L'Actual 50

3

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRERNotícies

L’ACTUAL 50SETEMBRE 2012/FEBRER 2013

L’Hospital Santa Caterina:vuit segles de solidaritat,

entre l’abisme i el cel

Reportatge

2

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013Sumari

SUMARIINSTITUCIÓEl projecte CIMS, una nova organització de salut per a un projecte comú IAS-ICSEl model de salut mental de l’IAS, el més eficient d’Europa, segons el projecteeuropeu REFINEMENTVisita del conseller de Salut a la Unitat de Valoració de la Memòria i de lesDemènciesDia Mundial de la Salut Mental 2012El Nadal a l’IAS, pensant en els usuaris i pacientsDel Mercat a la feina, un projecte de l’IAS i Biodrissa per als treballadorsde l’IAS

INVESTIGACIÓ I RECERCAL’IDIBGi: de la promoció de la recerca biomèdica d’excel·lència a la milloraassistencialProjectes de recerca propis finançats per convocatòries competitives derecerca 2012Projectes de recerca en desenvolupament presentats en convocatòriescompetitives anteriors al 2012Una investigació de l’IAS confirma que l’apatia fa augmentar el risc demortalitat en els malats d’Alzheimer

REPORTATGEL’Hospital Santa Caterina: vuit segles de solidaritat, entre l’abisme i el celTres històries, moltes vivències al vell Santa Caterina

FORMACIÓ I DOCÈNCIAÈxit del IV Curs de psicogeriatriaPrograma d’activitats formatives IAS 2013Participació de l’IAS en la II Jornada del Pla de SalutParticipació de l’IAS en la I Jornada de Millora de la Seguretat dels Pacients deles Comarques Gironines

SERVEIS I EQUIPAMENTSPrograma de Detecció Precoç de Càncer de Colon i Recte a la RegióSanitària de GironaÚltims resultats del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mamade Girona Ampliació de l’Hospital de Dia, del Santa CaterinaSalut Comunitària impulsa amb la UdG una campanya sobre l’ús racionaldels medicaments

AMB NOM I COGNOMAECC-Catalunya contra el Càncer Girona i Fundació Oncolliga Girona

FEM PREVENCIÓ

BREUS

GENT DE L’IASEntrevista a Marisa Evangelista, secretària de Presidència

3

13

16

25

30

34

35

37

39

RedaccióSi hi esteu interessats en col·laborar o proposar temes informatius a L’Actual us podeu posar en contacte amb la redacció:

María José Velasco ([email protected] / 678 580 347)Plural ComunicacióTel. 972 222370 / [email protected]. Sant Francesc 4, 3er, 1ª - 17001 Girona

EditaInstitut d’Assistència Sanitària (IAS)Tel. 972 182506 / Fax.972 [email protected] / www.ias.cat

Parc Hospitalari Martí i JuliàC. Doctor Castan s/n - 17190 Salt

La redacció d’aquest Actual es va tancar el 28 de febrer de 2013. El proper Actual es publicarà el segon semestre de l’any.

L’IAS no es fa responsable de l’opinió expressada pels seus autors en els articles signats.

PORTADA: Marcel Dalmau

Segons el diccionari de la llenguacatalana, un cim és el punt més elevatd’una cosa, i això és el que es volaconseguir amb el projecte: posar lasanitat a Girona al punt més alt pos-sible. Volem Créixer, Innovar i Milloraren salut, tot utilitzant el Coneixementacumulat, la Implicació de les perso-nes i el Mètode adient, cercant lesSinergies necessàries. L’anomenatProjecte CIMS pretén aproximar deforma eficient les dues organitzacionsmantenint la seva independència jurí-dica, per tal que els professionals tre-ballin de forma conjunta en la cons-trucció del futur. La base del projecteés el talent dels professionals que hiha a les dues institucions i la certesaque el fet de sumar-lo repercutiràpositivament en una millor resolució iaccessibilitat de l’atenció sanitària aGirona. El punt de partida ha estat la reorga-nització de l’equip de direcció, quepreveu una estructura unificada perles dues institucions. Hi ha una Direc-ció General, que assumeix el doctorVicenç Martínez i que compta ambuna Direcció Adjunta, a càrrec deFrancesc Iglesias, i tres direccionsdiferenciades en funció de l’àmbit deresponsabilitat: la Direcció de Suport,

a càrrec de Josep Sánchez, que ges-tiona temes de personal, electrome-dicina, manteniment, hoteleria, cuina,neteja, obres i logística; la DireccióAssistencial, a càrrec de la doctoraAnna Ochoa, que vetlla per tota l’ac-tivitat assistencial ja sigui especialit-zada, primària, sociosanitària o desalut mental, i la Direcció de Conei-xement, a càrrec del doctor AlbertBarberà, que assumeix la responsa-bilitat de la recerca i la docència. Persota d’aquesta estructura comuna hiha els equips propis de cada organit-zació. En el cas de l’IAS, i per a lesdiferents línies d’atenció, la Direcció

Assistencial Mèdica és assumida peldoctor Miquel Carreras, i la DireccióAssistencial d’Infermeria, per TeresaVilalta. La responsabilitat de la Direc-ció Financera i Pressupostària és assu-mida per Vicky Rovira. En el marc del Projecte CIMS, la Direc-ció del Projecte està treballant en ladefinició de totes les estructures queseran compartides, amb l’objectiu decrear línies estratègiques conjuntesentre l’IAS i l’ICS. A mesura que esvagin configurant, la Direcció Generalanirà informant de les novetats al con-junt dels professionals, a través de laintranet tant de l’IAS com de l’ICS o

d’altres mitjans de comunicació quees puguin anar generant per facilitarla comunicació de l’esdevenir del pro-jecte. A banda, queda l’Atenció Pri-mària de l’ICS, que està immersa enun procés per constituir-se en empre-sa amb entitat jurídica pròpia.

La participació delsprofessionals: punt claudel projecte

La participació dels professionals ésel punt clau del Projecte CIMS, i peraquest motiu s’articula en grups detreball (mixtos de l’IAS i de l’ICS)

3

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013Notícies

Institució

El projecte CIMS, una novaorganització de salut per a un projecte comú IAS-ICSEl 29 de novembre passat, el gerent de l’Institut d’AssistènciaSanitària (IAS), i de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Girona,doctor Vicenç Martínez Ibáñez, va presentar al conjunt delstreballadors de l’IAS el Projecte CIMS, el qual s’emmarca enels objectius del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015. Estracta del projecte que ha de regir el futur de l'IAS i de l'ICS,les dues institucions sanitàries més importants de la RegióSanitària de Girona, amb l'objectiu de millorar l'atenciósanitària als ciutadans del territori. Tal com va dir el gerent enles diferents sessions de presentació del projecte, celebrades

a l’Hospital Santa Caterina i també a l’Hospital Universitari deGirona Dr. Josep Trueta: “Metafòricament podríem dir que avuien dia el CIMS és els ciments d'una casa que hem deconstruir entre tots els professionals de les dues empresespúbliques. Tots plegats, amb la nostra participació, aniremforjant el Projecte CIMS. La garantia de l'èxit la trobem en eltalent dels professionals, i en la certesa que, sumant-lo, faremque Girona sigui més competitiva en la captació de recursos,cosa que repercutirà en el pacient, el qual és l'eix dels sistemai la nostra raó de ser”.

PROJECTE CIMS

4


que s’estructuren en tres àmbits:Els grups dels processos organitza-tius (verticals), vinculats a l'hospi-talització, el bloc quirúrgic, les alter-natives a l'hospitalització i lesurgències. Estan compostos perunes 15-20 persones, professionalsd'un mateix centre de treball (o del'Hospital Santa Caterina o de l’Hos-pital Universitari de Girona DoctorJosep Trueta), i de totes les cate-gories laborals, és a dir, multidisci-plinaris. El dos grups del bloc qui-rúrgic han començat a treballar amitjan febrer, i el mes de març ini-cien el seu treball el d'hospitalitzaciói el d'alternatives a l'hospitalització(grup de crònics).Els grups que abordaran els proces-sos per serveis, amb l'objectiu deconsensuar una manera de treballarcomuna entre els professionals d’unmateix servei que posi en valor elmillor de cada una de les empreses,

sota un únic lideratge, i buscant elmàxim benefici per al pacient i lasostenibilitat del sistema. Estaranformats per facultatius metgesd'ambdós centres hospitalaris.I els grups de millora, els primersque es van posar en marxa, i quetracten temes com la participaciódel ciutadà, el contínuum assisten-cial, la innovació, la recerca i latransferència, les mesures d’estalvii de sostenibilitat, la docència i laformació continuada o la visibilitatde l’excel·lència, amb l’objectiu dedefinir com es pot millorar en cadaun d’ells. Aquests grups estan for-mats per una vintena de personesde diferents disciplines i de diferentscentres (tant d'atenció especialitza-da com de l’atenció primària).El Projecte CIMS ha de caracterit-zar-se per la participació dels pro-fessionals i dels diferents agents enla identificació d’àmbits de millora

que permetin, una vegada analitza-des i establertes les accions que calrealitzar, incorporar-les a l’activitat ifer avançar en qualitat, efectivitat iexcel·lència. La dinàmica de grupsde treball serà contínua, és a dir,que es comença amb una primeraselecció de fites —punts a millo-rar— i, periòdicament, se n’hi vanincorporant de nous.

Grups de treball enfuncionament

Els dies 18 i 19 de desembre es vancelebrar les sessions informativessobre el sistema d’organització delsprimers grups de treball proposats,els grups de millora, així com lesprimeres reunions d’aquests grups,que a partir d’aleshores es van tro-bant, de manera indistinta, al ParcHospitalari Martí i Julià o a l’HospitalTrueta. Tots els grups estan liderats

per un dels professionals membres,el coordinador, i la seva composicióestà permanentment actualitzada ala intranet de totes dues organitza-cions.

• Grup 1 - Participació del ciutadà • Grup 2 - Contínuum assistencial• Grup 3 - Visibilitat

de l'excel·lència• Grup 4 - Innovació, recerca

i transferència• Grup 5 - Aprenentatge

del treball en procés• Grup 6 - Mesures

de sostenibilitat• Grup 7 - Pensar com a pacient• Grup 8 - Docència i formació

continuada

La finalitat darrera del treball decadascun d’aquests grups és deter-minar —una vegada fetes les anà-lisis, aportacions, debats i consen-

Primera sessió de diferentsgrups de millora: Mesures desostenibilitat, Pensar com apacient i Docència i formaciócontinuada.

Institució

PROJECTE CIMS

sos pertinents— accions de millorasobre el contingut tractat, identifi-cant com i on implementar-les i laforma d’avaluar-les. En aquest sen-tit, un cop acabat el treball del grup,el coordinador haurà d'aportar, entred'altres requeriments, un informeexecutiu de les conclusions a quès’ha arribat, on hi consten:

• Objectius del grup i situació departida

• Resultats consensuats i obtinguts• Proposta de pla de millora i reque-

riments per a la seva implemen-tació

• Descripció de les millores• Requeriments d’inversió en recur-

sos i viabilitat• Planificació de la implementació• Àrees i agents crítics• Sistema de seguiment i avaluació

de la implementació

La seva presentació en Comitè Exe-cutiu extraordinari s’haurà fet el mesd’abril. Els últims grups a posar-seen funcionament el mes de febrerhan estat els que buscaran milloresdins el bloc quirúrgic. Des del dia13 de febrer ja són operatius un grupde treball format per professionalsde l’Hospital Santa Caterina i un altrede format per professionals de l'Hos-pital Trueta. Els dos grups treballaranen paral·lel per buscar millores enles seves respectives organitza-cions. En aquest cas, la coordinaciódels dos grups recaurà en el Dr.Vicenç Martínez, que comptarà tam-bé amb el suport a l’IAS de MartinaRoca i Marta Cullell. La metodologiade treball dels grups verticals és bendiferent dels de millora, ja que encada sessió de treball sortiran mesu-res de millora que s'aplicaran demanera immediata, per tal de valo-rar-ne l'impacte en la següent sessióde treball. Aquest grup està previstque acabi la seva aportació el mesde juny, quan es farà una presenta-ció de resultats al Comitè Executiu

i, seguidament, una sessió públicaoberta a tots els professionals.

L’Àgora, una eina per altreball en grup

Per facilitar el treball intern dels grupsde treball, s’ha posat en marxa la pla-taforma digital Àgora, una eina peral treball dels grups del ProjecteCIMS, a la qual es pot accedir desde la intranet de les dues organitza-cions i que permet que diferentsequips disposin del seu propi espaide treball i discussió.La informació sobre el projecte CIMSi els grups està disponible tant en laintranet de l’IAS com de l’ICS. Con-cretament, a la intranet de l’IAS elProjecte té un destacat a la home iuna secció al bloc sobre la informaciócorporativa. També s’editarà periòdi-cament un butlletí informatiu digital,que s’enviarà a tots els treballadorsde l’IAS i de l’ICS per mantenir-losinformats del progrés i les novetatsdel Projecte, així com un bloc del Pro-jecte, previst per al mes d'abril. �

5


Inici del grup de treball del blocquirúrgic, en sessió celebrada a l’IASel 27 de febrer.

Institució

L’IAS i el Col·legid’Infermeriaacordendesenvolupar unprogramaespecífic d’atencióa la salut mentaldels col·legiats

L’Institut d’Assistència Sanitàriai el Col·legi d’Infermers i Inferme-res de Girona van signat el 23 degener un conveni de col·laboracióper promoure l’elaboració, el des-envolupament i la implementaciód’un programa promotor, preven-tiu i d’atenció a la salut mentaldel col·lectiu de professionalssanitaris que abraça la corporaciócol·legial. L’IAS donarà atenció alsprofessionals amb problemesmentals greus i addictius a travésdels centres de la Xarxa de SalutMental i Addiccions. L’acord, amés de l’atenció sanitària, incloula realització d’estudis epidemio-lògics orientats a la promoció dela salut i prevenció de malalties.L’IAS ha habilitat el telèfon972182530 per facilitar comuni-cació directa de la persona afec-tada amb el Programa, que s’habatejat amb el nom de “DePas”.�

Moment de la signatura deconveni. D’esquerra a dreta,Carme Puigvert, presidentadel Col·legi d’Infermers iInfermeres de Girona, i eldoctor Vicenç Martínez,gerent de l’ICS-IAS.

6


Segons les primeres dades obtin-gudes de l’estudi europeu REFINE-MENT (REsearch on FINancingsystems’ Effect on the quality ofMENTal health care), que analitzacom els sistemes de finançamentafecten la qualitat de l'atenció ensalut mental i compara models exis-tents al continent, la Xarxa de SalutMental i Addiccions (XSMiA) del’Institut d’Assistència Sanitària(IAS) és el model d’atenció a la salutmental més eficient dels nou païsosobjecte del projecte: Itàlia, Àustria,l’Estat espanyol, Anglaterra, França,Finlàndia, Suècia, Estònia i Romania.

Segons l’anàlisi, l’IAS, amb el menornombre de recursos hospitalaris, lesestades mitjanes hospitalàries mésbaixes d’Europa, i la proporció mésbaixa de professionals sanitaris,obté, per contra:• La utilització més baixa de recur-

sos hospitalaris d’Europa (l’1’17x 1.000 hab. versus el 3 x 1.000hab. a Europa).

• La taxa de continuïtat assistencialmés alta d’Europa (el 90% versusel 57% de mitjana europea). És adir, que el 90% dels usuaris quehan ingressat en una unitat d’a-guts o subaguts de salut mental,

continuen el tractament als cen-tres de salut mental comunitaris.

• El percentatge de reingressosmés baix d’Europa (el 18%, versusel 40% europeu).

• La proporció de recursos comu-nitaris versus hospitalaris mésalta d’Europa (70/30).

• L’estudi també demostra queGirona té un dels millors sistemesd’accés als centres sanitaris. Aixòes tradueix en centres a prop decasa, facilitat per ser tractat i,consegüentment, millors diagnòs-tics que repercuteixen en una bai-xa cronicitat.

Així mateix, les dades obtingudesde l’estudi català Geos-cat, una anà-lisi de l’atles integral dels serveisd’atenció a la salut mental de Cata-lunya 2010, publicat pel Departa-ment de Salut l’any 2012, situa elscentres de salut mental gironinsentre els deu primers de Catalunya(dels setanta-tres analitzats), en ter-mes d’eficiència en funció delsrecursos disponibles (nombre deprofessionals i places hospitalàries)i utilització dels recursos (altes, inci-dència i freqüentació), cosa quecorrobora les dades obtingudes pelprojecte REFINEMENT. �

El model de salut mental de l’IAS, el més eficient d’Europa, segons el projecte europeu REFINEMENT

L’IAS, al 12èCongrés Mundial de RehabilitacióPsicosocial

El Projecte EuropeuREFINEMENT

Monogràfic aCuadernos dePsiquiatríaComunitaria

El model d’atenció a la salut men-tal emprat a Girona ha estatobjecte d’estudi i exposat al 12èCongrés Mundial de RehabilitacióPsicosocial, celebrat a Milà del10 al 13 de novembre 2012. Sotael títol marc “Girona: una xarxade salut mental que tanca l’hos-pital psiquiàtric”, Claudi Camps,director assistencial de la XSMiA,Cristina Gisbert, cap de Rehabili-tació de l’IAS, i Jordi Cid, coordi-nador de Programes de laXSMiA, van explicar com es tre-balla a Girona la gestió, com aeina per traslladar l’atenció ensalut a la comunitat, la continuïtatde l’atenció en coordinació, i l’a-tenció hospitalària com a elementclau en la rehabilitació i la recu-peració comunitàries. �

El projecte REFINEMENT és una recerca exhaustiva sobre la manera comels sistemes de finançament afecten la qualitat de l'atenció en salut mentalal continent europeu. Es tracta d’un projecte col·laboratiu i de comparacióentre nou països: Itàlia, Àustria, l’Estat espanyol, Anglaterra, França, Fin-làndia, Suècia, Estònia i Romania. L'objectiu de l’estudi és conèixer l'impactedels sistemes de finançament en la qualitat de l'assistència en salut mentali en els patrons d'atenció dins el sistema d'atenció a la salut mental, iidentificar les millors pràctiques clíniques i els components que les financen,per extreure’n unes conclusions i recomanacions que ajudin a millorar elssistemes de finançament de la salut mental a Europa. El resultat final espresentarà a la Comissió Europea, organisme finançador de la recerca através dels Projectes 7 europeus (FP7). El projecte està estructurat en diferents mòduls de treball, que són, alhora,projectes de recerca que busquen donar resposta als objectius de REFI-NEMENT. Els blocs principals són aquests: finançament i incentius (FIN-CENTO), indicadors de qualitat en salut mental, mapeig territorial deserveis, recursos humans i indicadors assistencials (REMAST), patronsd'atenció i trajectòries assistencials en salut mental (REPATO), i modelatgede sistemes de finançament. La participació de l’Institut d’AssistènciaSanitària en el projecte Refinement significa poder comparar-se sobre l’e-vidència amb altres països europeus i tenir una anàlisi de l'eficiènciatècnica en funció de l'organització de l'assistència i els recursos disponiblesen salut mental, a més de conèixer com el finançament que es rep té unimpacte determinat en la qualitat assistencial que s’ofereix. �

La revista Cuadernos de PsiquiatríaComunitaria, referent científic de ladisciplina en el món de parla his-pana, acaba de publicar un mono-gràfic sobre el model gironí de salutmental com a model innovador. Larevista, editada per l’AsociaciónAsturiana de Salud Mental, estàcoordinada pel doctor Víctor Apari-cio, actual responsable de SalutMental de Centre Amèrica del’OMS. �

Institució

7


Institució

Les persones amb Trastorns MentalsSevers (TMS) han patit una llarga històriade marginació. Fins fa poques dècades el

model d’atenció als problemes psiquiàtrics i psi-cosocials es basava en l’internament delspacients en psiquiàtrics durant llargs períodesde temps o de per vida. Aquestes institucions(manicomis) es caracteritzaven per oferir unaatenció de tipus asilar i de custòdia. L’assistènciapsiquiàtrica era escassa i deficitària i les condi-cions de vida dels internats eren clarament inade-quades. La permanència perllongada de les per-sones en aquests llocs constituïa un importantfactor de cronificació i deteriorament, a més demarginació i aïllament socials. Aquestes institu-cions es complementaven amb les unitats d’a-guts dels hospitals generals docents cientificis-tes, orientades a l’estudi i recerca de les“malalties” i els “símptomes”, convertint elpacient en “objecte de curiositat i experimenta-ció”. Quan el pacient ja no era “interessant” d’es-tudi, era enviat al psiquiàtric. És evident que l’assistència, especialment quanes refereix a models d’intervenció complexos,no depèn per al seu funcionament adient única-ment dels recursos, intervencions adequades ipersonal format i motivat. El model d’organitzaciói gestió d’aquests serveis i intervencions és tam-bé cabdal per a un funcionament eficient. Elsnous models de gestió són eines que poden aju-dar a afrontar els problemes inherents a l’assis-tència i facilitar sistemes d’organització que afa-voreixin l’adequada integració dels recursosmaterials i humans, l’eficàcia de les intervencions,la coordinació i la continuïtat assistencials, lasatisfacció i participació del personal en la gestió,i l’avaluació dels serveis sobre la base de resul-tats rellevants, incloent-hi la qualitat de vida, laintegració laboral, la satisfacció dels usuaris, etc. Des d’aquest convenciment, l’empresa públicaInstitut d’Assistència Sanitària (IAS) que gestional’atenció a la salut mental i a les addiccions dela demarcació de Girona, què ha fet?

• Apostar per un model comunitari, promourel’accés a les intervencions en psicoteràpia igarantir la rehabilitació psicosocial en els tras-torns més greus, facilitant l’accés a un habi-tatge digne, a una feina i a l’oci en aquellsusuaris als quals comporta un impacte funcionalcom a conseqüència d’un trastorn mental greu.L’IAS intenta no ingressar cap pacient de llargadurada hospitalària.

• Potenciar la gestió des del territori i fomentarel desenvolupament de cada sector comunitari(comarques) i el treball coordinat i integrat perfacilitar la continuïtat assistencial real, tantentre els diferents serveis de l’IAS com ambles diferents fundacions, associacions o insti-tucions amb les quals es comparteixen pro-cessos d’intervenció als usuaris: l’escola, elsserveis socials, l’atenció primària, les famílies,etc.

• Fomentar la formació. • Informatitzar la xarxa i la història clínica. • Establir una Junta assistencial de salut mental

com a òrgan de gestió fonamental, amb la par-ticipació de tots els responsables interns iexterns a l’organització: la Direcció, els dispo-sitius comunitaris i hospitalaris, l’atenció a lesdrogodependències, els serveis residencials,els representants de la Fundació Tutelar de lesComarques de Girona (Tutela), les associacionsde famílies i la Fundació Drissa (inserció laboral).Aquest fet és únic a Europa.

• Desenvolupar un model comunitari basat enuna xarxa integrada d’atenció a la salut mentalper a adults i joves, a les addiccions i a la reha-bilitació. Cada comarca disposa d’un centre desalut mental d’adults, un d’infantil i juvenil, uncentre de rehabilitació psicosocial i un centred’atenció a les drogodependències (des de l’any2005). En l’atenció a la residència de personesamb TMS, l’IAS disposa de deu pisos ambsuport i d’una llar residència per a vint-i-nouusuaris. Amb l’impuls del Pla Director de SalutMental i Addiccions del Departament de Salut,

l’IAS consolida en els últims anys programesespecífics per a problemes concrets: ludopa-ties, trastorns de conducta alimentària, psico-teràpia de gènere, psicosi incipient, cooperacióamb els centres d’educació especial d’Ensen-yament, cooperació amb Justícia (presons ijustícia juvenil), suport a la llar, cooperació ambla xarxa de serveis socials i d’inserció laboral isuport als professionals de l’atenció primàriaper a l’atenció de la salut mental, entre d’altres.

Algunes dades dels efectes de lareforma al territoriDes de l’any 2005 fins avui la població de lescomarques de Girona s’ha incrementat en mésde 100.000 habitants. El nombre de visites alscentres de salut mental d’adults ha crescut enun 27%, i en els centres de salut mental infantil ijuvenil, un 52%. L’activitat hospitalària ha dismi-nuït: un 15% les urgències, un 30% els ingressosd’aguts, i un 10% els ingressos de subaguts. Faset anys que l’IAS intenta no ingressar cap pacientde llarga estada al Parc Hospitalari Martí i Julià(antic hospital psiquiàtric, avui dia desaparegut,però que als anys 90 encara acollia 500 pacientscrònics) i mira de reintegrar l’usuari a la comunitat.En l’actualitat només queden ingressats al ParcHospitalari Martí i Julià trenta-cinc persones d’e-dat avançada i institucionalitzades. Aquestesbones xifres s’han assolit gràcies a la reorganit-zació de la xarxa comunitària d’atenció a la salutmental, a la creació de places residencials per ales persones amb trastorns mentals més greus iamb problemes d’habitatge o per a viure amb lafamília, i a les empreses d’inserció laboral.Som conscients que la principal força transforma-dora és i ha estat la il·lusió i el compromís delsprofessionals, que han cregut des del principi enl'ambiciós projecte de transformació assistencial.

Dr. Claudi CampsDirector assistencial de la Xarxa de Salut

Mental i Addiccions Institut d’Assistència Sanitària

La reforma psiquiàtrica

El conseller de Salut, Boi Ruiz, vavisitar divendres 21 de setembre laUnitat de Valoració de la Memòria iles Demències de l’IAS, coincidintamb el Dia Internacional de l’Alzhei-mer. El doctor Secundino López Pou-sa, coordinador de la Unitat, va expli-car la tasca que desenvolupen elsprofessionals, tant des de la vessantassistencial i la recerca, com des delRegistre de Demències de Girona.Després d’un visita a la Unitat, elconseller i els professionals van tenirocasió de celebrar un dinar distès,al menjador del personal de l’HospitalSanta Caterina, durant el qual l’equipde la Unitat va continuar explicantal responsable de Salut la tasca ques’hi està realitzant i els projectes defutur.

Un mirada enrereLa Unitat de Valoració de la Memòriai les Demències es va crear l’any1988, i va ser el primer dispositiuassistencial de l’Estat espanyol espe-cialitzat en el diagnòstic i seguimentdels pacients amb demència. Durantaquest temps, la UVaMiD ha atèsmés de 10.000 pacients. L’any 2012va realitzar un total de 3.907 visitesi 3.734 sessions de rehabilitació cog-nitiva.L’any 1995, en col·laboració amb elDr. Martin Roth, de la Universitat deCambridge, la UVaMiD va traduir,adaptar i validar el Cambridge Mental

Disorders of the Elderly Examination

(CAMDEX), que va ser la primeraentrevista estandarditzada disponiblea l’Estat espanyol per explorar elstrastorns psicogeriàtrics més fre-qüents. Així mateix, la unitat va dura terme a la dècada dels noranta elsprimers estudis epidemiològicspoblacionals sobre la prevalença, la

incidència i la mortalitat associadaa les demències de l’Estat espanyol.Actualment, cal destacar-ne la con-tribució a la normalització de l’explo-ració neuropsiquiàtrica dels pacientsamb demència, adaptant i validantnombrosos instruments clínics devaloració, i la seva participació enassajos clínics internacionals. Tambéés notòria la recerca realitzada perla Unitat sobre resultats en salutassociada a les demències (efecti-vitat de tractaments farmacològics irehabilitació cognitiva, manifesta-cions neuropsiquiàtriques, utilitzacióde recursos, qualitat de vida...).

El SISDDAPL’any 2006 la Unitat inicia un projectede recerca sobre un model assisten-cial integrat, basat en la implantacióde la telemedicina entre l’atenció pri-mària i l’especialitzada, per al diag-nòstic i el seguiment de pacientsamb demència. Actualment, el SIS-

DDAP (Sistema Informatitzat deSuport al Diagnòstic de Demènciaper Atenció Primària) s’ha consolidaten la pràctica clínica habitual. Ja estàimplantat en catorze àrees bàsiquesde salut de la regió i està donantmolts bons resultats. El 43% de lesprimeres visites realitzades en elssis primers mesos de l’any s’han feta través de la telemedicina, i l’expe-riència ha estat molt ben acollidatant pels professionals com pelsusuaris. S’ha reduït el nombre devisites i les proves complementàries,i això ha repercutit en una disminucióde la llista d’espera.

El Registre de Demènciesde Girona: cinc anys devigilància epidemiològicai de recerca clínicaEl Registre de Demències de Gironaregistra des de l’any 2007 informacióclínica sobre els nous casos dedemència diagnosticats als disposi-

tius d’atenció especialitzada de laRegió Sanitària de Girona. Hi partici-pen, a més de l’Hospital Santa Cate-rina, els hospitals de Campdevànol,Blanes, Figueres, Palamós, Olot i elJosep Trueta, a través dels seusmetges especialistes en neurologia,geriatria, psiquiatria i medicina inter-na que atenen les demències.Com a dispositiu de vigilància epi-demiològica la funció del ReDeGi ésaportar informació de tipus pobla-cional sobre la pressió assistencialque representen els casos dedemència. Aquesta informació ésd’utilitat per a la planificació i distri-bució dels recursos sanitaris i socialsajustats, i a més aporta informaciódetallada sobre les característiquesclíniques i demogràfiques dels casosde demència diagnosticats. El Regis-tre també és una eina útil per a larecerca des d’una perspectiva desalut pública. Des de la seva creació,s’han presentat catorze comunica-

8

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013Notícies Visita del conseller de Salut

a la Unitat de Valoració de laMemòria i de les Demències

Institució

Moment de la visita.D’esquerra a dreta elgerent de l’IAS-ICS,el director deServeis Territorialsde Salut a Girona, elcoordinador de laUnitat de Demènciesamb el conseller deSalut.

9

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013Notíciescions en congressos nacionals i inter-

nacionals i s’ha publicat deu articlesde recerca en revistes científiquesde prestigi.

Les dades El Registre de Demències de laRegió Sanitària de Girona ha regis-trat des de l’any de la seva creacióun total de 3.549 casos de demèn-cies. Durant el període 2007-2011,la taxa d’incidència de casos diag-nosticats a la regió és de 6,7 casosper cada 1.000 persones en lapoblació de més de 64 anys, i de13,4 casos per cada 100.000 per-sones, en la en població de 30 a 64anys. En el seu conjunt, de cada deucasos de demència diagnosticats,entre cinc i sis corresponen al tipusde malaltia d’Alzheimer. La denomi-nada demència mixta (malaltiad’Alzheimer i malaltia cerebrovas-cular) és la segona categoria mésfreqüent de demència, amb el12,8% dels casos. La demència perCossos de Lewy i la demència fron-totemporal són els subtipus dedemències neurodegeneratives mésfreqüents després de la malaltiad’Alzheimer, amb el 5,0% i el 3,1%dels casos, respectivament.La mitjana d’edat dels casos regis-trats és de 79,7 anys, i el 60,7% sóndones. Del total de casos, un 65,9%resideix al seu domicili, el 25,2% enel domicili d’un familiar i el 8,9% enun centre de llarga estada. El 59,7%dels casos han estat derivats per alseu diagnòstic en una fase lleu de lademència. El temps mitjà entre l’inicidels símptomes i el diagnòstic clínicés de 2,6 anys. En el 26,1% delscasos, hi havia antecedents familiarsde demència i en el 20% antece-dents personals de depressió. Lapresència de factors de risc cardio-vasculars és elevada entre elspacients amb demència. Concreta-ment, el 54,9% tenen hipertensióarterial, el 30,2%, colesterol i el21,8%, diabetis.�

El 10 d’octubre, sota el lema “Depressió, una crisiglobal”, la Comissió Mixta en Salut Mental de lesComarques Gironines va celebrar a les diferentscomarques un acte simbòlic per commemorar el DiaMundial de la Salut Mental, diada proclamada perl’OMS per sensibilitzar la societat sobre la salut men-tal. Les persones que integren la Comissió van con-vidar la ciutadania a unir les peces d’un puzle, en elqual, un cop acabat, es van poder llegir diferentsmissatges a l’entorn de la salut mental. A Girona,l’acte va tenir lloc al Pont de Pedra; a Figueres, a la

plaça de l’Ajuntament; a Blanes, a la plaça d’Espanya,i a Santa Coloma de Farners, a la plaça de la Pau. Perla seva banda, el Centre de Dia i el Centre de SalutMental de Ripoll van fer coincidir aquesta diada ambl’acte de cloenda del desè aniversari del Centre deDia del Ripollès. Així mateix, l’Associació Família i Salut Mental deGirona i Comarques va oferir a Girona la conferència“El nou pla de salut mental: perspectives de futur”,a càrrec del doctor Claudi Camps, director assistencialde la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS.

Institució

D’adalt a baix,diferents moments dela celebració del DiaMundial de la SalutMental a Girona, Oloti Blanes.

Dia Mundial de la Salut Mental 2012

“Depressió, una crisi global”

10


Institució

Durant l’any 2012, el sector de Salut Mental deRipoll va organitzar un calendari d’actes com-memoratius del 10è aniversari de la creació delCentre de Dia de Salut Mental de Ripoll. Els pro-fessionals del sector han fet arribar a la redaccióde l’Actual unes imatges per informar-ne al con-junt de treballadors de l’IAS i recordar el que haestat aquest any commemoratiu. El 4 de maig, la XVII Jornada Esportiva dels Cen-tres de Dia de les Comarques Gironines va tenirla seu a Ripoll. Va ser una jornada festiva i espor-tiva que va incloure diferents activitats: el cam-pionat de bàsquet i futbol, tir amb arc i marxad'orientació. La jornada, després del lliuramentde trofeus als guanyadors i a tots els partici-

pants, va cloure’s amb el dinar d'aniversari, cele-brat a l'hotel Solana del Ter de Ripoll. Hi vanassistir unes 270 persones, entre les quals hihavia usuaris de salut mental de tots els centresde dia de les comarques gironines, familiars iprofessionals tant de la Xarxa de Salut Mental iAddiccions com de diferents organitzacions vin-culades a l’IAS de la zona. Durant el mes de maig es va portar a terme elI Concurs Literari Jordi Pujiula. El concurs, creatamb la voluntat de potenciar l'escriptura i la cre-ativitat literària dels usuaris i reconèixer, a títolpòstum, l'extensa i exemplar trajectòria del doc-tor Jordi Pujiula, va ser un èxit: es van rebre untotal de 89 obres procedents de les quatre

demarcacions catalanes. Per poder consultarles bases del concurs, les obres guanyadores,fotografies de l'acte i altres informacions, elsprofessionals van crear el bloc Concurs LiterariJordi Pujiula.El 10 d'octubre, en coincidència amb el Dia Mun-dial de la Salut Mental, els professionals deRipoll van organitzar per a les famílies una jor-nada de portes obertes al Centre de Dia, a mésde l’acte simbòlic comú a totes les comarques.L’any commemoratiu va cloure aquest dia ambla conferència “La recuperació del trastorn men-tal”, a càrrec del psicòleg Francisco Villegas,president de l'Associació Catalana de Profes-sionals de Salut Mental-AEN. �

Any commemoratiu del 10è aniversaridel Centre de Dia de Ripoll

Dia Mundial de la Salut Mental 2012

11


Institució

El Nadal a l’IAS, pensant en els usuaris i pacients

El programa de Nadal, organitzatcom cada any per l’Associació Cul-tural del Parc Hospitalari Martí i Juliàamb el suport de l’Hospital de Diad’Adolescents, l’Associació Espan-yola Contra el Càncer de Girona, l’On-colliga, la comunitat de les germanesde Sant Vicenç de Paül, la FundacióPrivada Drissa, i també de les dife-rents unitats i serveis del Parc Hos-pitalari, va començar el 20 de des-embre, amb la felicitació del Nadalper part de l’empresa als treballadorsi una projecció en imatges del queha estat l’any 2012. A la tarda es vafer una visita guiada als espais deco-rats amb motius nadalencs a les uni-tats d’hospitalització de l’HospitalSanta Caterina i del Centre Sociosa-nitari.El mateix dia 20, el servei de Tras-torns Mentals Servers (TMS), la LlarResidència la Maçana, la ResidènciaEls Til·lers i la Unitat d’HospitalitzacióEspecialitzada en DiscapacitatIntel·lectual (UHEDI) van organitzardiferents actes per als usuaris i les

famílies. El Centre Sociosanitari vacomptar amb l’actuació musical deXevi Compte, el cagatió i una canta-da de nadales a càrrec dels noies inoies de l’Hospital de Dia d’Adoles-cents. Dies abans, el 14 de desem-bre, les diferents unitats del Socio-sanitari també van gaudir del’actuació de l’artista i de les nadales,cantades pels alumnes de P5 de l’Es-cola Les Deveses. El 24 de desem-bre, l’Hospital Santa Caterina va aco-llir la tradicional missa del Gall; elTMS, la quina (activitat que es varepetir el dia de Nadal, el de Sant

Esteve, el de Cap d’Any i el de Reis);la Residència Els Til·lers va fer cagarel tió, i a la Residència La Maçanaes va organitzar el sopar de nit deNadal. El dia 25, com cada any, esva lliurar als pacients ingressats elsobsequis i les felicitacions de Nadal,fetes pels nens i nenes, familiars iusuaris, i treballadors i amics del per-sonal de l’IAS. També van actuar elgrup Cantaires de la parròquia deSanta Susanna del Mercadal i el grupJoves de la Pera i Púbol. Per la seva banda, la Llar ResidènciaLa Maçana el dia de Sant Esteve, la

nit de Cap d’Any i el dia de Capd’Any, va cuinar àpats especials perals seus usuaris; a partir del 3 degener, les diferents unitats i serveisde salut mental i discapacitats vanorganitzar activitats amb motiu del’arribada del Reis d’Orient, inclosauna cavalcada. El 6 de gener, tot elParc Hospitalari va celebrar la sevaarribada, amb repartiment de regalsde Ses Majestats.

El pessebre del SantaCaterina, premiatEl pessebre del Santa Caterina, obrade Joan García, porter de l’Hospital,va rebre el 4t premi del Concurs dePessebres de la demarcació de Giro-na. Així mateix, l’equip de Mari Marín, deConsultes Externes del Santa Cateri-na, va decorar especialment aquestespai amb l’ornamentació “El rei magmira l’univers”. L’Hospital de Dia d’A-dolescents va construir un arbre delsdesitjos a l’entrada de l’edifici ElsTil·lers.�

Aquest any van rebre l’homenatgede l’empresa pels 25 anys treballatsles diplomades en infermeria NúriaBoix, Núria Bosch, Maria DolorsCoromina, Amparo Herrero, MartaVentura i la supervisora RocíoJurado; la llevadora M. ConcepciónTapiz; els i les auxiliars d’infermeriaRoser Casadevall, Josep MariaGonzález, Crisostomo Granado, IsabelMaqueda, Isabel Ramos i PaquitaRull; el portalliteres Enric Subils; lacuinera Antònia Chacón; elsfacultatius Carlos Clemente i JoanMeléndez; l’administrativa MarisaEvangelista, i la sotsdirectoraeconomicofinancera Eva Tarrés. Enacabar l’acte es va inaugurarl’exposició commemorativa dels 800anys de l’Hospital Santa Caterina.

12


Institució

Del Mercat a la feina, un projecte de l’IASi Biodrissa per als treballadors de l’IASLa Fundació Privada Drissa és unaentitat sense ànim de lucre, impul-sada per l’Institut d’Assistència Sani-tària l’any 1999, amb l’objectiu demillorar la qualitat de vida de les per-sones que pateixen malalties men-tals, molt especialment les quepateixen trastorns mentals severs,a través del treball. Amb aquest objectiu, la Fundació haposat en marxa diferents projectes,un dels quals és el projecte d’hortaecològica, que pren el nom de Bio-drissa. Fins ara els productes Bio-drissa només es podien adquirir a labotiga Biodrissa del Mercat del Lleóde Girona, però des de finals de l’anypassat, gràcies a aquest projectecomú de l’IAS i la Fundació, tots elstreballadors de l’IAS poden comprarels productes ecològics Biodrissa através d’una botiga en línia, a la quals’accedeix per invitació, i la comandaes pot recollir a la feina. Aquest projecte s’ha batejat amb elnom d’El Mercat a la feina.

Com funciona?Des del mes de novembre, el perso-nal de l’IAS pot trobar en diferentspunts del Parc Hospitalari unes but-lletes de color groc per emplenaramb les dades personals. Aquestesbutlletes es deixen a la bústia quehi ha al costat i Biodrissa dóna d’altaa la botiga en línia cada personaregistrada. Tant les butlletes com lesbústies es poden trobar al menjadordels professionals de l’Hospital SantaCaterina, Recursos Humans de Ser-veis Centrals, vestidors de l’HospitalSanta Caterina i vestidors del CentreSociosanitari. Cada divendres el personal registratrep un butlletí a l’adreça de correu, ides d’aquest enllaç pot accedir a labotiga i fer les compres. La compraes pot efectuar fins al dilluns de la

setmana següent a les onze de lanit, i es pot recollir el divendres d’a-quella mateixa setmana a sota deles escales del menjador dels pro-fessionals de l’Hospital Santa Cate-rina.El dia del lliurament, Biodrissa recor-da via SMS que aquell dia la personaque ha realitzat la compra la tindràpreparada a l’hora que hagi comuni-cat. El pagament es realitza per rebutbancari al compte corrent que el pro-fessional registrat facilita en fer lacomanda.

Què podeu comprar?Tots els productes que Biodrissa vena la botiga del Mercat del Lleó. Ver-dures i fruites ecològiques

excel·lents i certificades. A més delsproductes de l’horta de la FundacióPrivada Drissa, també es pot adquirirun gran ventall de productes com-plementaris de rebost, des d’ous finsa conserves.

El per què de tot plegatL’IAS contribueix amb aquest pro-jecte comú amb la Fundació Drissaa mantenir i incrementar el llocs detreball de persones que pateixen unamalaltia mental, moltes de les qualssón usuàries nostres. A més de vin-cle històric entre l’IAS i la Fundació,de la qual l’IAS és patró, l’any 2010el Consell d’Administració de l’IASva voler promoure la integració dela RSC com un dels pilars estratègics

de gestió de l’empresa a través dela Declaració Institucional de Res-ponsabilitat Social Corporativa, ambun compromís explícit d’implantarpràctiques socialment responsables.Aquest n’és un bon exemple.

Bo de debòEl projecte d’horta ecològica de Dris-sa es va iniciar l’any 2006, amb l’ob-jectiu de crear llocs de feina per apersones amb malaltia mental a tra-vés d’una nova línia de negoci quees diferenciés de l’activitat empre-sarial d’altres entitats del sector alterritori. En un primer moment, lafundació es va dedicar a la conversiódels terrenys en terra apta per al cul-tiu ecològic segons les directius delCCPAE, òrgan regulador de la pro-ducció agrària ecològica a Catalunya.En una segona fase, la Fundació vadestinar els esforços a la recerca delfinançament necessari per posar enmarxa el projecte, l’organització delsrecursos humans, l’aprenentatge dela producció d’acord amb les tècni-ques agràries ecològiques i la for-mació de la plantilla, així com a l’es-tudi del mercat. L’any 2011 s’iniciala comercialització i se’n professio-nalitza la gestió. Actualment, el projecte d’hortacompta amb una plantilla de divuitpersones, catorze de les quals sóntreballadors que pateixen un trastornmental. Amb aquestes dades, Drissaesdevé un dels productors ecològicsmés grans de les comarques gironi-nes, i el seu objectiu és seguir crei-xent per mantenir i incrementar elsllocs de treball de persones ambmalaltia mental. La seva aposta, laqualitat del producte.L’IAS i la Fundació Drissa han iniciatun gran projecte, que confia en lesaportacions dels professionals permillorar el funcionament. �

Moment de la presentació del projecte del Mercat a la feina, a càrrec delgerent de l’ICS-IAS, Vicenç Martínez, acompanyat pel cap comercial deBiodrissa, Felipe Cano. Es van dur a terme diferents sessions, celebrades el5 i 6 de novembre a l’Hospital Santa Caterina.

El treballadors recullenles comandes cadadivendres, en un espaihabilitat que es trobabaixant les escales delmenjador delsprofessionals del’Hospital SantaCaterina.

13


El 21 de febrer passat, va tenir lloca l’IAS la presentació de l’Institutd’Investigació Biomèdica de Girona(IDIBGi), a càrrec del seu director, eldoctor Albert Barberà, alhora directordel Coneixement del Projecte CIMS.Durant la seva exposició, el doctorBarberà va fer una reflexió sobre elpresent i el futur de la recerca i laseva valorització en l’actual contexteconòmic. El director va explicar alsprofessionals de l’IAS els plans de

futurs de l’IDIBGi, com a centre derecerca de la Generalitat de Cata-lunya, i com pot ajudar-los a desen-volupar la seva recerca.L’acte, conduït pel gerent de l’IAS-ICS, el doctor Vicenç Martínez, vaser inaugurat pel president de l’IAS,el doctor Joan Profitós. El presidentva posar de manifest l’aposta delConsell d’Administració per la inves-tigació i la recerca i “per un futurque no ha de ser altre que esdevenir

una organització orientada al conei-xement”, va afirmar. Així mateix, vadir que “el marc de cooperació entrel’IAS i l’ICS, entre l’Hospital SantaCaterina i l’Hospital Doctor JosepTrueta, només farà que fer-nos avan-çar més ràpid i millor en aquestcamí”. Per la seva banda, el doctorMartínez va posar en valor el ProjecteCIMS com a oportunitat de treballarla transversalitat també en recerca,amb l’objectiu de “tenir i treballar elpacient realment com a eix del nos-tre sistema de salut i de la nostraorganització, tant des de l’àmbit dela salut pública com des de la pre-ventiva, atenció als riscos i fins a lacura de la malaltia”. El gerent va inci-dir en la prioritat de la recerca pertreballar la salut dels pacients i elsciutadans i en l’obligació dels pro-fessionals de plantejar-se-la i fer-lacom a camí cap a l’excel·lència. Peral doctor Martínez, l’IDIBGi ha de serel centre facilitador, amb vocació deservei, al servei d’aquesta recercaen el marc de la Regió Sanitària deGirona i des d’un esperit col·labora-dor amb les organitzacions que enformen part, entre les quals hi hal’IAS. �

L’IDIBGi: de la promoció de larecerca biomèdica d’excel·lènciaa la millora assistencial

Investigació i recerca

XI Premid’lnvestigació de laSocietat Catalanad’Hipertensió Arterial/Premi Helios Pardellper al treball de l’IAS“Evolution of TargetOrgan Damage byDifferent Values ofSelf-Blood PressureMeasurement inUntreatedHypertensive Patients”

El doctor Gabriel Coll de Tuero varebre el XI Premi d’investigació dela Societat Catalana d’HipertensióArterial - Premi Helios Pardell peltreball de recerca “Evolution of

Target Organ Damage by Different

Values of Self-Blood Pressure

Measurement in Untreated Hyper-

tensive Patients”. El premi va serlliurat el 12 de desembre en elmarc del sopar de la XIX Reunióde la Societat Catalana d’Hiper-tensió Arterial i de les XXV Jor-nades Catalanes sobre Hiperten-sió Arterial. L’estudi, finançat peruna Beca FIS del Fons d’Investi-gació Sanitària, forma part delmacroprojecte VAMPAHICA, i haestat publicat per la revista cien-tífica American Journal of Hyper-

tension. Hi han participat MarcSaez, Carmen Roca - Saumells,Antonio Rodríguez Poncelas, PilarFranco, Laia Calvó-Perxas, AntonioPose-Reino i Joan Bayo-llibre. �

El doctor Albert Barberà, director de Coneixementdel Projecte CIMS, és farmacèutic, químic i doctoren bioquímica per la Universitat de Barcelona, i desdel mes de juny és director de l’Institutd’Investigació Biomèdica de Girona Dr. JosepTrueta (IDIBGi). Ha estat investigador postdoctorala la Mount Sinai School of Medicine i a laUniversitat Rockefeller a Nova York. L’any 2002 vaentrar a formar part del Laboratori de Diabetis iObesitat Experimentals de l’IDIBAPS (Institutd’Investigacions Biomèdiques Pi i Sunyer), al’Hospital Clínic de Barcelona, on ha exercitdiversos càrrecs. Com a gestor, ha estat directorgerent del Centre d’Investigació Biomèdica enXarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques(CIBERDEM), i des de 2009 fins al maig de 2012 vaser coordinador científic de l’IDIBAPS.

Moment de lapresentació de lasessió. D’esquerra adreta, el doctor VicençMartínez, gerent del’IAS-ICS, i el doctorJoan Profitós,president de l’IAS.

14



Una investigació de l’IAS confirma que l’apatia fa augmentar el risc de mortalitat en els malatsd’AlzheimerEl Journal of Alzheimer Disease hapublicat un estudi realitzat pels doc-tors Secundino López-Pousa, JoanVilalta i Josep Garre, amb la col·labo-ració de la doctora Laia Calvó i eldoctor Oriol Turró, que confirma quel’apatia fa augmentar el risc de mor-talitat en els malats d’Alzheimer. Lainvestigació revela com l’aparició dela síndrome de l’apatia influeix nega-tivament en els malats d’Alzheimer.Entre les dades més significatives,l’estudi conclou que els pacients

amb Alzheimer que pateixen aquestasíndrome (aproximadament un 20 %del total) es veuen afectats per unempitjorament de la seva capacitatfuncional, amb un augment del riscde la mortalitat, i suposen alhora unamajor càrrega per al cuidador. L’ob-jectiu d’aquesta investigació, que esva iniciar el 1998 i s’ha allargat finsal 2006 i forma part d’una línia detreball de la simptomatologia no cog-nitiva, ha estat avaluar la prevalença,incidència, persistència i factors de

risc i mortalitat per la síndrome del’apatia en la malaltia de l’Alzheimer.L’estudi es va dur a terme sobre unaàmplia mostra de 491 pacients diag-nosticats d’Alzheimer per la Unitatde Recerca de l’IAS (Institut d’As-sistència Sanitària) a Girona. Es trac-ta, doncs, de l’estudi més completsobre l’apatia en la malaltia d’Alz-heimer dut a terme a l’Estat espan-yol.L’Alzheimer és una malaltia degene-rativa i incapacitant. En la seva evo-

lució van apareixent diferents tras-torns neuropsiquiàtrics, com l’apatia,que normalment va augmentant defreqüència i gravetat. Segons l’estu-di, els pacients amb apatia evolucio-nen d’una manera diferent a altresmalalts i es destaca la importànciad’una diagnosi precoç, ja que per-metria millorar la qualitat de vida delpacient —amb exercicis d’estimu-lació— i de la persona o les perso-nes que estan al seu càrrec. �

Projectes de recerca propis finançats perconvocatòries competitives de recerca 2012Títol projecte: projecte AD/retina.Estudi de les troballes fundoscòpi-ques i tomogràfiques a la retina depacients amb malaltia d’AlzheimerObjectiu: valorar si els pacientsamb malaltia d’Alzheimer (MA) ini-cial presenten amb més freqüènciaque la població general dipòsitssubretinians (tipus druses) tant enla retina perifèrica com en la cen-tral, i estudiar els canvis al cap d’unany d’evolucióEntitat convocant: Instituto deSalud Carlos III. Fondo de Investiga-ción SanitariaInvestigador principal: MiguelÁngel Zapata VictoriInvestigadors col·laboradors:Secundino López Pousa, SílviaMonserrat Vila, Sílvia Ayats Vidal,Cristina Huguet NonoFinançament sol·licitat: 53.266 €Finançament atorgat: 51.425 €

Títol projecte: estudi clínic, neuroa-natòmic i funcional mitjançant tèc-niques de neuroimatge en adultsamb síndrome de Down amb i sen-se demència: patrons predictius

per al desenvolupament de demèn-ciaObjectiu: establir alteracions anatò-miques, de funció cerebral en tas-ques visuo/perceptives/espacialsde la síndrome de Down amb i sen-se demència tipus Alzheimer (DTA),establir patrons anatomo/funcio-nals predictibles de DTA, determi-nar la relació entre patrons anato-mo/funcionals i neuropsicologia idiferenciar aquests perfils anatò-mics i de funció cerebral entremalalts amb síndrome de Downamb i sense DTAEntitat convocant: Instituto deSalud Carlos III. Fondo de Investiga-ción SanitariaInvestigador principal: RamonNovellInvestigadors col·laboradors: NúriaRibas Vida, Susanna Esteba Casti-llo, Mónica Jiménez NavarroFinançament sol·licitat: 236.520 €Finançament atorgat: 86.515 €

Títol projecte: Estudi multicèntricd’adaptació i validació de la Fronto-

temporal Dementia Rating Scale

Objectiu: adaptar i validar l’escalaFrontotemporal Dementia Rating

(FDR)Entitat convocant: Agrupació Cièn-cies Mèdiques de GironaInvestigador principal: Oriol TurróGarrigaInvestigadors col·laboradors: MariaAguirregomozcorta, Isabel Casas,Rosa M. de Eugenio, Jordi GichFullà, Marta Hernández, MartaLinares, Héctor PerkalFinançament atorgat: 1.800 €

15



Projectes de recerca en desenvolupament presentats enconvocatòries competitives anteriors al 2012

Títol projecte: Estils de vida, risccardiovascular i deteriorament cog-nitiu: estudi REGICOR/CogObjectiu: determinar el grau d’as-sociació entre l’estil de vida en ter-mes d’activitat física, dieta itabaquisme i el rendiment de lafunció executivaEntitat convocant: Instituto deSalud Carlos III. Fondo de Investiga-ción SanitariaInvestigador principal: Josep GarreFinançament atorgat: 84.700 €Període de desenvolupament:2009/2012Situació: en desenvolupament

Títol projecte: Genetic, lifestyle, and

inflammatory factors as predictors

of depression in general

Population

Objectiu: determinar el grau d’as-sociació entre determinats polimor-fismes i marcadors d’inflamació il’estil de vida i el risc de depressióEntitat convocant: Fundació LaMarató de TV3Investigador principal: Joan VilaltaFinançament atorgat: 129.521,24 €

Període de desenvolupament:2009/2012Situació: en desenvolupament

Títol projecte: Estudi de la relacióartèria/vena de la retina enpacients hipertensos: estudiCARRETITENSObjectiu: determinar la utilitat de laretinografia digital per valorar lapresència de lesions subclíniquesd’arterosclerosi en pacient ambhipertensió arterialEntitat convocant: Instituto deSalud Carlos III. Fondo de Investiga-ción SanitariaInvestigador principal: AntonioRodríguezFinançament atorgat: 17.303 €Període de desenvolupament:2009/2012Situació: en desenvolupament

Títol projecte: Clinical/genetic study

in an adult population with intellec-

tual disability with behavioural and

psychiatric problems

Objectiu: determinar la relaciógenotip/fenotip amb relació als

trastorns psiquiàtrics de la poblacióamb discapacitat intel·lectual degrau lleu i moderatEntitat convocant: Instituto deSalud Carlos III. Fondo de Investiga-ción SanitariaInvestigador principal: M. GuitartInvestigadors col·laboradors IAS:Ramon Novell, Susanna Esteba,Núria RibasFinançament atorgat: 92.000 €Període de desenvolupament:2009/2012Situació: en desenvolupament

Títol projecte: Avaluació de l’auto-mesura de la pressió arterial en lahipertensió clínica aïlladaObjectiu: Seguiment cohort VAM-PAHICAEntitat convocant: Instituto deSalud Carlos III. Fondo de Investiga-ción SanitariaInvestigador principal: Gabriel Collde TueroFinançament atorgat: 50.215 €Període de desenvolupament:2011/2013Situació: en desenvolupament

I Premi a la millorcomunicació oral:experiència del part a l’aigua

Alícia Ferrer, supervisora del Bloc del’Hospital Santa Caterina, ha obtingutel I Premi a la millor comunicació oralamb “Experiència del part a l’aigua”,presentada a la XXX Reunió de gine-còlegs i obstetres – VII Reunió dellevadores i infermeres de les comar-ques catalanes, el passat 15 defebrer.La jornada va reunir més de 300 pro-fessionals i s’hi van presentar més

de 90 comunicacions d’ambduesespecialitats; els premis a la millorcomunicació ponència i al millor pòs-ter de llevadores i ginecologia va seratorgat pel Consorci Sanitari Integral.�

Alícia Ferrer, supervisora del BlocObstètric de l’Hospital Santa

Caterina

Tot i que segurament el projecte ja venia de lluny,no va ser fins al segle XIII (1211) que els membresde la confraria de Sant Martí van decidir bastir unhospital a la ciutat de Girona, als terrenys ocupatsavui per la plaça del mercat. El pas d’aquellshomes bons que seguien sant Martí, el que es vapartir la pròpia capa amb un pobre, va quedarenregistrat en un document que, en essència,avalava la compra d’una feixa de terra per ampliari consolidar l’hospital de l’Areny, extramurs de laciutat. Aquest és un d’aquells fets que enllacenuna tradició de solidaritat des de l’alta edat mitjanafins al segle XXI. Molts han estat els actors, peròtots interpretaven el mateix guió: ajudar els des-valguts, segons els mitjans i els valors de cadaèpoca.El 21 de març del 1212, així doncs, els confraresde Sant Martí van comprar una feixa de terra perbastir un hospital al Cap de l’Areny, on ja existiauna casa amb funcions hospitalàries que, arrand’aquesta adquisició, s’ampliaria i es consolidaria.L’objectiu expressat al pergamí no podia ser mésexplícit: «Per tal que hi construeixin les cases il’hospital i tot allò que vulguin construir-hi entre

l’abisme i el cel.» Entre l’abisme i el cel era, segurament, allà oncreien trobar-se tots aquells rodamóns, vells,infants, vídues, pobres i malalts tributaris de seracollits a la institució. En la Girona de principis del segle XIII, els hospitals,com a lloc d’acollida de malalts i desvalguts, estrobaven extramurs: l’Hospital de Capellans, propdel Galligants, Sant Llàtzer, a Pedret, i l’Hospitalde Sant Jaume dels Pelegrins, en funcionamentdes del segle XIV, al costat del cementiri de l’es-glésia de Sant Feliu. El quart hospital (1211-1650)era al sud de la vila, a l’areny de l’Onyar, on aras’ubica el mercat del Lleó. Aquest darrer, l’hospitalde la confraria de Sant Martí, ja sota l’advocacióde santa Caterina, esdevindria el precedent directe

dels equipaments de l’antiga plaça de l’Hospital.Per celebrar aquesta efemèride, l’Institut d’Assis-tència Sanitària va celebrar el dia 25 d’octubreuna jornada commemorativa dels 800 anys del’Hospital Santa Caterina, al Parc Hospitalari Martíi Julià.

Jornada commemorativaLa diada, de caràcter festiu i oberta a la ciutadania,va comptar amb més de 400 escolars, usuaris ifamílies que van passar el dia al Parc entre jocs,xocolata desfeta i castanyes. Els actes dirigits alsprofessionals van tenir lloc a la tarda. Tres profes-sionals de l’hospital, dels més antics i represen-tatius del col·lectiu facultatiu, infermeria i admi-nistratiu: Dolors Gener, supervisora de ConsultesExternes, Marisa Urcola, cap de Laboratori, i QuimSala, administratiu de la casa durant molts anys,van explicar les seves vivències a l’antic Hospital(vegeu els seus testimonis a les pàgines 22, 23 i

24 d’aquest Actual). Tot seguit, el doctor AlbertNogué, director d’Atenció a l’Usuari, va donar pasa la conferència “La salut en temps de crisi”, acàrrec de la periodista del diari El País, experta en

16

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013Reportatge

“...més de 400 escolars,usuaris i famílies, vanpassar el dia al Parcentre jocs, xocolatadesfeta i castanyes”

L’Hospital Santa Caterina:vuit segles de solidaritat,entre l’abisme i el cel

Representació institucionalen la presentació de lajornada commemorativa dels800 anys de l’Hospital SantaCaterina. D’esquerra a dreta,el gerent de l’IAS-ICS, elpresident de la Diputació deSalut, el conseller de Salut,l’alcalde de Girona i elpresident de l’IAS.

temes sanitaris, Milagros Pérez de Oliva. L’acte,conduit i presentat pel gerent de l’IAS-ICS, el doc-tor Vicenç Martínez, va ser clos pel president, eldoctor Joan Profitós. Un magnífic concert de l’Or-questra de Cambra de l’Empordà, sota la direcciódel mestre Carles Coll, i presentat pel presidentdel Col·legi Oficial de Metges de Girona, el doctorBenjamí Pallarés, va posar punt i final a la diada.

Presentació oficialLa jornada commemorativa va ser presentada ofi-cialment el dia anterior, el 24 d’octubre, en unacte oficial presidit pel conseller del Departamentde Salut, Boi Ruiz, i celebrat a l’antiga capella delvell Santa Caterina, actual Auditori Josep Viader,seu de la Generalitat de Catalunya a Girona. Des-prés dels parlaments oficials, a càrrec del presi-dent de l’IAS, doctor Joan Profitós, de la Diputacióen aquell moment, Jaume Torramadé, i de l’alcaldede la ciutat, Carles Puigdemont, amb cloenda acàrrec del conseller, la historiadora Rosa MariaGil va pronunciar la conferència “Vuit segles desolidaritat, entre l’abisme i el cel”, títol sota elqual s’inaugurarà el 21 de desembre l’exposició

commemorativa en el marc dels actes de Nadalde l’IAS. L’acte oficial va cloure amb l’actuaciód’un concert per trio. Durant l’acte es va realitzarun recorregut històric de l’atenció a la salut alllarg d’aquests vuit segles. Tant el president comel gerent de l’IAS van tenir paraules d’agraïmentper a totes persones, que personalment o institu-cionalment, han contribuït a que l’Hospital SantaCaterina sigui avui el que és, “orgullós dels seusorígens, del seu esdevenir i de la seva ànima,esperit viu, en els fets dels seus professionals ien el cor dels malalts”, va dir el doctor Martínez.També van expressar agraïment als diferents Con-sells d’Administració, equip directiu i gestors quehan projectat i fet possible disposar avui dia del’actual Hospital Santa Caterina, al Parc HospitalariMartí i Julià.Els actes commemoratius es van finançar en laseva totalitat a través de les aportacions econò-miques i suport de: la Diputació de Girona, elsajuntaments de Salt i Girona, la Generalitat deCatalunya, el Col·legi Oficial de Metges de Girona,Novartis, Xarxa Farma, Carburos Medica, Giro Fus-ta, Axioma, Clece, TDN i Grup Pa Fi.

1654: Un nou Hospital Santa CaterinaL’any 1654, les autoritats militars van decidir ende -rrocar l’edifici i el servei es traslladà a un espaiproper, a les terres situades a tocar de la novamuralla de la ciutat. Es tractava del conjunt assis-tencial format per l’Hospital Santa Caterina (1666-1679) i pels edificis veïns que s’hi van anar sumantal llarg del temps —la Casa de Misericòrdia (1765),l’Hospici (1776) i la Casa de Convalescència(1781)—, més la resta dels equipaments distri-buïts pel territori. La construcció del nou Hospital Santa Caterina vaser finançada pels ciutadans gironins, per l’Ajun-tament de la ciutat i per l’Església. Els llits, alineatsen grans sales separades entre homes i dones,acollien un centenar de pacients que tenien coma condició comuna la seva pobresa.Des de l’edat mitjana i fins entrat el segle XX, l’as-sistència als malalts de l’Hospital Santa Caterinava recaure en els ordes religiosos hospitalaris: pri-mer, els Germans de la Caritat de la Santa Creu iSant Pau (1793-1911), i després, les Filles de laCaritat de Sant Vicenç de Paül, que a partir del1908 van assumir progressivament el govern i l’as-

17


La historiadora Rosa Maria Gil va pronunciar laconferència el 24 d’octubre la conferència “Vuitsegles de solidaritat, entre l’abisme i el cel”

Concert per trio a càrrec de Marina Leal, a l’oboè,Lluís Casanova, al clarinet i Clara Canimas, al fagot.

D’esquerra a dreta, Marisa Urcola, Dolors Gener iQuim Sala, durant la conferència dedicada alstemps viscuts a l’antic hospital.

Moment de la intervencióde la periodista MilagrosPérez de Oliva durant laseva conferència “La saluten temps de crisi”.

Concert de l’Orquestra de Cambra de l’Empordàcelebrat al passadís exterior entre l’Hospital SantaCaterina i el Centre Sociosanitari La República.

sistència de l’Hospital, mentre que els Germans iles Germanes de la Caritat van ser destinats al’Hospital Psiquiàtric de Salt. El segle XVIII va començar a veure les primeresinstitucions especialitzades en els diferents campsde l’assistència, i per primera vegada es va distingirla funció d’acolliment de desvalguts i la de guari-ment. No obstant això, la terapèutica i la presènciaregular dels metges als hospitals no van arribarfins al segle XIX. L’any 1880 s’aprovava la primeradisposició que prohibia definitivament acollir pobresi rodamóns als hospitals.

1849: el naixement de labeneficència com a competènciapúblicaParal·lelament al procés de definició de l’hospitalcom a espai de curació de malalties i de l’hospici il’orfenat com a institucions d’acolliment dels neces-sitats socials, van tenir lloc dos processos mésque han configurat la història tal com la coneixemavui. Un d’aquests processos és el que han prota-gonitzat els alienats i l’evolució del seu estatus enel context de l’assistència. L’altre, directament

imbricat amb l’anterior i decisiu, és la participaciódels poders públics en l’atenció als necessitats: elnaixement de la beneficència com a competènciapública i la seva progressió, segons el signe delstemps.La gestió i el manteniment de l’Hospital SantaCaterina i de l’Hospici es van encomanar a la Dipu-tació de Girona, mentre s’esperava que l’Estat cre-és els seus propis hospitals.El Reglamento para el Régimen y Administración

de la Beneficencia Pública Provincial de Gerona

(1885) distingia les funcions de l’Hospici de les del’Hospital, tot i que ambdues institucions compar-tirien serveis comuns i personal. Al Santa Caterinaes van establir tres departaments que agrupavenels diferents col·lectius: malalts, dements i mater-nitat. Aquesta última secció assistia només donespobres o naixements «il·legítims»; les gironinesbenestants parien a casa.

Del Santa Caterina de Girona al MasCardell de SaltL’atenció als alienats va ser una de les darreresconquestes de l’assistència. Al principi estaven

barrejats amb la resta dels asilats, en un contextgeneral de manca de definició de la malaltia men-tal. Tanmateix, a mesura que va anar avançantl’especialització del tractament, mèdic o social, dela resta dels allotjats, els alienats van passar atenir una secció pròpia a l’Hospital Santa Caterina;en casos de saturació i en altres circumstànciesespecials eren enviats a l’Hospital de la Santa Creude Barcelona (públic) o al manicomi de Sant Boide Llobregat (privat).A partir de mitjan segle XIX, les successives lleisde beneficència van encomanar a les diputacionsl’atenció als malalts mentals. Després de valorardiverses alternatives, els responsables de la Dipu-tació de Girona del moment van decidir adquirir elMas Cardell de Salt (1886) per instal·lar-hi un pri-mer grup de dements. Naixia així el primer mani-comi públic de Catalunya.

El projecte de la Mancomunitat L’any 1920, la Mancomunitat, constituïda el 1914,va assumir la gestió dels asils, els hospitals i lescases de maternitat de les quatre diputacions cata-lanes. Heretava els problemes d’unes infraestruc-

18


25 d’octubre de 2012: diada commemorativa dels 800 anys de l’Hospital Santa Caterina, ambxocolatada, castanyes, i jocs per als alumnes de l’escoles convidades a participar-hi.

tures insuficients en nombre de llits i personal idesfasades quant a assistència mèdica, en unmoment en què l’atenció hospitalària començavaa ser considerada un dret dels ciutadans. La Mancomunitat va projectar la rehabilitació dela funció social dels establiments locals i comarcalsper obtenir un rendiment, més enllà del paper d’asilde crònics i ancians a què havien quedat relegats.Aquest criteri es va aplicar també a l’Hospital SantaCaterina, que continuava essent regentat per unadministrador i pels ordes religiosos però que, apoc a poc, havia anat creixent en nombre de facul-tatius i augmentant les seves capacitats curatives,en detriment de les d’asil. L’acció de la Mancomu-nitat sobre l’Hospital es va traduir en la millora deles instal·lacions de llum, aigua i calefacció i tambéde les especialitats, amb l’objectiu de fer-les exten-sives al conjunt de la població. La Mancomunitat va impulsar una política sanitàriadecidida de lluita contra les malalties amb mésincidència, como ara la tuberculosi, el tifus i elpaludisme.Durant aquest període es va iniciar la reforma del’atenció psiquiàtrica al manicomi de Salt, a càrrec

del metge psiquiatre, humanista i polític catalàDomènec Martí i Julià; a ell li devem, precisament,el nom de Sanatori Martí i Julià de l’època republi-cana i l’actual de Parc Hospitalari Martí i Julià de

Salt. La seva reforma es va veure frustrada per laDictadura de Primo de Rivera.

La Dictadura de Primo de RiveraL’any 1922, a l’Hospital Santa Caterina hi exercienvuit metges: dos cirurgians, dos metges de medi-cina general, un uròleg, un ginecòleg que feia lesfuncions de pediatre, un oftalmòleg i un otorinola-ringòleg. El personal auxiliar seguia essent majori-tàriament religiós.Malgrat la precarietat pressupostària, les milloresen l’Hospital van avançar en dos sentits: en elsserveis hotelers del centre, que afecten les condi-cions d’allotjament dels malalts i l’estat de l’edifici,i en l’assistència mèdica. Entre el 1926 i el 1930es va registrar l’adquisició de diferents instrumen-tals mèdics, i l’any 1928 es va fer l’adjudicació perconcurs públic de la instal·lació de raigs X, teràpiai serveis complementaris. A més, es van crear consultoris especialitzats com,

per exemple, el dedicat a les patologies genitouri-nàries, atès els estralls que la sífilis causava entreles classes populars, i també un dispensari delluita antituberculosa i d’acció social.

L’avenç de la Segona República,estroncat per la guerra La República va assumir, en virtut de l’Estatut del1932, les competències sanitàries de les dissoltesdiputacions. Se substituïa així el concepte de bene-ficència pública pel d’assistència social. L’any 1934,la Llei de bases per a l’organització dels serveis desanitat i assistència social ordenava la utilitzacióde tots els recursos existents a Catalunya (públicsi privats) sota el paraigua de la Generalitat, ambl’objectiu d’optimitzar les seves funcions i assegurarl’assistència mèdica i social al ciutadà sobre labase territorial dels municipis.L’Hospital Santa Caterina, que va passar a dir-seHospital de les Comarques Gironines, visqué laretirada de les monges i l’inici de la formació d’unprimer contingent d’infermeres referenciades coma aspirants al Cos Auxiliar Sanitari. El Santa Caterinaes va integrar a la xarxa d’hospitals que ordenava

19


Al Santa Caterina, a iniciativa del doctor Pompeu Pascuali Carbó (1897-1977), es va fundar el primer servei depediatria, inaugurat el 22 de febrer del 1933 pelpresident de la Generalitat, Francesc Macià. Imatgeextreta de: CASTELLS, N; PUIGDEVALL, N; REIXACH, F.L’Hospital Santa Caterina (1989).

Imatge de dues nenes juntamentamb una auxiliar i amb sor Modesta,

a l’Hospital Santa Caterina (1952).Les Filles de la Caritat de Sant

Vicenç de Paül van deixardefinitivament d’exercir a l’Hospital

l’any 2003.

la Llei del 1934 amb la voluntat de convertir-se enuna institució supracomarcal. Durant aquell perío-de, es va avançar en la consolidació de les espe-cialitats i en el desplegament de centres de pre-venció dins l’Hospital. La Guerra Civil del 1936 i la llarga postguerra vanmarcar un retrocés abismal en les conquestesaconseguides al país i també a l’Hospital. Moltsprofessionals van haver de fugir a l’exili i d’altresvan pagar les conseqüències del conflicte amb lapresó o amb la suspensió de la seva activitat.La fi de la Guerra Civil i la postguerra van comportarel retorn de les competències a les diputacions, il’autarquia econòmica es va traduir en un aïllamentdel país del coneixement científic i en una mancaimportant de metges i de pressupost per recons-truir i millorar serveis.El Santa Caterina, l’Hospital de les ComarquesGironines, va tornar a dir-se Provincial i s’hi instal·làde nou el concepte de beneficència provincial,amb els ordes religiosos al capdavant. El SanatoriMartí i Julià, d’altra banda, també va recular a ladenominació de Manicomio Provincial. L’any 1952, l’Hospital Santa Caterina atenia 1.357

malalts en 267 llits, dins d’unes estructures reve-llides la major part de les quals datava del segleXVIII: fou una llarga i precària etapa d’administraciód’una realitat molt punyent, amb uns recursos limi-tats i uns equipaments obsolets. L’arribada de lademocràcia va plantejar una nova situació en quèels diferents centres hospitalaris i d’assistènciavan haver de maldar per trobar el seu lloc.

La dècada dels setanta, temps detransicióDurant la dècada dels setanta van arribar a lasocietat les recomanacions de l’OMS. Els dretsde tots els ciutadans de mantenir la salut i d’accedirals recursos esdevingueren una demanda formalque propiciava un nou concepte ideal d’hospitalaleshores inexistent al nostre territori. El sistema

estatal de beneficència feia aigües i s’imposavauna seguretat social per a tots els «espanyols»que no era suficient. L’Estat va recórrer de nou alshospitals provincials per donar un servei públic ala població. El Plan de Desarrollo destinaria diners a adequar imodernitzar l’Hospital Santa Caterina, però founomés un pedaç. La institució centenària s’enfron-tava al repte dels nous models hospitalaris ambunes infraestructures deteriorades, amb sobreo-cupació de malalts i amb un equip mèdic i d’infer-meria insuficient. Les especialitats i els seus mit-jans diagnòstics havien evolucionat molt poc entrenta anys. El Psiquiàtric de Salt, d’altra banda, vivia la sevaetapa més massificada, amb 830 malalts, unspavellons deteriorats i unes mancances econòmi-ques i professionals que impedien oferir tracta-ments efectius sobre la base d’un model d’atenciócaduc.El Santa Caterina afrontava la disjuntiva entre esde-venir una institució residual, com a hospital geriàtrico de crònics, en el nou mapa sanitari català o jugarla carta de l’excel·lència i acreditar-se dins la Xarxa

20


“L’any 1985 s’optava perintegrar el SantaCaterina a la XHUP. Lapunta de llança foul’atenció en oncologia”

Any 1997: vista aèriade l’antic HospitalPsiquiàtric de Salt.

Any 2009: vista aèria del Parc Hospitalari Martí i Julià, amb el nou Hospital SantaCaterina al front. El cost total de l’obra, un projecte de l’equip d’arquitectes Brullet-Pineda, fou de 34.865.726 euros, més 9.239.939 euros en equipaments. El nouHospital Santa Caterina es va posar en funcionament el 18 de setembre del 2004 coma hospital general bàsic del Gironès i la Selva interior per atendre una població de144.000 habitants. Dotat amb una cartera de serveis ampliada, el nou centre, ambuna superfície edificada de 28.340,38 m² i 222 llits, incorporava serveisd’hospitalització de psiquiatria d’adults i infantojuvenil i d’urgències psiquiàtriques

El 31 d’octubre del 1998, el president Jordi Pujol posavala primera pedra del Parc Hospitalari Martí i Julià.

El 15 de juny del 2001, l’actual president de la Generalitat deCatalunya, Artur Mas, aleshores conseller en cap, donava inici ales obres del nou centre plantant una magnòlia, testimonihistòric d’aquest esperit de servei i tradició hospitalària del’Hospital Santa Caterina, que l’IAS s’enduia de Girona a unesnoves instal·lacions molt més adequades a la pràctica clínica,per posar-les al servei dels ciutadans.

Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) com acentre proveïdor de serveis de la xarxa públicacatalana. L’any 1979, l’Hospital tenia 234 llits i quatre espe-cialitats bàsiques: obstetrícia, ginecologia, urologia,pneumologia i oncologia. A més, disposava de ser-veis centrals de radiologia, radioteràpia, farmàciai anestesistes i de dispensaris d’oncologia, otori-nolaringologia, dermatologia, cirurgia, traumatolo-gia, tocoginecologia i medicina general.

La dècada dels vuitanta, temps dedecisióL’any 1985 s’optava per integrar el Santa Caterinaa la XHUP. La punta de llança fou l’atenció en onco-logia, que aleshores no tenia cap hospital gironíde referència. Al seu redós van prosperar, en lavia cap a un hospital general ben dotat i competitiu,altres especialitats, com ara el Servei de Gineco-logia i Obstetrícia o la Unitat de Valoració de laMemòria i les Demències.El 1988 s’inauguraven unes noves sales d’opera-cions, acte en el marc del qual el Departamentde Sanitat va plantejar per primera vegada públi-

cament la necessitat d’un nou edifici per a l’Hos-pital Santa Caterina. L’esforç de molts professio-nals i l’aposta decidida i il·lusionada de gestors ipolítics van fer possible aconseguir el repte, i lainstitució va resoldre el seu futur amb la perspec-tiva d’un canvi d’edifici i el trasllat als terrenys delMas Cardell.En el cas del Psiquiàtric de Salt, la dura realitat vaconduir a un replantejament radical, a la creacióde la Xarxa de Salut Mental i al bastiment ex novo

d’un model de gestió de la malaltia mental que haesdevingut un referent en l’àmbit estatal i euro-peu.

El 18 de setembre del 2004: el nouHospital Santa Caterina, del ParcEl 18 de setembre del 2004 es tancaven les portesde l’històric Hospital Santa Caterina de la plaça del’Hospital per obrir les d’un nou centre ubicat alParc Hospitalari Martí i Julià de Salt. Es configuravaaixí un espai sanitari basat en un concepte inte-grador de la salut que abraça l’assistència psiquià-trica, sociosanitària i social i l’atenció a les malaltiesfísiques. Amb l’obertura del nou Hospital Santa

Caterina prenia forma el Parc Hospitalari Martí iJulià, que, lluny de recloure’s en si mateix, s’obriaa la ciutadania i al municipi. Amb el Parc Hospitalari, l’Institut d’AssistènciaSanitària (IAS), empresa pública de la Generalitatde Catalunya, aportava un salt qualitatiu en la sani-tat de les comarques gironines. La Regió Sanitàriade Girona es convertia en la primera de Catalunyaon la reconversió psiquiàtrica i la modernitzaciósanitària s’integraven en un sol projecte. Al mateix temps, els gironins recuperaven l’edificihistòric situat al cor de la ciutat per allotjar-hi elsServeis Territorials de la Generalitat de Catalunya.L’any 2012, el Departament de Salut, amb la volun-tat de crear aliances estratègiques principalmententre l’Hospital Universitari de Girona Dr. JosepTrueta, gestionat per l’Institut Català de la Salut(ICS Girona), i l’Hospital Santa Caterina, gestionatper l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), iniciaun nou projecte que integra la gestió d’ambduesorganitzacions sota una sola gerència. Aquest pro-jecte, basat en les sinèrgies entre ambdues insti-tucions i la participació dels professionals, es dona-rà a conèixer com a Projecte CIMS.

21


El 18 de setembre al matí, els professionals de l’IAS van procedir a traslladar elspacients de l’antic centre al nou. Alhora, es posava en marxa el nou Servei d’Urgències.A la tarda es va celebrar una festa, com a adéu simbòlic a l’Hospital Santa Caterina deGirona, i la treballadora més antiga del centre va tancar les portes del vell edifici. MaxMarcó, en aquell moment president de l’IAS, va lliurar la clau del centre a la seva novadipositària. Dies previs, l’11 i 12 de setembre, l’IAS obria als ciutadans l’Hospital SantaCaterina del Parc amb unes multitudinàries jornades de portes obertes dirigides moltespecialment als usuaris del centre. Tres milers de ciutadans de les comarquesgironines s’hi van inscriure. Les jornades van superar totes les previsions de l’IAS i, talcom recolliria la premsa dies després, les recordarem per la bona acceptació que vantenir entre els gironins: «Els visitants van destacar la lluminositat, la integració enl’entorn i l’amplitud de l’espai interior» (El Punt).

El 23 de setembre, el Pati de les Magnòlies de l’Hospital va acollir el concert de l’Orquestra Simfònica delConservatori de Girona. Aquest acte va representar el tancament definitiu de les portes del centre alpúblic. L’endemà, els professionals de l’Hospital Santa Caterina se n’acomiadaven amb un sopar.

El 30 d’octubre, el president de la Generalitat deCatalunya, Pasqual Maragall, inaugurava el nouHospital Santa Caterina al Parc Hospitalari Martí iJulià.

22

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013REPORTATGE

Amb motiu de la celebració dels 800 anys de l’Hospital Santa Caterina,tres professionals veterans de l’Hospital van ser protagonistes d’unataula commemorativa, organitzada el 25 d’octubre al nou SantaCaterina, al Parc Hospitalari Martí i Julià. En Quim Sala, la DolorsGener i la Marisa Urcola van explicar els seus records, històries ireflexions, mirall de moltes vivències al vell centre de la plaça del’Hospital. Tres professionals amb feines molt distants però amb valorsmolt propers.

Tres històries, moltes vivències al vell Santa Caterina

L’any 2011, enQuim Sala, en“Quimd’Admissions”, esva jubilar,després de 27anys a l’HospitalSanta Caterina

“Em sento molt honorat de seraquí... En primer lloc he dir que con-sidero la meva experiència moltpositiva, especialment ara, des dela perspectiva de prejubilat; i perdiversos motius. El primer i el mésimportant, al qual aniré fent referèn-cia al llarg de la meva intervenció,és el fet d'haver pogut treballar alcostat de tants i tant magnífics pro-fessionals, de diferents àmbits icategories, amb els quals vaig tenirmolta relació i crec que molt bona; iel que és més important, que de laimmensa majoria m'hi considero unbon amic. El factor humà crec queha estat clau en el desenvolupamentde l'hospital al llarg d'aquests darrersanys o almenys els que jo he viscut. Vaig tenir la gran sort d'entrar-hi atreballar a principis dels anys 80,

una època en què tot estava per feri en què nosaltres ens vàrem anarfent grans al mateix temps que lainstitució, que també creixia. Vàremveure com, al costat del Servei d'On-cologia, que era referència a la pro-víncia, es van anar desenvolupanttota la resta de serveis a un ritmemolt ràpid; i de nou, el factor humà,la qualitat humana de tots el que hitreballàvem es va posar de manifest,

amb una ràpida adaptació als noustemps, als nous reptes i als canvisque d’una manera molt assíduase'ns anaven presentant.Encara que sovint es diu que qual-sevol temps passat fou millor, sobre-tot ara, en temps de crisi, he de dirque en aquella època també vàrempatir algunes petites crisis, també acausa dels assumptes econòmics:quan la Diputació no anava gaire ple-

na de caixa, cada final de mes escreava alguna o altra incertesa; oquan va arribar el moment de passara dependre de la Generalitat, la situa-ció d’incertesa va comportar tot unseguit de rumors a favor i en contra,una cosa semblant al que ens estàpassant ara amb el tema de la inde-pendència, que tothom hi diu la sevaa vegades sense tenir una base mas-sa sòlida en la qual sostenir-se.

EL VELL SANTA CATERINA

D’esquerra a dreta: Dolors Gener, Quim Sala i Marisa Urcola, al nou Santa Caterina.

23

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013REPORTATGEEls estornells del pati de

les magnòliesAl llarg de tants anys és inevitablefer referència a alguna de les anèc-dotes dels milers i milers que vàremviure. N'hi ha moltes, però en recor-daré un parell per no allargar-memassa. Recordo que des d'Admis-sions, per a qualsevol atenció, jafos per urgències, per alguna visitao per ingressar, es demanava el DNIo la cartilla de la Seguretat Social;una vegada es va presentar un sen-yor, suposo que era un rodamón,carregat amb una motxilla i altrestrastos. Quan li vam demanar undocument acreditatiu per agafar-liles dades, el bon senyor es va treu-re una partida de naixement dinsd'un marc de fusta amb el seucorresponent vidre i tot! Però el querecordo com si fos ara, sobretot perl’olor de bon matí, són els estor-nells: entrar al pati de les magnòliesi arribar al lloc de treball sense pati-nar o quedar asfixiat era tot un èxit.Entraven en bandades de milers,diria gairebé que de milions, i alvespre, quan arribaven, i a la mati-nada, quan es preparaven per aixe-car el vol era tot un espectacle,encara que els malalts ingressatsno deuen tenir-ne un bon record.Es varen intentar tota classe d'es-tratègies per foragitar-los: es varenposar pastilles de sofre que unavegada enceses inundaven el patide fum, però ells no en feien ni cas;recordo que fins i tot des del Serveide Manteniment varen fabricar unàliga de fusta amb les ales desple-gades, la qual, a través d'un motorelèctric i uns cables, feien travessard'un costat a l'altre del pati, peròem sembla que els estornells esfeien un fart de riure. Finalment eltema es va solucionar amb lainstal·lació d’una xarxa que emsembla que encara s'està utilitzant,una idea proposada per la Comissiód'Atenció a 1'Usuari, comissió cre-ada per aquella època.

Canvis i creixementUn dels molts reptes que se'ns vanpresentar van ser les primeres ona-des d'immigrants sense papers, ales quals vam haver de fer front sen-se saber ben bé quins protocols haví-em de seguir, o els primers convenisamb la Seguretat Social i la famosafacturació per UVAS, o la centralit-zació de les Consultes Externes alsmòduls; va ser un moment moltimportant perquè va representar unanova manera de fer les coses, unmoment en què de nou el factorhumà va respondre amb uns altsnivells d'implicació, intentant queaquell nou sistema funcionés malgratles dificultats que es presentaven,tant a nivell d'espais com d'infraes-tructures.L'hospital anava creixent i també elsproblemes derivats d'aquell creixe-ment, i així, sense adonar-nos-en,vam començar a tenir problemes dellits. Arribava l'overbooking, quesobre la marxa vàrem aprendre atorejar. Un nou maldecap que devegades era motiu de discussionsfortes entre els diferents professio-nals implicats, però que, gràcies ala bona voluntat de tots, mai va arri-bar la sang al riu. De nou el factorhumà es va imposar. Enmig d'aquest remolí d'activitat fre-nètica varen començar els rumorsd'un nou hospital; l'expectació eramàxima i es barrejava la il·lusió ambla preocupació pel que representa

qualsevol canvi o novetat. Varen seruns anys de transició en què nova-ment la qualitat humana dels pro-fessionals es va tornar a demostrar,treballant en condicions difícils ja queamb la perspectiva del nou hospital,tot s'ha de dir, les inversions en l’hos-pital vell es varen reduir a la mínimaexpressió, lògicament. El nou Santa CaterinaEl temps passa molt ràpid i desprésde moltes reunions, moltes visites ialguna discussió, va arribar el dia D,el del trasllat al nou emplaçament.Ja he dit que us parlaria moltesvegades del factor humà, doncs bé,en aquell trasllat i en els mesos pos-teriors, la qualitat humana dels tre-balladors, des del primer, en el llocmés alt, fins a l'últim en l'escala de1'organigrama, va ser exemplar. Esva treballar durant molts mesos, qua-si diria que més d'un any, sota unagran pressió fins aconseguir que unamaquinària tant complexa comencésa caminar tota sola. El desigI aquí estem, després de 800 anysd'història, una crisi, unes retallades ialtres malsons que ens poden fercaure en una crisi d'identitat, capaçde fer-nos dubtar i preguntar-nos siel que hem fet al llarg d'aquests anysha valgut la pena. Jo crec que sí, ius vull dir a aquest capital humà quesou vosaltres, els que treballeu i feupossible que cada dia tot funcionigràcies a aquesta qualitat humana

que teniu, que penso i crec que pera tots vosaltres que "el millor estàper venir".�

La MarisaUrcola, cap deLaboratori del’IAS, vacomençar atreballar al’Hospital SantaCaterina l’any1976 No sé si hauria de donar les “gràcies”als organitzadors per fer-me l’honorde dirigir-me a vosaltres... Al principivaig pensar “no, no ho faré, no m’a-grada parlar en públic”, però desprèsvaig pensar: “doncs sí”, i simplementper dues coses. Perquè segons sem-bla sóc la facultativa amb més anti-guitat a l’empresa, i això vol dir quehe pogut treballar durant molts anys(cosa important avui en dia), i perquèvoldria recordar amb vosaltres elscanvis que hem sofert tots.A títol personal, només us vullcomentar que quan em varen propo-sar venir a l’Hospital Santa Caterina,acabava de tenir la meva filla gran.Tenia un mes, ara ja té 36 anys i jaés mare. El doctor Cardelús es jubi-lava.Vaig treballar uns anys en el serveique aleshores era Farmàcia i Labo-ratori. Alguns de nosaltres recorda-rem el cap de Servei, el doctor JoanCarrera Savall, i sobretot les germa-nes Assumpció, Mercè i Rafaela. Vaser així fins que, al cap d’uns anys,el recordat doctor Pau Viladiu, direc-tor de l’hospital aleshores, va decidirseparar el Servei en dos. Farmàciava continuar on era i es va adaptarals canvis, i Laboratori va passar altercer pis, en un espai nou. La doc-tora Emília de Puig es va quedar aFarmàcia i el doctor Carrera i jo vàremanar al nou laboratori.

Els tres companys, professionals i testimonis comentant l’exposiciócommemorativa dissenyada amb motiu dels 800 anys de l’Hospital SantaCaterina, exposada a partir del març al Centre Sociosanitari la República.

En l’àmbit laboral vaig fer oposicionsa funcionària de la Diputació (recor-dem que la Diputació gestionava lla-vors la nostra salut…) i més tard elfet que la Generalitat se’n fes càrrec,va portar implícit que alguns de nosal-tres haguéssim d’optar a passar defuncionaris a laborals, com va ser elmeu cas.Amb els anys el laboratori es va anaradaptant a les noves tecnologies i esva passar de processar les mostresde forma manual a l’automatitzacióen la majoria dels processos, i lògi-cament a la informatització. Totssabeu també dels canvis que el Ser-vei ha sofert especialment durant elsúltims anys, tant el meu equip, ladoctora Fina Vidal i els tècnics dellaboratori, com jo mateixa, especial-ment amb el trasllat a aquest nouSanta Caterina. Recordem que entrealtres coses el SAP es va introduiren les nostres vides... Tot i així, pensoque dels canvis se n’ha d’extreure lapart positiva, ja que és una formad’evolucionar i d’anar creixent i madu-rant. Això es pot dir ara i des de ladistància però, francament, no haestat gens fàcil.Independentment d’això i centrant-me en l’Hospital en si mateix, algunsde nosaltres podem recordar quequan s’estava gestant se’ns va dema-nar, als caps de servei, que opinéssimsobre el nom del nou edifici que alber-garia les noves instal·lacions. Crecrecordar que tots el que estàvem en

aquella reunió varem coincidir que elnom de Santa Caterina no es podiaperdre i que anava implícit amb elpersonal. Crèiem que seguramentarribaríem a estimar-lo com ho haví-em estimat el vell. Personalment crecque això va ser un encert i que a poca poc ha estat així.Portem aquí vuit anys i penso queaquell esperit que ens vàrem endurd’allà no s’ha perdut del tot. Per aixòm’atreveixo a demanar una cosa alConsell d’Administració, concreta-ment al seu president, el doctor JoanProfitós, i al nostre gerent, el doctorVicenç Martínez, als gestors i a lesdireccions: que, tot i que tots sabemquines són les condicions econòmi-ques actuals, puguin vetllar perquèla professionalitat, l’eficàcia i l’efi-ciència de tot el personal pugui des-envolupar-se i quedi reflectida comfins ara, i que l’esperit que tenia elprimer establiment de l’Hospitat San-ta Caterina i que s’ha trasmès degeneració en generació fins als nos-tres dies, pugui continuar i sigui undels caràcters identificatius del nostrehospital.�

Dolors Gener,supervisorad’Infermeria deConsultesExternes, es vaincorporarl’Hospital SantaCaterina l’any1979 Se m’ha demanat participar enaquesta jornada i dir-vos unes parau-les: el motiu que estigui aquí és quesóc una de les infermeres més anti-gues del Santa Caterina. No cal dirque és un privilegi, i per un doblemotiu: per tenir-vos de companys iper ser antiga.Pel fet de ser antiga, us podria expli-car com ha canviat el nostre hospitalen trenta-cinc anys, però no m’agra-

da dir-ho així. De fet, no he vist can-viar res, sinó que he estat aquí i heviscut intensament cada un delsmoments d’aquests anys fins avui. Avui, el que sóc, el que som totsnosaltres, i en definitiva el que ésSanta Caterina, és el fruit d’un tempsen què hi havia molt per fer, poctemps per fer-ho, i encara menys perescriure-ho. Hi havia pocs recursosmaterials: per no tenir, no teníem nibolígrafs de recanvi. Ja no parlem debolígrafs vermells per registrar el quenosaltres anomenàvem les cons-tants… Però sempre hi havia algúque et deixava el llapis que tenia. Hihavia pocs recursos humans; si fal-tava algú del personal, la feina esfeia amb el que es tenia: tots ensarromangàvem. Imagineu-vos perexemple una nit de Nadal, amb unabaixa de darrera hora…, però fins itot la nit de Nadal hi havia algú ques’oferia a quedar-se.El treball en equip no s’entenia coml’entenem en l’actualitat i es traduïaen un treball en família. I com queSanta Caterina era a la barca ambnosaltres sempre hi havia sortida…perquè l’Esperit de Santa Caterina jono l’he vist, però de ser-hi, hi eraNo em quedo en fa trenta-cinc anys,vull mirar l’ara i anar endavant.Ara, avui, valoro tenir allò que ens vamancar: unes previsions de coberturafetes al millor possible per tal que lanit de Nadal puguem fer festa si enstoca festa, un bon ordinador que emsupleix el bolígraf vermell, uns pro-fessionals per comentar, consensuari decidir, o sigui un equip de treball.Valoro tenir un bon aparcament, unparc de plantes medicinals per tra-vessar al matí que ens ajuda a des-vetllar-nos, una taula de despatx pertreballar. M’agrada poder fer festadesprés de treballar i saber que tincuns drets que els meus companyshan defensat. També estic orgullosaque el nostre sigui un hospital docent.Em recordo tant de qui en els meuscomençaments em van ensenyar el

dia a dia de la feina. Eren auxiliars,bones persones: l’Anita, la Quimeta,l’Angelina, la Patro, l’Encarna, laPaquita, la Montse… Des d’aquí iallà on sigueu, una abraçada per atotes vosaltres. Doctor Vicenç, cuideu aquest aspec-te del nostre hospital: si formem bonsprofessionals i fem un bon planter,podrem ser cada cop més grans, méscompetitius i segur que del SantaCaterina se’n podrà enorgullir.I ara, tornant a l’Esperit de SantaCaterina: no li veig la forma, però ésel que hi ha en el nostre personald’esperit de servei, d’alegria, de seny,de familiaritat, d’amistat, de respon-sabilitat de la feina: totes aquestesactituds conformen l’Esperit de SantaCaterina.I la professionalitat? Aquest és unaspecte que el Santa Caterina deixaper als nostres caps i per a cadascunde nosaltres: tenim el dret d’exigir-laals nostres caps, i el deure d’acon-seguir-la per a nosaltres. Crec quetenim un bon Esperit, que ens abraçaals que treballem aquí i que de bensegur que seguirà sent així per a totsels que s’incorporaran a la nostraempresa. Demano, doncs, al doctor Vicenç quetingui clar el rumb d’aquesta nau, ique cuidi bé la tripulació per tal quetothom sàpiga quina és la seva feinai que el Santa Caterina no hagi debaixar del vaixell. �

24

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013REPORTATGE

EL VELL SANTA CATERINA

“...en aquell trasllat(2004) i en elsmesos posteriors,la qualitathumana delstreballadors, desdel primer, en ellloc més alt, finsl'últim en l'escalade 1'organigrama,va ser de nouexemplar”

“Ara, avui, valorotenir allò que ensva mancar: unesprevisions decobertura fetes elmillor possible pertal que la nit deNadal puguem ferfesta si ens tocafesta, un bonordinador que emsupleix el bolígrafvermell...”

25


El passat 1 de febrer, la Unitat deValoració de la Memòria i les Demèn-cies (Uvamid) i el Servei de Psicoge-riatria de l’IAS van organitzar a Gironael IV Curs de psicogeriatria. La jorna-da va reunir més de 200 professionalsde la salut per avançar en el tracta-ment de l’ansietat, l’agressivitat i lacontenció dels pacients d’edat avan-çada, eixos centrals de l’edició. Elcurs, que té com a objectiu principalformar els professionals en el treballmultidisciplinari per atendre millor elsproblemes de salut dels ancians,valorar el seu estat funcional i conèi-xer l’accessibilitat, utilització i fre-qüentació dels recursos socials dis-ponibles, va ser inaugurat pel directordels Serveis Territorials de Salut aGirona, doctor Josep Trias, i pelgerent de l’IAS-ICS, doctor VicençMartínez.Del conjunt de pacients amb demèn-cia, i específicament de les personesque pateixen Alzheimer, més del 80% presentaran al llarg de la sevamalaltia trastorns psicològics i con-ductuals. Entre aquests trastorns hiha les al·lucinacions, els deliris, l’an-sietat, els símptomes depressius, l’a-gitació i l’agressivitat i els trastornsde la son, entre d’altres. Es tracta detrastorns que tenen una elevada fre-qüència i que són una font importantde malestar i patiment tant per alpacient com per als seus familiars.D’aquí la importància del seu abor-datge en la present edició de les jor-nades, segons destaquen els coor-dinadors del curs.Tots els estudis que s’han realitzatsobre aquests trastorns coincideixena assenyalar que la seva presèncias’associa a un pitjor curs clínic, unamajor freqüència d’utilització dels ser-veis de salut, una major sobrecàrregadel curador, un empitjorament de laqualitat de vida del pacient i un major

risc d’institucionalització. A més,aquests pacients requereixen un trac-tament farmacològic important.Segons dades del Registre deDemències de la Regió Sanitària deGirona, extretes d’una mostra de3.252 casos registrats (analitzant ladispensació farmacèutica de l’any enel qual aquests pacients van ser diag-nosticats de demència), s’ha posatde manifest l’elevada freqüència deconsum de psicofàrmacs: un 75,3 %en pren, i això representa un costeconòmic total de 86.129 euros/any(la mitjana de fàrmacs consumits és

de dos fàrmacs pacient/any, i repre-senta un cost de 133 eurospacient/any).D’acord amb els resultats d’investi-gacions recents, s’ha plantejat lahipòtesi que una part dels trastornspsicològics i conductuals delspacients amb demència s’associenal dolor del pacient. La presència dedolor en pacients amb deterioramentcognitiu i funcional provoca o incre-menta la freqüència i gravetat delstrastorns psicològics i conductuals.En aquest sentit, les dades analitza-des assenyalen que el 71,7 % dels

pacients prenen fàrmacs analgèsics,i el seu cost econòmic total és de20.898 euros/any.Entre els temes que es van abordardurant la jornada, el coordinador dela Uvamid, el doctor Secundino LópezPousa, va destacar el protocol con-sensuat en l’àmbit de tot Catalunyasobre la prevenció i l’abordatge deldelírium. El neuròleg va subratllar lacontribució del Registre de Demèn-cies de la Regió Sanitària Girona altreball sobre l’evidència científica quepermetrà elaborar guies clíniquescomunes a tot el territori. �

Èxit del IV Curs de psicogeriatria

L’acte inaugural va anar acàrrec del director dels

Serveis Territorials de Salut aGirona, doctor Josep Trias

(esquerra), que va destacarla trajectòria de la Uvamid, i

del gerent de l’IAS-ICS,doctor Vicenç Martínez

(dreta), que va posar derelleu l’èxit de les jornades i

el seu caràcter col·laboratiu imultidisciplinari.

Formació i docència

26

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013Notícies Programa d’activitats formatives IAS 2013


Comitè de Direcció/UnitatSalut Comunitària

Representació a lacomissió de Formació:Josep Sánchez

II Jornada de reflexió “Senyalsd’alerta: avancem-nos alsmaltractament”Durada: 7 horesDates: 21 marçCoordinadors: Dolors Corominas

Servei de Prevenció

Representació a lacomissió de Formació:Josep Sánchez

Formació inicial en prevenció deriscos laboralsDurada: 2 hores Dates: segons necessitats. Pendent Coordinadors: Bibiana Blázquez

Formació on-line en matèria deriscos específics per lloc de treballDurada: 6 hores aprox.Dates: abril a junyCoordinadors: Servei de Prevenció /Recursos Humans

Extinció d’ incendis i evacuació – 6edicions Durada: 2,5 horesDates: pendent Coordinadors: Imma Riera

Manipulació de càrregues/higienepostural – treballadors logística icuina -Durada: 3 horesDates: pendent Coordinadors: Imma Riera

Transferències i mobilització depacients Durada: 12 horesDates: pendent Coordinadors: Bibiana Blázquez

Formació continuada enRCP

Representació a lacomissió de Formació:Montserrat Rimbau /Maribel García

Suport vital bàsic amb DEA –personal no sanitari – Acreditat pelCCRDurada: 6 hores Dates: 21 i 23 octubreCoordinadors: Equip SVB DEA

Actualització de Suport vital bàsicamb DEA – personal sanitari - 6edicions -Durada: 3 hores Dates: 10 d’abril , 15 maig i 13 denovembre al Parc Hospitalari Martí iJulià. Es farà una edició a cada ABS.Pendent concretar dates.Coordinadors: Equip SVB DEA

Suport Vital bàsic – personal nosanitari –Adreçat a auxiliars sanitaris iportalliteres.Durada: 2 hores Dates: 20 marçCoordinadors: Equip SVB DEA

Renovació Suport vital bàsic ambDEA – personal no sanitari –

Acreditat pel CCRDurada: 1,5 hores Dates: 16 octubreCoordinadors: Equip SVB DEA

Reanimació neonatal Durada: 5 hores Dates: 2nr. trimestre Coordinadors: M. Rimbau / M.Roig

Suport Vital avançatDurada: 20 hores Dates: octubre / novembreCoordinadors: Vicenç González /Maribel García

Suport Vital immediatDurada: 10 hores Dates: 2n. trimestreCoordinadors: Vicenç González /Maribel García

Comitè d'Ètica assistencial(CEA)

Ètica a peu de taulellDurada: 10 hores Dates: pendent Coordinadors: Albert Nogué / SílviaPla

Subcomissió gestióadministrativa

Representació a lacomissió de Formació:Tíscar Fernández / SílviaPla / Maribel García

Gestió del canviDurada: 20 hores Dates: Del 15 al 25 de febrerCoordinadors: Arantxa Martínez

Cordialitat cap a l’usuariDurada: 16 hores Dates: pendent Coordinadors: Sílvia Pla

Tècniques de presentació en públicDurada: 15 hores Dates: pendent Coordinadors: Tíscar Fernández

Prestacions i aspectes legals –personal administratiu –Durada: 20 hores Dates: pendent Coordinadors: Sílvia Pla

Sensibilització ambientalDurada: 10 hores Dates: pendent Coordinadors: Daniel Rodríguez

Introducció a la PNLDurada: 15 hores Dates: pendent Coordinadors: Maribel García

Salut i NutricióDurada: 6 hores Dates: pendent Coordinadors: XaviGómez

Sistemes d’informació

Representació a lacomissió de Formació:Tíscar Fernández

SAPDurada: 2 hores Dates: durant l’any, segons demandaCoordinadors: Albert Bonmatí

Excel – CalcNivell mig

Durada: 21 hores Dates: pendent Coordinadors: TíscarFernández

SAVACDurada: 2 hores Dates: durant l’any, segons demandaCoordinadors: Albert Bonmatí

ECAPDurada: 2 hores Dates: durant l’any, segons demandaCoordinadors: Tiscar Fernández

Hospital Santa CaterinaDirecció mèdica

Representació a lacomissió de formació: F.Xavier Pamplona

Sessions generals hospitalàries - 17sessions -Vegeu sessions a la seccióFormació i Docència de l’ActualCoordinadors: Direcció mèdica HSC /Cristina Soler

Ventilació mecànica no invasiva – 2edicions -Durada: 2 hores Dates: 23 i 25 generCoordinadors: Margarida Farrés /Susanna Mota

Ventilació mecànica invasiva – 2edicions -Durada: 2 hores Dates: Febrer Coordinadors: Margarida Farrés

INFORMACIÓ ADDICIONAL:Quan s’iniciï cadascun dels cursosd’aquest programa, s’aniràcomunicant i ampliant la informació ala intranet de l’IAS.Àrea de formació de RecursosHumans Ext. 2543 - Maribel García -maribel.Garcí[email protected]

Hospital Santa CaterinaDirecció infermeria

Representació a lacomissió de Formació:Montse Rimbau

Sessions d’infermeria 2013Durada: 1 hores Dates: del 2 gener al 30 denovembreCoordinadors: D. Jiménez / P. Baulida/ M.Roig

Interpretació bàsica de provescomplementàriesDurada: 12 hores Dates: pendentCoordinadors: M. Porras / A. Alcañiz/Ma. Fernández / M. Roig

Farmacologia en situació d’urgènciaDurada: 2 hores Dates: pendent Coordinadors: M. Porras / F. Moreno/M. Roig

Educació sanitària al pacientrespiratori – 2 edicions -Durada: 2 hores Dates: 4t. trimestreCoordinadors: P. Baulida/ D.Jiménez /M.Roig

Mobilització malalts de traumatologiaDurada: 4 hores Dates: pendent Coordinadors: I.Trallero / G.Estrach /D.Casanovas/ D.Jiménez / M.Roig

Ucies pediàtriquesDurada: 5 hores Dates: pendent Coordinadors: Montse Rimbau /M.Roig

Actualització en traumatologia – 4sessions -Durada: 4 hores Dates: 5 i 7 marçCoordinadors: M.Rimbau /C. Vilardell/M.Roig

Dia internacional de la infermeriaDurada: 5 hores Dates: maigCoordinadors: Subcomissió DI_HSC

Taller Port-a-Cath – 2 edicions -Durada: 3 hores Dates: 1r. Trim I 4t. trimCoordinadors: A.Alcañiz / G. Estrach /R. Jurado / M.Roig

Material de quiròfanDurada: -- hores Dates: OctubreCoordinadors: M.Rimbau /C.Vilardell /M.Roig

Taller d’embenatgesDurada: 8 hores Dates: pendent Coordinadors: I.Trallero /D.Casanovas / M.Roig

Jornada MARSADurada: 5hores Dates: pendentCoordinadors: P.Tarradas / M. Jofre/M.Rimbau/ M.Roig

Contenció mecànica i verbal al serveid’UCIESDurada: 4 hores Dates: febrer-marçCoordinadors: N.Batlle / C.Salgado/M.Rimbau/ M.Roig

Atenció PrimàriaDirecció mèdica

Representació a lacomissió de Formació:Anna Busquets / GlòriaReig

Programa de formació ABS AnglèsDurada: 2 hores x sessióDates: Tot l’anyCoordinadors: Esther Gelada /Gemma Marcé

Programa de formació ABS Breda-HostalricDurada: 2 hores x sessióDates: Tot l’anyCoordinadors: Isabel Ortiz / SílviaSánchez

Programa de formació ABS Cassà dela SelvaDurada: 2 hores x sessióDates: Tot l’anyCoordinadors: Anna Busquets/GlòriaReig

Alimentació saludable – 3 edicions -Durada: 2 hores Dates: pendent Coordinadors: Glòria Reig

Ucies mèdiques: cardiològiques,pneumològiques i neurològiquesDurada: 6 hores Dates: pendentCoordinadors: A.Busquets / N.Vidal /G.Reig

Atenció PrimàriaDirecció infermeria

Representació a lacomissió de Formació:Anna Busquets / GlòriaReig

Tractament avançat de la via aèria Durada: 8 hores Dates: pendent Coordinadors: Helena Gil / Glòria Reig

Exercici pràctic d’assistència desd’AP de salut ( APS) a un accidentde trànsitDurada: 7 hores Dates: Maig - junyCoordinadors: E.Gelada / G.Marcé /G.Caparrós / A.Viñas

Xarxa de Salut Mental iAddiccionsDirecció mèdica

Representació a lacomissió de Formació:Mercè Soms

Com promoure canvi d’hàbits méssaludables amb la entrevistamotivacionalDurada: 12 hores Dates: Maig - junyCoordinadors: Mercè Soms

Curs bàsic de drogodependènciesper a professionals que no són de laXarxa d’AddiccionsDurada: 20 hores Dates: Abril Coordinadors:Eugenia Bienvenido

El diagnòstic social en Salut MenalDurada: 24 hores Dates: dilluns. Inici: 22 abril i fi: 25de novembreCoordinadors: Lola Serna

Tractament psicològic de l’adultabusat a la infànciaDurada: 21 hores Dates: 6-13 i 20 de marçCoordinadors: Lola Serna

Treball sistèmic amb famíliesmultiproblemàtiques-multiassistidesdes de SM – II nivell - Durada: 15 hores Dates: del 5 al 19 de febrerCoordinadors: Ma. Jesús Álvarez

Xarxa de Salut Mental iAddiccionsDirecció infermeria

Representació a lacomissió de Formació:Rocio Ordóñez

Models d’intervenció d’infermeriaDurada: 20 hores Dates: 2n. TrimestreCoordinadors: Margarita de Castro

Intervenció psicoeducativa per afamiliars de pacients amb TLP -Durada: 15 hores Dates: 2n. trimestreCoordinadors: Lourdes Márquez

Formació i actualització de grupspsicoeducatius en SM i addiccionsDurada: 21 hores Dates: PendentCoordinadors: Margarita de Castro/Consol Vilert

27



Maneig i actuació del pacient agitatamb conducta violentaDurada: 6 hores Dates: abrilCoordinadors: Jordi Font

Trastorns mentals i/o conducta enpersones amb discapacitat intel. :mètodes i intervencióDurada: 20 hores Dates: pendent Coordinadors: Anna Pla

Sensibilització a l’art-teràpiaDurada: 2,5 hores Dates: març-abrilCoordinadors: Marta Araque

Àrea de Serveis Generals

Representació a lacomissió de Formació:Carlos Duque

Actualització pla d’al·lèrgensalimentari – 2 edicions -Durada: 7 hores Dates: 1a sessió: 19 i 20 febrer / 2asessió: 26 i 27 febrerCoordinadors: Carlos A. Duque

ÀREA DE DOCÈNCIA

Dimecres docents 2013Durada: 10 hores Dates: dimecres, tot l’any, de genera desembre.Vegeu sessions a la seccióFormació i Docència de l’Actual. Coordinadors:Cristina Gisbert / Esther Quintana

Mort perinatalDurada: 3 hores Dates: Pendent concretarCoordinadors: E.Casadevall

Taller d’Hipopressius Durada: 3 hores Dates: pendent Coordinadors: S.Esteban

Tècniques per alleugerir el dolor en elpartDurada: 4 hores Dates: febrerCoordinadors: Alícia Ferrer

Osteopatia per a les embarassadesDurada: 4 hores Dates: AbrilCoordinadors: E.Casadevall

UCIES obstètriques bàsiques iregistre cardiotocogràficDurada: 4 hores Dates: pendent Coordinadors: Alícia FerrerTaller d’instrumentacióDurada: 2 hores

Dates: pendent Coordinadors: Alícia Ferrer

Unitat de Recerca iUVaMiD

Representació a lacomissió de Formació:Josep Garre

IV Curs en psicogeriatriaDurada: 7 hores Dates: 1 de febrerCoordinadors: Sílvia Monserrat

III Curs d'introducció a la metodologiade la recerca clínicaDurada: 24 hores Dates: pendent Coordinadors: Josep Garre

I Seminari sobre lectura críticad'articles de recerca biomèdica

Durada: 12 hores Dates: pendent Coordinadors: Josep Garre

III Seminari sobre tècniques depresentació de resultats:comunicacions orals i pòstersDurada: 12 hores Dates: pendent Coordinadors: JosepGarre

INFORMACIÓ ADDICIONAL:Quan s’iniciï cadascun dels cursosd’aquest programa, s’aniràcomunicant i ampliant la informació ala intranet de l’IAS.Àrea de formació de RecursosHumansExt. 2543 – Maribel García –[email protected]

DIMECRES DOCENTS XARXA DE SALUT MENTAL I ADDICCIONS (XSMiA)

PROGRAMA DE SESSIONS GENERALS DE FORMACIÓ DE FACULTATIUS DE L’IAS

08:30 – 10:00SESSIO CLÍNICA

30 DE GENERDISCAPACITAT INTEl·lECTUAL“La conducta en els trastorns del'espectre de l’autisme; delssímptomes nuclears a la malaltiamental”Dr. R. Novell, psiquiatre i cap delServei de Discapacitat Intel·lectual

27 DE FEBRERPATOLOGIA DUAL/LUDOPATIES Cas Clínic Mercè Soms, psicòloga clínica iresponsalble de la Unitat d'Atenció aljoc patològic i altres addiccions notòxiques de la XSMiA

20 DE MARÇCSMA GIRONÈS“Tractament Psicoterapèutic del’Imsomni”Dr. Harry Baker, psiquiatre de laXSMiA

24 D’ABRILLLAR RESIDÈNCIA “Límits dels professionals davant elsprocessos de millora en la

rehabilitació psicosocial... a propòsitd'un cas”Equip de la Llar Residència

29 DE MAIGBENVINGUDA RESIDENTS

26 DE JUNYCSMA GARROTXA

25 DE SETEMBRECSMA SELVA INTERIOR

23 D’OCTUBRECSMA BAIX EMPORDÀ

27 DE NOVEMBRECSMA SELVA COSTA

18 DE DESEMBRECSMA ALT EMPORDA

10:30 – 11:30SESSIÓ BIBLIOGRÀFICA

30 DE GENERMIR 3Mar Baone“Suïcidi i primer episodi psicòtic: apropòsit d’un cas”

27 DE FEBRERMIR 4Eduardo Marcelo“Trastorns Limítrofes de Personalitatdes de la Psicologia del Jo”

20 DE MARÇMIR 3 Jordi Nuñez“Abordatge de primers episodis”

24 D’ABRILEIR 1 Lola Rodriguez “El Flamenc com a instrument deSalut Mental”

29 DE MAIGMIR 3 Evgenia Baykova

26 DE JUNYPIR 4 Marta Bellido

25 DE SETEMBREPIR 4Kalia Planells

23 D’OCTUBREMIR 4

Anna Domingo

27 DE NOVEMBREPIR 3Raul Gonzalez

18 DE DESEMBREMIR 4 Mar Baone

12:00 – 13:00SESSIÓ CONVIDAT(coordinadors i ponents)

30 DE GENERAnna Sala“Anàlisi transaccional” Montse Vilardell, psicòloga clínica,Psicoterapeuta integrativa

27 DE FEBRERMontse Garcia“Experiència Nicaragua”Anna Calvet, psiquiatra de la XSM

20 DE MARÇJavier MerinoMa. Angels Lloret, psicòloga clinica iMediadora Familiar -TD3 Terapeutes(Girona)“La intervenció i el procés de canvi

en agressors en violència de gènere”

24 D’ABRILDolors SerranoJun Lluch, coord. PsicooncologiaHospital Trueta “Presentació del ServeiPsicooncològic”

29 DE MAIGEsther Martínez

26 DE JUNYJordi Font

25 DE SETEMBREQuique Garcia

23 D’OCTUBREDolors Bosch

27 DE NOVEMBREMari Fe Martin

18 DE DESEMBREMercè Soms

25 DE SETEMBRE 2012“Crisi, immigració i sanitat”Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau

9 D’OCTUBRE“Dolor miofascial”Dra. Ziortza Landaluce, anestesistade l’Hospital General de Catalunya

23 D’OCTUBRE“Les xifres del càncer a Girona”Dr. Rafael Marcos, epidemiòleg de laUERCG

6 DE NOVEMBRE“Aliments funcionals per reduir elcolesterol i millorar el risccardiovascular”Dr. Emili Ros, director de la Unitat deLípids del Servei d’Endocrinologia iNutrició de l’Hospital Clínic

20 DE NOVEMBRE“Síndrome Confusional Aguda.Actualització”Dr. Domènec Serrano, cap del Serveid’Aguts de Psiquiatria de l’IAS

11 DE DESEMBRE“Evolució del Programa de Prevenciód’Errors de Medicació a l’IAS”Dra. Emília de Puig, cap del Servei deFarmàcia de l’IAS

15 DE GENER 2013“Recerca i gestió de la bibliografiamèdica”Dr. Joan Carles Vilanova, radiòleg del’Hospital Santa Caterina; i GabrielBeceiro, bibliotecari de l’IAS

29 DE GENER“Tractament hospitalari de lahipotèrmia accidental”Dr. Antoni Ricart de Mesones,

intensivista de l’Hospital Universitaride Bellvitge. IEMM

12 DE FEBRER“Informes mèdics”Dr. Carles Clemente, adjunt aMedicina Interna de l’HSC

26 DE FEBRER“Polimedicació”Dr. Carles Pardo, adjunt al Servei deFarmàcia de l’Hospital de Granollers;i Magdala Perpinyà, adjunta al Serveide Farmàcia de l’Hospital SantaCaterina

12 DE MARÇ“Ruta assistencial de l’ICC: unexemple de coordinació entre nivells”Dr. Josep Figa, metge de família icoordinador ABS de Cassà de laSelva; i la Sra. Montse MasóDonadeu, infermera de l’ABS Cassà

de la Selva

26 DE MARÇ“Actualització en el diagnòstic itractament de la uveïtis. Necessitatde la creació d’una unitatinterdisciplinària d’uveïtis a lescomarques gironines”Dra. Sílvia Ayats, oftalmòloga del’Hospital Santa Caterina

9 D’ABRIL“Nanobiologia. El futur de lamedicina”Dr. Daniel Navajas, catedràtic debiofísica de l’Hospital Clínic deBarcelona

23 D’ABRIL“Disfuncions sexuals femenines”Dra. Raquel Tulleuda, ginecòloga del’Hospital Santa Caterina; i Dr. JordiLlinàs, psicòleg de l’IAS

7 DE MAIG“Malaltia de Chagas”Dra. Cristina Soler, adjunta deMedicina Interna. Unitat de SalutInternacional de l’IAS

21 DE MAIG“Interferon i complicacionspsiquiàtriques”Dr. Enrique García, coordinador del’Hospital de Dia d’Adults de la Xarxade Salut Mental i Addiccions de l’IAS

4 DE JUNYJornada de cloendaExposició de pòsters, publicacions iprojectes de recerca de l’IASOrganització: Unitat de Recerca del’IAS

Calendari de les sessions generals de Dimecres Docents obertes a tots els professionals. Us recomanem consultar la informació actualitzada a laintranet de l'IAS. La resta de Dimecres Docents organitzats per la Unitat de Docència són sessions específiques per als residents en salut mental.

Curs lectiu 2012/13 / Dies: dimarts alterns / Horari: de 8.15h a 9.15h

28



Participació de l’IAS en la II Jornada del Pla de SalutDel 30 de novembre a l’1 de desem-bre de 2012, més d’un miler de pro-fessionals van participar en la II Jor-nada del Pla de Salut 2011-2015,organitzada pel Departament deSalut amb l’objectiu principal dedonar a conèixer i posar de relleu elsprojectes que s’estan duent a termei que han aconseguit resultats en lamillora de l’atenció sanitària, la qua-litat de vida de les persones i la sos-tenibilitat del sistema sanitari.L’atenció als pacients crònics, lamillora organitzativa del sistema perfer-lo més integrat i resolutiu, i lareordenació dels procediments d’altaespecialització van ser les principalsàrees d’actuació. En aquest marc,es van presentar més de 500 expe-riències. Concretament, l’IAS va pre-sentar els cinc projectes següents:

PROJECTE 1Títol: “Implementació d’un instru-ment de registre per monitoritzarels hàbits alimentaris i d’activitatfísica”Autors principals: Dolors Corominasi Àngela VilaCorrespondència amb línies estra-

tègiques del Pla de Salut:Línia 1. Objectius i programes desalutLínia 9. Informació compartida,transparència i avaluació

PROJECTE 2Títol: “Una estratègia comunicativade sensibilització a la població pera l’ús racional dels medicamentsbasada en l’aprenentatge-servei(APS)”Autors principals: Dolors Corominasi Albert NoguéCorrespondència amb línies estra-tègiques del Pla de SalutLínia 1. Objectius i programes desalutLínia 5. Major enfocament cap alspacients i les famílies

PROJECTE 3Títol: “Abordatge de la InsuficiènciaCardíaca AP: estratègia de milloraa les ABS de l’IAS”Autors principals: Àngela Vilà,Josep Figa, i Montse MasóCorrespondència amb línies estra-tègiques del Pla de SalutLínia 2. Orientació als malalts crò-

nicsLínia 3. Sistema més integrat iresolutiu

PROJECTE 4Títol: “Resultats de la implementa-ció protocol d’atenció a la fibro-miàlgia i fatiga crònica a les ABSd’Anglès i Cassà de la Selva (IAS)”Autors principals: Narcisa Pantrigo iEsperança CastanyerCorrespondència amb línies estra-tègiques del Pla de SalutLínia 2. Orientació als malalts crò-nicsLínia 3. Sistema més integrat iresolutiuLínia 5. Enfocament cap alspacients i les famílies

PROJECTE 5Títol: “Resultats del programa«Pacient Expert» a les ABS del’IAS”Autors principals: Sílvia Sánchez iMontse PomésCorrespondència amb línies estra-tègiques del Pla de Salut:Línia 2. Orientació als malalts crò-nics

Línia 5. Enfocament cap alspacients i les famílies

També es va presentar un sisè pro-jecte conjunt IAS/ICS:Títol: “Viabilitat del Sistema Infor-matitzat de Suport al Diagnòstic deDemències en l’Atenció Primària(SISDDAP)”Autors principals: Joan Vilalta,Josep Garre i Secundino LópezPousa (IAS) i Rafael Cubí, Montse-rrat Pujiula i Núria Pagès (ICS)Correspondència amb línies estra-tègiques del Pla de Salut:Línia 2. Orientació als malalts crò-nicsLínia 3. Sistema més integrat iresolutiu

Del conjunt de projectes presentatsper l’IAS van quedar finalistes lacomunicació “Implementació d’uninstrument de registre per monito-ritzar els hàbits alimentaris i d’acti-vitat física” i l’experiència SISDDAP,de la qual també es va presentar unvídeo que es pot visionar a travésdel Canal YouTube del Departamentde Salut. �

Tabac i alcohol, una amenaça per a la salutEl 7 de febrer, l’AECC-Catalunya con-tra el càncer de Girona, amb lacol·laboració de l’IAS, va celebrar al’Hospital Santa Caterina una jornadasobre els perjudicis del tabac i l’al-cohol per a la salut. L’acte, obert peldirector assistencial de l’IAS, el doc-tor Miquel Carreras, va comptar ambla intervenció del doctor JoanColom, subdirector general de dro-godependències de l’Agència deSalut Pública de Catalunya; la doc-tora Gladis Sabater, pneumòloga del’IAS; i de la doctora Rosa Carreras,

cap del Servei de Prevenció de l’IAS,que va moderar la taula rodona“Prevenció del consum de tabac ialcohol als joves. Què es fa a Gironades de les institucions?”. Hi vanintervenir Carles Mundet, del Serveiregional a Girona de l’Agència deSalut Publica de Catalunya, l’infer-mer Marc Guerra, de l’Equip Muni-cipal de Promoció de la Salut de l’A-juntament de Girona, i MontseSalvachúa, psiconcòloga de preven-ció, de l’aecc-Catalunya contra elcàncer de Girona. �

29



Participació de l’IAS en la I Jornada deMillora de la Seguretat dels Pacients de lesComarques GironinesLa Unitat Funcional de Seguretat delPacient de l’IAS va participar en l’or-ganització de la I Jornada de Millorade la Seguretat dels Pacients de lesComarques de Girona, juntamentamb la Clínica Girona, el Consorci deSalut del Maresme i la Selva(CSMS), la Fundació Hospital SantJaume d’Olot, la Fundació SalutEmpordà, l’Hospital de Campdevànol,l’Hospital Universitari de Girona Dr.Josep Trueta, de Girona, i els Serveisde Salut Integrats del Baix Empordà(SSIBE).La jornada, celebrada a Figueres el22 de novembre de 2012, va reuniruns cent cinquanta professionals dediferents nivells assistencials. Neixamb l’objectiu de difondre, compartiri debatre les estratègies en la matè-

ria. Pretén esdevenir un espai d’in-tercanvi d’experiències i coneixe-ments entre els professionals ambla voluntat de sensibilitzar i promou-re iniciatives que ajudin a millorar iconsolidar una cultura en la segure-tat del pacient. La jornada es vaestructurar en quatre taules: “L’a-bordatge integral de la seguretat delpacient”, “Contencions mecàniques.Consideracions de futur. Cap a onanem?”, “Ús del medicament idetecció d’esdeveniments adver-sos”, “Identificació del pacient coma cas sentinella, un pas més”. Con-cretament, Anna Maria Font, diplo-mada en infermeria en salut mentalde l’IAS, va exposar la ponència“Maneig de les contencions en elpacient psiquiàtric”.�

Ponència sobre el Registre de Demències de la RSG Jornades de lesComissionsDeontològiquesdel COMGironaEl president de l’IAS, Dr. Joan Pro-fitós, i el director assistencial del’IAS, Dr. Miquel Carreras, van serels responsables de moderar lestaules rodones de les Jornadesde les Comissions Deontològiquesdel Col·legi Oficial de Metges deGirona, com a membres de lescomissions. Entre d’altres qües-tions es van tractar temes comara l’objecció de consciència, elpaper dels professionals sanitarisen un moment de canvi social ieconòmic, la conciliació entre l’è-tica mèdica i la gerencial o el con-sentiment informat. La jornada esva celebrar el 28 de setembre aSant Feliu de Guíxols. �

El passat 25 d’octubre, el doctorLópez Pousa va exposar com a coor-dinador del Registre de Demènciesde la Regió Sanitària de Girona unaponència sobre aquest instrumenten el marc d’una jornada dedicadaals protocols i guies de treball enl’estudi del deteriorament cognitiu,

celebrada a l’Hospital de Mar. El doc-tor Pousa, a més d’explicar el fun-cionament i últims resultats delRegistre, va avançar que la previsióés ampliar les línies de recerca enaspectes tan rellevants com la vin-culació amb els dispositius d’atencióprimària o amb el registre de morta-

litat. Aquest fet augmentarà i com-plementarà la informació sobre unapatologia crònica que, per la sevaalta prevalença en la població i ele-vades projeccions de creixement,constitueix un dels principals reptesde l’atenció sociosanitària de les prò-ximes dècades. �

30

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013Notícies Programa de Detecció Precoç

de Càncer de Colon i Recte a la RegióSanitària de Girona

El 14 de gener es va posar en marxael Programa de Detecció Precoç deCàncer de Còlon i Recte (PDPCCR) ala Regió Sanitària de Girona, i se’nva iniciar la implantació a la comarcadel Baix Empordà. L’Oficina Tècnicade Cribratge del Programa és ges-tionada per l’IAS, que es coordinaper al seu desenvolupament amb elCol·legi de Farmacèutics, l’atencióprimària i la unitat d’endoscòpies del’Hospital de Palamós, amb el suportdel CatSalut. La participació en el programa ésvoluntària, amb una realització bien-nal. S’invitarà a la població diana —tots els homes i dones que tinguinentre 50 i 69 anys durant l’any encurs—, els quals rebran una carta acasa seva on se’ls explicarà el pro-grama i se’ls informarà de com par-ticipar-hi. Es realitzarà un segonenviament de cartes de recordatoria totes aquelles persones que nohagin contestat en dues setmanes.El mètode de cribratge es fa a partird’una anàlisi per detectar si hi harestes de sang a la femta. Per dur aterme la implantació del PDPCCR haestat molt important la implicació de

les farmàcies com a centres de salutinformadors i facilitadors dels kits.El seu horari d’obertura al públic faci-lita l’accessibilitat al programa a lespersones que hi vulguin participar.Així, aquests s’hauran de dirigir auna oficina de farmàcia amb la cartaque hagin rebut, on hi haurà imprèsun codi d’identificació personal. A lafarmàcia els donaran un kit per dipo-sitar la mostra de femta, i les ins-truccions de com conservar-la finsque es porti de nou a la farmàcia.Les farmàcies que participen en elPrograma enviaran dos cops a la set-mana les mostres al laboratori delPDPCCR, a l’IAS.Els resultats de les anàlisis seranpublicats informàticament a la His-tòria Clínica Compartida de Catalun-ya. Si són negatius, els participantsrebran una carta on se’ls informaràd’aquest resultat. Si són positius,seran citats per a una visita a la Uni-tat d’Endoscòpies de l’Hospital dePalamós, on se’ls informarà del resul-tat i del procés que cal seguir a partird’aleshores, que parteix de la realit-zació d’una colonoscòpia diagnòsti-ca. Segons els resultats d’aquest

estudi, s’indicarà al pacient què calfer: si són negatius, se’ls invitarà aparticipar de nou en el programa alcap de deu anys. Si es detecta ade-noma de baix risc s’haurà de realitzaruna nova prova als dos anys. Si elrisc és alt o intermedi serà necessà-ria una segona exploració al cap d’uno tres anys, i en el cas que es con-firmi la presència de càncer se’l deri-varà a un centre de diagnòstic i trac-tament.

Inici de la implantació al Baix Empordà

El PDPCCR s’anirà ampliant progres-sivament a tota la Regió Sanitàriade Girona. La implantació ha comen-çat amb l’enviament de la primeratramesa de cartes als municipis queformen part de l’ABS de Torroella deMontgrí. En aquest municipi seranconvidats a participar-hi 3.225 veïns,i s’estima que hi haurà una partici-pació superior al 40 %. Un cop s’hagicobert la població de l’ABS de Torro-ella es farà a l’ABS la Bisbal, i totseguit es continuarà per la resta decomarca. El desembre de 2014 ja

s’hauran invitat els 27.595 veïns delBaix Empordà que pertanyen al grupdiana, de manera que el 2015 es tor-naria a començar la roda per la zonade Torroella de Montgrí.

El càncer de colon i recteA Catalunya cada any es diagnosti-quen uns 4.000 casos nous de càn-cer de còlon i recte, que actualmentha esdevingut la segona causa demort per càncer a Catalunya, tanten homes com en dones, amb 1.900defuncions/any. A la Regió SanitàriaGirona i segons les darreres dadespublicades pel Registre de Càncerde Girona, es diagnostiquen cadaany 288 casos nous de càncer decòlon i recte en homes i 185 endones. La supervivència als cinc anysa la Regió Sanitària se situa al voltantdel 57 % en el cas de les dones, i enel 53% en els homes. La tendènciageneral recent indica una clara esta-bilització de la mortalitat en homes iun descens en dones.La majoria dels càncers de còlon irecte es desenvolupen a partir depòlips adenomatosos. Això no obs-tant, la presència de pòlips és fre-qüent a la població i només un petitpercentatge progressa a càncer. Eltemps mitjà necessari per completaraquesta progressió és llarg, proba-blement de 10 o més anys, fet quepermet prevenir o detectar precoç-ment el càncer de colon i recte imillorar-ne el pronòstic.Com que aquest càncer és asimp-tomàtic fins que està molt avançat,és molt important la participació enaquest tipus de programes de detec-ció precoç. La prova de detecció desang oculta en femta és l’única queha demostrat la seva eficàcia enassaigs controlats aleatoritzats. �

Serveis i equipaments

Moment de la presentació delPDPCCR celebrada alDepartament de Salut aGirona. D’esquerra a dreta, eldoctor Miquel Carreras,responsable de l’OficinaTècnica del Cribratge delPrograma; el director delsServeis Territorials de Salut aGirona, doctor Josep Trias; i lavicepresidenta del Col·legiOficial de Farmacèutics deGirona, Rosa Sacrest.

31

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013NotíciesÚltims resultats del Programa de Detecció

Precoç de Càncer de Mama de Girona L’Oficina Tècnica del Programa deDetecció Precoç de Càncer de Mama(PDPCM) de la Regió Sanitària deGirona que coordina l’IAS va presen-tar el 14 de desembre a l’Hospitalde Blanes els últims resultats delPrograma.Segons les dades presentades perl’Oficina Tècnica del PDPCM de laRegió, la participació de dones en elprograma ha augmentat un 44,87 %des que el Programa es va posar enfuncionament, i ha passat de 26.639dones cribrades en la primera ronda(2001-2002) a 48.317 dones cribra-des en la última ronda analitzada(2010-2011). En el seu conjunt, hanparticipat en el Programa un total de191.681 dones, i s’han diagnosticatal llarg d’aquests deu anys 855 càn-cers (4,45 per cada 1.000 dones cri-brades). Durant els últims dos anys (2010-2011) o última ronda del Programahan estat cridades a participar untotal de 71.299 dones, de les qualshi han participat un 67,7 %. Del con-junt de dones que s’han fet unamamografia (67,7 %), gairebé el 8,92% han requerit una prova comple-mentària. Durant aquest últim perí-ode s’han detectat un total de 181càncers, xifra que representa 3,82càncers per cada mil dones cribra-des. Un altra dada a destacar és quela cobertura del Programa arriba al80,70 %. Aquestes dades són equi-parables a les de la resta de Cata-lunya.

La importància deldiagnòstic precoçEL PDPCM és un programa del Depar-tament de Salut que té com a objec-tiu principal detectar el càncer demama en les fases inicials, abansque se’n presentin els símptomes,quan és més fàcil tractar-lo i curar-

lo. El Programa convida totes lesdones entre 50 i 69 anys a fer-se unamamografia gratuïta cada dos anys.La prova consta de dues projeccionsi doble lectura, amb uns controls dequalitat tant des de la vessant delsmamògrafs com dels lectors. En elcas específic en què no hi ha acord,es recorre a una lectura de consensper ajudar al diagnòstic. Si és neces-sari, es procedeix a practicar provescomplementàries (mamografiaampliada, ecografia, puncions, etc.)per ajudar a un millor diagnòstic. Enel moment que els resultats no indi-quen cap anomalia, s’informa a lausuària i se la cita de nou als dosanys de la pràctica de mamografia. Com abans es diagnostiqui el càncerde mama, millor, ja que es disposende més opcions terapèutiques imenys agressives. Gràcies al fet quecada vegada hi ha més tumors quees detecten en fases més inicials i ales millores en els tractaments, haaugmentat significativament la super-vivència de les pacients. Es pot fer

un tractament quirúrgic conservador(tumorectomia), i segons el tipus his-tològic, amb un tractament amb qui-mioteràpia o radioteràpia, el cànceres pot curar. Es calcula que ensdarrers anys la mortalitat per aquesttumor ha disminuït entre un 25 i un35 %. La supervivència al cap de cincanys de la detecció de la malaltia enestadis inicials se situa al voltant del85 %.

La III jornada del PDPCM

La jornada, inaugurada pel doctorEnric Avendaño, director mèdic dela Corporació de Salut Maresme i laSelva, i del doctor Miquel Carreras,coordinador del PDPCM a Girona idirector assistencial de l’Institutd’Assistència Sanitària (IAS), hacomptat també amb la intervenciód’experts en la temàtica: MontserratPuig, becària predoctoral de la Unitatd’Epidemiologia i registre de càncerde Girona (UERCG) de l’Institut Catalàd’Oncologia (ICO), que ha parlat

sobre el valor pronòstic dels subtipusmoleculars de càncer de mama i latendència de la incidència del carci-noma en càncers de mama inci-pients; Carme Alemany, supervisorade la Unitat de Pal·liatius i Convales-cència de l’Hospital Santa Caterina,que ha exposat l’experiència d’unadona afectada de càncer de mamadetectat dins el Programa; i el doctorJoan Albanell, responsable de la Uni-tat Radiològica de Cribratge de l’IASi cap del Servei de Diagnòstic per laImatge d’IAS, que ha realitzat unavaloració sobre diferents aspectestècnics del Programa. El doctorRafael Marcos-Gragera, epidemiòlegde la UERGC, ha presentat un estudisobre el càncer d’interval, compo-nent per al control de qualitat delsprogrames de cribratge. El delegatterritorial de Salut a Girona, doctorJosep Trias, i la doctora Núria Cons-tans, directora gerent de la Corpo-ració de Salut del Maresme i la Sel-va, han estat els encarregats declausurar la jornada. �

III Jornada sobre el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama celebrada a l’Hospital de Blanes.


32



Ampliació de l’Hospital de Dia, del Santa Caterina

Canvi en el sistemad’informació de l’atencióprimària: de l’OMI AP al’ECAP

El passat mes de novembre vacomençar a funcionar el nou espaide l’Hospital de Dia del Santa Cate-rina, Hospital de Dia de Diagnòstic(HD-HSCD), fruit de les reformes rea-litzades a l’antiga àrea destinada arehabilitació. La reforma del serveirespon a la necessitat d’adequar l’es-pai a una major circulació de profes-sionals i pacients, en vista de l’in-crement de l’activitat en cirurgiamajor ambulatòria, patologia onco-lògica, clínica del dolor, endoscòpiesi a la implantació del programa d’a-tenció a la cronicitat, posada en mar-xa el passat mes de juny. Segonsinforma la doctora Susanna Mota,pneumòloga de l’IAS, “amb el nouequipament es millora moltíssim —per exemple—l’atenció al malalt crò-nic respiratori greu, fet que evita alpacient haver d’ingressar o anar aurgències a causa d’un brot”. Desde l’Hospital de Dia i en coordinació

amb els especialistes i els profes-sionals de l’atenció primària s’ofereixal pacient l’atenció adequada a migcamí entre el domicili i l’hospital. El nou espai està actualment desti-nat a la realització de tècniques diag-nòstiques, l’administració de tracta-ments, consulta d’alta resolució(CAR), servei de pneumologia i aten-ció al pacient crònic. Compta ambun equipament de cinc butaques,

dues consultes, una sala d’explora-ció, un gabinet de proves d’esforç iproves funcionals respiratòries (PFR),bany i vestuari per als pacients,magatzem i un petit office. L’equipde professionals que hi donen aten-ció són dues infermeres, una auxiliaren infermeria, un portalliteres i lasupervisora. L’HD-HSCD està obertde vuit del matí a les quatre de latarda. �

Noves instal·lacions del’Hospital de Dia deDiagnòstic.

L’IAS ha posat en marxa la substitu-ció del sistema d’informació d’aten-ció primària de l’IAS —l’OMI AP—pel sistema d’informació assistencialutilitzat en els dispositius d’atencióprimària de l’ICS, l’anomenat ECAP.Amb aquest canvi es milloren lesfuncionalitats de l’aplicació i la gestióde la informació assistencial, ja queserà homogènia per a tot el territori.La implantació de l’ECAP, prevista iimplantada el primer trimestre del’any, permetrà que les dades clíni-ques dels pacients siguin accessiblesdes de qualsevol centre assistenciali també des de l’Hospital Santa Cate-

rina i l’Hospital Dr. Josep Trueta, per-què l’aplicatiu està vinculat als sis-temes d’informació dels dos centres.L’ECAP significarà millorar la qualitati eficiència de la gestió de l’atencióen termes de permeabilitat, segure-tat i qualitat de la informació, tantdes del punt de vista del pacientcom del professional; així mateix,permetrà la comparació de dadesentre les diferents ABS que l’utilitzen.El sistema s’està implantant tambéen altres centres d’atenció primàriade la XHUP, que són gestionats peraltres organitzacions a banda de l’IASi l’ICS. �

Sessió informativaPrograma Pacient Expert

El 18 de febrer va tenir lloc a la salad’exposicions L’Estació, de Cassà dela Selva, la sessió informativa per alprimer grup de Programa PacientExpert Catalunya en InsuficiènciaCardíaca (IC) de Cassà de la Selva.El pacient expert que va conduir elgrup repeteix experiència, ja que va

ser el conductor del grup d’IC ques’organitzà a Caldes de Malavella fauns mesos. El professionals de l’a-tenció primària que van actuar coma observadors van ser les infermerescomunitàries Àngels Burset i SòniaRubau, i el metge Josep Maria Gifre.�

33



Salut Comunitària impulsa amb la UdG unacampanya sobre l’ús racional dels medicaments

Activitat de la unitat GI 08 de SVI, de l’atenció primària

L’Institut d’Assistència Sanitària i laUniversitat de Girona han impulsatuna campanya conjunta per promou-re l’ús racional dels medicaments.La campanya, un projecte desenvo-lupat en el marc del Programa UdGSaludable, a proposta del Servei deSalut Comunitària de l’IAS i treballatconcretament amb la Facultat d’In-fermeria (professors responsablesde l’assignatura de farmacologia clí-nica i terapèutica i estudiants) i elgrup de recerca “Comunicació Sociali Institucional” de la Facultat de Lle-tres, està dirigida principalment apacients polimedicats, usuaris de lesàrees bàsiques de salut de l’IAS (Bre-da-Hostalric, Cassà de la Selva iAnglès), amb malalties cròniques(diabetis mellitus, insuficiència car-díaca i malaltia pulmonar obstructivacrònica).El projecte, que ha tingut com aobjectiu dissenyar una campanyaque es presenta amb el lema “Elsmedicaments no són un caramel”,s’ha fonamentat en la proposta edu-cativa “Aprenentatge-servei”, en quèels participants, alumnes del grupde recerca “Comunicació Social i Ins-

titucional” i de la Facultat d’Inferme-ria, s’han format tot treballant sobrenecessitats reals de l’entorn ambl’objectiu de millorar-lo. Posterior-ment, i des dels CAP, els professio-nals de la salut reforçaran l’accióamb el consell individualitzat sobreel tractament farmacològic prescrit,a la consulta o al domicili, i amb laintervenció grupal amb els pacientsi els seus curadors. La campanya té com a objectiureconduir els errors més comuns enl’administració dels medicaments, jasigui per part dels mateixos pacientso dels seus curadors. Entre els errorsmés habituals es troben: no pren-dre’s la dosi del medicament quancorrespon, prendre’s una dosi demedicament diferent a la prescrita,ingerir medicaments que no hanestat prescrits (automedicació), norespectar la data de caducitat, norespectar les mesures de conserva-ció dels medicaments, no complircorrectament el tractament prescrito prendre’s el medicament de formadiferent a la indicació donada pelprofessional de la salut, entre d’al-tres.

El 29 de juliol, l’equip d’infermeriad’atenció primària de l’ABS de Bre-da-Hostalric va realitzar diferentsexercicis de simulació en emergèn-cies en el marc de les Festes d’Ar-búcies, conjuntament amb ProteccióCivil, ADF, el cos de Bombers de laGeneralitat de Catalunya i la unitatGIO8 de Suport Vital Intermedi, basecol·laboradora del SEM, de la quall’IAS és el responsable de l’actuacióper part del col·lectiu d’infermeria. L’activitat va consistir a mostrar a lapoblació els vehicles d’emergènciadels diferents cossos i un exercici

pràctic de simulació d’atenció a unpacient traumàtic sepultat. Enaquest exercici, en col·laboració ambels bombers, emergències i els cos-sos de policia, hi va participar la dota-

ció GI-08, amb les infermeres del’IAS Mapi Torró i Elena Gil. Segonsla memòria 2012 d’aquesta dotació,s’han dut a terme, des del 18 dejuny i fins a finals d’any, 372 serveis.

El projecte guanyador, escollit per votació dels professionals assistencials del’atenció primària de l’IAS i adaptat pel Departament de Comunicació, és laimatge de campanya.

Com se sap, l’any 1953 van iniciar-se les activitats de l’AECC-Catalunyacontra el Càncer impulsades pel doctor Josep Biosca, metge gironí que vacreure necessari crear un organisme, d'àmbit estatal i connectat internacio-nalment, que fos capaç d'ajudar les persones que sofrien aquesta malaltia. Aquell any, en el diari Los Sitios (avui, Diari de Girona) es podia llegir que alvoltant d'un miler de postulants, moltes d'elles pertanyents al Col·legi d'In-fermeres, s'ocuparien de recollir fons que serien destinats a la lluita contrael càncer. L'operació es desplegava simultàniament a Girona capital (convérecordar que, juntament amb Madrid, Girona va ser la primera plaça aEspanya on l’AECC va tenir seu) i en les 42 poblacions més importants de laprovíncia. L'ànim demostrat per aquell formidable exèrcit de pioneres va permetre dira Ricard Llapart, secretari llavors de l’AECC, que “no hi ha res costós quanl'esforç redunda en benefici de la salut d'una persona, o, almenys, en el fetque aquesta persona se senti ben atesa en tot moment”.Aquella postulació organitzada per l’AECC-Catalunya contra el Càncer l’any1953 va ser l' inici d'una llarga trajectòria marcada sempre per senyalsinequívocs: caràcter altruista, inexistent ànim de lucre, independència delspoders públics, balanços administratius sota control i transparents. Tot perpoder estar prop del pacient oncològic i del seu entorn familiar. Tot perfacilitar mecanismes de recerca que servissin per prevenir el càncer i percombatre’n els efectes. Així mateix, l’AECC-Catalunya contra el Cànceratorgà al país les beques de recerca de major quantia. Investigadors deGirona van rebre recentment ajudes per valor de 300.000 €.En aquesta línia de treball, des del primer moment es va creure oportú queper atallar la malaltia s'havia de disposar de centres de diagnòstic precoç.Aquests centres es van convertir en una realitat que desemboca en el queara és l'Observatori del Càncer, la finalitat del qual consisteix a apropar a lasocietat informació de manera clara i basada en evidències científiques,amb la finalitat de provocar en la ciutadania l'adquisició d'hàbits de prevenciói de conscienciació sobre el càncer. L'observatori funciona a ple rendiment.Si escollim a l'atzar dues èpoques diferents d'aquesta entitat, que ha estatdeclarada d'interès públic, i fixem el focus d'atenció exclusivament en Girona,es pot observar que entre l'any 1985 i 1992 es va comprar material per al'hospital de Santa Caterina per valor de 23.308.563 pessetes. Que l'any 92es va comprar un simulador per un import de 12.000.000, i en el 94, unabomba de cobalt, per 21.198.300 pessetes. Així, en els pocs anys queportem de segle el nombre de casos atesos a Girona directament pel depar-tament de psicooncologia de l’AECC-Catalunya contra el Càncer ha estat de3.532.Seguir per aquestes lleres és el nostre propòsit, i ens serà possible si comp-tem amb l'esforç de tots els convençuts que al càncer se’l pot vèncer.

Pilar Cort FuentesPresidenta AECC-Catalunya contra el Càncer Girona

Passeig per la història

Quan una persona passa per l’experiència de patir un càncer, sovint estàmolt ben coberta en l’aspecte mèdic, diagnòstic i pal·liatiu. En canvi, elsotrac psicològic i emocional que experimenta fa que la seva qualitatde vida quedi mancada més enllà del problema estrictament de salut.En aquest punt és on la Fundació Oncolliga Girona pot oferir un comple-ment a la tasca de l’equip sanitari per tal que els malalts se sentin mésemparats. És allò que en diem atenció invisible, de vital importància peraconseguir una cura integral de la persona que pateix un càncer.L’equip de psicòlegs de la Fundació presta assistència a malalts i familiars,tant a domicili com en cinc hospitals de les comarques de Girona (SantaCaterina, Palamós Gent Gran, Campdevànol, Bernat Jaume de Figueresi Sant Jaume d’Olot). També l’equip de fisioteràpia es desplaça a lesllars dels pacients pal·liatius que, per la seva situació, necessiten milloraro mantenir la mobilitat i, fins i tot, els nostres voluntaris hospitalarisajuden a fer menys feixuc el dia d’ingrés oferint el seu temps desinte-ressadament. A més a més, des de fa ja quatre anys funcionen amb èxitels grups de suport a dones afectades de càncer de mama i ginecològic.A través de xerrades amb experts i de l’intercanvi de les pròpies expe-riències, les malaltes aprenen a conviure amb els efectes col·laterals dela malaltia, alhora que s’estableixen lligams i es reforça l’autoestima. Enaquest àmbit, ajudem les dones recentment intervingudes de mama arecuperar mobilitat i prevenir el sorgiment de limfedema mitjançant ses-sions setmanals d’exercicis amb el fisioterapeuta i, en cas d’aparició,treballem el drenatge limfàtic amb una tècnica innovadora que proporcionamolt bons resultats.Altres serveis que proporciona la Fundació són el préstec temporal dematerial, com ara caminadors, cadires de bany, llits articulats o mata-lassos antinafres, per fer més còmoda l’estada a casa dels malalts, aixícom l’allotjament en les llars-residència habilitades properes a l’HospitalTrueta o en hotels de Girona (Sidorme-Salt i Peninsular) per minimitzarels inconvenients dels familiars que acompanyen els pacients en elsingressos.Els metges, cirurgians, infermeres i treballadors socials són els nostresaliats i el nexe d’unió que permet als malalts oncològics i el seu entornacollir-se als serveis que la Fundació els ofereix. I volem que així continuïsent. És per això que considerem important posar a l’abast dels pacientsla informació de l’existència d’aquests recursos amb la complicitat, eltreball conjunt i la col·laboració dels professionals mèdics de la provínciade Girona.

Núria Agudo FogàsPsicooncòloga de la Fundació Oncolliga - Col. 16446

L’atenció “invisible”del malalt oncològic

34

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013Article

Amb nom i cognom

35


Resultats de lacampanya de vacunacióantigripal2012La vacunació antigripal està indica-da en els treballadors dels centressanitaris per un doble motiu: perquèels professionals poden actuar comuna font d’infecció per a personesde risc i perquè el col·lectiu formapart dels serveis essencials per ala comunitat.A l’IAS, del conjunt de professio-nals, s’han vacunat en l’última cam-panya de vacunació del Servei dePrevenció un 12%. Els facultatiussegueixen sent el col·lectiu mésvacunat (22,4%). �

Amb l’objectiu d’eliminar els riscosque comporta per als professionalsde l’atenció primària la manipulaciódel nitrogen líquid durant la realitza-ció de la crioteràpia, l’IAS ha instal·latal CAP Cassà, CAP Breda i CAPAnglès, uns transvasadors de nitro-gen, i s’ha proporcionat als sanitarisuns guants criogènics i unes ulleresde seguretat com a equips de pro-tecció individuals. L'any 2013 es pre-veu la instal·lació al CAP Llagostera,CAP Caldes i Consultori Riudellots.El nitrogen líquid és un gas liquat,no tòxic, no inflamable, no explosiu,incolor, inodor i extremadament fred(-196ºC). En els centres d’atencióprimària el nitrogen líquid s’utilitzaa les consultes de cirurgia menorper a la realització de crioteràpia,

procediment que consisteix en l’a-plicació de fred directament o indi-rectament sobre la pell per a la des-trucció local del teixit de formaeficaç i controlada. L’operació detraspàs des de la bombona a l’equipde criocirurgia comportava fins l’anypassat dos riscos: sobreesforç permanipulació manual de càrreguesen aixecar la bombona i un risc d’es-quitxades o contacte amb el nitro-gen líquid refrigerat. Amb els noustransvasadors i equipament,aquests riscos s’han eliminat. El Ser-vei de Prevenció de l’IAS també hafacilitat als professionals un proce-diment d’utilització de l’equip decriocirurgia, on s’explica com calrealitzar l’operació de forma segu-ra.�

Transvasadors de nitrogen enels centres d’atenció primària

PARTICIPACIÓ DELS PROFESSIONALS EN CAMPANYES DE VACUNACIÓ IAS

XIFRES DE LA CAMPANYA DE VACUNACIÓ 2012

PLANTILLA IAS TOTAL VACUNATS PERCENTATGE VACUNATS

FACULTATIUS/VES 326 73 22,4

INFERMERS/ES 381 37 9,7

ALTRES SANITARIS 475 40 8,4

ADMINISTRATIUS/VES 168 23 13,7

ALTRES 216 15 6,9

TOTAL 1566 188 12,0

Fem prevenció

36


Fem prevenció Breus

Claudi Camps, nomenat assessordel Pla Director de Salut Mentalde CatalunyaEl director assistencial de la Xar-xa de Salut Mental i Addiccionsde l’IAS, Claudi Camps, ha estatnomenat a finals de 2012 asses-sor del Pla Director de Salut Men-tal de Catalunya. Llicenciat en Medicina per la Uni-versitat de València (1989), eldoctor Camps va especialitzar-se en psiquiatria a l'Hospital deLeganés de Madrid (1991-1994),centre pioner a culminar la refor-ma psiquiàtrica en un àrea sani-tària dins de l'Estat espanyol(1991). Inicia la seva trajectòriaa l'IAS l'any 1995, com a psiquiatre del Centre de SalutMental del Gironès, coordinador del centre de dia delsector i consultor de la presó de Girona. L'any 1998 ésnomenat cap dels serveis de salut mental del Baix Empor-dà, i a partir del 2003 assumeix les funcions de directorassistencial de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions deles comarques gironines.Diplomat en Gestió en Salut Mental per EADA, ha estatprofessor col·laborador de l'Institut d'Estudis de la Salutdes del 1999 com a formador en la resolució de conflictesi gestió d'emocions. Des de l’any 2004 fins al 2012 haestat membre de la Comissió Permanent de Salut Mentaldel Departament de Salut. L’any 2005 va coordinar elgrup de treball d’atenció al Trastorn Mental Sever delPla Director de Salut Mental. Actualment és professorcol·laborador de l’escola de negocis EADA i de la Uni-versitat de Girona, membre del Patronat de la Fundacióper a l’Educació Emocional, del Consell Assessor de laFederació de Famílies de Malalts Mentals de Catalunyai membre del grup de treball del Departament de Salutsobre la reordenació de la Xarxa de Salut Mental en elnou model de prevenció i atenció de la cronicitat: Pla deSalut 2011-2015. Recentment ha estat nomenat asses-sor del Pla Director de Salut Mental.El doctor Camps ha participat en diferents publicacionsde referència estatal en rehabilitació psicosocial i haestat revisor de la versió espanyola del "Conjunto deguías sobre servicios y políticas de salud mental”, del’OMS. Durant tota la seva trajectòria professional, Claudi Campsha estat interessat en l'organització de dispositius assis-tencials i en les tendències integradores dels diferentscorrents psicoterapèutics, així com en la reconversiódels hospitals psiquiàtrics. �

El doctor Claudi Camps davantl’Hospital Santa Caterina, al ParcHospitalari.

Primers resultats delPDPCM a lestreballadores de l’IAS

La Direcció de l’IAS, amb el suportdels serveis de Diagnòstic per laImatge i de Prevenció, va iniciardurant el 2012 la implantació delPrograma de Detecció Precoç delCàncer de Mama (PDPCM), dirigita un total de 345 treballadores del’IAS d’entre 40 i 49 anys. El pro-

grama es basa en la realització d’u-na mamografia anual a totes lesdones incloses en el programa, a fide poder diagnosticar al més pre-coçment possible aquest tipus deneoplàsia. Al final de la primeraronda la participació ha estat del82,03% i la cobertura, del 90,43%.

Primers resultats del PDPCCals treballadors de l’IASEl 2009 el Servei de Prevenció del’IAS va elaborar un procedimentde promoció de la salut, amb lacol·laboració del Servei de Digestiude l’Hospital Santa Caterina, per ala prevenció del càncer colorectalen els treballadors de l’IAS. L’any2010 se n’inicia el desplegamentamb la prova de cribratge anual atots els treballadors majors de 50anys sense criteris personals nifamiliars de risc, amb el suport dellaboratori de l’Hospital. L’any 2012 es va convidar a parti-cipar en el programa 236 treballa-dors. D’aquests, 183 (77,5%) van

acudir a recollir el tub per realitzarel test de sang oculta en femta. Entotal van realitzar la prova 166 tre-balladors (70,3%). Del total de testsde sang oculta en femta (N=166),152 van ser negatius (91,6%) i 14,positius (8,4%). Es va realitzar colo-noscòpia a tots catorze casos posi-tius: cinc casos (3%) amb resultatde colonoscòpia normal, 8 casos(4,8%) que van presentar pòlips ique van requerir polipectomia iestudi anatomopatològic, i un cas(0,6%) de càncer colorectal, queva necessitar inter

Nova enquesta sobre el climaorganitzacional

L’IAS durà a terme, a través delServei de Prevenció, un nou estudidel clima laboral dels professionalsde l’organització, amb l’objectiu deconèixer la situació actual i poder-la comparar amb els resultats delsestudis anteriors. Durant el 2013, es farà arribar atots els treballadors una enquesta,amb uns qüestionaris breus, a tra-vés dels quals s’avaluaran diferentsaspectes vinculats a l’activitat labo-ral i a la qualitat de vida dels treba-

lladors. Es tracta d’un qüestionarianònim que ha de servir per identi-ficar col·lectius professionals i llocsde treball amb més risc, a fi depoder establir elements de milloraque afavoreixin les condicions devida i de treball a l’IAS. Per a acon-seguir-ho és molt important poderobtenir la major informació possiblede tots els àmbits. Des del Servei de Prevenció s’animaa tots els professionals a partici-par-hi.

37

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013Breus

Breus

L’IAS, amb Aldees InfantilsEl 29 de novembre, Aldees Infantils SOS Catalunya varealitzar una campanya informativa de l’entitat. L’expe-riència es tornarà a repetir del 15 al 19 d’abril, al ParcHospitalari Martí i Julià. �

Campanya de les Persones senseLlarLa psiquiatra del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenilde l’IAS, Dori Espeso, va oferir una conferència en lataula rodona “La situació de les persones sense llar.Immigrants”, amb la participació de Càritas Diocesana

de Girona, la Creu Roja i La Sopa. Aquesta activitat vaformar part de la Campanya de les Persones sense Llar,que portava per lema “Són drets, no pas regals. Cappersona sense llar”, del Centre d’Acolliment La Sopa il’associació Traçant Camins, que va tenir lloc del 26 denovembre a l’1 de desembre. �

La Marató de TV3, al CAPd’AnglèsAmb motiu de La Marató de TV3 2012, amb fons a lainvestigació sobre el càncer, els usuaris de l’ABS d’Anglèsque ho desitgessin podien fer un donatiu que es recolliaa la zona de l’administració del CAP. A canvi, es reservavauna espelma amb el nom del donant. Amb el conjuntd’espelmes es va dissenyar un mosaic en forma decoma, que va quedar exposat el dia de la Marató, 16 dedesembre, a l’entrada del CAP. L’equip del CAP va distri-buir xocolata i coca a tots els assistents. �

Exposició commemorativa dels 50anys d’Amnistia InternacionalPer a la celebració del 50è aniversari d'Amnistia Interna-cional, l’Hospital Santa Caterina va acollir després deNadal una exposició de quinze cartells de diferents sec-cions internacionals sobre campanyes liderades per l’en-titat en aquest mig segle (1961-2011). L'objectiu era fer un repàs de la història a favor dels drets humans, denun-ciar amb imatges les injustícies que hi ha al món i rendirhomenatge a tots els artistes i dissenyadors que hi hancol·laborat. �

Donació de Sang a l’IASEl Banc de Sang i Teixits ha fet arribar a la redacció del’Actual el seu desig de deixar palès l’agraïment a totsels professionals de l’IAS que van donar sang en la dona-ció celebrada el 28 de gener a l'Hospital Santa Caterina.En total es van fer cinquanta-set donacions. Van partici-par en la campanya de divulgació l’Ajuntament de Salt il’Euses, així com les escoles del barri. Els cinemes OdeonMulticines van promocionar la donació, amb descomptesespecials per a qui s’hi apuntava. �

D’esquerra a dreta, pòsters dels anys 1969, 1980 i 1989.

38

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013Breus

Breus

DADES DE L’1 DE JULIOL DE 2012 AL 28 DE FEBRER DE 2013

S’han incorporat a l’IASL’auxiliar sanitària Katia de laTorre; l’auxiliar d’infermeriaFernando Enguidanos; elsmetges i metgesses MariaGuiomar Hernández, MartaRipoll, Núria Calvo, FannyBoada, Eugenia López, JordiMarudell, Claudia MarianaScandale, Cristina Serra, Mar-ta Ripoll i Núria Vidal; els i lespsiquiatres Natàlia Mas, Lau-ra Parareda i Cristina Rodrí-guez; els diplomats i diplo-mades en infermeria LorenaPisonero, Gemma Marce,Montserrat Masó, NarcisaPantigro, María ÁngelesVicente, Eva Pau, Maria Vidali Isabel Pelegrín; els i les auxi-

liars administratius Estel Rua-no, María de las Nieves Albe-ro i Yolanda Fort; els i les auxi-liars sanitaris Balla MoussaDieng, Lidia Vilar, Sara Villa iManuel Martínez, i l’informà-tic Sergi Font.També es van incorporar afinals d’any l’adjunt a la gerèn-cia de l’ICS-IAS, FrancescIglesias, i la directora assis-tencial del projecte CIMS,Ana Ochoa. El mes de març,assumirà la direcció deRecursos Humans MartíMasferrer.Han obtingut lajubilació definitivaLes psiquiatres Remei Alberti Carmen Glòria Hortal; elsmetges Nizar Alekhwan i

Nezar Haj Younes; els i lesauxiliar d’infermeria MariaAssumpció Baquero, Ramo-na Chumillas, Luis CarlosGutiérrez, Antònia Mata,Esteban Zabaleta i MaríaAngustias Valenzuela; l’edu -cadora social María LucíaEchegoyen; la mosso de cui-na Concepción Jiménez, i lanetejadora Otilia Montalbán.

Han obtingut lajubilació parcialL’administrativa MargaridaBrun; els auxiliars d’inferme -ria Joan Carbó i María LuzMillán; la cuinera Inés Gabar-dino; la bugadera Encarna-ción Jaramillo i el portallite-res Josep Munné.

Felicitacions alsprofessionals quehan estat pares imaresEls i les psiquiatres IagoRobles, Sandra Cassas,Myriam López i MontserratSitjas; els psicòlegs i les psi-còlogues Josep Maria Font-bernat, Susana Romero iBeatriz Jiménez; els i lesauxiliars d’infermeria Merit-xell Brun, María AngustiasCano, Rosa Maria Galofré,Carlos Souto, Anna Moñino,Meritxell Molas, Gloria Mar-tín, Laia Guitart, Yolanda Fran-queira, Alícia Datsira i XavierGabarda; els diplomats i lesdiplomades en infermeriaHelena Bosch, Sara Cabezón,

Natàlia Casas, ElisabethMestres, Raquel Novillo, Emi-liano Castro, Ana Cortés,Alexandre de Tomàs, Mer-

cedes Fernández, MariaNeus Ferrer, Raquel Jiménez,Anna Maria Palomeras i

Esther Rodríguez; la treballa-dora social Merixell Baró; la

mediadora Hanan Boukhayar;el metges i metgesses DanielCastillo, Erick León, AliceCristina Sandrú i RaquelTulleuda; el perruquer AntoniOller; l’auxiliar sanitari SergiSarmiento; l’administrativaMaría Jesús Cárdenas; lafisioterapeuta Uxue Muez, il’auxiliar de serveis Marc Lla-hi.

Vint anys de FadesiaEl 21 de setembre, coincidint amb el Dia Mundial del’Alzheimer, l’entitat Tutelar FADESIA va organitzar unacte commemoratiu dels vint anys de la seva creació.La celebració, presidida pel conseller de Benestar Sociali Família, Josep Lluis Cleries, va tenir com a acte central

la conferència “La nostra partida: com guanyar la malaltiade l’Alzheimer. Estratègies per comprendre-la i conviu-re-hi”, a càrrec del Dr. Secundino López Pousa, cap dela Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències del’IAS. �

Jornada de Reflexió i debat de l’Agenda Llatinoamericana, a l’Hospital Santa CaterinaEl 22 de setembre es va celebrar a l’Hospital Santa Caterina la jornada anual de reflexió de l’AgendaLlatinoamericana Mundial, centrada aquest any en el lema de la nova campanya: “L’altra economia”.Després de la intervenció de la psicòloga social Zeta Figa Sastrener, es va obrir un debat sobre eltema. L’Hospital va acollir durant uns dies una exposició sobre “L’altra economia”. �

En Josep Aguacil es jubilaEn Josep Aguacill va cumplir el 8 de desembre 65 anys. Per aquest motiues jubila i per celebrar-ho va convidar als professionals de l’IAS més propersa la seva tasca a un refrigeri. En Josep va rebre una placa de record delscompanys i diferents obsequis pel seu anirversari. Per molts anys, Josep! �

Agraïments

A l’equip de la Residència Els Til·lersFa pocs mesos, la Residència els Til·lers va externalitzar un dels usuaris quefeia anys que a l’Hospital. Es diu Ramon. Els seus pares, en Jaume i la Fina,van escriure una carta molt maca d’agraïment a l’equip per la manera comha tractat, cuidat i estimat el seu fill aquests anys. L’equip us convida a lle-gir-la. Està disponible a la intranet de l’IAS.Al Sr. Vicenç BordesEl Servei de Discapacitat Intel·lectual vol deixar palès a través de l’Actual elseu agraïment al Sr. Vicenç Bordes per la seva generositat i pels serveisprestats cap als usuaris del Servei. �

39

L’ACTUAL/ SETEMBRE 2012/FEBRER 2013Gent de l’IAS

Entrevista a Marisa Evangelista,secretària de PresidènciaLa Marisa Evangelista ha rebut el reconeixement per part del’IAS pels vint-i-cinc anys treballats a l’empresa. Gairebé tot elpersonal coneix la seva faceta al capdavant de la Secretaria dePresidència, però poques persones saben els seus inicis a lainstitució. Durant l’entrevista hem intentat descobrir algunssecrets dels presidents amb qui ha treballat colze a colze duranttots aquests anys, però com a bona professional que és, no ensels ha revelat! La Marisa coneix una part molt significativa del’esdevenir de l’IAS, però de tot el que ha viscut aquest temps elque més valora són les persones que ha conegut i que ara, comella diu, “sento com si fossin la meva família”.

- Vint-i-cinc anys, unes quantes batalles per ex-plicar...- Ui! La meva primera feina a l’IAS no va ser coma secretària de Presidència, sinó que se’m va con-tractar per realitzar tasques d’inventari a l’HospitalSanta Caterina, i després, quan es van adquirir elsprimers ordinadors, els Amstrad, se’m va enco-manar formar el personal que en aquell momenttreballava a l’administració en el funcionamentd’un prehistòric programa de tractament de text,el LocoScript; en Martí Pasqual i en Candi en vantreure un bon rendiment!- Els lectors segur que esperen que descobreixissecrets dels presidents.- Els meus primers anys a l’IAS presidia la institu-ció el senyor Joan Arrú; jo encara no treballava aServeis Centrals, ubicats aleshores al carrer Sé-quia. La meva època presidencial va començar ales oficines de la plaça Marquès de Camps, ambel senyor Frederic Sunyer, que precisament emconeixia des de petita perquè som del mateixpoble, Palafrugell. Haig de dir que tots els presi-dents m’han tractat molt bé, en aquest sentit heestat una privilegiada. - Què recordes més de l’època del president Sun-yer?- D’aquests anys, nou!, recordo el caràcter familiarde les relacions a la feina i la intensitat de la lluitadel president i del gerent, en Martí Masferrer, peraconseguir convèncer a tothom de la necessitatd’unes noves instal·lacions per a l’Hospital SantaCaterina i del que això representaria per al pro-jecte de reforma de l’antic psiquiàtric. Un canviimportant per a nosaltres va ser el pas de ser ges-

tionats per la Diputació a ser-ho per la Generalitat,ja com a empresa pública. Del president Sunyerpuc dir que era una persona molt propera i moltintel·ligent. Un gran savi, i com a savi, també unamica despistat. Va apostar pel Santa Caterina i vafer possible que el projecte anés endavant.- Després d’un període de transició presidit en fun-cions pel senyor Ramon Llibre i pel senyor JosepMaria Padrosa, Sanitat nomena president de l’IASun empresari. Com era el senyor Max Marcó?- Amb la mirada ho deia tot. Recordo d’ell la co-rrecció i la sensibilitat cap a les persones amb ma-laltia mental; gran persona. Vaig treballar-hi vuitanys; vam viure l’època dels enderrocs i de cons-trucció dels primers edificis del Parc Hospitalari;les reunions cap aquí i cap allà amb tots els im-plicats... El senyor Marcó va deixar el Santa Ca-terina acabat i inaugurat. Aquest és el seu llegat.- Anècdotes...- N’hi ha moltes, però ara em ve al cap aquella delbolígraf desaparegut durant l’acte oficial de la po-sada de la primera pedra del Parc Hospitalari.Havia de signar el president Pujol, però el bolígrafpreparat no era al lloc previst; posteriorment vamveure en una foto que el tenia a la mà un membredel seu seguici... Així que el president de la Ge-neralitat va haver de signar amb un “Bic”. Aquellafesta que vam organitzar per celebrar que de ve-ritat tot anava endavant la recordo amb molt d’a-fecte. Te’n recordes? - Any 2004, la presidència de Tomàs Sobrequés.- L’etapa del senyor Sobrequés i de la gerència deldoctor Lluís Franch ha estat el trajecte final de laconfiguració del Parc Hospitalari, amb l’execució

de l’última gran obra que quedava per fer, el Cen-tre Sociosanitari La República. Un president ambmolt de caràcter i alhora molt humà. Amb ell hetreballat molt i també he rigut molt. Un dia, en unmoment de relax, conversant a les portes de l’e-difici Els Til·lers, hi havia amb nosaltres un delspacients del Parc, en Jesús, segur que moltespersones saben de qui parlo. Com tantes vega-des, aquell dia també va venir a buscar-me lameva filla Irene sortint de l’institut. En Jesús,adreçant-se a ella, li va dir: “Et vols casar ambmi?”. La Irene, que era molt múrria, li va respon-dre: “Sí, però aquesta (referint-se a mi) serà lateva sogra”; i en Jesús, tot segur, li va respondre:“Val, doncs primer matarem la sogra!”... D’aques-tes estones en teníem moltes. - Any 2011, l’actual president, el doctor Joan Pro-fitós.- Al doctor Profitós jo ja el coneixia com a directordel Banc de Sang i Teixits de Girona i vaig teniruna grata sorpresa quan se’l va nomenar presi-dent. És una persona molt propera i hi treballo agust, malgrat que ens toca viure moments eco-nòmics molt difícils i tots estem molt preocupats.D’altra banda, penso que tenim per davant un pro-jecte que ens ha de servir per millorar tot el quepuguem. - Sé que volies fer un agraïment...- Sempre dic que el millor que m’ha passat a lavida és la meva filla Irene i entrar a treballar al’IAS. Aquí hi he conegut persones que són veri-tables amics i que sento com si fossin la meva fa-mília. M’han cuidat en els moments més difícils.T’ho dic, de veritat, amb el cor.

L'Actual 50

Documents

Transcript of L'Actual 50