permetre un relleu generacional a laUAB que garanteixi la qualitat docent i investi-gadora de la nostra universitat.

AAnnaa RRiippoollll,, vviicceerreeccttoorraa ddee PPeerrssoonnaall AAccaaddèèmmiicc

Un model carregat de futur

La UAB llança a escala internacional 250 beques predoctorals

La Universitat Autònoma de Barcelona(UAB), en la seva línia d’enfortir lainvestigació científica, ofereix 250 be-ques predoctorals per a la formació depersonal investigador a la UAB en tots

els seus àmbits científics. Aquestesbeques formen part de les diverses con-vocatòries que aniran apareixent durantl’any 2007. Els becats assumiran les tas-ques pròpies de la realització de tesisdoctorals en grups de recerca. Podenser-ne beneficiàries les persones queestiguin en possessió del títol de llicen-ciat, enginyer o arquitecte superior. Ladurada de la beca és de quatre anys.

El llançament d’aquestes beques es faa escala estatal i internacional. Així, desde mitjan febrer fins a finals de març, esfa una campanya publicitària en diaris i

a Internet. El web de la UAB, en les ver-sions catalana, espanyola i anglesa, ofe-reix un apartat específic sobre aquestesbeques: www.uab.es/bequesrecerca. Aquí,s’hi pot trobar informació detalladasobre les diferents línies i camps derecerca que ofereix la UAB per fer la tesi.Les persones interessades poden omplirun formulari i deixar les seves dades, ques’incorporaran a un fitxer general delssol·licitants que han mostrat interès.

El web també inclou informació sobreles beques predoctorals del MEC i de laGeneralitat de Catalunya.

CAMPUS06

El dia 15 de febrer es va obrir el primerperíode d’inscripció dels màsters ofi-cials que la UAB oferirà el pròxim curs2007-2008. Els primers màsters ambpreinscripció oberta són els que ja s’ofe-reixen aquest curs. Properament s’hiafegiran els nous màsters aprovats.

Aquests són uns estudis amb caràcteroficial, preu públic i adaptats al nouEspai Europeu d’Ensenyament Su-perior. La data límit per inscriure-s’hi enaquest primer període és el 9 de març.

L’oferta de màsters oficials de la UAB esconcreta en una formació avançada quepermet una especialització acadèmica oprofessional o bé iniciar la carrera inves-tigadora. Aquests estudis tenen una ex-

Comença la preinscripcióals màsters oficials

tensió d’entre 60 i 120 crèdits ECTS i hipodrà accedir qualsevol persona amb untítol universitari oficial.

Els màsters oficials poden ser propis dela Universitat, coordinats i gestionatsúnicament per la UAB; interuniversita-ris, coordinats conjuntament per la UABi altres universitats de l’Estat espanyol; iErasmus Mundus, organitzats conjunta-ment per la UAB i altres universitats de laresta del món.

Els requisits i les característiques delsmàsters interuniversitaris i dels ErasmusMundus són essencialment els mateixosque els dels màsters propis de la UAB, sibé convé consultar les especificitats delprograma en alguna de les universitatsparticipants. Les persones que hi estiguininteressades poden ampliar la informa-ció al web www.uab.cat/mastersoficials.També es pot obtenir informació especí-fica sobre els màsters oficials al telèfon 93581 48 48 (atenció de 9 a 19 h) i a l’adreçaelectrònica masters.oficials@uab.cat.

El primer període de preinscripció a aquestsmàsters resta obert fins al dia 9 de març

EEll ddiiaa 2299 ddee ggeenneerr eess vvaa iinnaauugguurraarr ooffiicciiaallmmeenntt eell ppuunntt dd’’aaccoolllliiddaa ii dd’’iinnffoorrmmaacciióó ppeerr aaeessttuuddiiaannttss eessttrraannggeerrss,, uubbiiccaatt aa llaa ppllaaççaa CCíívviiccaa..

TTaanntt eell rreeccttoorr,, LLlluuííss FFeerrrreerr,, ccoomm llaa vviicceerreeccttoorraa ddee RReellaacciioonnss EExxtteerriioorrss ii CCooooppeerraacciióó,,MMeerrcceeddeess UUnnzzeettaa,, vvaann ddeessttaaccaarr llaa ttaassccaa ddeellss mmeemmbbrreess dd’’aaqquueessttaa ooffiicciinnaa,, ddeeddiiccaattss aabbuussccaarr ssoolluucciioonnss ppeerr aa ttoottss eell dduubbtteess ii pprroobblleemmeess qquuee ppuugguuiinn tteenniirr eellss aalluummnneesseessttrraannggeerrss qquuee vvéénneenn aa llaa UUAABB..

LL’’IInntteerrnnaacciioonnaall WWeellccoommee PPooiinntt ((IIWWPP)) ttéé llaa ccooll··llaabboorraacciióó ddee llaa FFuunnddaacciióó UUnniivveerrssiittaattAAuuttòònnoommaa ((FFUUAABB)) ii ééss oobbeerrtt ddee ffoorrmmaa iinniinntteerrrroommppuuddaa ddeess ddee lleess 99..3300 ddeell mmaattíí ffiinnss aalleess 77 ddee llaa ttaarrddaa..

Inauguració de l’International Welcome Point

BREUS

FOTONOTÍCIA

L’escriptor C. P. Snow ens parla d’una separació entre la cultura científica i la humanística. El cinema, com a vehicle de popularització de la ciència, es presentacom un pont eficaç per unir ambdós costatsde la riba. L’anàlisi d’aquest invent i les sevesrepercussions socials van ser el fil conductorde la XIV Reunió de la Societat Espanyolad’Història de la Medicina, que es va dur a terme del 22 al 27 de gener. El tema del certamen va assolir reunir professionals de diferents branques del saber i de diversos punts del planeta.El programa estava dividit en dues activitats.La primera consistia en la projecció i discussió de films de ficció i documentals;es va fer la primera projecció mundial d’un documental que s’havia extraviat durantla guerra civil espanyola. La segona activitatva ser el simposi. Aquí, els experts de diferentsfronts van presentar les seves últimes investigacions sobre les interseccions entre la història, el cinema i la medicina.Sens dubte, una iniciativa que ha assolitacostar ambdues cultures de forma atractivai comprensiva alhora que reflexiva i crítica.

Simposi sobre història,cinema i medicina

La Biblioteca d’Humanitats de la UniversitatAutònoma de Barcelona, amb el suport del Fons de Solidaritat de la Universitat, ha enviat 1.800 llibres a la Biblioteca Pública«Rubén Martínez Villena» de la ciutat del’Havana (Cuba). La Biblioteca d’Humanitatsrep anualment gran quantitat de donatius, moltsd’aquests inadequats a les característiquesd’una biblioteca universitària. Són aquestsexcedents de documents, i només els quehan entrat dins d’uns criteris determinatsper l’entitat receptora, els que s’han enviat a Cuba. Majoritàriament, es tracta d’obresliteràries, llibres infantils (contes i documentsil·lustrats). Valors de solidaritat i cooperaciósón els que han motivat aquesta iniciativa,que es vol que no sigui l’única.

La Biblioteca d’Humanitatsenvia 1.800 llibres a Cuba

CAMPUS 07

L’Igop reuneixacadèmics, polítics i ciutadans per analitzar la participació al món local

Experiències de democràciaparticipativa, en unes jornades

Els dies 1 i 2 de febrer, van tenir lloc, al’Escola de Polítiques Socials i Urbanes,les Jornades Avaluant la ParticipacióCiutadana. Com Millorar la Qualitat de laDemocràcia Participativa al Món Local,organitzades per l’Institut de Govern iPolítiques Públiques (Igop) de la UAB.

Les Jornades, adreçades tant al mónacadèmic com a tècnics i polítics delmón local, i també a activistes i ciutadansvinculats o interessats en el camp de lademocràcia participativa, van servir perreflexionar entorn de les experiències departicipació ciutadana i posar en comúdiferents aportacions del món acadèmicamb les vivències reals del món local, aescala tècnica, política i ciutadana.

Des del mateix Igop, per exemple, s’es-tan duent a terme diferents projectes derecerca aplicada a l’àmbit de l’avaluaciód’experiències participatives: l’avalua-ció dels projectes de participació localsubvencionats per la Direcció Generalde Participació Ciutadana de la Genera-litat de Catalunya, l’elaboració del mapade la participació de la ciutat de Bar-celona, l’assessorament a l’ObservatoriInternacional de la Democràcia Partici-pativa, la Secretaria Científica de l’Ob-servatori Local de la Diputació de Bar-

celona i l’avaluació dels Plans de laSocietat de la Informació del ConsorciLocalret, entre d’altres.

A la inauguració de les Jornades, vanparticipar-hi Joan Subirats, catedràtic deCiència Política de la UAB i director de l’Igop; Joaquim Brugué, director ge-neral de Participació Ciutadana de laGeneralitat de Catalunya; Carme Garcia,diputada delegada de la Direcció deParticipació Ciutadana de la Diputa-ció de Barcelona; Ramon Nicolau, regi-dor de Participació, Solidaritat i Coope-ració de l’Ajuntament de Barcelona; iJordi Sànchez, director de la FundacióJaume Bofill.

BREUS

Del 19 de febrer al 2 de març de 2007, ambdósinclosos, s’obre la nova convocatòria d’ajuts a la mobilitat per a estudiants de la UAB.Aquests ajuts corresponen als programesd’intercanvi Sòcrates-Erasmus, Sèneca-Sicuei Propi de la UAB, per al curs 2007-2008. El programa Sòcrates-Erasmus possibilitaals alumnes matriculats en universitats europees l’estada acadèmica en una altrauniversitat europea. En aquesta convocatòria,la UAB té signats acords bilaterals amb mésde 400 universitats de 22 països diferents. En el cas de les beques Sèneca-Sicue, l’adjudicació dels ajuts la fa el Ministerid’Educació i Ciència (MEC) i permet l’estadaen una universitat espanyola. Mitjançant el Programa Propi de la UAB, els alumnesmatriculats a la UAB poden gaudir d’unaestada acadèmica d’un curs en una universitatno europea. En tots els casos, els estudiantsde la UAB que marxin d’intercanvi tindrangarantit el reconeixement posterior dels estudis cursats a l’estranger. Aquestreconeixement d’estudis es farà d’acord amb la taula d’equiparacions que l’alumnepactarà amb el coordinador responsable d’intercanvis de la facultat, abans d’anar a la universitat de destinació. En l’apartatMobilitat i Intercanvi del web de la UAB, esdetallen els procediments que s’han de seguirper optar a una plaça d’aquests programes.

Nova convocatòria d’ajuts a la mobilitat per a estudiants

Durant la celebració de la Nit Literària de Lleida, es van concedir dos premis a professors de la UAB: Eduard Vilella Moratói David Vidal Castell. El professor EduardVilella, del Departament de FilologiaFrancesa i Romànica (Àrea de FilologiaItaliana), va guanyar la 23a edició del PremiVallverdú d’Assaig per l’obra Doble contrasenzill, en la qual s’aproxima al personatgedel doble en la història de la literatura i estudia el concepte d’individu en la societatoccidental.Pel que fa als premis Lleida, que es concedeixen a projectes, el dedicat a la prosaen sentit ampli va ser per al professor DavidVidal Castell, del Departament de Periodismei de Ciències de la Comunicació i vicedegàd’Ordenació Acadèmica i Professorat, amb La fulla a punt de caure, on s’endinsa en lescauses que van portar una mare a assassinarels seus fills i després intentar suïcidar-se.

Professors de la UAB, premiatsa la Nit Literària de Lleida

Acte d’homenatge a les empreses Les trenta-cinc empreses i institucionsque, al llarg de divuit anys, han partici-pat i han donat suport al ProgramaUniversitat-Empresa (PUE), de la Facul-tat de Ciències Econòmiques i Empre-sarials, van rebre un homenatge a finalsde l’any passat. Aquest programa, que esva iniciar el curs 1989-1990, amb 24 estu-diants de la titulació d’Administració iDirecció d’Empreses i 13 empreses i ins-titucions, incorpora en el segon cicle deles titulacions d’ADE i ECO dos períodesde pràctiques que els estudiants fan en

empreses i institucions sota la supervi-sió d’un tutor. Actualment, el PUE acull92 estudiants que formen la divuitenapromoció i hi participen 35 empreses iinstitucions.

El rector de la UAB, Lluís Ferrer, que vapresidir l’acte, va adreçar el seu reconei-xement i el de la UAB a les empreses i ins-titucions del PUE pel seu rellevant paperen el funcionament del programa, que fapossible incorporar al currículum delsestudiants les competències necessàriesper a la professió d’economista.

Dos moments de les Jornades.

CAMPUS08

Coincidint amb el primer aniversari dela mort del professor Josep Egozcue, eldia 7 de febrer va tenir lloc, a la sala d’ac-tes de la Facultat de Biociències, un acteen memòria del professor en el marc delPrograma de Doctorat de Biologia Cel-lular. En presència dels familiars del pro-fessor Egozcue, el secretari general de laUAB, Rafael Grasa, va presidir l’acte ennom del rector.

Joaquima Navarro, secretària del De-partament de Biologia Cel·lular, va pre-sentar el conferenciant Mark de Brae-keleer, de la Facultat de Medicina i deCiències de la Salut de la Universitat de la Bretanya Occidental, el qual vaglossar la tasca del professor Egozcue totdestacant també el seu humanisme i laseva bonhomia.

En el transcurs de l’acte van parlartambé Anna Genescà, coordinadora delprograma de doctorat, que va valorar latasca del mestre que els va donar leseines adients i el gust pel treball. Eldirector del Departament de BiologiaCel·lular, Lluís Tort, va glossar la seva

La Facultat de Biociènciesfa un acte en el marc del Programa de Doctorat en Biologia Cel·lular

Homenatge al professor Egozcueen l’aniversari de la seva mort

facilitat per crear i liderar equips. La vice-degana de la Facultat de Medicina,Agustina García, va recordar anècdotesque van mostrar la personalitat del pro-fessor i es va fer ressò del seu compromísamb la societat. Jordi Barbé, degà de laFacultat de Biociències, va recordar queell va ser alumne seu i va manifestar comla capacitat de mestratge del professorEgozcue feia compatible una màximadedicació docent amb una investigacióde primer nivell. Finalment, el secretarigeneral, Rafael Grasa, va recordar queJosep Egozcue va fer ciència, docència,compromís social i gestió universitàriaamb una exemplaritat absoluta.

http://www.antalya.uab.es/sepma

La feina administrativa comporta implicacions per al medi ambient i lasalut: des de l’ús de productes que alliberen substàncies nocives (líquidscorrectors, fotocopiadores, mobles...) que contaminen l’aire que respi-rem, fins a productes que estan fabricats amb substàncies que sovintprovenen de fonts no renovables, com els plàstics. El Servei de Prevenciói Medi Ambient de la UAB va crear el web de Compra Verda amb la inten-ció de difondre la compra i el consum responsables dels productes queutilitzem quotidianament. Així, en aquestes pàgines podreu trobarinformació referent al que es considera una «oficina verda», diferentsguies sobre aquest tipus de compra i una base de dades de productesecològics. També s’hi pot consultar informació sobre les etiquetes ecolò-giques. Finalment, inclou un apartat amb indicacions sobre què podemdemanar a les empreses i comerços de la UAB.

EL WEB

BREUS

Mor el pare de la literaturacomparada, Claudio Guillén

El professor de literatura comparada i acadèmic Claudio Guillén va morir el dia 27 de gener a Madrid. Fill del poetaJorge Guillén, es va llicenciar en LiteraturaComparada a Harvard i quan va tornar del’exili va ser l’introductor dels estudis de literatura comparada a Espanya. L’any 1982, va ser designat catedràtic extraordinari de Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona,que va ser la primera universitat de l’Estata fer aquests estudis. El 1999 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Assaigper la seva obra Múltiples moradas.

Nous càrrecs en el personaldocent i investigador

El professor Joan Pagès Blanch és el noudirector del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de lesCiències Socials. Des del mes d’octubre, el professor Remo Lucio Suppi Boldritoocupa el càrrec de delegat del rector per a l’Oficina Autònoma Interactiva Docenti l’«e-universitat». Des de l’octubre, el professor Jaume Pujol Capdevila és director de l’Escola Universitàriad’Informàtica. I finalment, la professoraMontserrat Llagostera Casas és la directora del Departament de Genètica i de Microbiologia des de l’1 de gener.

09

RECERCA

La mida del cervell de les aus és clau per a la seva supervivència, segons un estudi

Els especialistes consideren molt importantaquesta teoria per entendrel’evolució del cervell

Investigadors de diverses universitats,entre ells Daniel Sol, del Centre de Re-cerca Ecològica i d’Aplicacions Fores-tals (CREAF) de la UAB, han aconseguitdemostrar l’existència d’una relacióentre la mida del cervell de les aus i laseva capacitat de sobreviure a la natu-ra.

Els científics consideren que la valida-ció d’aquesta teoria, denominada delbuffer cognitiu, té una gran importànciaper entendre l’evolució del cervell de lesespècies.

La teoria del buffer cognitiu respon auna pregunta durant molt de tempsqüestionada pels estudiosos de l’evolu-ció del cervell: si biològicament el crei-

xement d’un cervell suposa un alt costde desenvolupament i manteniment,per què algunes espècies desenvolupenun cervell gran? Una possibilitat és que un cervell gran contribueixi a aug-mentar la supervivència dels individusdavant de problemes ambientals mit-

Debat sobre l’aplicació de les tecnologies convergents a la salut

El cervell de les aus ha estat la base de la recerca.

Meyya Meyyappan, durant la seva intervenció.

jançant ajustos del comportament. Re-centment, científics de diverses univer-sitats han aconseguit validar aquestahipòtesi en les aus demostrant que lesespècies amb cervells més grans sobre-viuen millor a la natura que les quetenen cervells més petits.

COMPARACIÓ AMB 224 ESPÈCIESPer arribar a aquesta conclusió, els in-vestigadors han comparat la mida delcervell de 224 espècies d’ocells de dife-rents regions del planeta amb les taxesde mortalitat anual dels adults.

La mortalitat depèn de molts factors,com el tipus d’hàbitat on viu l’espècie oels riscos associats als moviments mi-gratoris, però la relació entre cervell imortalitat va resultar independent d’a-quests altres factors.

Així doncs, aquest estudi suggereixque un dels beneficis de posseir un cer-vell gran és el fet de reduir la probabili-tat de morir per causes extrínseques.

Els dies 25 i 26 de gener, va tenir lloc aBarcelona el Converging TechnologiesForum 2007, que organitza ConvergingTechnologies Initiative (UAB) sota ladirecció del professor Jordi Aguiló, i queenguany va portar el títol de «Salut isocietat». Experts d’arreu del món vanparlar sobre el paper de les tecnologiesconvergents en el sector de la salut.

La convergència de la nanotecnologia,la biotecnologia, les tecnologies de lainformació o les ciències cognitives obreel camí a aplicacions pioneres tals comles neuropròtesis per restaurar o millo-rar la funció visual, establir un canal decomunicació entre el cervell i un ordina-dor per controlar-lo amb la ment, millo-rar el tractament de malalties neurode-

generatives, etc. A la sessió inaugural, elcoordinador científic de la FundacióVodafone, Javier del Arco, va destacar laimportància de les tecnologies de«monitorització exterior», que permeten«seguir el que passa a l’interior delmalalt». El director del Centre Nacionalde Microelectrònica, Francesc Serra, vaparlar de la convergència entre les tecno-logies que desenvolupen els centres derecerca de la UAB. Entre els ponents hihavia Meyya Meyyappan, director delCenter for Nanotechnology. NASA AmesResearch Center (EUA), que va parlar debionanotecnologia, un camp que per-metrà «desenvolupar tractaments mésefectius i menys cars i optimitzar l’úsdels fàrmacs».

Centre Grup de Tècniques de Separació en Química

GRUP DE RECERCA

Biomedicina, mediambient, agroalimentaciói instrumentació analíticasón les línies de recerca

10 RECERCA

peus, així com també convenis amborganismes i companyies públiques iprivades. Cal destacar la col·laboracióinternacional del Centre GTS amb grupsde recerca d’Europa, els EUA i el Japóamb finalitats específiques de R + D iacadèmiques.

POLÍTICA DE RECERCA I SERVEISLa política de recerca i serveis duta aterme pel Centre al llarg del anys ha pro-porcionat un personal especialitzat ambexcel·lents coneixements tècnics de R + Den l’àmbit de la biomedicina, el mediambient i la instrumentació científica enel camp de la química analítica, que haadquirit un reconegut prestigi interna-cional mitjançant el nombre de patents ipublicacions produïdes. Actualment, el

El grup, dirigit per Manuel Valiente, el componen quatre professors, tres tècnics i més d’una desena de becaris predoctorals.

grup, dirigit pel professor Manuel Va-liente, el componen quatre professors(Cristina Palet, Maria Muñoz, José LuisBriansó i Montserrat López), tres tècnics(Gustavo Pérez, Montserrat Resina iJorge Macanás) i més d’una desena debecaris predoctorals i col·laboradors.

Alguns dels projectes que el centreGTS té en cartera per al futur són elssegüents:

– Biomedicina: en una de les líniesd’estudi del grup, la recerca urològica, laidentificació i avaluació de compostos

El Centre GTS (Grup de Tècniques deSeparació en Química) és un grup de re-cerca del Departament de Química de laUAB que té el seu origen l’any 1982 ambl’activitat de recerca del professor Ma-nuel Valiente, aleshores professor nonumerari (PNN) de Química Analítica.Des de l’any 1993 i fins a l’actualitat, ésun Grup Consolidat de Recerca deQualitat per la Generalitat de Catalunya,i des del 2002 forma part de la Xarxad’Innovació Tecnològica del Departa-ment d’Indústria de la Generalitat deCatalunya, on va passar a ser l’actualCentre GTS.

La recerca d’aquest grup es dirigeix capal disseny i desenvolupament de novestècniques de separació, així com també ala millora de les que ja existeixen, apli-cant-les a gran varietat de situacions queinclouen: recerca mediambiental, apli-cacions biomèdiques i agroalimentàriesi processos analítics. L’activitat del GTSinclou el desenvolupament de projectes,consultoria, assessorament i servei alclient en temes concrets.

El suport econòmic per al desenvolu-pament d’aquestes activitats l’aportenprogrames de recerca nacionals i euro-

Per al futur, el Centre GTSté projectes en l’àmbit

de la biomedicina, el mediambient i la instrumentació

Investigadors del Centre GTS han desenvolupat estades en centres d’investigació interna-cionals, com ara la instal·lació Sincrotró de la Universitat de Stanford, Califòrnia (EUA), a fide millorar i augmentar l’expertesa del personal del centre en aspectes com ara l’especia-ció de mercuri en mostres mediambientals o en mostres odontològiques. Concretament,s’han aplicat tècniques de microsonda basada en radiació X procedent de sincrotró per tald’observar de forma directa la presència d’Hg i d’altres elements en peces dentals restau-rades amb amalgames dentals, per comprovar la possible difusió dels elements de lesdents cap al torrent sanguini a través de la polpa. A més, també han portat a terme estu-dis amb m-EXAFS per tal d’aconseguir l’anàlisi de l’especiació molecular i del medi on estroba l’Hg per analitzar-ne la possible solubilitat i mobilitat.

Els resultats obtinguts indiquen una distribució heterogènia dintre i entre les regionsobservades i una mínima difusió de manganès, ferro, coure, zinc, arsènic, brom i plom através de la dent, correlacions lineals entre mercuri i coure, així com també la interaccióde mercuri elemental amb les fases del compost intermetàl·lic Ag3Sn.

Estudien la presència de mercuri en mostres odontològiques

tòxics ambientals i dels seus metabòlitsderivats del medi ambient, que podencausar incidències urològiques o malal-ties com ara el càncer de bufeta.

– Medi ambient: avaluació de les espè-cies involucrades en contaminants po-tencials a nivells cada cop més baixos,emprant tècniques molt diverses quepuguin proporcionar una elevada quan-titat i qualitat d’informació, com ara laradiació de sincrotró.

– Instrumentació: desenvolupamentde noves interfases instrumentals per ala determinació de contaminants enfluids biològics.

Actualment, el grup es troba en procésd’acreditació de la Norma de QualitatInternacional ISO 9001.

11RECERCA

Realitzar una exhaustiva anàlisi forense iun minuciós treball de documentació decadascun dels casos d’exhumació de fos-ses de desapareguts de la guerra civil idel franquisme és una qüestió fonamen-tal per tal que puguin ser jutjats algundia. Aquesta va ser la principal conclusióde les Jornades sobre Arqueologia Fo-rense, Recuperació de la Memòria Histò-rica i Lluita contra la Impunitat organit-zades el 25 i 26 de gener per diferentsdepartaments de la UAB.

L’esdeveniment va reunir juristes, ar-queòlegs forenses, antropòlegs, historia-dors i membres de les diferents associa-cions per a la recuperació de la memòriahistòrica d’arreu de l’Estat espanyol, i vaposar en relleu la necessitat de treballarplegats en una mateixa direcció: la digni-ficació de les persones que van patirassassinats i desaparicions forçoses, mit-jançant l’exhumació de les restes i ladevolució d’aquestes als seus familiars, iles iniciatives judicials per demandar l’a-nul·lació de les sentències dictades.

El Projecte de llei de la memòria histò-rica elaborat pel Govern espanyol va serrevisat a fons per part dels experts juris-tes que hi van intervenir. Carlos JiménezVillarejo, exfiscal general Anticorrupció;Carlos Villán, president de l’AssociacióEspanyola per al Desenvolupament il’Aplicació del Dret Internacional delsDrets Humans (AEDIDH); i GregorioDionis, president de l’Equip Nízkor, van

Les Jornades van esdevenir un actea favor de la memòriahistòrica

L’esdeveniment va reunir juristes, arqueòlegs forenses, antropòlegs, historiadors i membres de diferents associacions.

Nova York; i Miguel Botella, director delLaboratori d’Antropologia Física de laUniversitat de Granada, van insistir en lanecessitat d’establir la metodologia ade-quada per abordar l’estudi dels cossosexhumats amb rigor científic per tal quepuguin tenir validesa judicial arribat elmoment.

Inaugurades per Lluís Ferrer, rector dela UAB, i Xavier Hernández, director de Recerca de la Generalitat de Cata-lunya, les Jornades també van servir perestructurar un equip de referència a laUAB, format per investigadors de dife-rents departaments, i per crear unaxarxa de científics que pugui ajudar arespondre les demandes de les institu-cions i, sobretot, de les associacions de-dicades a la recuperació de la memòriahistòrica i a la lluita contra els crimscontra la humanitat.

Arqueologia forense i recuperacióde la memòria, a debat

criticar el plantejament «tebi i pusil·là-nime» de la Llei i el rebuig governamen-tal a la revisió de les sentències dictadesdurant el franquisme. També van de-nunciar la inactivitat mostrada fins araper la justícia espanyola en aquestàmbit.

Pel que fa a l’arqueologia forense,reconeguts experts, com ara FranciscoEtxeberria, professor de l’Àrea de Medi-cina Legal i Forense de la Universitat delPaís Basc; Dawnie Stedman, antropòlo-ga forense de la Universitat Estatal de

BREUS

El 26 de gener es va presentar el quart mòdul presencial del Màster de Fisiopatologia i Tractament del Dolor,activitat organitzada per la Càtedrad’Investigació i Docència en Dolor UAB-IMAS-Menarini. A l’acte, hi va ser present la professora Margarida Puig, directora de la Càtedra, els professorsMarshall Devor (Israel) i Gabor Racz (EUA), i el doctor Ricardo Ruiz-López, experts de reconegut prestigi internacional en el camp del dolor. Aquest quart mòdulversa sobre el dolor musculosquelètic, la patologia amb la incidència més gran a les consultes especialitzades en dolor.

Experts internacionals deldolor, a Casa Convalescència

Del 24 al 26 de gener, va tenir lloc a la Facultat de Ciències el taller de l’ICREAsobre desordres en els àtoms freds, organitzat pel Departament de Física de la UAB i l’Institut de Ciències Fotòniques(Icfo), amb l’objectiu de promoure entre els investigadors la col·laboració i l’intercanvid’idees en aquest àmbit. Els sistemes desordenats i frustrats tenen un paper centralen la física de la matèria condensada des dela descoberta del fenomen de localitzacióquàntica per P. W. Anderson l’any 1958.

Trobada sobre desordres en els àtoms freds, a Ciències

Tècnica per fabricar estructures magnètiques

Investigadors de diversosdepartaments treballen en la creació d’un grup

de recerca de referència estatal

Investigadors de la UAB i de l’ICREA han elaborat un mètode de fabricació d’elements magnètics de dimensions submicromètriques més senzill i econòmicque els sistemes convencionals. El nou procés es basa a deformar localment el material inicialment no magnètic. Lesestructures que s’obtenen tenen múltiplesaplicacions: sistemes d’emmagatzematgede dades magnètiques, sensors magnètics,aplicacions biomèdiques, micro o nanodispositius magnetoelectrònics, etc.

12 RECERCA

El mes de gener passat, el Fòrum de laRecerca 2006 va organitzar dues taulesrodones i tres conferències per conti-nuar avançant en la reflexió sobre lesestratègies de futur de la UAB en matè-ria de recerca. La taula rodona «Uni-versitat i empresa», que va aplegar pro-fessionals de diverses empreses, vaposar de manifest els principals aspec-tes que s’han de tenir en compte perquèaquesta relació resulti eficaç i enriqui-dora en termes socials i econòmics.Intensificar la transferència de coneixe-ment i afavorir la permeabilitat de pro-fessionals des d’un àmbit cap a l’altrevan ser algunes de les propostes aporta-des pels ponents.

«El cost i el finançament de la recerca»va centrar el debat de la segona taularodona, en què van participar diferentsinvestigadors procedents d’universitatseuropees, els quals van fer una crida per

S’analitza la relació universitat-empresa, elfinançament i el paper dela universitat en la societat

reclamar més suport a la recerca. XavierTestar, exdirector general de Recerca dela Generalitat, va destacar que es passaper una bona situació a Catalunya, peròque cal fer créixer alhora el sector de R +D en quantitat i fer una atenció especiala la qualitat .

Andreu Mas-Colell, exconseller d’Uni-versitats, Recerca i Societat de laInformació, va apuntar les bases per feruna recerca competitiva a Catalunya enla conferència que va impartir sobre«Recerca i tecnologia», i va proposarpotenciar els instituts i projectes inter-universitaris de postgrau, la recerca defrontera i la consolidació dels centresque existeixen.

D’altra banda, el doctor SalvadorBarberà, catedràtic d’Economia i d’His-tòria Econòmica de la UAB i exsecreta-ri general de Política Científica i Tecno-lògica, va pronunciar la conferència«Recerca i tecnologia a Espanya», en laqual va destacar el fet que Espanya estroba encara molt per sota de la mitja-na de despesa en recerca de la UE i queencara és molt aviat perquè les mesu-res que s’estan duent a terme per millo-rar aquesta situació des de 2004 co-

Continua el debat per fer recerca més competitiva Intensa activitat del Fòrum de la Recerca durant el mes de gener

Kari Raivio, rector de la Universitat d’Hèlsinki.

Salvador Barberà.

Descobreixen una mala interacció entre dos fàrmacs postoperatoris

Un equip d’investigadors de la UAB en-capçalat per la doctora Margarida Puig,del Departament de Cirurgia de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, ha com-provat en ratolins experimentals la inter-acció entre un analgèsic molt utilitzat enel tractament del dolor postoperatori idos fàrmacs habituals en el tractament denàusees i vòmits postoperatoris. Elsresultats indiquen que aquesta combina-ció resta eficàcia a l’analgèsic.

L’estudi de les associacions de fàrmacs iles seves interaccions és molt importantper al disseny d’estratègies terapèutiques.L’avantatge clínic obtingut es basa apotenciar els efectes dels fàrmacs admi-nistrant-los en combinació o bé a mini-mitzar-ne els efectes adversos coneguts.

El pacient hospitalitzat i, concreta-ment, el que pateix dolor són especial-

mencin a donar fruits. Finalment, en laseva conferència, dedicada a analitzarel paper de les universitats de recercaen la societat, Kari Raivio, rector de la Universitat d’Hèlsinki, va destacar laimportància d’aquestes institucionscom a motor per a l’economia delconeixement, però va remarcar la ne-cessitat de dotar-les d’una autonomiamés gran en la seva gestió i funciona-ment.

questes dues classes de fàrmacs siguimolt freqüent. Alguns estudis previs enhumans, que ja suggerien una possibleinteracció clínicament desfavorableentre tramadol i ondansetron, van mo-tivar els investigadors a analitzar lainteracció. Per motius metodològics,aquesta recerca s’havia de fer en animalsd’experimentació, i per això es van ferservir ratolins.

Utilitzant dos models de dolor en rato-lí (un, davant d’estímuls químics i, l’al-tre, davant d’estímuls tèrmics), els in-vestigadors han demostrat que elsantiemètics antagonitzen l’efecte anal-gèsic del tramadol, és a dir, li resteneficàcia analgèsica. Aquests resultatssuggereixen que s’hauria de recomanarde no associar aquests dos tipus de fàr-macs en la pràctica clínica.

ment susceptibles a la interacció farma-cològica. Aquesta recerca estudia lainteracció farmacològica entre un anal-gèsic opiaci molt utilitzat en el tracta-ment del dolor postoperatori, el trama-dol, i dos dels antiemètics sovintemprats en el tractament de nàusees i

Els resultats indiquenque la combinació

resta eficàciaa l’analgèsic

vòmits postoperatoris, l’ondansetron i eldroperidol.

L’alta prevalença tant del dolor com deles nàusees i els vòmits en el períodepostoperatori fan que l’associació d’a-

13

COMUNITAT

La UAB fa accions per divulgar els dos itinerarisde natura de què gaudeix el campus

Els professors desecundària van recórreruna de les rutes durant laJornada de Portes Obertes

Coincidint amb l’Any de l’Evolució, la UABha fet un seguit d’actuacions per millorar idivulgar les rutes de natura que hi ha se-nyalitzades al campus: els itineraris deCan Domènec i de Can Magrans. Es tractade dos camins que transcorren per lesantigues rieres que donen nom a aquestsitineraris. I és que el 33 % de la superfíciedel campus de Bellaterra és zona forestal.

D’una banda, s’han fet tasques de man-teniment i de neteja dels itineraris denatura: retirada de deixalles dels itinera-ris i d’accessos propers, desbrossamentde vegetació i substitució de la senyalit-

zació malmesa. D’altra banda, s’ha ini-ciat una campanya de divulgació d’a-quests itineraris coincidint amb la Jor-nada de Portes Obertes. Així, professoratdel Departament de Biologia Animal, deBiologia Vegetal i d’Ecologia i tècnics delServei de Protecció i Medi Ambient vanfer de guies a diferents grups de profes-sors de secundària durant la visita delscentres de secundària a la UAB els dies23, 24 i 25 de gener.

ELS DOS ITINERARISL’itinerari de Can Domènec, que trans-corre per darrere de la Vila Universitària,té diferents formacions vegetals: desd’antigues plantacions de pi i fragmentsd’alzinar amb roures fins a brolles deginesta, bardisses i prats secs, entre d’al-tres. S’hi pot veure restes de la masia deCan Domènec, que dóna nom a la vall, i

Els professors de secundària van fer el recorregut guiats per experts en flora i fauna.

Els itineraris discorren pels dos torrents que travessen el campus. A la dreta, la font del Carme. El caminant pot trobar flora i fauna com aquestes.

Una guia sobre els itinerarisLa UAB ha reeditat elfullet que divulga lesrutes de natura –edi-tat per primera vega-da l’any 1998 ambmotiu de la inaugu-ració dels itineraris ala Universitat–, i li hadonat un nou format,disseny i contingutmés útil i modern.Amb continguts apor-tats pels professors

del Departament de Biologia Animal, de Bio-logia Vegetal i d’Ecologia (BAVE), així comtambé del Servei de Prevenció i Medi Ambient(SEPMA), la guia-bloc de notes inclou mapesamb fotografies aèries amb els itineraris se-nyalitzats i un recull fotogràfic dels exemplarsmés interessants de flora i fauna que es podentrobar els usuaris d’aquests itineraris.

també la font del Carme, on la vegetacióde ribera presenta una albereda i unroure majestuós d’uns 127 anys i 22 me-tres d’alçada. L’itinerari de Can Magrans–una part del qual travessa el que haviaestat Cal Truita– ofereix una ruta linear iuna altra de circular més curta. Enaquesta darrera es passa pel turó de SantPau, el punt de més altitud del campus.

L’11 d’abril de 1986, l’equip de govern dela UAB va anunciar a la junta de governl’aparició d’un full informatiu que recolli-ria els temes que tinguessin interès per ala Universitat. El maig d’aquell any, es vapublicar el primer número del Full In-formatiu. Va ser endegat quan era rectorde la UAB el professor Ramon Pascual.

Durant aquests més de vint anys, s’hanviscut molts canvis, tant a la mateixa Uni-versitat com pel que fa a la comunicació.Aquell full escrit a màquina en el seu pri-mer número, que publicava informacionsde caire administratiu, acadèmic i de ser-veis, va anar incrementant la informació.Durant el 1988, es va celebrar el vintè ani-

Els vint anys de vida dela publicació institucionalmostren l’evolució de lacomunicació i de la UAB

La revista arriba al número 200

BREUS

COMUNITAT14

versari de la creació de la UAB. Es va ferun nou disseny del Full Informatiu, alho-ra que es va publicar durant quatre anysla revista Campus Què?, que incloïa re-portatges i entrevistes de les diverses acti-vitats que es feien al campus. El mateixany 1988, tots dos es van adequar a lanova imatge corporativa que va renovartot el material gràfic de la Universitat.

En el període del rector Josep MariaVallès (1990-1994), va canviar de format ide nom. A partir del número 74, es vaanomenar L’Autònoma i va diversificar lainformació. A partir del número 100, se’nva incrementar el nombre de pàgines i esva potenciar la informació general.

El setembre de 2003 va tenir lloc unaltre punt d’inflexió en la seva trajectò-ria: va canviar el format, que va esdeve-nir més manejable, s’hi va introduir elcolor i es van fer noves seccions, en quèes va potenciar la recerca. Es tracta del’últim canvi fins al dia d’avui.

Al març, cursos per a la integració al mercat laboral

Treball Campus ofereix als estudiants que busquen la seva primera feina tres cursos que pretenen mostrar-los, mitjançant experiències reals, el món deltreball associat i l’autogestió. Els cursos,que es desenvoluparan entre el 12 de marçi el 3 de maig, estan orientats al fet que els joves millorin algun aspecte de l’àmbitprofessional, com ara les competènciescomunicatives, l’autocontrol, la seguretaten l’entorn laboral o l’autoocupació. El període de matrícula romandrà obert finsque es completin els grups, que no podranser superiors a 30 persones. D’aquestamanera, Treball Campus vol fomentar unambient on sigui més senzill l’aprenentatgei l’alumne conegui millor les eines que liseran útils en el seu futur professional. A més, aquests cursos poden ser reconegutscom a crèdits de lliure elecció i els professors que els imparteixen són expertsen la matèria i tenen experiència docent.

Premi literari de muntanya,natura i viatges

La creació literària inspirada en els valorsque envolten el muntanyisme, els viatges i la natura és l’objectiu que, per tercer any,vol fomentar el Club Alpí Universitari amb la convocatòria del III Premi Literari de Muntanya, Natura i Viatges. Es tractad’un esdeveniment que ja s’ha convertit en habitual a la UAB la diada de Sant Jordi,data en què es lliura el guardó. Tothom que hi vulgui participar haurà de presentarla seva obra abans del 15 de març a la seudel Club, a l’Edifici d’Estudiants. Les redaccions hauran de ser inèdites, signades per un únic autor i podran serescrites en català o castellà. Al concurs hi cap tota mena de gèneres, des del relatbreu en prosa fins a la poesia o el conte. El jurat, integrat per experts dels àmbitsliterari, universitari i alpinístic, farà públicel seu veredicte el 23 d’abril, a la plaçaCívica, dins dels actes que la UAB durà a terme amb motiu del Dia del Llibre. El Club Alpí atorgarà un premi de 250 eurosal guanyador, que tindrà la possibilitat d’editar i publicar la seva obra. A més a més,es lliurarà un segon premi de 150 euros i un tercer premi de 100 euros. Les basesdel certamen es poden consultar al web delClub Alpí Universitari: www.clubalpi.com.

Ajuts del Consell Social de la UABJa és oberta la primera convocatòriad’Ajuts Econòmics del Consell Social dela Universitat Autònoma de Barcelonaper a l’any 2007. Aquests ajuts tenencom a objectiu col·laborar a millorar elconeixement mutu de la Universitat i dela societat promovent punts de trobadaper apropar les realitats de la UAB i lesnecessitats de la societat civil i profes-sional, i identificar i impulsar l’establi-ment de mecanismes difusors i trans-missors de valors.

Les entitats o les persones interessa-des a participar en la Primera Convoca-

tòria d’Ajuts Econòmics del ConsellSocial per a l’any 2007 hauran de ferarribar tota la documentació que sesol·licita al Registre General de la UAB(Rectorat). S’haurà d’enviar també, percorreu electrònic, una còpia del formu-lari de sol·licitud, degudament em-plenat, a l’adreça consell.social@uab. cat.Trobareu les bases de la convocatòria, elformulari i la carta de sol·licitud al webde la UAB. El termini de presentaciófinalitza l’11 de maig de 2007. Es preveuuna segona convocatòria d’ajuts en elsegon semestre de l’any 2007.

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

REPÈRES & APPLICATIONS. LES DEUXIÈ-MES LANGUES ÉTRANGÈRES DANS LESYSTÈME ÉDUCATIF: DU PRIMAIRE À L’U-NIVERSITÉ. Àngels Campà, LorraineBaqué i Odile Sánchez. Bellaterra: ICEUAB, 2006.En aquest CD es recullen vint-i-vuit textosque corresponen a les conferències, elsseminaris o els tallers de presentació d’ex-periències de les XXIII Jornades Pedagògi-ques sobre l’Ensenyament del Francès,que van tenir lloc a Barcelona el setembrede 2005. Aquests documents permetranals professors de francès treure el millorpartit del que s’hi exposa pel que fa a pràc-tiques i experiències de col·legues.

Nova etapa d’«UAB divulga»:nova imatge i nous continguts

Incorpora recursos que en faciliten l’ús, com ara un cercador per àrees de coneixement

UAB Divulga, la revista electrònica per ala divulgació científica dels avençosassolits pels investigadors de la UAB,presenta des de principis d’any una novaimatge i nous serveis.

Per a aquesta nova etapa, UAB Divulgaha estat completament redissenyada,amb una imatge més innovadora i dinà-mica i amb la incorporació de recursosque en faciliten la usabilitat, com ara uncercador estructurat per àrees de conei-xement que permet agilitar la cerca delsarticles.

UAB Divulga també inclou en portadala secció «Ciència en imatges», amb unapantalla que permet visionar càpsulesaudiovisuals informatives d’uns tres

OTRAS MIRADAS. ARTE Y CIEGOS: TANLEJOS, TAN CERCA. Rosa Gratacós Masa-nella. Barcelona: Octaedro, 2006.Aquest és un llibre sobre l’educació artís-tica de les persones cegues. Els objectiusd’aquesta obra són, d’una banda, desenvo-lupar una acció educativa de caràcterinclusiu i, de l’altra, promoure un tipus derecerca que generi coneixement sobrecom les persones cegues produeixen sig-nificats en les seves relacions amb l’art,especialment amb l’escultura. La percep-ció sensorial, l’exploració de l’espai prò-xim, l’orientació en l’espai urbà, el propientorn cultural, l’accessibilitat a les expo-sicions i museus, la comprensió de les for-mes i les aproximacions a l’art contempo-rani, entre d’altres, són els temes tractats.

celona. Una secció que comença ambaquesta nova etapa d’UAB Divulga és lade Publicacions, que recull les novetatsque es produeixen en el món editorialrelacionades amb la divulgació cientí-fica.

ENLLAÇOS I FUTURFinalment, una col·lecció d’enllaços per-met accedir des de la mateixa portada ales principals iniciatives que tenen lloc aCatalunya en matèria de ciència i alsdiferents webs d’institucions espanyolesi europees per a la recerca i la divulgaciócientífica.

En un futur proper, UAB Divulgatambé incorporarà la plataforma infor-mativa UAB Investiga, que esdevindràuna nova eina de comunicació institu-cional de la Universitat en matèria cien-tífica.

El nou portal científic incorpora càpsules

audiovisuals que divulguenprojectes de recerca de la UAB

minuts en què es dóna a conèixer unprojecte de recerca de la UAB. Aquestsvídeos, titulats NEO, són elaborats entrel’Àrea de Comunicació i l’Institut deCiències de l’Educació.

El web també incorpora l’apartat«Gaudeix de la ciència», que destacaalgunes de les exposicions divulgativesmés interessants que organitzen elsmuseus i les entitats d’arreu de Bar-

L’ENTREVISTA16

Universitat i empresa s’entenen bé?La relació és bona en el sector biomè-dic i farmacèutic, que és el que joconec, però encara pot millorar mésquan parlem de transferència de conei-xement. No només des de la universitatcap a l’empresa, sinó també a l’inrevés.S’ha de crear un circuit que es retroali-menti, sense oblidar el paper de cadas-cun –la universitat enfocada cap a unarecerca més bàsica i l’empresa cap a larecerca aplicada–, per tal d’aconseguirmillorar el benestar de la societat.

Com estem respecte d’Europa?Bàsicament, la gran diferència es dónaentre els països de la UE i els EUA, on hiha un gran dinamisme en transferència

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquest expert en R + Dque ha participaten el Fòrum de la Recerca

Eduard Valentí

Ocupa el càrrec de director d’Operacionsde R + D d’Esteve, una de les empresesfarmacèutiques més importants del país.Es va doctorar en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona l’any 1988,i té una àmplia experiència professional,tant en l’àmbit universitari –on va serprofessor de Química Orgànica– comempresarial. Ha publicat una vintenad’articles en revistes científiques internacionals i ha participat com aexpert en nombroses comissions i grupsde treball en el camp de la R + D + I. Ha estat a la UAB participant en unataula rodona sobre les relacions entre la universitat i l’empresa, per buscar lamillor manera perquè els descobrimentsdels investigadors universitaris arribin a les empreses i, finalment, a la societat.

l’autònoma L’AUTONOMAPublicació de la UABEDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

REDACCIÓ: E. Crespo, M. J. Delgado,P. Gallegos, M. A. Linares, A. Merino, S. Perelló, J. Rico, L. Santos, C. Valls

FOTOGRAFIES: M. Benito, P. Caufapé,J. Pareto, A. Zamora

Febrer de 2007. Núm. 200Les opinions expressades pels entrevistats reflecteixen únicament les seves idees.Està prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta revista sense l’autorització escrita de l’editor.L’AUTÒNOMA es pot imprimir en formatAcrobat via Internet a: www.uab.es

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.esg.premsa@uab.es

tecnològica i científica entre universi-tats i empreses. La decisió presa pelgovern nord-americà els anys vuitantade canviar la legislació va permetreque les universitats poguessin explotarels resultats de recerca finançats ambdiners públics, la qual cosa va incenti-var el registre de patents per part deles universitats, i els investigadors vanpoder rebre uns royalties per les sevesdescobertes.

Això va canviar el panorama, perquèa partir de llavors les universitats vancomençar a invertir en recerca, que espodia protegir i comercialitzar, i vancomençar a destacar en sectors emer-gents.

Però les patents tenen els seusdetractors...Si no hi ha patents, és difícil que hihagi inversió en R + D + I. En l’àmbitempresarial, hem d’entendre que siuna empresa inverteix uns deu anys ainvestigar sobre un producte i al vol-

tant de 300 M d’euros, haurà de dispo-sar d’un temps –que sol ser de deuanys més– per poder comercialitzar-lo,per recuperar la inversió i per obtenir-ne uns beneficis. Les patents permetendifondre els descobriments científics iposar-los a l’abast de tota la comunitatcientífica per poder continuar avan-çant. No té gaire sentit que un investi-gador o una empresa faci un descobri-ment en ciència i se’l guardi com si fosun secret industrial.

Creu que la societat valora que s’inverteixi en recerca?La societat ha de ser conscient queinvertir en recerca biomèdica és positiuper a tots. Gràcies als medicaments i alsavenços biomèdics, avui en dia vivim eldoble que fa vuitanta anys, sigui perquèvivim més o perquè ho fem amb millorqualitat. Potser hi ha problemes mésquotidians que preocupen la societat,però tots hem de ser conscients que,sense recerca, no avancem.

«Gràcies als medicaments vivim el doble que fa vuitanta anys»

BEN

ITO