L'Actual 40:L'Actual blanc.qxd - IASactual num40(1).pdf · en què a la Unitat de Digestiu se li...

DESEMBRE 2007

núm. 40

’Institutd’AssistènciaSanitària

full informatiu

actualEl reportatge

Notícies• En marxa els nous centres d’atenció

primària de Caldes i Quart 2

• Nou local d’endoscòpia digestiva ipneumològica 3

• Taula de Salut Comunitària 4

• Programa d’activitats formatives 20

Treballant plegats en la gestió i l’atenció de les addiccions

Ramon Dalmau i DolorsCorominas, del Servei de SalutInternacional i Comunitària

Entrevista

VOLS ESCRIURE O PROPOSARTEMES A L’ACTUAL?

Truca al 972 22 23 70 o bé envia un missatge a [email protected]

14

A finals de març va tenir lloc l’acte de col·locacióde la primera pedra del nou CAP Caldes de Mala-vella. L’acte va ser presidit per la consellera deSalut, Marina Geli, i l’alcalde de Caldes de Mala-vella, Marcel Vila, i va comptar amb l’assistènciadel que era llavors el director dels Serveis Territo-rials de Salut a Girona, Ferran Cordón, i del presi-dent de l’Institut d’Assistència Sanitària, TomàsSobrequés. El nou CAP, que es troba situat en unsolar de 1.000 metres quadrats a la carretera deLlagostera, núm. 4, tindrà una superfície construï-da de 600 metres quadrats i ha estat adjudicat aArcadi Pla, SA, per un import de 1.478.434 eurosi un termini d’execució de 12 mesos. El nou cen-tre comptarà amb 2 sales de consulta de medici-na de família i 2 d’infermeria de família, 1 sala deconsulta de pediatria i 1 d’infermeria pediàtrica, 1sala de tractament i 3 sales de consulta polivalent,a més de biblioteca/sala d’educació sanitària i l’à-rea de serveis general i de personal.Caldes de Malavella forma part de l’ABS de Cassàde la Selva, juntament amb els municipis de Lla-gostera, Campllong, Cassà de la Selva, Llambi-lles, Quart, Riudellots de la Selva i Sant AndreuSalou.

Primera pedra del nou Centre d’AtencióPrimària de Caldes de Malavella

2 l’actual / DESEMBRE 2007Notícies

Les autoritats visualitzen el plànol del nou Centre d’Atenció Primària de Caldes de Malavella.

El mes de març també va tenir llocl’acte de col·locació de la primerapedra del nou Centre d’Atenció Primà-ria de Quart, presidit per la consellerade Salut, Marina Geli, i l’alcalde deQuart, Pere Cabarrocas. El nou Centreestà situat a l’avinguda de la Bòbila, 6(al costat de la plaça de la Vila), i laconstrucció del qual ha estat adjudicatper GISA a l’empresa Teyco SL per unimport de 855.305,51 euros i un ter-mini d’execució de 9 mesos. Comp-tarà amb 2 sales de consulta mèdica i2 sales de consulta d’infermeria, 1 salade tractament, a més de les àrees derecepció, serveis, sala d’espera iadministrativa. La superfície totalconstruïda és de 282 metres quadrats.

Acte de col·locació de la primera pedradel Centre d’Atenció Primària de Quart

L’alcalde de Quart, Pere Cabarrocas,

amb la consellera de Salut, Marina

Geli, i Tomàs Sobrequés, president

de l’IAS.

3l’actual / DESEMBRE 2007Notícies

L’endoscòpia és una tècnica diagnòstica i terapèu-tica per l’estudi i tractament del tub digestiu i res-piratori. Utilitza aparells sofisticats d’alta tecnolo-gia equipats amb sistema de vídeo per poder entrara l’interior de l’estómac, bronquis, budell prim, viabiliar i colon aprofitant les obertures naturals delnas, la boca i l’anorectal, i permet fer les explora-cions i tractaments de forma ambulatòria. És espe-cialment útil en el diagnòstic del càncer en lesseves fases inicials (diagnòstic precoç), evitant enmolts casos la cirurgia, millorant el pronòstic isupervivència. Fins el 2006 les endoscòpies digestives es feienen l’àrea quirúrgica al quiròfan de locals, compartitamb altres especialitats (cirurgia, dermatologia,ginecologia, traumatologia). La broncoscòpia es vafer inicialment a l’hospital de dia, però darreramenttambé al mateix quiròfan. Aquesta saturació dellocal feia impossible assolir el creixement de lademanda i reduir la llista d’espera. Per aquestmotiu, a principis del 2007 es va habilitar un espaiproper a la zona quirúrgica, al costat de la sala departs (que va començar a funcionar el 15 degener), on es realitzen les endoscòpies digestives ipneumològiques. Està situat al costat de la sala departs, on hi havia anatomia patològica (que s’haportat als locals del laboratori general). El nou espai compta amb quatre digestòlegs atemps complet: el doctor Carles López, el doctorXavier Pamplona i la doctora Helena Masnou; undigestòleg a temps parcial: el doctor Lluís Cusí;dos pneumòlegs a temps complet: la doctoraSusana Mota, el doctor Mario Culebras; i un atemps parcial: la doctora Maria José Redondo. Tresinfermeres: Roser Coll, Pilar Terrades, MeritxellCabaleiro; quatre auxiliars: Carme Sais, LluminadaTebar, Encarna López, Maria Martos; i un portallite-res. Hi ha també tot l’equip d’anestesiòlegs que deforma aleatòria col·laboren per fer les exploracionsamb sedació. Està equipat amb la tecnologia més actual de

vídeo-endoscops (gastroscops, colonoscops ibroncoscops) en connexió directa amb un equipinformàtic específic per endoscòpia que permetrecollir imatges i incorporar-les a l’informe de l’ex-ploració, estudiar-les posteriorment i properamentconnectar-les a la xarxa informàtica de tot l’hospi-tal per poder observar-les des de qualsevol ordina-dor, com ja es fa amb la radiologia. També es dis-posa del material complementari per fer endoscò-pia terapèutica i la possibilitat de fer radiologia enel mateix local. En aquest espai s’hi ha habilitat una sala per fer lesexploracions, una sala d’espera per lliteres, dosvestidors i wc. Adjacent hi ha la sala especialitzadaper la neteja dels aparells, equipada amb modernsaparells de desinfecció automàtica i semiautomàti-ca, de forma que el personal ha de manipular míni-mament els aparells i es millora la qualitat de nete-ja. A diferència del local anterior i del de l’hospital

vell, el disposar de local propi permet repartir millorels horaris i el creixement, ja que es poden ferexploracions tots el matins i tardes assolint millor lallista d’espera que s’ha pogut reduir dels 4 a 5mesos d’inici del 2007 a uns 30 dies actualment.A l’Hospital Santa Caterina es van fer les primeresendoscòpies digestives el 1982, quan es va com-prar el primer aparell. Posteriorment, s'incorporà labroncoscòpia. El nombre d’exploracions ha anatsempre en augment, especialment des del 1999,en què a la Unitat de Digestiu se li encomana laatenció dels pacients del sector de la Selva i partdel Gironès, en aquella època amb prou feines amb90.000 habitants. La població ha anat en augmentfins els 130.000 actuals. L’endoscòpia, com a acti-vitat de l’hospital, ho ha fet de forma proporcional.Els darrers anys la Unitat Pneumològica també s’hadiferenciat de la pròpia medicina interna amb unaugment d’activitat.

Nou local d’endoscòpia digestiva i pneumològica

L’equip de professionals que forma part del Servei de Digestologia.

Implantació del CDR (Circuit de diagnòsticràpid) via informàticaEl programa Diagnòstic Ràpid del Càncer es vaposar en marxa, en col·laboració entre les àreesbàsiques de l’IAS, l’ICS i l’hospital, perquè elmalalts amb sospita de neoplàsia de colon, mama,o pulmó poguessin accedir al diagnòstic ràpid.En l’actualitat, gràcies a l’estreta coordinacióentre Atenció Primària i Atenció Especialitzada, iel consens mutu, des de la sospita clínica fins eldiagnòstic transcorre un període d’un mes.

El mes de juny passat es va establir un circuit dederivació via intranet. Així, els professionals d’aten-ció primària quan sospiten d’un cas omplen el fullde derivació ràpida en què hi ha el llistat de criterisde sospita. Aquesta derivació arriba a la gestora decasos, que la fa córrer pel sistema. L’objectiu ésclar: que en un mes l’usuari comenci el procés delseu tractament, i s’eviti així augmentar l’angoixa.A les Àrees Bàsiques de Salut de Breda – Hostal-

ric, d’Anglès, i de Cassà de la Selva actualments’està en fase de prova pilot. Està previst queentrin, en un breu període de temps, les quatrerestants (de l’ICS), per aconseguir arribar a total’àrea d’influència. Per a aquest any, la Regió Sanitària ha posat com aobjectiu incloure el càncer de bufeta urinària i depròstata, perquè aquest formi part també del circuitvia intranet / informàtica.


Taula de Salut Comunitària del’Àrea d’influència de l’HospitalSanta Caterina El 29 de novembre va tenir lloc la segona Taula deSalut Comunitària de l’àrea d’influència de l’Hospi-tal Santa Caterina, una jornada que va servir perpresentar les entitats AKAN i APSI, així com perpresentar els treballs de les diferents comissions itaules: Taula d’Immigració, la Comissió d’Acollida,la Comissió d’Atenció a les Persones Indocumen-tades, la Comissió de Nouvinguts, la Comissió deProtocols i la Taula d’Àrees de millora. Així mateix,posteriorment es va iniciar una Taula —oberta atothom què va estar interessat— en què es vadebatre i opinar sobre la importància del treballdels mediadors en salut a l’hora d’ajudar al profes-sional amb els immigrants procedents de països debaixa renda. La jornada del plenari va acabar amb lapregunta oberta “I el quart món?”, a càrrec delperiodista i escriptor Bru Rovira. Va ser a finals de maig quan es va constituir la pri-mera Taula de Salut Comunitària (TSC) de la zonad’influència de l’Hospital Santa Caterina de l’Insti-tut d’Assistència Sanitària, que aplega les ÀreesBàsiques de Salut d’Anglès, Breda-Hostalric,Cassà, Sils, Sant Hilari-Arbúcies, Salt, i SantaColoma de les comarques de la Selva i del Gironès.La presentació de la primera Taula va anar a càrrecde Ferran Cordón, en aquell moment director delsServeis Territorials del Departament de Salut aGirona; Lluís Franch, conseller delegat i gerent del’IAS; i Montse Danés, del programa de Salut iImmigració de Girona. Entre les prioritats de lesTaules de Salut Comunitària destaca la promociódel treball transversal entre els professionals sani-taris i les entitats que treballen en el territori; ela-borar un diagnòstic de situació qualitatiu de salutde la població en risc d’exclusió social i planificarles activitats que d’ell se’n derivin per millorar l’es-

tat de salut de la població de referència. Aixímateix, detectar situacions de risc en salut amb lapoblació vulnerable de l’àrea; planificar accionsper millorar l’estat de salut de la població; propo-sar persones i/o entitats que col·laborin en els dife-rents projectes; prioritzar els recursos per atendreels problemes detectats; elaborar protocols d’ac-tuació i encarregar-se de la seva difusió; i avaluarles activitats realitzades.La composició de la Taula de Salut Comunitària del’IAS consta de tècnics (procedents dels centressanitaris, ajuntaments, consells comarcals) i pro-fessionals d’organitzacions i entitats que treballen

en el territori. En un futur proper s’afegirà el fòrumde pacients (representats per les organitzacionsd’immigrants i els sindicats).A finals del 2005, es va crear el Servei de SalutInternacional i Comunitària de l’IAS, que naixia pertractar les desigualtats en l’accés als serveis sani-taris de la població immigrada, i els problemes desalut que se’n derivessin d’aquest fet. La pràcticaassistencial diària indica que la població immigra-da és la més afectada per aquestes diferències, i ésper això que contemplem intervencions específi-ques en aquest àmbit, dintre dels programes gene-rals de salut comunitària.

Benvinguda alsnous residents

L’Institut d’Assistència Sanitària va rebre el 30 de maig passat els nous resi-dents que s’incorporaven durant un període d’un a quatre anys a la institució.La promoció d’enguany, formada per un total de deu residents, va ser rebu-da a la sala d’actes de l’Hospital Santa Caterina pels professionals que serandurant aquest temps els seus tutors. L’acte va ser presidit per Cristina Gis-bert, psiquiatra i presidenta de la comissió de docència de l’IAS, ClaudiCamps, director assistencial de salut mental, Teresa Vilalta, directora d’infer-meria d’atenció especialitzada i primària, i Margarita de Castro, adjunta adirecció de salut mental. Durant l’acte va tenir lloc també el comiat dels pro-fessionals que han acabat la seva residència aquest any. La nova promocióde residents que ha acollit l’IAS està formada per tres residents d’infermeriaen salut mental, tres metges residents de psiquiatria, una psicòloga residentde psicologia clínica, i tres llevadores residents. Per primer cop, l’IAS té resi-dents en formació més enllà de l’àmbit de salut mental. Els nous residents.

Sessió de formació continuada de la Taula de Salut Comunitària.


Presentació del Protocol de la constipació dels Serveis de Psicogeriatria i el Servei de Pal·liativesEl Servei de Psicogeriatria i el Servei de Pal·liatives de l’IAS va presentar elpassat mes de març a la sala d’actes de l’Hospital Santa Caterina un protocolde constipació obert a professionals d’altres centres sanitaris que també ate-nen a població sociosanitària. Aquesta va ser la primera presentació de tot unseguit que s’aniran realitzant amb l’objectiu de poder intercanviar experièn-cies entre professionals de diferents centres. La presentació es va dividir en

dues parts, la primera: Maneig pràctic de la constipació, que va anar a càrrecde la doctora Anna Libran, de la UFISS de Pal·liatius del Consorci Sanitari deTerrassa; i la segona: Presentació del protocol de la constipació, a càrrec deles diplomades en infermeria Mireia Rodríguez de la Unitat de Cures Pal·liati-ves i Teresa Jiménez, de la UFISS de Pal·liatius, també del Consorci Sanitaride Terrassa.

Obres i manteniment als centre de l’IAS

● En relació al Sociosanitari, s’està treballant en l’ex-cavació, murs de contenció, i cimentacions i for-jats, que formen part de l’estructura de l’edifici.D’altra banda, ressenyar que s’està treballant enl’ampliació del soterrani de l’edifici per tal de dis-posar d’un espai apte pel creixement de nous dis-positius. S’està preparant l’espai per encabir unapossible ampliació futura de l'edifici (soterrani).

● En el moment de tancament de L’Actual, es proce-dia a l’enderrocament de l’Edifici Mascardell. Estàprevist que a finals d’any la plaça central quedaràneta. D’altra banda, s’estan construint uns vesti-dors nous al soterrani de l’Edifici TMS, que subs-tituiran als existents de l'Edifici Mascardell.

● A l’entrada de l’Hospital Santa Caterina, Caixa deGirona ha instal·lat un caixer automàtic.

● S’ha posat en marxa el grup electrogen de l’anticHospital Santa Caterina per donar subministra-ment d’energia elèctrica als edificis (TMS, M1,M2, Til·lers) del Parc, per solucionar els proble-mes que se’n derivessin en el cas de fallada de

la companyia. Aquest grup complementa al jaexistent a l’Hospital Santa Caterina.

● Ha finalitzat la construcció de les tanques defini-tives del Parc per la banda que delimita el carrerMoreneta, des de l’aparcament de personal finsal carrer Ramon i Cajal.

● L’Ajuntament de Salt ha acabat les obres al carrerMoreneta.

● S’estan habilitant uns magatzems per informàticai altres usos al soterrani del TMS.

● S’està fent el projecte de reforma del local ceditper Benestar Social (Consell Comarcal delRipollès) que allotjarà els serveis del CAS delRipollès. Es preveu que aquest servei s’obri apartir de gener del proper 2008.

● Al municipi de Riells s’instal·larà un edifici pre-fabricat amb quatre consultes per substituir l’ac-tual consultori que entrarà en servei el mes d’oc-tubre. Està previst que aquest edifici prefabricat

estigui en funcionament durant tres anys fins quees construeixi el consultori definitiu. L’IAS, con-juntament amb el Servei Català de la Salut i l’A-juntament de Riells, està treballant en la gestiódel projecte i l’obra del centre definitiu. Entraràen funcionament el mes de desembre.

● L’IAS i l’Ajuntament de Massanes han remodelati ampliat el consultori local. L'IAS gestionaaquest equipament i ha participat en el disseny ila gestió tècnica de l’obra. Entrarà en funciona-ment aquest mes de desembre.

● L’Ajuntament de Caldes de Malavella i l’IAS hanhabilitat un local molt proper al consultori actualper ubicar quatre consultes de manera provisio-nal fins que el nou consultori del poble estiguiconstruït.

● Instal·lació d’aire condicionat al CSM de SantaColoma i al CAS Figueres.

● El CSM de Santa Coloma està fent una reformainterior.

A l’esquerra, estat actual de les obres del nou Sociosanitari. A dalt, a la dreta, el nou caixer automàtic; a baix, vista actual del carrer Moreneta.

6 l’actual / DESEMBRE 2007Entrevista

ENTREVISTA AMB RAMON DALMAU I DOLORS COROMINASRESPONSABLES DEL SERVEI DE SALUT INTERNACIONAL I COMUNITÀRIA

- L’Actual: Com s’organitza el Servei de Salut Inter-nacional i Comunitària, què implica tants agentsdiferents?- Ramon: Nosaltres identifiquem dues grans uni-tats diferenciades: una és el Servei de SalutComunitària, que atén l’Hospital Santa Caterina i laseva àrea d’influència: Salt, part del Gironès(Cassà, Salt, Sils, Santa Coloma, Anglès), la SelvaInterior (Hostalric, Arbúcies), i també la Xarxa de

Salut Mental i Atenció Primària (la Selva Interior,el Gironès). Una segona és el Servei de Salut Inter-nacional, que atén les àrees de la Regió SanitàriaGirona juntament amb la Unitat de Vacunes Inter-nacionals de la ciutat d’Olot. Aquest servei estàcapacitat per cobrir l’atenció a la patologia delpostviatge, el que permet que tota persona quehagi adquirit una malaltia durant el seu desplaça-ment, del tipus que sigui, pugui ser tractada.

- L’Actual: Quin és l’objectiu del Servei de SalutComunitària? - Dolors: L’objectiu és facilitar l’accés als serveisde salut a la població amb risc d’exclusió. Es tre-balla actualment amb població immigrada, en unmoment en què s’està desplegant tot el tema rela-tiu a l’atenció a aquesta població. El modus ope-randi es basa en la primera Taula de Salut Comu-nitària (TSC) d’on parteixen les activitats i objec-

“L’objectiu del Servei de Salut Comunitàriaés facilitar l’accés a la salut a la poblacióamb risc d’exclusió”

Afinals del 2005, es va crear el Servei deSalut Internacional i Comunitària, quenaixia per tractar les desigualtats en

l’accés als serveis sanitaris de la població ambrisc d’exclusió social i l’abordatge dels problemesde salut que d’aquesta situació se’n deriven.Culmina aquest inici amb la creació de la Taulade Salut Comunitària de l’àrea d’influència del’Hospital Santa Caterina, que es constitueixoficialment el maig del 2007. D’altra banda, hi hala Unitat de Salut Internacional (vacunacióinternacional i consells al viatger) que té perobjectiu prevenir i tractar les malalties derivadesde viatges a zones de risc. Ambdós serveisdepenen de l’Atenció a l’Usuari, àrea dirigida pel

doctor Albert Nogué. El Servei de Salut Internacional i Comunitària(SSIC) és la unió dels dos serveis esmentatsanteriorment, amb una dinàmica de treballtransversal, coordinat de manera horitzontal. Perprimera vegada, a l’IAS hi participen tècnicsprocedents de diferents entitats (sanitàries,socials, ajuntaments, serveis comarcals,ONG’s…). En un futur proper, l’usuari tambéparticiparà en les seves decisions, amb la creaciód’un fòrum de pacients. La unitat de SalutComunitària està coordinada per la diplomadad’Infermeria Dolors Corominas, i la unitat de SalutInternacional la coordina el doctor RamonDalmau.

En Ramon

Dalmau i la

Dolors

Corominas.

7l’actual / DESEMBRE 2007Entrevista

tius, que es va constituir el passat mes de maig.Abarca la zona d’influència de l’Hospital SantaCaterina. El seu objectiu és promoure el treballtransversal entre els professionals sanitaris, lesentitats que treballen en la comunitat i les asso-ciacions d’immigrants del territori que comprènl’àrea d’influència de l’Hospital, per elaborar undiagnòstic de situació de salut de la població enrisc d’exclusió i planificar les activitats que d’ellse’n derivin. - L’Actual: Com s’organitza la Taula de Salut Comu-nitària?- Dolors: De la Taula parteixen tres comissions: laComissió d’Acollida, on s’elabora la informaciómínima que l’usuari ha de conèixer per accedir alsserveis sanitaris en què es dóna una informaciómínima perquè l’usuari sàpiga com accedir al ser-vei; la Comissió “sense papers”, on s’elabora uncircuit d’atenció sanitària per les persones indocu-mentades del territori a partir de l’experiència del’any passat amb l’arribada massiva d’immigrants aCassà, Salt i l’Escala; i la Taula d’Immigració, ads-crita al Pla director d’Immigració del Departamentde Salut, encarregada de consensuar les activitatsproposades i assolir els objectius marcats des delPla. En col·laboració amb la Unitat de Salut Inter-nacional, es treballen protocols de mutilació geni-tal i d’atenció al nouvingut en les ABS.- Ramon: En un futur proper, es vol accedir a altresgrups de persones amb risc d’exclusió social: gentgran, autòctons, amb íntima col·laboració amb l’A-tenció Primària de Salut.- L’Actual: Quines són les seves prioritats? - Dolors: Un dels factors més destacats i impor-tants és la promoció del treball transversal entre elsprofessionals sanitaris i les entitats que treballen enel territori; elaborar un diagnòstic qualitatiu desituació de salut de la població en risc d’exclusiósocial i planificar les activitats que d’ell se’n deri-

vin per millorar l’estat de salut de la població dereferència. Així mateix, detectar situacions de riscen salut en la població vulnerable de l’àrea; plani-ficar accions per millorar l’estat de salut de lapoblació; proposar persones i/o entitats quecol·laborin en els diferents projectes; prioritzar elsrecursos per atendre els problemes detectats; ela-borar protocols d’actuació i encarregar-se de laseva difusió; i avaluar les activitats realitzades.- L’Actual: Qui la conforma? - Dolors: La composició de la Taula de SalutComunitària de l’IAS consta de tècnics procedentsdels centres sanitaris, ajuntaments, consellscomarcals i professionals d’organitzacions i enti-tats que treballen en el territori. En un futur propers’afegirà el fòrum de pacients representats per lesorganitzacions d’immigrants i els sindicats.- L’Actual: Suposem que en aquesta intensificacióde feina ha estat necessari ampliar també el nom-bre de mediadores i el seu paper.- Ramon: Bé, actualment hi ha dues mediadoressubsaharianes i dues marroquines. El cert és que lademanda de mediadores és més acusada en Aten-ció Hospitalària, encara que poc a poc s’observacom augmenta en Atenció Primària. El sanitari —infermeria, metge, auxiliar— s’està habituant a tre-ballar amb un altre professional (la mediadora) queno solament exerceix de traductora sinó que inter-preta i apropa dues cultures i maneres d’entendre la

salut o la relació amb el nostre sistema sanitari delsnouvinguts. - Dolors: D’altra banda, es treballa per compartirtraductors, amb el Consell Comarcal del Gironès ide la Selva, de l’indopakistanés (nord d’Índia) i delxinès. I s’està procedint a la progressiva traducciódels diferents documents que s’entreguen alsusuaris d’Hospitalària, de la Xarxa de Salut Mental,i d’Atenció Primària. Val a dir que tota aquesta feinas’està duent a terme en col·laboració amb el Serveide Ginecologia i ara també amb el Servei d’Anes-tesiologia de l’Hospital Santa Caterina. - L’Actual: S’ha augmentat també el nombre deprofessionals a la Unitat de Salut Internacional?- Ramon: A dia d’avui s’ha ampliat la plantilla ambla incorporació d’una professional diplomada eninfermeria a l’àrea de vacunes internacionals. L’ac-tivitat de la Unitat creix cada any de l’ordre del 12per cent. - L’Actual: Com funciona el Servei de Salut Inter-nacional?- Ramon: La Unitat de Salut Internacional està fona-mentada en dues branques diferenciades peròcoordinades entre si: la preventiva i la de retorn. Lapreventiva tracta de prevenir les possibles patolo-gies derivades de viatges a altres països mitjançantel consell, l’administració de vacunes i dels dife-rents esquemes de quimioprofilaxi per a la malàriasi és el cas. La de retorn o postviatge treballa ambpacients que presenten una patologia derivada dela visita a altres països o bé es realitza visita de cri-batge a aquells viatgers que no presenten simpto-matologia però poden ser portadors de patologiessubclíniques. Es fa èmfasi en aquells grups especí-fics, com ara immigrants que han estat de visita alsseus països d’origen, amb percepció menor de riscpel fet d’estar ”a casa seva”, expatriats, viatgers demés de dos mesos o en zones d’elevat risc o forade circuïts turístics, etc. En elles hi ha implicatsaltres serveis hospitalaris: Pediatria, MedicinaInterna, amb la doctora Cristina Soler com referent,Urgències, Ginecologia, Laboratori (la base de totel procés) i Atenció Primària. - L’Actual: I el Servei de Salut Comunitària?- Dolors: Es tracta d’un servei d’ajuda al personalsanitari per facilitar l’activitat derivada de la pro-blemàtica d’exclusió de l’usuari bé sigui amb l’e-laboració de protocols i amb la coordinació de lesmediadores per solucionar els problemes derivatsde les barreres lingüístiques i culturals. Es priorit-za la connexió entre els diferents agents implicatsa l’hora de l’elaboració d’aquests protocols (muti-lació genital i protocol de benvinguda a l’adultnouvingut), on el treball transversal ja està fet. - Ramon: I és de gran importància la formaciócontInuada tant dels professionals sanitaris comde les mediadores, les quals tenen un paper fona-mental i són encara les grans desconegudes de lasanitat.

“És de gran importànciala formació continuadatant dels professionals

sanitaris com de lesmediadores”

Imatge d’un dels cursos organitzat pel Servei de Salut Comunitària.


El Servei de Diagnòstic per laImatge de l’IAS centra la sevaXIV jornada en la ressonànciamagnètica

El Servei de Diagnòstic per la Imatge de l’Hospi-tal Santa Caterina va reunir el passat 8 de juny ala sala d’actes del centre més d’un centenar deradiòlegs catalans en la XIV jornada que va orga-nitzar aquest servei conjuntament amb l’Agrupa-ció de Radiòlegs de Catalunya i amb el suport dela Societat Catalana de Radiologia i Diagnòsticper la Imatge i l’Associació Catalana de Radiolo-gia Mèdica. Durant la jornada, centrada en la res-sonància magnètica i inaugurada pel consellerdelegat de l’IAS, Lluís Franch, experts en la matè-ria van exposar i portar a debat les indicacionsactuals d’aquesta tècnica per a l’exploració detots els òrgans del cos i van parlar, entre d’altresqüestions, sobre com la seva evolució tecnològi-ca dóna ara la possibilitat d’escurçar les explora-cions, i sobre el benefici que això suposa per alpacient. El doctor Joan Albanell, cap del Servei deDiagnòstic per la Imatge de l’IAS i director de laJornada, va afirmar que la ressonància magnètica“és avui innòcua, altament eficaç i evita sotmetre alpacient, en molts casos, a proves més invasivescom ara el TAC”. Per la seva banda, el doctor JoanCarles Vilanova, codirector del centre de Res-sonància de la Clínica Girona i ponent de la jorna-da, va confirmar que el desenvolupament tecnolò-gic de la tècnica permet realitzar exploracions ràpi-des i disposar d’una bona informació diagnòstica.Vilanova va informar que les primeres exploracionsrealitzades a Catalunya amb ressonància se limita-ven en un 50% al cervell, en un 40% a la columna

i en un 10% a les articulacions. “Avui dia —vaassenyalar— aquests percentatges han variatsubstancialment i es calcula que, del total d’explo-racions realitzades amb ressonància, un 45% sónproves d’articulacions, un 15% del cervell, un 25%de columna i el 15% restant ja correspon a altresòrgans”. El ponent va apuntar que la ressonàncias’ha convertit en una prova de primer ordre perestudiar els vasos i altres òrgans del cos com elfetge, el cor, la pròstata, ronyons i mama, princi-palment. Així mateix, el doctor Antoni Capdevila, cap delServei de Diagnòstic per la Imatge de l’HospitalSant Joan de Déu i també ponent de la jornada vaexplicar que les possibilitats que ofereix la res-sonància magnètica per millorar la qualitat de l’a-tenció en el camp de la pediatria són encara mésnotable i se centren en estudiar com fer més cur-tes les exploracions però conservant la seva efec-tivitat. “Es tracta —va dir— de dominar una tècni-ca complexa de manera que aquesta ens faciliti enel menor temps possible la informació suficientperquè sigui útil al clínic o al cirurgià”. La ressonància magnètica aplicada a la medicinaha complert 20 anys (Felix Bloch i Edward M. Pur-cell – Premi Nobel de Física 1952). Va ser a l’ini-ci dels anys 90 quan es va produir una autènticaexplosió en la utilització de la ressonància magnè-tica, no com una tècnica diagnòstica simplementcomplementària a d’altres més establertes, sinócom una tècnica de primera elecció en nombrososprocessos patològics.

CURSOS I JORNADES

Els dies 8 i 10 de maig es va realitzar a la salad’actes de l’Hospital Santa Caterina la forma-ció Actuació en cas d’emergència, dirigida alstreballadors designats com a caps d’evacua-ció, al personal de manteniment i al personalde seguretat, per tal d’informar-los sobre lesseves funcions i com caldria actuar davantuna situació d’emergència. Els ponents varen ser Imma Riera, tècnic delServei de Prevenció, Toni Campos i JosepSánchez, caps d’emergència del Parc Hospi-talari. Van participar una cinquantena de pro-fessionals.Aquesta formació, juntament amb la formaciópràctica sobre l’ús dels mitjans d’extinció quees programa anualment i la formació realitza-da en els diferents llocs de treball, servirà peravançar en la implantació del Pla d’Emergèn-cia del Parc Hospitalari Martí i Julià.

El conseller delegat de l’IAS, Lluís Franch, va inaugurar la jornada.

Les VIII Jornades delVincle reuneixen al’Hospital SantaCaterinaespecialistesd’arreu del món

Jornada Actuació encas d’emergència

Els dies 19 i 20 d’octubre, l’Institut d’Assistèn-cia Sanitària i la Universitat de Girona van reu-nir a l’Hospital Santa Caterina alguns delsmillors especialistes sobre la Teoria del Vincle,en el marc de les VIII Jornades de la Interna-cional Attachment Network Iberoamericana(IAN), entitat centrada en l’estudi d’aquestateoria. La trobada “Actualització en els dols iles pèrdues”, va servir per analitzar laimportància dels vincles que s’estableixenamb les altres persones per a la salut mental del’individu i com les interrupcions o els conflic-tes en aquestes relacions poden derivar entrastorns psicològics, psicosomàtics i psico-socials. La psicòloga Maite Pi, cap del Centrede Salut Mental Infantil i Juvenil de l’IAS, haexplicat que les experiències de relació viscu-des en la infància determinen l’estil de vincleque la persona desenvoluparà i influeix en comaquesta afrontarà un dol, una separació o novessituacions.L’obertura de la jornada va anar a càrrec de l’al-caldessa de Salt, Iolanda Pineda; l’alcaldessade Girona, Anna Pagans; la directora dels Ser-veis Territorials del Departament de Salut aGirona, Marta Pedrerol; la rectora de la UdG,Anna Maria Geli; el president de l’IAS, TomàsSobrequès; la presidenta de l’IAN i Maite Pi,com a membre del comitè organitzador.


CURSOS I JORNADES

La jornada 101 anys de la malaltia d’Alzheimer, una visió integral, un debat obert entreprofessionals a l’Hospital Santa Caterina

El 21 de setembre va tenir lloc a l’Hospital SantaCaterina la jornada 101 anys de la malaltia d’Alz-heimer, una visió integral, organitzada per l’Asso-ciació de Familiars de Malalts d’Alzheimer deCassà de la Selva i Girona, amb la col·laboració del’Ajuntament de Cassà de la Selva, el Consorci deBenestar Social Gironès-Salt, l’Institut d’Assistèn-cia Sanitària (Unitat de Valoració de la Memòria iles Demències) i el Departament de Salut de laGeneralitat. La inauguració de la jornada —adreçada a professionals, familiars i associa-cions— va anar a càrrec de M. Dolors Godoy, pre-

sidenta de l’AFACG, Tomàs Sobrequés i LluísFranch, president i gerent de l’IAS.La jornada es va organitzar al voltant de dues tau-les rodones: una primera, moderada pel neuròlegSecundí López Pousa, coordinador de la Unitat deValoració de la Memòria i les Demències de l’Hos-pital Santa Caterina —i sota el títol “La visió del’especialista vers la malaltia d’Alzheimer”— vacomptar amb la participació com a ponents delpsiquiatra Joan Vilalta i el neuròleg Antoni Turon,de l’esmentada unitat; Gabriel Coll de Tuero,gerent territorial de l’Institut Català de la Salut a

Girona; i Regina Feijóo, responsable de la Unitatde Convalescència de l’Hospital Santa Caterina.Una segona taula rodona, “La visió multidisciplinarde la malaltia d’Alzheimer”, moderada per CaridadCastillo, gerent del Consorci de Benestar SocialGironès-Salt, va comptar amb la participació coma ponents d’Anna Puig, psicòloga de l’EMAD deSant Feliu de Guíxols, i Elisabeth Fornell, de l’Àreade Dependències del Consorci de Benestar SocialGironès-Salt. Després del torn obert de paraules,va tenir lloc el debat de tots els ponents, i la clau-sura de la jornada a càrrec d’Antoni Baulida, alcal-de de l’Ajuntament de Cassà de la Selva i CarmeCapdevila Palau, consellera d’Acció Social i Ciuta-dania. Des de l’any 2004, el Registre Hospitalari deDemències (RHD) del Parc Hospitalari Martí i Juliàde Salt porta un registre dels casos incidents dedemència diagnosticats a la UVaMiD. La utilitzacióde registres mèdics i administratius és una pràcti-ca freqüent de l’epidemiologia que permet dispo-sar de dades per analitzar la incidència i la preva-lença de la malaltia, els resultats de la/les inter-vencions i la utilització de recursos sanitaris.Els resultats obtinguts a partir de l’activitat realit-zada en els darrers dos anys assenyalen que elmecanisme de registre de casos del RHD és efi-caç. El projecte d’ampliació de la cobertura delRHD a la resta de centres especialitzats de lescomarques gironines previst per a aquest any 2007permetrà registrar casos de demència menysfreqüents diagnosticats en altres centres sanitaris.

D’esquerra a dreta, els doctors Joan Vilalta, Regina Feijóo, Antoni Turon, Secundino López-Pousa i

Gabriel Coll de Tuero, gerent territorial de l’Institut Català de la Salut a Girona.

Infermeria de l’àrea de pediatria de l’ABS de Cassà de la Selva organitza una sortida en bicicleta

Aproximadament 60 persones van inscriure’s a lasortida en bicicleta que va organitzar l’equip d’in-fermeria de l’àrea de pediatria de l’ABS de Cassàde la Selva, que gestiona l’IAS. Abans de la sorti-da, amb un recorregut pel carril bici de la pobla-ció de 4,5 km, es va dur a terme una xerrada sobre

la importància de l’exercici físic, a càrrec delmetge del CAP —doctor Daniel Castillo—, i unabreu intervenció pràctica sobre els primers auxilisen cas d’una caiguda en bicicleta, a càrrec de lesinfermeres pediàtriques del mateix centre JúliaVerdaguer, Mireia Montsuñer, Lina Pallarols i

Montse Méndez. Per la seva banda, la policiamunicipal de Cassà de la Selva també va donarindicacions sobre les normes bàsiques de circu-lació. L’objectiu de la sortida era fomentar l’exer-cici físic en família i alhora potenciar la prevenciód’accidents.

Bicicletada

organitzada per

l’ABS de Cassà de

la Selva.


CURSOS I JORNADES

XII Trobada esportiva de bàsquet de centres de dia en salut mental

El Centre de Dia en Salut Mental de la Garrotxa,centre de rehabilitació gestionat per l’Institut d’As-sistència Sanitària (IAS), va organitzar el 25 maigla XII Trobada esportiva de centres de dia en salutmental. Unes 150 persones es van aplegar alPavelló Municipal d’Olot per participar i col·labo-rar en tot un seguit d’activitats esportives relacio-nades amb el bàsquet. En el campionat hi partici-paren quatre equips: del sector del Gironès i Plade l’Estany; del Baix Empordà; de la Selva; i de laGarrotxa.

Els actuals equipaments de serveis de salut mentalde l’Institut d’Assistència Sanitària a la Garrotxa (alcarrer Castellà i Lloveres, 3, Olot) es van inaugurarl’any 2002. Les instal·lacions acullen el centre desalut mental d’adults, el centre de salut mentalinfantil i juvenil i el centre de dia. Hi treballen unequip de professionals multidisciplinari format perpsiquiatres, psicòlegs, diplomats en infermeria,treballadors socials i monitors terapèutics, a mésde l’equip administratiu. La seva àrea d’influènciaés la població de la Garrotxa.

IX Jornada de VacunesEl passat 18 de maig va tenir lloc la IX Jorna-da de Vacunes organitzada pels Serveis Terri-torials de Salut a Girona. En aquesta edició, esvan debatre els canvis a la consulta de pedia-tria que està comportant l’arribada de perso-nes d’arreu del món a les nostres comarques,per mitjà de dues taules rodones que compta-ren amb la participació de pediatres i infer-meres de pediatria de l’ABS Salt, l’ABSPalamós, l’ABS Olot i de l’Hospital SantaCaterina, aquest darrer representat pel doctorBastida.

Bona acollidadels cursos deformació enprimers auxilis

Al març del 2007 el Servei de Prevenció vadur a terme dos cursets de Primers Auxilis peral personal no assistencial de l’IAS. Durant laformació es van donar instruccions sobre comactuar davant contusions, ferides, hemorrà-gies, lesions traumàtiques, cremades, lesionsper electricitat, intoxicacions, crisis convulsi-ves, etc. També va haver-hi lloc per a la partmés pràctica, en la qual es va ensenyar a rea-litzar la RCP bàsica i el procediment correcteper a fer immobilitzacions.Degut al gran èxit de participació, durant elmes de maig s’han dut a terme tres edicionsmés del curs. En total, hauran participat 73treballadors de l’IAS.

Cuidar-se per cuidar, taller al CAP d’Anglès

Sota el nom de Cuidar-se per cuidar, el passat dia15 de juny es va portar a terme, a càrrec de lesauxiliars d’infermeria del centre, un taller al CAPAnglès dirigit a familiars i/o cuidadors de personesenllitades o semienllitades. Els malalts cada vega-da necessiten més atencions, i això pot causar unasobrecàrrega mental o física al cuidador. Els objec-

tius del taller anaven dirigits a ensenyar a familiarsi/o cuidadors les tècniques de mobilització méscorrectes així com la higiene a un pacient enllitat.Es va parlar també dels signes d’alarma desobrecàrrega dels cuidadors i què cal fer en aquestcas. Davant la bona acollida per part dels usuarisdel taller, aquest es repetirà properament a Cassà.


CURSOS I JORNADES

Xerrada perprevenir elsaccidents a la llar, al CAP de Breda i Riells

Primera jornada sobre eltrastorn d’hiperactivitat i dèficitd’atenció en els infants

El 21 de març, les infermeres del CAP deBreda van realitzar al centre cívic una xerrada-taller sobre la prevenció d’accidents a la llar.Hi van acudir unes 25-30 persones.Es va escollir aquest tema perquè, segonsdeclaracions de les organitzadores de laxerrada, “al llarg de la nostra vida passemmoltes hores a casa i, per tant, és allà ontambé existeixen més possibilitats de patiralgun tipus d’accident domèstic. El 90% d’a-quests accidents serien evitables si nosaltresprenguéssim un seguit de precaucions, pertant, en aquest taller es va ensenyar a fer decasa nostre un lloc segur.” Una vegada aca-bades les ponències de les infermeres SílviaSánchez, Mercè Ribó, Anna Escura, es vanrepartir tríptics informatius per a tots elsassistents.

Participació dels professionals del CSMIJ del Gironès a diferents fòrumsSALVADORA ESPESO MONTAGUT:

■ Revista de Psiquiatria Infanto-juvenil. Nº 1/2007 "Estrés crónico y saludmental en los menores migrantes".

■ XLII Reunión de la AEPIJ: 31 de maig al 2 de juny. Bilbao. Ponent a la taularodona: “Psiquiatria transcultural: Inmigración y características psicopatoló-gicas en la infancia y adolescencia”.

■ V Jornada Heia Psicologia a Girona. 19 de maig: Ponència: “Abordatge psi-quiàtric de les complicacions derivades de la transculturalitat”.

■ JSTP, WPATPS, WACP Joint Meeting in Kamakura (Japó): 27 al 29 d'abril.Ponent a la taula rodona: “Migration and refugees: Spain, Andorra andJapan”. Va presentar el pòster: "Assesment of Cases Using The MigratoryStress and Grief Assesment Scale".

■ Coordinadora del curs Migració i Salut Mental organitzat per la Regió Sanitària.

JOANA SÁNCHEZ MARTÍNEZ:

■ "Taller pràctic sobre senyals d’alerta en salut mental" el dia 26 de març de2007 als Serveis Territorials de Salut de Girona pel "Curs Bàsic d'Ado-lescència" dins el Pla de Formació del Programa Salut i Escola.

MARIA TERESA PI ORDÓÑEZ:

■ XXXIV Symposium de la SEPTG. 1 al 4 de març. Alcalà de Henares. Taller:"Amor y humor en el proceso de educar".

■ VIII Jornadas de Verano: “La competencia Intercultural del Grupo”. Granada.4 al 8 de juny. Conductora del grup mitjà de grup-anàlisi.

■ Curs sobre Migració i Salut Mental. Regió Sanitària. Girona. 13 de juny: Tallerde psicodrama.

El 5 d’octubre va tenir lloc a l’Hotel Carlemany deGirona la primera jornada que se celebra sobre eltrastorn d’hiperactivitat i dèficit d’atenció en elsnens, organitzada conjuntament pels departamentsde Salut i Educació de la Generalitat de Catalunya.L’objectiu de la jornada va ser posar en relació elsconeixements dels diferents professionals del mónde salut i de l’educació implicats en aquest tras-torn, ja que per a la seva identificació i tractamentnecessita d’un abordatge multidisciplinari. El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hipe-ractivitat (TDAH) és un síndrome conductual ambbases neurobiològiques i probablement un fortcomponent genètic.El trastorn s’inicia en la infància i es caracteritzaper dificultats per mantenir l’atenció, associat, ono, a conductes hiperactives o d’excés de movi-ment, especialment en els nens, i impulsivitat odificultats en el control dels impulsos, especial-ment en edats adolescents. Actualment és el prin-cipal problema en salut mental infantil. Tant la pre-valença d’aquest trastorn, entre un 3% i un 7% dela població infanto-juvenil, com l’impacte que tésobre el creixement personal del nen, així comsobre el seu entorn, fan d’aquest trastorn un reptede treball interdisciplinari entre els diferents agentsque intervenen: els pediatres i metges de famíliad’atenció primària, els professionals de la salutmental i els professionals del medi educatiu.Les darreres recerques científiques mostren que el

TDAH no tractat comporta conseqüències sobre elsaprenentatges, el comportament i la vida social delnen i, a la llarga, pot fer més difícil i alterar el pasa la vida adulta.Per tot això —segons va explicar la psiquiatra del’IAS Cristina Lombardia— “es fa necessària unaatenta mirada de tots els agents que intervenen enel bon desenvolupament del nen per tal de fer unadetecció precoç dels signes i permetre així benefi-ciar-se d’un tractament”. Lombardia va informarque els pares i els professionals en relació amb elnen poden sospitar de TDAH quan aquest presentasímptomes de manca d’atenció, exemplificats en ladificultat per concentrar-se en els detalls, per sos-tenir l’atenció quan està jugant, semblar que no hisent quan un no es dirigeix a ell directament, difi-cultats per organitzar les seves activitats, perdresovint les seves coses, entre d’altres. O presentasímptomes d’impulsivitat, com per exemple, el nenno para quiet a la cadira, no pot estar assegutdurant períodes llargs, tendeix a contestar abansque haguem acabat la pregunta, interromp o no téconsciència de perill.Aquests símptomes poden variar, segons els nensi l’edat, de lleugers a severs, però poden ser tambécausats per altres malalties. “Per aquest motiu —afirma l’experta— és necessari un diagnòsticespecialitzat i acurat, en el què es tingui en comp-te tant la informació dels pares com el comporta-ment escolar i social del nen.”

* Activitat corresponent al primer semestre de 2007

12Notíciesl’actual / DESEMBRE 2007

RECERCA

La Unitat de recerca i la ComissióExecutiva d’Assessorament Científic PermanentEncara que no tots els serveis i unitats de l’Insti-tut d’Assistència Sanitària (IAS) realitzen activitatsd’investigació, en els darrers anys s’ha manifes-tat, per part d’un elevat nombre de professionalssanitaris, un clar interès per aquest camp i per lacreació d’una unitat de recerca en l’IAS. Peraquest motiu, la gerència va considerar oportúl’any 2005 la creació d’una Unitat de Recerca(UR) que donés cobertura a tots els professionalsde l’IAS, la UR-IAS.L’objectiu genèric de la UR-IAS és el d’assessorar,agilitzar i dinamitzar el desenvolupament i la gestióde la investigació, apropant-la a l’investigador ifacilitant la seva relació amb l’administració del’IAS, amb les agències externes i altres institu-cions relacionades amb la investigació, amb agentseconòmics i amb les autoritats sanitàries.Els professionals sanitaris, a més de disposar delsinstruments i de la tecnologia necessària per a laseva pràctica clínica, també requereixen d’una vali-dació i permanent reavaluació dels procedimentsemprats a partir de la lectura crítica de la literaturacientífica, de les recomanacions i guies d’actuacióclínica, i de les accions de difusió i d’aplicació dela investigació.És per aquest motiu que, a més de les funcions degestió i seguiment dels projectes de recerca i deles subvencions que se sol·liciten, la UR-IAS té uncompromís molt important amb la promoció de ladocència especialitzada i la formació continuada enl’àmbit de la metodologia de recerca dels profes-sionals sanitaris de l’IAS.

La Unitat de recerca té assignades les següents funcions:

• Assessorar en els processos de metodologia dela investigació

• Oferir suport administratiu per a la formulació,realització i seguiment de projectes d’investi-gació

• Facilitar els instruments de relació amb el perso-nal col·laborador d’investigació (becaris, perso-nal contractat per a projectes d’investigació)

• Promoure la docència en l’àmbit de la metodolo-gia de la recerca clínica

• Donar suport al CEIC-IAS i al Comitè d’ÈticaAssistencial (CEA-IAS)

• Gestionar els fons d’investigació • Establir contactes i promoure la recerca coopera-

tiva en xarxa mitjançant convenis amb d’altresinstitucions rellevants

Els professionals que composen l’estructura orga-nitzativa i funcional de la UR-IAS promouen larecerca de qualitat, vetllen per l’ètica i els principisdeontològics i difonen els resultats de la seva tascainvestigadora.La Comissió Executiva d’Assessorament CientíficPermanent (CEACP) va constituir-se per poderassessorar en la política científica i en totes aque-lles activitats relacionades amb el procés de recer-ca a l’IAS així com en l’acreditació i validació delínies d’investigació, projectes de recerca i perso-nal investigador.Aquesta comissió està constituïda per aquells pro-fessionals sanitaris amb experiència en el camp dela recerca de l’IAS i es basa en criteris objectiusbasats en l’activitat científica desenvolupada pelscandidats.

Funcions assignades a la CEACP:

• Promocionar i estimular la recerca a l’Institutd’Assistència Sanitària

• Censar, classificar, aprovar i fer el seguiment deles principals línies d’investigació

• Definir la normativa, censar i classificar lespublicacions científiques realitzades

• Proposar la infraestructura necessària: espais,equipament i suport administratiu i informàticper a la investigació

• Establir els canals de difusió de la recerca querealitza l’IAS

• Informar i validar les sol·licituds de subvencionseconòmiques per a la investigació, a les quals hifiguri el nom de l’IAS

• Estimular el desenvolupament de subcomissionsd’investigació específiques a les diferents àreesi serveis de l’hospital

• Valorar i proposar a les autoritats de l’hospital elspressupostos destinats a la investigació.

Amb l'objectiu de promoure la recerca de l'Institutd'Assistència Sanitària s’ha iniciat aquesta novasecció a l'Actual, que serà fixa, i que es tracta dedonar llum a projectes d’investigació que s’esti-guin realitzant a l’IAS. El format anirà canviantdepenent del projecte de què es tracti (entrevista,primers resultats…) i es publicarà l’activitatinvestigadora dels professionals en els pròximsnúmeros. Amb l’objectiu de crear una base de dades públi-ca per als treballadors de l'IAS que inclogui totsels treballs fets (comunicacions, orals, pòsters,articles…) i poder crear una memòria completade l’activitat investigadora de l’IAS, us animem aomplir i enviar a [email protected] aquest petitqüestionari cada vegada que presenteu un pòster,escriviu un article, inicieu una investigació...

13Notícies

l’actual / DESEMBRE 2007

RECERCA

El doctor Josep CarlesGuerra, de l’IAS, premi al’Excel·lència ProfessionalDe tots és sabut el prestigi del Premi del’Excel·lència Professional, que atorga el Conselldel Col·legi de Metges de Catalunya, ja que és unreconeixement per part dels mateixos professio-nals als metges que destaquen en algun àmbit perla seva dedicació i professionalitat. En aquestaedició hem de celebrar l’atorgament d’aquestadistinció a un professional de l’IAS: el doctorJosep Carles Guerra. La història dels Premis de l’Excel·lència Professio-nal es remunta al 2004, i el seu principal objectiuera i és homenatjar a metges, referents dins la prò-pia professió, de diferents àmbits. Es premia elsprofessionals destacats pels seus companys enl’exercici de la professió, que són un referent tanprofessionalment com personalment per la sevadedicació i abnegació en la tasca professional.

Amb el premi al doctor Guerra en aquest any 2007,els llistat de professionals de l’IAS reconeguts ambaquesta distinció és la següent:

■ Any 2007:Dr. Josep Carles GuerraÀrea Hospitalària

■ Any 2006:Dr. Joan Vilalta Àrea Sociosanitària

■ Any 2005:Dr. Carles Clemente Àrea Hospitalària

■ Any 2004:Dr. Jordi PujiulaÀrea Humanitats

PAUTES DE PRESENTACIÓ

SI ES TRACTA D'UN PROJECTE D'INVESTIGACIÓ:

● Títol del projecte● Resum de no més de 15 línies sobre els objectius● Estat, durada i lloc on es realitza el projecte● Director del projecte (nom i cognoms i càrrec)● Altres investigadors

SI ES TRACTA D'UNA PUBLICACIÓ EN UNA REVISTA NACIONAL O INTERNACIONAL:

● Autors, any, títol, revista, volum, pàgines i paraules clau

SI ES TRACTA D'UN CAPÍTOL D'UN LLIBRE:

● Autors, any, títol del capítol, títol del llibre, editors del llibre, editorial, llocd'impressió, pàgines i paraules clau

SI ES TRACTA D'UN LLIBRE:

● Autors, any, títol del llibre, editorial, lloc d'impressió, pàgines i paraules clau

SI ES TRACTA D'UNA PRESENTACIÓ A UN CONGRÉS O JORNADA:

● Autors, any, títol, esdeveniment, tipus de presentació, lloc de realització iparaules clau

COMPOSICIÓ

Secundí López-PousaDirector de la Unitat de Recerca

Josep Garre OlmoCoordinador de l’àrea de metodologia i estadística

Gabriel Beceiro LópezCoordinador de l’àrea d’informació

Sílvia Monserrat VilaCoordinadora de l’àrea administrativa

Comissió Executivad’Assessorament CientíficPermanent (CEACP)

Magda Bonet MarullAdjunta d’Infermeria d’Atenció Primària

Miquel Carreras MassanetDirector mèdic d'Atenció Primària i Especialitzada -Institut d’Assistència SanitàriaLluís Franch ViñasConseller delegat – Institut d’Assistència SanitàriaAnna Maria Herrero BarriosInfermera – Hospital Santa CaterinaCristina Lombardía FernándezPsiquiatra – Hospital Santa CaterinaJavier Merino AguadoPsiquiatre – Coordinador del Centre de Salut Mentalde la Selva MarítimaRamon Novell AlsinaPsiquiatre – Cap de l’UHDEI-ULLEDI

Francesc Josep Peris PratCap del Servei de Traumatologia

Anna Ros RabertTreballadora social – Hospital Santa Caterina

Cristina Soler FerrerMetgessa internista – Hospital Santa Caterina

Antoni Rodríguez PoncelasMetge de família – Coordinador de l’Àrea Bàsicad’Anglès

Sussana Vargas VilaMetge de família – Àrea Bàsica de Cassà de la Selva

Joan Vilalta FranchPsiquiatre – Hospital Santa Caterina

Eva Tarrés BruguéAdjunta a la direcció económicofinancera de l’IAS

Jordi Cid ColomPsiquiatre – Xarxa Salut Mental

El Dr. Josep Carles Guerra rep el premi a

l’Excel·lència. (Foto cedida per COMG)

Treballant plegats en la gestió i l'atenció de les addiccions

L ’any 1983 es crea la Fundació SER-GI,que significà el primer pas en l’orga-nització de l’atenció a drogodepen-dències a Girona. Una de les princi-

pals raons de la seva fundació l’originà l’incre-ment social del consum d’heroïna. Fins a aquellmoment, l’atenció a les drogodependències que-dava limitada a l’alcoholisme, tractament del qualera dut a terme per generalistes o psiquiatres.L’any 1976, l’OMS incorpora el concepte de sín-drome de dependència alcohòlica. A Catalunya, és a partir de les dècada dels 70 i 80que es comencen a treballar aspectes epide-

miològics i terapèutics de la dependència alcohò-lica. El creixement durant els anys 80 del consumd’heroïna va acompanyar-se de l’aparició de pro-blemes legals, socials i de salut pública (VIH, alar-ma social, etc.) i va cristal·litzar en el primer PlanNacional de Drogas (PND), la creació de l’ÒrganTècnic de Drogodependències del Departamentde Sanitat el 1985 i de la XAD (Xarxa d’Atenció aDrogodependències). Des de la creació d’aques-ta última, l’Hospital Santa Caterina disposa d’unaunitat de Desintoxicació Hospitalària depenentdel Servei de Medicina Interna. La XAD s’ha anatconsolidant ens aquests anys, amb la creació de

centres de referència a tot el territori català delsdiversos nivells d’atenció: centres d’atenció iseguiment a drogodependències (CAS), unitatshospitalàries de desintoxicació —com la Unitatque pertany al servei de Medicina Interna del’IAS— i comunitats terapèutiques (CT). A Olot,per exemple, es crea un CAS depenent de l’Hos-pital Sant Jaume.L’establiment dels programes amb substitutius del’heroïna (Programa de Tractament amb Metado-na, PTM) permet donar els primers passos enl’estabilització dels problemes de salut públicaassociats: la infecció per VIH i VHC. El 1993 es

El reportatge d’aquest número de l’Actual tractade les addiccions, i de com es treballa des del’IAS per atendre a la població afectada. Peraquest motiu, anàrem a la Unitat deDesintoxicació de l’Hospital Santa Caterina,ubicada a la unitat de Medicina Interna; anàrema la Fundació Teresa Ferrer, parlàrem amb elCAS de Figueres, i visitàrem també la novaUnitat de Patologia Dual, subunitat d’Aguts.

Hem pensat que seria interessant fer una micad’història perquè puguem conèixer més a fonscom ha anat evolucionant la gestió i l’atenció ales addiccions. Per aquest motiu, reproduïm unfragment d’un article d’en Jordi Costa Ribot,coordinador de la xarxa de drogodependènciesde l’IAS. I ens quedem amb una frase seva:“Ara, el problema segueix existint, però tenimmés eines per afrontar-lo.”

D’esquerra a dreta, en Joan, la Irina, l’Alba, en Juli, l’Anna i la Carolina, professionals de la Unitat de Desintoxicació de Medicina Interna de l’IAS.

14gReportatge


crea la Fundació Privada Teresa Ferrer i s’entra enun procés de consolidació a l’atenció a les dro-godependències amb convenis i subvencions dediversos organismes (Generalitat de Catalunya —OTD, ICASS, SCS—, Diputació de Girona, con-sells comarcals, ajuntaments, Ministerio de Tra-bajo y Asuntos Sociales, UNAD). La FundacióTeresa Ferrer es va consolidar també com a refe-rent de les comarques gironines (Alt Empordà,Baix Empordà, Gironès, La Selva i Pla de l’Es-tany), i ja oferia a l’usuari la cartera bàsica de ser-veis: visites terapèutiques de metge, psicòleg itreballador social, suport i informació a familiars,programa de manteniment amb metadona, deri-vacions a unitats de desintoxicació i comunitatsterapèutiques, teràpia grupal, atenció en drogo-dependències als centres penitenciaris de Gironai Figueres i intervencions de prevenció a centresd’ensenyament.La demanda d’atenció per substàncies ha anatvariant, tant a Girona com a la resta de Catalun-ya. Per una banda, ha hagut una demanda esta-ble de tractament per a dependència alcohòlica(entre el 40 i 50 % del total), i una segonasubstància que ha anat variant en els darrersanys, passant de l’heroïna a la cocaïna. D’altrabanda, han anat apareixent nous patrons de con-sum com alcohol/cocaïna/cap de setmana, la dis-minució de l’edat d’inici dels consums o l’extensiódel consum de cànnabis en adolescents.

El 2005, la Unió Europea planteja una estratègiaper a la salut mental en la Declaració de Hèlsinkion es constata l’ús de substàncies entre els euro-peus i la seva implicació en la salut mental. S’afir-ma que, aproximadament, el 50 % dels pacientsamb addicció tenen un trastorn mental associat(pacients amb patologia duals) i conclou quel’accés a drogues és un dels factors determinantsde la malaltia mental. En aquest enquadrament es situen les noves pro-postes en l’atenció a drogodependències quequeden recollides en el Pla Director de Salut Men-tal i Addiccions de Catalunya (2006) que proposaun model d’atenció orientat cap a les necessitatsdels usuaris, la integració de xarxes, continuïtatassistencial i pràctica basada en l’evidènciacientífica. Entre les prioritats establertes per alperíode 2005-2007 hi ha la unificació de la xarxade salut mental i addiccions, programes comuni-

taris pel consum d’alcohol i altres drogues enadolescents i la creació d’espais conjunts d’ac-tuació CSM (Centre de Salut Mental), CSMIJ(Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil) i CAS.El 2005, seguint aquestes propostes, la FundacióPrivada Teresa Ferrer passa a l’Institut d’Assistèn-cia Sanitària i s’integra a la seva Xarxa de SalutMental com a CAS Teresa Ferrer. S’inicia unprocés de reorganització de l’activitat, una majorcooperació amb els CSM i CSMIJ i una extensió iampliació dels equipaments. En aquest sentit,s’ha d’esmentar l’obertura del CAS Alt Empordà(juny del 2006), l’obertura de la Unitat de Duals alParc Hospitalari Martí i Julià (juliol del 2007), i lapropera obertura el mes gener del 2008 del CASdel Ripollès (Ripoll) i del CAS de la Selva Marítima(Blanes).

Unitat de desintoxicació. Servei deMedicina Interna de l’Hospital SantaCaterina

Amb una història que es remunta a l’any 1987,contactem amb la Unitat de Desintoxicació del’Hospital de Santa Caterina, a càrrec del doctorJoan Colomé i el seu equip. Em reben la MarisaJofre, supervisora d’Infermeria de la Unitat deMedicina Interna (a la qual pertany aquesta unitat)i una de les dues infermeres encarregades del diaa dia amb els pacients de la unitat: l’Anna

15gReportatge


21

3

“Han anat apareixent nouspatrons de consum, la

disminució de l’edat d’inicidels consums o l’extensiódel consum de cànnabis

en adolescents”.

16gReportatge


Hernàndez. Em proposen visitar un matí la unitat,i conèixer els pacients que durant aquests dies hiconviuen i lluiten per arribar a pal·liar un problemaque requereix de gran força de voluntat: la desin-toxicació. L’Anna revisa detalladament i amb cura el full decontrol d’estupefaents, les pautes que porten elspacients cada dia (Fot: 6). En el full hi consta lamedicació que pren el pacient de la unitat dedesintoxicació. Es tracta d’un procés molt rigorós,coordinat estretament amb la farmàcia de l’hospi-tal. Es deixa constància de qualsevol variació enla pauta (Fot: 9). Avui hi ha tres pacients ingressats a la unitat. Defet, a la unitat generalment hi ha quatre pacients,però el quart va haver de ser traslladat a una habi-tació degut a una pneumònia. En quant estiguiestabilitzat tornarà a la unitat de desintoxicació. El procés de desintoxicació dependrà de l’addic-ció, ja sigui alcoholisme o drogues. “En elsdarrers anys s’ha notat un increment de pacientsque presenten addicció a la cocaïna en detrimentde l’heroïna. També hem constatat un augmentde pacients que consumeixen cànnabis, haixix, ien consumeixen en grans dosis.” Ho diu l’AnnaHernàndez, infermera supervisora de la unitat dedesintoxicació. La mateixa que m’acompanyaràa la unitat i em presentarà els seus tres ocupants:en Joan, en Blas, i l’Albert. Coincidim amb elmossèn qui visita els pacients un cop a la set-

mana, per xerrar amb ells i escoltar-los (Fot: 13).La unitat està ben condicionada, consta d’unasala d’estar amb una petita biblioteca (Fot: 2) iuna televisió (Fot: 11), una gran taula, una salaon es poden fer activitats físiques, una mena degimnàs ben valorat (interessant definició de l’a-parell de cinta, “l’autopista nacional II” (Fot: 5) imolt aprofitat pels pacients, i les habitacions. “Els primers dies se’t fan difícils de passar, per-què només fas que pensar en la família. Encaraque, de fet, hem vingut aquí per ells, perquèaconseguim novament estar bé. I ho fem tambéper ells.” Ho expressa, tímid, en Blas, de quaran-ta quatre anys, mentre l’Anna els pren el pols, lapressió... “És una acció rutinària, cada dia, matí itarda, els hi controlem. Pura rutina (Fot: 1 i 3).”Es

mostren tranquils davant la meva presència, laúnica cosa que realment sembla que els preocu-pi és no fer tard en la seva diària i agraïda sorti-da a fora, el passeig i la xerrada per la zonaenjardinada del parc. De fet, durant els dies ques’hi estan a la unitat, no poden rebre visites nisortir a l’exterior del Parc. Sí, com hem dit, sorti-ran a l’exterior de la unitat, però ho faran acom-panyats sempre per un professional. “És unaestona que aprofitem per fer teràpia, i a facilitar-los la informació que requereixin, sobre diferentsaspectes que els preocupen (Fot: 4).” Passat el període de desintoxicació física, que potarribar a les tres setmanes, segons el cas, torna-ran a casa seva. “Llavors dependrà d’ells la con-tinuïtat de la seva recuperació. Hauran d’anar alCAS que els hi pertoqui, on se’ls hi farà el segui-ment pertinent. I, si decideixen fer-ho de maneraindividual i a casa seva, algun membre de la sevafamília s’haurà de fer responsable que es seguiràel tractament adequat per a cada tipus de pacienti addicció.” M’interessa saber si hi ha llista d’espera per acce-dir a la unitat. “Hi ha unes deu persones que s’es-peren per entrar-hi”. M’interessa també saber si hiha pacients que repeteixen ingrés. “Si. Hem depensar que aquest tractament requereix una granforça de voluntat. La majoria de pacients entraper iniciativa pròpia, n’hi ha pocs que ho facinperquè se’ls obligui judicialment.”

“El tractament requereixuna gran força de

voluntat. La majoria depacients entra per

iniciativa pròpia, n’hi hapocs que ho facin perquèse’ls obligui judicialment”

54

6

17gReportatge


Centre d’Assistència i Seguiment en drogodependències (CAS) TeresaFerrer

La nostra segona visita ens va dur al CAS TeresaFerrer, per conèixer i parlar amb en Jordi CostaRibot, el seu màxim responsable, coordinador dela xarxa de drogodependències de l’IAS. El CASés un centre específic per al tractament de la dro-godependència. Fa dos anys va entrar a formarpart de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions del’IAS; en paraules d’en Jordi, “va ser com unamena de retorn, perquè la psiquiatria torna a tenirla part d’atenció a les drogodependències, grà-cies al Pla de Salut Mental i Addicions del Depar-tament de Salut de la Generalitat de Catalunyaaprovat el 2006, que incloïa les addiccions a laXarxa de Salut Mental”.Segons el calendari establert, el 2006 s’obria elCAS Alt Empordà (Figueres), el mes de juny de2007 s’obria la Unitat de Patologia Dual, i a prin-cipis de l’any 2008 està previst l’obertura del CASde Blanes i el CAS de Ripoll. Entre el 2008 i 2009es preveu la posada en marxa del CAS del BaixEmpordà. La Xarxa d’Atenció a les Drogodependènciesinclou els CAP (per detecció d’addiccions), elsCAS (per tractament d’addiccions), les unitats dedesintoxicació i les unitats de patologia dual (perdesintoxicacions hospitalàries), les Comunitats

Terapèutiques i els Centres de Reinserció(ambdós depenen del Departament d’AccióSocial i Ciutadania). Sobre xifres, per 2006, parlem d’un total d’uns800 casos nous i reinicis pel que fa referència al’àrea d’influència del CAS Teresa Ferrer, queinclou el Gironès, la Selva Interior, el Pla de l’Es-tany i el Baix Empordà). El CAS compta amb unaunitat d’Infermeria, on té lloc el control del Pro-grama de Metadona, la Dispensació de Metado-na i les anàlisis d’orina. A finals del 2006 va entraren funcionament una millora del servei a l’usuaridel CAS Teresa Ferrer amb la col·laboració de lesÀrees Bàsiques de Salut i del Servei de Farmàciade l’IAS al Parc Hospitalari Martí i Julià, com amesura per incrementar els punts de dispensa-ció de PTM (Programa de Tractament amb Meta-dona). L’objectiu era molt clar: afavorir la proxi-mitat a l’usuari per rebre tractament. Es va iniciarconjuntament en les tres ABS de l’IAS: l’ÀreaBàsica d’Anglès, l’Àrea Bàsica Breda–Hostalric, i

l’Àrea Bàsica de Cassà de la Selva i va permetrela dispensació de metadona als usuaris de laseva àrea. Actualment, ja arriba a la majoria de les ABS de laSelva, Pla de l’Estany i Gironès. A l’Alt Empordà hiha dos centres de dispensació de metadona, i alBaix Empordà n’hi ha cinc. A més, hi ha un totalde nou farmàcies a la província de Girona quetambé s'encarreguen de dispensar metadona.Avui en dia, hi ha al voltant d’uns 680 usuaris delPrograma d’Atenció a la Metadona. “Cal feresment de l’esforç realitzat per apropar la dispen-sació al lloc de residència del pacient”, comentala Rosa, infermera del CAS, i responsable del Pro-grama d’atenció a la metadona del CAS TeresaFerrer. “En el CAS atenem persones que venen lliure-ment, i pacients derivats de l’atenció primària, dexarxa especialitzada i de justícia (Mesures penalsalternatives)”, continua la Rosa. L’equip base detreball en un cas és un metge, un psicòleg un tre-ballador social, un infermer i un administratiu. La primera persona que rep a l’usuari, en una pri-mera visita d’uns quaranta minuts i que és de cri-batge, és la infermera i el treballador social. ElCAS atén una mitjana de 80 casos nous o reini-cis (que fa més de dos anys que no venien) almes. Quan entrem al Cas Teresa Ferrer el primer queveiem és una mena de rebedor a l’esquerra, i a la

“Avui en dia, hi ha alvoltant d’uns 680 usuarisdel Programa d’Atenció a

la Metadona”

8

A dalt, l’Anna i en Juli,

revisant els fulls de

control d’estupefaents.

A la dreta, en Blas i

l’Albert, després de la

passejada diària, tornen

a la Unitat.

7

9

18gReportatge


dreta hi ha una sala o despatx obert que dónapeu a apropar-se per parlar amb els administra-tius que hi treballen, que atenen als usuaris i queofereixen tot tipus d’informació (Fot: 12). Em pre-gunto si sovint tindran problemes amb els usua-ris. “Problemes? No gaires. La veritat és que lagent que ve aquí és molt educada, tothom salu-da. Crec que està molt estigmatitzat el tema deles addiccions, però la veritat és que una personaque pateix addicció, no provoca problemes. Hemde pensar que gairebé la meitat de les visites sónde pacients alcohòlics, una malaltia normalitzadasocialment.”, ho diu en Carles, administratiu quejuntament amb l’Albert, s’encarreguen de l’aten-ció a l’usuari a la recepció del CAS. Actualment, el CAS atén un total de 13 grups deteràpia, compostos de 13 a 16 pacients, coordi-nats en grups com “alcohol”, “pares”, “cocaïna”,“prevenció recaigudes”, etc, i amb una xifra apro-ximada de 160 persones que, setmana rere set-mana, assisteixen a les diferents sessions.Durant la meva estada al CAS, vaig observar unconstant anar i venir de gent. “Pel CAS passendiàriament unes cent persones. Una de les moti-vacions que tenim aquí és que prenguin cons-ciència de la malaltia, del problema. La família hoviu d’una manera, i ells ho viuen d’una altra. Aquívenen més homes que dones, i la mitja d’edatestà en els 25-35 anys. La metadona és un subs-titutiu que pot arribar a ser crònic, de per vida.”Estem a la infermeria del centre, amb la Rosa

(Fot: 15 i 17). Fa dinou anys que treballa al Cen-tre. Quan li preguntem com va viure el canvi (desde l’any 2005, el CAS Teresa Ferrer pertany al’IAS), un ampli somriure es dibuixa al seu rostre:“a part d’una millora salarial, i d’horaris, el fet depoder relacionar-me amb els companys profes-sionals de l’IAS és una dels aspectes que mésm’agraden. Abans estàvem molt sols, ara tenim laoportunitat de participar fins i tot en temes de for-mació. Personalment, jo vagi a totes les reunionsde la Xarxa de Salut Mental, de la que formempart. Era una necessitat unificar tot el que fareferència a les dependències en una sola. Així hiha una millora en l’atenció a l’usuari, i és botambé per a nosaltres mateixos.”

“I no podem oblidar que és important”, apunta enJordi Costa, “que la nostra feina arribi també alsadolescents. La tasca de prevenció és d’unarellevància clau. Perquè te’n facis una idea, l’anypassat es van realitzar 240 intervencions a insti-tuts, és a dir, intervencions a 15 instituts, a alum-nes, pares i professors. En relació a la prevenció,s’està a l’espera de la creació de l’Agència deSalut Pública de Catalunya un òrgan que norma-litzarà el tema de la prevenció”.Sobre el tema de la intervenció del CAS a Girona,en Jordi ens explica: “hi ha un conveni de tretzehores setmanals amb el Centre d’Acollida deGirona (La Sopa) per intervencions amb usuarisdel centre i per identificació de possibles usuarisal carrer. Es realitzen cinc hores en el programad’addicions en el Centre Penitenciari de Girona; i10 hores d’atenció en el programa de d’addicionsdel Centre de Menors de Montilivi. A més, s’haestablert una col·laboració amb el CSMIJ (Centrede Salut Mental Infanto-Juvenil) per intervenir enmenors de 18 anys amb problemes d’addicions. Com a coordinador de la Xarxa de Drogode-pendències de l’IAS, en Jordi és coneixedor de lafeina feta i del que queda per fer. “Ens vam pro-posar reorganitzar els espais, organitzar les acti-vitats per substàncies, prioritzar allò que elpacient ha de fer, quan ho ha de fer, i durant quantde temps. Estem en un procés d’homogeneïtza-ció, s’estan obrint nous centres... Es tracta d’unprocés de canvi important, una nova dinàmica de

“I no podem oblidar queés important que la

nostra feina arribi tambéals adolescents. La tasca

de prevenció és d’unarellevància clau”, apunta

en Jordi Costa.

1110

12

13

A dalt, el doctor

Colomer i la Marisa

Jofre comenten un

historial mèdic.

19gReportatge


treball que implica també una formació constant,permanent, i la coordinació amb altres centres desalut mental. Actualment, hi ha un grup de pro-fessionals que estan treballant a Girona (24 per-sones), 5 a l’Alt Empordà i, a partir del gener del2008, 5 que es posaran a Blanes i 5 a Ripoll. Laxifra final arribarà als 40 professionals. “Estemimmersos en un procés de creixement organitza-tiu i territorial que comportarà una millora de laqualitat assistencial.”

Centre d’Assistència i Seguiment endrogodependències (CAS) AltEmpordà

El Centre d’Assistència i Seguiment en drogode-pendències (CAS) Alt Empordà va iniciar l’activitatassistencial el 19 de juny del 2006, i naixia com aprimera actuació d’un pla estratègic que perse-gueix la normalització de l’atenció a les drogode-pendències i que l’IAS va posar en marxa enassumir, el maig del 2005, la gestió de la Funda-ció Teresa Ferrer, per encàrrec del departamentde Salut. Ocupa el local que anteriorment va serla seu del CSM de l’Alt Empordà als baixos delcarrer Sta. Logaia, 67, a la ciutat de Figueres iestà obert al públic de dilluns a dijous. Va néixeramb l’objectiu de donar assistència multidiscipli-nari a les persones afectades per problemesd’abús i/o dependència a substàncies tòxiques ials seus familiars.

La cartera de serveis que ofereixen és: assistèn-cia mèdica, assistència psicològica, intervenciósocial, educació per la salut, controls d’orina,teràpies grupals, assessorament tècnic en pro-grames de prevenció a la comarca, intervenció enprograma d’alcoholisme al Centre Penitenciari deFigueres, programes de reducció de riscos i d’al-tres.L’equip terapèutic el formen: Susana Pelegri-na, metgessa; Mercè Nadal, diplomada en tre-ball social; Claudia Rodriguez, diplomada uni-versitària en infermeria; Maite de Castro, admi-nistrativa i Esther Estaún, psicòloga i coordina-dora del servei. Actualment hi ha obertes unes 2.500 històries clí-niques, 400 d’aquestes són casos nous iniciats apartir de juny de 2006.

La Unitat de Patologia Dual

L’IAS va obrir el mes de juliol de 2007 la Unitat dePatologia Dual. Està situada al Parc HospitalariMartí i julià i atén persones que pateixen un tras-torn mental greu i que, a més a més, tenen pro-blemes d’addicció als tòxics de forma comòrbida.L’obertura d’aquesta nova unitat ha permès cobrirles necessitats d’assistència especialitzada querequereixen aquests tipus de pacients i que finsara s’atenien a la Unitat d’Aguts de Psiquiatria del’Hospital Santa Caterina o bé es derivaven aaltres Unitats de Patologia Dual que funcionen a

Catalunya (Martorell i Sant Joan de Déu). La Unitat està formada per un equip de profes-sionals format per un psiquiatra, en DomènecSerrano, coordinador de la unitat i persona queens rep i ens explica com està funcionant la uni-tat en els seus primers mesos d’obertura. Amb ell,hi treballen quatre auxiliars d’infermeria, quatreinfermers a jornada completa; dos auxiliars d’in-fermeria i dos infermers més al 65 per cent. Lanova unitat, encarregada de treballar per pal·liarproblemes psiquiàtrics i toxicomanies forma part,com a subunitat, de la Unitat d’Aguts de Psiquia-tria, a càrrec de Josep Lluís Sagredo.“Els pacients que arriben a la unitat venen deri-vats de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions del’IAS (dels CAS i dels Centres de Salut Mental) i,encara que no depengui de l’IAS, del CAS d’Olot.Es tracta d’ingressos programats, i la duradaaproximada d’estada dels pacients es situa enles tres setmanes, temps durant el qual té lloc ladesintoxicació, l’estabilització, la valoració psi-quiàtrica, i seguiment posterior del pacient. Dinsaquesta valoració es fan grups d’activitats, psi-comotricitat, tallers...”, ens explica en Domènec.Es tracta d’una unitat tancada, en la que no hi hapermisos de sortida, ni de visita. “Sovint l’addic-ció indueix o provoca el trastorn mental (l’ano-menat quadre psicòtic). La unitat de patologiadual es crea per solucionar la manca d’un llocd’ingrés específic per a persones amb aquestproblema.”

1514

16

17

A dalt, d’esquerra a

dreta: Rosa Pérez,

Ulpiano Tejerina i

Domènec Serrano,

de la Unitat de

Patologia Dual. A la

dreta, detall de la

paret a la unitat de

desintoxicació.


Programa de formació IAS 2008El Programa que presenta la Comissió de Forma-ció és el resultat de les propostes formatives deles àrees d’activitat assistencials de l’IAS, lesseves unitats i Serveis Generals i Administratiusrespon, a banda dels objectius propis de l’IAS, ales demandes que han fet arribar a la comissió elscol·lectius interessats i al procés avaluador. Tot ique es tracta d’un programa anual es configura demanera dinàmica i flexible. A l’intranet es pot con-sultar el programa complet que s’anirà actualitzantperiòdicament, així com els espais i equipamentsque s’utilitzen per als cursos de formació i lespersones de contacte.Actualment, segons informa la Comissió de For-mació, s’està desenvolupant el projecte d’acredi-tació de l’IAS com a centre formador per a la rea-lització i avaluació del Programa Bàsic de forma-ció en DEA. Un procés d'acreditació per l’Institutd'Estudis de la Salut (IES), perquè l’IAS puguiexercir com a centre formador del Programa Bàsicde Formació en Suport Vital Bàsic Instrumentalit-zat incloent la desfibril·lació precoç mitjançantDEA (Desfibril·lació automàtica). Aquest procedi-ment s’està duent a terme seguint les últimesdirectrius del ERC (European Resuscitation Coun-cil) i del Consell Català de ressuscitació amb l’ob-jectiu de facilitar aquesta formació continuada alsseus professionals. Actualment, a la Regió Sanità-ria de Girona només l’Escola d’Infermeria disposad’aquesta acreditació.

Hores Num.Part 1a.edició 2a.edició 3a.edició CoordinadorData inici Data fi Data inici Data fi Data inici Data fi

Comitè de DireccióMetodologia d'analisi de casos (Comitè de Bioètica) 6 15 Albert NoguéDrets fonamentals (Comitè de Bioètica) 3 15 Albert NoguéServei de PrevencióCurs contra incendis 2 20 2n. semestre Imma RieraFormació de benvinguda - edicions segons noves incorporacions - 2 ? 01/01/08 31/12/08 Rosa CarrerasPrimers auxilis - 3 edicions - 3 60 Montse PontPrevenció i actuació davant conductes agressives 12 20Formació continuada en Suport Vital BàsicSuport Vital Bàsic (SVB) + D.E.A. + Renovació títol 10 266 2n. semestreRCP Bàsica - 3 edicions - 4 60 16/04/07 16/04/08 17/04/08 17/04/08 abril/maig abril/maig Montse Manuel/M.Roig / Nuri BoixSuport Vital Bàsic pediàtric ? ? 2n. semestreSubcomissió personal no assistencialCatalà B - I 3 - 45 15 febrer juny Maribel GarciaCatalà C - S1 - 45 15 febrer juny Maribel GarciaCatalà C- S2 - (DEPENENT RESULTATS PROVES COl·lOCACIÓ) 45 15 febrer juny Maribel GarciaCatalà C - S3 - 45 15 febrer juny Maribel GarciaIntel·ligència emocional, control de l'estrès i resolució de conflictes - 2 edicions - 50 30 23/05/08 20/06/08 29/09/08 27/10/08 Maribel GarciaCom parlar en públic de forma efectiva - 2 edicions - 24 30 15/01/08 31/01/08 05/12/08 19/12/08 Maribel GarciaHabilitats comunicatives en l'atenció a l'usuari i l'entorn laboral 24 15 11/02/08 22/02/08 Maribel GarciaTerminologia Mèdica 30 18 Tíscar FernàndezPresentacions eficaces Power Point - 2 edicions - 15 30 21/01/08 04/02/08 07/04/08 21/04/08 Anna BuilExcel - iniciació - 27 11 Tíscar FernàndezExcel - avançat - 27 12 Tíscar FernàndezMicrosoft Access 36 12 Tíscar Fernàndez

MEMBRES DE LA COMISSIÓ DE FORMACIÓCarlos A. Duque Cap de Serveis HotelersCarme Corominas Comitè d’Empresa Conveni XHUPConcepció Vidal Àrea econòmicofinancera Dolors Campeny Atenció a l’UsuariJoan Martí Comitè d’Empresa Conveni XHUPCristina Soler Medicina Interna Hospital Sta. CaterinaElena Duran Comitè d’Empresa Conveni XHUPFina Escandell Comitè d’Empresa Conveni XHUPGabriel Beceiro Coordinador de la Comissió de FormacióJordi Cid Direcció assistencial - Docència XSMMa. Jesús Rodríguez Comitè d’Empresa Conveni XHUPLluís Franch Conseller delegat i gerent de l’IASMaribel García Àrea de Formació-RRHHMarta Beltrán Direcció Mèdica Cassà de la SelvaPilar Tarradas Direcció d’Infermeria Hospital Sta. CaterinaRocío Ordóñez Infermeria XSMRuth Arnau Direcció d’Infermeria d’Atenció PrimàriaTíscar Fernández InformàticaXavier Sanllehí Cap de RRHH

PROGRAMA


Open office - 3 edicions - ? 25 Tíscar FernàndezFormació de formadors OMiSAM- OMiAP - 2 edicions - 12 20 Tíscar FernàndezFormació Stacks - OMiSAM - 2 edicions - 12 20 Tíscar FernàndezFormació OMiAP / ABS - 2 edicions - 3 40 Tíscar FernàndezFormació GASS - 2 edicions- 3 15 Albert BonmatíFormació SAP -12 edicions - 2 36 Albert BonmatíIniciació a la informàtica - 2 edicions - ? ? Tíscar FernàndezFormació de coordinadors de cursos de l'IAS 3 15 Maribel GarciaHospital Santa CaterinaDirecció InfermeriaRegistres d'infermeria, les seves implicacions etico-legals - 2 edicions - 4 50 2n.trimestre 2n.trimestre F.Moreno / I.TralleroReciclatge per a infermeria d'educació diabetològica 14/04/2008 16/04/08Taller de tècniques d'embenatges- 2 edicions-Sessions generals de formació per a infermeria - 2008 - 12 50 01/01/08 31/12/08 Dolors Gener/M.RoigTransferències i mobilitzacions de pacients - 2 edicions - 20 40 novembre 2008 Margarita Serrano/M.RoigDirecció MèdicaSessions generals hospitalàries per facultatius -2008- 17 35 02/10/07 17/06/08 Cristina Soler Suport vital avançat Vicenç GonzalezAtenció PrimàriaDirecció MèdicaIII Programa de formació acreditada primaria (PFAP II /08) 3 eds. 20 30 11/01/08 29/11/08 Marta Beltran / Carme ComaladaDirecció InfermeriaAl·lergologia - 3 edicions - 6 65 24/01/08 24/01/08 21/02/08 21/02/08 13/03/08 13/03/08 R.Arnau/Silvia Sanchez/Cati FerriolFormació de Nanda, NIC i NOC per infermeres d'AP - 3 edicions - 9 55 10/04/08 24/04/08 12/06/08 26/06/08 09/10/08 23/10/08 R.Arnau/Silvia Sanchez/Cati FerriolErgonomia en AP - 3 edicions - 6 65 17/01/08 17/01/08 14/02/08 14/02/08 20/03/08 20/03/08 R.Arnau/Montse Pomés/Cati FerriolEducació per la salut en AP - 3 edicions - 10 55 14/02/08 13/03/08 10/04/08 15/05/08 22/05/08 19/06/08 R.Arnau/Montse Pomés/Cati FerriolDiabetòlogia en AP - 3 edicions - 12 55 10/04/08 15/05/08 24/01/08 21/02/08 28/02/08 27/03/08 R.Arnau/Montse Pomés/Cati FerriolInfermeria legal 9 60 05/03/08 05/03/08 Ruth ArnauSeguiment de l'embaràs per auxiliars d'infermeria 2 10 22/02/08 22/02/08 Montse GarrigaProves ginecològiques per auxiliars d'infermeria 2 10 24/01/08 24/01/08 Conxi TapizInfeccions de transmissió sexual 2 10 28/03/08 28/03/08 Conxi TapizServeis GeneralsManipulació d'aliments i actualització del servei d'alimentació de l'IAS- 3 edicions - 7 34 04/02/08 14/02/08 06/02/08 13/02/08 08/02/08 15/02/08 Carlos Duque/Xavier GómezRisc microbiològics a les cuines i als menjadors col·lectius - 3 edicions - 2 60 03/03/08 03/03/08 05/03/08 05/03/08 07/03/08 07/03/08 Carlos Duque/Xavier GómezLa higiène en les cuines hospitalaries 6 15 2n. Trimestre Carlos Duque/Xavier GómezActualització en tècniques de neteja hospitalària - 2 edicions - 9 24 01/05/08 31/05/08 01/06/08 30/06/08 Carlos Duque/Xavier GómezXarxa de Salut mentalDirecció MèdicaDimecres docents 20 20 01/01/08 31/12/08 Jordi CidTaller Tractament assertiu comunitari /08 20 20 1r.trimestre Cristina GisbertEstratègies d'intervencions en el trastorn de la personalitat 48 20 2n.trimestre Jordi CidNarratives en psicoteràpia /08 20 20 2n-3er.trimestre Jordi CidRehabilitació psicosocial 24 25 1r.trimestre Lola Serna / Cristina GisbertTrastorn per dèficit d'atenció 20 20 3er. Trimestre Neus MartorellIntervencions comunitàries i socials en la infància i adolescència 20 20 4t.trimestre Neus MartorellTrastorn per l'ús de substàncies i trastorns mentals concomitants 20 25 Dolors Bosch / Eva MassoAvaluació i diagnòstic dels trastorns relacionats amb el consum de cocaïna,etc. 14 12 Dolors Bosch / Eva MassoIntervenció cognitivo-conductual a la psicosi 40 20 2n-3er. Trimestre Jordi CidModels de comprensió de l'esquizofrènia 20 25 2n-3er. Trimestre Cristina GisbertPsicomotricitat 30 25 2n-3er. Trimestre Comissió de RehabilitacióIntervenció familiar a l'esquizofrènia /08 24 20 2n-3er. Trimestre Crist.Gisbert/ Ed.Fdez./J.CidDirecció InfermeriaAtenció al pacient amb conducta violenta 12 20 2n. Trimestre Roser Viñas / Ingrid ThelenModel d'intervenció d'infermeria 40 25 01/01/08 31/12/08 Margarita De Castro / Lluís MuñozCures d'infermeria amb el pacient amb demència 6 30 1er. Trimestre Núria BoixUnitat de RecercaSeminari sobre tècniques de presentació de resultats: comunicacions orals i pòsters 12 16 07/10/08 16/10/08 Josep Garre

Hores Num.Part 1a.edició 2a.edició 3a.edició CoordinadorData inici Data fi Data inici Data fi Data inici Data fi


El centre de dia del Gironès i Pla de l’Estany a l’Exposició de Flors amb un espectacularmuntatge plàstic

El Centre de Dia del Gironès i Pla de l’Estany,centre de rehabilitació gestionat per l’Institutd’Assistència Sanitària (IAS), va participar perprimer cop en l’Exposició de Flors de Girona ambun espectacular muntatge plàstic realitzat pelgrup d’usuaris. L’exposició es va habilitar a l’ArxiuHistòric de Girona i s’emmarcava dins la progra-mació d’activitats de rehabilitació psicosocialque es desenvolupen en el centre, que tenen coma finalitat iniciar un procés d’inserció social ilaboral.Els responsables del centre van destacar laimportància de la participació dels usuaris enl’activitat, fet que possibilita la integració demanera normalitzada en la societat a través de l’o-feriment del resultat del projecte, en què han tre-ballat durant un any a la població en general. El Departament de Salut, permitjà de l’Institut d’AssistènciaSanitària, va posar en funciona-ment l’any 1995 el Centre deDia del Gironès i Pla de l’Estany,per atendre persones que patei-xen un trastorn mental sever,amb l’objectiu d’assolir la sevarehabilitació psicosocial. Enl’actualitat, té uns 76 usuaris.

La IV edició de la caminada popular del CAP Anglèsrepeteix èxit de convocatòria

El mes de maig, sota el lema "Cui-dem els ossos. Prevenim l’osteopo-rosi", va tenir lloc la IV edició de lacaminada popular adreçada als usua-ris de l’Àrea Bàsica de Salutd’Anglès. Els organitzadors —el per-sonal assistencial de l’ABS—, vanvoler fomentar entre la poblacióhàbits d’estil de vida sana, amb lapràctica de l’exercici físic de formaregular i el consell als participantsque caminar i practicar altres modali-tats d'exercici, sumat a la presa decalci, influeix de manera positiva enla prevenció de l’osteoporosi. El recorregut de la caminada, d’uns 7 km, va serper a tots els participants el mateix: sortida del CAP

d’Anglès, carril bici fins a Bonmatí, carretera vellade Sant Julià i final del trajecte als paratges de l’ar-breda de Can Burés, a tocar amb el riu Ter. Durant

la caminada es van fer controlsper informar als inscrits. En arri-bar a l’arbreda, una infermera vamostrar als inscrits com realitzarexercicis de relaxació, i posterior-ment se’ls hi va proporcionarentrepans, iogurts, aigua i avella-nes. També se’ls va explicar, ambpòsters informatius, què és l’os-teoporosi i com prevenir-la.La caminada és una iniciativa del’equip d’atenció primària del’ABS d’Anglès de l’Institut d’As-sistència Sanitària dirigida a la

població del seu àmbit d’influència: Anglès, Amer,La Cellera, Osor, Bonmatí, St. Martí Sapresa, St.Julià de Llor i Brunyola.

Diferents moments de

preparació i instal·lació del

muntatge.

23l’actual / DESEMBRE 2007Breus

S’han incorporat a l’IAS:Els curadors Eduard Morales Boix,Elena Teran Franch, Cristina SalvoAlmendro, Lourdes Solano Viñas,Josep Figareda Pujolràs, LourdesFernández Guitart, Olga Ramió Rovi-ra, Núria Bonadona Vendrell, SergiSarmiento Sola, David RódenasCaballero, Wahab Ba Abdoul, AlbertoGonzález Abril, Francisco José More-no Rueda, Jeroni Royo Juanola,Xavier Sola Serra, María AngustiasCano López, Josep Maria VilanovaRos, Juan Antonio Núñez Muñoz, LaiaGuitart Rossell, Gemma Arnau Cro-sas, Daniel Valentín Casanovas, OriolRodríguez Prat, María AsunciónCubero Bardaji, Esther HernándezGarcía, Raül Esteban Alcover; lesmetgesses de família Isabel OrtizGarcía, Anna Busquets Vall; els diplo-mats d’infermeria María MercedesSabata Garriga, Raquel Zurita López,María Pilar González Planas, JuanManuel Saavedra García, Ivana deTrastamara Fernández Caminals,

Raquel Quintana Jabalera, MaríaLuisa Palomanes Espadalé, CristinaEspejo Peláez, Mercè Cerdan Magro,Lourdes Màrquez Mora, Gema Cristi-na Lara Siles, Eva Serrat Graboleda,Laura Buch Esparraguera, Anna SabatMoreno, Alexandre de Tomás Viñals,Vanessa Adriana Martínez Rifaut,Cristina Iglesias Saballs, SandraGelabert Vilella; el porta-lliteresClaudio Porcel Urendez; els psicò-legs Carme Barti Cordon, Judith Nier-ga Adroher, Marc Boix Pla, HelenaRivera Abello, Susanna Esteba Casti-llo; els psiquiatres Anna Maria FerresPlaja, Myriam López Hernández, Enri-que García Núñez, María Luisa AlordaEsquinas; els psiquiatres caps deservei J. Luis Ignacio Sagredo Sainz,Ramon Novell Alsina; la terapeutaocupacional Marta Araque Segovia;la responsable d’atenció a l’usuariLaia Buerba Benito; les treballadoressocials Patricia Segura Pérez, MartaComas Ferragut, Meritxell BaróDilmé, Assumpció De Ribot Montón,Alejandra Guirado Navarro, Belén

Reyes Martín, Núria Cortés García, iMarta Manuel López.Xavier Sanllehí es va incorporar al’IAS el mes d’octubre com a nou capdel departament de Recursos Hu-mans en substitució de Núria Vall-llosera.

Felicitacions a les següentscompanyes per les seves novesmaternitats:

Les auxiliars administratives TanaGratacos Cuadrat, Teresa Maria Mom-pio Clos, Martina Roca Massana,Paloma Sánchez Gavilán, Esther Gim-bernat Soler, Maria Aranzazu MartínezVasco; les auxiliars d’infermeria AnnaAlcala Sayeras, Anna Maria BasalóVázquez, María Caparrós Boixes,Maria Ángeles Cuadrado Segura, Ali-cia Datsira López, Montserrat Mou-riño Estébanez, María José NuñezGarcía; els curadors Rafael BodoqueLeón, Fernando Marcos Sánchez,

María Josefa Pastor Regalón, AnnaMaria Puigdemont Reverter, RaquelTienda Alba, Manuel Zarco Murillo;els diplomats d’infermeria Sílvia Bar-dalet Viñals, Torcuato Checa Hernán-dez, Montserrat Feliu Ayats, AgnèsFernández Català, Anna IllamolaDausà, Anna Llach Barceló, Eva Lle-nas Sandua, Olga Pol Seuba, AnaÁngela Romero Ruiz; els facultatiusMaria Font Roig, Grace Nagato, Ale-xandre Querol Badenas, DoloresSerrano López; la llevadora Itziar Fer-nandez Rojo; la metgessa de famíliaCarolina Roig Buscató; les psicòlo-gues Montserrat Fort Gracia, NoemíPaniello Gómez; les tècniques Su-sanna Jordà Surina, Ester VilanovaFerrer; la treballadora social EstherMartínez Plaza.

S’han jubilat:

Els curadors Josep Poch Vidal iDolors Brugada Niell; i l’auxiliaradministratiu Àngel CasadesúsNoguera.

Elsestudiantsde l’Escolad’Hosteleriavisiten l’IASPer segon any consecutiu unnou grup d’alumnes del cicleformatiu de grau superior del’Escola d’Hosteleria de Gironavan visitar l’IAS. Josep Sànchez, cap de Manteniment, va ser l’encarregat d’acom-panyar-los i d’explicar el funcionament de la institució, així com de fer-los de guiaper l’espai de la cuina, on van poder comprovar com es treballa la restauració col·lec-tiva. Amb aquest ja són quatre els grups que han visitat l’IAS i, ja que la valoració haestat molt positiva, està previst donar continuïtat a les visites, un altre mode d’apro-par l’estudiant d’hosteleria a una possible sortida laboral.

Els nens de l’Escola Mas Masóberenen al ParcEl dia 30 de març un grup de quaranta nens de quart de bàsica, d’edats compresesentre els 9 i els 11 anys, de l’Escola Mas Masó de Salt van aprofitar el bon temps ivan berenar en els jardins del Parc. Acompanyats per tres professores, els nens vanpoder gaudir d’un ampli espai on van berenar primer i on van aprofitar per practicardiferents activitats i jocs. Àngela Mollera, una de les responsables de la iniciativa, iprofessora de l’escola, va destacar que “el parc és una part més del nostre poble, iens agrada poder venir cada any a passejar i passar una tarda agradable.”

Segon equip de psicosiincipientAmb la posada en marxa del nou Centre de Salut Mental de la SelvaMarítima, s’ha creat un segon equip de Psicosi incipient, format peruna psiquiatra, un psicòleg, una treballadora social i un infermer,alguns d’ells a temps parcial.

Visita de l’Associaciófrancesa d’arquitecteshospitarisUna delegació de 41 arquitectes membres de l’Associació Francesad’Arquitectes Hospitalaris va visitar l’IAS amb l’objectiu de conèixer elmodel de gestió de l’organització i les noves instal·lacions de l’Hospi-tal Santa Caterina. La visita s’emmarcava dins un programa de recorre-gut per diferents institucions de salut de Catalunya.

[Dades del 14 de desembre de 2006 al 9 d’agost de 2007]

Aquesta frase la diu amb satisfacció en Josep Sànchez, justdesprés de presentar-me a la Manoli i l’Àngel, dos professionalsque el passat mes d’abril i maig respectivament van deixar la casa,després de molts anys de treball i dedicació a l’IAS. Ens trobem aCan Pau, i ràpidament percebem que entre tots tres hi ha connexió.Han estat molts anys treballant plegats i moltes històries comparti-des. La conversa discorre animada i amigable. Aviat, però, en Joseps’acomiada, “perquè estigueu més còmodes encara.” Durant l’es-tona que dura l’entrevista-xerrada, gran quantitat de professionalss’aturen a la nostra taula per saludar tant l’Àngel com la Manoli. Tot-hom està encantat de veure’ls, i per ells —com ho repetiran en mésd’una ocasió— la casa és com una família. “Tots ens coneixem, hiha un clima molt maco, i per aquest motiu ens hem sentit bé, agust. I ara, res d’això ha canviat”, comenta la Manoli. L’Àngel apun-ta, assentint amb el cap: “La prova és que a les jubilacions hi haviagent de tots els àmbits.”L’Ángel va començar, ara fa 28 anys, a treballar a l’IAS. Ho va fer,primerament, treballant durant quatre o cinc mesos encarregant-sede les diverses tasques que tenen a veure amb la porta d’entrada alque ara és el Parc. Més tard passaria a treballar com a xofer de fur-goneta, encarregant-se d’acompanyar pacients fins a Barcelona. Anys més tardva entrar al departament de compres (el que ara és el departament de logísti-ca). Allà s’encarregava dels subministres de neteja, dels queviures... Duranttots aquests anys va tenir l’oportunitat de viure l’evolució de la unió dels doscentres, i la conseqüent reestructuració del departament de compres.La Manoli reprèn la conversa, després d’uns segons de silenci en què hemaprofitat tots tres per fer un glop al cafè. “Com a professional i com a persona,m’he sentit valorada, m’he realitzat, m’ha agradat la feina. M’ha agradat formarpart de la institució durant aquests 32 anys. Primer vaig ser cuidadora dedones pacients cròniques durant un any. Posteriorment vaig estar deu anys aLaborterapia, Aguts, en què el més important era el treball en equip, entre totsels companys del sector del Gironès. “Sortia a punxar, vam adequar un pis,visitàvem a les famílies, treballàvem en el taller. Nosaltres, en aquella època,trencàvem esquemes: agrupàvem homes i dones, vaser una bona etapa, en què organitzàvem excursions...El cert és que una de les coses bones era que lestibantors es solucionaven amb bon entendre.”Quan va arribar l’època dels primers cursos de for-mació de PPO, era l’any 1977, “una de les mevesil·lusions era la formació, l’estudi de la formació delpersonal de la casa”. “Després de Laborterapia, l’any1998 em vam proposar entrar en Serveis generalscom a responsable de personal: perruqueria, cuina,neteja, bugaderia, fins l’arribada de Carlos Duque.Amb la responsabilitat que comportava la feina, ho vaig fer el menys mal pos-sible. En el comiat, hi havia gent de tot tipus, el que em fa pensar de la bonarelació existent entre tots els companys. Penso que els errors que vaig tenir novan ser voluntaris. I no teníem mitjans, això és un fet, però d’altra banda maise’ns deia que no a alguna proposta.”

“I, a l’època en què va arribar el canvi de les monges a nosaltres, va tenir lloca poc a poc, i progressivament, nosaltres les teníem apreci, ‘jo me les esti-mo’”, comenta sincer l’Àngel. “La col·laboració entre elles i nosaltres sempreva ser bona i cordial. La gent amb qui hem treballat en l’època en què hi havial’antic psiquiàtric compartíem el mateix tarannà. Érem unes persones molt

obertes, molt comunicatives, i la relació entre nosaltres era quasi d’amistat. Unvincle positiu, de bon fer amb la gent, que representa una gran satisfacció, totsparticipàvem a la feina, la col·laboració entre el personal dels diferents àmbitsera constant. Realment, és un orgull haver acabat una etapa —i haver formatpart d’ella— i començar plegats una altra.

- L’Actual: La pregunta que no podem deixar passar, ho trobeu a faltar? - Àngel: La veritat és que jo he tingut molts de dubtes, tinc seixanta-quatreanys, i si et responc amb el cor... continuaria treballant. Però amb el cap, rao-nes i llavors és quan decideixes que és el moment de començar una altraetapa. Emocionat.- Manoli: Jo vinc a esmorzar aquí un cop a la setmana, perquè els trobo a fal-tar. Encara avui dia, estic al corrent del que està passant a la casa.

- L’Actual: Com ha evolucionat el vostre sectordurant aquests anys?- “L’evolució ha estat lenta”, respon la Manoli. “Hahagut molta voluntat per part dels professionals,però d’alguna manera s’ha perdut temps, has depensar que això era antigament una mena de magat-zem de persones, i no un centre de rehabilitació. I lapsiquiatria, avui en dia, costa molt incloure-la dinsla sanitat. Però els esforços de tots aquests anysestan donant bons resultats. Ara ja quasi han desa-

paregut els vells conceptes de ‘manicomi’, ‘hospital psiquiàtric’, ‘mosso’,‘minyona’, i s’estenen conceptes com ‘curador’, ‘centres de dia...’”

- L’Actual: Ja estem acabant, quedeu-vos amb algun record...- Àngel i Manoli: “No podem deixar de banda els moments en què tots hicol·laboràvem en les activitats que es feien amb els usuaris, com els carnes-toltes, els pastorets, els balls... Activitats obertes a tothom, en el què es con-vertia en una festa compartida. I un altre: en el comiat (que va ser organitzatper una “comissió especial”)... a més de ballar i sentir l’afecte de la gent...Vam riure molt. Per cert, moltíssimes gràcies a tots pels viatges, i una nit taninoblidable i especial.”

Entrevista a l’Àngel i la Manoli

“És un orgull haveracabat una etapa, haver format partd’ella i començarplegats una altra"

24 l’actual / DESEMBRE 2007gEls Personatges

“Una gent que deixa obra feta dins la casa, una gent que s’ha fet estimar”

L'Actual 40:L'Actual blanc.qxd - IASactual num40(1).pdf · en què a la Unitat de Digestiu se li...

Documents

Transcript of L'Actual 40:L'Actual blanc.qxd - IASactual num40(1).pdf · en què a la Unitat de Digestiu se li...