U N I T A T

L'activitat agrícola El sector primari compren les activitats económiques que obtenen productes directament de la natura, com és el cas de ¡'agricultura. Son activitats molt importants, ja que constitueixen la base de la nostra alimentació, entre altres coses.

L'agricultura va aparéixer en el neolític, fa uns 10.000 anys. Fins fa relativament poc, la major part de la població es dedicava a les feines agrícoles. En l'actualitat, la població dedicada a l'agricultura disminueix a la majoria de paisos a favor de la industria i , sobretot, deis servéis. També en disminueix el pes económic. L'any 2004, l'agricultura representava el 4% del valor total de la producció mundial, davant del 32% de la industria i del 64% deis servéis. Aixó no obstant, h i ha diferencies notables entre uns llocs i altres.

X • Elsfactors que condicionen l'aprof itament agrícola

L'agricultura és el conreu de la térra per obtenir aliments des­tináis al consum huma i animal, com també primeres matéries per a la industria.

Els factors f ísics de l'agricultura L'entorn físic condiciona les activitats agrícoles. Els principáis condicionants físics son el clima, el relleu i el sol.

• E l clima. El conreu és impossible per damunt deis 45 °C i per sota deis 10 °C, i en zones de pluges molt escasses o excessi-ves. Les condicions de temperatura, insolació i humitat d'un lloc afavoreixen que es conrein unes plantes o unes altres.

• E l relleu. El conreu és apropiat en terrenys amb poc pen-dent. Per aixó, les valls i les planes son zones molt aptes per a les feines agrícoles. En canvi, els pendents superiors a 10° impossibiliten el conreu.

• E l sol. La composició química de la térra de conreu, la po-rositat i la riquesa en minerals i materia orgánica afavorei­xen l'ús d'unes plantes o d'unes altres.

Els factors humans de l'agricultura També h i ha factors humans que condicionen l'agricultura. Els mes importants son cinc:

• E l volum de població. L'augment de la població provoca que s'amplii la superficie conreada i que es facin servir mé-todes per millorar el rendiment de les terres.

• Les técniques agrícoles. Ais paisos desenvolupats, les téc-niques modernes s'utilitzen per augmentar la producció i el rendiment (maquinaria, fertilitzants, hivernacles...). Ais pa­isos menys desenvolupats, l'ús de técniques tradicionals fa que les collites siguin mes escasses (treball huma i animal, eines tradicionals...).

• E l destinatari de la producció. Pot ser de dos tipus:

- Agricultura de subsistencia: quan la producció es desti­na al consum de la familia camperola.

- Agricultura de mercat: quan la producció es ven ais mercats nacionals i internacionals.

• Les poli tiques agráries. Teñen com a objectiu mantenir les poblacions rurals i millorar-ne les condicions de vida. Per fer-ho, els governs influeixen en l'agricultura i els mercats: donen ajudes económiques, fixen quotes de producció d'un conreu, reformen la distribució de la propietat de la térra, etc.

• Les polítiques mediambientals. Pretenen aconseguir que la producció agrícola no degradi el medi natural per resi-dus, contaminació de les aigües, sobreexplotació, etc.

DICCIONARI VISUAL

Conreu de

NO ET CONFONGUIS

Els termes agrícola I agrari están relacionáis, pero no signifiquen el mateix: • Agrícola es refereix excluslvament

a l'agricultura. • Agrar i es refereix al camp en

sentit ampli. Així, l'espal agrari abraca les terres de conreu, les pastures I els boscos.

54

A C T I V I T A T S

Compren 1. Resume i x . Completa resquema.

Factors de l 'agricultura

Factors físics Factors

2. C lass i f i ca . Escriu a quin factor de l'agricultura correspon cada frase I dlgues sí és un factor físlc o huma. Llocs de pendent idoni peral conreu.

El seu ús ¡nfluelx en el rendiment deis conreus.

Mesures contra la contaminado de les aigües.

Temperatures entre els 10 °C i els45°C.

Agricultura de subsistencia.

Composicló química de la térra de conreu.

Millorar el nivell de vida al camp.

Raona 3. Ana l i t z a . Observa la foto d'lnicl de la unitat.

• Quin factor físlc principal han hagut de superar per poder conrear? Com ho han fet?

• Com creus que és el clima?

• Utilitzen una técnica de conreu moderna o tradicional?

• Exigelx molta má d'obra o poca?

• Et sembla que la collita es destina al consum de la famil ia camperola o que es vendrá?

Elabora la teva conclusió 4. Pensa . Explica com es podrlen superar

els ¡mpedlments físics següents per al conreu: Glagades hivernalsfreqüents.

Escassetat de pluges.

Pendent molt acusat de la parcel-la.

Sol molt pobre en nutrlents i sais mlnerals.

55

2* Els elements que conformen els paisatges agraris

Els paisatges agraris son el resultat de la transformació del paisatge natural per les activitats del sector primari . El pai-satge agrari és una combinació de diversos elements agríco­les i el tipus d'hábitat huma.

Els elements agrícoles Diversos factors de l'activitat agrícola modifiquen el paisatge:

• Les parcel-les. Son les porcions en qué es divideix l'espai agrari i que pertanyen a un propietari. Poden ser: - Camps closos o bocage, quan les parcel-les teñen límits

ben marcats i están envoltats d'una tanca. - Camps oberts o openfield, grans parcel-les sense tancar.

• E l grau d'aprofitament de les parcel-les. Es pot diferen­ciar entre ¡'agricultura intensiva, amb instal-lacions com els hivernacles, o l'agricultura extensiva, amb parcel-les en gua-ret, sense conrear, perqué recuperin la fertilitat.

• Els sistemes de reg. Segons la presencia o no de canals, séquies, aspersors, etc. en un paisatge podem diferenciar entre: - L'agricultura de seca, on els conreus només reben l'aigua

procedent de les pluges. - L'agricultura de regadiu, en la qual 1'agricultor aporta l'ai­

gua que les plantes necessiten a través de diferents siste­mes artificiáis de reg, com ara l'aspersió, el gota a gota, la inundació...

• La variétat deis conreus. Es diferencia entre: - La policultura, o conreu de diverses especies, freqüent-

ment en parcel-les petites i en horts. - La monocultura, quan es conrea una sola especie, com ais

latifundis (parcel-les enormes) del sud peninsular.

L'habitat rural L'hábitat rural és la manera com els assentaments humans es distribueixen al camp. Pot ser dispers o concentrat. - Habitat dispers: els habitatges están dispersos peí camp en­

voltats de terres de conreu i pastures própies. És tipie de zones muntanyoses.

- Habitat concentrat: els edificis están agrupats i formen po­bláis o pobles. És propi de les planes.

En l'actualitat, a vegades l'espai rural i Turba es confonen per­qué h i ha activitats urbanes, com les industriáis, que es loca-litzen al camp, ja que el sol és mes barat. A mes a mes, moka gent que treballa a la ciutat viu en árees rurals.

DICCIONARI VISUAL

56

A C T I V I T A T S

C o m p r e n 5. Concep t e s . Completa aquesta definido.

El paisatge rural és una comblnació deis elements següents:

R a o n a 6. C o m p a r a i c l a ss i f i c a . Observa les parcel-les

d'aquestes fotos. Indica quines son camps closos i quines son camps oberts. Ouins trets han decidit la teva tria?

7. Ana l i t z a . Observa les fotografíes deis ti pus de camps de la página anterior. Flxa't en els altres elements que componen el paisatge rural I respon. • Respecte ais conreus, on creus que n' hi pot haver

mes?

Creus que son conreus de seca o de regadiu? En quina de les dues fotografíes és mes probable que h¡ hagl un hort?

A p l i c a 8. Op i na . Els dlrectius d'una industria de iogurts

volen traslladar-ne les InstaMacions. Quines raons els donaries perqué decldissin establlr-se en una zona rural?

E l a b o r a l a t e v a conclusió 9. Resume i x . Completa aquestafitxa sobre elements

que podrles trobar en un paisatge rural.

ELEMENTS AGRÍCOLES ELEMENTS AGRÍCOLES ELEMENTS AGRÍCOLES ELEMENTS AGRÍCOLES

ELEMENTS RAMADERS ELEMENTS RAMADERS ELEMENTS RAMADERS ELEMENTS RAMADERS

ELEMENTS FORESTALS ELEMENTS FORESTALS ELEMENTS FORESTALS ELEMENTS FORESTALS

57

3* Paisos desenvolupats: una agricultura de mercat

Els paisos desenvolupats L'agricultura deis paisos desenvolupats ocupa molt poques persones, menys del 5 % de la població activa. Tot i aixó, pro-dueix grans rendiments, ja que és una agricultura de mercat, que está orientada a la venda. Les característiques d'aquesta agricultura son:

• Especialització en el conreu d'un sol producte.

• Maquinaria que substitueix el treball manual.

• Técniques de conreu modernes. S'utilitzen fertilitzants per millorar els sois; s'apliquen productes per evitar plagues en les plantes; es conrea en hivernacles, i fins i tot en sois artificiáis...

Aquesta agricultura requereix una inversió económica i m -portant, pero alhora aconsegueix mes quantitat de productes agrícoles al mateix terreny conreat, és a dir, augmenta la pro-ductivitat.

Aquest tipus d'agricultura també té aspectes negatius: la de­pendencia per ais agricultors d'un sol producte o els efectes contaminants deis fertilitzants en les aigües i el sol.

4# Paisos subdesenvolupats: la convivencia de plantacions i agricultura tradicional

L'agricultura en aquests paisos ocupa gran part de la població activa; en alguns paisos el 60 % de les persones que treballen son agricultors. Sovint hi conviuen explotacions familiars de tipus tradicional amb grans plantacions de mercat molt modemes.

• L'agricultura tradicional. Es practica en petites explota­cions sense gairebé maquinaria. S'hi dona una agricultura de subsistencia. Está orientada a l'alimentació de la familia que les conrea, per aixó es planten di verses especies en cada explotado; és la práctica agrícola anomenada policultura. Les collites depenen en gran part de factors físics com la pluja, l'abséncia de glagades o la fertilitat del sol.

• L'agricultura de plantació. Es dona en grans explota­cions que es localitzen en paisos tropicals d'Ásia, África i América. Cada plantació s'especialitza en u n sol conreu, com el cacau, la soia o el te, és a dir, és una monocultura. Les plantacions pertanyen a multinacionals o a grans pro-pietaris locáis, que fan grans inversions en maquinaria, en técniques de conreu o en má d'obra. És una agricultura molt rendible que s'exporta a altres paisos, principalment ais desenvolupats, mentre que els treballadors locáis co­bren sous molt baixos.

DICCIONARI VISUAL

Producció i superficie reconectada en 2008

Canya de sucre Dacsa

BIat • Dacsa

BIat Arrós amb pellofa

Creílles Juca Soia

Remolatxa sucrera Nou de palma

Ordi Tomaques

Arrós amb pellofa Creílles

Juca Soia

Remolatxa sucrera Nou de palma

Ordi Tomaques

wm • Arrós amb pellofa

Creílles Juca Soia

Remolatxa sucrera Nou de palma

Ordi Tomaques

mm

Arrós amb pellofa Creílles

Juca Soia

Remolatxa sucrera Nou de palma

Ordi Tomaques

Arrós amb pellofa Creílles

Juca Soia

Remolatxa sucrera Nou de palma

Ordi Tomaques

mm _ Produce ó

e rees

Arrós amb pellofa Creílles

Juca Soia

Remolatxa sucrera Nou de palma

Ordi Tomaques

en t one _ Superfíc

en hectá

ó

e rees

Arrós amb pellofa Creílles

Juca Soia

Remolatxa sucrera Nou de palma

Ordi Tomaques

en t one _ Superfíc

en hectá

ó

e rees

Arrós amb pellofa Creílles

Juca Soia

Remolatxa sucrera Nou de palma

Ordi Tomaques En milers 0 500 1.000 1.500 1.800

Font: FAO 2010 (dades 2008).

58

ACTIVITATS Compren 10. I den t i f i c a . Uneix cadaterme amb les categories que h¡ t inguin relació.

Monocultura Balx rendiment Comerclalltzacló

Agricultura tradicional Agricultura de mercat

Exportado Policultura

Plantació

Sois artificiáis

11. Concep t e s . Explica cadaterme en una frase. Agricultura de mercat:

Agricultura de subsistencia:

Especial izado:

Productlvitat:

Raona 12. Compa ra i c lass i f i ca . Observa aqüestes fotos de

dos tipus dlferents d'agricultura. Completa lesfltxes.

Monocultura o pollcultura;__

Maquinaria: Má d'obra: Rendiment:

Tipus d'agricultura:

Monocultura o policultura:

Maquinarla:

Má d'obra: : Rendiment:

Tipus d'agricultura:

13. In te rp re ta . Escrlu els ¡nconvenlents de cada un d'aquests tipus d'agricultura. Agricultura de mercat.

Agricultura tradicional.

Aplica 14. Op i na . Imagina que un familiar teu ha estat

a Guatemala. T'explíca com és aquella agricultura tradicional I et pregunta qué podrien fer per evolucionar cap a una agricultura de mercat. Qué suggerirles?

59