Nou impuls al projecteUAB-Campus d’Excel·lènciaInternacional

Nou impuls al projecteUAB-Campus d’Excel·lènciaInternacional

l’autònoma 239

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA OCTUBRE DE 2010

LA UAB, ENTRE LESMILLORS DEL MÓN

El QSWorld UniversityRanking d’enguany situa,per primer cop, la UAB entreles 200 millors universitatsdel món. L’Autònoma puja38 posicions respecte delrànquing de l’any passat idestaca en diferents àmbitsacadèmics. PÀG. 7

LA PRIMERA ÒPERADE MOZART A ESPANYA

Un grup de recerca de la UABha identificat, a la Bibliotecade Catalunya, el manuscritutilitzat en la representacióde Così fan tutte a Barcelonal’any 1798, la primera posadaen escena d’una òperadeWolfgang A. Mozarta l’Estat espanyol. PÀG. 9

Amb la convocatòria CEI 2010, la UAB consolidarà les actuacions endegades el 2009 i desenvoluparà nous projectes. PÀG. 2 i 3

EL CONSELL SOCIALCONVOCA UN PREMI

El Consell Social de la UABha convocat el premi«Sinergia educativa», amb elqual vol reconèixer iniciativesde col·laboració entre centresd’ensenyament secundarii la Universitat. El primerpremi està dotatamb 6.000 euros. PÀG. 13

02

CAMPUS

La UAB continua impulsant el procésd’excel·lència universitària internacional.El novembre de 2009, el projecte «UAB-CEI: apuesta por el conocimiento y la in-novación» va ser un dels cinc seleccionatspel Ministeri d’Educació (MEC) amb eldistintiu de Campus d’Excel·lència Inter-nacional. El Ministeri ha atorgat un crèditde 2,6milions d’euros a la UAB, en la con-vocatòria de 2010, per consolidar lesactuacions endegades i per impulsar unnou projecte emblemàtic: la creació d’unSistema Integrat de Gestió del Coneixe-ment i la Innovació.La UAB va obtenir el segell CEI de 2009amb un pla basat en tres grans objectius:la priorització de la nanociència-nano-tecnologia i la biotecnologia-biomedici-na com a línies estratègiques de recerca;la internacionalització i l’atracció de ta-lent; i la integració de les entitats socials,culturals i econòmiques de l’entorn, enaliança amb el sincrotró ALBA. Per al

La UAB rep 2,6milions d’euros per consolidar elprojecte de Campus d’Excel·lència InternacionalLaUniversitat presenta

un nou projecte, el SistemaIntegrat deGestió delConeixement i la Innovació

finançament del projecte, la UAB varebre un crèdit de 10 milions d’euros delMEC i una subvenció de quatre milionsd’euros del Ministeri de Ciència i Inno-vació (Micinn).El MEC ha creat enguany tres subpro-grames, dins el programa Campus d’Ex-cel·lència Internacional, tres noves con-vocatòries de finançament obertes tant anoves propostes de campus que no ha-

vien obtingut el segell CEI l’any passat,com per concedir finançament addicio-nal enguany a les que ja l’han rebut.La resolució del primer subprograma,el Subprograma d’Enfortiment, va tenirlloc el mes de juliol passat. La UAB rebràuna subvenció de 550.000 euros.D’altra banda, l’agregació CampusAgroalimentari de Catalunya (CAC), nouprojecte en què participa la UAB i que

Espectròmetre de masses a l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB.

IGUALTAT D’OPORTUNITATSS’acorda declarar que s’està assabentat delprojecte de Pla d’acció per a la igualtat d’o-portunitats per a les persones amb discapa-citat a la UAB 2011-2015, i s’obre un terminide quinze dies per tal que els membres delConsell de Govern facin arribar esmenes.

SITUACIÓ ECONÒMICA DE LA UABL’Equip de Govern presenta un informesobre la situació de la UAB i sobre les pers-pectives que cal tenir presents davant l’ac-tual escenari financer i pressupostari i unconjunt de propostes d’actuació concretes.

MITJANS ELECTRÒNICSS’acorda declarar que s’està assabentat delprojecte de Reglament d’ús dels mitjanselectrònics en l’àmbit de la UAB i s’obre untermini de 15 dies per presentar esmenes.

CESSIÓ D’ÚS DE TERRENY A LA GENERA-LITAT DE CATALUNYAS’autoritza la cessió d’ús de terrenys de laUAB al Departament d’Interior, RelacionsInstitucionals i Participació de la Generali-tat per a la gestió d’un parc de bombers iper construir-hi una helisuperfície i unedifici de magatzems i oficines.

REGLAMENTS DE LA FACULTAT DE CIÈN-CIES I DE BIOCIÈNCIESS’aproven sengles modificacions del regla-ment de la Facultat de Ciències i del regla-ment de la Facultat de Biociències, quecomporten una reestructuració en l’orga-nització interna de la Facultat per tal d’a-daptar-se adequadament a la nova estruc-tura d’estudis derivada de l’EEES.

PLUS CONVENIS’acorda declarar que s’està assabentat dela decisió del Laude del Tribunal Laboral deCatalunya en relació amb el Plus Conveni.

ACORDS DEL CONSELL DE GOVERN DEL 30 DE SETEMBRE DE 2010

03

coordina la Universitat de Lleida, rebrà,dins del mateix subprograma, una dota-ció de 200.000 euros per a diferents ac-tuacions adreçades a la millora de les ins-tal·lacions de les granges veterinàries i al’establiment d’una xarxa de coneixe-ment agroalimentari.El projecte aglutina l’activitat d’investi-gació i de transferència de nou universi-tats catalanes (UAB, UB, UPC, UPF, URV,UdG, UdL, UOC i UVic), així com de l’ins-titut de recerca IRTA.El Subprograma d’Excel·lència és el se-gon dels subprogrames creats enguanypel Ministeri. En aquest subprogramas’ofereix finançament addicional a cadacampus, a través de la comunitat autòno-

ca i la transferència del coneixement, perestablir mesures que potenciïn la dimen-sió internacional de la UAB i facin delcampus un espai atractiu per als investi-gadors procedents d’institucions inter-nacionals, i per millorar la valorització ila transferència del coneixement.I, tercer, en l’àmbit de la transformaciódel campus i la creació d’unmodel socialintegral, per a la consolidació de l’ofertacultural i divulgativa, així com també perexecutar accions del pla de mobilitat dela Universitat.Per últim, se sol·licitava finançamentper al foment de la creació d’empreses

de base tecnològica i per a la generacióde llicències destinades a l’ús i a l’ex-plotació dels resultats de recerca.El projecte manté dues línies estratè-giques prioritàries: d’una banda, lananociència-nanotecnologia i, de l’al-tra, la biotecnologia-biomedicina. Larecerca en el primer àmbit es fonamen-ta en el sòlid bagatge de la UAB en elscamps de la física i la química. En els

Polaritzador nuclear dinàmic al Servei de Ressonància Magnètica Nuclear.

La UAB vol interactuar amb el teixit científic i tecnològic del seu entorn, com ara el sincrotró ALBA.

ElMinisteri d’Educació va convocartres subprogrames destinats

a noves propostes i a ampliar elsprojectes presentats l’any passat

El projectemanté dues líniesestratègiques prioritàries:

la nanociència-nanotecnologia,i la biotecnologia-biomedicina

ma corresponent, per tal de continuaramb el desplegament d’actuacions delprojecte presentat l’any 2009. Concreta-ment, la UAB rebrà un crèdit de 2,6 mi-lions d’euros per dur a terme accions entres àmbits prioritaris.Primer, en l’àmbit de la millora docenti de l’adaptació a l’EEES, per a la creaciód’un sistema de gestió del coneixementen ciència i tecnologia, per dur a termeobres orientades a la millora docent i al’adaptació dels espais al marc de l’EEES,i per millorar les infraestructures TIC.Segon, en l’àmbit de la millora científi-

pròxims anys, aquest serà un delsàmbits de projecciómés gran de la UABi del seu entorn. La col·laboració de laUAB, el CNN-CIN2, el sincrotró ALBA,l’Icmab i el CNM, entre d’altres, definiràun pol d’activitat líder en aquest àmbit.En la línia prioritària de la biotecno-logia-biomedicina, la UAB ofereix unentorn competitiu per al desenvolupa-ment de recerca traslacional, gràcies al’existència d’excel·lents grups de re-cerca bàsica i aplicada que es comple-menten amb els grups amb experiènciaclínica dels hospitals adscrits i els seuscentres i instituts de recerca. Les prin-cipals línies de recerca en aquest àmbitinclouen des de la genòmica, la proteò-mica i biologia computacional, la bio-logia estructural i la terapia gènica, finsa l’oncologia, la neurodegeneració, lareproducció humana i la fisiologia.

Sis centres organitzenels seus actes institucionalsper donar la benvingudaa un cursmarcat pels canvis

04 CAMPUS

Les facultats inauguren el curs 2010-2011

Les facultats de la UAB han començat aorganitzar els tradicionals actes institu-cionals d’inauguració del curs 2010-2011,que arriba marcat per les transforma-cions que acompanyen la plena adapta-ció de l’oferta acadèmica a l’EEES.El 13 de setembre va tenir lloc la inau-guració, a la Facultat de Medicina, d’uncurs en el qual es posen en marxa el graude Medicina i el grau de Fisioteràpia. Eldegà, Joaquim Coll, va afirmar que «oferirMedicina, Infermeria i Fisioteràpia enuna mateixa facultat suposa un modeldocent únic a Espanya que, amb eltemps, es demostrarà que és molt vàlid».Es va efectuar el lliurament dels premisextraordinaris de llicenciatura i es va ho-menatjar el PDI i el PAS recentment jubi-lats i el personal que compleix vint-i-cincanys de pertinença a la institució. Va tan-car l’acte la vicerectora de RelacionsInstitucionals, María José Recoder, qui varecordar que la Facultat ha estat reconegu-da com una de les tres millors d’Espanya.El 30 de setembre va ser el torn de la Fa-cultat de Traducció i d’Interpretació, queva aprofitar la celebració del Dia Interna-cional de la Traducció per inaugurar el

curs 2010-2011. A l’acte, es va retre home-natge a Dolors Cinca, professora del cen-tre i destacada traductora de l’àrab alcatalà, que va desaparèixer el 1999.El degà de la Facultat, Francesc Parceri-sas, va afirmar que la traducció i la inter-pretació són «la columna vertebral del’actual societat globalitzada» i, per tant,«el futur dels traductors és cada cop méscompetitiu i necessari». La vicerectora deRelacions Internacionals, Mercedes Un-zeta, va agrair el paper de la Facultat en elprocés d’internacionalització de la UAB.El 5 d’octubre va tenir lloc la de la Fa-cultat de Filosofia i Lletres amb la lliçóinaugural «El texto ayer y hoy», de JoséManuel Blecua, professor del Departa-ment de Filologia Espanyola. La deganade la Facultat, Teresa Cabré, va recalcarque el centre ha superat el tòpic de la criside les humanitats i s’ha equiparat amb laresta delmón en implantar 23 titulacions.La rectora Ana Ripoll va reivindicar elpaper de les humanitats avui, en què esnecessiten estudis interdisciplinaris, i vamanifestar que «els científics purs necessi-ten els humanistes». L’acte va acabar ambel repartiment dels premis extraordinarisde titulació i l’actuació del Cor de la UAB.El 6 d’octubre li va tocar el torn a la Fa-cultat de Ciències de la Comunicació. A lalliçó inaugural va intervenir JacintoAntón, redactor de la secció de culturad’El País i antic alumne de la Facultat. Lalliçó, que titulada «Records d’un vell

Lliurament de premis a la inauguració de Medicina. Joaquim Sala Sanahuja intervé a la inauguració de la FTI. Inauguració a la Facultat de Filosofia i Lletres.

Un moment de la inauguració a la Facultat de Biociències. C. de l’Educació va obrir el curs amb l’Any de la Química.Jacinto Antón, a la Facultat de Ciències de la Comunicació.

alumne: de les aules a la tomba de lesmòmies», va estar plena de consells imotivacions per a les noves generacions.Una xerrada amena que buscava en totmoment el tu a tu amb el públic perquè,tal com va apuntar, «el periodista mai noha de ser el protagonista de res». Era elprimer acte d’inauguració del degà de laFacultat, Josep Maria Català. Una estrenaque va aprofitar per explicar els nousplans d’estudi i participar també enaquest col·loqui amb el redactor.També el 6 d’octubre, la Facultat de Bio-ciències va inaugurar el curs amb la lliçó«Genòmica ambiental, una nova manerad’estudiar l’impacte humà sobre la bios-fera», a càrrec de Benjamí Pinya, investi-gador de l’Institut de Biologia Molecularde Barcelona (CID-CSIC). Després de laconferència, va tenir lloc un acte de reco-neixement als professors del centre quees jubilaran enguany.El 18 d’octubre es va inaugurar el curs ala Facultat de Ciències de l’Educació ambla lliçó de Pere Castells «La química tam-bé s’amaga a la cuina», una xerrada em-marcada dins de l’Any de la Química queva apropar al públic les relacions que espoden establir entre ciència i cuina.La degana, Rosa Maria Pujol, que acabael seu mandat enguany, va remarcar quefins al final ho donaran tot pel bon fun-cionament del centre. L’acte es va clausu-rar amb l’homenatge al professorat jubi-lat i amb l’actuació del cor de la UAB.

CAMPUS 05

Virgínia CasablancasCiències Biomèdiques (13,52)

He triat Ciències Biomèdiquesperquè crec que és molt impor-tant que hi hagi gent que busquimaneres de millorar la vida deles persones i vull veure si trobola meva vocació en la recercai ser una d’aquestes persones.I he triat la UAB bàsicament perproximitat geogràfica; ja coneixiala Facultat de Ciències gràcies alprograma «Els dissabtes de lafísica». Per treure bones notesno he tingut mai un mètode con-cret, però des de petita he volgutparlar del que m’ensenyen amb«coneixement de causa». A més,ha estat fonamental trobar unscompanys de classe fantàstics imolt bons professors.

Jorge AlbaladQuímica (13,92)

Un dia vaig visitar el campus dela UAB i em va semblar enorme ibastant còmode, sobretot perquèla Vila Universitària és al costatde les facultats. Vaig decidir ve-nir-hi perquè, a més, està relati-vament a prop del meu poble,Ponts (la Noguera), i perquè al-tres amics meus també estudienaquí. Vaig escollir la carrera deQuímica perquè m’atreia desde fa temps. Visc a la Vila: m’hiestic de dilluns a divendres i elscaps de setmana torno a Ponts.Com he tret tan bona nota?Potser la clau és estar ben atenta les classes. Això estalvia moltafeina a casa.

Aina CastroEducació Primària (12,60)

He triat la Universitat Autònoma de Barce-lona pel renom que tenen els estudis d’E-ducació Primària i per comoditat pel que faa desplaçament. A més, tinc familiars quehan estudiat aquí la mateixa carrera i estanmolt contents amb els resultats obtinguts.Suposo que, gràcies a les recomanacionsque he anat sentint, des de bon principi noem vaig plantejar el fet d’anar a altres uni-versitats i sempre he tingut molt clar quevolia estudiar aquí, a la UAB. Pel que fa almètode per treure bones notes, crec queconsisteix a tenir constància, treballar iestar atent durant les classes.

Alba SanmartíEnginyeria Química (12,36)

Bàsicament he escollit aquesta carreraperquè m’agrada molt la química i les sor-tides professionals em criden molt l’aten-ció. A més, en aquesta enginyeria tambépuc tocar les «mates» i la física. He triat laUAB perquè em volia quedar a Manresa iem va semblar que aquí, en ser un campus,estaria bé i gaudiria més de l’ambient uni-versitari. A més, vinc cada dia de Sant Frui-tós de Bages i Barcelona em queda méslluny. Per treure bones notes s’ha d’anarfent feina dia a dia, treballar de mica enmica, portar la feina al dia i seguir el que etmarquen els professors.

María LuquinTrad. i Int. anglès (13,22)

He escollit Traducció i Interpretació perquèm’agrada molt l’anglès. Penso que és unacarrera molt pràctica i amb sortides profes-sionals ben diverses. Per què l’Autònoma?Perquè vaig llegir en un dossier de premsadel diari de la meva comunitat (Navarra)que era la universitat on la carrera de tra-ducció tenia més prestigi d’Espanya. Vaiginformar-me i el pla d’estudis em va agra-dar; les assignatures em van semblar moltútils. Pel que fa a treure bones notes, so-bretot cal dedicació i estudiar cada dia. Nosóc cap «cervellet»; el que he fet ha estat,bàsicament, estudiar de valent.

Un total de 8.712 nous alumnesmatriculatsLaUAB ha encetat el curs 2010-2011 amb8.172 nous alumnes matriculats. Re-collim les impressions de cinc estudiantsque han entrat aquest curs a la UAB ambalgunes de les notes més altes als àmbits

de les biociències, les ciències experi-mentals, les enginyeries, les cièncieshumanes i les ciències de l’educació (lanota més alta a ciències de la salut cor-respon a Samira Martínez, a qui ja vam

entrevistar a l’anterior número de L’AU-TÒNOMA). Ens expliquen per què han triatels seus estudis i, concretament, venir ala UAB. També ens fan cinc cèntims so-bre com s’ho fan per treure bones notes.

CAMPUS06

L’Associació d’Amics de la UAB i l’Agrupa-ció Astronòmica de Sabadell van oferir, el30 de setembre, a UAB Casa Convalescèn-cia, una reconstrucció del judici de Gali-leu, segons les actes de la Inquisició. Larepresentació va consistir en una lectura

El procés a Galileu Galilei,a UAB Casa Convalescència

La representació es va basar en les actes del judici que va realitzar la mateixa Inquisició.

Membres de l’Institut Interuniversitarid’Estudis del Pròxim Orient Antic de laUAB han col·laborat recentment amb elsMossos d’Esquadra en una operació perrecuperar vuit peces robades d’unanecròpolis d’Egipte.Els vuit fragments eren de pedra calcà-ria, amb inscripcions, i procedien d’unanecròpolis que va ser saquejada l’any1999. Es van poder recuperar desprésque l’egiptòleg de la UAB Josep Cervellóles va localitzar en un antiquari de Bar-celona gràcies a l’advertiment d’unaestudiant del Màster Universitari Oficialde Llengua i Civilització de l’Antic Egipteque les va veure exposades.El material recuperat procedeix d’unimportant jaciment a Komal-Khamassin,on Cervelló havia treballat. A més, l’in-vestigador havia localitzat peces robadesprocedents d’aquest jaciment a senglesgaleries d’art de Madrid i d’Austràlia.L’ambaixador d’Egipte a Espanya, Ai-man Zaineldine, ha felicitat personalentels Mossos d’Esquadra i el professorCervelló per l’operació que ha permèsrecuperar les peces robades.

L’IEPOA col·laboraen la recuperació devuit peces robades

PREMIS

Josep Peñuelas rep el I Premide Recerca de Catalunya

Cristina Sanjust, premi Cumlaude de l’Institut Món Juïc

Ricard Marcos, guardonatamb el Premi Fritz Sobels

L’ecòleg del CREAF Josep Peñuelas ha rebut eIPremi de Recerca de Catalunya, en reconeixe-ment de la seva trajectòria científica. ElsPremis de Recerca de Catalunya han estat cre-ats enguany per Talència, la institució de fo-ment i reconeixement de la recerca del Depar-tament d’Innovació, Universitats i Empresa. Eldirector de la Unitat d’Ecologia Global delCentre de Recerca Ecològica i d’AplicacionsForestals (CREAF-CEAB-CSIC), centre partici-pat per la UAB, rep el premi en la categoria deCarrera Científica. El guardó, dotat amb 40.000euros, pren el relleu del Premi Fundació Cata-lana per a la Recerca i la Innovació.

Ricard Marcos, catedràtic de Genètica del De-partament de Genètica i de Microbiologia, haestat guardonat amb el Fritz Sobels Award2010, i ha esdevingut el primer científic espa-nyol que rep aquest premi d’àmbit europeu.Atorgat per la Societat Europea de MutagènesiMediambiental, el premi reconeix trajectòriescientífiques d’excel·lència en mutagènesi, unabranca de la genètica que estudia l’origen deles mutacions i les seves conseqüències per ala salut. Marcos ha estat pioner en el camp dela recerca en mutagènesi a Espanya. El guardóli va ser lliurat recentment a Oslo (Noruega),durant el congrés anual de l’especialitat.

Cristina Sanjust, doctora en història de l’art perla UAB, és la guanyadora de la tercera ediciódel premi Cum laude –convocat per l’InstitutMón Juïc amb la col·laboració de la XarxaVives– per la seva tesi L’obra del reial monestirde Santa Maria de Pedralbes des de la sevafundació fins al segle XVI. Un monestir reial pera l’orde de les clarisses a Catalunya. El premiinclou una dotació de 6.000 euros i la publicacióde l’obra premiada. La tesi guanyadora va obte-nir la màxima qualificació –cum laude– i lamenció de «doctor europeu». Sanjust és pro-fessora del Departament d’Art i de Musicologiade la UAB i de la Fundació UAB Study Abroad.

teatralitzada de les compareixences deGalileu Galilei davant del Tribunal de laInquisició, amb textos traduïts de les ac-tes que es conserven al Vaticà. La repre-sentació va mostrar que el judici va seruna farsa organitzada per la Inquisició.

CAMPUS 07

LaUniversitat ha pujat38 posicions al QSWorldUniversity Ranking i destacaen diverses especialitats

Pekka Himanen, un dels pensadors mésinfluents en l’àmbit de la societat dela informació, va impartir, a l’octubre, laconferència «The hacker ethic: power ofcreative passion and social networking»,a UAB Casa Convalescència.Himanen, autor del llibre La ética del

hacker y el espíritu de la era de la infor-mación i assessor del govern finlandès,va abordar temes com la cultura de lacreativitat, els trets que defineixen elsprofessionals innovadors de referència ila seva filosofia personal, així comtambé els elements que fan de les xarxessocials un instrument tan poderós. Vadefensar la importància de la motivaciói la creativitat, trets característics de l’è-tica hacker, per assolir les nostres fites.Aquesta xerrada va constituir la lliçóinaugural de la segona edició del Màsteren Web: Comunicació, Màrqueting iNegoci, de la UAB.

Pekka Himanen parla del poderde la creativitat i de les xarxes socials

Himanen va parlar del que defineix com a «ètica hacker».

La UAB ha pujat 38 posicions als resul-tats del QS World University Ranking2010 i se situa, per primer cop, entre lesdues-centes primeres universitats delmón amb la posició 173. A més, es trobaentre les cent primeres posicions en elsàmbits de les arts i les humanitats (95),de les ciències naturals (71) i de les cièn-cies socials (85). Pel que fa a les ciènciesde la vida i la medicina, la UAB ha pujatenguany 27 posicions. Entre les universi-tats europees, ha pujat 17 posicions finsa situar-se en el lloc 75.Entre les cinc-centes millors universi-tats del món, n’hi ha deu d’espanyoles–dues més que l’any passat– i entre lesdues-centes primeres només figuren laUB i la UAB. La UAB ha assolit aquestsresultats gràcies al prestigi, contrastat

internacionalment, de la seva qualitatdocent i investigadora.La d’enguany és la setena edició delrànquing. La universitat britànica deCambridge encapçala la llista i es con-verteix en la primera universitat nonord-americana que assoleix el número1, fins ara acaparat per la Universitat deHarvard. Al tercer i quart llocs hi ha laUniversitat de Yale (EUA) i l’EscolaUniversitària de Londres (Regne Unit).QS utilitza les fonts de Scopus, la prin-cipal base de dades mundial dedicada apublicacions acadèmiques. No obstantaixò, a diferència d’altres rànquingsbasats en indicadors estadístics de recer-ca, aquest s’elabora també a partir desondejos. La darrera edició s’ha confec-cionat mitjançant més de 15.000 respos-tes d’investigadors d’arreu del món.En l’elaboració del rànquing, també esté en compte l’avaluació de la interna-cionalització de les institucions, el nom-bre d’alumnes per docent i una enquestaa professionals de l’ocupació per avaluarla inserció laboral dels titulats.

BREUSLaUABfiguraentre lesdues-centesprimeres universitats delmón

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques(ACUP) va presentar, el 9 de setembre,el programa Universitat dels nens i lesnenes de Catalunya, impulsat per l’ACUP,la Generalitat, Talència i l’Obra Social deCaixa Catalunya, Tarragona i Manresa. Lesuniversitats públiques catalanes facilitaranactivitats i espais per al treball conjuntentre les escoles d’educació primària,les universitats, els mestres i les famílies.A la primera edició, hi participaran mésde dos mil alumnes de cinquè de primària.A la UAB, els participants visitaran la Facultatde Veterinària. Es tracta del primer projected’aquestes característiques arreu de l’Estat.

L’ACUP presentala Universitat dels Nens

Marina Geli obre els Dinars aCasa Convalescència 2010-11

Josep M. Rañé creu necessariadaptar les relacions laboralsEl 17 de setembre, l’Escola de Postgrau UABva acollir la inauguració de la segona ediciódel Postgrau de Formació Integraldels Agents Socials. En aquesta ocasió,a l’esdeveniment va ser-hi present Josep M.Rañé, president del Consell de Treball,Econòmic i Social de Catalunya, qui vapronunciar la conferència «Evolució de lesrelacions laborals a Catalunya». L’exconsellerde Treball va afirmar que l’evolució de lesrelacions laborals ha estat molt vinculadaal model econòmic i els sistemes productiusi es va mostrar partidari d’adaptar-lesal context que es deriva de la crisi actual .

Els Dinars a Casa Convalescència queorganitza la Fundació Josep Laporte hancomençat el curs. La consellera de Salut dela Generalitat va participar a la 35a edició,el 16 de setembre, amb una ponència sobreel futur del sistema sanitari català titulada«Deu propostes per garantir la sanitatels propers vint anys». A l’acte va ser-hipresent Ana Ripoll, rectora de la UAB.Geli va basar la seva intervenció en deupunts que considera essencials per al futurdel sistema sanitari català per tal de garantirla seva sostenibilitat, equitat, qualitati eficàcia. Per a això, veu imprescindible unanova llei de salut pública a Catalunya, unidaa una governabilitat que continuï reforçantles relacions del sistema sanitari català.

CAMPUS08

www.uab.cat/mediambient/

EL WEB

Primera promoció de Direccióen Comerç i Distribució

El 17 de setembre passat va tenir lloc, alPalau de Pedralbes de Barcelona, l’actede graduació de la primera promoció delGrau de Direcció en Comerç i Distribu-ció. Aquesta titulació és un títol propi dela UAB que s’imparteix a l’Escola Su-perior de Comerç i Distribució (Escodi)de Terrassa.Es tracta de la primera carrera a Espa-nya especialitzada en comerç al detall, elsector econòmic que engloba les empre-ses especialitzades en la comercialitza-ció massiva de productes o serveis uni-formes a grans quantitats de clients.Per primera vegada hi ha al mercat la-boral titulats universitaris que s’han pre-parat específicament per ocupar llocs de

responsabilitat en empreses de comerç.Amb aquesta titulació universitària,l’Escodi prepara persones amb els conei-xements, habilitats i competències perocupar llocs de responsabilitat directivaen el sector del comerç al detall o assu-mir la successió generacional i l’expan-sió de l’empresa familiar de comerç.Aquesta formació superior, inexistentfins ara, és necessària a partir de càrrecsde direcció d’establiment, que assumei-xen la gerència d’una unitat de negoci.La creixent demanda en aquests estu-dis ha quedat palesa en la matrícula deprimer curs d’enguany, que s’ha doblaten només tres anys d’existència delGrau, i ha passat de 14 a 32 alumnes.

NOMENAMENTS

Josep Enric Llebot, catedràtic de Física dela Matèria Condensada, és el nou vicerectorde Política Econòmica i d’Organitzacióde la UAB, en substitució de Magda Solà,professora d’Economia Financera i deComptabilitat. Altres canvis en les funcionsde l’Equip de Govern afecten el Vicerectoratde Projectes Estratègics i de Planificació,que ha estat designat responsable de lacoordinació amb els clústers de la UAB,i el Vicerectorat de Relacions Institucionals,que ha canviat de nom i ara es diuVicerectorat de Relacions Institucionalsi de Comunicació. Pel que fa als càrrecsde suport a l’Equip de Govern, l’adjuntal Vicerectorat de Política Acadèmicas’ha dividit en dos càrrecs: l’adjunt alVicerectorat de Política Acadèmica per alGrau, que ocuparà Juan Jesús Donaire,professor titular d’Anàlisi Matemàtica; il’adjunt al Vicerectorat de Política Acadèmicaper als Màsters, que ocuparà RamonVilanova, catedràtic d’escola universitàriad’Enginyeria de Sistemes i Automàtica.

Nou vicerector de PolíticaEconòmica i d’Organització

Per primer cop hi ha titulats preparats específicament per ocupar llocs de responsabilitat en empreses de comerç.

La UAB ha posat enmarxa un nouweb institucional sobreme-di ambient, on es pot trobar tota la informació referent a l’en-torn natural del campus, la gestió dels residus, els projectesmés destacats que es fan en l’àmbit de la gestió sostenible a laUniversitat i tots els aspectes relacionats amb la bioseguretat.Al web també s’hi troba documentació, vídeos, notícies i enlla-ços d’interès relacionats. El nou espai està gestionat per l’Ofi-cina de Medi Ambient de la UAB i vol ser una eina de comuni-cació visual i dinàmica, per la qual cosa els seus continguts se-ran actualitzats periòdicament amb tota aquella informaciópràctica que sigui rellevant per a la comunitat universitàriasobre qüestions relacionades amb el medi ambient.

09

RECERCA

El manuscrit es vacopiar a Viena i va arribarincomplet a Barcelona,on es va haver d’adaptar

El grup de recerca Les Músiques en lesSocietats Contemporànies (Musc) de laUAB ha identificat i reconstruït a la Bi-blioteca de Catalunya (BC) el manuscritutilitzat en la primera representació deCosì fan tutte que va tenir lloc a Barcelo-na, la primera òpera de Mozart que es varepresentar a Espanya. El treball de recer-ca ha estat dirigit pel professor del De-partament d’Art i de Musicologia Fran-cesc Cortès i coordinat per Joaquim Ra-baseda, professor de l’Escola Superior deMúsica de Catalunya.L’òpera representada a la ciutat comtalva tenir lloc el 4 de novembre de 1798,amb motiu de l’onomàstica de Carles IV.Se sabia que alguns fragments s’haviensuprimit i que d’altres s’havien adaptat,però sempre s’havia pensat que l’adapta-ció responia simplement a un gust musi-cal propi de la ciutat. Els estudis realitzatspels investigadors indiquen que el ma-nuscrit es va copiar a Viena i que se’n vahaver d’adaptar el text i la música perquèva arribar incomplet a la ciutat comtal. Himancaven alguns fascicles centrals que

algú va haver d’enllaçar perquè el resultatfos una obra lògica i coherent. La data del4 d’octubre de 1798 apareix registrada ala partitura, la qual cosa indica que l’a-daptació es va dur a terme en unmes, desde la seva recepció fins a la representació.En la recerca s’ha pogut determinarque el manuscrit formava part de lespartitures provinents, molt probable-ment, de l’arxiu musical del Teatre de laSanta Creu de Barcelona. Fins avui, d’a-questa versió barcelonina, se’n coneixial’obertura i un quintet, inventariats a laBC els anys seixanta.

Les representacions de Così fan tutte aBarcelona van ser de les primeres i, pertant, suposa un testimoni excepcionalde la primera recepció de les òperes deMozart. L’estudi codicològic del manus-crit i la comparació amb altres partiturespermetran comprovar l’excepcionalitatde la interpretació de Barcelona. El Muscculminarà la recerca amb la presentaciód’una monografia dedicada a la versióbarcelonina de l’òpera a l’Escola SuperiorMozarteum de Música i Art Dramàtic deSalzburg l’estiu que ve. El llibre inaugu-rarà la col·lecció de publicacions del grup.

La Generalitat atorga un reconeixement a la recerca de l’IIEDG

L’Institut Interuniversitari d’Estudis deDones i Gènere (IIEDG) ha guanyat elPremi DIXIT d’Investigació Social peldesenvolupament pioner de projectesde recerca i d’anàlisi de les condicions devida de les dones des d’una perspectivainterdisciplinària.El premi s’emmarca dins dels PremisCatalunya Social d’enguany i ha estatconvocat pel Departament d’Acció

Social i Ciutadania, de la Generalitat deCatalunya, amb la voluntat de reconèixerles persones i els organismes que treba-llen per un país més solidari i cohesio-nat. Els guardons van ser lliurats el 9 desetembre a Barcelona.L’IIEDG té la voluntat de reunir la granmajoria dels grups de recerca en estudisde dones i gènere. Està format per dos-cents investigadors de set universitats.

Localitzen la partitura de la primera òperadeWolfgang A.Mozart representada a Espanya

El professor Francesc Cortès amb el manuscrit del Così fan tutte representat a Barcelona el 1798.

L’IIEDG aglutina grups de recerca en estudis de gènere.

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

Investiga els canvis que esprodueixen en l’estructurade les biomolècules endeterminades condicions

ce, en processos d’interès en la químicaprebiòtica i en el desenvolupament denous biomaterials.Alguns dels projectes en què el grup tre-balla ara o ha treballat recentment sónl’estudi de la interacció dels cations Cu2+

i Zn2+ amb el pèptid beta amiloide; el dis-seny i la selecció de lligands quelantsamb potencials aplicacions en lamalaltiad’Alzheimer; la polimerització d’amino-àcids en superfícies de minerals i la mo-delització de materials derivats de la síli-ce, com l’MCM-41, i la seva interaccióamb biomolècules.

El Grup d’Estudis Teòrics d’Activació de Biomolècules pertany a la Xarxa de Referència Química i Teòrica de Catalunya.

Actualment, el Grup d’Estudis Teòricsd’Activació de Biomolècules el formennou investigadors –un professor emèrit,dos professors catedràtics, un professortitular, un investigador Ramon y Cajal,un investigador postdoctoral Beatriu dePinós i tres becaris en formació–, tots ellsadscrits al Departament de Química dela UAB, i manté col·laboracions ambgrups del Departament de Química de laUniversitat, amb grups d’altres universi-tats espanyoles i amb investigadors d’u-niversitats estrangeres, com les de Torí,Montpeller, Lió i Santa Barbara (Califòr-nia).En els darrers cinc anys ha publicat alvoltant de cinquanta articles en revistesinternacionals de prestigi dins del campde la química i la química física i ha estatconvidat a participar amb articles derevisió de la seva recerca en diversos lli-bres, entre els quals cal mencionar«Hydrogen bonding and proton transferin ionized DNA base pairs, aminoacidsand peptides», a Quantum Biochemistry,publicat enguany, i «Computationalsimulations of prebiotic processes», aGenesis: origin of life on Earth, que té pre-vist publicar Springer l’any vinent.El grup ha organitzat diverses activitatscientífiques. Enguany ha estat responsa-ble de la reunió anual de la Xarxa de Re-ferència de Química Teòrica i Computa-cional. L’any que ve també participarà enl’organització del satèl·lit del WATOC(World Association of Theoretical andComputational Chemists).

Els cervells de malalts d’Alzheimer es carac-teritzen per la presència d’uns dipòsits extra-cel·lulars formats per agregats d’una proteï-na de baix pes molecular anomenada betaamiloide. Aquets dipòsits tambémostren ele-vades concentracions de cations de metallscom ara zinc, ferro o coure. Experiments invitro han mostrat que els cations de coureprovoquen l’agregació de beta amiloide, peròla forma, el lloc d’unió del catió metàl·lic a laproteïna, així com el mecanisme pel qualpoden induir la seva agregació no es coneixenamb exactitud.El Grup d’Estudis Teòrics d’Activació de

Biomolècules porta a terme un estudi ambun pèptid model de beta amiloide per tal d’in-tentar esbrinar el lloc concret d’unió delmetall al pèptid i veure els canvis conforma-cionals que aquesta unió indueix. L’estudi ha

dut els investigadors a proposar una sèried’estructures com a més probables, una deles quals es mostra a la figura.

Estudi de les proteïnes implicades en lamalaltia d’Alzheimer

Grup d’Estudis Teòrics d’Activacióde Biomolècules

L’activitat de recerca del Grup d’EstudisTeòrics d’Activació de Biomolèculess’emmarca en el camp de la química teò-rica i computacional. Dirigit perMarionaSodupe, és un dels grups que va sorgirdel grup de Química Teòrica creat pelprofessor Joan Bertran al Departamentde Química Física de la UAB. L’any 2005va ser reconegut grup consolidat per laGeneralitat, reconeixement que ha estatrenovat en la darrera convocatòria. Elgrup pertany a la Xarxa de Referència deQuímica Teòrica i Computacional de Ca-talunya, una de les nou xarxes de refe-rència de la Generalitat.La seva investigació se centra en l’estu-di quimicoquàntic dels canvis que s’in-dueixen en l’estructura electrònica imolecular de les biomolècules quanaquestes interaccionen amb cations me-tàl·lics o bé s’oxiden. Aquests processossón freqüents en sistemes biològics i de-terminen la seva reactivitat posterior.A més, el grup també treballa en l’estu-di de la interacció i reactivitat de biomo-lècules en superfícies derivades de la síli-

11RECERCA

La recerca s’ha duta terme experimentanten dues piscines de la UABdurant quatre anys

Investigadors de la UAB han analitzat l’e-fecte d’utilitzar diòxid de carboni ensubstitució de l’àcid clorhídric per con-trolar l’acidesa de l’aigua a les piscines,en combinació amb l’hipoclorit sòdic pera la desinfecció. La recerca s’ha dut a ter-me experimentant al llarg de quatre anysen dues piscines de la UAB i en una pisci-na del Consell Català de l’Esport a Barce-lona. L’aigua de les piscines era tractada

amb CO2 i amb HCl en períodes alterna-tius, i els científics examinaven la compo-sició de l’aigua i de l’aire més proper a lasuperfície (el que respiren els banyistes).Els resultats, publicats a la revista Che-

mosphere, han posat de manifest que elCO2 té avantatges molt clars respecte del’àcid clorhídric. El primer és que utilit-zant CO2 s’evita la possibilitat de mesclaraccidentalment àcid clorhídric i hipoclo-rit sòdic, fet que provoca una reacció queallibera una gran quantitat de gas tòxic.Però els científics han observat un avan-tatge addicional inesperat: l’ús de CO2

redueix la formació de substàncies noci-ves per a la salut que produeixen la carac-terística olor «de clor» de les piscines.

Utilitzar CO2 a les piscinesredueix l’emissió de tòxics

Nedar en piscines cobertes tractades amb clorpot provocar efectes genotòxics (dany enl’ADN), així com també efectes respiratoris.Així ho afirma un nou estudi publicat a la revis-ta Environmental Health Perspectives, coordi-nat per investigadors del CREAL (Centre deRecerca en Epidemiologia Ambiental) i l’IMIM(Institut de Recerca Hospital del Mar). En elprojecte, hi han participat científics de la UAB.L’estudi detalla una investigació exhaustiva

dels subproductes de desinfecció i la mutage-nicitat (capacitat de causar mutacions d’ADNpermanents) de mostres d’aigua recollides endues piscines cobertes; una desinfectada ambclor i l’altra, amb brom. A més, es van estudiarels canvis a curt termini en els biomarcadorsde genotoxicitat i els efectes respiratoris enels participants que van nedar a la piscinatractada amb clor.

Nedar en piscines tractadesamb clor pot danyar l’ADN

Dispositiu per a la mesura de contaminants a l’aire prop de la superfície de l’aigua.

Gianluca De Lorenzo, Mario Martínez i Monica D’Onofrio.

Investigadors de l’Institut de Físicad’Altes Energies (IFAE) i del Departa-ment de Física de la UAB participen enun experiment internacional per cercarel rastre de partícules supersimètriques,encara no detectades experimental-ment, però que, en cas d’existir, explica-rien molts enigmes sobre l’univers.Un dels darrers passos d’aquest treballde recerca ha consistit en la cerca deproves de l’existència del superquarkbottom. Per fer-ho, els investigadors hanbussejat entre les dades fruit de les col·li-sions de partícules enregistrades a l’ac-

Físics de l’IFAE i de la UAB acorralen el superquark bottom

celerador de partícules Tevatron del Fer-milab. Els físics no han trobat rastre de lapartícula, però, lluny de ser un fracàs,la recerca és tot un èxit, ja que això hapermès constrènyer el rang d’energies enquè cal continuar buscant-la. Els físics es-tan, en certa manera, acorralant el super-quark.En la col·laboració internacional hanparticipat, entre d’altres, Mario Martínez,professor d’investigació ICREA a l’IFAE iprofessor del Departament de Física de laUAB, i els investigadors de l’IFAE Gianlu-ca De Lorenzo i Monica D’Onofrio.

A més, la incorporació de CO2 a l’aiguaté avantatges ambientals. D’una banda,es redueix l’emissió global del gas d’efec-te hivernacle de la instal·lació i en dismi-nuint la «petjada ecològica». D’una altra,el gas no canvia la conductivitat elèctricade l’aigua, un fet que sí que succeeixquan s’utilitza àcid clorhídric i que afectaels organismes vius un cop l’aigua de lapiscina és rebutjada com a aigua residual.En la recerca, hi han participat AntonGomà, del Servei d’Activitat Física de laUAB; Albert Guisasola, Carlota Tayà, JuanA. Baeza, Albert Bartrolí i Javier Lafuente,del Departament d’EnginyeriaQuímica dela UAB; i Mireia Baeza i Jordi Bartrolí, delDepartament de Química de la UAB.

12 RECERCA

Nova col·lecció sobre les obres dels filòsofs catalans medievalsLaUAB, l’editorial Obrador Edèndum i laUniversitat Rovira i Virgili acaben depublicar el primer llibre corresponent auna nova col·lecció, «Bibliotheca Philo-sophorum Medii Aevi Cataloniae», pro-moguda, entre altres investigadors, perAlexander Fidora, professor ICREA delDepartament de Ciències de l’Antiguitati de l’Edat Mitjana de la UAB.La nova col·lecció neix per divulgar elric patrimoni intel·lectual dels països deparla catalana durant els segles XIV i XV,centrant-se en escrits de filòsofs que hivan viure durant l’edat mitjana i que res-

Un treball de recerca publicat recent-ment a la revista Nature descriu per pri-mer cop com el desgel de l’últim períodede glaciació i les modificacions en elscorrents van alliberar a l’atmosfera gransquantitats de CO2 emmagatzemades alfons dels oceans i van accelerar l’escalfa-ment del planeta per l’efecte hivernacle ila fi de l’era glacial.La recerca, on ha participat l’investiga-dor ICREA de la UAB Rainer Zahn, tambéadscrit a l’Institut de Ciència i TecnologiaAmbientals, ha revelat la combinaciód’efectes que va provocar aquest allibe-rament als dos hemisferis, a partir del’estudi de les concentracions de compo-nents isotòpics en microfòssils marins.Aquest nou resultat posa en relleu unimportant mecanisme pel qual l’oceàinflueix en les concentracions atmosfèri-ques de CO2.L’escalfament de les aigües dels oceansdel sud va provocar canvis en els patronsdels vents, que van fer variar la dinàmicade les aigües superficials. La recerca de-mostra que en aquesta etapa, a l’hemis-feri sud, el CO2 capturat a fondàriesintermèdies va ser bombejat pels cor-rents superficials cap a l’atmosfera a cau-sa dels canvis en els vents superficials.Amb aquesta descoberta, els investiga-dors han ajudat a entendremillor els pro-cessos clau que van provocar els granscanvis climàtics del passat, un elementfonamental per poder predir l’evoluciódel clima en el futur.

Investiguen com esva alliberar el CO2 al’atmosfera terrestre

Henkel ha estrenat recentment instal·la-cions noves a l’edifici Eureka, seu del Parcde Recerca UAB. Es tracta del Laboratorid’R+D+i i Tecnologies Avançades, un noucentre de recerca dedicat a la recerca i eldesenvolupament de materials avançatsper a adhesius i tractaments per a super-fícies. La inauguració oficial del Labora-tori va tenir lloc a finals de juliol, i vanser-hi presents el conseller d’Innovació,Universitats i Empresa de la Generalitat,Josep Huguet, i la rectora de la UAB, AnaRipoll.El Laboratori ocupa un espai de 240metres quadrats i està configurat comuna instal·lació multidisciplinària dedi-cada a la recerca en els àmbits de la quí-mica, la ciència dematerials i el desenvo-lupament i el test de nous adhesius.Els nous conceptes i materials en quèinvestiga Henkel permetran en el futurdesenvolupar nous productes adhesiusamb un alt valor afegit, destinats a unampli ventall de sectors.La seva ubicació a l’edifici Eureka res-pon a la voluntat de la multinacional ale-manya de vincular-se amb la recerca d’altnivell. Situat dins del Parc de RecercaUAB, el nou espai de recerca pot accedir

Henkel instal·la un laboratorial Parc de Recerca UAB

El centre es dedicarà aldesenvolupament de nousmaterials per a adhesius itractament de superfícies

als seus serveis cientificotècnics i treba-llar les seves línies d’investigació ensinergia amb investigadors de la UAB idels centres de recerca del Parc.Format per deu persones, incorpora lli-cenciats i doctors de la UAB i d’altresuniversitats espanyoles i europees i estàassessorat científicament per RosaMariaSebastián i Jordi Marquet, tots dos pro-fessors del Departament de Química dela UAB.El nou Laboratori d’R+D+i i Tecnolo-gies Avançades estarà en contacte per-manent amb la seu productiva i tècnicade Henkel, localitzada a Montornès delVallès, i amb el nou centre d’R+D+id’adhesius que Henkel ha creat a l’Ins-titut Català d’Investigacions Químiques(ICIQ) de Tarragona.

ten en gran part inèdits o bé han estatencara poc estudiats.El primer volum publicat és Qüestió

sobre la unitat de l’universal, un text fi-losòfic del predicador valencià VicentFerrer –conegut per la seva polèmicaantijueva–, traduït a l’hebreu en plesegle XV. L’edició, a càrrec de Fidora ide Mauro Zonta (Universitat La Sa-pienza de Roma), conté una introduc-ció sobre l’autor, el text original llatí, latraducció medieval hebrea i les traduc-cions modernes anotades en català ianglès.

El laboratori tindrà un caràcter multidisciplinari.

Els editors ja preparen dues publica-cions noves amb textos de Pere Tomàs(Barcelona i París) i de Vicent Ferrer (Va-lència). Altres autors són Antoni Andreu(Lleida i París), Guiu Terrena (Mallorca iPerpinyà), Guillem Rubió (Vilafranca delPenedès i París), Nicolau Eimeric (Giro-na) i Ramon Martí (Barcelona).A més d’aquests intel·lectuals, els edi-tors no descarten publicar, dins d’aques-ta col·lecció, textos importants que no-més s’hagin conservat en bibliotequesde l’antiga Corona d’Aragó i de l’anticRegne de València.

Es posen en marxael curs d’escripturai el taller ComunicacióOral, Comunicació Eficient

13

COMUNITAT

La Torre Vila-Puig, seu de l’Associació d’Amics de la UAB.

L’associació d’Amics de la UAB i l’Aula de Lletresorganitzen nous cursos per als estudiants

FOTONOTÍCIA

Un anymés, coincidint amb el començament del curs, els centres de la UAB van orga-nitzar jornades d’acollida als nous estudiants per presentar les facultats, els plansd’estudi i els serveis del campus. Al llarg d’aquestes sessions, es va oferir als estu-diants de primer curs xerrades informatives, visites guiades i altres tipus d’activitatsper tal de facilitar-los la familiarització amb els seus nous centres i amb la UAB.

Les facultats acullen els nous estudiants

El 29 de setembre passat va tenir lloc unajornada de vaga general a tot l’Estat, con-vocada pels principals sindicats i que a laUAB es va desenvolupar sense incidentsi amb el compliment dels serveis mínimsestablerts.Entre el personal acadèmic i el perso-nal investigador en formació, el segui-ment de la vaga va ser d’un 28,4 %, men-tre que, entre el personal d’administra-ció i serveis, el seguiment de la vaga es vasituar en un 55 %. L’activitat acadèmicava ser gairebé nul·la a tots els centresdurant la jornada, atès que la gran majo-ria dels estudiants no va acudir a classe.Els accessos al campus van romandreoberts bona part del dia, tot i que a pri-mera hora els piquets van dificultar l’ac-cés en cotxe al campus. El transportpúblic que dóna accés a la UAB també vacomplir els serveis mínims decretats perla Generalitat de Catalunya.

Seguimentde la vaga general

Com cada any, en començar el curs, l’As-sociació d’Amics de la UAB i l’Aula de Lle-tres ofereixen conjuntament una sèrie decursos pràctics per a aquells estudiantsque estiguin interessats a reforçar algunade les seves habilitats.El taller Comunicació Oral, Comuni-cació Eficient es desenvolupa des del 13d’octubre fins al 22 de desembre. Es trac-ta de la segona edició d’un curs eminent-ment pràctic, que consisteix a analitzarels condicionants ocults que operen en el

rerefons de la comunicació, al marge dela pròpia voluntat, i que repercuteixende manera directa en resultats d’èxit,d’indiferència o de fracàs.El curs l’imparteix Mercè Company,escriptora i directora d’Aula de Lletres,qui va ser distingida, el 1999, amb la Me-dalla d’Honor de Barcelona per la seva

destacada trajectòria professional, entrealtres guardons i premis.D’altra banda, la quarta edició del cursd’escriptura vol convertir-se en un temp-teig a l’escriptura literària. El seu objec-tiu és introduir el participant en l’universde l’escriptor, facilitar-li l’accés a lesseves pròpies capacitats narratives i des-cobrir-li els recursos i eines que pot uti-litzar. El curs tindrà lloc entre el 12 d’oc-tubre i el 22 de desembre.L’Associació d’Amics de la UAB englobaantics alumnes, professors i amics de laUAB. Està promoguda pel Rectorat i pelConsell Social amb la voluntat d’impul-sar una relació oberta d’intercanvi entrela Universitat i la resta de la societat. Eldia 4 de novembre, l’Associació cele-brarà la seva festa anual.

És l’únic hotel ubicaten un campus a Espanyai col·labora en la tascadocent de l’EUTDH

COMUNITAT14

Des del proppassat 1 d’agost, i per tal degarantir la continuïtat dels serveis queofereix, la Fundació UAB ha passat a fer-se càrrec de la gestió de l’Hotel Campus.Es tracta de l’únic establiment hotelerubicat en un campus universitari arreude l’Estat espanyol. Va ser inaugurat aprincipis dels anys noranta i ha estat ges-tionat per diversos grups hotelers.L’Hotel disposa actualment de 104 habi-tacions dobles, diverses sales modularsper hostatjar tota mena d’activitats i unaàmplia oferta de restauració que confor-men els restaurants de bufet Sírius i Orió,la cafeteria Larissa i el restaurant de cartaLa Marmita.A més, l’Hotel Campus col·labora ambla tasca docent universitària com a centrede pràctiques per als estudiants de lestitulacions que s’imparteixen a l’Escola

Es tracta de l’únic hotel situat en un campus a Espanya.

http://www.fti.uab.cat/interasia/ (primer premi). http://www.cvc.uab.es/adas/ (segon premi). http://webs2002.uab.es/ggt/ (tercer premi).

La Fundació UAB passaa gestionar l’Hotel Campus

Atorgats els premis a les millors pàgines web de grups de recerca

El Grup de Recerca Inter Àsia, el Grup deRecerca en Vehicles Intel·ligents i elCentre de Lingüística Teòrica han estatels guanyadors dels premis a les millorspàgines web de grups de recerca de laUAB, organitzats amb motiu de l’Any dela Comunicació de la UAB. Els guardonshan estat atorgats en reconeixement del’eficiència comunicativa d’aquestsgrups d’investigació en la xarxa.El primer premi, que ha recaigut en elGrup de Recerca Inter Àsia, està dotat

Universitària de Turisme i de DireccióHotelera (EUTDH) de la UAB.Des dels seus inicis, l’Hotel ha donat unbon servei i ha gaudit de la confiança dela comunitat universitària. També mol-tes empreses de la zona del Vallès, insti-tucions i particulars l’han triat per cele-brar-hi tot tipus d’esdeveniments.

amb 3.000 euros. El portal del Grup deRecerca en Vehicles Intel·ligents ha estatguardonat amb el segon premi, de 2.000euros, i, finalment, el tercer premi, dotatamb 1.500 euros, ha estat per al web delCentre de Lingüística Teòrica.Els premis a les millors pàgines webdels grups de recerca de la UAB han estatorganitzats ambmotiu de l’any oficial dela Comunicació de la UAB, celebratdurant el curs 2009-2010. L’objectiu delguardó era reconèixer la importància de

les pàgines web com a eina d’informació,de comunicació i de gestió dels grups derecerca, dissenyades per fer difusió delsresultats i per facilitar als usuaris infor-mació en el seu camp específic de tre-ball.En aquest premi han concorregut totesles pàgines web pertanyents a grups icentres de recerca de la Universitat queestan allotjades en un servidor del domi-ni de la UAB o bé dins dels diferentsdominis associats.

Darrerament s’han fet efectius una sèriede nous canvis i nomenaments a l’ad-ministració de la Universitat Autònomade Barcelona. D’una banda, s’ha creat lanova Àrea d’Organització i Planificacióde la UAB. Áurea Roldán ha estat nome-nada cap d’aquesta nova àrea.D’altra banda, també s’ha reestructu-rat l’administració de centre del campusde Sabadell, que passa a ser una unitatcoordinadora de serveis amb depen-dència funcional de les administracionsde centre que imparteixen docència alcampus de Sabadell. Així, FranciscoQuesada ha estat nomenat coordinadorde serveis de centre.

ADMINISTRACIÓ DE CENTRESFinalment, Rosa Fedi ha estat nomena-da administradora de centre de Medici-na; Antonio Montes, administrador decentre de l’Escola d’Enginyeria; JoséLuis Costa, administrador de centre deCiències de l’Educació i de Traducció id’Interpretació; i Fernando Kohn, admi-nistrador de centre de Dret i de CiènciesPolítiques i de Sociologia.

Nous canvisa l’administracióde la Universitat

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

EL CAMÍ DE LA INDEPENDÈNCIASalvadorCardús. Barcelona: LaCampana, 2010El 27 de setembre passat, l’Associaciód’Amics de la UAB va acollir, a la TorreVila-Puig, la presentació de l’últim llibredel professor de Sociologia i degàde la Facultat de Ciències Polítiquesi de Sociologia, Salvador Cardús.La presentació de l’autor va anar a càrrecde Muriel Casals, professora del Departamentd’Economia i d’Història Econòmicai presidenta d’Òmnium Cultural. El llibreté dues parts diferenciades: a la primera,l’autor apunta la via que creu més eficaçcap a la independència, i a la segona,recull articles seus publicats els darrersanys sobre aquest tema.

LA COMUNICACIÓN PARA PAREJASINTELIGENTESRobert Roche Olivar. Madrid: Pirámide, 2010La manera com les parelles es comuniquenpot enfortir o afectar l’autoestimadels individus. En aquest volum,obra de Robert Roche, professordel Departament de Psicologia Bàsica,Evolutiva i de l’Educació de la UAB,s’ensenya a conèixer, dins del marcde la relació en parella, quins són elselements característics d’una comunicacióamb qualitat i es donen pautes per identificarels punts forts i els febles de les persones.

Des de fa anys, estan en marxa els grupsestables de les aules de Dansa, Música iTeatre, formats per membres de la co-munitat universitària, estudiants, PDI iPAS. Durant tot el mes de setembre restaobert el període d’inscripció.El Grup Estable de Dansa, nascut elcurs 1995-1996, presenta espectaclesdins i fora del campus i fa intercanvisamb altres grups universitaris, viatja afestivals, etc. El Grup Estable de Teatre,creat l’any 1984, treballa els espectaclesque presenta amb el màxim rigor en la

El Consell Social de la UAB convoca elpremi «Sinergia educativa» per a expe-riències institucionals de col·laboracióentre la Universitat i els centres d’ense-nyament secundari. Té com a objectiuguardonar iniciatives de col·laboracióentre centres d’ensenyament secundari ila UAB per tal de reconèixer la feina feta,contribuir a la seva continuïtat i, si escau,la seva ampliació.Una de les finalitat dels consells socialsde les universitats és impulsar la col·labo-ració i els vincles entre el món universita-ri i la resta de la societat. El Consell Socialde la UAB té com a prioritat, entre d’al-tres, fomentar el treball conjunt i els vin-

cles entre la Universitat i el sistema edu-catiu no universitari.En aquest context, el Consell Social i elVicerectorat de Transferència Social iCultural convoquen el premi «Sinergiaeducativa». Els projectes han estat pre-sentats conjuntament per centres d’en-senyament secundari i departaments oaltres unitats institucionals de la UAB. Esconcedirà un primer premi de 6.000 eu-ros i dos accèssits de 3.000 euros.Les experiències que hi participen res-ponen a programes d’actuació estructu-rats, van ser dutes a terme els cursos2009-2010 o 2008-2009, i tenen previstala seva continuïtat durant el 2010-2011.A cada experiència, hi participa un omés centres d’ensenyament secundari.La UAB hi fa un paper rellevant pel bonèxit del programa. I es preveuen activi-tats que vagin més enllà de les simplesactivitats ordinàries de promoció o depràctiques de l’alumnat de la UAB.

El Consell Social convocael premi «Sinergia educativa»Es premiaran iniciatives

de col·laboració entrecentres d’ensenyamentsecundari i la UAB

posada en escena i en el treball d’anàlisii d’interpretació.El Cor de la UAB, nascut l’any 1982,participa habitualment en actes institu-cionals i culturals de la UAB. També par-ticipa en trobades de cors universitaris iporta a terme actuacions a centres hos-pitalaris. L’Orquestra, creada el curs1996-1997, prepara un repertori que lipermeti mostrar i difondre pel campusaquest tipus de música i, alhora, engres-car més gent a participar en el projecte.Finalment, el Combo de Música Mo-derna es va formar a partir dels tallersorganitzats per l’Espai Musical. S’hi tre-ballen temes de música moderna barre-jant diferents estils, com el funk, el soul,el blues, el jazz modern i el pop-rock.Aquesta formació presenta els seus con-certs festius dins i fora de la UAB.Totes les activitats es poden convalidarper crèdits de lliure elecció o ECTS. Peraccedir-hi, cal passar la pertinent provad’accés. Per a més informació, podeu ac-cedir al web de l’ETC.

Un any més, l’ETC posa en marxa els grupsde dansa, música i teatre de la Universitat

L’AUTÒNOMA ha parlatamb l’impulsor delsestudis sobre literaturainfantil al Regne Unit

L’ENTREVISTA16

Quins són els límits de la literatura infantil?Als llibres infantils hi ha tot tipus de temes.No és fàcil definir-los pels continguts, sinóper la idea de la infància que té l’autor, l’e-ditor i la cultura en general. A més, és unconcepte que canvia. Els llibres infantilsd’avui dia són diferents dels de fa centanys, igual que els mateixos nens.

Està reconeguda en l’àmbit acadèmic?La situació està millorant. Fa trenta anys,el meu doctorat va ser el primer d’ocupar-se’n. En canvi, ara, hi ha un centenar decursos a diverses universitats i està pene-trant als centres de més alt nivell.

Hi ha diferentsmaneres de llegir un llibre?Òbviament. Llegir un llibre infantil és

Peter Hunt

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: María Jesús Delgado,Miguel Ángel Linares, Octavi López,Jordi Mora, Sònia Perelló,Victòria Salvador, Rebeca Escolano,Lucas Santos, Conxa Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Jordi Pareto, Pierre Caufapé,Montserrat Benito

Octubre de 2010. Núm. 239Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita del’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir enformat Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

molt diferent perquè molts adults tenenuna relació difícil amb la seva infància. Lainfància no és «maca», en vols sortir. Peraixò, per als adults, tornar a la infància ésmolt complex.

Des de quan existeix la literatura infantil?Anglaterra va ser un dels primers indretson van existir els llibres infantils: al segleXVIII, al voltant de 1740, per primer cop esvan editar comercialment.

Els contes populars són una font d’inspira-ció important.Sí, però no sé per què, ja que no tractensobre els nens.Molts parlen de conflictes,sexe, violència, etc. La raó és que al segleXIX, a Anglaterra, hi havia una literaturamolt sofisticada, i els contes populars esdeixaven per als nens. Walt Disney n’ésun bon exemple: de què tracten La belladorment o La ventafocs? De casar-se!

Per què la literatura infantil està tan lliga-da al gènere fantàstic?

Perquè els escriptors s’hi sentenmés lliu-res. El terreny de la fantasia facilita unaexplicació fàcil per a les coses: potsmatarel dolent o conquerir la princesa, hi haun bé i un mal, tot és més simple.

Els infants llegeixen més avui dia?A Anglaterra, les xifres indiquen que laproporció d’infants que llegeixen és lamateixa de sempre. Els infants que veuentelevisió i juguen a videojocs no són elsque acostumen a llegir, són els que abansjugaven a futbol. El sorprenent és que elsllibres hanmantingut la seva posició tot ialtres mitjans com la televisió. Tenir unllibre, un objecte tocable, encara repre-senta alguna cosa.

Què opina de Harry Potter?M’agrada força, són llibresmolt eficients.Tècnicament no estan gaire ben escrits,però són molt originals. El que no m’ex-plico és com un llibre sobre escoles pri-vades angleses es ven arreu del món. Esven a llocs on no hi ha escoles privades!

«És sorprenent que avui diaes mantinguin els llibres infantils»

És professor emèrit de literatura infantila la Universitat de Cardiff. Va ser pioneral Regne Unit a atorgar als llibres per ainfants un lloc en els espais acadèmics.Ha impartit classes a universitats d’arreudel món i ha estat guardonat ambel Distinguished Scholarship Award de laInternational Society for the Fantasticin the Arts i amb l’International BrothersGrimm Award de l’Institut de LiteraturaInfantil d’Osaka (Japó). És l’autor d’unaextensa obra com a crític literari queinclou obres de referència, ha escritobres de ficció i s’ha encarregat del’edició de diversos volums de lacol·leccióWorld’s Classics d’OxfordUniversity Press. Hunt va pronunciarla conferència «The delights and thechallenges of children’s literature»,a la cloenda de la setmana presencialdel Màster de Llibres i Literatura Infantili Juvenil que organitza el Grup de Recercade Literatura Infantil i Juvenil i EducacióLiterària (Gretel) de la UAB.

PARETO