20

7.L’ACCENTUACIÓ I L’ACCENT

DIACRÍTIC. L’ACCENTUACIÓ

1.REGLES DE L’ACCENT

Porten accent gràfic les paraules següents: -Agudes: quan acaben en vocal, vocal + s, en, in: camió, marqués, entén. -Planes: quan no acaben en les terminacions anteriors: àrab, hòmens, bolígraf. -Esdrúixoles: totes porten accent: València, bústia, pràctica.

2.TIPUS D’ACCENTS

-La a sempre obert: à. -La i i la u sempre tancat: í, ú. -La e i la o obert o tancat, segons la paraula: é, è, ó, ò.

3.L’ACCENT SOBRE LA E I LA O

3.1. La E: -Agudes: totes tenen l’accent tancat. Excepcions: la paraula perquè. -Planes: quasi totes tenen l’accent obert. Excepcions: els verbs (témer, érem, créixer,...) i alguns substantius (cérvol, préssec1, feréstec2, préstec). -Esdrúixoles: totes tenen l’accent obert. Excepcions: cérvola, feréstega, església, Dénia, Énguera. 3.2.La O: - Agudes: totes tenen l’accent tancat. Excepcions: açò, allò, això, però, de debò, ressò, espòs, talòs3, retrò4, terròs5, i els participis dels verbs excloure (exclòs), incloure (inclòs) i recloure (reclòs). -Planes: totes tenen l’accent obert. Excepcions: els verbs (córrer, fóra, córrec, fórem) i alguns substantius (estómac, córner, furóncol). -Esdrúixoles: totes tenen l’accent obert. Excepcions: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, góndola.

1 Préssec: pérsigo (árbol).

2 Feréstec: salvaje.

3 Talòs: zoquete.

4 Retrò: retumbo.

5 Terròs: terroso

21

PARAULES AMB LA SÍL·LABA TÒNICA DIFERENT DEL CASTELLÀ AGUDES

centigram fluor futbol handbol hoquei humit interval kilogram oboé oceà radar timpà xandall xassís Nobel El Tibet PLANES

-Present d’indicatiu i subjuntiu dels verbs acabats en –iar: acaricie, anuncie, aprecie, estudie, canvie, copie, esquie, odie, rumie. acne alvèol amoníac atmosfera àugur austríac bronquíol cardíac centilitre dentifrici etíop karate leucòcit libido magnetòfon medul·la megàlit meteoròlit míssil monòlit omòplat rèptil termòstat tèxtil torticoli víking Arquimedes ESDRÚIXOLES

diòptria període pneumònia elèctrode rubèola vàlua olimpíada Etiòpia Bàssora Hèlsinki Hèracles Cleòpatra Himàlaia

L’ACCENT DIACRÍTIC Bé, béns = adverbi, riquesa Be, bens = lletra, corder Bóta = recipient Bota = calçat, botar Cóp = de neu Cop= colp Déu = divinitat Deu = deure, 10 Dóna, dónes = donar Dona, dones = femenina És = Ser Es = pronom Féu = present de fer Feu =imperatiu de fer Fóra = ser Fora = adverbi Mà = part del cos Ma = possessiu Més = quantitatiu Mes = de l’any, conjunció Mèu = del gat Meu = possessiu Mòlt = de moldre Molt =quantitatiu Món =univers Mon =possessiu Móra = fruita Mora = del Magreb Nét = parentiu Net = adjectiu Ós = animal Os = l’esquelet Pèl = vellositat Pel = contracció Què = interrogatiu Que = relatiu Rés = oració Res = pronom indefinit Sé = saber Se = pronom reflexiu Sí = afirmació Si = conjunció, nota Sóc = ser Soc = ‘zueco’ Sòl = terra Sol = astre, adjectiu, nota, verb soler Són = ser Son = possessiu, dormir Té = tenir Te = infusió, lletra, pronom Ús = usar Us = pronom Véns = venir Vens = vendre Vós = tractament de cortesia Vos = pronom