L’ENSENYAMENT AL MASNOU (1825-2008) · 2009-11-02 · Dedicat a la figura del mestre, i en...

L’ENSENYAMENT AL MASNOU(1825-2008)

L’ENSENYAMENTAL MASNOU(1825-2008)Francesc Fàbregas i Cardona

Edita: Fundació la CalàndriaC. Dr. Agell, 5. 08320 El MasnouTel. 93 540 40 72www.lacalandria.cat

Disseny gràfic i maquetació: Josep PuigFotografies: Josep PuigCorrecció de textos: Àngels GayetanoProducció: Ramon Ruiz Bruy

Portada:Imatge de la 2a classe del curs 1933-1934 del col·legi Ocata. El professor és en Josep Pericot Llorensí.

Dipòsit Legal: ??????????????

NOTA: cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o tramesa, per cap mitjà electrònic, químic, mecànic, òptic, de gravacióo fotocopiat, sense prèvia autorització dels autors i dels qui han cedit les imatges.

L’ENSENYAMENT AL MASNOU(1825-2008)

Francesc Fàbregas i Cardona

Fundació la Calàndria

Dedicat a la figura del mestre, i en particular a tots aquells mestres que han ensenyat i ensenyen al Masnou,

i que han fet i fan de la seva feina una dedicació exemplar d’esforç, qualitat i humanitat

envers els seus alumnes. A tots ells, el meu agraïment més sincer.

Viure és batallar amb els nostres esperitssituats en el nostre cor i en el nostre cervell.

Escriure és, en canvi, assentar-se i jutjar-se un mateix.

Henrik Ibsen

ÍNDEX

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Història de l’ensenyament a Espanya a partir del segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19L’educació al segle XX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25L’ensenyament a Catalunya durant la segona República (1931-1939) . . . . . . . . . . . 29L’ensenyament al Masnou durant la segona República (1931-1939) . . . . . . . . . . . . 45L’escola franquista (1939-1970) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61Llei d’Instrucció Pública (1857) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67Llei General d’Educació i Reforma Educativa (1970) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77Estadística dels centres escolars del Masnou (1974-1988) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu - LOGSE (1990) . . . . . . . . . . . . . . . 89Ensenyar o Educar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93Normalització lingüística a les escoles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95Concurset de trasllats de mestres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101Centre Educatiu del Baix Maresme (1992) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105Centre de Formació d’Adults del Masnou (1979) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111Col·legis que hi havia al Masnou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123L’Acadèmia Bosch (1950-1981) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127La Cooperativa Escolar Marinada (1969-1988) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133

Escoles infantils que hi ha actualment al Masnou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149– Llar d’infància Rita Terradas (1967) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151– Escola bressol Petit Vailet (1999) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157– Escola d’infants Bambi (2001) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161– Escola bressol Sol Solet (2005) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165Col·legis que hi ha actualment al Masnou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171– Col·legi Ocata (1840) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173– Col·legi la Immaculada de les Escolàpies (1852) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 229– Col·legi Sagrada Família d’Urgell (1914) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 245– Escola Bergantí (1968) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 259– Institut Maremar (1969) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 275– Institut Mediterrània (1977) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 309– Col·legi Rosa Sensat (1978) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 335– Col·legi Lluís Millet (1978) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 363– Col·legi Ferrer i Guàrdia (1982) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 393– Col·legi Salvador Espriu - Marinada (1988) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 413

Història de la Rosa Sensat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 429Medalles de la vila concedides i relacionades amb l’ensenyament . . . . . . . . . . . . . . . . 433Pressupostos municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 439Alcaldes i regidors d’Ensenyament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 441Relació de nens i nenes de 6 a 14 anys (1954) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 443Un correu electrònic als mestres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 457Agraïments de l’autor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 459Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 461

PRÒLEG

Tot quan tu necessites és en tu mateix. Fun Chang

Què és educar? Em faig aquesta pregunta mil i una vegades sense saber què contestar.Tornem-hi, que potser només ha estat l’impacte inicial: què és educar? De fet, el méscuriós és que tinc (com cadascú) centenars de possibles respostes a aquesta pregunta; aixíés, moltes idees em vénen al cap només de pensar en aquesta paraula. Potser, al cap i a lafi, educar és tot plegat: tot el que fem cap als altres i tot el que ens aportem els uns alsaltres. Però, aleshores, és tot tan senzill? O se’ns demana una reflexió molt més comple-xa i concreta?

En primer lloc, i ja d’entrada, els éssers humans ens trobem dins d’un ambient físic isocial on, essent-ne conscients o inconscients, tenim el do de poder influir (educar) a l’al-tre i que, a la vegada, aquest altre ens influeixi (eduqui) a nosaltres. Podríem dir-ne, unprocés recíproc.

Succeeix així en els éssers humans. Però, i en la resta d’éssers vius? Quan parlem d’e-ducar, ¿és només una característica específica dels humans, o els altres éssers vius del pla-neta també en gaudeixen?

Permeteu-me que m’aturi un moment en aquest punt. Suposo que necessito aclariridees per poder seguir avançant en el tema que tenim entre mans. A veure: si tant en unscom en altres l’acció d’influenciar existeix, aleshores ¿es podria parlar de diferències al’hora d’educar entre els éssers humans i la resta d’éssers vius? Som diferents a l’hora d’e-ducar? Busquem el mateix quan eduquem? Allò que volem transmetre coincideix, tanten els éssers humans com en els altres éssers vius? Les necessitats són les mateixes en unsi altres?

Si agaféssim la màquina del temps, veuríem que des de la prehistòria fins ara, el segleXXI, l’ésser humà ha anat desenvolupant (a diferència de la resta d’éssers vius), el que joanteriorment he anomenat com a «do»; així és, un fet que fa de l’ésser humà un ésser únici especial. Espero estar d’acord amb tots i totes que aquest «do» màgic que se’ns ha rega-lat ha estat el de la paraula.

Un cop acceptat, millorat i treballat aquest do, un cop l’ésser humà ha evolucionatfins al punt de tenir cobertes totes les seves necessitats bàsiques i no patir per fer-hi front,ha estat aleshores quan, des de ja fa segles, els humans ens hem començat a donar dife-rents plaers. I un d’ells és el d’aprendre i conèixer la història dels nostres avantpassats: elconèixer com hem arribat fins aquí i el per què som així. I aquest fet només es pot donarper mitjà de la paraula.

Nosaltres, els éssers humans, hem creat aquesta cultura de transmetre tots els conei-xements i avenços que hem anat fent, i fem, a les nostres futures generacions. En el fons,d’elles depèn tot el que hem anat creant i enfortint durant milers d’anys. Les noves gene-racions són les següents per mantenir tot allò que han heretat i, en el fons, se’ls demanaque segueixin evolucionant i realitzant nous descobriments.

Però si em permeten, abans de continuar, necessito fer una altra reflexió.

9PRÒLEG

Quan parlem d’educar, amb quina visió ho fem: ¿tenint present els nostres infantsnomés com a futurs hereus del nostre món i continuadors dels nostres projectes, o coma persones amb sentiments i sensacions propis, i diferents als nostres, que reben tot unseguit d’informacions que per nosaltres són essencials? És a dir, quan volem educar¿partim del context social i cultural dels infants (i, per tant, dels seus interessos), o ensés indiferent aquest aspecte, perquè ens preocupem més dels coneixements que volemtransmetre?

Aquesta cultura hereditària inicial es troba a l’escola; aquesta necessitat de poder trans-metre coneixements i informació als petits de la societat s’ha tornat un pilar o objectiucabdal per als adults.

Però, en aquest punt, em pregunto: en el fons, tot i que les nostres necessitats bàsi-ques estiguin cobertes, ¿aquest interès en transmetre els coneixements no seria, en el fons,una manera més de lluitar per la nostra pròpia autosubsistència? ¿La resta d’éssers vius nos’esforça ja (de maneres diferents) per evolucionar i per ser més resistents als canvisambientals i/o a l’amenaça dels seus predadors?

Així doncs, tornem a plantejar la pregunta: en la seva essència, ¿l’educació dels éssershumans i de la resta d’éssers vius del planeta es distancia tant de com ens pensem o ensvolem fer creure? Si més no, no cal dubtar (i ja ho hem vist) que la diferència entre unsi altres rau en la construcció, per part de l’home, d’un sistema exclusiu per transmetre,de generació en generació, els coneixements del passat.

Sembla que ja anem trobant un camí a tot plegat. Ha sortit, fins ara, en un parell d’o-casions, la idea d’una cultura de transmissió de coneixements. Tots i totes nosaltres enformem part i som, a la vegada, agents actius i agents passius dins d’aquesta maquinària.Aquests nosaltres engloba tots els moments de la nostra vida; però el moment clau i ini-cial de tots ells és el de quan érem uns infants.

Suposo que si cadascú fes una reflexió de la seva llarga escolarització, sortirien moltsrecords. Records en forma d’adjectius, de sentiments, d’emocions, d’experiències, devivències, d’anècdotes, de detalls… (tant des d’un punt de vista positiu com des d’unpunt de vista negatiu). I d’entre tots aquests records, segurament, ens quedaríem amb uno dos moments que, per cadascú de nosaltres, haurien significat molt més del que enspensem.

I aquí és on jo vull arribar. Tots aquests records íntims, personals i intransferibles quees troben dins del nostre paquet d’alumne, ens poden ajudar a fer veure que aquests nohan de ser sempre pròpiament educatius; així és, aquests records poden fer referència arecords socials, personals, maduratius… Fins i tot, podríem parlar de records que, possi-blement, ens han influenciat molt més a l’hora d’escollir un camí o un altre de la nostravida que no pas els altres records que anomenaríem estrictament educatius.

Però, ens hem parat alguna vegada a pensar què ha estat per nosaltres (per cadascú denosaltres) la nostra estada en una escola? o en un institut? o a la universitat? La pregun-ta no tindria més transcendència si no fos perquè, en aquests llocs físics i geogràfics, se’nsdetermina el nostre ésser, la nostra manera de veure i d’entendre la societat que ens hatocat viure, i de construir el futur que tenim davant nostre.

Ara, si em permeten, proposo fer un exercici de memòria. Si us plau, per uns breusmoments, pensem en la nostra etapa escolar…

Quan parlem d’educació, per què no podem parlar de les ganes que teníem per sortiral pati i jugar a futbol amb la pilota que havia portat un nen de la classe? La necessitat de

10 PRÒLEG

córrer, de jugar en grup i establir unes normes; saber respectar les condicions del joc,saber guanyar i/o saber perdre. El joc és una de les primeres formes de relacionar-se delsinfants envers el món que els envolta.

Quan parlem d’educació, no podem deixar de parlar d’aquell/a millor amic/amiga ide qui tenim un dels millors records de la nostra vida. Agafar confiança amb una perso-na i poder explicar-li tot allò que necessitàvem dir i no sabíem com; el compartirmoments de tot tipus, bons i dolents; el saber respectar el seu punt de vista i intentarentendre’l... Tot això era un primer contacte amb el valor del respecte envers l’altre: res-pecte pels seus punts de vista, respecte pel seu caràcter, respecte per les seves ideologies...

Quan parlem d’educació, ¿no podríem parlar també de la necessitat d’anar a l’escolaa veure els amics i amigues, i canviar els cromos de moda, jugar a bales, o explicar-los lanostra última aventura? Una aula no només eren les quatre parets que ens veien créixeri aprendre; la necessitat de saber que formaves part d’un grup, de saber que entre tots itotes us ajudàveu i compartíeu aniversaris, festes, victòries i derrotes, aprovats i no apro-vats…

La importància de la companyonia entre tots i totes, el fet de compartir tot el que enspassava... Ens consideràvem iguals, els uns als altres; sí que teníem maneres de fer dife-rents i caràcters també ben diversos, però entre tots fèiem pinya i ens necessitàvem els unsals altres.

És aleshores quan apareixia aquella necessitat de comunicar-se per sentir-se escoltat iper saber que formaves part d’un grup de persones iguals que tu. Lluitaves per buscar lamanera per integrar-te en el grup, per conèixer els ideals dels altres i els teus propis.

Quan parlem d’educació, també podríem fer referència a aquell/a mestre/a que ens vasaber transmetre molt més que un logaritme, molt més que la llei de la gravetat o moltmés que la norma per accentuar les paraules agudes. No només coneixements, sinó tambéaquella curiositat per conèixer, per investigar; aquella idea tan bàsica del fet que, abansque res, som persones i la bona actitud és el primer esglaó per triomfar en la nostra vida.Aquella persona de la qual recordes la seva rectitud, però a la vegada aquell sentit de l’em-patia que la va fer apropar-se a nosaltres.

Quan parlem d’educació, també tindria sentit poder parlar del primer i inigualableamor de la nostra vida. Aquell noi o aquella noia que ens feia sentir especials a dins del’aula, ja sigui per veure els seus ulls plens d’il·lusió o contemplar la seva rialla que ensdesfeia. Sempre serà el primer amor. Irrepetible. El més especial. Controlar les reaccionsdel nostre cos era impossible, perquè els nostres sentiments es barrejaven amb d’altres iens feien estar alterats.

Per poder créixer necessitem, en primer lloc, conèixer el nostre propi cos. El sentimentpur, l’amor, ens donava una nova perspectiva de la nostra vida, una nova experiència queens feia entrar en el món dels adults. Començar a conèixer el propi cos per poder enten-dre’l. Com podem oblidar aquells moments on lluitàvem entre la innocència «de sortirde l’ou» (com es diu popularment) i el mostrar-nos prou madurs per poder seduir-lo oseduir-la? Malgrat que la majoria d’aquests sentiments ens han quedat íntimament guar-dats, no podem amagar la seva gran vàlua.

Quan parlem d’educació, ens hauríem de referir al viatge de fi de curs que, potser peralguns, era el primer cop que marxaven sense els pares i mares, i el primer amb els seusamics i amigues. Un primer contacte amb l’autonomia i amb la independència: enfron-tar-se al món un mateix. El començar a resoldre petits problemes quotidians un sol, sense

11PRÒLEG

el suport proper dels familiars. Començar a sentir que un mateix era el protagonista deles seves pròpies decisions i acceptar les possibles conseqüències dels seus actes.

Quan parlem d’educació, potser hauríem de recordar el mal tràngol que ens va fer pas-sar un examen: aquells nervis que començaven per la panxa i s’anaven apoderant, de micaen mica, de tot el nostre cos. Però, d’alguna manera, acabaves treien idees d’on fos, o t’ar-riscaves a fer preguntes amb gestos perquè el company o companya del costat et donés laresposta adequada.

Buscar-te la vida per tirar endavant; fer front a una situació complicada i prendre unadecisió, correcte o no. Saber utilitzar els recursos disponibles en un moment determinati treure’n profit. Era tot un treball personal per poder prendre consciència que, per avan-çar i evolucionar un mateix, era obligatori voler-se superar una mica més cada dia. Peraixò, sempre acabaves dient: «Per al proper examen estudiaré un mes abans».

Quan parlem d’educació, també podríem referir-nos al sentiment que tenies quan eresel gran de l’escola, quan els altres nens i nenes dels cursos inferiors et miraven, t’admira-ven i tu et senties important. Era el moment on descobries el que volia dir ser observatpels altres i, d’alguna manera, veure’t amb l’obligació de mantenir un rol d’adult; sentir,en l’aire de l’escola, la responsabilitat d’ajudar i mostrar-te madur davant dels altres alum-nes i/o mestres.

La responsabilitat i la maduresa venien inclosos amb l’edat. I és que, la veritat, ser elgran de l’escola no era qualsevol cosa... No! De dins nostre en sortia tot un seguit debones accions, de bones paraules i, per altra banda, et senties respectat i algú a qui es teniaen compte.

Quan parlem d’educació, també podríem explicar els primers símptomes d’indepen-dència que ens proporcionava l’estudiar en un institut: tenir l’excusa d’anar a estudiar ala biblioteca del poble (per estudiar o per fer un treball), o de tornar a casa sense pressa,i pel camí que tu volies.

Anar a l’institut ens feia entendre la importància que tenia saber distribuir-se bé eltemps: poder realitzar totes les feines de l’institut i, per altre banda, quedar amb els amicsi amigues. Així és, en aquell moment entraves en aquell joc on si els resultats de l’insti-tut eren bons i acceptables, rebies a canvi un mica més d’independència i confiança delspares i mares per gaudir més del teu temps d’oci. És veritat que era una arma de dobletall, però sempre acabaves entenent que si tenies un bon rendiment escolar, la compen-sació era molt agradable.

Tot això i moltes més coses i moments que m’he deixat formen part de l’etapa escolarde cadascú de nosaltres. I ara torno a fer la pregunta: què és educar? Tots aquests recordsesmentats fins ara fan referència a l’aspecte més personal de l’escolarització d’un mateix.

L’educació, hem vist, no només és un notable o un insuficient, un «Progressa Adequa-dament» o un «Necessita Millorar»; no és només un 4,8 o un 8,6. No podem respondrea la pregunta «què és educar?» només parlant d’unes notes que es donen cada cert temps.L’educació no només és BUP, FP o Batxillerat, no només és matemàtiques i educaciómusical. Tampoc seria representatiu parlar d’educar tot centrar-nos només en les assigna-tures que té un individu en una etapa o en una altra. L’educació no només són els exà-mens de juny o les recuperacions de setembre. Respondre la pregunta «què és educar?»no es pot centrar només en parlar sobre el tipus d’avaluació i/o en quin moment es fa.L’educació no només és l’EGB o la LOGSE. Poder arribar a definir què és educar va mésenllà de totes les lleis establertes abans o d’ara, o les que vindran.

12 PRÒLEG

L’educació no només és pública, concertada o privada. Parlar de «què és educar?»supera la diferència del lloc on es puguin realitzar els estudis i de quin tipus ideolò-gic poden ser.

L’educació no només és un edifici. No podem englobar el fet d’educar dins d’unaestructura arquitectònica, sigui quina sigui l’edat destinada als alumnes.

L’educació no només és fer una Llicenciatura o una Diplomatura, o fer un Cicle For-matiu de Grau Superior o un Màster. La definició que busquem per saber què és educarno se centra en el tipus de títol que pugui obtenir una persona en acabar uns estudis.

Què és l’educació? Què és ser educat? Què és educar? (tots eduquem en aquest món,no cal que siguem mestres). L’educació va més enllà de les infinites respostes que podemdonar a aquestes preguntes. Cadascú en té una de diferent i, sense cap dubte, és la seva ila que realment li val. No necessita que ningú li contesti per ell.

Suposo que necessitaríem temps si volguéssim buscar una resposta que ens satisfés atots i a totes. Seria inútil. Tots veiem i entenem les coses que passen segons la nostra per-cepció.

Així doncs, torno a preguntar: què és educar? Què busquem, doncs, en el fonsd’aquesta paraula? Quina és l’essència de l’educació, siguem on siguem, siguem comsiguem? És lògic fer una reflexió i una valoració de l’educació des del punt de vistamés estricte. És veritat que és necessari valorar les normatives, les lleis, la filosofia,la manera d’avaluar els alumnes… Però el que no ens pot fer ningú és valorar l’al-tre part de l’educació: la vivència de cadascú. Per aquest apartat, tinc el plaer de dir-los que han de ser vostès mateixos qui busquin un moment i reflexionin com lavaloren.

En aquest llibre se’ns dóna el recull objectiu de la informació en tot l’àmbit educatiudel Masnou des de fa anys i de tot el context sociocultural que l’ha envoltat. Llegir-lo enspot ajudar a confegir una primera opinió sobre com s’ha format la institució educativadel Masnou. Ens pot ajudar a trobar noves pistes o nous camins de l’educació. Podementendre el per què estem aquí i com hi hem arribat.

En una primera part, el llibre mostra tot el marc històric i educatiu que ha tingut l’en-senyament català (i, de retruc, el masnoví) des de mitjans del segle XIX. I posteriorment,ens ofereix una segona part més sentimental, perquè l’autor ha realitzat una profundarecerca històrica de tots i cadascun dels centres educatius masnovins. En aquesta part, totsels masnovins i masnovines, podem recordar la nostra estada en aquests centres i conèi-xer més interiorment la seva història.

Per acabar, he de reconèixer que em resulta difícil, després de tota aquesta reflexió i detot aquest munt de preguntes, poder establir una definició d’educació. Tot i així espero,amb il·lusió, que tant a vostès com a mi mateix ens hagi ajudat tot això a acostar-nos unamica més a la difícil definició d’educar, així com també espero que, aquesta reflexió, enshagi ajudat a pensar com volem l’educació dels nostres fills i filles.

Per altra banda, com a mestre, sí que puc afirmar i compartir un coneixement que heviscut i que, per sort, sento cadascun dels dies de la meva vida: els infants ens donen cosesmàgiques que només ells poden transmetre; a vegades, però, només falta que els enten-guem, que sapiguem què volen, que els escoltem i que se sentin escoltats.

Jordi Fàbregas FlòMestre i antropòleg

13PRÒLEG

INTRODUCCIÓ

Per comprendre les coses senzilles es necessita una ànima molt gran. Arturo Graf

Haig de dir que he estat una persona bàsicament afortunada en aquesta vida.He nascut al Masnou, he passat la meva infantesa, la meva adolescència i m’he fet gran

al Masnou. L’any 1970 em vaig casar, i entre la meva dona i jo vam crear una família, dela qual van néixer tres fills que són el nostre patrimoni i la nostra alegria, l’Alexandra, elJordi i la Montserrat. L’any 2005 vaig començar una nova etapa en el Masnou, la de jubi-lat i la de ser avi, per tant, la de tenir cura dels meus néts Clàudia i Marc.

Quant a la meva vida professional, els últims trenta-vuit anys i escaig de treball hanestat a l’Ajuntament del Masnou. Vaig entrar a treballar a l’Ajuntament del Masnoul’any 1967, en temps de la dictadura i sent alcalde el senyor Salazar. Em van contractar il’any següent vaig aprovar les oposicions per ser secretari de l’alcalde i auxiliar del secreta-ri de l’Ajuntament. L’any 1972 va entrar un nou alcalde, el senyor Miquel Humet, i vaigcontinuar sent el seu secretari particular, fins que l’any 1979, establerta ja la democràcia aEspanya i després de les eleccions municipals, va entrar el senyor Josep Azuara com alcal-de. Vaig posar el meu càrrec a la seva disposició per tal que ell triés el seu secretari parti-cular, que normalment és personal de confiança i del mateix partit, però ell va voler quejo continués en aquest càrrec, i així va ser. Per tant, vaig viure molt intensament la prime-ra legislatura democràtica a l’Ajuntament del Masnou. Hi havia un pacte democràtic entreels partits polítics. El partit que obtingués més vots tindria l’alcaldia i la resta de partitstambé formarien part del govern municipal. Va ser, per a mi, la millor fórmula municipalque es va trobar i jo, sense adonar-me’n, vaig ser en el lloc adequat en el moment oportú.

A part de ser secretari de l’alcalde, també em van nomenar cap de negociat d’un noudepartament que vaig anomenar Despatx Central. En aquest despatx es portava el següent:redacció d’actes de les comissions de govern i dels plens, sanitat i serveis socials, governa-ció, cultura, ensenyament, joventut, esports, personal, medi ambient, comerç i un llargetcètera. O sigui que llevat d’obres i urbanisme, àrea econòmica i padró d’habitants, totpassava pel Despatx Central, del qual sempre n’he estat molt orgullós i també per havertingut el plaer i el goig de poder treballar amb unes amigues i col·laboradores fantàstiquescom la Diana Sanz, la Carme Villà, la Ma Àngels Serarol, l’Anna Vives, l’Aurora Mateu,la Glòria Parés, la Marta Esteve, la Fina Vendrell, la Rosa Illa, l’Hali Diallo, la MartaManen i la Pilar Morales.

Haig de dir que des que vaig entrar a treballar a l’Ajuntament i fins l’any 1998 que elDespatx Central es va disgregar, vaig portar els expedients de tots els col·legis que actual-ment té el Masnou, a excepció de l’Ocata, les Escolàpies i la Sagrada Família per ser els dosprimers centenaris i el tercer ho serà d’aquí a poc temps. Per tant, he viscut el naixementde tots els altres, incloent-hi els dos instituts.

La Regidoria d’Ensenyament va ser per a mi tot un repte. M’hi sentia molt bé, m’agra-dava poder ajudar i col·laborar en totes aquestes institucions. Vaig viure molt de prop els seusproblemes. Crec que, o almenys és el que volia, m’hi vaig implicar al màxim perquè crec en

15INTRODUCCIÓ

l’ensenyament, crec que els centres d’ensenyament són molt importants per a qualsevolpoblació, ciutat o país. Pensava que s’havien de cuidar al màxim per tal que la seva dedica-ció fos el més rendible possible i trobessin sempre en l’Ajuntament un lloc de suport per aqualsevol tipus de situació adversa, com poden ser les administratives, de funcionament, etc.

Tots els ministeris i conselleries són importants, però per a mi n’hi ha dues de trans-cendentals, ja siguin de l’Estat o de les Comunitats Autònomes, i són Salut i Ensenya-ment. Pot ser que algun govern els canviï de nom i els anomeni Sanitat i Educació iCiència. Normalment depèn sempre del color polític que mani o de la persona que enté la responsabilitat.

Salut, perquè em sembla que tothom estarà d’acord en allò que diem vulgarment: lasalut és el primer. I és cert que si no tenim salut, poc podrem pensar en desenvolupar lesnostres activitats al ritme que voldríem.

El segon en importància, per a qualsevol govern ha de ser l’ensenyament. Tot governha d’estudiar conjuntament amb els professionals de l’ensenyament i pares d’alumnes elseu estat actual, proposar, projectar, planificar l’entrada dels nous reptes, de les noves fór-mules d’ensenyament, legislar tot el que s’ha aprovat i, una vegada publicades les disposi-cions pertinents, s’haurà d’aportar la part econòmica necessària per tal que amb alegria iamb interès es puguin desenvolupar els continguts de les referides disposicions. Tot aixòpensant sempre en la integració de l’alumnat dins la societat on es desenvolupa, o sigui,dins el seu entorn més immediat. Tot això és apostar pel futur d’un país.

A vegades no cal inventar coses, cal veure que és el que funciona en altres països mésavançats i copiar el que estan fent, encara que a vegades copiar bé sigui tot un repte i unadificultat difícil d’assumir. En una qüestió tan important com és l’ensenyament dels nos-tres fills, tots n’hem de formar part, tots hi hem d’ajudar, tots hi hem de col·laborar, peròel capdavanter ha de ser el govern del país o de la comunitat autònoma que tingui les com-petències. És el que ha de fer el líder, el que ha de portar endavant les reformes necessà-ries. Si no és així, si no hi ha una voluntat clara i ferma per part del màxim responsable,poca cosa podran fer la resta.

Per les vivències viscudes durant tots aquests anys a l’Ajuntament del Masnou, ja siguiamb els alcaldes i regidors d’ensenyament del nostre Ajuntament; personal del departa-ment d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya; directors i directores i professoratdels col·legis i instituts de la nostra vila; associacions de pares i mares de tots els col·legis;personal subaltern i pares i mares que vaig atendre per diferents conceptes des del meu llocde treball, per tot això i per tot el que es va aconseguir tinc la necessitat d’escriure aquestllibre i explicar el començament de cada un dels col·legis, per tal que quedi constància dela voluntat, l’interès i algunes lluites guanyades per obtenir un millor servei en l’ensenya-ment. Resultat de tot això és el reguitzell d’edificis del Masnou dedicats a l’ensenyamentque són l’enveja de moltes poblacions.

Vull deixar molt clar que en aquest llibre no parlo mai de cap partit polític o del colorpolític a què pertanyen els càrrecs que anomeno. En aquest llibre el que vull destacar persobre de tot és la feina feta per unes persones que van estimar i estimen el Masnou. Lespersones ens movem pel sentiments i per la responsabilitat que tenim en els nostres llocsde treball, i això és el que val.

A vegades diem que la naturalesa és el més bonic que hi ha, i tenim tota la raó, però avegades l’home també ha fet coses molt boniques sense que ens n’adonem i penso que elscol·legis del Masnou en són un exponent, i dels quals n’hem d’estar molt orgullosos.

16 INTRODUCCIÓ

Ser mestre és vocacional

Quan el meu fill Jordi estudiava el COU, després d’acabar els tres anys del batxilleratsuperior a l’institut Mediterrània del Masnou, li vaig preguntar quina carrera li agradariaestudiar, i em va dir que no ho sabia. Vaig estar d’acord amb ell que per la seva trajectò-ria en els estudis, que havia seguit molt de prop, li agradaven més les lletres que les cièn-cies. Després de repassar diferents possibilitats d’estudis, no es va decantar per cap, pertant, una possibilitat que li vaig plantejar era que com que la seva germana Alexandraestava estudiant dret, doncs que potser seria bona idea que també ell estudiés aquestacarrera i que, en tot cas, si més endavant no li agradava, podria canviar per la que ell cre-gués més interessant. La contesta va ser contundent: No, no vull estudiar dret perquè ésde molta responsabilitat. Vaig quedar sense saber què respondre.

Va aprovar el COU i va entrar a estudiar la selectivitat sense saber, encara, què era elque volia estudiar.

Com qualsevol pare que vol el millor per als seus fills, vaig moure els fils en el campprofessional de l’ensenyament i em vaig dirigir al Centre de Recursos de la Generalitatque està situat en el col·legi Ocata, per tal de trobar els mitjans que poguessin resoldreaquest problema o, si més no, buscar l’ajuda que portés a bon camí la projecció del futurdel meu fill.

Als disset anys hi ha nois o noies que saben perfectament què és el que volen estudiarper poder-se preparar per al seu futur, però hi ha nois o noies que encara no ho tenenclar, i aquest era el cas del meu fill, i aquesta indecisió, lògicament afecta els pares ja queés un moment important per a la unitat familiar.

En el Centre de Recursos hi havia la seva responsable, la Maria Lluïsa, persona moltoberta i amb ganes d’ajudar i col·laborar, a més amiga meva des que va venir al Masnou.Li vaig explicar com ens trobàvem en relació a la indecisió del meu fill Jordi, i li vaig pre-guntar si hi havia algun tipus d’empresa en què, mitjançant un test, es pogués saber capa on es decantava un alumne per poder triar una carrera. Em va dir que sí, que hi haviaempreses especialitzades, però que en tot cas, primer li digués al meu fill que l’anés aveure, que tenia molta documentació de cada una de les carreres i que de ben segurpodria saber què és el que l’interessava.

I així ho vaig fer. Li vaig dir al meu fill que l’anés a veure, que l’ajudaria a saber quèera el que volia estudiar. Crec que van ser dues les sessions que va tenir amb la Maria Lluï-sa. El cas és que un dia el meu fill em va dir, tot il·lusionat, que ja sabia el que volia estu-diar. Ho va dir amb tanta seguretat que vaig comprendre que el camí estava obert i quela meva angoixa com a pare s’havia acabat. El primer que vaig fer és asseure i després livaig preguntar quina carrera volia estudiar. La contesta va ser la següent:

– Vull estudiar per a mestre.Sincerament haig de dir que vaig quedar de pedra, mai no hagués pensat que aques-

ta era la carrera que el meu fill Jordi volia estudiar.La meva contesta va ser que molt bé, que si aquesta era la carrera que volia estudiar,

doncs que endavant. Però li vaig fer una reflexió sobre el que havíem parlat anteriormentd’estudiar dret. Li vaig preguntar si fer de mestre no era de molta responsabilitat, i em vacontestar que no.

A continuació li vaig fer una altra reflexió: «No creus que tenir vint-i-cinc alumnesen una classe, en la qual tu seràs el mirall de tothom, i que depèn del que tu facis o la

17INTRODUCCIÓ

forma d’ensenyar un crèdit pot decantar el futur d’aquells alumnes? Creus que això noés tenir responsabilitat?»

La contestar va ser la mateixa però més contundent: «No papa, on vas a parar!»No vaig dir res més; vaig entendre que tenia fusta de mestre, i que havia de tirar per

aquest camí.Després d’aprovar els tres anys d’aquesta diplomatura, es va llicenciar en antropologia.L’any 2006 va aprovar les oposicions de mestre de la Generalitat de Catalunya, i està

exercint com a tal.

18 INTRODUCCIÓ

HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYAA PARTIR DEL SEGLE XIX

Una escola que no exigeix esforç als seus alumnes, segur que perjudicarà als que menysmedis tenen, i són aquests, principalment, a qui l’escola pot proporcionar un futur millor. Alicia Delibes

Faré dos apunts significatius del que passava a Espanya durant la primera meitat del segleXIX i es comprendrà l’enrenou que hi havia, tant pel que fa a la política com a la sevaeconomia.

El 1808 s’inicia l’anomenada guerra de la Independència. Napoleó, que no va reco-nèixer mai l’autoritat de Ferran VII, va aprofitar la crisi dinàstica que hi havia en aquellsmoments a Espanya i va començar una dominació francesa en tot el territori espanyolque va durar fins al 1813.

Posteriorment, durant el regnat del mateix Ferran VII, es va perdre el domini de lescolònies que tenia Espanya a Amèrica, menys Cuba i Puerto Rico.

Per tant és comprensible, com he comentat abans, que la política i la economia noestiguessin en el seu millor moment. L’ensenyança tenia el mateix panorama.

El control que l’església exercia sobre la cultura i l’educació es va mantenir durant totel segle XIX, encara que es produeixen diferents intents per part dels liberals d’aquellmoment, l’aliança de l’església amb els sectors conservadors i integristes va frenar les aspi-racions d’una ensenyança laica.

El 1845, amb la col·laboració de José de la Revilla, es presenta un pla per intentar l’ab-sorció, la regulació i la direcció de l’ensenyament per part de l’Estat, mitjançant un regla-ment força estricte pel que fa a l’ensenyament mitjà i universitari, però el liberals i elsradicals d’esquerra s’oposen al control de l’Estat en l’ensenyament, per tant aquest pla nova tenir cap èxit i no es va portar a terme, però va significar la primera incursió en l’en-senyament.

El 1851 es firma el Concordat amb la Santa Seu, el que significa el domini ecle-siàstic en l’ensenyament. Amb aquest acord l’església assumeix la funció de vigilàn-

19HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX

cia en tots els nivells de l’educació, com es posa de manifest a l’article 31 del referitConcordat:

[...] Su Majestad y su real gobierno dispensarán asimismo su poderoso patrocinioy apoyo a los obispos en los casos que lo pidan, principalmente cuando hayan deoponerse a la malignidad de los hombres que intenten pervertir los ánimos de losfieles y corromper sus costumbres, o cuando hubiera de impedirse la publicación,introducción y circulación de libros malos o prohibidos.

El 1854 el mateix José de la Revilla, va publicar un opuscle titulat: Breve reseña del estadopresente de la Instrucción Pública en Espanya, i que amb referència al Concordat diu:

[…] la primera, que por el Concordato quedan menoscabados los derechos y pre-rrogativas del poder temporal; la segunda, que el progreso de la instrucción civilserá detenido en su marcha, sino que también se verá reducida la enseñanza, prin-cipalmente la científica, al mismo lamentable estado de postración en que toda-vía la hemos conocido hasta el promedio del presente siglo…

En aquest opuscle també fa menció al fet que l’aplicació del Concordat deixa a les mansde l’església la instrucció pública:

No está lejos el día en que, siguiendo el sendero por donde hemos entrado desdeel año 1851, suceda lo que presiento. Y ay! de nosotros y de la futura grandezade España! Desaparecerán cuantas esperanzas nos hizo concebir la revolución deideas regeneradoras del siglo presente y seremos espectadores pasivos del engran-decimiento de las demás naciones, mientras todo lo esperaremos de la fecundasemilla de los seminarios, solamente útiles, si bien se organizan, para producirexcelentes pastores del rebaño de J.C.

Entonces el clero se hará dueño de la enseñanza; y no debemos perder de vista,que quien de ella se apodere se hará igualmente dueño del Estado […].

El senyor Revilla tenia raó, era un intervencionisme clar de l’església en l’ensenyament,que duraria més de cent anys.

El mateix any 1854 els progressistes van arribar al poder de la mà del general Espar-tero que va pactar amb el també general O’Donnell del partit centrista unió liberal, i undels punts importants que tenien per resoldre era crear una norma que tingués caràcterde Llei, que regulés la complexa trama de la instrucció per a la educació que hi havia enaquells moments a Espanya.

No va ser fàcil poder arribar a un consens per redactar la Llei de l’Educació a Espanya,a causa dels canvis polítics que tot sovint es donaven, però finalment es va redactar i apro-var la Llei d’Instrucció Pública, el dia 9 de setembre de 1857, coneguda també per la LleiMoyano, atès que el ministre de Foment era el senyor Claudio Moyano Samaniego.

L’any 1867, mort el general O’Donnell, el substitueix el general Serrano en el partitliberal, acostant-se als progressistes amb un propòsit comú, que era posar fi al regnat d’I-sabel II de Borbó. L’any 1868 hi ha una revolta que comença per Cadis i a la qual s’u-neixen ràpidament diferents zones del país. Isabel II marxa a França i comença el que es

20 HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX

va anomenar el Sexenni Democràtic, que va durar de 1868 al 1874.Es constitueix un nou govern presidit pel general Serrano i el general Prim com a

ministre de Guerra. Unionistes, progressistes i demòcrates configuraven el gabinet delnou govern que va convocar eleccions a Corts Constituents per sufragi universal i a l’anysegüent es va aprovar la Constitució de 1869, les seves principals característiques eren:

- Sufragi universal directe per als homes majors de vint-i-cinc anys.- Monarquia democràtica, limitant el poders del rei.- Poder executiu del Consell de Ministres.- Poder legislatiu de les Corts bicamerals, o sigui Congrés i Senat.- Poder judicial a càrrec dels tribunals.- Llibertat de cultes religiosos.

Les Corts va elegir com a nou rei Amadeu I de Saboya, fill de Victor Manuel II, rei d’I-tàlia, que va regnar de 1871 a 1873, desestimant així la continuïtat dels Borbons a Espa-nya, però el mateix dia que el Rei Amadeu I arribava a Espanya, va ser assassinat el gene-ral Prim, que era el seu principal suport. Van ser dos anys de molta inestabilitat políticaper les diferents opinions sobre la persona que realment hauria de regnar, la qual cosa vaportar a l’abdicació del rei a principis de 1873.

Com que no hi havia una alternativa reial clara, les Corts van proclamar la Repú-blica el dia 11 de febrer de 1873. Quatre van ser els presidents de la República en eltermini d’un any: Figueras, Pi y Margall, Salmerón i Castelar, cosa que demostra lapoca estabilitat política que hi havia; no obstant això, la Primera República dóna unimpuls a la llibertat en l’ensenyament. Per desenvolupar millor la Llei Moyano, es pro-mulguen els següents Decrets:

- Decret 21 d’octubre de 1868: defensa l’equilibri necessari entre l’educació pública ila privada. Dóna llibertat de càtedra i la necessitat d’estudis diferenciats per a perso-nes amb capacitats desiguals.

- Decret de 25 d’octubre de 1868: la segona ensenyança s’organitza com una amplia-ció de la primària. Queden regulades les facultats de Ciències, Dret, Farmàcia, Filo-sofia i Lletres.

El setembre de 1868 es celebra un congrés de la Internacional a Brussel·les que va fer unadeclaració de principis i de futur que en sembla que val la pena conèixer:

Ante la instrucción suministrada por las secciones desaparecerá otro de los manan-tiales de miseria, la ignorancia. No se trata de esa clase de instrucción reclamada avoz en grito por nuestros doctrinarios; sino de aquella que tiende directamentea formar hombres dignos; y como para ser tal es preciso ser trabajador e instruido aun tiempo, por ello es que los obreros reunidos en el Congreso de Bruselas en sep-tiembre de 1868, reclamaron la instrucción integral que comprende a la vez la cien-cia y el aprendizaje industrial. Más esa instrucción no pueden hoy proporcionarlalas secciones a causa de los estorbos materiales que a ello se oponen, y de aquíla necesidad de suplirla en cuanto cabe con la organización de meetings, conferen-cias y fundación de periódicos destinados a enseñar a los obreros los derechos delhombre y el camino de su reivindicación, destinados, en una palabra, a reunir losmateriales para el edificio de la sociedad futura.


Tot molt bones intencions, però el projecte tan ambiciós de la reforma educativa i la sevaescolarització no tira endavant i els que en surten beneficiats van ser les escoles privadesque estaven en mans de l’església i dels sectors més integristes del país. La debilitat polí-tica de les forces en el poder i la vinguda de la Restauració conservadora que va acabaramb la primera República, va retornar a l’església, i als referits sectors integristes, la direc-ció dels aspectes educatius a través de la renovada influència sobre l’Estat.

L’any 1874 el general Pavía dissolt les Corts i proclama la restauració dels Borbons aEspanya: Alfonso XII, fill de la reina Isabel II, és proclamat rei d’Espanya i l’any 1876s’aprova una nova Constitució que restaura la monarquia constitucional.

El 25 de febrer de 1875, el marquès Orovio, ministre de Foment, dicta un Real Decretque obligava els professors a presentar, davant l’autoritat competent, els plans d’estudi illibres de text, violant així el principi de llibertat de l’ensenyament. Ell mateix va dirigirals rectors de les universitats una circular que deia:

Que vigile V.S. con el mayor cuidado para que en los establecimientos que depen-den de su autoridad no se enseñe nada contrario al dogma católico ni a la sanamoral, procurando que los profesores se atengan estrictamente a la explicación delas asignaturas que les están confiadas, sin extraviar el espíritu dócil de la juven-tud por sendas que conduzcan a funestos errores sociales. […] Por ningún concepto tolere que en los establecimientos dependientes de eseRectorado se explique nada que ataque, directa e indirectamente, a la monarquíaconstitucional ni al régimen político, casi unánimemente aprobado por el país […]Si, desdichadamente, V.S. tuviera noticia de que alguno no reconoce el régimenestablecido o explicara contra él, proceda sin ningún género de consideración a laformación del expediente oportuno.

Hi ha una reacció clara d’alguns catedràtics contra aquesta circular que provoca que elgovern els doni de baixa dels seus càrrecs. Els catedràtics de la Universitat Central firmenuna carta col·lectiva de protesta que comporta que alguns d’ells vagin a la presó o sim-plement siguin desterrats.

Durant la primavera de l’any 1876 se suavitza l’actitud oficial i els catedràtics empre-sonats surten de la presó i els desterrats tornen, i comencen a treballar en un nou projec-te d’àmplia repercussió: la Institució Lliure de l’Ensenyament, que estava emparada en elreconeixement de la llibertat en l’ensenyament en la Constitució de 1876 i que havia decomençar les seves activitats el dia 29 d’octubre del mateix any.

El projecte inicial era el de fundar una universitat lliure que impartís una educació nodogmàtica que estava inspirada en el mètodes europeus més avançats del moment.Aquest intent va fracassar i els esforços es van centrar en l’ensenyament primari i mitjà,on es va introduir la moderna pedagogia racionalista, laica i humanista, seguint fonamen-talment el model anglosaxó, la qual cosa va suposar un nou estil en la relació entre mes-tres i alumnes, i un interès desconegut en el país per la seva renovació didàctica.

Però la Institució Lliure d’Ensenyament, que tantes repercussions va tenir durant elsprimers temps de la Restauració, va quedar dominada totalment per l’ensenyament cle-rical i reaccionari. Els autèntics beneficiaris de la tan important llibertat d’ensenyamentvan ser l’església i les ordres religioses que tenien una important influència sobre la socie-tat i la política a través de l’adoctrinament de la joventut.


Des de la mort d’Alfons XII, l’any 1885, fins la Dictadura del general Primo de Rivera,establerta el dia 13 d’octubre de 1923, la política era molt inestable, els governs es suc-ceïen cada pocs mesos, per tant durant tot aquest temps la política educativa no va sergens coherent. Dins aquest període es van promulgar els següents Reals Decrets:

- Real Decret de 17 d’agost de 1901, que disposava que el pagament de les obliga-cions, tant pel que fa al personal com al material de les escoles públiques d’instruc-ció primària, serien a càrrec de l’Estat.

- Real Decret de 21 de setembre de 1902, que regulava la inspecció dels establimentsd’ensenyança no oficial.

- Real Decret de 24 de setembre de 1903, que regulava la creació d’una junta per al’ampliació d’estudis i investigacions científiques.

Durant la Dictadura del general Primo de Rivera i sent ministre d’Instrucció Pública iBelles Arts els senyor Eduard Callejo, s’efectuen reformes en els sistema educatiu pel quefa al batxillerat i a la universitat, atès que es va poder comprovar que els alumnes que arri-baven a aquests nivells d’estudis no estaven suficientment preparats, per tant es contem-plà la necessitat de coordinar l’ensenyança primària, secundària i universitària.

En aquesta reforma cal contemplar dos apartats importants i que són els següents:- El batxillerat tindria un any de preparatòria, quatre anys per a un batxillerat general

o politècnic i dos anys per al batxillerat universitari, que tindria les especialitats deciències i lletres.

- S’incorporen les assignatures d’educació física, obligatòria en els tres nivells, i l’assig-natura, obligatòria també, de religió.

El ministre Callejo va ser acusat d’afavorir l’ensenyament privat, sobre tot el religiós, enel nivells superiors de l’ensenyament. S’ha de tenir en compte, però, que en aquellsmoments l’ensenyament privat a Espanya, pel que fa a la secundària, era del 70% apro-ximadament.


L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX

El nostre ideal d’instrucció no és imposar coneixements perquè els alumnes els aprenguin o els posin en pràctica. El nostre ideal és aconseguir que els coneixements brollin d’unamanera activa. Joan Bardina

El segle XX esdevé el gran moviment reformador de la pedagogia, sobretot pel seu caràc-ter actiu. Els precursors d’aquesta educació innovadora van ser Nietzche, Stanley Hall,William James, Berson, etc. Encara que el veritable iniciador de l’anomenada educació novava ser Jean-Jacques Rousseau. Per alguns aquesta educació es basa fonamentalment en lapsicologia del nen i com molt bé va dir Rousseau: «el nen no és un home en miniatura».

Abans d’aquest moviment no és que s’ignorés sistemàticament el caràcter propi de lamentalitat del nen, era més aviat que quedava establert que la mentalitat del nen no eradiferent d’un adult. En si, el que es transmetia era l’experiència de les persones grans, peròno com una ciència. Però en tenir en compte la psicologia del nen, sorgida de l’experièn-cia i dels estudis efectuats, sí que es va elevar a la categoria de ciència i va beneficiar, sensdubte, la pedagogia en general.

En aquell moment els defensors de l’escola nova, deien que aquest coneixement de lapsicologia infantil era incomplet i que també formava part d’aquest corrent educatiu,l’experiència i les observacions verificades, transmeses i enriquides d’una a una altra gene-ració i que també era necessari saber fins a quin punt i com havia de ser utilitzada la psi-cologia en la pedagogia.

L’educació nova no es limitava a l’escola i a la família, sinó que es convertia en un esde-veniment social, constituïa una nova actitud davant el nen, d’acceptar aquest tal com era,un reconeixement del seu valor tant per l’edat com pel període necessari per al seu des-envolupament com a persona adulta i que li permetés una veritable educació. El que eraimportant era conèixer el nen, com un ésser important per excel·lència. Al segle XXqueda clara l’aportació de la ciència al corrent filosòfic de la pedagogia, mitjançant lapedagogia experimental i la psicologia del nen.

25L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX

Rousseau no va ser un psicòleg, ni tampoc ho van ser els seus deixebles i tampoc ho vaser Pestalozzi, per la qual cosa no es feien estudis sistemàtics de la psicologia del nen.Difícil era que la pedagogia experimental es pogués crear mentre la pedagogia esti-gués en mans dels educadors. Va ser Binet el fundador de la pedagogia experimental.Amb Binet (1857-1911) entra per primera vegada la ciència a la pedagogia. Amb l’o-bra de Binet es van desenvolupar dos tipus d’investigacions, que són: la psicologia delnen i la pedagogia experimental. Dels nombrosos treballs que es van realitzar, es va arri-bar a un dels principis de Rousseau i per tant als de l’educació nova, amb la conclusióque el nen és un ser propi, diferent a un adult, amb formes de pensar i de sentir que lisón pròpies.

El corrent rousseaunià de la nova educació, continuat per Tolstoi, té com a part prin-cipal el respecte de la infància, perquè té en si mateix un valor i una possibilitat de des-envolupament fins arribar a la seva perfecció. Aquest desenvolupament només es potefectuar en la mateixa naturalesa, per ser l’únic lloc que li convé al nen, on pot actuaramb plena llibertat i on no es trobarà mai sol.

Al segle XVII van sorgir moltes crítiques sobre la forma d’ensenyança que es practica-va en el col·legis que generalment eren d’internats. Aquells internats normalment estavena càrrec d’ordres religioses i tenien com a finalitat apartar a la joventut del problemes pro-pis de l’època, oferint una vida molt metòdica dins l’internat. El tipus d’ensenyança eraprincipalment sobre els ideals de l’antiguitat, la llengua escolar era en general el llatí i eldomini de la retòrica era la culminació d’aquesta educació. Els càstigs físics eren habitualsi es podien considerar normals i necessaris.

L’any 1657 el txec Joan Amós Comenio publica la seva obra titulada Didàctica Magnao Tractat de l’art universal d’ensenyar tot a tothom. Aquesta obra seria la base de la conegu-da pedagogia tradicional.

L’escola tradicional era per sobre de tot mètode i ordre. El mestre era el centre, a ell licorresponia elaborar la matèria que havia de ser apresa. El mestre era el model i el guia iels alumnes l’havien d’imitar i obeir. La disciplina i el càstig eren considerats fonamen-tals. La disciplina i els exercicis escolars serien suficients per desenvolupar les virtutshumanes dels seus alumnes. El càstig podia ser una sanció verbal, moltes vegades públi-ca, o també podia ser física, ja que es creia que estimulava el progrés de l’alumne.

La classe i la vida col·lectiva seria organitzada, ordenada i per damunt de tot progra-mada. El verbalisme seria primordial, tot s’hauria de memoritzar i el raonament de totestaria més en les paraules que en els conceptes, la repetició del que deia el mestre erafonamental en aquest mètode. Acatant les normes i les regles d’aquest joc, tindrien accésals valors, la moral i el domini d’ells mateixos. Si l’alumne sortia o posava en dubte aques-tes normes, és quan entrava el càstig per ser sotmès i evitar així les tendències personalsd’espontaneïtat o de capricis que no eren permesos dins l’escola tradicional. Per tant, voldir que el mestre havia de mantenir una actitud distant respecte de l’alumne.

Aquesta forma d’ensenyança era un sistema molt rígid, poc dinàmic i representavamolta dificultat per innovar, per tant no és d’estranyar que amb el temps hi haguessinnous corrents pedagògics que volguessin renovar aquest sistema.

Va ser en el segle XIX, quan sorgeix el moviment de renovació pedagògica conegudacom escola nova, encara que el 1512 Erasmo de Rótterdam ja afirmava que el coneixe-ment de les coses era més important que les paraules. Francoise Rabelais, el 1532, deiaque la ciència sense consciència era la ruïna de l’ànima. També hi havia qui afirmava que

26 L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX

s’havia d’educar el seny de l’alumne més que omplir el seu cap de paraules o que s’haviade aprofitar la curiositat del nen i diversificar l’ensenyament.

El 1762, Jean-Jacques Rousseau escriu un tractat filosòfic sobre la naturalesa de l’hometitulat Emili, o l’educació. Segons ell, era la millor i la més important de les seves obres. Abor-da temes polítics i filosòfics relacionats amb l’individu i la societat que l’envolta. Sosté quel’home és bo per naturalesa, encara que participi en una societat inevitablement corrupta. Enaquest tractat explica una història novel·lada del jove Emili i el seu tutor i de com s’ha d’e-ducar un ciutadà ideal, encara que no fa una guia detallada inclou alguns consells de coms’ha d’educar els nens. Per descomptat que va tenir molts detractors, i va clarificar que es trac-tava d’un nou sistema educatiu perquè fos avaluat pels experts. Avui es considera el primertractat filosòfic de l’educació en el món occidental. Aquest llibre va ser prohibit i cremat aParís i Ginebra, però es va convertir ràpidament en un dels llibres més llegits a Europa.

Val la pena fer una cronologia d’aquest important moviment:

ETAPA ROMÀNTICAEs caracteritza per l’individualisme i l’idealisme. Els principals representants són:1762: Jean-Jacques Rousseau, que publica Emili, o l’educació.1774: Giovanni Enrico Pestalozzi, funda Neuhof (granja nova).1826: Friedrich Fröebel, publica el llibre L’educació de l’home, en el qual mostra les sevesidees pedagògiques.1859: León Tolstoi planteja que els nens han de decidir per si mateixos.1900: Ellen Key, en el seu llibre El segle dels nens critica l’escola tradicional.

ELS GRANS SISTEMESÉs l’etapa que més autors, obres i experiències proporciona al moviment. És més realis-ta, exempta del romanticisme i idealisme de l’etapa anterior.1866: Johon Dewey és considerat el veritable creador de l’escola activa.1899: Adolphe Ferriére funda l’oficina internacional de les escoles noves. El 1920 publi-ca la seva obra L’escola nova. Funda la Lliga Internacional de les Escoles Noves l’any 1921,i l’Oficina Internacional de l’Educació el 1925.1907: Maria Montessori, que considerava que l’educació és un procés natural i esponta-ni del mateix nen, no per escoltar paraules, sinó mitjançant les seves experiències en elmedi que l’envolta. Creadora del mètode Montessori.

Tampoc cal oblidar a Jean Piaget que va donar un gran impuls a les investigacions sobreles estructures del coneixement i la intel·ligència, i el seu aprenentatge.

Aquesta educació es basava fonamentalment en la psicologia del nen. S’imposa l’obli-gació de saber cada nen com és i tractar a cada un segons les seves aptituds. La infànciaés una edat de la vida que té unes finalitats molt concretes i sotmesa a un entorn i a unesnecessitats particulars de cada infant, per tant l’educació d’aquests infants havia de garan-tir la possibilitat de viure una infància feliç. No hi ha cap aprenentatge que no surti d’al-guna necessitat o interès del nen.

La relació mestre-alumne va produir una transformació en l’escola nova. De ser unarelació de poder-submissió en l’escola tradicional, ara passava a una relació diferent d’a-fecte i de ser un company més de la mateixa escola. Era més important la forma de com-portar-se del mestre que la paraula. El mestre seria sempre l’auxiliar que conduirà la lliu-

27L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX

re espontaneïtat del nen. El mestre cedia el seu lloc als alumnes per col·locar-los en laposició d’autogovern que els portaria, necessàriament, a elaborar i observar regles decomportament com a voluntat pròpia del mateix grup.

La funció del mestre era descobrir les necessitats i l’interès dels seus alumnes i elsobjectes que siguin capaços de captivar-los. Es tenia la seguretat que les experiències dela vida quotidiana eren més entenedores i tenien més interès que no les lliçons propor-cionades pels llibres. Es tractava que l’escola estigues plena de vida. La naturalesa, el quepassava en el món, els éssers humans, els esdeveniments, etc., eren els nous continguts al’escola. En tot cas els llibres eren solament un suplement de les formes de l’aprenentat-ge. L’educació era un procés que desenvoluparia les qualitats creatives en el nen.

Si hi havia un canvi en els continguts també hi hauria un canvi en la forma d’ense-nyar-los. Es van introduir una sèrie d’activitats lliures per desenvolupar la imaginació,l’esperit d’iniciativa i, el que és més important, la creativitat. Això farà que es tingui unconeixement més a fons pel que fa a la intel·ligència, el llenguatge, la lògica, la compren-sió, la memòria, la invenció, la visió, l’audició i l’habilitat manual de cada nen. No estractava que el nen assimilés el que ja coneix, sinó acompanyar-lo en la recerca d’altresconeixements, respectant el seu individualisme com a persona que era. Aquesta escolaseria una escola activa en el sentit que inclouria totes les formes de l’activitat humana:la intel·lectual, però també la manual i la social. Per dir-ho d’alguna manera, utilitzar ambfinalitat educativa l’energia del nen.

En els estatuts de la Lliga Internacional de les Escoles Noves, fundada l’any 1921, esresumia l’escola nova de la següent manera: preparar el nen perquè fos més important elseu esperit amb respecte a la matèria. Respectar i desenvolupar la personalitat del nen,formar el seu caràcter i desenvolupar els atractius intel·lectuals, artístics i socials propisdel nen, en particular mitjançant el treball manual i l’organització d’una disciplina per-sonal lliurament acceptada, i desenvolupar també l’esperit de cooperació, la coeducació ila preparació del seu futur com a ciutadà que serà, un home conscient de la dignitat quetot ésser humà ha de tenir.

Al moviment de l’escola nova hi figuraven una sèrie de teories pedagògiques que per-metien trobar una nova orientació que permetés el ple desenvolupament de l’individu.En aquestes teories destaquen autors com Tolstoi, Ferrer i Guàrdia, A.S. Neill, entre d’al-tres. Aquests autors coincidien plenament en oposar-se a l’autoritarisme a l’escola, i vansortir en defensa de la llibertat del nen davant del seu educador i a la seva escola; és eldesig del grup.

Educar amb confiança, naturalitat i senzillesa, el que és l’amor i la llibertat, paraulesaquestes que són les més boniques de la nostra llengua i de qualsevol altre idioma.

28 L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX

L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANTLA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)

Moltes vegades s’abandona el propòsit de donar al nen el domini del coneixement en elsdiferents apartats dels estudis; se’ls ha de posar en les condicions més òptimes per tald’adquirir el coneixement quan li faci falta.Rosa Sensat i Vilà

L’any 1930, és produeix la dimissió de Primo de Rivera, la monarquia intenta tornar a lasituació parlamentària, però fracassa rotundament i, atès que l’any anterior hi ha l’enfon-sament de la borsa de Nova York, es deriva una crisi molt forta en l’economia mundial i,com que Espanya podríem dir que ja s’havia convertir en un país pobre, va patir moltdirectament les conseqüències de la falta de feina i de queviures, per tant eren ingredientssuficients com perquè el poble es revolucionés contra els qui, fins aquell moment, mana-ven, i que eren l’Estat i l’església. El rei Alfons XIII es va exiliar a França i posteriormenta Itàlia.

Com a resultat de tot això, i de les eleccions municipals celebrades aquell any, el dia14 d’abril de 1931 es declara la Segona República, sent president de la Generalitat Fran-cesc Macià, i el mes d’agost d’aquest mateix any és aprovat, per referèndum, l’estatutd’autonomia de Núria, que seria ratificat l’any següent per les Corts espanyoles.

La situació de l’ensenyament públic en el nostre país era, en línies generals, moltdeplorable. A la resta d’Europa ja hi havia iniciatives de renovació pedagògica, escola novai pedagogia activa, per tant era l’hora d’iniciar un canvi o una renovació dels mals crònicsque patia el nostre país en qüestions d’ensenyament.

Els edificis escolars estaven en un lamentable estat de conservació; era insuficient elnombre d’aules; els mètodes establerts a les aules eren anacrònics; la influència catòlica itradicional massa persistent i també la deficient formació i preparació pedagògica delsmestres, serien clars símptomes de les malalties d’un ensenyament públic que a la vega-da estava sotmès a la competència d’un ensenyament religiós que gaudia dels grupssocials més influents.

La política educativa va ser una de les prioritats del nou règim republicà. De fet, l’o-

29L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)

bra educativa de la Segona República, i concretament de la Generalitat de Catalunya, esva plantejar dins el marc d’una reforma social, política i ideològica, i per tant d’un redre-çament cultural i ètic en general.

Sembla ser que els gran eixos de la política educativa apuntaven a uns processos clausdes del punt de vista pedagògic i d’organització del sistema escolar, concretament erentres eixos importants que reflectien aquesta nova orientació política. El primer era la llui-ta contra l’analfabetisme, en segon lloc l’increment de l’escolarització i la intensificaciódel procés de graduació escolar, i finalment la renovació pedagògica sota els principis delmoviment anomenat escola nova que va reformar la pràctica educativa a les aules i va reno-var la formació dels mestres. Des d’un punt de vista ideològic es volia transformar la iden-titat de l’escola pública per tal de convertir-la en democràtica, laica i única, i a Catalu-nya, a més a més, que fos catalana.

S’ha de tenir en compte que l’any 1930 les xifres de l’analfabetisme a l’Estat espanyoleren pessimistes:

ESPANYA:- Homes, el 24% d’analfabets.- Dones, el 40% d’analfabetes.

PROVÍNCIA DE BARCELONA:- Homes, el 12% d’analfabets.- Dones, el 24% d’analfabetes.

PROVÍNCIA DE GIRONA:- Homes, el 17% d’analfabets.- Dones, el 31% d’analfabetes.

PROVÍNCIA DE LLEIDA:- Homes, el 20% d’analfabets.- Dones, el 35% d’analfabetes.

PROVÍNCIA DE TARRAGONA:- Homes, el 24% d’analfabets.- Dones, el 32% d’analfabetes.

Són dades extretes del llibre: Atlas de la evolución del analfabetismo en España de 1887 a1981, de M. Vilanova i X. Moreno. MEC 1992.

Per fer-nos una idea global d’aquesta empresa educativa, durant el període entre el 14 d’a-bril de 1931 i el 18 de gener de 1936, el nombre d’aules creades a Catalunya van ser de1.642. Durant el bienni 1931-1932 es van crear a la província de Barcelona 592 aulesdistribuïdes de la següent manera:

Unitàries de nens, 64; unitàries de nenes, 55; de pàrvuls, 49; mixtes, 35; seccions gra-duades de nens, 191; seccions graduades de nenes, 192, i de pàrvuls, 6.

Són dades extretes del llibre de R. Navarro: L’educació a Catalunya durant la Generali-tat 1931-1939, Edicions 62.

Per part de la Generalitat es decreta el bilingüisme a Catalunya i el 22 de maig de1931 es va donar un pas important, el govern de Madrid es pronuncia a favor de lallibertat religiosa i desenvolupa un pla per introduir un sistema educatiu laic i esta-tal. Però era tanta l’aversió a l’església que hi havia en aquells moments, que es va

30 L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)

aprovar a les Corts, l’any 1933, la Llei de Congregacions, que suposava el tancamentde les escoles religioses un cop finalitzat el curs 1932-1933, però a les eleccions delnovembre de 1933 la dreta obté la majoria a les Corts, per la qual cosa no es va arri-bar a aplicar.

Amb la segona República podríem assegurar que el panorama educatiu va canviarcompletament a Catalunya.

També es cert que hi ha dos períodes diferenciats durant aquest temps, el que es viuen pau i el que es viu en guerra, o sigui del 1931 al 1936 i el de 1936 al 1939.

L’article 48 de la Constitució de la Segona República aprovada per les Corts el dia 9de desembre de 1931, diu:

El servicio de cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante ins-tituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada [...]. La ense-ñanza será laica, hará del trabajo el eje de la actividad metodológica y se inspira-rá en ideales de solidaridad humana.

Com a conseqüència d’aquesta disposició legal, i d’altres, van quedar fora de les matèriesd’estudi, obligatòries fins aleshores, la doctrina cristiana i la història sagrada. La supres-sió d’aquestes matèries comptava amb el suport de cercles liberals i obrers, però va toparfortament amb l’església catòlica que es resistia a perdre el control ideològic i social queexercia a través de l’ensenyament de la religió en els centres d’ensenyament. Això va com-portar la retirada de crucifixos i altres imatges religioses de les escoles, cosa que va gene-rar recollides de signatures i manifestacions en alguns casos.

D’acord amb l’article 7è de l’Estatut d’Autonomia de l’any 1932, la Generalitat podiacrear i sostenir els centres d’ensenyament, en tots els graus i ordres que cregués oportuns,sempre d’acord amb el que es disposava a l’article 50 de la Constitució, amb indepen-dència de les institucions docents i culturals de l’Estat i amb els recursos d’Hisenda de laGeneralitat. També disposava en el mateix article que, a proposta del Govern, la Gene-ralitat podrà atorgar a la Universitat de Barcelona un règim d’autonomia. D’aquestamanera l’any 1933 va ser nomenat rector de la Universitat de Barcelona en Pere Bosch-Gimpera.

Amb la República es començar a implantar un nou model d’escola, un model que erainnovador i renovador que no comportaria un trencament total amb el model educatiude la monarquia, però que establiria un model educatiu liberal i democràtic. Es voldràimplantar un sistema educatiu unificat que provocarà tensions polítiques, en la mateixasocietat i també en el propi magisteri. Tindrà l’oposició dels sectors més conservadors ireaccionaris. S’intenta aconseguir una escola laica anul·lant l’obligatorietat de l’ensenya-ment de la religió i amb el reconeixement de la llibertat religiosa com a respecte per laconsciència dels infants i dels mestres, però no serà gens fàcil. Tampoc ho serà aconseguiruna coeducació a les aules, en canvi, el que sí que va resultar fàcil va ser la incorporacióde la llengua catalana a les escoles.

La gran dimensió social que era el magisteri i la seva capacitat de transformació de lamateixa societat a través de l’educació, seran els aspectes prioritaris en el magisteri repu-blicà més compromès.

El senyor Salomó Marquès, de la Universitat de Girona, va recollir en un article lesdeclaracions fetes pel mestre Josep Donjò que val la pena llegir:


Per la seva mateixa professió, el mestre, com el metge, està en contacte permanentamb totes les xacres socials, visibles a través dels nens que van a l’escola; veu deprop el panorama de la misèria humana, i té la missió de contribuir, en la mesu-ra de les seves forces, a treballar per la seva desaparició. Per tot això, no pot que-dar-se indiferent ni romandre al marge dels moviments socials de renovació i deprogrés, sinó que ha d’ajudar a remoure les inquietuds de les grans masses de lapoblació treballadora, creadora de la riquesa social, i treballar en pro del seu millo-rament en la societat. [...] El mestre que ha sortit del poble s’hi ha de confondre,no l’ha d’abandonar ni ha de renegar dels seus orígens.

Aquestes són unes de les reflexions que va fer el senyor Donjò, mestre republicà i fill del’Escala, que escrivia a l’exili francès abans de retornar, l’any 1970.

Pel que fa a l’ensenyament secundari i a la formació del professorat, s’ha de tenir pre-sent l’obra dels Instituts-Escola, l’escola normal de la Generalitat, que juntament ambles escoles d’estiu, van fomentar una millora qualitativa de l’ensenyament. Una decidi-da política de beques per tal que els mestres, homes i dones, poguessin sortir a l’estran-ger a visitar escoles i conèixer experiències renovadores. Aquest va ser un dels aspectesmés interessants de la política educativa del nou govern català, però no solament seràuna iniciativa de Catalunya, sinó que el govern central també afavorirà una millorasubstancial del magisteri. Millora que incidirà en una política de construccions escolars,de formació de mestres, d’incentius econòmics, etc.

Mestres com Manuel Ainaud, Artur Martorell i la Rosa Sensat, filla del Masnou, vanobrir les portes a una forma nova d’entendre la funció de l’educació i el paper que aques-ta tenia en el canvi de societat. Ells van ser els predecessors d’altres pedagogs que vantrencar amb l’ensenyament tancat i conservador que dominaven les aules fins l’arribadade la República. La feina de mestres com Lluís Tesis, Modest Clavé, Josep Donjò iDolors Purcallas, que va viure i morir en el Masnou, entre d’altres, van seguir els idealsrepublicans fins a les darreres conseqüències.

El dia 27 de juliol de 1936 es va crear el Comitè, després seria el Consell de l’Esco-la Nova Unificada (CENU), que elaborà un projecte escolar considerat revolucionari,però que malauradament es portarà a terme d’una forma parcial. Les finalitats delCENU són per una banda establir un nou règim d’escola unificada que substitueixi l’es-cola de tendència confessional; que el nou regim escolar estigui inspirat en els principisracionalistes del treball, i assegurar que tot obrer pugui arribar des de l’escola primàriaals estudis més superiors segons la seva capacitat. El CENU farà que s’ampliïn les pla-ces escolars i la incorporació a la Generalitat d’escoles de tradició catalanista. L’accióeducadora no es limitarà a atendre les escoles que estaven en funcionament, sinó que hiva haver una voluntat d’expansió de l’alfabetització i de la cultura i també del Serveid’ensenyament del català.

El Dr. Salomó Marquès va emetre un discurs durant l’acte d’homenatge als mestresde la República el dia 4 de març de 2006, que crec que val la pena conèixer, en part, perentendre els valors humans que van moure aquest col·lectiu:

[...] Una república que va ser anomenada la República dels mestres, perquè les autori-tats republicanes progressistes consideraven l’educació una eina fonamental per formar persones en el sentit més ple de la paraula, i estaven convençudes que els


mestres i els infants havien de ser «els primers ciutadans de Catalunya». Una Repú-blica que encarnava els valors de la llibertat i la democràcia i que feia de l’educaciói de la cultura un dels eixos fonamentals per al progrés social i econòmic del país.

I així va ser. Arreu del país, des de les ciutats grans als pobles més petits, homesi dones seguiren les propostes pedagògiques de Freinet, de Montessori, deDecroly..., posaren a la pràctica els pressupòsits pedagògics del moviment de l’Esco-la Nova i treballaren per bastir i consolidar una escola que inculcava els valors de latolerància i de la dignitat humana; que ajudava a fer persones; que engrescava a tra-vés d’excursions i sortides; que fomentava l’observació i l’experimentació; queensenyava a compartir, a treballar en grup, etc.

En definitiva, una escola que formava ciutadans de ple dret.Es volia bastir una nova societat basada en la fraternitat i la solidaritat; una socie-

tat més justa socialment; progressista, en la qual homes i dones comptessin pel queeren i no pas pel que tenien. I els mestres, responsables de la formació dels futurs ciu-tadans, hi varen jugar un paper cabdal, especialment els anys de la república en pau.

Una bona part del professorat de les Escoles Normals del país inculcaren a l’a-lumnat els nous valors democràtics; la consciència de la responsabilitat social delmagisteri a l’hora de transformar el país; l’amor a la terra, a la seva llengua, culturai història...

Les polítiques educatives i escolars del bienni progressista; l’obra de la Generali-tat de Catalunya i el treball decidit de bona part del magisteri van fer que l’escola,a Catalunya, estigués a primera fila de la renovació pedagògica europea. L’escola esva convertir en un instrument viu de formació i de creixement humà dels petits ciu-tadans.

Vosaltres visquéreu una experiència política i pedagògica única que es va estron-car per una guerra civil que no s’hauria hagut de produir mai. I ben car que moltsho vau pagar! 40 anys de franquisme van esborrar bona part d’aquesta obra i vanaconseguir que mestres actuals, i també la ciutadania, desconeguin aquesta història.Els que treballem en el camp de la història de l’educació tenim l’obligació i la res-ponsabilitat de fer conèixer l’obra de la República i el vostre compromís amb l’obrarepublicana decidida a transformar el país gràcies a una acció directa i eficaç ambels infants del país.

Les generacions del silenci i de la por de l’època franquista han de saber qui éreui què féreu. Les joves generacions de la democràcia volen saber de vosaltres. No estracta d’imitar la vostra feina, l’actual societat ha canviat massa. Sí que es tracta,però, que tinguin les vostres conviccions, el vostre engrescament, la vostra formaciói ser-ne seguidors.

Avui, finalment!, el govern democràtic de Catalunya reconeix la feina que vaufer. Ja era hora. Gràcies pel que heu escrit, gràcies pel que heu explicat i, sobretot,pel que vau fer per transformar i millorar el país treballant amb els infants de laRepública.

El 18 de juliol de 1936 comença la guerra civil a Espanya i comencen uns aldarulls sag-nants que no havien d’haver succeït, es cometen nombrosos crims contra sacerdots, reli-giosos i laics, es saquegen i cremen esglésies, fins que l’any 1939 la República desapareixdefinitivament amb la victòria de les forces franquistes.


L’aplicació de l’escola única durant el període revolucionari, a partir de 1936, va lligat auna política de depuració del magisteri més conservador i contrari a l’obra republicana. Estracta d’una depuració minoritària i que té un to molt diferent de la que es produirà tresanys després amb la implantació del franquisme. El text del conseller de Cultura, JosepTarradellas, deixa ben clar quin és l’esperit i la voluntat d’aquesta acció depuradora:

La depuració del personal docent, administratiu i subaltern fou realitzada d’unamanera local i progressiva, és a dir, que afectà a grups d’ensenyament sense vincular-ne cap a la tasca que era duta a terme en les restants. (...) Es partia de la base que caliaexigir d’aquest personal una adhesió absoluta als principis que les nostres cartes polí-tiques fonamentals assenyalen, a fi d’evitar que alguns elements desafectes al règimcontinuessin ocupant llocs importantíssims en la formació espiritual del nostre pobleo bé que, en llurs activitats, dificultessin les normals activitats dels centres docents.

El resultat d’aquests depuració fou que «la majoria del personal continuà en elscàrrecs que ocupava anteriorment; una altra part fou jubilada amb tota mena denotes favorables; alguns foren traslladats; els altres els fou concedida l’excedènciaa disposició de la Conselleria de Cultura. Els destituïts foren una mínima part;exclusivament aquells que havien pres una part activa en les campanyes contra elrègim republicà i autonòmic o havien dificultat l’actuació dels centres docentsque en recollien l’esperit, ja abans del 19 de juliol».

L’esforç que es farà per atendre l’escola i per escolaritzar els infants durant el temps deguerra serà enorme. Incautats els col·legis religiosos continuaran funcionant «rebatejats»amb noms ben significatius. Tant la política de la Generalitat com la del govern centrals’orientarà a atendre al màxim de bé possible els infants en edat escolar. El menjar delsinfants era allò més sagrat. Havia d’ésser bo i abundant. I calia evitar que els queviuresmanquessin a les cantines.

L’ESCOLA EN TEMPS DE LA REPÚBLICA

Ramon Navarro, en el seu llibre Educació a Catalunya durant la generalitat 1931-1939, diu:

En un país amb una història educativa tan buida i irritant com la nostra, el Con-sell d’Escola Nova Unificada (CENU) adquireix, com experiència i com afirma-ció teòrica, un valor que cal qualificar, senzillament i clarament, d’insòlit iextraordinari.

Des d’un punt de vista pràctic, la intensa i febrosa activitat d’aquest organis-me en un any curt de vida i enmig de les tremendes limitacions que imposa unaguerra civil no pot deixar de sorprendre’ns. El CENU fou capaç de posar enmarxa un procés de renovació educativa que supera, en intenció i en envergadu-ra, qualsevol dels altres intens que hi hagi hagut en aquest país, si és que n’hi hahagut, de reformar l’educació.

I no solament de reformar-la, sinó de fer-la arribar a totes les capes socials; lapolítica d’educació popular que va dur a terme el CENU no té res que se li assem-bli en tota la nostra història...


Perquè el CENU, malgrat les circumstàncies tan calamitoses en què va haverd’actuar, va tenir els seus èxits; èxits irrepetibles en aquest país, com el de la solu-ció del problema de l’escolarització primària. Èxit que per si sol justificaria queavui es parlés del CENU.

Però sí que hi ha motius per parlar-ne amb admiració. No solament és l’únicaalternativa revolucionaria que s’ha presentat a l’educació espanyola; és, revolucio-nària o no, l’única alternativa. Aquí està la significació del CENU. «L’única vega-da que en aquest país s’ha anat veritablement a uns altres models d’educació», aixòdiuen els estudiosos del tema. En tota la història educativa d’Espanya, no s’ha vistuna reforma tan ambiciosa, tan profunda, per la senzilla raó que el programa delCENU és l’únic que mereix l’adjectiu de transformador. No en tenim cap exem-ple, ni més bo ni més dolent.

El pla de renovació de l’ensenyament que el CENU proposava és «social ipedagògicament parlant, el projecte més acabat i perfecte de quants fruïts hadonat la política educativa espanyola en els seus 200 anys d’existència, això és, desde Jovellanos».

He trobat unes CONCLUSIONS publicades en el Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya el 29 de juliol de 1936, on defineixen clarament el que volien que fos l’esco-la unificada a Catalunya. Val la pena llegir-les tenint en compte que tenen més de 70 anysd’història.

1a. DEFINICIÓ:a) L’Escola Unificada és l’escola del poble, és l’escola per a tots els infants de la nació.b) L’Escola Unificada ha d’ésser una institució educativa, docent i de treball, quecomprengui tots els graus de l’ensenyament, des dels pàrvuls fins a la Universitat,en una totalitat orgànica.Entenem per treball escolar tota funció activa de l’educació. Per tal que l’alumnesenti estimulada la pròpia iniciativa de la manera més completa possible, caldràcrear un ambient escolar natural amb materials de la més gran varietat.c) L’Escola Unificada serà creada i sostinguda per l’Estat i la Generalitat, i dirigida,en la part tècnica i administrativa per un consell superior format per personesrepresentatives de tots els graus de l’ensenyament.d) L’Escola Unificada ha de ser completament gratuïta en tots els seus graus.e) L’Escola Unificada no vol pas dir uniformada, sinó escola igualitària. L’EscolaUnificada podrà admetre diversos procediments, horaris i maneres especials de feri d’un mateix sistema, que obeeixi uns principis. L’Escola Unificada suposa unacontinuïtat docent i escolar, però el pas de la primera a la segona infància, la puber-tat, el pas de l’adolescència a la joventut, obeeix unes característiques biològiques ipsíquiques que reclamen uns procediments i uns mètodes adients a cadascuna deles etapes escolars.

2a. DECLARACIÓ DE PRINCIPIS:a) L’Escola Unificada reconeix la igualtat de tots els infants de la Nació.b) L’educació no ha de ser patrimoni de cap classe social, ha de ser per a tots. Totsels infants tenen els mateixos drets a rebre els beneficis de la cultura.


c) Només l’aptitud i la vocació determinaran el grau de cultura que tota personapodrà assolir. Aquests drets de l’infant són recíprocament deures de la família i dela societat. L’Estat i la Generalitat tindran cura, amb preferència, dels infants lesfamílies dels quals no puguin atendre degudament els drets de l’infant.d) L’Escola Unificada cerca d’establir un paral·lelisme entre el desenvolupamentsomàtic i psíquic de l’ésser humà i la seva educació. La formació escolar i educa-tiva de l’infant hauria de durar, doncs, tant com el seu creixement. Dins d’aques-ta formació educativa va comprès l’aprenentatge dels oficis manuals. No escau,per tant, de deslligar l’educació general de la instrucció professional.e) En tots els graus de l’Escola Unificada, primària, secundària i universitària, cal-drà intensificar l’aspecte educatiu de la personalitat, tenint en compte que pri-mordialment a tota tècnica hi ha sempre l’ésser humà considerat com a personasocial, i que precisament una de les característiques de l’educació consisteix acapacitar l’individu per a les funcions supremes de la societat.f ) Al costat de tot aprenentatge de professió manual, hauria d’haver-hi un ense-nyament general humanista que posés el subjecte en condicions d’obrir àmplia-ment l’horitzó de la vida espiritual. Per altra part, al costat dels estudis clàssics icientífics, s’hauria de procurar que els alumnes adquirissin l’habilitat manualnecessària que servís de compensació a les activitats d’ordre intel·lectual. I tots elsadolescents de totes les branques d’estudi i de treball, haurien de conrear sota lesregles més científiques de la fisiòloga i de la higiene.g) Es dóna el fet que molts infants conceptuats com a mediocres en el temps del’escolaritat, arriben a ésser més tard, en la vida, fortes personalitats; i, en canvi,altres infants prodigis decauen llastimosament en arribar a la joventut. Aixòinclou la necessitat de la fusió dels estudis primaris i secundaris, establint l’obli-gatorietat de l’ensenyament, per a tots, fins als 18 anys, i poder gaudir bé, pertant, les característiques individuals de cada alumne.h) La Generalitat, amb la cooperació d’alguns ajuntaments de Catalunya, procu-rarà la creació de totes les institucions necessàries per a deficients i anormals.

3a. CARACTERÍSTIQUES PEDAGÒGIQUES DE L’ESCOLA UNIFICADA:a) Pàrvuls: tots els exercicis, a base de jocs; afinació dels sentits; creació d’hàbitsde disciplina i pulcritud; iniciació al dibuix, escriptura, lectura i càlcul.b) Escola primària: pas del joc al treball, sense abandonar el joc; iniciació a l’es-forç personal; observació de la naturalesa; el noi davant els fets geogràfics i histò-rics: la terra i l’home; llengua; matemàtiques; pensar lògic; la vida moral i cívica.c) Escola secundària: pas del joc a l’esport; el treball com a centre de les ciènciesnaturals; humanitats; filosofia; desenvolupament de la iniciativa individual; for-mació de la personalitat.d) Estudis superiors: esport i treball; les altres disciplines de l’esport; investigaciócientífica; formació de fortes personalitats.

4a. MITJANS PER A ESTABLIR L’ESCOLA UNIFICADA:a) Creació amb tota pressa de les escoles necessàries, fins que no quedi un solinfant sense tenir la deguda escolaritat.b) Acabar d’una manera o altra, però ràpidament, amb l’analfabetisme.


c) Establir un nexe entre l’escola primària i els estudis secundaris. A tal efecte, elsdos primers cursos de batxillerat seran com una continuació de l’escola primària,coronament de l’ensenyament primari i base del secundari. El primer d’aquestsdos cursos estarà a càrrec de mestres nacionals; el segon, sempre amb mètodes del’ensenyament primari, podrà estar a càrrec de mestres nacionals o de catedràticsde l’institut.d) Els estudis de batxillerat no començaran fins a l’edat dels dotze anys complerts.Podran cursar-lo tots els alumnes d’aptitud suficient, previ informe d’una comis-sió formada per un mestre nacional, un inspector i un psicotècnic.e) Aquesta mateixa comissió escollirà un nombre determinat d’alumnes superdo-tats de les escoles nacionals, fills de famílies necessitades, per a cursar els estudisde batxillerat. Igualment la mateixa comissió determinarà els alumnes que, ambaptituds ben manifestes de caràcter artístic o habilitat manual, puguin passar aescoles tècniques d’arts i oficis, d’agricultura, belles arts, etc. Aquesta comissióserà assessorada sempre pels mestres dels alumnes que hagin d’ésser seleccionats.f ) Tots aquests alumnes escollits, tan els superdotats que cursin els estudis del bat-xillerat com els que passin a les escoles especials, tindran tot l’ensenyament gra-tuït, i les despeses dels que hagin de cursar. Els estudis fora de la localitat anirana càrrec de la Generalitat i de l’ajuntament respectiu.g) Excepcionalment, per ara, donat els nostres costums acadèmics, hom podrà per-metre que als dotze anys els nois superdotats comencin els dos cursos bàsics delsbatxillerat. Però tots els altres alumnes hauran de romandre a l’escola primària finsals 14 anys complerts; i les escoles especials no podran admetre a cap alumne queno tingui el certificat corresponent d’haver acabat els estudis primaris.h) Els alumnes que segueixin els estudis tècnics o d’ofici estaran quatre anys coma mínim en les respectives escoles, i una vegada acabats els estudis i l’aprenentat-ge seran col·locats amb connexió amb la borsa de treball de la Generalitat, sensedesvincular-se del tot de l’escola a la qual hagin pertangut.i) De la mateixa manera que en l’apartat c) s’estableix un nexe entre l’escola pri-mària i els estudis secundaris, hom procurarà també establir una continuïtat entreensenyament secundari i superior. A tal efecte es nomenarà una comissió forma-da per un catedràtic d’universitat, un catedràtic d’institut i un psicotècnic, queinformarà sobre les aptituds especials dels alumnes que hagin de passar a les diver-ses facultats de la universitat.j) La universitat procurarà la creació de cursos especials de pedagogia i metodolo-gia per a tots els llicenciats i doctors que hagin de dedicar-se a l’ensenyament.k) Com que és aspiració que els estudis del magisteri siguin universitaris, s’esco-llirà un nombre determinat de mestres nacionals en exercici que oficialmentpuguin des d’ara cursar els estudis recentment creats de la Facultat de Pedagogia.Els designats conservaran llurs sous i situació acadèmica, i els residents a Barcelo-na tindran una compensació econòmica.

5a. MITJANS PER A ESTABLIR L’ESCOLA UNIFICADA. ASPIRACIONSD’AQUÍ A 6 o 8 ANYS:a) Procurar que augmenti el nombre d’alumnes que puguin cursar gratuïtamentels estudis secundaris clàssics, segons l’establert en els primers apartats de l’article


anterior. Paral·lelament, procurar la reducció progressiva dels alumnes lliures del’ensenyament secundari.b) Quant als altres nois, procurar la tria de gran nombre d’ells perquè puguin pas-sar als estudis tècnics necessaris. Procurar una harmonització entre els Instituts-Escoles i aquestes altres escoles de caràcter tècnic, perquè els estudiants obrerspuguin cursar estudis universitaris.c) Procurar l’adscripció a la universitat de tots els centres docents de l’ensenya-ment superior que tenen un caràcter d’especialitat.d) Tot el personal docent secundari i superior, de menys de quaranta anys d’edat,seguirà uns cursos sistemàtics de pedagogia i metodologia.

6a. MITJANS PER ESTABLIR L’ESCOLA UNIFICADA. ASPIRACIONSPER D’AQUÍ 15 o 20 ANYS:a) Procurar la creació d’escoles fins a reduir a divuit o vint el nombre d’infants perclasse.b) Aspirar a obtenir que la majoria dels nois capacitats de les escoles nacionalspuguin cursar els estudis secundaris complerts.c) D’igual manera procurar que quasi tots els alumnes no procedents de les esco-les nacionals cursin el batxillerat.d) Anar creant les escoles necessàries d’aprenentatge i de treball en connexió ambels instituts-escoles i amb l’Institut Psicotècnic, per tal de fer una tria ben precisadels joves segons llur aptitud i dedicar-los a aquelles activitats més adients a llursnecessitats vitals. Augmentar el nombre d’aquests alumnes pensionats a l’estranger.e) Augment d’exigència respecte de la capacitat intel·lectual i de la integritatmoral dels aspirants a les carreres de facultat.f ) A tots els mestres en exercici menors de trenta-cinc anys d’edat, se’ls possibili-tarà el cursar els estudis universitaris de pedagogia.g) Tots els professors dels grau secundaris i superiors i els de totes les especialitatsde l’ensenyament cursaran els estudis de pedagogia i metodologia organitzats perla universitat.

7a. MITJANS PER A ESTABLIR L’ESCOLA UNIFICADA. ASPIRACIONSIDEALS:a) Cada població catalana tindrà tota una institució escolar primària, amb pàrvulsi ensenyament primari complet; amb camps de joc, piscina, esports, realitzacions,biblioteca, sala de música, etc.b) Considerant ja unificats l’ensenyament primari i secundari, tots els nois, d’unamanera obligatòria i gratuïta fins a l’edat de divuit anys, hauran de cursar com-pletament els dos graus primari i secundari.c) A cada població catalana de més de 5.000 habitants hi haurà un institut-escolaamb les escoles de treball annexes, on es formaran tots els joves d’activitats i mostrarben clarament llurs aptituds. Tots els alumnes passaran una anyada a l’estranger.d) Només ingressaran a la universitat els alumnes excepcionalment ben dotats.e) La carrera de magisteri, com totes les altres serà universitària.f ) La universitat catalana, ultra les seves funcions clàssiques, tindrà annex un poli-tècnic complet dedicat a les altres investigacions científiques i a la formació de


personal tècnic de totes les branques de la ciència i de l’art.g) Cada professor estarà en el lloc més adient a les seves aptituds i afeccions; peròtots necessàriament hauran d’haver professat en escoles de pàrvuls i elementals eltemps convenient perquè la seva formació professional sigui completa.h) L’exercici de la professió docent serà incompatible amb tota altra activitat quedirecta o indirectament produeixi rendiments econòmics. Els sous dels professors,amb les escales convenients, seran equiparades almenys als sous màxims dels mésalts funcionaris estatals.i) La tasca delicada dels professorat en lliurar-se a la formació de les joventutsrequereix no solament les dots de capacitat necessàries a les professió, sinó tambéuna exemplaritat de conducta en compliment del deure professional.L’exemplaritat en la conducta és quelcom més que el compliment mínim d’uncontracte; és l’exponent d’un interès i d’una vocació.En el fur de la consciència individual cadascú pot trobar-hi la satisfacció d’un estí-mul o bé l’imperatiu d’una rectificació. Hi ha, però, un estat de consciènciacol·lectiva que objectivament fa els seus judicis.Aquesta suma de valors complexos podrien i haurien de tenir el seu reconeixe-ment en l’escala de judicis del professorat i en l’atorgació dels llocs de direcció iresponsabilitat en els altes esferes de l’ensenyament.

8a. IDEAL SUPREM DE L’ESCOLA UNIFICADA:Donar a tots els infants una cultura bàsica i sòlida que els faci vertaders en tots elsaspectes.Aprofitar tots els valors humans i destinar-los a les seves assenyalades activitats enbenefici dels mateixos individus i de la societat en general.

APROVADES LES NORMES GENERALS DE TREBALL ESCOLAR

En el DOG del 15 de setembre de 1938, es va publicar l’Ordre signada pel consellerde Cultura, en Carles Pi i Sunyer, de data 12 del mateix mes, en la qual es publica-ven les normes generals de treball escolar, i que textualment diu:

Amb l’objecte que l’obra escolar de les Escoles d’Ensenyament Primari de laGeneralitat de Catalunya vagin adquirint un sentit i una orientació d’aspecteessencialment pedagògic, i mentre es confecciona el Pla general d’ensenyament iels programes i qüestionaris de les diverses activitats educatives, el Departamentde Cultura fa públiques les següents normes didàctiques provisionals, les qualshauran d’ésser tingudes en compte pels mestres en llurs activitats escolars.

Els delegats d’Ensenyament de la Generalitat, en llurs visites a les escoles i enles reunions amb els mestres, procuraran glossar i ampliar aquestes reduïdes nor-mes didàctiques i vetllaran perquè s’hi adaptin en el possible les activitats escolars.

GRUPS D’INFANTS EN ELS PRIMERS ANYS DE L’ESCOLA PRIMÀRIA:Cal donar primordial interès al desenvolupament dels llenguatge del nen. En les pri-meres edats escolars, sobretot, aquest serà el motiu docent fonamental que ens guiï.


Cal que el nen aprengui a expressar-se; cal descobrir en tota la seva espontaneïtatla riquesa expressiva dels infants; la riquesa verbal reduïda, imperfecta, però prò-pia de l’infant, no de l’adult. Aquesta ha de ser la base en la qual el mestre ha derecolzar-se i és l’autèntic llenguatge que tendirà a desenvolupar.

Exercicis: conversa sobre coses de la pròpia vida dels infants.Tot tema clàssic escolar, formal, ha d’ésser exclòs d’aquesta conversa. Als petits

els interessen les coses de llur pròpia vida que els envolta. Aquest ha d’ésser elmotiu de les converses i diàlegs. Res de frases artificioses, construïdes per adults;l’expressió infantil absolutament sincera.

Aquestes frases sinceres hauran d’ésser la base, el punt de partida per a procu-rar l’ensenyament d’escriure i de llegir.

Exercicis: ensenyament de llegir (hom recomana de practicar aquest ensenya-ment pel procediment global). Escriure aquestes mateixes frases en paper sensepauta en caràcters grans, per a fixar les normes de les lletres amb llapis i ambploma de les anomenades de punta convexa procurant que, fonamentalment, l’es-criptura es faci lentament.

Exercicis: narracions de contes pels mestres i els infants.El mestre tindrà exquisida cura en la narració dels contes.Exercicis: l’expressió pel mitjà del dibuix lliure. L’expressió per mitjà del dibuix

sobre els temes de conversa i els temes dels contes.Recitació de poemes purs de tipus infantil. Senzilles cançons populars (empra-

des com a mitjà d’expressió i sense referir-se a l’educació musical, la metodologiade la qual correspon al professor especialitzat).

Exercicis: comptar. Comptar llavors, trossets de fusta, etc. Sumar i restar uni-tats. Construir fitxes de càlcul amb senzilles operacions que hauran d’ésser resol-tes individualment per cada infant, el qual disposarà d’una capsa de llavors,trossets de fusta, bales, etc. Agrupar aquests elements en forma que desvetllin laimaginació del nen. Dibuixar-los.

Per a la creació de formes, l’infant utilitzarà l’argila o la plastilina.Càlcul mental amb unitats i desenes.Extreure de l’observació i de la vida que volta l’escola, motius per a exercicis

de càlcul amb qüestions veritables i viscudes. Les qüestions a resoldre han d’éssermolt senzilles, operant només amb unitats i desenes. S’han d’excloure les opera-cions amb dades desmesurades. Amb la resolució de les qüestions senzilles s’ini-ciarà el raonament del càlcul escrit.

Observació i reflexió davant les coses, els accidents, els fenòmens del medi quevolta l’escola; concretar amb llur nom les coses, els animals, els vegetals, etc.

Aquesta observació del medi ha d’ésser insistent i curiosa, i com a base i font de lesactivitats escolars, més o menys teòriques. Res de coneixements fraccionats en assig-natures; només noció del medi com a base i concentració de tots els coneixements.

Narracions i llegendes i biografies d’homes notables.Realitzacions manuals, activitats constructives a la classe i al jardí de l’escola.Jocs lliures amb la presència i fins amb la intervenció del mestre.

GRUPS D’EDATS INTERMITGES:Exercicis: converses sobre temes i fets observats o viscuts.


El mestre haurà de concedir més valor a l’expressió de temes reals, viscuts, inte-ressants, que els temes formals de la cultura escolar clàssica; és exercitant-se enl’expressió, en l’exteriorització de motius íntimament sentits, relacionats amb lesperipècies del viure quotidià, com es posen en joc els més àgils, naturals i sincersrecursos dels llenguatge.

L’assoliment de l’expressió sincera i original del pensament continua essent elproblema primordial.

Exercicis: senzilles redaccions lliures (sense tema proposat).No proposar temes de redacció. Sobreestimar els de més originalitat, els que

manifestin una més personal i sentida versió de múltiples pensaments i accions dela vida dels infants; les amistats, els jocs, les entremaliadures, el treball, la vidaa la casa, els somnis, etc. Breus tendències per l’estil.

Exercicis de llenguatge a base de les dificultats i incorreccions trobades a lesredaccions més suggestives. En intentar donar una forma correcta a la redaccióescrita, a la pissarra, amb la intervenció de tota la classe, iniciar el coneixement deles úniques nocions gramaticals que puguin servir d’auxili per operar sobre lesdificultats d’aquests trossos de llenguatge sentit, i indubtablement adequat: voca-bulari, famílies de mots, lèxics, concordances, conjugacions, distincions dels ele-ments principals de l’oració.

Exercicis: il·lustració de les redaccions per mitjà del dibuix i l’expressió.Exercicis: dictar molt lentament algunes de les redaccions. Els nens escriuran

en paper sense pauta, en plomes de punta grossa, amb molta lentitud; cada infantcorregirà el seu escrit en fer la correcció col·lectiva. Cada infant va dient en veualta una paraula del dictat indicant les seves dificultats ortogràfiques. Els altrescorregeixen. En la correcció s’ha d’emprar gairebé tant el temps com sempre enescriure’l.

Lectura de les redaccions pròpies.Lectura de llibres de narracions senzilles. El mestre invitarà el nen, sempre que

sigui possible, a fer el resum oral del que ha llegit.Exercicis: recitació de breus composicions poètiques.Cançons populars.Exercicis: càlcul mental (unitats, desenes i centenes).Estudi de les mesures del sistema mètric decimal, partint de l’operació mesu-

rar la realitat, utilitzant el metre, la balança, el litre, etc.Càlcul escrit amb números concrets de mesures del sistema mètric decimal.S’ha de partir de qüestions o de problemes a resoldre amb números enters,

fraccions ordinàries i decimals; fer intervenir només unitats, centenes, milers,dècimes, centèsimes i senzilles fraccions ordinàries.

L’elemental teoria aritmètica i el raonament del càlcul escrit s’hauran de ferparal·lelament a les necessitats que ofereix la resolució dels problemes.

S’ha d’advertir que no tots els problemes aritmètics tenen relació amb l’aspec-te comercial de compres, vendes, beneficis, interès, etc. Fent sorgir els problemesd’altres fets naturals i culturals s’evitarà la generalitzada polarització en aquell sen-tit de les qüestions aritmètiques escolars.

Estudi elemental de les formes geomètriques, partint dels cossos o bé de laconstrucció de plànols senzills: aula, escola, jardí, etc. Derivar-ne el coneixement


dels elements geomètrics i tractar no tan sols de la nomenclatura, sinó del que ésessencial, la mesura elemental de línies, angles, algunes superfícies i volums.

Estudi del medi geogràfic i històric de la barriada, del terme municipal de lacomarca. Relacionar-ho amb nocions generals de la geografia. Paisatge del termemunicipal, orografia, hidrografia, vegetació, comunicacions, indústries, etc. delterme municipal o de la comarca. Nocions generals sobre orientació, climes,població, cultius, produccions, etc. Documents i referències verbals, sobre fetshistòrics relacionats amb el poble i la comarca. Aplicació dels mateixos termesrelacionats amb Catalunya, Espanya, Europa i el món en general.

S’ha de procurar eliminar ensenyaments geogràfics i històrics, com en els altresensenyaments, el memorisme i la subjecció a les lliçons i textes escrits. Partir deldibuix i de la interpretació dels plànols senzills del poble, el terme municipal, etc.Proveir la natural curiositat de l’infant amb fotografies, projeccions, lectures,documents, mapes, etc. que donin la idea més exacte de les èpoques i dels païsosmés o menys llunyans.

S’aconsella instal·lar a l’escola senzills aparells que permetin a l’infant fer per-manents i acurades observacions meteorològiques.

Comparació entre la vida de l’home primitiu i la civilització actual i breu vi-sió de les diverses etapes històriques. No la història de reis i batalles, sinó la his-tòria de l’esforç humà en les distintes èpoques i països per a dominar la naturale-sa i construir la civilització: història de la navegació, del vehicle, de l’habitacle, del’enllumenat, del vestit, del treball, dels instruments de llaurar, del llibre, etc.

Observació d’éssers naturals i reflexió sobre fenòmens del món físic, senzillesexperiències amb els mitjans de què es disposi a la classe i amb el aparells rudi-mentaris que puguin construir els infants a la classe o al taller de l’escola. Obser-vació d’animals i plantes. Experiments sobre respiració, circulació, nutrició, crei-xement, etc.

Experiments sobre forces, moviments, fenòmens de la temperatura, la llum,l’electricitat, la composició i descomposició de substàncies, etc.

Els passeigs i excursions són el perfecte mitjà de l’observació dels éssers natu-rals, així com les realitzacions tenen llur autèntica adaptació en preparar experi-ments per a indústries, causes de fenòmens.

Reflexió sobre relacions de la vida social: la família, el municipi, la vida encomú, les associacions, el treball, la cooperació, etc.

Jocs lliures i organitzats.

GRUPS DE LES DARRERES EDATS DE L’ESCOLA PRIMÀRIA:Exercicis: redaccions lliures, exercicis de llenguatge, a partir de les correccionscol·lectives per tal de donar forma definitiva a les redaccions més adients.

En aquestes edats, els infants i llurs redaccions expressen temes d’assumptes icontinguts més abstractes. En ells apareixen pensaments i estimacions de tipuscrític personal. Això proporcionarà al mestre un preciós camí per arribar al conei-xement íntim, profund dels seus alumnes. El comentari d’aquestes redaccionsproporcionarà una apreciable quantitat d’observacions i de reflexions sobre judi-cis de valor humans, cívics i morals.

La senzilla i breu teoria gramatical que ha d’ésser objecte d’ensenyament ha de


sorgir íntimament lligada -continuant la norma del cicle anterior- a la correcciódel llenguatge parlat i escrit, descobrir lleis generals i normes de formació de fra-ses i oracions, conjugacions, derivació de paraules, funció de les paraules determi-nades, etc. però fugir de definicions, anàlisis minuciosos, nomenclatures compli-cades, gairebé sempre capricioses.

La gramàtica a l’escola mai no ha d’ésser objecte a part i deslligat dels exerci-cis de llenguatge.

Exercicis: lectura lliure i lectura col·lectiva amb resums orals del que s’ha llegit.És necessari que a cada classe hi hagi una col·lecció de llibres de lectura ben

seleccionats.Exercicis: crítica escrita del llibre llegit. Conferències donades a la classe pels

infants a llurs companys sobre temes elegits i preparats per ells mateixos. Recitatsde composicions poètiques i cançons populars.

Exercicis: problemes sobre unitats del sistema mètric decimal.La resolució de problemes implica enfrontar-se amb dificultats que s’han de

vèncer per mitjà del càlcul escrit. Aquest serà el moment de cercar i mostrar elprocediment operatori en el raonament acurat, gairebé minuciós, del qual estàcompresa l’elemental teoria aritmètica.

El mestre procurarà iniciar i prosseguir el procediment gràfic en la resolució deproblemes; construcció de gràfiques, ús del paper milimetrat, etc.

Exercicis: Problemes sobre construccions geomètriques; àrees, volums, inter-pretació de plànols. La geografia de Catalunya i d’Espanya. Regions naturals. Nocions de cada una de les àrees continentals. Interpretació de mapes i cartesmeteorològiques, etc.

És aconsellable d’establir la correspondència interescolar nacional i internacio-nal, lligam de l’aprenentatge geogràfic, el qual ha de tendir a destacar l’aspectehumà sobre el merament descriptiu.

Nocions de l’evolució de la humanitat en les distintes èpoques i l’evolució delsvincles socials, el treball, els costums, els descobriments, l’art, el progrés, etc.

La lluita dels pobles per la llibertat en les èpoques moderna i contemporània.La Constitució espanyola, l’Estatut de Catalunya. La guerra actual; la seva signi-ficació ideològica i com a guerra d’independència.

S’ha d’assignar més valor a la recerca de documentació, fotografies, lectures,etc., per tal de construir una visió històrica original que a l’aprenentatge de lliçonsd’una història d’interpretació ja feta, sense perdre’s però, en un fraccionamentexcessiu que negligiria la síntesi dels gran processos històrics.

Senzilles experiències fisicoquímiques. Estudi d’algunes substàncies: l’aire, l’ai-gua, l’hidrogen, l’oxigen, els sofre, el carbó, alguns metalls, la calç, etc. Aquestsensenyaments es dirigiran sobretot a desenvolupar en el nen el procés de la induc-ció de causes i efectes dels fenòmens naturals.

Els infants amb els seus mitjans, per molt humils que siguin, hauran de pre-parar amb el mestre els senzills artificis de les experiències.

Quan totes les escoles tinguin llur taller iniciat, les condicions de l’aprenentat-ge seran òptimes.

Els fenòmens i les funcions de la vida animal i vegetal. Estudi experimental d’al-guns animals i d’algunes plantes. Excursions. Els gran grups d’animals i plantes.


Identificació de minerals en excursions i visites a museus.La agricultura a la comarca. Cultius. Exercicis sobre selecció de llavors. Anàli-

sis de la terra, adobs i altres factors del cultiu agrícola.A les escoles de medi rural l’ambient dels fets i els temes agrícoles ha de cons-

tituir la més gran preocupació i fins el nucli de concentració de treballs escolars.Convé que a les escoles de nens més grans hi hagi, encara que modesta, una

ben seleccionada biblioteca de treball a disposició sempre dels escolars.Jocs lliures i organitzats.Barcelona, 12 de setembre de 1938.Aprovat: El Conseller de Cultura, Carles Pi i Sunyer.

Si heu llegit aquestes normes tal com he fet jo, entendreu perquè les he copiat íntegra-ment. Crec que aquestes normes estan més avançades del que s’ensenya actualment.Només llegir-les dóna goig. Estan redactades d’una forma senzilla però àmplia que des-prèn un amor a l’ensenyament.


L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LASEGONA REPÚBLICA (1931-1939)

Afavorim la curiositat, l’alegria i la participació activa del nen, ajudant-lo a descobrirrealitats que tingui, per a ell, el valor d’una adquisició personal. Rosa Sensat i Vilà

El primer dia que vaig anar a l’arxiu per buscar tot el que hi havia relacionat amb l’en-senyament al Masnou, concretament el dia 27 de juny de 2007, em vaig trobar amb untreball que va fer el senyor Mateu Rotger i Rosquelles, que havia estat mestre en el Mas-nou en temps de la Segona República, que crec val la pena conèixer, ja que ell va formarpart d’aquesta història, i com que la documentació que va fer servir es troba en el mateixarxiu municipal, he buscat i transcric el que crec més important per donar a conèixer elque ha estat història a la nostra vila.

La corporació Municipal que figurava el mes de setembre de 1936 en el Masnou era:Alcalde: Tomàs Ferrer Sust, d’ERC2n Alcalde: Jaume Itchart Ballester, d’ERC3r Alcalde: Josep Puig Godàs, d’ERC4t Alcalde: Bonaventura Bosch Bellagarda, d’ERCConseller Dipositari: Pere Estapé Pagès, d’Estat CatalàConseller: Jaume Espinosa Parés, d’ERCConseller: Joan Pablo Dolors, d’ERCConseller: Josep Xifra Massa, d’ERCConseller: Manuel Boadella Font, del PSUCConseller: Aureli Gonzàlez Roldan, del PSUCConseller: Ernest Torres Salellas, del PSUC

D’acord amb el Decret de 18 de setembre de 1936, en el qual es disposava que l’ense-nyament prematernal, maternal i primari a les escoles de Catalunya estigui basat en la

45L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)

llengua dels infants, una Ordre publicada en el DOG del dia 11 d’octubre de 1936, esta-blí el certificat de català per als mestres de totes les escoles primàries de Catalunya. Aquestcertificat podia obtenir-se per mitjà d’una prova davant el Tribunal Permanent de Cata-là de la Generalitat, consistent en un dictat, la correcció d’un text amb errades ortogrà-fiques, sintàctiques i lèxiques, i una prova oral de gramàtica catalana i de literaturacatalana moderna. O bé mitjançant l’assistència a uns cursos de quinze lliçons sobre fonè-tica i ortografia, morfologia i sintaxi, i literatura, o mitjançant els cursos d’ensenyamentper correspondència organitzats per la Generalitat per als mestres de fora de Barcelona.

En el DOG, núm. 287, corresponent al 13 d’octubre de 1936, es publica la primerarelació de mestres interins, distribuïts per comarques que havien de formar part de lesnoves escoles de Catalunya. Entre els destinats a la comarca del Maresme, i concretamental Masnou, hi havia Manuela Ferrer i Sust, Àngel Remigio i Rodríguez, Mateu Rotger iRosquellas, Teresa Sanjuan i Alsina, Flor Robles i Villafranca, Josepa Camparé i Vendrell,Josepa Fàbregas i Sabé i Modesta Salabert Castellví.

En data 18 de desembre de 1936, prenen possessió del càrrec de mestres ModestaSalabert i Castellví, Josepa Camparé i Miquel, Mateu Rotger i Rosquellas, Àngel Remi-gio i Rodríguez i Salvador Ninot i Nolla, nomenats el dia 13 d’octubre.

Per tal d’ajudar els mestres en la seva tasca s’anomenen les senyoretes Carme Villà iBassols, Antònia Rosés i Matas, Carme Trias i Llobet i Cristina Estapé i Capella, amb unsou mensual de 175 pessetes.

A l’arxiu municipal hi ha un escrit, sense data, que textualment diu:

Import de la consignació per atencions de primera ensenyança de l’Ajuntamentdel Masnou, dels anys 1901, 1926, 1928, 1933 i 1934.

L’any 1901 l’Ajuntament tenia consignat per atencions de primera ensenyan-ça en el pressupost municipal, la quantitat de 1.500 ptes. I com atencions del16% fou consignada la quantitat en total per Rústega, Urbana i Pecuària de1.512,50 ptes. A comptar de l’any 1915.

L’any 1925 l’Ajuntament tenia consignada en pressupost la quantitat de 4.090ptes i per l’import del 16% sobre la contribució Rústega, Pecuària i Urbana,5.149,02 ptes.

L’any 1926 figura en el pressupost del Masnou 4.500 ptes. I per atencions del16% la quantitat de 5.149,02.

L’any 1928 figura en el pressupost municipal la quantitat de 4.180 ptes i peratencions de primera ensenyança del 16%, 5.149,02 ptes.

L’any 1933 figura en el pressupost la quantitat de 4.374,60 ptes. I el 16% perla primera ensenyança: 9.258,96 ptes.

L’any 1934 figura en el pressupost la quantitat de 15.774,60 ptes. I per aten-cions de primera ensenyança del 16% la quantitat de 9.258,96 ptes.

NOTA: la consignació en el pressupost que correspon a l’any 1934 es detalla dela següent forma:- Prestació a l’Estat per serveis d’instrucció primària 4.500,00 ptes- Parvularis 7.800,00 ptes- Subvencions vàries, escola del Treball 1.674,60 ptes- Subvenció premis a esc. nacionals i adquisició material 1.800,00 ptes

46 L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)

L’any 1901 els mestres cobraven 1.325 ptes el titular i 1.125 el segon.L’any 1934 els mestres cobren: Mestra titular 5.000 ptes.

Segona mestra 4.000 ptes.Mestra interina 3.000 ptes.Mestre titular 5.000 ptes.Segon mestre 4.000 ptes.Mestre interí 3.000 ptes.

En l’arxiu municipal hi figura un certificat del Secretari de l’Ajuntament que textual-ment diu:

Que en el llibre d’actes d’aquest Ajuntament i en la corresponent a la sessió deldia 19 de febrer de 1937, hi figura entre altres el següent acord: que en virtutdel Decret del conseller de Cultura de data 8 de febrer de 1937 publicada en elDOG el 13 del mateix mes i a proposta del regidor de cultura es va acordarsol·licitar la creació de set grups escolars facilitant la Generalitat els edificis ambdestinació a escoles i obligant-se l’Ajuntament a atendre les despeses de conserva-ció, neteja, aigua, llum, calefacció i les del personal subaltern. Així mateix i a l’ob-jecte que el conseller de Cultura de la Generalitat en tingui esment als fins perse-guits, s’aprovà una memòria redactada pel regidor local que s’acompanyarà a lacertificació de l’acord sol·licitant la creació dels grups escolars per tal que si és deconformitat, s’accepti l’oferiment d’aquest Ajuntament i es publiqui la resolucióque s’escaigui al Diari Oficial tot i fent-se càrrec el Departament de Cultura de laGeneralitat de les despeses de personal docent i material escolar. Que si bé elCENU ha anomenat 9 mestres que ja exercien, encara manquen 9 mestres mésper tal de completar la plantilla necessària a aquesta vila, el qual sol·licita d’aquei-xa Conselleria, que ho faci a la major urgència.

També hi figura un altre certificat del secretari de l’Ajuntament de data 19 de febrer de1937, que textualment diu:

Que el cens escolar d’aquesta vila efectuat per CENU en data trenta d’octubre delpassat any mil nou-cents trenta-sis, ascendeix a mil cent infants compresos enedat escolar.

En aquest certificat s’acompanya una Memòria que textualment diu:

Després del 19 de juliol i quan la Revolució va fer possible encaminar elsassumptes escolars cap a una forma que a més de donar cabuda a la densa pobla-ció escolar permetés que els edificis estiguessin convenientment dotats dels mésnecessari, a fi de poder en tot moment demostrar que els responsables d’aquestpoble tenien una orientació pedagògica i una consecució en les idees que s’hand’inculcar als que han d’ésser els homes de demà, l’Ajuntament, d’acord amb elCENU local, va procedir a l’habilitació dels locals que es diran cedits per laConfederació Nacional del Treball, que va ser la que primerament va confiscar-se dels mateixos, i a fi de complimentar el Decret de Cultura de 6 de febrer de


1937, publicada al Diari Oficial del dia 13 del corrent, eleva la present nume-ració a l’objecte perseguit.

Primer. L’Ajuntament del Masnou té actualment 7 escoles numerades, de lesquals solament una era de pertinència del Municipi. Aquestes escoles, d’acordamb l’acta de confiscació que acompanyem, pertanyen:

La número 1 a Mares EscolàpiesLa número 3 a Joan Fàbregas JorbaLa número 4 a Anicet Herraez CalderonLa número 5 a Benet Pomés PomarLa número 7 a Antònia Maristany ColomerPel que representa a l’escola núm. 2, és el local de les Escoles Nacionals, i a la

núm. 6 hi funciona una Escola que ja en 1933 l’Ajuntament tenia destinada a«Escola de Treball» mitjançant el pagament del lloguer.

Segon. Les 7 escoles esmentades aixopluguen un cens escolar de 800 criatures,i estan a càrrec les nou mestres nomenades pel CENU, segons nomenamentspublicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 13 d’octubre i 31 dedesembre de l’any 1936.

Tercer. Com que seguint la proporció que segons la Llei han de tenir els mes-tres no haurien pogut ocupar la població escolar existent en aquesta vila amb elsque solament han estat nomenats, l’Ajuntament, i amb càrrec al seu pressupost,ha nomenat 7 ajudants que col·laboren en les tasques dels esmentats mestres, a fique puguin tenir lloc les classes pel nombre d’alumnes abans esmentats.

Quart. No obstant el nombre ocupat d’alumnes en resten encara 300 aproxi-madament que no tenen escola per manca de mestres, ja que de locals n’hi ha sufi-cients i aquests estan completament habilitats, en espera de que aqueix Consellels nomeni.

Cinquè. Per tant, aquest Consell, d’acord amb l’Ajuntament, sol·licita siguinnomenats 9 mestres per les escoles que esmentem, amb els quals estaria compler-ta la finalitat encarregada al que sotasigna.

El Masnou, 19 de gener de 1937.

Acte d’ocupació dels edificis destinats a escoles, textualment diu:

Numeració d’escoles o grups escolars amb especificació del lloc d’emplaçament idel nombre de places que es sol·liciten per cadascun:

Escola núm. 1: Salmeron 1. Nombre d’alumnes: 294. Mestres: Teresa SanjuanAlsina, Josepa Camparé Vendrell, Mateu Rotger Rosquellas, Àngel RemigioRodríguez, Salvador Ninot Nolla i Teresa Pàmies Blanc (aquesta última malgratl’informe favorable del CENU local i del Conseller de Cultura, no ha estat nome-nada oficialment si bé actua en aquesta escola des del dia 7 d’octubre de 1936, iés d’esperar que amb la reproducció que ha fet de la sol·licitud i vist l’informefavorable, serà nomenada en la pròxima convocatòria i podrà continuar regintl’escola on s’ocupa). Manquen 4 mestres per a completar el nombre d’infants des-tinats a aquesta escola.

Escola núm. 2: Romà Fabra, 1. Nombre d’alumnes: 180. Mestres: Josep Peri-


cot Llorensí, mestre nacional; Maria Canaleta Abella, mestra nacional, i VicençMuñoz Pastor, mestre nacional. Manquen 3 mestres per a completar el nombred’infants destinats a aquesta escola.

Escola núm. 3: Lluís Millet, 5. Nombre d’alumnes: 166. Mestres: Flor RoblesVillafranca, Manuela Ferrer Sust i Dolors Puig Seral, mestra nacional.

Escola núm. 4: Urb. Montseny. Nombre d’alumnes: 72. Mestres: AntòniaGrau Suñol (es troba en les mateixes condicions que Teresa Pàmies).

Escola núm. 5: Fontanills, 2. Nombre d’alumnes: 120. Manquen 2 mestresper a completar el nombre d’infants destinats a aquesta escola.

Escola núm. 6: Mestres Villà, 43. Nombre d’alumnes, 90 (Destinada a escolanocturna).

Escola núm. 7: Àngel Guimerà, 2. Nombre d’alumnes 142. Mestres: Modes-ta Salabert Castellví i Josepa Fàbregas Sabé.

El Masnou, 23 de febrer de 1937

En data 12 de gener de 1938, la Generalitat nomena a Carme Trias Llobet com a mes-tre del Masnou, amb un sou anual de 5.000 pessetes. Hi ha un certificat de Josepa Fàbre-gas Sabé, directora de l’escola núm. 5, que textualment diu:

Certifica, que amb data d’avui ha pres possessió del seu càrrec la mestra CarmeTrias Llobet al Grup núm. 5.

Als efectes que li siguin necessaris es fa constar per mitjà de la present certifi-cació, que quedarà unida a l’expedient de referència, aquesta diligència de presade possessió al Masnou a disset de gener de mil nou-cents trenta-vuit.

La memòria que s’acompanya a l’anterior acte d’ocupació dels anterior edificis, textual-ment diu:

MEMÒRIA INFORMATIVA REFERENT ALS EMPLAÇAMENTS, CON-DICIONS HIGIÈNIQUES I CAPACITAT ESCOLAR DE LES SET ESCO-LES O GRUPS ESCOLARS HABILITATS A LA VILA DEL MASNOU

El que signa és en caràcter de director tècnic d’Obres Públiques de l’Ajunta-ment del Masnou, va procedir a la reforma dels edificis que després s’esmentaranper tal de convertir-los en escoles i deixar-los en les degudes condicions de capa-citat i higiene per establir en ells les aules o seccions necessàries perquè puguinrebre l’ensenyança dels nens i nenes que constitueixen el cens escolar d’aquestapoblació que el CENU ha fixat en mil cent infants d’ambdós sexes.

Emplaçament. La tasca no va ésser gens difícil pel nombre d’edificis de què espodia disposar i per les immillorables condicions que cadascun d’ells reunia din-tre de la seva peculiaritat i característiques arquitectòniques, a l’ensems el seu ade-quat emplaçament, punt aquest importantíssim per a la distribució en forma lon-gitudinal, paral·lela al Mediterrani d’aquesta vila, que té una allargada de dos qui-lòmetres i mig d’extensió, el que ha fet precís situar les escoles en llocs estratègicsequidistants que permetessin repartir degudament la població escolar sense neces-sitat que els infants de determinat nucli o sector de la vila haguessin de recórrergrans distàncies per poder gaudir dels beneficis de l’ensenyança.


Entre els locals de què disposava es va estudiar curosament quins eren els més ade-quats per al fi al qual es destinaven, tant per les seves condicions com a edificis, al’ensems que pel seu emplaçament còmode i degudament distanciat, per tal queno s’agrupessin en determinats sectors de la població, deixant altres sense ells i pelque va fer-se una selecció distribuint racionalment els grups escolars.

Característiques dels edificis elegits. La idea bàsica de distribució estratègicad’edificis abans esmentada, va ésser la que va determinar que es procedís a la refor-ma, que va tenir tal importància, que podem qualificar-la de reconstrucció delsedificis elegits, per tal que corresponguessin en ells les màximes condicions higiè-nic sanitàries i de capacitat adequada, sense reparar en les importants despeses queaixò representava i que realment va fer l’Ajuntament sense demanar ajuda a ningúper tal de realitzar el programa que s’havia imposat per a resoldre el problemaescolar del Masnou.

No solament es va procedir a les esmentades reformes dels edificis destinats anoves escoles en nombre de cinc, sinó que també van realitzar obres de saneja-ment i millor condicionament en els edificis escolars existents com el que portael núm. 2 on hi ha instal·lades les Escoles Nacionals i la núm. 6 que funciona desde l’any 1933, i l’Ajuntament la tenia destinada a Escola de Treball.Les característiques de cadascun dels 7 edificis escolars amb que compta avuiaquesta vila són les que a continuació explicarem:

ESCOLA NÚM. 1. Abans era un convent de monges Escolàpies. En la reformarealitzada aquest edifici s’ha dividit en dues illes tenint la façana als carrers Salme-ron, Fontanills, Torrent de Riquers i Carretera de Teià; ambdues illes estan uni-des i es comuniquen per mitjà d’un pont de deu metres de llarg per tres metresd’ample, construït especialment per aquest objecte i per tal de deixar pas a la pro-longació del carrer Fontanills que abans estava interromput per l’exconvent.Aquest edifici té la següent superfície:

Edificat en la primera illa 912 m2

Edificat en la segona illa 192,50 m2

Espais per patis i jardins 1a illa 642 m2

Espais per patis i jardins 2a illa 1.193,50 m2

Superfície total ocupada per l’escola 2.940 m2

Del que corresponen aproximadament el 37,50% per edificacions i el restant62,50% per superfície descoberta destinada a llum, aire, ventilació, esbarjo, jocsi poder recrear-se els infants. Percentatge molt superior a l’assenyalat per aquestamena d’edificis i que permet un abundant volum d’il·luminació natural no tantsolament per aules doncs també gaudiran d’aquest benefici els diversos locals des-tinats a usatges, annexes a l’escola i permeten els espais descoberts una excel·lentdistribució de serveis sanitaris, que han estat distribuïts i realitzats tenint presentquantes normes tecnicohigièniques es determinen i foren fixades en data 28 dejuliol i publicades a la Gaseta del 1r d’agost de l’any 1934, les quals també s’hantingut en compte i hem aplicat en els restants edificis que després explicarem.


La superfície ocupada per les aules de l’escola núm. 1, de la qual ens estem ocu-pant, és la següent:

Planta baixa, aula núm. 1 41 m2




Planta baixa, aula núm. 5 i 6, convertibles en saló d’actes 103 m2

Primer pis, aula núm. 7 41 m2






Total metres quadrats 600 m2

Cal remarcar que aquesta superfície és l’ocupada per les aules solament en la plan-ta baixa i primer pis, doncs encara manquen per acabar-se les obres de reformadels altres dos pisos on s’hi podran encabir el mateix nombre d’infants que actual-ment ocupen les dues plantes inferiors, el que es farà quan les necessitats escolarsde la població ho exigeixin.

El nombre d’alumnes fixat actualment per aquesta escola és de 294, per tantcorrespon a cadascun una superfície superior a dos metres quadrats i com que lamitjana d’alçada del sostre és de 4 metres, pertoca per infant una cubicació indi-vidual de 8 m3; i com que la renovació de l’aire és de cinc vegades superior alvolum del local en una hora, sense provocar corrents en aquell, ens trobem quecorrespon a cada infant un volum de 40 m3 d’aire per hora, i com que les normesde caràcter tecnicohigiènic fixen per ventilació d’escoles a l’hivern de 20 a 25 m3

per hora i persona adulta, i a l’estiu de 40 m3, resulta que les aules reuneixen elmàxim de condicions de ventilació i renovació d’aire indicades pels més exigentshigienistes.

Aquestes mateixes normes han estat aplicades a les escoles de les quals desprésens ocuparem.

Les obertures per a il·luminació natural i renovació d’aire tant per aquestaescola com per les altres d’aquesta vila, han estat calculades en un mínim repre-sentat per la tercera part de la superfície ocupada per cada aula, havent-se procu-rat en el possible, que la seva orientació sigui principalment al migdia, seguint lesnormes imposades en aquesta mena de construccions.

El serveis sanitaris estan previstos en forma que a cada planta de l’edifici hihagin dos grups, completament independents de lavabos i urinaris, i degudamentdistanciats per tal que entre ambdós sexes hi hagi la necessària separació. Estantdotats d’abundant aigua potable procedent de la canalització general de la vila ide les mines i pous propis que té cadascun dels edificis escolars, depassant en moltla proporció dels 20 m3 diaris que haurien de pertocar a cada alumne, a part delsserveis generals per recs, rentar, etc.


Els desguassos són fets en totes les escoles i especialment en la que ens ocupem,passant per foses sèptiques amb llits bacterians depuradors que van a la clavegue-ra pública.

En aquesta escola núm. 1 també s’ha projectat un teatre-cinema educacionalexclusiu per a infants, en el lloc de l’edifici que abans la capella de l’exconventocupava i, de més, hi ha separades aules per a treballs manuals, música, labors,etc. Compta amb locals per: direcció, sala de juntes dels mestres, biblioteca, guar-da-robes, consergeria amb independent i ben disposada vivenda, gimnàs, infer-meria i farmaciola d’urgència i quants annexes requereix una perfecta instal·laciód’una escola moderna.

ESCOLA NÚM. 2. És l’ocupada per les Escoles Nacionals, situada al carrer deRomà Fabra, núm. 1, amb cantonades als carrers Jover i Serra i Fontanills, for-mant per tant tres façanes a tres carrers amb ampli jardí i pati d’esbarjo a la partdavantera.Superfície que ocupa:

Edificada 1.020 m2

Per jardins i esbarjo 1.360 m2

Superfície total 2.380 m2

La quantitat i superfície de les aules és la següent:Aula núm. 1 49,59 m2

Aula núm. 2 49,59 m2





Total 303,78 m2

Cal remarcar que solament hi ha habilitades les quatre aules més grans.Esta dotada de tots els serveis generals i grups de lavabos i urinaris independentsper a nens i per a nenes.

Les cubicacions d’aire s’han tingut en compte en la forma indicada en l’expli-cació de l’escola núm. 1

El nombre d’alumnes assignat a aquesta escola és de 180.

ESCOLA NÚM. 3. Situada al carrer de Lluís Millet, núm. 5, cantonada a l’An-tic Camí d’Alella.Superfície que ocupa:Edifici i terrasses 275 m2

Jardins, patis i hort 1.324 m2

Superfície total 1.599 m2


Consta de 4 aules, o sigui:Una a la planta baixa de 126 m2

Una a la planta baixa de 45 m2

Una al primer pis de 126 m2

Una al primer pis de 45 m2

Total 342 m2

El nombre d’alumnes assignat a aquesta escola és de 166, corresponen per tantuna mitjana individual d’uns 2,10 m2 per a 4 m d’alçària equivalents a 8,40 m3

que representen 42 m3 per hora i alumnes.Els serveis generals sanitaris i d’aigua són d’acord amb la norma abans indicada.

ESCOLA NÚM. 4. Està situada a la urbanització Montseny amb façana a trescarrers i en un edifici de dues plantes, completament aïllat i rodejat de patis i jardíper esbarjo dels infants, és dedicat a pàrvuls.

Superfície que ocupa:Edifici 139 m2

Jardins i patis 543 m2

Total 682 m2

Consta de dues aules, o sigui:Aula núm. 1 de 35 m2

Aula núm. 2 de 31 m2

Total 66 m2

La restant superfície edificada es destina a porxo, vestíbul, guarda-robes, dipòsit dematerial escolar, sala d’espera i despatx de la direcció, de més dels corresponentsgrups independents de lavabos i urinaris independents per a nens i per a nenes.

S’han assignat a aquesta escola 72 pàrvuls corresponent a una superfície d’1,10m2 equivalent a 4,40 m3 o sigui 22 m3 per hora i per infant.

Els serveis sanitaris, ventilació, il·luminació, etc., s’han calculat en la formaindicada en les escoles abans esmentades.

ESCOLA NÚM. 5. Emplaçada al carrer de Fontanills, núm. 2, cantonada a lapujada de Can Galbany.

Superfície que ocupa:Edifici 763,68 m2

Esbarjo i jardins 1.059,68 m2

Total 1.823,20 m2


Consta de 5 aules o sigui:Planta baixa, aula núm. 1 66,25 m2

Planta baixa, aula núm. 2 57,50 m2

Planta pis, aula núm. 3 31,73 m2



Total 230,25 m2

Hi ha, de més, encara sense reformar, dues aules per a treballs manuals i la resta,fins arribar a la superfície edificada, és ocupada per les dependències annexes i ser-veis generals de l’escola. De més, en el pis, hi ha distribuït un habitatge per al mes-tre director amb tota classe de comoditats.

El nombre d’alumnes assignats a aquesta escola és de 120, corresponent apro-ximadament una mitjana individual de 2 m2 o sigui un volum igual a l’assignat al’escola núm. 1.S’han previst els serveis generals en la forma indicada.

ESCOLA NÚM. 6. Emplaçada al carrer Mestres Villà, núm. 43, està destinada aescola nocturna i consta de tres aules.



Aula núm. 3 118,72 m2

Total 174,32 m2

El nombre d’alumnes calculat en la proporció d’un per cada 2 m2 aproximada-ment és de 90. Compta amb tots els serveis indispensables i amb gran pati d’es-barjo.

ESCOLA NÚM. 7. Emplaçada al carrer d’Àngel Guimerà, formant una illa ambfaçanes a l’esmentat carrer, al torrent d’Ase, al passatge de l’escola i carrer de SantJeroni.

Superfície que ocupa:Edifici 121 m2

Pati 201 m2

Total 322 m2

Consta de soterrani i 4 plantes, la baixa i el primer pis són destinats per aules, la delsegon pis per habitatge del mestre i l’última per magatzem i dipòsit de material.

Les dues aules, una a cada pis, tenen una superfície de 40 m2 o sigui 80 m2 les dues.Destinant-se per 142 alumnes, correspon a cada un la superfície d’1,78 m2

equivalent a 7,12 m3, o sigui 35,60 m3 per hora i alumne.


Te distribuïts 4 grups de lavabos i urinaris o sigui 2 per cada pis i per ambdóssexes, a part del bany i lavabos independent per al mestre.

RESUMCabuda de les escoles:Escola núm. 1 294 alumnesEscola núm. 2 180 alumnesEscola núm. 3 166 alumnesEscola núm. 4 72 alumnesEscola núm. 5 120 alumnesEscola núm. 6 90 alumnesEscola núm. 7 140 alumnes

Total 1.064 alumnes

Com es veurà es pot considerar que és el cens escolar de la població i tenim pre-vist que per futurs augments hi ha escoles, com la núm. 1, que són ampliablesamb dos pisos més que encara no han estat reformats i el mateix succeeix amb lanúm. 2 que encara té 2 aules sense habilitar, i la mateixa núm. 6, que si bé s’hadestinat a nocturna, pot també habilitar-se per a escola diürna, o sigui que aquestAjuntament s’ha preocupat que no maquin locals per als seus infants i que puguinrebre sense excepció la deguda educació escolar.

El Masnou, 23 de febrer de 1937.El Director Tècnic d’Obres Públiques.Signat: Frederic Tàrrega.

L’ocupació d’aquests edificis, es van posar a disposició de la Generalitat de Catalunya, perpart de l’Ajuntament del Masnou.

En data de 23 de març de 1937, el conseller Primer, Josep Terradellas i el conseller deCultura de la Generalitat, Antoni Ma Sbert accepten, en un escrit de la mateixa data, l’o-feriment fet per l’Ajuntament del Masnou.

En data 29 d’abril de 1937, el director tècnic d’obres públiques de l’Ajuntament delMasnou, senyor Frederic Tàrrega, en compliment de l’encàrrec que se li va fer de la Cor-poració Municipal, va valorar els edificis escolars i el seu mobiliari per tal de assegurar-los contra incendis. La valoració va ser la següent:

Escola Construccions Mobiliari Total

Núm. 1 591.500 ptes 26.500 ptes 618.000 ptesNúm. 3 71.500 ptes 10.500 ptes 82.000 ptesNúm. 4 27.800 ptes 6.200 ptes 34.000 ptesNúm. 5 114.600 ptes 13.400 ptes 128.000 ptesNúm. 7 58.450 ptes 7.550 ptes 66.000 ptes

Total 863.850 ptes 64.150 ptes 928.000 ptes


En la valoració que va fer el senyor Tàrrega, queda desglossat col·legi per col·legi ambles seves valoracions parcials, tant pel que fa a les construccions com al seu mobiliari.Les finques núm. 2 i 6 no hi són en aquesta valoració perquè eren edificis municipalsi és de suposar que ja estaven dins l’assegurança dels edificis municipals.

NORMES PEDAGÒGIQUES

Les noves escoles de la Generalitat, que teòricament havien de seguir les pautes peda-gògiques elaborades a l’Escola d’Estiu de 1934 segons el programa de l’Escola Unifica-da, mitjans per establir-la, a la pràctica era impensable que les tinguessin en compte atèsels escassos coneixements pedagògics de les persones que feien de mestres, la qual cosano és una crítica, sinó que la incorporació a la tasca docent de molts homes i donesmoltes vegades era còpia de la que recordaven dels mestres que havien tingut.

D’acord amb el decret de 22 de setembre de 1936, eren matèries preceptives el cata-là, castellà, aritmètica, geografia i història, rudiments de dret, nocions de geometria,nocions de ciències físiques i naturals, nocions de filosofia i higiene, dibuix, cant, tre-balls manuals i exercicis corporals.

Si bé aquestes matèries eren obligatòries, els mestres en canvi tenien llibertat abso-luta per confeccionar els seus programes, fixar la seva extensió i utilitzar els mètodesque estimessin convenients, que a judici d’alguns pedagogs, contribuïren força al pro-grés experimentat per l’escola. No obstant això, els mestres havien de portar el llibre declasses i de preparació de lliçons. El director podia assistir a les classes i fer-ne una crí-tica objectiva i cordial, i donar suggeriments per a una millor tasca dels mestres. Direc-tor i mestres havien de tenir dues reunions setmanals on s’havia de donar compte de lamarxa de les classes, rebre orientacions i directrius, i aportar, entre tots, idees noves arealitzar; una reunió al mes havia de ser dedicada al comentari de llibres i obres d’in-terès pedagògic i cultural, els mestres quedaven obligats a anar a l’escola tantes vegadescom la direcció ho cregués oportú i col·laborar en festes escolars, reunions de pares,excursions, etc.

En sessió celebrada per l’Ajuntament el dia 28 de juny de 1937, s’acorda nomenarels següents conserges a les escoles:

Escola núm. 1, Joaquim Pitarch Escrich.Escola 5 i 7, Rosa Pera Bol, amb un sou de 300 pessetes.Escola 3 i 4, Jaume Blanch i Boix, amb un sou de 300 pessetes.

A l’arxiu municipal he trobat unes llistes dels alumnes de quatre parvularis que hihavia durant la II República en el Masnou. Suposo que devia correspondre a l’any1937 o 38.

PARVULARI NÚMERO 1 (Josefina Bertran Maristany)1. Pere Vilalta Pagès2. Josep Cabré Reixachs3. Joan Vila Belda


4. Josep M Camps Carbonell5. Evarist Peluchón Costa6. Bonaventura Raméntol Sert7. Antoni Montserrat Roca8. Enric Gomila Juan9. Ferran López Panicello

10. Nicolau Martínez Vera11. Grau Asensi Espí12. Francesc Asensi Espí13. Antoni Vilató López14. Prudenci Oliva Moles15. Amadeu Oliva Moles16. Antoni Ramonet Moles17. Ubald Puche Crespo18. Esteve Puig Bofill19. Josep Martínez Martínez20. Carles Vendrell Torres21. Josep Santos Valldeneu22. Lluís Prat Pagés23. Josep Àlvarez Bosch24. Josep Subiranas Grumellas25. Salvador Arimón Maristany26. Antoni Morell Arnau27. Joan Monpart Vinardell28. Esteve Jordana Miralles29. Josep Rodríguez Bosque30. Maria Sabaté Jordana31. Carolina Fabregat Farrerons32. Pepita Lafuente Bellabriga33. Teresa Monpart Vinardell34. Teresa Esperó Panicello35. Dominga Gonzàlez Bartolí36. Antònia Fàbregas Mayolas37. Dolores Guzmàn Miguel38. Josepa Tauler Antem39. Ramon Valls Domènech40. Francesc Pau Martos41. Isabel Martínez Caparrós42. Francesc Costa Martos43. Antònia Bosch Horta44. Jaume Bosch Orta45. Martí Pedret Martín46. Ramon López Panicello47. Ernest Aguilar López48. Josep L. Aguilar López49. Roser Pons Costa


PARVULARI NÚMERO 2 (Carme Pons Raméntol)1. Jacobo Blas Abad2. Pilar Blas Abad3. Josep Lloveras Canals4. Esteve Codina Anguera5. Ramón Artigas Cruells6. Francesc Font Grau7. Amadeu Planas Domènech8. Anton García Pou9. Feliu García Pou

10. Ventura Bosch Gannau11. Concepció Bosch Gannau12. Francesc Vives Valero13. Josep Planas Andiñach14. Ramón Madrid Juriol15. Llorenç Durán Pera16. Ramón Peña Alcodorí17. Jordi Pérez Pallarés18. Miguel Lluch Mujàl19. Marian García Gómez20. Ramón Pagés Pallejà21. Antoni Aymà Pagès22. Josep Vilà Serra23. Elvira Fernàndez Raméntol24. Antònia Fernàndez Raméntol25. Rosa Avellaneda Gual26. Llúcia Vilà Zaragoza27. Dolors Bascuñana Juan28. Ferràn Mas Prats29. Pere Mas Prats30. Manuel Bagà Vinuesa31. Maria Badia Terés32. Irene Bosch Gannau33. Joaquim Asuar Monteis

PARVULARI NÚMERO 3 (Úrsula Pàmies Blanch)1. Josep Ferrer Terradas2. Pere Rovira Sastre3. Andreu Colom Negre4. Francesca Baró Piedrafita5. Teresa Baró Piedrafita6. Josep Palau Bertran7. Benet Roig Rovira8. Raimunda Abelló Miret9. Josep Abelló Miret

10. Carme Arbós Panicello


11. Teresa Arbós Panicello12. Lourdes Bertran Làzaro13. Esteve Pons Camarassa14. Núria Pons Camarassa15. Pilar Carbonell Tremolosa16. Rosa Amat Colomé17. Joaquim Fonollosa Oliveras18. Pau Viñals Guitart19. Francesc Sans Colom20. Maria Garbí Marés21. Teresa Oliveras Pou22. Eudald Oliveras Sànchez23. Pere Rovira Andiñach24. Josep Batlle Burgés25. Josep Mir Soler26. Maria R. Vendrell Marés27. Adela Vendrell Marés28. Jeroni Salvador Villanueva29. Joana Méndez Raméntol30. Rafael Domènech Raméntol31. Josep Galofré Baró32. Glòria Villà Peña33. Efici Bassas Ramis34. Amand Salz López35. Josep Tarrés Mateu36. Montserrat Bernet Ribas37. Rafaela Coronas Rafart38. Filomena Coronas Rafart39. Montserrat Grangé Martí40. Grau Oliveras Pou41. Teresa Solà Estol42. Joan Olivé Gibernau43. Ramón Arisa Oliver44. Jordi Pujadas Roig

PARVULARI NÚMERO 4 (Teresa Pàmies Blanch)1. Marina Pujadas Roig2. Agustí Uson Salas3. Irene Roca Comellas4. Ramón Rodilla Gonzàlez5. Josep Palau Bertran6. Josep Sarerols Matías7. Joan Pagès Xuclà8. Josep Fortuny Auladell9. Antoni Coronas Bosch

10. Francesc Tabaras Rosés


11. Odon Rigau Masot12. Antoni Bernet Ribas13. Josep Feu Romeu14. Joan Grangé Martí15. Francesc Estol Feu16. Maria Coronas Rafart17. Lluïsa Batlle Burgués18. Francesca Rovira Sastre19. Pilar Artieda Giménez20. Àngela Palau Bonavida21. Jacinta Arbós Panicello22. Carme Méndez Molins23. David Grau Vergara24. Josep Alsina Rosés25. Jacint Salvador Villanueva26. Carles Vila Moles27. Miquel Lluc Llansà28. Francesc Abelló Miret29. Joaquim Coll Latorre30. Josep Arisa Oliver31. Anna Rodilla Gonzàlez32. Glòria Villà Peña33. Agnès Villà Peña34. Agnès Fortuny Auladell35. Josep Igual Tremolosa36. Josep Roca Comellas37. Francesc Roig Rovira38. Joana Montes Amador39. Sebastià Caldentey Gonzàlez40. Cesari Alsina Rosés


L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970)

El treballador solitari no escaparà mai de la seva vida de pobresa. Continuarà existinten la misèria mentre l’home no sigui protector de l’home, sinó el seu pitjor enemic. Halldór Laxness

La instauració del nou model educatiu franquista comporta un trencament total amb elmodel anterior. És un trencament volgut i potenciat. És el resultat d’una Guerra Civil enla qual hi va haver vencedors i vençuts. S’estableix una intensa depuració que sofreix elcol·lectiu del magisteri a Catalunya. Una depuració que és fruit d’una clara voluntat detrencar amb el passat i d’assegurar-se, en la mesura del possible, uns professionals dòcilsi addictes a la nova ideologia nacionalcatòlica.

Un decret de 8 de novembre de 1936, signat pel general Franco, entre d’altres coses,manifesta:

El hecho de que durante varias décadas el Magisterio, en todos sus grados ycada vez con más raras excepciones, haya estado influido y casi monopolizadopor ideologías e instituciones disolventes, en abierta oposición con el genio ytradición nacional hace preciso que, en los momentos por los que atravesamos,se lleve a cabo una revisión total y profunda en el personal de InstrucciónPública [...] extirpando así de raíz esas falsas doctrinas que con sus apóstoleshan sido los principales factores de la trágica situación a que fue llevada nues-tra patria.

Per tant, podem parlar d’una depuració programada i de radical duresa.Les paraules que va emetre el ministre d’Educació, Saiz Rodríguez, en la clausura del

curs organitzat pel Ministeri a Pamplona el juny del 1938 per a la formació del mestresde la nova Espanya, així ho manifesta:

61L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970)

En el Magisterio español y en todos los cuerpos del estado se está procediendo auna depuración que pronto será regulada de un modo definitivo. No quiero mirarhacia el pasado, sino hacia el porvenir, y decir a los maestros españoles, que elrégimen del porvenir, mientras yo regente la Educación Nacional, será un régi-men de confianza, porqué espero que el montón de muertos que tenemos antenuestra vista, y la sangre derramada, bastarán para que aquellos que tuviesen unresto del error pasado en el fondo de sus conciencias, se incorporen llenos deentusiasmo a los nuevos dogmas de la patria. Esa experiencia trágica no la ha vivi-do España en vano, y el fundamental deber, el primero que tiene el Gobierno deEspaña, es hacer que no sean infecundos en ningún terreno los sacrificios de nues-tros muertos. Y yo tengo la conciencia segura de que si hoy no arrancásemos conmano dura esa semilla silenciosamente arrojada en el surco, como dice Fernandode los Ríos, no podríamos tener la esperanza de una salvación definitiva para lapatria. Y yo siento gravitar sobre mi conciencia esa responsabilidad, y por mi noha de quedar, y yo creo que tampoco por vosotros.

Set mesos després d’haver estat alliberada la capital de Girona, el diari El Pirineo publica-va el següent text:

A los que interesa más que a nadie que la depuración sea rigurosa, es a nosotros,los maestros. Hemos dicho rigurosa, eso es, y ¡Justa! [...] ¿Clemencia? Toda la quese quiera, dentro de la justicia. Pero es preciso evitar que nuestros niños sean edu-cados por maestros indignos. ¿Compañeros? Sí, compañeros de todos los maes-tros españoles, pero no pueden serlo los que no sean dignos. Se ha dicho que lascausas de la catástrofe que hemos padecido son de los Maestros nacionales. Hayque salir al paso de esta afirmación. Esto, en absoluto, no es verdad. Lo que habíaeran compañeros que no eran dignos; que no debían ser compañeros nuestros.Esto es lo que hace falta, que no sean compañeros los que no merecen ser maes-tros de la Nueva España; de la verdadera España. A nosotros, más que a nadie,por nuestro crédito, nos conviene que la depuración sea rigurosa. No nos queje-mos de que sea así. Al contrario, es lo que deseamos y lo que pedimos [...]

Aquest text d’un mestre gironí té un llenguatge típic de la literatura franquista delsprimers anys. Es parla dels mestres de la «Nueva Espanya» que, a més, «es la verdadera».Queda clara la contraposició amb l’escola republicana que és el resultat de la «vieja»Espanya, la falsa!. Es parla d’una depuració fonamentada en la justícia. L’actuació de lescomissions depuradores s’ocuparà ben aviat de demostrar que de justícia, no gaire, i símolta arbitrarietat i subjectivitat.

Les comissions depuradores es crearan per decret del 8 de novembre de 1936. Hipodien arribar tot tipus de denúncies que no calia justificar i que podien ser anònimes.Els que sí estaven obligats a demostrar que les denúncies eren falses o errònies eren lespersones denunciades, que tenien un termini de deu dies hàbils per aportar la documen-tació justificativa. La impunitat de les denúncies pot ajudar a entendre la subjectivitat ipluralitat de les denúncies que en molts casos no tenien res a veure amb la professió dela persona denunciada, sinó que eren degudes a les tensions i vivències d’una lluita civil

62 L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970)

entre persones del mateix poble i que ara, arribada l’hora de la revenja, es deixaven sen-tir amb força. A més, el sol fet que una persona pogués ser acusada d’inhibició amb lasublevació, era prou indicatiu de l’orientació que es donava a la depuració en general.Una depuració que, evidentment, actuava amb caràcter retroactiu.

Aquesta depuració del magisteri és essencialment política. Una lectura dels principalscàrrecs amb que s’acusa el magisteri així ho demostra. Els càrrecs que s’imputen amb mésfreqüència són, per ordre d’importància: ideologia d’esquerres; actituds contràries a lacausa nacional; militància en organitzacions afectes a la República; irreligiositat o ateis-me; plantejaments pedagògics inacceptables; nacionalisme o separatisme; incompetènciaprofessional; conducta privada immoral; no sol·licitar el reingrés; pertànyer a la maçone-ria, etc.

Les dades generals sobre la depuració en el conjunt de Catalunya són prou eloqüentscom per comprendre que del que es tractava era d’assegurar-se, en el nou règim polític,un magisteri decapitat, sense els seus líders i capdavanters; d’aconseguir un magisteriesporuguit; es volia tenir un col·lectiu resignat i obedient sense cap esperit reivindicatiuen cap àmbit de la vida. De fet, les noves orientacions que s’inculquen al magisteri sónmolt clares:

Siendo los ricos justos y viviendo los pobres resignados con su suerte; siendo lospatronos comprensivos con sus obreros y siendo los obreros dóciles, humanos yamables con sus patronos; siendo los hijos obedientes a sus padres y estos pater-nales y afables con sus hijos; estando los de abajo satisfechos con su suerte y si pro-curan mejorarla buscando ese mejoramiento en el trabajo, en la superación cons-tante, y en el esfuerzo personal, será como podremos llegar a la transformación deEspaña.

Són les paraules d’un dels professors del curs que el Ministeri d’Educació impartia a 400mestres a Pamplona el mes de juny del 1938 per tal d’inculcar els nous valors de la novaEspanya.

També s’ha de parlar dels exilis. Certament que l’exili més gran del magisterirepublicà es produeix entre el gener i el febrer del 1939, a mesura que Catalunya ésocupada per l’exèrcit franquista; aquest fet provocarà que molts mestres, alguns sig-nificats des del punts de vista polític, d’altres des del punt de vista sindical i d’altresdes del punt de vista professional, decideixin passar a l’altra banda del Pirineus; d’al-tres marxaran simplement per por i entraran a França a l’expectativa del que passi.A aquest intens i dramàtic exili s’hi afegirà, durant la primera dècada franquista, unlent degoteig de mestres que no poden suportar la pressió sociopolítica i que deci-deixen marxar.

UNA ESCOLA NACIONALCATÒLICA

El buit deixat pels mestres exiliats, expulsats, morts, etc., és omplert ràpidament per altresque són triats, sobretot els primers moments, amb criteris molt més polítics que no paspedagògics. La convocatòria per a la provisió de places del 25 de març del 1939 deixa benclar quins són els motius preferents per a l’adjudicació de places:


1. Ser mutilat com a conseqüència de la actual guerra, sempre que la mutilacióno impossibiliti l’exercici de l’ensenyament.2. Ser ferit en la actual campanya, amb preferència, dintre d’aquest ordre, el quemajor nombre de ferides tingui.3. Haver prestat serveis militars, com a combatent, en la actual guerra.4. Haver sofert vexacions greus per part dels rojos.5. Ser familiar d’un mort o mutilat en aquesta campanya fins al segon grau deparentesc per consanguinitat o afinitat. Dins d’aquest ordre tindrà preferència elque hagi perdut major nombre de familiars.6. Dins els mateixos graus de parentesc, haver perdut major nombre de familiarsassassinats pels rojos o com a conseqüència de la seva barbàrie.7. Tenir actualment algun familiar presoner o mutilat pels rojos, amb el parentescassenyalat.

No costa gaire d’imaginar-se el tarannà d’aquests nous mestres que s’havien vist afectatsdirectament en la seva vida familiar per la Guerra Civil. Si a més, tenim present que atotes les capitals provincials es fa un curs obligatori d’orientació i perfeccionament per alsmestres en exercici amb la finalitat d’inculcar els nous valors de l’Espanya franquista, enun país que acaba de sortir d’una Guerra Civil de tres anys, ja podem intuir com serà l’es-cola pública durant les primeres dècades de la dictadura.

A més d’aquests mestres escollits amb criteris totalment polítics, el 26 de generdel 1940 el «Ministerio de Educación Nacional» convoca concurs per proveir 4.000places de mestre entre els oficials provisionals, de complements i honorífics de l’e-xèrcit arreu de l’Estat espanyol. Uns mesos després una nova ordre autoritzarà elsmestres excombatents de la «División Azul» a sol·licitar plaça com a propietaris pro-visionals, etc. Entre els que han marxat, els expulsats, els sancionats... i els nous quearriben fruit de la victòria, ja podem fer-nos una idea de com era el col·lectiu delmagisteri durant la primera etapa franquista. I quines enormes diferències hi ha ambel magisteri republicà.

Certament que també hi hagué un grup petit, molt petit, de mestres –homes i dones–que en aquest nou clima, totalment advers, intentaren mantenir un mínim de qualitatdocent i que, sense dir-ho, intentaren continuar aplicant aquelles metodologies quehavien après anys abans. Però seran una minoria que hem de valorar, i més si tenim encompte l’època del franquisme més dur, però minoria al cap i a la fi.

Durant aquests primers anys no hi haurà plantejaments ni debats pedagògics. Nomésamb motiu de la implantació d’una nova disposició de l’educació de 1945 se celebrarantrobades comarcals de mestres, convocades i presidides per la Inspecció, per informar d’a-questa disposició i la manera d’implantar-la. Per cert, aquesta disposició deixava l’ense-nyament en mans de la iniciativa privada i, en especial, de l’església catòlica.

Amb el franquisme es trenca volgudament el model republicà. S’instal·la la por, laignorància, la censura, l’aïllament, el rebuig a les aportacions que vénen de l’estranger. Esliquida la tradició política i associacionista; el model d’escola pública dels anys republi-cans; el de l’escola unificada. Neix i es consolida una escola antítesi d’aquesta: integristades del punt de vista religiós; una escola basada en l’autoritat, la jerarquia, el patriotisme,més preocupada per tenir un magisteri submís i obedient que no pas ben preparat iengrescat per la feina.


Una escola, per altra banda, que l’Estat deixa en mans de l’església. Les congregacionsreligioses, masculines i femenines, que van haver de marxar durant la República, unavegada esclatada la Guerra Civil i alliberades les seves escoles per l’exèrcit de Franco, tor-nen a obrir els seus centres i tornen amb sentiments de victòria. Dintre del camp de l’es-cola religiosa cal destacar el predomini de l’escola femenina per sobre de la masculina.

El batxillerat quedarà en mans privades. Es suprimiran 50 centres; des del 1939 finsa la dècada dels 60 només es creen 10 instituts en tot l’Estat. L’ensenyament secundariestava en mans de l’ensenyament privat, religiós o no. L’any 1949 el 70% de l’alumnatdel batxillerat procedeix de col·legis religiosos; només el 21% estudia en instituts.

No cal dir, perquè és de tots sabut, que l’església va tenir un aliat molt important queva ser la dictadura franquista. Amb ella va tornar a ser l’eix principal en l’educació d’Es-panya, quasi bé diria que mai havia estat tan forta, amb un domini absolutista com lamateixa dictadura, només cal llegir les disposicions més importants del començament delfranquisme.

Preàmbul de la Llei d’Educació Primària de 17 de juliol de 1945:

La escuela española, en armonía con la tradición de sus mejores tiempos, ha deser ante todo católica... Además la escuela en nuestra Patria ha de ser esencialmen-te española. Y en este aspecto, la Ley se inspiró en el punto programático delMovimiento por el que se supedita la función docente de los intereses supremosde la Patria.

El «Furo de los españoles», del 17 de juliol de 1945:

La profesión y práctica de la religión católica, que es la del Estado Español, goza-rá de protección especial.

Apartat II de la «Ley de principios del Movimiento Nacional», de 17 de maig de 1958:

La nación española considera como timbre de honor el acatamiento de la ley deDios, según la doctrina de la Santa Iglesia Católica, apostólica y romana, únicaverdadera […].

Com que l’ensenyament està en mans privades apareixeran, sobretot a Barcelona, lesescoles de pis i les acadèmies privades. Algunes seran pura i simplement un negoci: ambdisciplina, ensenyament memorístic, etc. En algunes d’aquestes acadèmies més grans hitrobaran feina alguns mestres exiliats que han decidit tornar a la dècada dels cinquanta iseixanta. També hi haurà algunes d’aquestes escoles, poques, sobretot entre la burgesiabarcelonina, que aviat procuraran reprendre l’esperit renovador de l’escola republicana.Amb l’arribada de les onades migratòries, sobretot a Barcelona, apareixeran algunes esco-les parroquials que dirigides per capellans i laics compromesos intentaran pal·liar lamanca d’escoles oficials.

Amb l’arribada del turisme, anys després, així com amb les migracions interiors i lesexteriors cap a diferents països europeus; amb la crisi en forces col·legis religiosos mascu-lins i femenins fruit del Concili Vaticà II, etc., el món de l’escola i de l’educació comen-


çarà a canviar. D’una forma clandestina, neix l’any 1965 l’escola de mestres de Rosa Sen-sat i la seva tasca de formació en el camp de la renovació pedagògica, amb la voluntatd’entroncar amb una tradició renovadora (republicana i nacionalista) que ens havienamagat, pot considerar-se com un punt d’inflexió en la història de l’escola durant elrègim franquista.


LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)

L’educació ens acosta a la perfecció de la nostra naturalesa. Immanuel Kant

Les Corts espanyoles van aprovar la Llei de Bases de 17 de juliol de 1857, per la qual s’au-toritzava al Govern per redactar i promulgar una llei d’instrucció pública.

Una vegada redactada és aprovada per les Corts espanyoles, el dia 9 de setembre de1857, la Llei d’Instrucció Pública d’Espanya. Aquesta Llei també és coneguda com la LleiMoyano, atès que el ministre de Foment era el senyor Claudio Moyano Samaniego.

Com a preàmbul de la Llei, hi ha una inscripció que he cregut interessant transcriure:

Doña Isabel II, por la gracia de Dios y la Constitución de la Monarquía españo-la, Reina de las Españas: A todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed:que, en uso de la autorización concedida al Gobierno por la ley de 17 de Julio deeste año, he venido a resolver, conformándome con el parecer de mi Consejode Ministros, que rija desde su publicación en la Península é Islas adyacentes, lasiguiente Ley.

Aquesta llei encara que ens sembli impossible, va tenir una vigència de 113 anys, concre-tament fins que va sortir publicada, l’any 1970, la Llei General d’Educació.

El senyor Moyano va formular, primerament, el que seria una llei de bases que reco-lliria els principis fonamentals del sistema educatiu, evitant així debats parlamentarissobre qüestions delicades i també complexes de la mateixa llei, també cal dir que hihavia dues raons importants per aconseguir l’aprovació per part de les Corts, i eren lessegüents:

- Era evident la necessitat que s’establís una llei general del sistema educatiu que reco-llís el que ja estava legislat.

67LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)

- També cal pensar que en aquells moments hi havia un consens força ampli pel quefa a les institucions educatives, per les normatives establertes i la seva necessitatd’ampliar-les o, si més no, de regular-les.

És ben cert que la Llei Moyano no va ser una llei innovadora, sinó que va recollir el queja estava establert en un Reglament de 1821, en el Pla del Duc de Rivas de 1836 i en elPla Pidal de 1845, però sí que va ordenar i també ampliar alguns conceptes que ja esta-ven establerts en diferents països d’Europa.

Els principals trets d’aquesta Llei van ser el següents:- Intentava solucionar el problema que tenia Espanya. En aquells moments hi havia

uns quinze milions d’habitants, dels quals el 75%, aproximadament, eren analfabets,amb un predomini de camperols i jornalers sense especificar quin tipus d’ofici.

- La principal característica va ser el seu centralisme, amb un control exhaustiu delGovern.

- Hi ha una introducció a les ensenyances per a cecs, sordmuts i adults (article 108).- Hi havia matèries específiques per a noies en l’educació secundària, com per exem-

ple les labors «propias del sexo», dibuix aplicat a les labors i nocions de la netejadomèstica. El magisteri era l’única titulació a la qual pràcticament podien accedir lesdones.

- ESTRUCTURA- Escoles: primera ensenyança.- Instituts d’ensenyament mitjà: títol de batxillerat.- Universitats: ensenyances facultatives (llicenciat); ensenyances superiors (doctorats).- Centres específics: ensenyances especials com mestres, enginyers, veterinaris, arxi-

vers, bibliotecari i arqueòlegs.- La instrucció primària tindria dues etapes, l’elemental i la superior. S’estableix el

principi de gratuïtat (solament per als nens que els seus pares no la poden pagar),també clarifica la selecció dels mestres i la regulació de les escoles normals.

- L’ensenyament mitjà també té dues etapes denominades les generals i les d’amplia-ció, la implantació dels Instituts i el seu finançament a càrrec dels pressupostos pro-vincials.

- L’ensenyament universitari queda regulat pels estudis de facultat, ensenyances tècni-ques i ensenyances professionals, deixant ben clar que solament els estudis realitzatsen establiments públics tindran una validesa acadèmica.

Per la seva importància històrica vull destacar alguns articles d’aquesta Llei que ens trans-portaran a 150 anys enrere i ens definiran la societat espanyola en aquells moments.

Art. 1º- La primera enseñanza se divide en elemental y superior.Art. 2º- La primera enseñanza elemental comprende: Primero. Doctrina cristiana y nociones de Historia sagrada, acomodadas a los niños.Segundo. Lectura.Tercero. Escritura.Cuarto. Principios de Gramática castellana, con ejercicios de Ortografía.Quinto. Principios de Aritmética, con el sistema legal de medidas, pesas y monedas.Sexto. Breves nociones de Agricultura, Industria y Comercio, según las localidades.

68 LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)

NOTA: aquestes eren les matèries que havien d’estudiar els nens i les nenes fins a l’edatde vuit anys, després començava l’ensenyança superior.

Art. 3º- La enseñanza que no abrace todas las materias expresadas, se considerarácomo incompleta para los efectos de los artículos 100, 102, 103, 181 y 189.

NOTA: no queda clar quina matèria o matèries eren les que podien fallar, no crec quepogués ser la primera, la de la doctrina cristiana, ja que aquesta, per l’influencia de l’es-glésia, devia ser intocable.

Art. 4º- La primera enseñanza superior abraza, además de una prudente amplia-ción de las materias comprendidas en el artículo 2º: Primero. Principios de Geometría, de Dibujo lineal y de Agrimensura.Segundo. Rudimentos de Historia y Geografía, especialmente de España.Tercero. Nociones generales de Física y de Historia natural acomodadas a lasnecesidades más comunes de la vida.

NOTA: aquest ensenyament començava als nou anys d’edat. Tant les matèries de l’en-senyança elemental com les de la superior, crec que estaven molt bé per correspondre al’any 1857.

Art. 5º- En las enseñanzas elemental y superior de las niñas se omitirán los estu-dios de que tratan el párrafo sexto del art. 2º y los párrafos primero y tercero delart. 4º, reemplazándose con: Primero. Labores propias del sexo.Segundo. Elementos de Dibujo aplicado a las mismas labores.Tercero. Ligeras nociones de Higiene doméstica.

NOTA: que bonic, no? O sigui que les noies no podien estudiar nocions d’agricultura,indústria i comerç en l’ensenyament elemental i tampoc podien estudiar principis de geo-metria, de dibuix lineal ni les nocions generals de física i d’història natural en l’ensenya-ment superior. Per entendre aquest article hem de pensar que parlem de 150 anys enrere.

Art. 6º- La primera enseñanza se dará, con las modificaciones convenientes, alos sordomudos y ciegos en los establecimientos especiales que hoy existen y en losdemás que se crearán con este objeto: sin perjuicio de lo que se dispone en el artí-culo 108 de esta ley.Art. 7º- La primera enseñanza elemental es obligatoria para todos los españoles. Lospadres o tutores o encargados enviarán a las escuelas públicas a sus hijos y pupilosdesde la edad de seis años hasta la de nueve; a no ser que les proporcionen suficien-temente esta clase de instrucción en sus casas o en establecimiento particular.

NOTA: l’obligatorietat va quedar en tres anys, per alguna cosa es comença, encara quees de suposar que a la pràctica no es va complir en cap moment, els nois i noies que noeren de família rica, i eren els que més, treballaven a casa seva o en qualsevol lloc perpoder sortir de la misèria en què es vivia.


Art. 8º- Los que no cumplieren con este deber, habiendo escuela en el pueblo oa distancia tal que puedan los niños concurrir a ella cómodamente, serán amones-tados y compelidos por la Autoridad y castigados en su caso con la multa de 2hasta 20 reales.

NOTA: aquest article està molt bé perquè s’havia de demostrar el poder del govern per-què es complís l’article anterior, però ni aquest ni l’altre article no es van fer servir.

Art. 9º- La primera enseñanza elemental se dará gratuitamente en las escuelaspúblicas a los niños cuyos padres, tutores o encargados no puedan pagarla,mediante certificación expedida al efecto por el respectivo Cura párroco y visadapor el Alcalde del pueblo.

NOTA: a part que fossin pobres, que ja devia ser dur, per no pagar el col·legi s’havia d’a-conseguir un certificat del rector del poble que ho digués i visat per l’alcalde, o sigui totauna declaració de pobresa solemne.

Art. 10º- Los estudios de la primera enseñanza no están sujetos a determinadonúmero de cursos: las lecciones durarán todo el año, disminuyéndose en la caní-cula el número de horas de clase.Art. 11º- El Gobierno procurará que los respectivos Curas párrocos tengan repa-sos de Doctrina y Moral cristiana para los niños de las Escuelas elementales, lomenos una vez cada semana.Art. 12º- La segunda enseñanza comprende: Primero. Estudios generales.Segundo. Estudios de aplicación a las profesiones industriales.Art. 13º- Los estudios generales de segunda enseñanza se harán en dos períodos:el primero durará dos años, y el segundo cuatro.Art. 14º- Los estudios generales del primer período de la segunda enseñanza son: Doctrina cristiana y Historia sagrada.Gramática castellana y latina.Elementos de Geografía.Ejercicios de Lectura, Escritura, Aritmética y Dibujo.Art. 15º- Los estudios generales del segundo período son: Religión y Moral cristiana.Ejercicios de análisis, traducción y composición latina y castellana.Rudimentos de lengua griega.Retórica y Poética.Elementos de Historia universal y de la particular de España.Ampliación de los elementos de Geografía.Elementos de Aritmética, Álgebra y Geometría.Elementos de Física y Química.Elementos de Historia natural.Elementos de Psicología y Lógica.Lenguas vivas.Los reglamentos determinarán cuáles se han de enseñar y estudiar en este período.


Art. 17º- Para principiar los estudios generales de la segunda enseñanza se nece-sita haber cumplido nueve años de edad y ser aprobado en un examen general delas materias que comprende la primera enseñanza superior.Art. 86º- Todas las asignaturas de la primera y segunda enseñanza, las de las carre-ras profesionales y superiores y las de las facultades hasta el grado de Licenciado,se estudiarán por libros de texto: estos libros serán señalados en listas que elGobierno publicará cada tres años.

NOTA: tot molt centralitzat, no es deixava res a l’atzar i, el que és més important, nocomptava la iniciativa que pogués tenir el professorat de primera i segona ensenyança niels catedràtics de les facultats.

Art. 87º- La Doctrina cristiana se estudiará por el Catecismo que señale el Prela-do de la diócesis.Art. 88º- La Gramática y Ortografía de la Academia Española serán texto obliga-torio y único para estas materias en la enseñanza pública.Art. 89º- Se señalarán libros de texto para ejercicios de lectura en la primeraenseñanza. El Gobierno cuidará de que en las Escuelas se adopten, además deaquellos que sean propios para formar el corazón de los niños, inspirándolessanas máximas religiosas y morales, otros que los familiaricen con los conoci-mientos científicos e industriales más sencillos y de más general aplicación a losusos de la vida; teniendo en cuenta las circunstancias particulares de cada loca-lidad.Art. 91º- Para proveer de obras de texto aquellas asignaturas en que no las haya apropósito, el Gobierno abrirá concursos, o atenderá por otro medio a las necesi-dades de la enseñanza, oyendo siempre al Real Consejo de Instrucción pública.Art. 92º- Las obras que traten de Religión y Moral no podrán señalarse de textosin previa declaración de la Autoridad eclesiástica, de que nada contienen contrala pureza de la Doctrina ortodoxa.

NOTA: segons els articles 87, 89 i 92 queda clara la intervenció de l’església en l’ensenya-ment, quasi es podria dir que d’alguna manera queda legitimada aquesta intervenció eclesiàs-tica que en si es va iniciar el 1851. L’església tenia molt clar que si dominava l’ensenyamentinfluiria en el govern i com que ja els anava bé, també influïen en la societat en general.

Art. 97º- Son Escuelas públicas de primera enseñanza las que se sostienen en todoo en parte con fondos públicos, obras pías u otras fundaciones destinadas al efecto.

Estas Escuelas estarán a cargo de los respectivos pueblos, que incluirán ensus presupuestos municipales, como gasto obligatorio, la cantidad necesariapara atender a ellas: teniendo en su abono los productos de las referidas fun-daciones.

Todos los años, sin embargo, se consignará en el presupuesto general del Esta-do la cantidad de un millón de reales, por lo menos, para auxiliar a los pueblosque no puedan costear por sí solos los gastos de la primera enseñanza. El Gobier-no dictará, oído el Real Consejo de Instrucción pública, las disposiciones conve-nientes para la equitativa distribución de estos fondos.


Art. 100º- En todo pueblo de 500 almas habrá necesariamente una Escuela públi-ca elemental de niños, y otra, aunque sea incompleta, de niñas.Las incompletas de niños sólo se consentirán en pueblos de menor vecindario.

NOTA: pel que es dedueix en aquesta llei, l’ensenyament anava més dirigit als nens quea les nenes. Els nois podien continuar en la secundària i entrar a una facultat, en el casde les noies estava mal vist i poc considerat socialment. Per sort més endavant va canviar.

Art. 106º- Igualmente fomentará el establecimiento de lecciones de noche o dedomingo para los adultos cuya instrucción haya sido descuidada, o que quieranadelantar en conocimientos.

NOTA: no sé si abans d’aquesta llei ja estava implantada l’educació per a adults i el quees va fer va ser solament recollir el que ja estava establert, però si no va ser així, molt benpensat per donar facilitats a la gent gran que no va tenir l’oportunitat d’aprendre o, comdiu l’article, la seva instrucció ha pogut està descuidada.

Art. 108º- Promoverá asimismo el Gobierno las enseñanzas para los sordo-mudosy ciegos, procurando que haya por lo menos una Escuela de esta clase en cadaDistrito universitario, y que en las públicas de niños se atienda, en cuanto seaposible, a la educación de aquellos desgraciados.

NOTA: igual que l’altre article potser aquesta llei va recollir el que ja s’estava fent, peròsi no va ser així, crec es mereix un gran reconeixement, encara que la paraula desgraciats,vist des d’un punt de vista actual, em sembla molt desgraciada.

Art. 109º- Para que los que intenten dedicarse al magisterio de primera enseñan-za puedan adquirir la instrucción necesaria, habrá una Escuela normal en la capi-tal de cada provincia y otra central en Madrid.Art. 110º- Toda Escuela normal tendrá agregada una Escuela práctica, que será lasuperior correspondiente a la localidad, para que los aspirantes a Maestros pue-dan ejercitarse en ella.Art. 148º- Son establecimientos privados los costeados y dirigidos por personasparticulares, Sociedades o Corporaciones.Art. 149º- Todo el que tenga veinte años cumplidos de edad, y título para ejercerel Magisterio de primera enseñanza, puede establecer y dirigir una Escuela parti-cular de esta clase según lo que determinen los reglamentos.

NOTA: aquests dos articles deixaven una porta oberta a escoles particulars de primeraensenyança i per les que després serien les anomenades acadèmies que tant van proliferara Catalunya i que van fer una gran labor social.

Art. 156º- Serán admitidos a los exámenes de ingreso para la segunda enseñanzalos que hayan adquirido la primera en casa de sus padres, tutores o encargados desu educación, aun cuando no la hubieren recibido de Maestro con título.Art. 157º- También podrán estudiar los alumnos el primer período de la segun-


da enseñanza en casa de sus padres, tutores o encargados de su educación, bajo lascondiciones siguientes: Primera. Que tengan la edad señalada en el art. 17Segunda. Que se matriculen en el Instituto local o provincial respectivo, para locual deberán ser aprobados en un examen general de primera enseñanza y satisfa-cer la mitad de los derechos de matrícula.

NOTA: en aquests dos articles sí que es recullen fórmules antigues que feien servir lescases riques, que contractaven tutors per als seus fills per tal que els ensenyessin una micade tot, depenen de l’alumne. Això es devia fer perquè no es barregessin en diferents clas-ses socials, i de ben segur que era molt ben vist.

Art. 167º- Para ejercer el Profesorado en todas las enseñanzas se requiere: Primero. Ser español, circunstancia que puede dispensarse a los Profesores de Len-guas vivas y a los de Música vocal o instrumental.Segundo. Justificar buena conducta religiosa y moral.Art. 169º- El nombramiento de Profesores de los Establecimientos públicoscorresponde al Gobierno o a sus delegados, que lo harán, previas las formalidadesque se dirán en los títulos respectivos.Art. 174º- El ejercicio del Profesorado es compatible con el de cualquier profe-sión honrosa que no perjudique el cumplido desempeño de la enseñanza, eincompatible con todo otro empleo o destino público.

NOTA: aquí es va decretar la compatibilitat amb altres feines. Això em recorda aquellafrase que sentia quan era petit: passar més gana que un mestre d’escola. I possiblementper això, entenent que un mestre guanyava molt poc, es deixava que tingués altres feines,que en cap cas serien llocs públics.

Art. 178º- Los Profesores que por supresión o reforma quedaren sin colocación,percibirán las dos terceras partes del sueldo que disfrutaban hasta tanto que vuel-van a ser colocados.

NOTA: podria ser que aquest article fos un dels primers que recollís l’atur.

Art. 180º- Además de los requisitos generales, se necesita para aspirar al Magiste-rio en las Escuelas públicas: Primero. Tener veinte años cumplidos.Segundo. Tener el título correspondiente.Art. 181º- Quedan exceptuados de este último requisito los que regenten Escue-las elementales incompletas; los cuales, como igualmente los Maestros de párvu-los, podrán ejercer mediante un certificado de aptitud y moralidad, expedido porla respectiva Junta local y visado por el Gobernador de la provincia, en la formay términos que determine el reglamento.

NOTA: escoles incompletes són aquelles a què es refereix l’article 3r, i pel que sembla elsalumnes no tenien dret a tenir un mestre amb el títol corresponent.


Art. 182º- Serán nombrados por el Rector del distrito los Maestros de Escuelaspúblicas cuyo sueldo no llegue a 4.000 reales, y las Maestras dotadas con menosde 3.000. Corresponde a la Dirección general de Instrucción pública proveer lasplazas de Maestros cuyo haber sea menor de 6.000, y las de Maestras cuyo suel-do no llegue a 5.000. Serán de nombramiento Real los cargos de la primera ense-ñanza que tengan mayor remuneración.Art. 185º- Las plazas de Maestros cuya dotación no llegue a 3.000 reales, y las deMaestras cuyo sueldo sea menor de 2.000, se proveerán sin necesidad de oposi-ción: pero se anunciará la vacante señalándose un término para presentar solici-tudes; y se hará el nombramiento a propuesta de la Junta provincial de instruc-ción pública, teniendo en cuenta los méritos de los aspirantes.Art. 191º- Los Maestros de Escuelas públicas elementales completas disfrutarán: Primero. Habitación decente y capaz para si y su familia.Segundo. Un sueldo fijo de 2.500 reales anuales, por lo menos en los pueblos quetengan de 500 a 1.000 almas: de 3.300 reales en los pueblos de 1.000 a 3.000;de 4.400 reales en los de 3.000 a 10.000; de 5.500 reales en los de 10 a 20.00: de6.600 reales en los de 20.000 a 40.000: de 8.000 reales en los de 40.000 en ade-lante; y de 9.000 reales en Madrid.Art. 192º- Los Maestros y Maestras de las Escuelas percibirán además de su suel-do fijo, el producto de las retribuciones de los niños que puedan pagarlas. Estasretribuciones se fijarán por la respectiva Junta local, con aprobación de la de pro-vincia.Art. 194º. Las Maestras tendrán de dotación respectivamente una tercera partemenos de lo señalado a los Maestros en la escala del art. 191.

NOTA: ara aquestes diferències ja no hi són, els temps han avançat pel que fa als sous enels llocs oficials, però encara no es el mateix en les empreses privades.

Art. 202º- El sueldo de los Directores de Escuela normal de provincia será de12.000 reales en las de primera clase; y de 10.000 en las de segunda y tercera.Art. 294º- El Gobierno ejercerá su inspección y vigilancia sobre los Estableci-mientos de instrucción, así públicos como privados.Art. 295º- Las Autoridades civiles y académicas cuidarán bajo su más estrecha res-ponsabilidad, de que ni en los Establecimientos públicos de enseñanza ni en losprivados se ponga impedimento alguno a los RR. Obispos y demás Prelados dio-cesanos, encargados por su ministerio de velar sobre la pureza de la doctrina, dela Fe y de las costumbres, y sobre la educación religiosa de la juventud, en el ejer-cicio de este cargo.Art. 296º- Cuando un Prelado diocesano advierta que en los libros de texto o enlas explicaciones de los Profesores se emitan doctrinas perjudiciales a la buenaeducación religiosa de la juventud, dará cuenta al Gobierno: quien instruirá eloportuno expediente, oyendo al Real Consejo de Instrucción pública, y consul-tando, si lo creyere necesario, a otros Prelados y al Consejo Real.

NOTA: com es pot comprovar tota aquesta llei d’Instrucció Pública de l’any 1857 supo-sa una legitimació d’un intervencionisme clar de l’església a les escoles, que va començar


l’any 1851 amb la firma del Concordat, per tant era lògic que reconegués el dret de l’es-glésia a vigilar la puresa ideològica dels estudis. No obstant això, molts no estaven d’a-cord amb aquest sistema, sobretot els lliberals, que consideraven la llibertat de càtedracom element inseparable de la llibertat en l’ensenyament.

També és cert que gràcies a l’església es van obrir nous col·legis de primera i segonaensenyança i instituts de molta importància, i que encara existeixen, que van solucionarla falta de col·legis que el govern no va construir. Això va suposar una influència encaramés forta de l’església amb els polítics, ja que els va solucionar el problema al qual ells nopodien fer front.


LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMAEDUCATIVA (1970)

Totes les batalles de la vida serveixen per ensenyar-nos alguna cosa, incloses aquellesbatalles que hem perdut.Paulo Coelho

Abans d’aprovar la Llei General de l’Educació l’any 1970, es va editar el Llibre Blanc l’any1969. Portava per títol La educación en España: Bases de una política educativa, va tenir unagran difusió i cal dir que també va tenir una gran acceptació. S’ha de tenir en compte queés el primer informe crític que es produeix a Espanya sobre el sistema educatiu en el seuconjunt.

En aquest llibre s’informava amb molta realitat de l’estat de l’ensenyament aEspanya i les seves principals deficiències, com per exemple les baixes taxes d’escola-rització en preescolar, primària, però especialment en secundària on hi havia mésalumnat, així com els problemes estructurals greus, entre ells hi havia una discrimi-nació latent de la població escolar sobretot pel que fa als recursos i l’entorn social ifamiliar de l’alumne.

En secundària es criticava el següent:- Elevada taxa d’abandonament entre l’inici i el final de la secundària.- Masses alumnes per un professor pel que fa al sector públic,- Diferències apreciables entre el sector públic i el sector privat.- Baixa valoració social de la formació professional que no s’adaptava a la realitat del

mercat del treball.- Que en l’ensenyament era més important la memòrització dels temes que no la seva

interpretació i coneixement.

En definitiva, en aquest llibre blanc es recollia una sèrie de dades que demostraven lanecessitat urgent d’emprendre una reforma educativa ja que el fracàs escolar que hi haviaera molt elevat.

77LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970)

L’any 1970 es va aprovar la Llei General d’Educació i Reforma Educativa, sent ministred’Educació espanyol des de 1969 el senyor José Luis Villar Palasí.

El més important d’aquesta Llei va ser l’obligatorietat de l’escolarització dels nens inenes compresos entre els 6 anys fins als 14 i la coeducació que va acabar amb la separa-ció dels alumnes per sexes.

El dia 10 de febrer de 1971, es dóna a conèixer el programa elaborat per la ComissióCoordinadora de Normalització de Construccions i Instal·lacions d’Ensenyament, onapareixen els conceptes arquitectònics que havien de tenir les edificacions escolars, tantpel que fa a l’Ensenyança General Bàsica (EGB), com pel Batxillerat Unificat Polivalent(BUP). No obstant això, aquest programa no va anar acompanyat del recolzament eco-nòmic suficient.

Fins al 1973 es van construir edificis d’acord amb el programa elaborat, però no es vadotar amb professorat suficient ni tampoc amb la seva adequada formació. De ben segurque hi va haver una falta de voluntat política per desenvolupar aquesta Llei Villar Palasí,com era coneguda.

En el panorama arquitectònic escolar que va des de 1975 fins al 1990, existeixen duesetapes diferenciades quant al color polític. Una va de 1975 al 1982, que engloba els anyspreconstitucionals governant l’UCD, i l’altre que va de l’any 1982 al 1990 en què manael primer govern socialista i que aprova i publica la Llei Orgànica General del SistemaEducatiu (LOGSE), el dia 4 d’octubre de 1990.

El sistema estructurat de la Llei General d’Educació, estava compost per quatre nivellseducatius:

- Educació preescolar- Educació General Bàsica (obligatòria i gratuïta) (EGB)- Batxillerat Unificat i Polivalent (BUP)- Educació Universitària

Per poder entrar en l’educació preescolar i l’Educació General Bàsica, no es precisava caprequisit especial. L’EGB constava de vuit cursos de duració dividits en tres parts: el cicleinicial, el cicle mitjà i el cicle superior. Quan s’acabava l’EGB existia una doble titulació:el Graduat Escolar per a aquells alumnes que superaven amb èxit els objectius previstosi el Certificat d’Escolaritat per als alumnes que no ho aconseguien.

El títol de Graduat Escolar donava accés a continuar els estudis de Formació Profes-sional (FP) o el Batxillerat, en canvi amb el Certificat d’Escolaritat únicament es podiaaccedir a Formació Professional. No obstant això, si se superava el primer grau de FPcompost de dos cursos, es podia accedir a l’estudi del Batxillerat Unificat Polivalent.

La FP constituïa la branca de les professions. S’organitzava en dos nivells: formacióprofessional de 1r grau (FP I) i formació professional de 2n grau (FP II). La FP I teniados cursos de duració i hi havia un ventall ampli d’especialitats per poder estudiar nosolament en el Masnou sinó a la comarca del Maresme.

Si aprovaven els tres cursos que comprenien el batxillerat, i després de superar elCurs d’Orientació Universitària (COU), es podien presentà a les proves d’accés a launiversitat.

La Llei General d’Educació recollia un tema molt importat, l’Educació Permanent pera Adults que es podien realitzar en centres especialitzats creats per aquesta finalitat o béen centres ordinaris. Les ensenyances eren especialitzades, com per exemple ensenyar a

78 LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970)

llegir i a escriure, recuperació i obtenir el Graduat Escolar, l’accés a la universitat per amajors de 25 anys, etc., per tant eren ensenyances que no estaven integrades en els nivellsi cicles establerts en la Llei.

El Sistema Educatiu també incloïa l’Educació Especial però no es va posar en pràcti-ca en les escoles públiques, almenys a Catalunya, fins que la Generalitat en va tenir lescompetències. La seva organització i finalitat han estat reformades profundament durantaquests últims anys per la integració dels alumnes amb necessitats.

Va quedar molt clar que els llibre i el material necessari pel desenvolupament del siste-ma educatiu en els nivells de educació preescolar, educació general bàsica, formació pro-fessional de primer i segon grau i el batxillerat, estarien subjectes a la supervisió del Minis-teri d’Educació i Ciència, d’acord amb les normes que reglamentàriament s’establissin.

Aquesta reforma educativa no era per resoldre solament els problemes de la falta dellocs escolars i del fracàs escolar en si, sinó que el que pretenia era modernitzar el sistemaeducatiu, d’acord amb les idees pedagògiques més progressistes que ja feia temps s’havieninstaurat per l’Europa occidental.

Per descomptat que la Llei General d’Educació del 70 va suposar un avenç social moltimportant i pràcticament va escolaritzar tota la població entre els 6 i els 14 anys, per tantva complir el seu objectiu democratitzador. No obstant això, aquesta Llei no va ser lapanacea en l’ensenyament i es van detectar unes grans deficiències, sobretot pel que fa aun notable descens del nivell de coneixements, entre d’altres.

Els aspectes positius d’aquesta Llei, podríem dir que van ser els següents:- Reconeix les obligacions de l’Estat pel que fa a l’educació.- Estableix unes bases que permeten l’escolarització dels 6 al 14 anys.- Proposa una educació comuna per a tots els alumnes de la mateixa edat.- Estableix un sistema d’educació coherent.- Reconeix els valors que hi ha a la societat dels anys 70, però també cal reconèixer

que són difícils d’ajustar amb la situació política.

Els aspectes negatius també podríem dir que són els següents:- No hi ha una reforma fiscal clara per poder fer front a la despesa que comportarà

l’aplicació d’aquesta Llei.- No queda clarament regulada les relacions entre l’ensenyança pública i la privada.- La Formació Professional queda bastant desvalorada.

EL PERQUÈ DE LA LLEI GENERAL D’EDUCACIÓ

A finals de la dècada dels seixanta, Espanya es troba amb una situació nefasta pel que faa l’escolarització. Els seus continguts ja no s’adapten a les necessitats actuals ni tampoc ésun projecte clar per als anys que han de venir. El país està en ple desenvolupament eco-nòmic i industrial i té necessitat de personal qualificat i preparat per poder fer front a laqualificació de les empreses.

Hem de pensar que les migracions interiors accentuen encara més la falta de col·legisi per descomptat de places escolars per poder atendre els nens i nenes d’edat escolar,sobretot pel que fa a Catalunya. Això feia que a Espanya faltés una llei orgànica de l’edu-cació d’acord amb un caràcter global de tots els nens i nenes en edat escolar.


Hi havia una insuficiència de llocs escolars en educació primària i un elevadíssim percen-tatge de suspesos. També hi havia un gran percentatge d’alumnes que feien una ense-nyança lliure sense cap mètode concret i el que era més greu és que en el sistema, pel quefa a l’educació primària, n’hi havia una per a nens que per la seva situació econòmicapodien seguir estudis de nivell mitjà i superior, en canvi altres, per no tenir el medis eco-nòmics suficients, estaven relegats als estudis primaris.

D’aquesta Llei hi va haver diferents manifestacions que he volgut recollir.- Segons Lerena (1976), la reforma del sistema de l’ensenyança al procés d’institucio-

nalització burgesa consistia fonamentalment en la introducció dels principis d’igual-tat en les oportunitats educatives i sempre d’acord amb les aptituds dels escolars.

- Pel bisbe Cantero Cuadrado (1970), el principal era la igualtat de oportunitats, con-siderava que era una revolució pacífica que Espanya necessitava per tallar tota clas-se de diferències.

- La Fundació Foessa (1970) va considerar que la dècada dels 70 va ser la dècada del’educació.

Per a qualsevol país, l’educació és el futur, per poder ser un país competitiu. A l’article133 de la Llei, deixa constància que, en els plans de desenvolupament que aprovarà elgovern, haurà de determinar el nombre de llocs escolars a crear en els diferents nivells imodalitats del sistema educatiu. D’aquí la construcció de l’institut de batxillerat del Mas-nou i també del col·legi Lluís Millet, que van entrar en un d’aquest plans.

Una dada important de la falta de llocs escolars la tenim en un informe que fa Foes-sa l’any 1970. Segons aquest informe, a la província de Barcelona en fan falta 104.127.Això representa el 13% de població sense escolaritzar amb respecte a Espanya. S’ha detenir en compte que la província de Barcelona havia rebut molta immigració, sobretot elsanys 50 i 60, el que feia que fos, en aquest cas, la província més afectada de tot Espanyaen dèficit de llocs escolars. No era d’estranyar que per pal·liar aquest dèficit s’haguessincreat acadèmies particulars.

En un país com el nostre amb una dictadura bastant dura i sobretot tancada a qual-sevol iniciativa estatal que trenques el seu ritme i proporcionés una obertura a l’educació,es fa difícil de creure que la iniciativa vingués del propi govern franquista. En contrapo-sició de la versió oficial, van ser moltes les opinions que van creure que aquesta Llei erauna imposició externa per poder finançar els plans de desenvolupament espanyols.Segons Marta Mata en unes declaracions fetes el gener de 2001, textualment va dir:

[...] penso que Villar Palasí, com el mateix Fraga o com Ullastres, tenien l’evidèn-cia que Espanya no seria res a Europa, no entraria a la Comunitat EconòmicaEuropea si no modificava els comportaments respecte de la premsa, respecta de lamateixa economia i respecta de l’educació. En Villar Palasí el que fa és això, ésintentar fer un plantejament de nova ordenació del sistema educatiu que foshomologable, ni que sigui tècnicament, amb els plantejaments europeus, i peraixò, en el moment de fer la Llei, no només convoca una reunió de cervells euro-peus a Buitrago, sinó que immediatament després ell fa que es connectin amb elsassessors de la Unesco [...]

La mateixa Unesco va recomanar una consulta àmplia i democràtica abans d’elaborar el

80 LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970)

projecte, sobretot en l’àmbit del professorat, ja que recauria en ells la responsabilitat finald’adaptar la Llei a l’ensenyança. Però això era impensable que ho fes un govern dictato-rial, la democràcia en l’educació o en qualsevol àmbit de la nació era inadmissible, noentrava en la planificació d’un govern amb una dictadura.

També és cert que la gratuïtat en l’educació podria comportar una davallada a les esco-les privades regides principalment per l’església. Com que molts ministres d’aquella èpocapertanyien al Opus Dei, s’havia d’anar en compte a no perjudicar-la, no interessava aningú, s’havia d’evitar. Segons declaracions fetes en una entrevista al senyor Ernest Gar-cia l’any 2001, declara:

[...] introdueix la subvenció a l’escola privada i en aquell moment va salvar a unapart molt significativa dels sector privat de la desaparició. No al sector privat méspoderós, però sí als col·legis més febles que en aquell moment estaven amenaçatspels requeriments de requalificació que tenien [...].

La Llei General d’Educació intensifica considerablement els sistema de beques. En ladècada dels 70, les modalitats d’ajuda a l’estudi es concreten principalment en lessegüents ajudes: a l’ensenyança, ajudes de transport (com el cas del col·legi Lluís Millet),ajudes al menjador, ajudes a residències pels que estudien carrera, ajudes a atencions com-plementàries, com poden ser llibres i material didàctic, préstecs per alumnes que estudia-ven els dos últims cursos d’ensenyança superior i també beques salari i beques decol·laboració.


ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARSDEL MASNOU (1974-1988)

L’absentisme a les aules, el fracàs escolar i la violència a l’escola, es deuen a la dimissióde la família de les seves històriques obligacions.José Saramago

La Direcció general d’ordenació educativa de l’Estat va trametre a l’Ajuntament del Mas-nou l’any 1974, un formulari que havien d’emplenar totes les escoles del Masnou persaber estadísticament quants col·legis hi havia que fossin estatals i no estatals a la nostravila, així com l’alumnat que tenien. El resultat d’aquestes estadístiques figuren en l’arxiumunicipal, que en guarden fotocòpies, i són les següents:

ESTATALSCOL·LEGI MIXTA OCATAUnitats: 17 d’EGBCapacitat: 640 alumnesAlumnes matriculats: 491Curs d’EGB1r 1062n 623r 774t 675è 676è 587è 498è 35

NO ESTATALSCOL·LEGI LA IMMACULADA

83ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988)

Unitats: 12 d’EGB - SubvencionatCapacitat: 456 alumnesAlumnes matriculats: 456Curs d’EGB1r 462n 463r 80 - 2 aules4t 63 - 2 aules5è 72 - 2 aules6è 467è 398è 64 - 2 aules

COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIAUnitats: 8 d’EGB - SubvencionatCapacitat: 300 alumnesAlumnes matriculats: 296Curs d’EGB1r 502n 443r 334t 365è 306è 337è 308è 40

ACADÈMIA BOSCHUnitats: 5 d’EGB - No subvencionatCapacitat: 170 alumnesAlumnes matriculats: 165Curs d’EGB1r 402n 233r 224t 255è 156è 167è 148è 10

ESCOLA MARINADAUnitats: 8 d’EGB - SubvencionatCapacitat: 250 alumnesAlumnes matriculats: 240Curs d’EGB

84 ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988)

1r 452n 303r 324t 385è 306è 257è 208è 20

ESCOLA BERGANTÍUnitats: 7 d’EGB - No subvencionatCapacitat: 140 alumnesAlumnes matriculats: 41Curs d’EGB1r 102n 73r 94t 75è 56è 17è 2

COL·LEGI VERGE DEL PILARUnitats: 4 d’EGB - No subvencionatCapacitat: 160 alumnesAlumnes matriculats: 165Curs d’EGB1r 222n 233r 404t 155è 256è 167è 148è 10

RESULTAT FINAL DE L’ESTADÍSTICA D’ENSENYAMENT DE L’ANY 1974

LLOCS ESCOLARS EXISTENTS AL MASNOU

Privats Privats noPúblics subvencionats subvencionats TOTAL

Centres 1 3 3 7Unitats 17 28 16 61Capacitat 640 1.006 470 2.116


ALUMNES MATRICULATS

Col·legis públics Col·legis privats TOTAL

1r 106 213 3192n 62 173 2353r 77 216 2934t 67 184 2515è 67 177 2446è 58 137 1957è 49 119 1688è 35 144 179

TOTAL 521 1.363 1.884

L’any 1974 hi havia un cens de població de 10.567 habitants i la població escolar de 6 a13 anys era de 2.080 alumnes.

RAONAMENTS

L’any 1970 és quan surt la Llei General d’Educació Bàsica. L’adaptació dels col·legis pertenir 8 aules com a mínim es fa difícil i per tant s’hauran de fer adaptacions estructuralsa tots els col·legis, per tal de poder seguir amb la normativa vigent. L’Acadèmia Bosch il’Acadèmia Verge del Pilar no tenien suficient espai per poder fer cap tipus d’adaptació,per tant van tancar al cap de poc temps.

Com es pot comprovar, el Col·legi Mixte Ocata era l’únic estatal en aquells momentsal Masnou. Després de les obres d’adaptació portades a terme van quedar amb 16 aulesper EGB. Si ens fixem amb el nombre d’alumnes, els cursos segon, tercer, quart i cinquèqueden bastant plens. S’ha de tenir en compte que en aquella època el nombre mínimd’alumnes per aula era de 35, però es podia arribar fins a 40.

En els cursos de sisè, setè i vuitè el nombre era molt acceptable per poder impartir lesclasses d’una forma adient.

Quan al primer curs d’EGB, va ser una exageració, van haver d’habilitar una altra aulai és que la demanda per un col·legí públic era molt forta. Però aquesta va ser la normageneral de cada any fins arribar amb unes aules de més de 40 alumnes, sincerament vaser una època dolenta pel col·legi Ocata i pels seus alumnes fins que es van crear nouscol·legis i es va poder racionalitzat el nombre d’alumnes per aula.

Pel que fa als col·legis la Immaculada i la Sagrada Família també estaven molt plens,però aquests dos col·legis van haver de fer un pas molt important. De ser un col·leginomés de nenes, d’acord amb la Llei General d’Educació Bàsica, van passar a ser mixtes,per tant també van haver de matricular nens. Els dos col·legis van adaptar estructural-ment les seves instal·lacions, però tenien suficientment espai com per poder-ho fer.

L’escola Marinada ja havia fet la seva adaptació i cobria les necessitats per als alumnesque tenia matriculats.

L’escola Bergantí acabava de canviar la seva d’ubicació, ara estaven al carrer Lluís

86 ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988)

Millet, 53 i tenien, en principi, 7 aules, encara que els alumnes que figuren en aquestaestadística eren els que tenien en l’altre lloc on estaven, però ràpidament van augmentarel nombre d’alumnes, l’espai que tenien ara així ho permetia.

Les diferències que hi ha numèricament són degudes al següent: els col·legis la Imma-culada i Sagrada Família rebien, en aquell temps, moltes alumnes que vivien fora del Mas-nou i per tant no estaven comptabilitzades en el cens del Masnou. Per altra banda hi haviapares de nens que no els agradava les escoles que hi havia al Masnou i els portaven a col·legisd’altres poblacions, entre elles hi havia com a principal la Salle de Premià de Mar.

Amb els anys i amb la creació de nous col·legis públics, aquestes diferències ja no hivan ser i actualment pocs són els nens o nenes del Masnou que van a un col·legi fora dela nostra vila.

ESTADÍSTICA D’EDUCACIÓ GENERAL BÀSICA DEL CURS 1977/78

Nom Centre 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è TOTAL

Acadèmia Bosch 18 8 8 8 12 6 13 9 82Bergantí 15 17 14 13 7 10 6 5 87Marinada 32 32 32 31 30 30 30 27 244Mixta Ocata 132 68 88 90 89 86 83 73 709Verge del Pilar 24 15 16 23 12 25 18 13 146La Immaculada 44 40 46 44 45 87 56 55 417Sagrada Família 45 47 66 48 44 38 37 24 349

TOTALS 310 227 270 257 239 282 243 206 2.034

A l’arxiu municipal figura un escrit de data 16 de maig de 1988 del cap dels serveisterritorials de Barcelona-Comarques, en el qual tramet una estadística pel que fa al nom-bre de centres, professorat i alumnes, i és el següent:

Centres Professorat Alumnes

Centres públics 6 127 2.893Centres privats concertats 4 48 1.363

TOTAL 10 175 4.256

La diferència en alumnes és notable, però és que el nombre de col·legis també ho és,sobretot pel que fa als col·legis públics, d’un, l’any 1974, es fa passar a sis, l’any 1988,tenint en compte que en aquests sis hi figuren els dos Instituts.

Els col·legis públics eren: l’Ocata, el Rosa Sensat, el Lluís Millet, el Ferrer i Guàrdia iels dos Instituts, el Maremar i el Mediterrània.

Els col·legis privats concertats eren: La Immaculada, la Sagrada Família, el Marinadai el Bergantí. El Marinada tancaria el mes de setembre d’aquell mateix any i s’obriria elcol·legi públic Salvador Espriu.


LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990)

Educar un nen no és ensenyar-li alguna cosa que no sabia, sinó que és fer d’ell algú queno existia. John Ruskin

La Llei és sempre l’expressió de la voluntat del més fort.L’any 1990 s’aprova una nova llei d’educació, en aquest cas la Llei 1/1990, de 3 d’oc-

tubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, més coneguda com la LOGSE, i espublica en el Butlletí Oficial de l’Estat el dia 4 d’octubre de 1990.

Aquesta Llei té un llarg preàmbul del que he volgut destacar el següents paràgrafs:

Los sistemas educativos desempeñan funciones esenciales para la vida de los indi-viduos y de las sociedades. Las posibilidades de desarrollo de unos y de otras seasientan en la educación que aquéllos proporcionan.

De la formación e instrucción que los sistemas educativos son capaces de pro-porcionar, de la transmisión de conocimientos y saberes que aseguran, de la cua-lificación de recursos humanos que alcanzan, depende la mejor educación de larepuesta a las crecientes y cambiantes necesidades colectivas.

La nuestra es una sociedad en acelerado proceso de modernización que cami-na, cada vez más nítidamente, hacia un horizonte común para Europa. Cuandose están incorporando a las escuelas los ciudadanos del próximo siglo, los paísescon los que tratamos de construir el proyecto europeo, que ofrecerá una nuevadimensión a nuestra juventud de hoy, conceden una gran relevancia a la educa-ción y a la formación tratando de adaptarlas a la apertura del espacio individual,político, cultural y productivo, a la mayor rapidez y complejidad de los cambiosde todo tipo, propiciando su prestación más prolongada a mayor número de ciu-dadanos, promoviendo las mejoras necesarias para garantizar su calidad. Ponien-do en marcha, por tanto, procesos de reforma de sus respectivos sistemas.

89LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990)

Esta misma necesidad de adaptación se ha dejado sentir con fuerza nuestro país,y la sociedad española en su conjunto, y de manera más perfilada la comunidadeducativa, se ha pronunciado favorablemente por una reforma profunda de nues-tro sistema educativo.

La progresiva integración de nuestra sociedad en el marco comunitario nossitúa ante un horizonte de competitividad, movilidad y libre circulación, en unadimensión formativa, que requiere que nuestros estudios y titulaciones se atengana referencias compartidas y sean homologables en el ámbito de la ComunidadEuropea, a fin de no comprometer las posibilidades de nuestros ciudadanosactuales y futuros.

Todas las transformaciones constituyen de por si razones más profundas afavor de la reforma del sistema educativo, para que éste sea capaz no sólo de adap-tarse a las que ya se han producido, sino de prepararse para las que se avecinan,contando con una mejor estructura, con mejores instrumentos cualitativos y conuna concepción más participativa y de adaptación al entorno.

A l’article 3 d’aquesta Llei, explica que hi haurà ensenyances de tipus general i ensenyan-ces de règim especial. Les ensenyances de règim general seran les següents:

a) Educació infantil.b) Educació primària.c) Educació secundària, que comprendrà l’educació secundària obligatòria, el bat-

xillerat i la formació professional de grau mitjà.d) Formació professional de grau superior.e) Educació universitària.

Les ensenyances de règim especial seran: a) les ensenyances artístiques i b) les d’idiomes.A l’article 5 deixa molt clar que l’ensenyança bàsica serà obligatòria i gratuïta, que s’i-

niciarà als sis anys i finalitzarà els setze i comprendrà l’educació primària i l’educaciósecundària.

A l’article 7 i 8 parla de l’educació infantil, fent referència al fet que hi haurà dos cicles,el primer fins a tres anys i el segon de tres a sis anys. Aquesta educació tindrà caràctervoluntari i les administracions públiques garantiran l’existència del nombre de placessuficients per assegurar l’escolarització de la població que ho sol·liciti.

L’article 12 deixa clar que l’educació primària es composarà de sis cursos acadèmics ique anirà dels sis als dotze anys i l’article 17 parla de l’educació secundària obligatòria quecompletarà l’educació bàsica i que abastarà quatre cursos acadèmics, entre els dotze i setzeanys.

A l’article 36 parla àmpliament de l’educació especial. A l’article 51 i següents del títoltercer d’aquesta Llei, s’exposa com haurà de funcionar l’educació de les persones adultes.El títol quatre parla molt clarament de la qualitat de l’ensenyament i concretament a l’ar-ticle 58.1 diu «Els centres docents estaran dotats dels recursos educatius humans i mate-rials necessaris per garantir una ensenyança de qualitat». I finalment, al títol cinquè parlade la compensació de les desigualtats en l’educació com poden ser les derivades de fac-tors socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o qualsevol altre, per tant, s’entén qued’aquest títol s’han creat els centres d’acollida atès l’increment de persones d’altres païsosque han vingut a viure al nostre país.

90 LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990)

Quan he acabat de llegir aquesta llei m’ha semblat molt bona, amb unes intencions moltpositives; queda configurada amb els principis i valors de la nostra Constitució, i per tantdóna al sistema educatiu el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumne, el dret aformar-se en el respecte i en la llibertat, l’exercici de la tolerància, la convivència demo-cràtica, la formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat. Així mateix a l’article dos,sota els principis d’una formació personalitzada, s’ha de propicià una educació integralen coneixements, habilitats i valors morals de l’alumne en tots els àmbits de la vida, jasigui personal, familiar, social i professional; d’efectiva igualtat de drets entre sexes, i encontra la discriminació; el respecte i la defensa del medi ambient; de l’autonomia peda-gògica dels centres; d’atenció psicopedagògica i de l’orientació educativa i professional,etc.

És evident que aquest sistema educatiu no ha obtingut els bons resultats esperats, a lavista està que Espanya està desacreditada per estar a la cua dels països europeus pel quefa a l’ensenyament. Hi ha informes molt preocupants del baix rendiment dels alumnesen l’escolaritat obligatòria, i això ens ha de preocupar a tots.

Jo no puc parlar d’aquesta Llei com a polític, perquè no ho sóc, tampoc puc parlarcom a tècnic d’ensenyament, perquè no ho sóc, però sí que puc parlar com a pare. Delstres fills que he tingut, els dos més grans van estudiar l’EGB i als catorze anys van entrara l’institut Mediterrània per estudiar el batxillerat. Encara recordo la quantitat de deuresque portaven, que a vegades havia de col·laborar per tal de fer-los més planer el camí. Elsexigien molt, els feien treballar molt, però els resultats eren d’un nivell alt que els deixa-ven preparats per poder estudiar qualsevol carrera que desitgessin. La meva filla petita, alsseus dotze anys, la va agafar amb el primer any de la implantació de l’ESO. Vaig tenir lesmeves reticències, no perquè no ho veies clar, sinó perquè havia tingut dues experiènciesmolt bones amb l’EGB i el batxillerat, i tenia els meus dubtes que es pogués superar, peròla llei obliga i va començar la secundària obligatòria que marca la LOGSE. Al mes d’a-nar a l’institut ja vaig veure que allò no anava bé, no portava deures i quan li pregunta-va em deia que els feien a classe. Passat el primer trimestre ho vaig tenir clar: l’ESO eraun desastre. Com sempre feia, al començament del segon trimestre vaig anar a parlar ambla seva tutora i em va corroborar el baix nivell que portaven. No va ser solament en aquestcurs, com més avançaven amb la secundària, més malament anaven, per tant, van serquatre anys que em vaig pensar que la meva filla perdria la ganes d’estudiar, sense tenirclar el futur una vegada acabés la secundària.

Era lògic i no cal ser cap expert amb ensenyament. Si amb l’EGB als catorze anys elsalumnes ja es derivaven a formació professional o al batxillerat, ara obligaven els alum-nes que no volien estudiar o que realment no tenien la capacitat de fer-ho, a estar dosanys més amb el mateix tipus d’ensenyament, per tant no és d’estranyar que hi hagialumnes que quan estan a classe es rebotin perquè els estan obligant a un sistema que novolen. Per tant, comporta una reducció alarmant dels nivells i pot conduir a una desmo-tivació general de la classe arrossegant els que encara no tenen molt clar si volen estudiari els que estan interessats en estudiar.

No estic en contra de la obligatorietat dels setze anys, ni molt menys, però crec que elmillor hagués estat tal com es feia abans, als catorze anys derivar els alumnes que no vul-guin estudiar dels que volen estudiar. Establir una formació professional potent, que nofos, potser, tant teòrica i més pràctica per engrescar els alumnes que els interessa més fercoses manuals que estudiar. El batxillerat ja estava bé, i que tots plegats fessin els dos pri-

91LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990)

mers cursos obligatòriament. Això d’estar tots junts es va veure des del primer dia que nodonaria el resultat que es volia, no calia ser cap expert en la matèria.

El fracàs escolar és del tot evident.Crec que és una incongruència, un absurd, un error, una anormalitat pretendre no

acceptar que qualsevol persona, en aquest cas estudiants, ja tenen les tendències molt cla-res i desenvolupades de les seves capacitats intel·lectuals i saben perfectament bé quinessón les seves prioritats futures. Per tant, discriminen l’estudiant bo i amb ganes de desen-volupar el seu intel·lecte, envers d’altres alumnes que no volen o no tenen la capacitatd’estudiar. No em sembla just, ni per a uns ni per als altres.

També és cert que en aquests últims anys la societat ha canviat molt. L’educació eraun tema que depenia de la família i de l’escola. Ara, generalment, la família no educa,sinó que exigeix a l’escola que ho faci. A vegades crec que els fills es pugen de mantega,se’ls dóna tot, però no tenim temps per estar amb ells, per parlar amb ells, per escoltar lesseves inquietuds i les seves experiències. La connexió directe i coincident entre la famíliai el sistema educatiu es fa difícil moltes vegades, per tant no és d’estranyar que entre elcol·lectiu de mestres la majoria se sentin decebuts per ambdós costats.

Durant el dos últims anys he estat parlant amb molts mestres i m’han arribat diferentsversions, diferents interpretacions de l’actual LOGSE. La majoria pensaven que el fracàsera degut a una falta d’inversió, no es va aportar una dotació econòmica suficient perpoder desenvolupar eficaçment aquesta Llei. En segon lloc, hi havia els que pensaven queel disseny del sistema d’aquesta Llei ja estava en retrocés en els països del nostre entornque l’havien aplicat. Sigui el que sigui, han passat més de quinze anys i anem a pitjor. Nohi ha un futur clar en aquest aspecte ni tampoc una voluntat clara en situar l’ensenya-ment a l’altura que es requereix.

No crec que la culpa sigui d’un partit polític en concret, crec que la culpa és de totsels partits polítics, tant dels que manen com dels que estan a l’oposició, precisament perno fer una oposició positiva en l’ensenyament i de tots nosaltres, per no manifestar cla-rament el desequilibri social que representa la LOGSE. Per a mi no és la vergonya de serels últims d’Europa pel que fa a l’ensenyament, que també la tinc, sinó, i el que és mésimportant, el futur incert dels nostres fills i néts, perquè el que aprendran no estarà a l’al-tura del que voldríem els pares i els avis, i tampoc el que ells voldrien.

Com diu Francisco Robles, «Educar es car, però no educar encara ho és més».

92 LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990)

ENSENYAR O EDUCAR

Hi ha tres classes d’aristocràcia en aquesta vida: la del llinatge, la de la riquesa i la delconeixement, i aquesta última és la que val la pena.José Luis Peixoto

Buscant els sinònims d’aquestes dues paraules, he trobat un reguitzell d’expressions moltentenedores del que signifiquen i que vull explicar perquè, per a mi, aquestes dues parau-les són molt àmplies de significat i dignes de ser comentades.

Són les següents: alliçonar, ensinistrar, instruir, exercitar, educar, il·lustrar, explicar,aclarir, alfabetitzar, encaminar, acostumar, formar, cultivar, civilitzar, orientar, polir,aprendre, aplicar-se, estudiar, sociable.

Pel que fa al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, també hi ha unes definicionsque val la pena que siguin mencionades:

ENSENYAR: comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc,donant-li lliçons, explicacions, etc.

EDUCAR: formar a algú, desenvolupant i dirigint les seves facultats físiques, morals iintel·lectuals.

EDUCAT/ADA: formar a les bones maneres, als bons usos de la urbanitat i la cortesia.Ben educat vol dir que té urbanitat.

INSTRUIR: donar a algú, coneixements o informacions d’una manera metòdica.

FORMAR: desenvolupar harmònicament la personalitat d’un infant o d’un jove, lesseves facultats físiques, morals i intel·lectuals.

93ENSENYAR O EDUCAR

ESTUDIAR: aplicar l’esperit a adquirir la coneixença d’alguna cosa, aprendre algunacosa de memòria, examinar atentament alguna cosa, per determinar-ne la naturalesa, elcaràcter, la significació per interpretar-la o reproduir-la.

APRENDRE: adquirir la coneixença, la pràctica d’alguna cosa, amb l’estudi i l’atenció.

Per tant queda clar que a les escoles no és suficient ensenyar que 2 i 2 fan 4, com diemcol·loquialment, sinó que s’ha de transmetre al nostre fills, i no solament a l’escola, sinótambé en el nucli familiar, uns coneixements, uns valors, uns costums i unes formes d’ac-tuar que els preparin per viure en la nostra societat i sempre dins la seva pròpia persona-litat.

S’ha de pensar que l’educació no solament es produeix a través de la paraula, sinó queestà present en totes les nostres accions, sentiments i actituds que tenim diàriament en lanostra vida.

Mitjançant l’educació, les noves generacions han d’assimilar i aprendre uns coneixe-ments bàsics, unes normes de conducta i unes formes de ser i actuar que els facilitaranpoder entendre el món de generacions anteriors i així poder millorar, en el possible, lesnoves generacions.

Sens dubte que el resultat d’aquest procés es materialitzaria en una sèrie d’habilitats,coneixements, actituds i valors, produint-se un canvi de caràcter social, intel·lectual,emocional, etc., de la mateixa persona.

Una persona es pot instruir sense la necessitat de cap mestre, mitjançant la lectura oconversacions que podem tenir amb altres persones, però l’educació s’aprèn a través d’e-xercicis i exemples que fan desenvolupar les facultats intel·lectuals, culturals, físics imorals de les persones.

L’educació requereix uns terminis més llargs i difícils de precisar, ja que suposa unaacumulació de coneixements i que ajudarà a adquirir la personalitat pròpia de cada indi-vidu. També ha de superar els obstacles que suposen tenir un temps assignat per a cadamatèria i d’acord amb la planificació que tingui cada un dels centres educatius. L’objec-tiu seria el desenvolupament de totes les capacitats humanes tenint en compte la indivi-dualitat que cada un de nosaltres portem a dintre nostre.

Esforç, hàbits i metodologia han estat durant segles les claus bàsiques per entendre elque deia Montesquiu, que és necessari aprendre molt per arribar a saber molt poc.

Per tant, educar no vol dir ocupar-se tot el temps en lectures i classes importants, l’a-lumne ha de saber observar, escoltar i acostumar-se a raonar per ell mateix, això de bensegur que el portarà cap a un camí que només ens l’atorga la llibertat.

Si l’educació s’orienta prioritàriament cap a l’estudi d’uns continguts que l’alumne had’aprendre per després demostrar en un examen el que sap, encara que sigui nomésmemorísticament, o sigui que digui les coses com un lloro, això comportarà un fracàseducatiu.

L’educació ha de ser un procés educatiu i constant que haurà de modificar la conduc-ta de l’individu a través de coneixements i experiències que s’aniran adquirint de diver-ses maneres, formes i medis d’una forma formal i informal, conscient i inconscientment.

94 ENSENYAR O EDUCAR

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LESESCOLES

Si dius a una criatura que no faci una cosa dolenta i la recompenses per no fer-la, estàbé, perquè és una criatura. Però, si quan el nen es fa gran i té coneixement, encara elrecompenses per les coses bones que ha fet, el que fas és insultar-lo.V.S. Naipul

ENSENYANÇA DEL CATALÀ ABANS DE LA DEMOCRÀCIA

A finals de l’any 1976 diferents col·legis de la vila van sol·licitar a l’Ajuntament una sub-venció que els permetés l’ensenyament del català al seu col·legi. Les peticions van ser lessegüents:

Col·legi Nacional Mixta Ocata 630.000 ptesCol·legi Sagrada Família 253.750 ptesCooperativa Escolar Marinada 117.500 ptesEscola Bergantí 12.000 ptes

TOTAL 1.013.250 Ptes

En el Ple de l’Ajuntament del Masnou corresponent al mes de desembre, el president delPatronat Municipal de Cultura, el senyor Joaquim Coll Latorre, va exposar les necessi-tats dels diferents centres docents de la vila, interessats en impartir l’ensenyament delcatalà, acompanyant el cost que tindria aquesta ensenyança en els quatre dels set centresque existeixen en el Masnou. El cost seria de 1.013.250 ptes, i cobriria l’ensenyança delcatalà a 1.140 alumnes. Per descomptat que l’Ajuntament va aprovar aquesta sol·licituda començaments de l’any 1977.

La subvenció acordada per l’Ajuntament va ser de 1.000.000 ptes, per tant s’havia derepartir proporcionalment a les escoles que ho havien demanat. Per poder trobar la quan-titat corresponen, es va multiplicar la quantitat sol·licitada per la quantitat que donava

95NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES

l’Ajuntament i es va dividir per la quantitat total que les escoles havien demanat. El resul-tat va ser el següent:

Col·legi Nacional Mixta Ocata 621.761 ptesCol·legi Sagrada Família 250.431 ptesCooperativa Escolar Marinada 115.963 ptesEscola Bergantí 11.843 ptes

TOTAL 999.998 Ptes

ENSENYANÇA DEL CATALÀ EN DEMOCRÀCIA

Una vegada establerta novament la Generalitat de Catalunya i amb la transferència del’ensenyament aconseguida, es publica d’immediat en el Diari Oficial de la Generalitatel Decret 362/1983, de 30 d’agost, sobre la normalització lingüística en l’àmbit de l’en-senyament no universitari, que introdueix la llengua catalana en algunes àrees i matèriesa partir del següent curs 1983-84. Va donar la sensació, o almenys a mi m’ho va semblar,que aquest Decret ja el tenien preparat feia temps i a punt de publicar en el momentoportú.

Transcric el referit Decret i l’Ordre de 8 de setembre de 1983, per la qual es desplegal’anterior Decret, per trobar-los justos en la seva grandària, determinants en el seu con-tingut i concreció en la seva redacció. Crec que es va estudiar molt bé el tema ja que lesconseqüències que portaria en l’ordre polític i en l’ordre personal de certs sectors de lanostra societat en contra d’aquestes disposicions, no eren fàcils i certament encara no hosón. Hi ha gent de pell molt fina que no accepta la personalitat pròpia de la llengua cata-lana, i el que representa en la nostra cultura pròpia i la nostra forma de ser i de fer i d’en-tendre les coses, que comporta aversió o enveja. Volen que siguem i pensem igual que ellsi això és impossible, no ho podran aconseguir.

DECRET 362/1983, de 30 d’agost, sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d’abril,de normalització lingüística a Catalunya, a l’àmbit de l’ensenyament no universitari.

Article sisè1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament.

Article desè1. El Departament d’Ensenyament podrà adoptar aquelles mesures que creguiconvenients per redistribuir el professorat entre els centres d’EGB i Preescolaramb la finalitat d’aconseguir que tots els centres disposin de professorat idonique, en el seu conjunt, permeti assolir els objectius previstos en el presentDecret.2. El Departament d’Ensenyament continuarà organitzant cursos de català per alprofessorat de preescolar i EGB, i per al professorat d’ensenyament secundari i espe-cialitzat, fins que s’asseguri el coneixement generalitzat del català a tots els nivells nouniversitaris. Es prendran igualment altres mesures amb la mateixa finalitat.

96 NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. El Departament d’Ensenyament donarà les instruccions necessàries perquèaquells centres que haguessin fet una opció lingüística predominantment castellana,d’acord amb el Decret 270/1982, puguin arribar més fàcilment a la situació previs-ta a l’article novè d’aquest Decret; introduint ja la llengua catalana com a llenguad’ensenyament d’algunes àrees o matèries, a partir del pròxim curs 1983-84.

Segona. Les escoles que hagin fet una opció catalana, quant a la llengua d’ense-nyament, hauran d’adoptar les mesures adients per tal d’assegurar un dominicorrecte de les dues llengües, l’Administració vetllarà pel seu compliment.

ORDRE de 8 de setembre de 1983, per la qual es desplega el Decret 362/1983,de 30 d’agost, sobre l’aplicació de la Llei 7/1983, de normalització lingüística aCatalunya, a l’àmbit de l’ensenyament no universitari.

Regulat l’ús de la llengua catalana a l’àmbit d’ensenyament no universitari pelDecret 362/1983, de 30 d’agost, sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d’abril,de normalització lingüística, i d’acord amb el que estableix la disposició final pri-mera de l’esmentat Decret,

ORDENO:

I. Les llengües oficials a Catalunya com a matèria d’ensenyament

Article primerL’ensenyament de la llengua catalana serà impartit d’acord amb els programes iorientacions establerts pel Departament d’Ensenyament i que es determinen pera l’Educació Preescolar i Cicle Inicial d’EGB, per l’Ordre d’11 de maig de 1982;per al Cicle Mitjà d’EGB per l’Ordre de 16 d’agost de 1982; i per a la 2a etapad’EGB i altres nivells per l’Ordre de 10 de setembre de 1980.

II. La llengua catalana com a llengua d’ensenyament

Article sisè1. El català, com a llengua pròpia de l’ensenyament, serà emprat de manera pro-gressiva i generalitzada, a tots els nivells, graus i cursos de l’ensenyament no uni-versitari, sens perjudici del que disposa l’article setè de la present Ordre.2. A les àrees o assignatures que s’imparteixin en llengua catalana s’emprarà aques-ta en totes les activitats orals i escrites: l’exposició del professor, el material didàc-tic o llibres de text, els exercicis de l’alumne i els d’avaluació.

II. A) La llengua catalana com a llengua d’ensenyament a l’EGB.

Article setè1. Per tal de garantir que els alumnes d’Educació Preescolar i Cicle Inicial puguin


rebre l’ensenyament en la llengua que els sigui habitual, tal com estableix l’articlesetè, apartats 1 i 2, del Decret 362/1983, de 30 d’agost, els centres públics i pri-vats tindran la documentació referida a la situació lingüística dels alumnes, queamb la resta de documents de formalització de matrícula s’adjuntarà a llurs regis-tres personals.2. El director del centre, un cop finalitzat el procés de matriculació, determinarà,conjuntament amb el Claustre de professors, les mesures organitzatives i didàcti-ques necessàries a fi de garantir el respecte als drets lingüístics dels alumnes i lespresentarà al Consell de Direcció o al Consell de Centre per a la seva aprovació.3. L’acta de la sessió extraordinària del Consell de Direcció o del Consell de Cen-tre que aprovi el Pla a seguir serà tramesa a la Direcció General d’EnsenyamentPrimari en el termini de trenta dies de començat el curs.4. El Departament d’Ensenyament destinarà preferentment a les classes de CicleInicial i de Preescolar, i a les escoles unitàries, professors que tinguin domini deles llengües oficials.

Article vuitè1. Els alumnes que comencin l’EGB a partir de la data de publicació d’aquestaOrdre, en arribar al Cicle Mitjà, rebran en català l’àrea de ciències socials o la deciències naturals. A la segona etapa rebran en català ambdues àrees.2. Els Consells de Direcció dels diferents centres, en els nivells a què fa referèncial’apartat anterior, podran acordar el processament en llengua catalana d’altresàrees, a més de les àrees indicades a l’esmentat apartat, sens perjudici del que dis-posa l’article 9è. del Decret 362/1983, de 30 d’agost.3. Als centres on abans de la publicació del Decret 362/1983, de 30 d’agost, elsalumnes de segona etapa han rebut ensenyament en català en una o més àrees,continuaran emprant el català com a llengua d’ensenyament en aquestes àrees finsa l’acabament de llur ensenyament bàsic.

III. El català, llengua oficial de l’Administració educativa

Article desè1. El català, com a llengua pròpia de l’Administració, serà emprat de manera pro-gressiva i generalitzada als centres docents públics en les seves actuacions adminis-tratives.2. Els directors dels centres públics vetllaran perquè la llengua catalana esdevin-gui el vehicle d’expressió normal en les activitats internes i de projecció externa,tal com disposen els articles 13 i 14 del Decret 362/1983, de 30 d’agost.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera. Els centres als quals llurs propis recursos no els permetin d’atendre durantel present curs 1983-1984, en el primer ensenyament, el que s’estableix a l’apartatsegon de l’article setè d’aquesta Ordre, hauran de comunicar aquesta situació a laDirecció General d’Ensenyament Primari en el termini màxim de quinze dies des-prés d’iniciat el curs escolar, a fi que es puguin prendre les mesures adients.


Segona. Durant el curs escolar 1983-1984, els directors dels centres adscriuranpreferentment a les classes de preescolar i de primer curs d’EGB els professors quetinguin domini de les dues llengües oficials.Tercera. Els centres en què a l’empara de l’Ordre de 25 d’agost de 1982 no s’ha-gi impartit cap àrea en català a segona etapa d’EGB el curs 1982-1983, faran úsdel català com a llengua d’ensenyament en les àrees de ciències socials i ciènciesnaturals a partir del curs escolar.

Aquestes disposicions van portar un enrenou a tots els col·legis de Catalunya, i lògi-cament als del Masnou. També és cert que uns més que uns altres, depenia de la pre-disposició que tinguessin la majoria dels mestres de cada un dels claustres. Qualse-vol canvi important com aquest, comporta una modificació ens els hàbits normalsde qualsevol professional de l’ensenyament, però és que en aquest cas hi havia pro-fessionals que havien de canviar el seu idioma habitual, i això podia ser molt com-plex.

En el cas dels treballadors de l’ensenyament com també els de l’administració,potser no estàvem acostumats a reciclar-nos o fer cursets, seminaris o a assistir a con-ferències. Qualsevol treballador necessita fer cursos d’adaptació de les noves tecnolo-gies, de les noves disposicions publicades i si més no, de noves formes i tècniquesd’actuació en moments determinats i també dels que han de formar part del nostretreball diari. Això va donar un gir important en el moment d’instaurar-se la Genera-litat de Catalunya.

Aquestes disposicions de normalització lingüística en l’ensenyament van represen-tar un canvi difícil i a vegades incòmode per alguns professionals. Vaig viure diferentsexperiències, algunes grates i altres no tant. Vaig viure molt de prop com mestres cas-tellans que no parlaven res de català s’entusiasmaven per fer cursos de català dins elsprogrames d’immersió del català que organitzava la Generalitat, en canvi també vaigviure com mestres de parla castellana i catalana es possessionaven en contra aquestesdisposicions i a qualsevol modificació que es volés fer sobre aquest tema. No obstantaixò, el temps ho va posant tot al seu lloc i el que no era habitual va acabant sent-ho.

No va ser gens fàcil per a ningú, però pel Servei de l’Ensenyament del Català de laGeneralitat encara menys. Recordo amb molt d’afecte a dues persones que van portarel pes d’aquest canvi per la seva personalitat, per l’esperit de lluita i per la seva dedi-cació que va ser, en molts casos, admirable i digne de menció com van ser el senyorJoaquim Arenas, cap dels Serveis de l’Ensenyament en Català i de la senyora MariaMajó, coordinadora del Pla Intensiu de la Normalització Lingüística a la Comarca,dues persones que van viure molt intensament aquest projecte i amb les quals vaigestar present en algunes reunions que es van fer a l’Ajuntament, tant amb polítics comamb els directors dels diferents centres del Masnou. Dos grans professionals. Dosgrans amics.

A l’arxiu municipal he trobat una carta del Regidor d’Ensenyament, senyor MariàAran, de data 19 de gener de 1984, dirigida al cap dels Serveis de l’Ensenyament delCatalà, en el que li comunicava que després de les reunions mantingudes amb elsdirectors dels col·legis Mixta Ocata i Lluís Millet, l’Ajuntament es faria càrrec de lacompra de llibres de text en català per canviar els que els pares ja havien comprat encastellà al començament del curs. El valor d’aquests llibres va ser de 265.774 pessetes.


Els llibres van ser :

Col·legi Mixta Ocata:63 llibres en català Nuevo País - Socials per 6è d’EGB.38 llibres en català Orbe - Socials per 7è d’EGB.71 llibres en català Orbe País - Socials per 8è d’EGB.

Col·legi Lluís Millet:70 llibres Pot ser sí, pot ser no - 1r d’EGB, més dues guies pel mestre.71 llibres Barcanova - Per 6è d’EGB, més dues guies.70 llibres en català Etnos - Per 8è d’EGB, més dues guies

La majoria del col·legis públics van començar amb la immersió lingüística a partir delpreescolar de 3 anys. Altres ho van fer en tot el preescolar i algun fins i tot en alguns cur-sos d’EGB. Cal dir, però, que amb la constància per part dels estaments polítics i admi-nistratius de l’ensenyament i la bona voluntat dels professionals de l’ensenyament i engeneral del claustre de professors de tots els col·legis, finalment es va aconseguir que laimmersió del català a les escoles fos possible.


CONCURSET DE TRASLLATS DE MESTRES

Els col·legis ensenyen, però no eduquen. Jordi Humet

El Ministeri d’Educació va publicar en el BOE de 7 de maig de 1980, una Resolució dela Direcció General de Personal d’Ensenyament de data 30 d’abril del mateix any sobrecom efectuar els tràmits del concurset de trasllats de mestres. Són drets que tenen els fun-cionaris de l’ensenyament. Qualsevol mestre, ja sigui perquè no està bé en un col·legi,perquè no li agrada la seva organització o funcionament, perquè estava en una altrapoblació i trasllada la seva residència al Masnou, o per les circumstàncies que siguin,podia demanar el trasllat a un altre col·legi.

El fet és que cada ajuntament havia d’anar a buscar la documentació a Barcelona per arealitzar aquest concurset. Els mestres que volien canviar d’escola, ho havien de demanardirectament a la Delegació Provincial del Ministeri en un temps determinat, el resultat deles peticions formaven part de la documentació que havia de tenir cada ajuntament.

El Ministeri determinava el dia i l’hora que s’havia de celebrar el concurset, sempre esfeia a les oficines dels ajuntaments. El que he trobat a l’arxiu municipal es refereix de l’any1980 a l’any 1987. Jo era el que portava aquests concursets, ja que figurava dins de lesmeves tasques d’ensenyament i sempre es feia a través de la Junta Municipal d’Educació.

L’any 1980 va tenir el resultat següent:

Cognoms i nom Procedència Centre adjudicat

Ramirez Montero, M. Isabel Saragossa Col·legi OcataSalbaña Benet, Goretti El Masnou Col·legi Rosa SensatJorge Estevez, Ma Dolores Tomino Col·legi Lluís Millet

101CONCURSET DE TRASLLATS DE MESTRES

Mairal Dieste, Consuelo El Masnou Col·legi Rosa SensatPla Gimeno, Josefa Mataró Col·legi OcataBautista Meneses, Alfredo El Masnou Col·legi OcataLerena Manzanares, Saúl El Masnou Col·legi OcataAbril Escusa, Jesús El Masnou Col·legi Lluís MilletSegales Vallbona, Ma Antònia Montornès del Vallès Col·legi OcataRuíz Jiménez, Àngela Arenys de Mar Col·legi Rosa SensatVaquero Gejo, Clementina Badalona Col·legi Lluís MilletNúñez Mauriz, Aurora Torre de Claramunt Col·legi Rosa SensatTardon Gutièrrez, Henar Col·legi OcataAbelló Riera, Anna Ma Col·legi Lluís Millet

L’any 1982 ja no era el Ministeri d’Educació, sinó la Generalitat de Catalunya la que vaportar aquest concurset de trasllats. El resultat va ser el següent:

Cognoms i nom Procedència Centre adjudicat

Pla Gimeno, Josefa Col·legi Ocata Col·legi Ferrer i GuàrdiaGutiérrez Gonzàlez, Pedro Col·legi Ocata Col·legi OcataSegalés Vallbona, Ma Antònia Col·legi Ocata Col·legi Rosa SensatEscuer Marco, Ma Soledatd El Cim de Teià Col·legi Rosa SensatLluent Quesada, Sieglinde Col·legi Rosa Sensat Col·legi Ferrer i GuàrdiaArévalo Espuelas, José Antonio Sevilla Col·legi Rosa SensatLàzaro Fernàndez, Ma Mercedes Argentona Col·legi OcataZuloaga Jiménez, José Col·legi Ocata Col·legi OcataRicart Huguet, Carme Col·legi Rosa Sensat Col·legi OcataTrias Herrera, Ma Àngels Premià de Dalt Col·legi OcataLlanillo Veganzones, José A. Santa Coloma de G. Col·legi Ferrer i GuàrdiaGorbs Turbany, Ma Dolores Col·legi Ocata Col·legi Ferrer i GuàrdiaFàbregas Añaños, Màximo Badalona Col·legi Ferrer i GuàrdiaAlonso Asensio, Ma Lourdes Vilassar de Dalt Col·legi Rosa SensatRuiz Jiménez, Àngela Col·legi Rosa Sensat Col·legi Ferrer i GuàrdiaRomano Garcia, Gregoria Col·legi Rosa Sensat Col·legi Ferrer i Guàrdia

Per l’any 1983 va tenir el següent resultat:

Al col·legi Rosa Sensat hi van entrar els següents mestresJosé Maria Juanto AbaigarJosé NaharroÀngeles Cercos Insa (com a comissió de serveis)

Col·legi Lluís Millet:Ma Soldad Escuer Marco

Col·legi Ocata:Glòria Abardia OlivaMa Pilar Yàgüe Hinojosa

102 CONCURSET DE TRASLLATS DE MESTRES

Col·legi Ferrer i Guàrdia:Ma de l’Amor Alvarez BlancoEnrique Cervantes Jiménez

Any 1984, el resultat del concurset és el següent:

Cognoms i nom Centre adjudicat

Macia Ignacio, Juan José Col·legi Ferrer i GuàrdiaGrau Bueno, Jordi Col·legi Lluís MilletSalas Mateo, Miguel Angel Col·legi Lluís MilletMuñoz Nicolau, Juan Miguel Col·legi Rosa SensatFiguerola Giralt, Ma Lourdes Col·legi Lluís MilletCollado Morillas, José Maria Col·legi Ferrer i GuàrdiaMateo Pedrol, Julia Col·legi Rosa SensatMaresme Duran, Mercedes Col·legi Ferrer i GuàrdiaRoca Trescents, Ma Assumpta Col·legi OcataOrtuño Gobern, Isabel Col·legi OcataGetan Olivan, Ma Teresa Col·legi OcataGómez Riu, Ma del Rosario Col·legi Rosa SensatGaltés Ferrando, Neus Col·legi Ocata

L’any 1987, solament es va presentar una petició de la mestra Ma dels Àngels Trias Herre-ra, que va demanar el centre Ferrer i Guàrdia i es va concedir.

A partir d’aquesta data la Generalitat ho va organitzar de diferent manera, a través d’unprograma informàtic i introduint les dades de les peticions fetes, automàticament i d’a-cord amb els punts que tenia cada mestre donats per la seva antiguitat, es resolia automà-ticament. D’aquesta manera aquesta càrrega que tenia cada ajuntament i que no era dela seva incumbència, va quedar sense efecte i per tant ja no es va fer més.

103CONCURSET DE TRASLLATS DE MESTRES

CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME(1992)

L’educació és l’art d’acompanyar i ensenyar a créixer la mainada. Ma Lluïsa Ruhí

Avui, dia 13 de novembre de 2008, visito el centre de recursos pedagògics del BaixMaresme, amb seu al Masnou, hem quedat amb la Ma Lluïsa Ruhí que ens trobaríem enel referit centre a la tarda.

Recordo com si fos ara, el dia que vaig sentir a parlar del que era un centre de recur-sos pedagògics. M’haig de remuntar a principis dels 90 del segle passat. En aquella èpocaes feien moltes reunions de mestres a l’Ajuntament del Masnou. Quasi diria que era uncentre més, on es mantenien reunions col·lectives dels directors o representants de cadaun dels col·legis de la nostra vila. S’ha de tenir en compte que en aquella època es va arri-bar a un acord entre els col·legis públics que seria a l’Ajuntament on es faria la preins-cripció escolar que normalment es feia el mes d’abril, d’aquesta manera es centralitzavaen un sol lloc per ser més fàcil per a pares i mares dels alumnes, i els directors podien tenirmés temps pels treballs del seu col·legi. Per tant, l’Ajuntament era també un centre perells ja que era un portaveu molt vàlid per demanar subvencions per obres de rehabilita-ció o ampliació dels seus col·legis i també per ampliar serveis necessaris per als col·legipúblics.

Doncs bé, teníem com a inspectora d’ensenyament a la senyora Anna Sala. Quanhavia de venir al Masnou per celebrar alguna reunió em trucava abans per poder quedaramb un dia i una hora concreta per si havia d’avisar algun director o al regidor d’ense-nyament. En una de les visites que va fer i després de parlar amb els directors, vam man-tenir una conversa dels canvis i nous projectes que s’estaven preparant pel Masnou, i vaser quan em va comentar que es volia posar un centre de recursos pedagògics pel baixMaresme i que anava a mirar un local al poble de Cabrera o Cabrils per instal·lar-lo. Vaser quan li vaig preguntar què era un centre de recursos i em va explicar molt detallada-

105CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992)

ment els serveis que donava per als col·legis i per a mestres. Vaig quedar sorprès. Aquesttipus de servei no el coneixia. Sincerament em va entusiasmar. Vaig pensar amb elscol·legis del Masnou. No li vaig dir res.

L’endemà al matí vaig esperar que vingués l’alcalde, el senyor Azuara, i abans no rebésles visites previstes, i mentre li anava passant els portafirmes dels diferents departamentspreparats el dia abans, li vaig explicar la conversa que havia tingut amb la inspectora d’en-senyament i concretament sobre la creació d’un centre de recursos pedagògics per al BaixMaresme. Li vaig recordar que el Masnou era el centre en ensenyament d’aquesta part dela comarca, i que, a part que seria un bé important per als nostres col·legis que aquestcentre estigués al Masnou, creia que no ens podíem deixar perdre aquest servei.

Ho va entendre perfectament. Em va demanar que li fes un informe recordatori detot aquest assumpte i que li donés. Així ho vaig fer. Van passar uns dies i un matí quanva entrar a l’Ajuntament, que normalment eren 3/4 de 8 del matí, em va demanar queanés al seu despatx i així ho vaig fer. Una vegada vaig entrar i mentre li anava passant elsportafirmes em va dir que ja podia anar buscant lloc per instal·lar el centre de recursospedagògics del baix Maresme, ja que seria en el Masnou on s’ubicaria. Perfecte. Un altreservei de la Generalitat que venia al Masnou.

Aprofitant que el col·legi Ocata passava a ser d’una línia des del curs 1989-90, i s’a-naven buidant aules, es va reorganitzar internament, es va obrir una porta pel carrer deLluís Millet i aquesta va ser l’entrada oficial del nou servei educatiu; d’aquesta maneraquedava independent del col·legi, encara que interiorment sí que es connectaven.

El setembre de 1992 es va inaugurar el centre de recursos pedagògics del baix Mares-me al Masnou.

El mateix mes de setembre em va venir a veure a l’Ajuntament la senyora Maria Lluï-sa Ruhí, se’m va presentar com la directora del centre de recursos i es venia a presentarperquè en tinguéssim constància. La vaig presentar a la regidora d’Ensenyament, senyo-ra Anna Ma Mora Porta, i vam estar comentant els serveis que donaria als col·legis i ensva explicar com s’organitzaria per donar suport als col·legis en diferents aspectes de l’en-senyament. La veritat és que amb la Ma Lluïsa vam tenir molta sort, va ser una personasempre disposada a col·laborar, una persona sensible a l’ensenyament. Mentre vaig estara l’Ajuntament portant ensenyament des del Despatx Central, hi va haver sempre unagran capacitat de treball per part d’aquest centre i la seva disposició personal va ser sem-pre d’una gran cordialitat. En aquests moments la directora és la senyora Núria Farré.

SERVEIS EDUCATIUS DEL BAIX MARESME

Els serveis educatius van ser creats pel Departament d’Educació de la Generalitat deCatalunya. A la comarca del Maresme hi ha tres serveis educatius atesa la seva forma geo-gràfica. L’any 1983 es va crear el de Mataró, i posteriorment es van crear el de Pineda deMar i el del Masnou. Cada servei educatiu el componen diferents equips de professionalsorganitzats de la següent manera:

- CRP. Centre de recursos pedagògics.- EAP. Equip d’assessorament i orientació psicopedagògica.- ELIC. Equip de llengua, interculturalitat i cohesió social.

106 CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992)

- CREDA. Centre de recursos per a deficients auditius.

Tots aquests equips estan situats al Masnou i abasten les poblacions següents: Alella,Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Dosrius, el Masnou, Montgat, Órrius, Premià deDalt, Premià de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Total 14 pobles delbaix Maresme que inclouen 48 escoles d’infantil i primària, 12 instituts d’ensenyamentsecundari, 5 escoles d’adults, 35 llars d’infants i 1.500 mestres.

Aquest servei té com a finalitat donar resposta a les necessitats del seu àmbit territo-rial amb intervencions que es concreten en l’assessorament i atenció d’alumnes en situa-ció de necessitats educatives especials, també l’assessorament i organització de les activi-tats de formació del professorat, i en definitiva la disponibilitat de facilitar els recursos detota mena als col·legis.

CRP - CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS

Aquest centre es va crear per donar suport a l’activitat pedagògica dels centres i a la tascadocent del professorat, i les seves funcions principals són les següents:

- Oferta de recursos, d’infrastructura i de serveis al centre docents, als mestres i alsprofessors, per tal que puguin disposar de materials específics de les diferents àreescurriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialit-zades, amb assessorament o instruccions d’utilització.

- Catalogació dels recursos educatius del medi local i comarcal i elaboració de pautesi informacions complementàries per facilitar-ne l’ús del professorat.

- Suport a les activitats docents i a l’intercanvi d’experiències educatives, per tal defomentar la reflexió del professorat sobre la pràctica docent.

- Coordinació i organització de l’execució i del seguiment de les activitats de forma-ció permanent i col·laboració en la detecció de les necessitats de formació i en l’ela-boració de propostes per satisfer-les.

EAP - EQUIP D’ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC

Aquest equip dóna suport al professorat dels centres docents per tal d’oferir la respostaeducativa més adequada al conjunt de l’alumnat, especialment aquells que presenten dis-minucions o més dificultats en el procés d’aprenentatge i les seves famílies. Està formatper psicòlegs, pedagogs i treballadors socials de la Generalitat de Catalunya.

Les seves funcions principals són les següents:- Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials de l’alumnat, conjun-

tament amb el professorat i d’altres serveis específics per tal de trobar la respostaeducativa més adequada en cada cas.

- Elaboració i seguiment de les diferents adaptacions curriculars que puguin necessi-tar els alumnes, conjuntament amb el professorat i d’altres serveis específics.

- Assessorament als mestres i professors sobre els projectes curriculars dels centres edu-catius, concretament en aspectes psicopedagògics i que millorin l’atenció a la diver-sitat de necessitats dels alumnes.


- Assessorament a l’alumnat, les famílies i el professorat sobre aspectes relacionats ambl’orientació personal, educativa i professional.

- Col·laboració amb els serveis socials per tal d’oferir atenció als alumnes i les famíliesque ho necessitin. Oferta de recursos, infrastructura i de serveis als centres docentsi al professorat per tal que disposin de material específic de les diferents àrees curri-culars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialitzades,amb assessorament o instruccions d’utilització.

ELIC - EQUIP DE LLENGUA, INTERCULTURALITAT I COHESIÓ SOCIAL

Aquest equip té com a objectius els següents:

Llengua- Consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular als centres educatius i com a

eix vertebrador d’un projecte plurilingüe.- Actualitzar les metodologies, les estratègies i els recursos didàctics davant la creixent

diversitat lingüística i cultural de l’alumnat, a les diferents etapes educatives.

Interculturalitat- Desenvolupar una consciència d’igualtat com a condició prèvia per al coneixement

i el respecte de les diferències culturals en el marc de la nostra realitat.- Potenciar la cultura del diàleg i la convivència.

Cohesió social- Garantir l’equitat i crear les condicions que facin possible la igualtat d’oportunitats

per accedir a una educació de qualitat.- Fomentar la inclusió social i escolar de tot l’alumnat i evitar qualsevol tipus de mar-

ginació.

CREDA - CENTRE DE RECURSOS PER A DEFICIENTS AUDITIUS

Aquest centre de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA) col·labora ambels centres docents per tal que la tasca del professorat s’adeqüi a les necessitats educativesde l’alumnat amb deficiència auditiva o amb greus trastorns de llenguatge. L’atenciólogopèdica es fa directament a les escoles on està escolaritzat l’alumne. Les seves funcionssón les següents:

- Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials de l’alumnat amb defi-ciència auditiva o amb trastorns del llenguatge, en col·laboració amb els EAP.

- Valoració psicolingüística d’aquest alumnat.- Valoració audiològica i seguiment audioprotètica.- Assessorament al professorat sobre ACI, estratègies metodològiques i ajuts tècnics.- Atenció logopèdica a l’alumnat amb deficiència auditiva o trastorns de llenguatge

quan sigui necessària.- Orientació a les famílies d’aquests alumnes.

108 CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992)

- Elaboració de materials educatius adaptats a les NEE de l’alumnat amb deficiènciaauditiva o amb trastorns de llenguatge.

- Catalogació de recursos específics.- Oferta d’aquests materials als centres docents i famílies.

Quan he escrit tot els serveis que dóna el servei educatiu del baix Maresme, quedo sob-tat de la quantitat de serveis que s’estan donant i que no ens ho podíem pensar en els seusinicis.


CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DELMASNOU (1979)

L’educació és l’eina que permet al ser humà enriquir-se, formar-se, obrir noves possibilitatsi assolir independència. En definitiva, educació és oportunitat, enriquiment i llibertat. Anna Balagué

L’educació és l’eina imprescindible en el llarg camí cap a la llibertat personal. Palmira Robles

L’educació facilita les eines i les estratègies per al coneixement i la millor adaptació almedi, tot afavorint l’exercici mental i l’augment d’autoestima.Lourdes Alemany

INICIS

En els últims 25 anys del segle XX, Espanya comença a despertar d’una dictadura massallarga i comença a evolucionar socialment, econòmicament i també políticament perpoder equiparar-se d’alguna manera amb els països més avançats d’Europa. Aquestatransformació tan ràpida va portar les persones a realitzar noves feines i altres responsa-bilitats, que necessitaven una formació més específica i continuada per poder afrontar eltreball encomanat, el que representava unes noves qualificacions del treballador que s’es-pecialitzava en un treball concret.

L’educació permanent per a adults era una altra forma, també important, d’ensenyar,d’ajudar als joves que no havien aprovat l’ensenyança bàsica durant el temps obligatorien el col·legi d’EGB. Donar una segona oportunitat sempre serà útil i gratificant per a larecuperació que es pot fer d’aquesta joventut que, per diferents causes, no van poder ono van voler acabar aquesta ensenyança.

També hi ha persones, majors d’edat, que per altres causes no han tingut l’oportuni-tat de poder estudiar quan eren joves i a vegades ni tan sols han tingut oportunitat d’a-prendre a llegir i escriure.

L’entrada de la democràcia al país va portar també el que vam anomenar «titolitis», osigui que per qualsevol feina, sigui en l’administració pública o bé en una empresa priva-da, et demanaven com a mínim tenir el títol de graduat escolar o similar. Per treballar enla neteja, un ofici tan respectable com qualsevol altre, també demanaven tenir al menysel certificat d’escolaritat. Va ser com una malaltia que va portar a més d’una persona decap, perquè si a l’empresa on estaves, no tenies el títol corresponent no podies augmen-

111CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)

tar de categoria en la feina, o podia ser un descrèdit que ocupessis un lloc de treball i queno tinguessis com a mínim el graduat escolar.

En aquest cas l’Ajuntament del Masnou, l’any 1979, recent estrenada la democràciaen els ajuntaments, i de la mà de la tinent d’alcalde d’ensenyament, la senyora CarmeGiralt, va entrevistar-se amb la inspectora de la zona, la senyora Montserrat Mora, perpoder donar aquest tipus d’ensenyament inclòs a la Llei d’Educació General Bàsica del’any 1970. Com a resultat d’aquesta entrevista, l’alcalde, senyor Josep Azuara, va enviaruna instància a la delegada provincial del Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona,que transcrita al català textualment diu:

Exposa, que d’acord amb les indicacions de la inspectora de la zona i amb la tutela del

Consell Municipal d’Ensenyament, integrat pels membres de la Comissió Muni-cipal d’ensenyança, professors d’escoles, així com representació de les associacionsde pares d’alumnes, ha efectuat una campanya en la qual s’impartirà en aquestavila el graduat escolar per a majors de 14 anys.

El lloc on s’impartiria seria en el col·legi nacional Rosa Sensat, diàriament i enhorari nocturn. Els professors dependran del Consell Municipal, el qual serà inde-pendent de qualsevol escola nacional. L’examen final es faria en el mateix centre,sota la direcció del professorat i en tot cas d’un representant oficial d’aqueixa dele-gació. Per tant,

Sol·licita, de V.I. sigui acceptat tot el que exposo per tal de poder efectuar lesoportunes matriculacions i poder començar el curs el més aviat possible.

La senyora Carme Giralt va enviar una còpia d’aquest escrit a la inspectora senyoraMontserrat Mora per tal que en tingués coneixement.

Aquesta petició es basava en vàries disposicions que s’havien publicat en el Butlletí Ofi-cial de l’Estat. Faré referència a la publicada el dia 26 d’agost de 1978, una Ordre de 13de juliol de 1978, sobre autorització de centres no estatals dedicats exclusivament a l’edu-cació permanent d’adults per impartir ensenyances equivalents al nivell d’Educació Gene-ral Bàsica. En la seva disposició primera diu que podran sol·licitar autorització per l’ober-tura d’un centre d’educació permanent per adults totes les persones que d’acord amb elsarticles 2n i següents del Decret 1855/1974, de 7 de juny, que hauran de tenir els efectiusmaterials i personals mínims. Que hauran de tenir com a mínim tres aules i un espai des-tinat a activitats diverses. I finalment parla dels documents que s’hauran de presentar encas de sol·licitar aquesta activitat educativa i acompanyats d’un informe de la inspecció.

L’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS COMENÇA EL CURS 1979-80

L’educació permanent per adults es va iniciar en el curs 1979-80. Durant el primer tri-mestre es van donar les classes en el col·legi nacional Rosa Sensat, però donades les quei-xes de la direcció del centre pel comportament dels alumnes, es va traslladar aquesta acti-vitat al col·legi nacional mixte Ocata on va finalitzar aquest curs.

Aquest primer any el centre va ser reconegut per la inspecció, i els alumnes de l’EPAdel Masnou es van poder examinar en el mateix centre i es van presentar les primeres pro-

112 CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)

postes per l’expedició dels títols corresponents al graduat escolar. El que no hi havia, enaquest primer curs, era cap tipus de subvenció ni ajuda econòmica per part de ningú, nidel mateix Ajuntament. Els professors cobraven de la mensualitat que pagaven els alum-nes. Els professors que van començar aquest curs van ser Ignasi Montaña, Anna de JesúsOrtega i Josep Maria Puñet. Van fer una bona labor i es van adaptar a unes condicionsmoltes vegades difícils, no solament per organitzar un servei sense un entorn clar i pre-determinat pel seu funcionament, sinó també per uns alumnes que no havien pogut ono havien volgut aprovar una educació general bàsica, moltes vegades carregats de pro-blemes familiars o propis. També cal tenir en compte les persones majors d’edat que noestaven acostumades a estudiar i a treballar amb altres companys de classe, i que moltesvegades se’ls feia difícil entendre el que se’ls explicava. La paciència va ser una cosa quo-tidiana per a ells, una virtut que es va fer normal per ser l’única forma de poder posar enmarxa un servei necessari per a la nostra vila.

El curs següent, 1980-81, en ser un centre reconegut oficialment, el que es proposa esla idea de consolidar els nivells pedagògics amb un programa que fixa els nivells a impar-tir i també els estructurals pel seu funcionament. L’Ajuntament deixa unes aules, que tésituades als baixos del carrer de M. C. Verdaguer, 53, per impartir l’ensenyament de l’e-ducació permanent per a adults, que encara que siguin provisionals, compleixen la mis-sió exposada en l’Ordre de 13 de juliol de 1978, pel que fa a tres aules i un espai desti-nat a activitats diverses. Els alumnes continuen pagant una quota mensual a través d’unaentitat bancària i al professorat se li assigna una quantitat fixa.

Per al curs 1981-82 es van matricular 29 persones pel nivell de graduat escolar. Larelació que es va confeccionar era un imprès del Ministeri d’Educació, però es va presen-tar i segellar al Servei Especialitzat d’Educació Permanent d’Adults del Departamentd’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Els traspassos ja estaven coordinats. LaGeneralitat pren possessió de l’ensenyament a Catalunya. S’estableixen altres contactes is’estableixen altres directrius i formes per aquesta especialitat.

El servei d’educació permanent per a adults es va establir a la majoria de poblacionsde Catalunya, sobretot pel que fa a les poblacions grans i ciutats. En ser aquest un ser-vei no obligatori per als ajuntaments i costós per a l’usuari per haver de pagar als pro-fessors, la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va publicar en elDiari Oficial de la Generalitat del dia 7 de maig de 1982, una Ordre de 22 de març de1982, per la qual es regula el procediment i criteris per a l’atorgament d’ajudes a enti-tats que sense finalitat de lucre desenvolupin activitats d’educació permanent d’adults.És la primera que es publica i és de suposar que va ser per la insistència dels ajuntamentsafectats per poder continuar donant aquesta especialitat d’ensenyança sense que siguicostós per als alumnes.

El dia 2 de juny de 1982, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, va trametre ladocumentació que es demanava a l’esmentada Ordre. La memòria que s’acompanyavatextualment deia:

L’aportació a les despeses de l’EAP del Masnou, s’aconsegueix per dos mitjans,que són l’aportació dels alumnes, que correspon una tercera part de la despesatotal. Les dos terceres parts restants són a càrrec de l’Ajuntament del Masnou.L’EAP del Masnou no té cap tipus de finançament exterior.

L’aportació de l’Ajuntament del Masnou és important, però a part de l’apor-


tació econòmica també col·labora amb l’aportació dels locals que són per a lesactivitats de l’EAP, així com els serveis de manteniment, imprescindibles per alnormal desenvolupament del centre.

Els alumnes, amb la seva aportació, cobreixen una tercera part de les despesestotals, però als alumnes amb dificultats econòmiques, ja siguin particulars comfamiliars i que siguin justificades, l’Ajuntament els sufraga les despeses a càrrec dela seva aportació.

Durant els tres anys de funcionament s’han cobert places d’alumnes amb difi-cultats econòmiques. Aquest any 1982 també hi ha places amb aquesta situació.

L’àrea d’influència de l’EAP no solament es centre en el terreny local, ja que assistei-xen alumnes de diverses poblacions veïnes: 1 de Premià de Mar, 2 de Teià i 6 d’Alella.Ingressos anuals 735.000 ptes.Aportació dels alumnes en quotes mensuals de 3.000 pessetes 245.000 ptes.Aportació de l’Ajuntament del Masnou 490.000 ptes.Despeses anuals 735.000 ptes.(Inclou sous professors, serveis i instal·lacions, manteniment, material pedagògic).

D’aquesta primera subvenció demanada per la Generalitat de Catalunya destinada a l’e-ducació permanent per a adults, l’Ajuntament del Masnou va rebre una quantitat de170.000 pessetes, que van ser trameses el dia 15 d’abril de 1983, o sigui un any desprésd’haver-la sol·licitat.

El dia 15 de desembre de 1983, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, envia una cartaal cap de Serveis Territorials d’Ensenyament, senyor Lluís Busquets, que textualment diu:

Fa quatre anys que aquest Ajuntament va establir unes aules especials, dedicades al’educació permanent d’adults, situades en el carrer de M. C. Verdaguer, núm. 53.

Actualment està establerta l’ensenyança reglada del graduat escolar, no obstantaixò, tenim en estudi la possibilitat d’ampliar aquesta ensenyança amb activitatsno reglades, la qual cosa crec quedaria cobert dintre d’aquesta zona, amb aquesttipus d’ensenyament tan important en aquest moment.

És per això, doncs, que d’acord amb l’article 5è del Decret 361/1983, de 4 d’a-gost, m’és grat posar a disposició d’aqueix Departament d’Ensenyament les refe-rides aules, amb la finalitat de poder subscriure un conveni, amb aquest Ajunta-ment, per potenciar i ampliar aquest centre de formació permanent d’adults.

Aquesta va ser una de les constants de l’Ajuntament del Masnou envers l’educació per-manent d’adults, arribar a un conveni amb la Generalitat, però mai es va produir.

Per al curs 1984-85, les aules per al graduat escolar passen a ubicar-se a la segona plan-ta de la Casa de Cultura, situada en el passeig Prat de la Riba, 16, i pel que fa a l’alfabe-tització, al local municipal de la plaça de Ramon y Cajal, núm. 6. No obstant això, aprincipis del mes de desembre, i d’acord amb el president de l’esplai d’avis de can Man-dri, aquests classes d’alfabetització es farien en el primer pis del referit esplai.

Per aquest curs, la Generalitat subvencionaria amb 448.000 pessetes, per la qual cosaels alumnes del graduat escolar deixarien de pagar la quota mensual a partir del febrer de1986. El preu de la matrícula va ser de 2.000 pessetes i la quota mensual era de 3.000.Les classes es feien de dilluns a divendres, de 7 a 10 del vespre, a la Casa de Cultura.


Quant a les classes d’alfabetització, es feien el dilluns, dimecres, dijous i divendres de 2/4de 5 fins a les 7 de la tarda, a l’esplai d’avis Can Mandri, el preu de la matricula era de1.000 pessetes i no es pagava mensualitat.

En data 29 de gener de 1985, l’alcalde del Masnou envia una carta al vicerector delscentres associats de la Universitat Nacional d’Educació a Distància de Madrid, més cone-gut com UNED, que traduït al català textualment diu:

Aquest Ajuntament està interessat, en principi, en poder instal·lar en aquestalocalitat, un centre associat a aqueixa universitat, amb la finalitat de poder oferira les persones interessades l’accés a la universitat a distància.

Encara que a la ciutat de Barcelona existeixen aquests centres, però això repre-senta problemes pel que fa als viatges i als horaris que moltes vegades són de difí-cil solució. Per tant, creiem que hi ha persones d’aquesta localitat i les dels seusvoltants que els seria més fàcil assistir a classes, tutories, etc.

Per tant, els agrairia que ens informessin degudament d’aquesta possibilitat,per poder estudiar una petició formal sobre aquest tema.

Amb aquest escrit hi ha un clar desig de voler donar altres oportunitats en l’ensenyament,en aquest cas era la possibilitat de donar en el Masnou les classes corresponents per a l’ac-cés a la universitat a partir dels 25 anys. Però, com era d’esperar, a la UNED no l’inte-ressava tenir una escola en el Masnou, ni que fos associada amb l’Ajuntament del Mas-nou, i per tant no es va poder portar a terme.

Un altre intent per poder arribar a un conveni amb la Generalitat, va ser ajuntar-seamb els ajuntaments d’Alella i Teià per fer front comú a una possibilitat de conveni perl’educació permanent d’adults. L’Ajuntament del Masnou, en sessió de la Comissió deGovern del dia 8 d’abril de 1986, va adoptar el següent acord que textualment diu:

Vist que el Servei d’Educació Permanent d’Adults de la Direcció General d’En-senyament Primari va atorgar una subvenció destinada a les classes que es portena terme per l’obtenció del títol de graduat escolar i alfabetització, i donat que desde l’any 1979 està organitzant aquests cursos.

Vista la necessitat d’alliberar totalment de despeses aquest ensenyament i queresultés completament gratuït per als alumnes interessats, ja que actualment les men-sualitats són molt elevades i l’Ajuntament no pot fer-se càrrec de tot el pressupost.

Atès que actualment l’esmentat Servei de la Generalitat està destinant mestresa les poblacions de més de 20.000 habitants, i d’acord amb les reunions mantin-gudes amb els ajuntaments d’Alella i Teià per poder-nos mancomunar i arribaraixí al número d’habitants establert, per poder continuar la trajectòria d’aquestensenyament, el qual és molt positiu per a tots.

Per tot això s’acorda:1r. Sol·licitar al cap de Serveis d’Ensenyament Territorials que nomeni mestres perdur a terme les classes d’educació permanent d’adults al Masnou, on quedaranincloses les poblacions d’Alella i Teià.2n. Delegar a l’alcalde per la signatura del conveni corresponent.3r. Traslladar aquest acord al ajuntaments d’Alella i Teià per tal que adoptin elsseus acords pertinents.


Els ajuntaments d’Alella i Teià van prendre els seus acords d’adherir-se al conveni en elsplens celebrats el dia 30 d’abril de 1986. El dia 15 de maig següent l’alcalde del Masnouva enviar l’expedient complet al senyor Valentí Sallas, cap dels Serveis Territorials de Bar-celona-Comarques, tot demanant que s’anomenessin mestres per poder portar a termed’educació permanent d’adults en el Masnou, on també hi figurarien les poblacions d’A-lella i Teià.

Com era d’esperar la resposta va ser negativa, però aquesta mancomunitat de pobla-cions es va tirar endavant per l’ensenyament de l’educació permanent d’adults. Hi ha unsescrits de data 8 d’octubre de 1986 del senyor Marià Aran, tinent d’alcalde d’Ensenya-ment del Masnou, als alcaldes d’Alella i Teià, senyors Josep Ma Casals Casals i MartíCreus Pujadas, en què els comunica que no s’ha pogut aconseguir l’objectiu que la Gene-ralitat anomenés els mestres per l’educació permanent d’adults, però que la matriculacióestava oberta i que, una vegada es sabés els alumnes matriculats, s’hauria de fer un repar-timent econòmic proporcional d’acord amb els alumnes de cada poble, amb la finalitatde pal·liar les despeses totals.

ESTADÍSTIQUES

D’acord amb els documents que consten en l’arxiu municipal he pogut composar lasegüent relació de matriculats i aprovats del graduat escolar, ja sigui en els exàmenscorresponents al mes de juny com els del mes de setembre:

Curs Matriculats AprovatsCurs 1979-80 40 16 Curs 1980-81 32 13 Curs 1981-82 29 12 Curs 1982-83 18 8 Curs 1983-84 19 14 Curs 1984-85 27 19 Curs 1985-86 24 9 Curs 1986-87 28 10 Curs 1987-88 25 12 Curs 1988-89 36 17 Curs 1989-90 40 11 Curs 1990-91 48 12 Curs 1991-92 62 16 Curs 1992-93 58 14 Curs 1993-94 58 15 Curs 1994-95 55 21

A partir del curs 1990-91 els alumnes de graduat escolar de les poblacions veïnes deVilassar de Mar i de Vilassar de Dalt, també venien a examinar-se juntament amb elsalumnes del Masnou.

En el curs 1990-91 les professores encarregades de l’educació permanent d’adults erenPalmira Robles Carro i Lourdes Alemany Mateu.


En el curs de 1994-95 aquest ensenyament es va traslladar al local municipal situat en elcarrer de Sant Felip, núm. 6 (interior). Segons la propaganda que es va fer per aquest curs,s’indicava que era organitzat per l’Ajuntament del Masnou, amb la col·laboració de laGeneralitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

LLEI PER A LA FORMACIÓ D’ADULTS

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica la Llei 3/1991, de 18 de març, deformació d’adults. En el preàmbul d’aquesta Llei diu textualment:

El desenvolupament de l’educació, fonament del progrés, és condició prèvia detota prosperitat i benestar social, i, a la vegada, autèntic suport de les llibertatsindividuals en tota societat democràtica.

Essent la formació un procés inacabat per a tota persona, ha d’ésser atesa i pro-moguda adequadament pels poders públics en el marc dels principis establertspels articles 9.2, 27.1 i 2 i 44.1 de la Constitució i per l’article 8.2 de l’Estatutd’Autonomia.

La millor manera de promoure i garantir el dret a la igualtat és per mitjà de laformació permanent, entesa com el procés educatiu que ha d’acompanyar la per-sona al llarg de tota la seva vida. La formació d’adults, part fonamental d’aquestprocés, ha d’ésser considerada com el conjunt d’activitats de tota mena, educati-ves, culturals, cíviques, socials i formatives, que tendeixen al perfeccionament deles habilitats de la persona, al millorament dels seus coneixements i capacitats pro-fessionals, a l’aprofundiment de les seves possibilitats de relació, a la comprensióde l’entorn que l’envolta, a la interpretació correcta dels fets que es produeixen enel seu món i a l’enfortiment de la democràcia per tal de facilitar una dinàmica par-ticipativa en el si de la societat catalana.

La formació d’adults, part fonamental d’aquest procés, ha de donar respostaeducativa a tots els ciutadans, tant des d’una dimensió formal com no formal,amb especial èmfasi en la formació compensadora d’una formació deficitària.Alhora, la dinàmica canviant en les necessitats de formació d’adults fa necessàriesl’actualització i l’especialització constant dels formadors.

Aquesta Llei té com a objectiu establir el marc general de la formació perma-nent d’adults i regular aquelles activitats específiques no considerades en el cosnormatiu vigent, d’acord amb les competències que els articles 9.25 i 15 de l’Es-tatut d’Autonomia atorguen a la Generalitat.

En el títol preliminar i dins l’article 1, s’exposa els tres àmbits en què vol incidir que són campsdiferenciats en la formació integral de la persona. Aquests tres apartats són els següents:

a) La formació instrumental i la formació bàsica, enteses com a formació generali compensadora d’una formació deficitària en relació amb el desenvolupament iles exigències de la societat actual. Aquest àmbit ha de permetre l’accés de la per-sona adulta a tots els nivells de l’ensenyament reglat, fins a la universitat, i a altresmodalitats noves que puguin sorgir en el futur.


b) La formació per al món laboral, entesa com l’aprenentatge inicial per apoder incorporar-se al món del treball, i l’actualització, la reconversió i el per-feccionament de coneixements i habilitats per a exercir una professió o un oficisegons les exigències del desenvolupament social i del canvi constant del siste-ma productiu.c) La formació per al lleure i la cultura, entesa com una dimensió de la formaciód’adults que cerca l’aprofitament, amb finalitats formatives, del temps lliure i dedesocupació laboral, i l’aprofundiment en els valors cívics, en una participaciómés plena en la vida social i en el coneixement de la realitat social i cultural deCatalunya dins un procés de recuperació nacional.

Els objectius d’aquesta Llei queden clars al seu article 2, i diu:

a) Eliminar progressivament l’analfabetisme.b) Procurar que tots els ciutadans adults tinguin la possibilitat d’assolir la forma-ció bàsica que la societat actual demana.c) Promoure el coneixement de la nostra realitat nacional en tots els seus aspectesi, de manera específica, en tot allò que es relacioni amb la llengua i la cultura, i elconeixement de la realitat dels altres pobles de l’Estat i d’Europa.d) Afavorir l’accés a l’educació reglada, obligatòria i no obligatòria, en les sevesdiverses modalitats i amb la metodologia adequada a la formació d’adults.e) Possibilitar el dret que té tota persona a l’actualització i el perfeccionament delsseus coneixements i destreses, d’acord amb les exigències laborals, socials i culturalsde la mateixa societat, i dedicar una atenció preferent als sectors socials amb mésmancances, per tal de tractar de reequilibrar el conjunt de la societat catalana. f ) Contribuir a atendre les necessitats de formació proposades pels agents socials,i l’assoliment, per tota la població adulta, dels nivells de creació i participació cul-tural de les societats avançades.g) Fomentar els hàbits de responsabilitat cívica i participació social.h) Afavorir hàbits i actituds que permetin de viure el temps de lleure de maneracreativa.i) Facilitar la integració plena dels ciutadans de Catalunya a Europa a fi de parti-cipar, en peu d’igualtat, dels béns culturals europeus.

A l’article 17 d’aquesta Llei, també parla de les activitats de recerca i d’estudi que s’hande fomentar en els programes de formació, i que seran destinades als mestres que es dedi-quin a la formació d’adults. Entre algunes d’aquestes activitats hi ha la de potenciar elsconeixements i l’intercanvi d’experiències amb altres països, fomentar la recerca a partirde les experiències de la formació d’adults i dedicar una atenció especial a les dades esta-dístiques i als estudis sociològics que expliquin tant els canvis socials com les previsionsd’evolució en un futur immediat.

La capacitat d’aprendre d’una persona queda mesurada en funció de la capacitat queté d’expressar-se, d’autoorganitzar-se, de buscar els recursos que cregui convenients i d’ac-tivar-los per aconseguir els seus objectius. Per tant, té gran importància que els mestresque portin aquest servei tinguin una tasca docent diferenciada als altres, ja que el que pri-mer han d’ensenyar, sobretot als adults, és ensenyar a aprendre. La millor formació que


podem facilitar a les persones adultes quan comencen la seva formació bàsica és ense-nyar-los a aprendre, d’aquesta manera els coneixements que vagin adquirint els obriranles portes a qualsevol formació i els motivaran per assolir noves fites en l’itinerari perso-nal que faran al llarg de la seva vida.

Per l’analfabetisme s’ha d’adquirir el domini i l’habilitat de la lectura i de l’escripturaper fer possible el procés normal de l’aprenentatge, tot i que l’aprenentatge i la formacióés un procés que acompanya la persona tota la vida, i la formació i l’educació són pro-cessos que es fan realitat al llarg de la mateixa vida de la persona, dins del seu món deltreball, de la família, del lleure, de la jubilació, etc.

CURS 1998-99

Per a l’educació d’adults del Masnou, l’any 1998 va ser molt significatiu perquè es vanfer avenços molt importants. L’Ajuntament del Masnou va encarregar un estudi per veurequines eren les necessitats educatives de la població.

De l’estudi es va despendre la necessitat d’oferir un Programa de Garantia Social(PGS), establert a la nova Llei d’educació, la LOGSE, amb els perfils d’auxiliar de pale-ta i el d’auxiliar de serveis residencials, dirigit a joves entre 16 i 21 anys que no havienaprovat l’ESO i que, atesa la nova Llei, no podien continuar els seus estudis dins l’ensen-yament reglat. El PGS els donava l’oportunitat d’aprendre un ofici i presentar-se a pro-ves lliures per continuar els seus estudis en els Cicles Formatius de Grau Mitjà.

La Generalitat va autoritzar l’Ajuntament del Masnou que realitzés aquests programes, elsquals es van dur a terme en el curs 98-99. L’Ajuntament de Teià va col·laborar estretamenten el seu funcionament i l’Ajuntament d’Alella ho va fer puntualment. La col·laboració inter-municipal es va plasmar en la formalització d’un conveni, l’any 2000, al qual es van afegiraltres municipis de l’entorn. El conveni el van signar els ajuntaments del Masnou, Teià,Montgat i Tiana. Alella s’hi va afegir el 2003. Actualment el conveni continua vigent.

Amb l’estudi també es va veure la importància d’obrir un nou espai educatiu a l’esco-la relacionat amb les noves demandes de la població necessàries per moure’s en unasocietat cada cop més tecnològica i informatitzada. Per donar-hi resposta es va posar enfuncionament l’aula d’autoformació, on s’oferien les matèries d’informàtica, idiomes,mecanografia i comptabilitat.

Així doncs, en el curs 98-99 es va fer un gran salt respecte dels anteriors, pels següentsmotius:

- Augment de l’oferta formativa (amb el Graduat Escolar i els cursos d’alfabetitzacióque es feien fins al moment, s’incorporen els PGS i l’aula d’autoformació)

- Augment del professorat, amb una nova professora a la plantilla de l’Ajuntament (dedues es passa a tres), i professorat per dur a terme la part de l’ofici del PGS.

- Creació d’un espai propi per a l’escola d’adults que passa de ser una aula d’adults aanomenar-se Centre de Formació d’Adults el Masnou (CFAM). La ubicació va sera la segona planta de l’Edifici Centre, on es troba actualment.

Amb el transcurs dels anys l’oferta formativa es va anar ampliant considerablement ambun clar objectiu, des del consistori, de donar resposta a les noves demandes i necessitatsde la població.


CURS 2008-09

La plantilla de professorat s’ha anat augmentat amb personal propi del municipi (actual-ment el claustre està format per 6 professores) i personal contractat. En aquests momentshi ha 13 professors/es en total.

El claustre docent està format per les següents professionals:Anna BalaguéLourdes AlemanyPalmira RoblesEulàlia SerranoAïda EstradaMaria Timoneda

Per a aquest curs 2008-09, s’ha signat un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament deTeià, per dur a terme conjuntament les activitats formatives del CFAM, amb la voluntatde rendibilitzar i optimitzar els recursos municipals.

Actualment, l’Ajuntament del Masnou es troba en ple procés de sol·licitar a la Gene-ralitat l’autorització del centre. Això permetrà que el centre de formació d’adults passi aformar part de la xarxa de centres de la Generalitat i obtingui les competències pròpiesde les escoles de persones adultes de la Generalitat.

Els cursos que es duen a terme en aquest any escolar són:

Cursos AlumnesCicle Instrumental 11Tallers d’iniciació informàtica 60Taller informàtica nivell 2 15Taller anglès A-1 15Taller anglès A-2 15Taller anglès B 15Taller anglès C 17* Programes de qualificació inicial (PQPI) d’auxiliar enmuntatges d’instal·lacions elèctriques, d’aigua i gas 10* Programes de qualificació inicial (PQPI) d’auxiliar encomerç i atenció al públic 15Preparació proves d’accés als cicles formatius grau mitjà 25Preparació proves d’accés als cicles formatius grau superior 39Preparació proves d’accés universitat majors 25 anys 28Acolliment lingüístic en català 20Acolliment lingüístic en castellà 25Castellà nivell bàsic 16

TOTAL 326

* Els PQPI són els anteriors PGS, perquè la nova Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, estableix, en el seuarticle 12, que en el curs acadèmic 2008-09 s’han d’implantar els programes de qualificació professional inicial i s’hande deixar d’aplicar els programes de garantia social.


Tot el que poso d’aquest curs escolar és el resultat de l’entrevista que vaig tenir amb ladirectora del centre, l’amiga Anna Balagué, el passat dia 14 de novembre de 2008. Ensuneix una bona amistat des que va entrar a treballar en aquest centre i d’això ja fa moltsanys. Quant a la Palmira i a la Lourdes, ja quasi bé diria de sempre, però més concreta-ment des que es van fer càrrec de l’educació permanent per a adults. Van ser temps moltproblemàtics, molt difícils, van ser molt valentes, van tirar endavant un servei que potseraltres professionals no haguessin aconseguit, i se’n van sortir. Com que havíem d’estarmolt en contacte perquè depenien del despatx central de l’Ajuntament, m’havien comen-tat que, molts anys, per la festa major, s’havien de tancar per revisar els exàmens i fer lesllistes per presentar a la Generalitat.

Parlar amb aquestes tres persones em retorna a d’altres temps molt bons, amb una llui-ta constant per millorar aquest servei, i per descomptat s’ha millorat, s’ha ampliat i s’hafet i s’està fent una gran labor social. Us desitjo el millor. Felicitats a les tres.


COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU

El coneixement arriba, però la saviesa està en un mateix. Alfred Tennyson

Des de l’any 1825, que el Masnou comença la seva existència com a poble independentfins a l’actualitat, hi ha hagut canvis importants en tots els aspectes, en l’ensenyamenttambé.

Al principi el Masnou comptava amb quatre escoles privades que ja estaven esta-blertes i que eren de mestres particulars que tenien la seva pròpia aula o aules i que,previ pagament d’una mensualitat dels alumnes, ensenyaven les quatre regles, trencats,llegir, cal·ligrafia, gramàtica, educació i alguna cosa més. Gràcies a aquests professio-nals es van cobrir unes mancances socials bàsiques per als infants i jovent de la nostralocalitat.

A mesura que van passar els anys es van instaurar noves escoles, com la famosa Esco-la Nàutica. He trobat un acord de l’Ajuntament del Masnou de data 25 de novembre de1869 que, traduït al català, textualment diu:

L’alcalde manifesta que la creació d’una escola lliure de nàutica per l’Ajuntamentés d’absoluta necessitat en aquesta població on el nombre d’alumnes que seguei-xen aquesta carrera és superior a qualsevol altra població d’Espanya, i que si bé elcost d’aquesta escola serà de 3.000 escuts anuals, no podran carregar-se més lescontribucions ja que les càrregues que tenen actualment estan al màxim que la lleipermet; no obstant això, es té la seguretat que amb l’import de les matrícules delsalumnes, serà suficient pel seu sosteniment i si faltés alguna quantitat es procedi-rà a un repartiment veïnal, tota vegada que la creació d’aquesta escola ha de bene-ficiar al poble en general. Tots els assistents van estar d’acord amb la proposta del’alcalde, per tant s’adopta l’acord de la creació d’aquesta escola.

123COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU

També va tenir renom l’escola de Flos i Calcat, llàstima que a causa d’una davallada dela navegació de vela, l’any 1887 va tancar la seva escola. També vull fer menció de l’Es-cola de Sant Jordi, que estava situada al carrer de Fontanills, on després es va instal·lar elquarter de la Guàrdia Civil i l’Escola de Treball i d’Estudis Secundaris del Masnou, quel’autor Rafael Bori va recollir en el seu llibre de l’any 1933.

En el segle passat hi ha dos períodes propicis per a l’obertura d’escoles particulars oacadèmies. Un és de principi de segle fins a la II República i l’altre és des de l’any 1939,una vegada acabada la Guerra Civil, fins a la publicació de la Llei General d’Ensenya-ment, l’any 1970, i el seu desenvolupament progressiu. En aquest segon període, quecompren la dictadura, poques coses es van moure per part del govern central, més bendit, sí que es van moure però al revés, van restar, perquè van esborrar part de la nostrahistòria. Me’n recordo que començàvem a estudiar història en els temps dels romans iacabàvem fins els Reis Catòlics i d’aquí fèiem un sal considerable i passàvem a estudiar el«Glorioso Alzamiento Nacional» amb en Franco al capdavant.

Una vegada acabada la guerra espanyola l’any 1939, van iniciar-se uns anys d’una granpenúria econòmica i el desenvolupament de l’escola pública va anar paral·lel al de l’eco-nòmica, es pot dir que no hi havia absolutament res. S’ha de tenir en compte que va serigual per tot Europa ja que quan va acabar la nostra guerra, va començar la II GuerraMundial.

Durant aquest anys és l’escola religiosa la que pren el protagonisme i la que tiraendavant l’ensenyament a tot Espanya i la que, en si, dicta les seves pròpies normespel que fa a la qualitat de l’ensenyament i l’educació. Els seus criteris van marcar totaaquesta època i no dubto que aquesta, diguem autoritat, encara està bastant marca-da avui dia.

Espanya continuava basant la seva educació amb la Llei d’Instrucció Pública de l’any1857, i no hi havia cap tipus de moviment que volgués canviar-la ni tan sols modificar-la, encara que sí és cert que hi va haver certes modificacions puntuals. D’acord ambaquesta Llei, les nenes i els nens havien d’estar en aules separades, per tant, els col·legisde monges solament podien tenir nenes, de nens en tenien fins arribar als sis anys, si norecordo malament. Per tant, al Masnou hi havia un dèficit molt gran de col·legis onpodessin acollir els nens. Els col·legis religiosos que hi havia en aquells moments enel Masnou eren les Escolàpies i la Sagrada Família, i l’únic col·legi nacional o públicera el Mixt Ocata que tenia les seves aules per a nenes i les seves aules per a nens, peròera força deficitari quant a l’ensenyament.

Hem de donar gràcies a aquestes escoles i acadèmies que van sorgir no solament en elnostre poble, sinó arreu de qualsevol poble de Catalunya, que van fer una tasca socialmolt important i van cobrir un buit, d’altre manera s’hagués fet difícil que les famílieshaguessin pogut portar els seus fills a alguna escola.

Dels dos períodes del segle passat que abans he comentat, no parlaré de les esco-les particulars que es van establir en el Masnou durant el primer període, ja que notinc cap documentació que em digui quines van ser i podria descuidar-me’n d’algu-na i em sabria greu. No obstant això, en el segon període, i a nivell personal, sí recor-do l’escola que tenia la meva tia Pepita Fàbregas, més coneguda com la senyoraMoré, que en el menjador de casa seva situat en el primer pis de l’actual Jaume I,núm. 117, ensenyava el seus alumnes, que van ser bastants, provinents principal-ment d’Ocata.

124 COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU

Durant aquest període van néixer quatre acadèmies que van ser importants i de renomen el Masnou i que van ser les següents:

ACADÈMIA BALMES, situada al carrer de Fontanills, una casa al costat de la fincadenominada actualment Ca n’Humet. Recordo al mestre senyor Eugeni, molt bona per-sona i un bon mestre. En aquesta acadèmia hi anaven molts alumnes, la majoria era dela part d’Ocata, jo també hi vaig anar fins que van tancar sobre l’any 1951, aproximada-ment.

ACADÈMIA MONTSERRAT, que en el seu començament estava situada al carrer deSant Francesc d’Assís, on era l’escola del senyor Fuentes, i posteriorment va passar alcarrer de Lluís Millet, cantonada amb les seixanta escales. Aquesta Acadèmia provenia del’antiga escola del senyor Fuentes. El mestre era el senyor Ramon Marcos i la seva espo-sa Joaquima Aragonés. El senyor Marcos mor el novembre de 1973 i, en finalitzar el curs,la Marinada es fa càrrec dels alumnes d’aquesta Acadèmia.

ACADÈMIA VERGE DEL PILAR, que si no recordo malament, estava situada al carrerGoleta Pol·lacra Constanza. Era propietat d’una família aragonesa i cobria les necessitatsd’ensenyament que hi havia a la part alta del Masnou. Era una família molt estimada queva deixar un grat record.

ACADÈMIA BOSCH, situada al carrer de Pere Grau, cantonada amb el carrer de laMare de Déu de Montserrat. El director era el senyor Joan Bosch. Aquesta acadèmia vaobrir quan va tancar l’acadèmia Balmes, així va cobrir la mancança en ensenyament queva quedar a la zona d’Ocata.

A part d’aquestes quatre acadèmies, també va funcionar durant molts anys l’escolaparroquial, que tenia una aula situada a la mateixa rectoria de la parròquia de SantPere. Segons informació rebuda per Jordi Iglesias a traves d’en Joan Casals, aquestaescola va ser fundada l’any 1954 pel rector que hi havia en aquell moment, mossènPere Clot Vila. Va tenir una durada de 20 anys, es va tancar l’any 1974, coincidint ambla jubilació de l’esmentat rector. Des del seu inici, el professor i el director va ser el se-nyor Joan Iglesias Bosch que hi va ser fins a l’any 1971, any de la seva jubilació, con-tinuant aquesta tasca el seu fill Ramon Iglesias Camps. Ambdós mestres, pare i fill,eren mestres nacionals i cobraven de l’Estat, la qual cosa fa pensar que aquesta escolaparroquial tenia un tractament homologable al de qualsevol escola nacional i que moltbé podria ser que s’hagués aconseguit a través dels convenis que hi havia amb l’esglé-sia. El seu tancament de ben segur que també va coincidir amb el desenvolupament dela Llei General d’Educació de l’any 1970, i per tant no podia fer front a un establimentde vuit aules per a l’EGB.

Per tant, solament van quedar les acadèmies de la Verge del Pilar i la del senyor Bosch,que van acabar tancant com a conseqüència del desplegament de la Llei General d’Edu-cació de l’any 1970, ja que necessitaven com a mínim vuit aules i cap de les dues dispo-sava d’aquest espai on estaven instal·lades.

També es va constituir, l’any 1968, la Cooperativa Escolar Marinada que sí va podercomplir amb les vuit aules d’EGB, però d’una forma precària que no va poder aconse-

125COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU

guir competir amb els espais que tenien els col·legis públics que es van crear en el Mas-nou, primer per part del govern de l’Estat i posteriorment per la Generalitat de Catalu-nya. Va tancar les seves portes l’any 1988.

No tinc documentació ni el record clar per poder fer una explicació exacte de l’acadè-mia Verge del Pilar, però sí que tinc el deure moral de fer una explicació de la que va serla meva escola i sobretot per la persona d’un mestre tan entranyable com va ser el senyorJoan Bosch. Després del temps, el considero com un senyor de l’ensenyament en lletresmajúscules.

En canvi sí he trobat documentació de la Cooperativa Escolar Marinada. La seva his-tòria, com podrem comprovar, val la pena que sigui recordada per la seva gran història,una història densa, una història compacta, una història de gran activitat, una històriaplena de records que sempre m’ha captivat i que no puc deixar d’explicar. Aquesta histò-ria la van començar i acabar uns pares i va estar compartida pels seus mestres i els seusalumnes. De ben segur que no ho explicaré tot, és impossible detallar en poques pàginesles vivències que va tenir aquesta escola.

Vagi, doncs, aquest homenatge a les persones que ho van fer possible.

126 COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU

L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981)

Un escultor necessita adquirir tots els elements necessaris per convertir el marbre en unobra d’art. Tot l’èxit depèn d’ell. Aquesta serà l’obra del mestre. Davant seu un conjuntd’alumnes que són presents com «taula rasa», i que s’han de modular d’acord amb laseva capacitat innata i que el mestre ha de fer aflorar, per tal d’aconseguir que sigui enel futur útil per ell mateix i per a la societat.Joan Bosch

El dia 17 d’octubre de 2006, va ser quan realment vaig començar a escriure aquest lli-bre. Va ser quan vaig anar a parlar amb el senyor Joan Bosch, el que va ser el titular del’Acadèmia Bosch.

El senyor Bosch havia de ser la primera persona amb qui jo parlés del meu projecte.Havia estat el meu mestre. Havia tingut la sort d’haver estat alumne seu. Em feia il·lusiópoder parlar amb ell, es pot dir que tenia necessitat de transmetre-li aquest projecte.

Em va sortir sense pensar, em va semblar normal que un alumne que havia rebuttant del seu mestre el volgués fer partícip del que volia escriure, potser era un instint,una sensació, una necessitat de fer participar una persona que ha estat tot un senyor enl’ensenyament, que el que ell em va transmetre ha donat els seus fruits, encara que unamica tard, però mai és tard si finalment es porta a terme.

La setmana anterior vaig parlar per telèfon amb la seva esposa, la Paquita Andiñach,per explicar-li el que pretenia fer i que volia parlar amb el seu marit, per poder inclou-re en aquest llibre el que va ser pel barri d’Ocata i pel Masnou l’Acadèmia Bosch. Nocal dir que va quedar molt sorpresa, no passa tots els dies que et diguin que volenescriure un llibre sobre l’ensenyament. Vam quedar per aquest dia al matí a casa seva.

Haig de dir que estava molt nerviós, tampoc és molt normal que vagis a trobar alteu mestre per explicar-li que vols escriure un llibre sobre l’ensenyament del qual ell enformarà part, i en aquest cas per mèrit propi, ja que si hagués de posar nota com a per-sona i com a mestre, de ben segur que li posaria matrícula d’honor.

El senyor Bosch sempre va ser una persona estimada. El diàleg amb l’alumne sem-pre era el primer, i això els infants i adolescents que tenia per alumnes ho sabien per-fectament. Hi havia un respecte mutu.

127L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981)

L’alumne de qualsevol col·legi sap perfectament a quin mestre li pot fer una mofa quanno el mira, o simplement una dolenteria pròpia de la canalla. Al senyor Bosch se litenia un respecte, l’alumne sabia que el senyor Bosch no es mereixia cap mofa ni capdolenteria, el senyor Bosch era un amic de l’alumne.

Únicament, que jo sàpiga, se li va fer per part dels alumnes més grans, una trape-lleria, una entremaliadura sana, una dolenteria innocent. El senyor Bosch, a qui li agra-daven molt les motos i els cotxes, es va comprar un Biscuter que no era ni un cotxe niuna moto, era una cosa amb quatre rodes petites, tot obert, que ara semblaria unajoguina però que en aquell temps era un vehicle de moda. Quan anava a l’acadèmial’aparcava prop de la seva entrada. Com que era un vehicle de poc pes, els alumnes mésgrans el van agafar i el van traslladar a un altre carrer i es van amagar per veure la caraque posaria el senyor Bosch quan sortís de l’acadèmia i no veies el seu Biscuter.

Efectivament, quan va sortir, és de suposar que amb el cap ple dels problemes dia-ris, va posar una cara de sorpresa, de no saber què havia passat, amb la boca oberta iamb el semblant de despistat, i això és el que volien obtenir aquella jovenalla feliç, sor-prendre al seu tutor, al seu mestre. Tot va acabar feliçment, els alumnes van sortir delseu amagatall rient i el senyor Bosch es va sumar amb ells també rient, doncs va enten-dre que no era una malifeta, sinó una expressió de complicitat, de manifestació com-partida, una actitud per mostrar davant el seu mestre que els seus alumnes tenienenginy i tenien la creativitat que ell mateix els inculcava. Total, com que el senyorBosch té una idea de l’humor molt àmplia es va riure d’ell mateix i de la broma que livan fer els seus estimats alumnes.

Doncs bé, a l’hora exacte estava a la porta de casa seva. Vaig obrir la balda del barrid’entrada del petit pati i vaig entrar. El gos que tenen ja va bordar fent saber que entravaalgú. Vaig tocar el timbre però la senyora Bosch ja estava a mig passadís per obrir-me laporta. Quan la va obrir em va rebre amb el seu especial i ample somriure de benvingudaa un exalumne del seu marit. Contenta, com és habitual en ella, em va fer passar i em vaacompanyar fins al menjador on aixecant-se em va rebre el meu mestre, el senyor Bosch.

El vaig saludar molt efusivament i ell igual, però no sabia qui era, no se’n recorda-va, però el seu esperit conversador i el seu bon humor no havien desaparegut, conti-nuaven, i això em va alegrar, el que no em conegués ja no tenia importància, el que eraimportant era el poder conversar amb ell. Ja em tenia preparat un escrit fet per ellmateix, la definició del que ha de ser un mestre i que he inclòs al començament. Aju-dat de la seva esposa, em va explicar els seus començaments com a mestre, es pot dirque se’n recordava més de l’antic que no pas de l’acadèmia que ell va crear.

L’Acadèmia Bosch va començar l’any 1950 amb 7 alumnes, com a conseqüència deltancament de l’acadèmia Balmes, situada al carrer de Fontanills, va cobrir una necessi-tat important a la zona d’Ocata, doncs solament hi havia les Escolàpies que era de nenes.Els mestres que van passar per l’Acadèmia Bosch, que jo recordi, van ser la senyora Pepi-ta Fàbregas, més coneguda com la senyora Moré, la senyora Montserrat Duran i la se-nyora Maria Rosa Font, els senyors Farreras, Santi Pericot, Petri, Sànchez i per descomp-tat la filla del senyor Bosch, la Mercè Bosch, que va estar 15 anys com a mestre.

El senyor Bosch és llicenciat en Filosofia i Lletres. Estava treballant al col·legi delsjesuïtes que tenen o tenien al carrer de Casp de Barcelona. Segons em diu, i m’ho crec,estava molt ben considerat. Va deixar aquest col·legi per obrir la seva pròpia acadèmiaen el Masnou.

128 L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981)

Vaig demanar a la senyora Bosch la possibilitat de trobar documentació que tinguessinguardada, em va dir que al garatge encara tenien caixes de documentació de l’acadèmia.Ho vam anar a mirar i alguna cosa vam trobar. Una de les més importants va ser una esta-dística corresponent a l’any 1974, que em sembla prou eloqüent de la importància quetenia la seva acadèmia, només cal veure el nombre d’alumnes que tenia.

ACADÈMIA BOSCHUnitats: 5 d’EGBAlumnes matriculats: 165Curs d’EGB1r 402n 233r 224t 255è 156è 167è 148è 10

L’Acadèmia Bosch no podia competir ni podia continuar amb la implantació del’EGB, havia de disposar d’espais que li era impossible de tenir, va aprofitar una pro-posta que li va fer l’escola Bergantí que assumiria els alumnes que volguessin anar-hi ia ell com a professor. Va acceptar aquesta proposta i va tancar l’Acadèmia Bosch.

Hi ha un escrit de data 27 d’octubre de 1981, del senyor Joan Bosch, titular de l’A-cadèmia Bosch, en el qual s’exposa que amb motiu de la no legalització de la seva Aca-dèmia per no reunir les condiciones d’espai que senyalava la Llei d’Educació GeneralBàsica, van acordar conjuntament amb els pares dels seus alumnes, integrar-se profes-sors i alumnes a l’escola Bergantí, atès que aquesta escola tenia un edifici completa-ment nou.

I l’Acadèmia Bosch va tancar. El curs 1981-82 ja no va obrir. Les portes es van tan-car. Quina tristor. Quantes històries sense explicar. Aquelles parets van quedar en elsilenci. La seva història quedava tancada, ja no es tornaria a repetir. Un bocí d’Ocatas’havia apagat.

Encara recordo com era l’acadèmia Bosch. La porta del carrer era de fusta i normal-ment estava oberta, i tenia una altra porta amb un gran vidre on hi havia un dibuix fetsobre el mateix vidre. En obrir aquesta porta hi havia un gran rebedor amb un pianoal fons a l’esquerra, a la dreta hi havia una classe la finestra de la qual donava al carrer.Al fons, que devia ser el menjador de la casa, hi havia l’aula dels alumnes grans. Hi haviauna porta, més o menys al mig de l’aula que donava a un pati. Al final del rebedor al’esquerra hi havia una escala que pujava al primer pis on hi havia tres aules, si no recor-do malament. En dues d’aquestes aules hi havia les nenes. En el rebedor i enfront de lesescales que pujaven al primer pis hi havia el despatx on el senyor Bosch rebia els pares ion també hi tenia el material. Al davant del col·legi hi havia un solar tancat que forma-va part de la mateixa casa, que servia com a pati per als nens i nenes petites, els més gransjugàvem al carrer de Sant Felip, darrera mateix de l’acadèmia, en aquella època no esta-va asfaltat, no hi havia cotxes aparcats i a penes en passaven pel carrer.


Quan es va demanar a l’Ajuntament del Masnou que se li donés la Medalla de Plata dela vila, uns exalumnes van acompanyar a la petició un escrit que reprodueixo en part,perquè crec que val la pena que surti a la llum.

La pròpia qualitat humana i científica del senyor Bosch l’obliga a enfocar la sevalínia d’actuació en el sentit que l’acadèmia sigui des del primer moment unaopció educativa adaptada a la realitat social de l’entorn on es desenvolupa. Ésuna entitat oberta per a tothom, nens i nens i adults, per a tots aquells qui vul-guin aconseguir un bon nivell de formació.

Dóna a l’educació la coherència escaient a fi d’aconseguir que tots els alum-nes tinguin el mateix nivell de qualitat. En aquest sentit cal tenir en compte quea l’acadèmia convergeixen nens de totes les classes socials, de parla catalana i cas-tellana, nascuts a la vila i procedents de la immigració, de totes les edats, des delparvulari fins al batxillerat superior i peritatge mercantil. A més a més, s’inclouenen l’organització joves i adults que treballen de dia i que assisteixen a les classesnocturnes per millorar la seva cultura.

[...]Les assignatures de ciències i de lletres són desenvolupades a un nivell de quali-

tat completíssim, conseqüència de la vocació, lliurament i formació dels professors.En el guiatge d’alumnes tan heterogenis, el senyor Bosch, nogensmenys,

capta les motivacions individuals de cadascú i fa funcionar amb habilitat les per-sonalitats més difícils, assentant un veritable esperit d’equip entre aquells nensde procedència i entorns familiars tan diversos.

[...]A l’acadèmia no existien imposicions idiomàtiques de cap classe. Els texts ofi-

cials són naturalment en castellà, però el català s’utilitzava amb tota naturalitat.Conseqüentment, en aquest sentit, l’ambient en el col·legi no és sinó una pro-longació de les realitats de casa.

L’ensenyament s’impartia en aules mixtes de nens i nenes. S’organitzavengrups de treball entre els alumnes, formant el que ara en diem «cercles de quali-tat» en les empreses modernament gestionades, aconseguint a través de la comu-nicació mútua una osmosi de coneixements que són fàcilment assimilats pelgrup, estimulant d’aquesta manera l’aprofitament de tipus diversos d’experièn-cies per al millorament del nivell comú.

D’aquesta guisa s’ajuda els alumnes a conèixer i a potenciar llurs possibilitatsintel·lectuals, físiques i afectives, afavorint el seu desenrotllament en la dimensiósociocultural com un aspecte més en la seva progressió integral.

Aquest «aprendre tot jugant», s’aconsegueix portant-lo a la pràctica en cadacurs d’acord amb les possibilitats i la idiosincràsia peculiar de cada grup.

Permet i estimula el desenvolupament de la personalitat pròpia de cada nen,de tal manera que el capaciti per aprendre decisions lliures i justes.

[...]Alhora el prepara per col·laborar activament en el respecte i promoció dels

drets fonamentals de l’home, els quals de forma constant són observats a l’en-torn que el senyor Bosch coordina.

Aquesta forma d’obrar és conseqüència de la pregona qualitat humana del

130 L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981)

mestre, que en tot moment és conscient que la matèria primera lliurada a lesseves mans ha d’ésser útil a la societat, anys a venir.

[...]Això vol dir que l’eficàcia dels seus esquemes didàctics queda contrastada una

i altra vegada amb la dels nivells assolits pels alumnes «oficials» d’aquells centres.Tot el que hagi estudiat en aquesta modalitat sap de sobre l’esforç que és precísrealitzar entre professor i alumne per atènyer l’èxit.

Per l’acadèmia van passar més de dos mil alumnes del Masnou, Premià,Montgat, Tiana, Teià i Vilassar. N’hi ha molts que actualment són homes i donesque han triomfat en llurs professions. Tots són persones responsables i assenya-des que han fet fructificar aquelles llavors de càrrega humana que el senyorBosch va saber sembrar en els seus esperits.

[...]El dia 22 de juny de 1984, amb motiu de la jubilació del senyor Bosch, l’es-

cola Bergantí i els exalumnes de l’acadèmia, amb l’assistència de l’alcalde delMasnou, pares, claustre i altres autoritats, li dedicaren un emotiu sopar-home-natge. Tot i que quasi va ser improvisat, el pati de l’escola s’omplí de gom agom. Molts no hi pogueren assistir per manca material d’espai. L’emoció d’a-quell àgape d’acomiadament no creiem que mai més s’esborri de la ment delsenyor Bosch, ni del claustre, ni de cap de nosaltres. Entre abraçades, regals iparlaments es va demanar a l’alcalde que se li concedís la Medalla de Plata dela vila.

Com a cloenda repetirem aquí les darreres paraules del senyor Bosch: «Nopuc fer història de la meva vida perquè la meva vida no té més història que els45 anys dedicats a l’ensenyament, dels quals 35 han esdevingut al Masnou».

De ben segur que cada alumne que va passar per l’Acadèmia Bosch, podria explicarquantitats d’històries que omplirien un llibre.

El dia 23 de juliol de 1992, uns exalumnes van voler rememorar el que havia estatl’Acadèmia Bosch i van visitar el que havia estat la seva escola, el seu lloc d’aprenentat-ge, juntament amb el senyor Bosch. Va ser una jornada inoblidable per a tots.

Senyor Joan Bosch, moltes gràcies per a tot, sempre tindrem un gran record com amestre i sobretot per ser una gran persona.

El senyor Joan Bosch va morir el dia 24 de març de 2009.


LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA(1969-1988)

Penso que he complert bastant bé la meva feina de mestra. No em penedeixo de no haverensenyat moltes coses i sí estic satisfeta d’haver, al menys, intentat fer persones.Amparo Vázquez

Ensenyar, per a mi, ha estat i és una gran història d’amor. Dónes el millor de tu mateixa i repsel millor de les criatures; és un intercanvi d’emocions, sentiments, sensibilitats..., i entremig iper dissimular, els ensenyes matèries: que si llengua, que si matemàtiques..., tot per amagar,subtilment, que l’important és formar persones, persones sensibles, respectuoses amb totes lesideologies, ja siguin polítiques, religioses... o vingudes, si s’escau, de l’espai sideral, però personesen majúscules, nues d’influències de qualsevol tipus, afectuoses, caritatives..., i els dónes tot allòque els servirà per obrir-se pas a la vida..., i quan els deixes, només desitges que la vida no elsmaltracti, que la sort els acompanyi i que siguin feliços..., però això ja no és a les meves mans!Montserrat Grau

Som a l’any 1968 i l’ensenyament aEspanya continuava regint-se per la Lleid’Instrucció Pública de l’any 1857. AlMasnou hi havia els col·legis religiososde la Immaculada i la Sagrada Família,que solament eren per a nenes. L’úniccol·legi nacional que hi havia, i que eragratuït, era el Mixt Ocata. També hihavia l’acadèmia del senyor Bosch, l’A-cadèmia Montserrat, la de la Verge delPilar i alguna més que acollien nens inenes.

La veritat és que per a nenes elscol·legis que hi havia eren bons, moltben organitzats i amb molt bonesinstal·lacions, però pel que fa a nens eramolt diferent. Les acadèmies estavenmolt plenes, quasi diria massificades perdiferents graus d’estudis i el col·legi nacional, sincerament, no era, en aquellsmoments, un col·legi atractiu per portar-hi els teus fills, la veritat és que estava moltdesprestigiat.

No és d’estranyar, doncs, que pares nascuts durant o després de la guerra, que havienviscut, malgrat viure en una dictadura, un avançament en l’economia, en el treball, en el

133LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)

Plànol d’on estava situada l’escola Marinada.

benestar, es rebel·lessin en contra de diferents temes convencionals com podia ser l’edu-cació dels seus fills. Era comprensible que així fos, coneixien altres mètodes d’ensenya-ment procedents d’Europa més moderns, més actualitzats, més atractius, més personalsper als seus fills. Va ser conseqüent, doncs, que hi haguessin pares que s’unissin per crearles seves pròpies escoles per adoptar un estil diferent en l’ensenyament, volien un tipusd’ensenyament diferenciat al de la Llei de 1857. Encara que aquests pares desconeixienque l’any 1970 naixeria la Llei d’Educació General Bàsica.

En moltes poblacions de Catalunya es van crear aquest tipus d’escola, en el Masnouvan ser el Bergantí i la Marinada.

Una part de les famílies que havien començat dins l’escola Bergantí el curs 1968-69,i a causa d’una diferència de criteris, en finalitzar el curs surten de la referida escola i creenl’escola Marinada que comença la seva activitat el curs 1969-70. El seu ideari segueix sentel mateix, recuperar i adaptar el sistema d’ensenyança que es va implantar a la SegonaRepública, o sigui semblant a una escola del bosc que va crear la mestre Rosa Sensat, osistemes d’ensenyament que van ser revolucionaris com l’escola nova, fundada per Adol-phe Ferriére, o la creada per Maria Montessori que deia que l’ensenyament era un pro-cés natural i espontani del mateix nen, no per escoltar paraules, sinó mitjançant les sevesexperiències en el medi que l’envolta.

En aquesta nova escola es forma un grup de persones i famílies col·laboradores, ques’anomenaran Associació Familiar de Promoció Cultural, i que econòmicament ajuden ales despeses de funcionament. Cal remarcar que algunes d’aquestes famílies ni tan solstenien fills a l’escola, però que van creure en el seu ideari i volien fer costat a aquesta ini-ciativa per creure-la del tot interessant i que d’alguna manera volien manifestar el seusuport. Jo només tinc constància de les que relaciono a continuació, però de ben segurque van ser moltes més. La relació que he trobat és la següent:

Josep Albertí Munné - Presentació MiserachsRamon Asensio CardellJosep Lluís Bosch SansJaume Carbonell Castell - Maria Pilar EsteruelasJoan Casals Agustí - Ma Dolors Coll FontMontserrat Casals AgustíMiquel Casals Colomer - Antònia Agustí MasMaria Coll RieraJaume Comellas Molins - Anna EsteruelasJaume Cuní SansFrancesc Esquerra Tuñí - Maria TuñíMaria Ferrer de PortellJuli Folch ArieteLaureà Folch Ariete - Pilar Millet CasalsMaria Forcada, viuda EsteruelasFèlix Garcia Castañer - Montserrat PortellVicenç Gómez Fusté - Mercè PelegrinJaume Grané Tabaras - Anna Ma Mora PortaAlfred Lafau - Manoli MarchenaXavier Martínez Virgili

134 LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)

En una memòria feta per l’escola Marinada l’any 1983, es reflecteix clarament el que volienaquests pares per a l’ensenyament dels seus fills. Hi ha un apartat que textualment diu:

[...] un grup de famílies del Masnou interessades per la problemàtica de l’ensenya-ment, tant en l’ambit pedagògic com funcional, no conformes amb les directriusoficials d’aquell moment, preocupats per la manca de places escolars que patia lanostra vila, es van il·lusionar amb l’idea de crear una institució escolar que impar-tís un ensenyament avançat, lliure d’influències polítiques, religioses i socials, en elqual la formació humana dels alumnes fos el primer objectiu, i que a la vegadacomplís la seva finalitat pedagògica, pogués ésser, per a tots aquells que ho desit-gessin, via de coneixement, accés i integració a la cultura i la llengua del nostre país.

L’escola Marinada va començar el curs 1969-70, en una casa situada en el carrer de SantPere, núm. 33, i com a primera mestre, la Gregòria Romano.

Als dos anys ja no hi cabien, s’havien apuntat més alumnes, hi havia més famílies queels interessava aquest nou mètode d’ensenyament. Per tant la solució era trobar un altrelloc més adient pel que fa a l’espai, i el van trobar. Van llogar una torre que estava situa-da a la plaça d’Espanya i que cobria, en principi, les necessitats educatives que estavenimpartint d’acord amb els alumnes matriculats.

La meva amiga Amparo Vázquez, que és mestra i llicenciada en Pedagogia, una ara-gonesa que va aterrar al Masnou l’any 1970, em comentava que el curs 1971-72 va por-tar els seus dos fills grans a l’escola la Marinada. En aquells moments només ocupavenuna de les dues torres situades a la plaça d’Espanya. El que la va sorprendre quan va entrara l’escola és veure mares d’alumnes reparant els culs de les cadires petites que serien des-tinades als nens de preescolar. Encara que després ja va saber que tothom ajudava a l’es-cola. Segons em comenta en aquells moments hi havia 48 alumnes procedents de 20 o25 famílies.

El dia 9 de maig de 1972, l’escola Marinada dóna un pas de gegant per al seu futur,s’aproven els Estatuts de la Cooperativa Escolar Marinada i es presenten al col·lectiud’empreses cooperativistes del Ministeri de Treball. Al final d’aquests estatuts hi figurauna diligència que, transcrita al català, textualment diu:

Secció d’empreses cooperatives- Diligència- A proposta d’aquesta secció, la direc-ció General de Promoció Social, amb data d’avui i de conformitat amb el que estàestablert a la Llei de Cooperació de 2 de gener de 1942 i en el Reglament per laseva aplicació de 13 d’agost de 1971, ha aprovat la inscripció dels Estatuts dela Societat Cooperativa Escolar Marinada, del Masnou (Barcelona) en el RegistreOficial de Cooperatives d’aquest Ministeri amb el número 19.638 i disposar elseu enquadrament en la Unió Nacional de Cooperatives de Consum.- Madrid,30 d’abril de 1973.

L’article 2 d’aquests Estatuts defineix clarament l’objecte principal de la Cooperativa ique transcrit al català diu:

Article 2n. L’objecte principal de la Cooperativa és la prestació dels serveis d’en-senyament en tots els seus graus i modalitats permeses per la Llei, senyalant-se a


títol enunciatiu però sense límits, els de guarderia infantil, jardins d’infància,parvulari, primera i segona ensenyança, ensenyança professional, artística iesportiva als associats i a les seves famílies, així com la seva formació culturali social. Per a la realització d’aquest objectiu la Cooperativa podrà adquirir oconstruir edificis, camps d’esports, tallers i altres instal·lacions, aptes per a laprestació d’aquests serveis d’ensenyança i contractar els professionals que s’enca-rreguin d’impartir-los, així com la prestació dels serveis auxiliars i de comple-mentació per la seva finalitat social.

La Cooperativa va quedar domiciliada a la plaça d’Espanya, núm. 1, però d’acord ambel que posava l’article 4, podia ser traslladada a un altre domicili de la població o fins itot a les poblacions d’Alella i Teià.

Pel que fa al règim econòmic, l’article 5è disposava que hi hauria un capitalsocial constituït per les aportacions dels socis que serien obligatòries i es fixen perla quantitat de 100 pessetes, quantitat que podria ser ampliada per acord de l’as-semblea.

La Cooperativa es regiria pels següents òrgans: l’assemblea general, la junta rectora iel consell de vigilància. És de suposar que en aquells temps devia ser obligatori en qual-sevol cooperativa tenir aquest tipus d’òrgans.

També a l’article 47 parla del fons d’obres socials, i diu que els seus fins seran de caràc-ter moral, cultural i professional, amb especial atenció a l’ensenyament al qual la Coope-rativa dedicarà el màxim d’interès.

Aquests Estatuts els van firmar les següents persones:Joan Casals AgustíRamon Peña VillagrasaJosep Alberti MunneJosep Chiringhelli BaleyronJaume Grané TabarasJosep Carits BonabiaJaume Mestres VallsJordi Pericot CanaletaJosep Ma Ballús RoviraJordi Portell FerrerAbel Bellver LópezFrancesc J. Carrau SoterJoaquim Gisbert CostaMiquel Villegas López-MantarasFrederic Vilarasau CircunsRobert Pericot CanaletaGregòria Romano Garcia

Per aquests articles i pel que diu a la resta dels Estatuts, queda molt clar que la inten-ció de la Junta Rectora o de les persones que estaven al davant de l’escola Marinada, osi més no, les persones que firmaven aquests Estatuts, estaven d’acord en l’ampliaciódel col·legi d’acord amb el que determinava la Llei de l’EGB, o sigui 8 cursos, que ésel mateix que dir 8 aules, més el preescolar. És un moment crucial, decisiu, com dirí-


em, «o caixa o faixa», o tanquem el col·legi amb tots els nostres ideals o afrontem ambtota la nostra il·lusió el que volem que sigui el nostre col·legi i l’ensenyament quevolem per als nostres fills. L’empenta que van tenir aquelles persones i la valentia quevan demostrar, quasi diria que era una valentia agosarada, però aquesta força els va por-tar a crear un nou àmbit de col·legi, una nova estructura que, encara que ferma, a lallarga els va ofegar.

Segons una fitxa trobada, a la Cooperativa de Consum Escolar Marinada, en el cursescolar 1973-74, hi havia 7 unitats d’EGB en funcionament i la directora pedagògica erala Gregòria Romano. La relació de mestres era la següent:

1r curs d’EGB Ma Àngels Cercós Insa2n curs d’EGB Cinta Montoliu Garcia3r curs d’EGB Pilar Méndez Lucas4t curs d’EGB Gregòria Romano Garcia5è curs d’EGB Pere Muntaner Lacalle6è curs d’EGB Carme Ricart Huguet7è curs d’EGB Amparo Vázquez Sánchez

Al curs 1974-75, va entrar una altra professora que també va ser molt estimada pels paresi els nens de la Marinada, la Carmina Alvarez. Al segon trimestre tanca l’Acadèmia Mont-serrat i la majoria dels seus alumnes passa al Marinada ja que era l’escola que tenia pla-ces per acollir-los. En Jordi Pericot, que representava la línia pedagògica de l’escola, varecomanar un temps d’adaptació d’aquests alumnes que provenien d’aquesta acadèmia,perquè no se sentissin del tot fora de lloc, per tant, l’invent va ser el següent: tant al matícom a la tarda els portaven de l’escola Marinada a l’Acadèmia Montserrat i abans de ple-gar ho feien al revés, de l’acadèmia Montserrat els portaven a l’escola Marinada. Per lessessions de la tarda, l’Amparo s’encarregava d’esperar-los al carrer Joan XXIII, cantonadaamb el carrer de Sant Miquel, els acompanyava a l’Acadèmia i estava amb ells, amb elgrup dels petits.

L’escola Marinada va demanar autorització a Madrid per ser reconegut com a centred’ensenyament no estatal. El dia 10 d’abril de 1975 reben un escrit de la Direcció Gene-ral d’Ordenació Educativa del Ministeri d’Educació i Ciència, que en la seva part dispo-sitiva i transcrit al català diu el següent:

Número d’expedient: 13.998.L’Il·lustríssim Director General d’Ordenació Educativa, els comunica amb aques-ta data l’Ordre següent:L’Excm. Sr. Ministre, per Ordre d’aquesta mateixa data, ha resolt autoritzar elfuncionament legal, amb caràcter provisional, del centre no estatal d’ensenya-ment següent:Província: BarcelonaLocalitat: el MasnouDomicili: Plaça d’Espanya, núm. 1Denominació: MarinadaPropietat: Cooperativa Escolar MarinadaClassificació: centre complet d’EGB amb 8 unitats i 3 unitats d’educació prees-colar.


En el termini d’un mes a comptar del dia següent d’haver rebut els trasllatd’aquesta Ordre d’autorització, el propietari o el director pedagògic reme-trà a través de la respectiva delegació provincial, la documentació personalde tots els components del centre... La documentació constarà de: contrac-tes de treball del professorat, titulació i el número d’afiliació a la seguretatsocial.

Així mateix i dins el termini establert, el representant legal d’aquest col·legiabonarà en paper de l’Estat i en concepte de taxes d’autorització, davant la dele-gació provincial la quantitat de dues-centes cinquanta pessetes.

De la documentació demanada en l’anterior escrit, es va enviar la següent, que transcri-ta al català diu:

Organització i funcionament:Nom del centre: Escola MarinadaData de creació provisional: 10 d’abril de 1975Nombre d’unitats escolars creades: 3 de preescolar i 8 d’EGBNombre d’aules que funcionen actualment: Mixtes 10, 2 de preescolar i 8 d’EGBDomicili principal del centre: Plaça d’Espanya, 1Telèfon: 555.00.76Té subvenció?: Sí, el 100%Número d’expedient del centre: 13.998Preuquota mensual per EGB: 1.500 pessetesPreuquota mensual pel preescolar: 1.500 pessetes.

Pel que comento més endavant de la quota que es pagava, crec que hi ha un error i elpreuquota que es van posar en aquest imprès devia ser anual. També es va enviar uninforme en què es detallen les directrius del centre, que transcrit al català diu:

Directrius de l’escola: caràcter social, mètodes de treball actius i l’escola i la famí-lia realitzen una labor conjunta.

Caràcter social: pel que fa als alumnes, l’escola no fa distinció de cap tipussocial, religiós, econòmic o polític.

En l’aspecte religiós, no es fa cap tipus d’ensenyança activa, no es promou nis’ataca cap doctrina. Respecta totes les idees i creences religioses i no s’exerceix captipus de coacció sobre els alumnes.

La religió es considera assumpte familiar.Quant a la política, tenint en compte que a través dels medis de comunicació,

particularment la televisió, el nen rep sistemàticament una determinada ideologiapolítica que, poc a poc, va configurant la seva visió del món i de la realitat on viu.L’escola considera necessari oferir a l’alumne altres perspectives o opcions amb la fina-litat que tingui una visió més completa, objectiva i integradora del món en que viu.

Quan diem política, ens referim a una forma de ser i de pensar respecte a lavida en general.

Aquesta visió del món es construeix sobre unes idees de base que ha de donarl’escola sense utilitzar doctrines polítiques determinades i vivint un esperit demo-cràtic a l’escola.


Esperit democràtic significa respecte i consideració als altres, respectar automàti-cament la opinió de cada un, acceptar que una sola persona no posseeix la veritati sotmetre a judici dels fets amb un criteri objectiu.

Econòmicament l’escola rep el suport de les famílies, encara que parcialment.No exerceix sobre els alumnes cap condicionament econòmic.

És important que entre els nens no s’estableixin diferències econòmiques, perevitar que es faci una escala de valors basada en la possessió d’objectes, especial-ment els escolars.

Mètodes de treball: el mètode utilitzat per l’escola és el denominat «ensenyan-ça activa», basat en despertar i desenvolupar l’interès del nen per conèixer i cap-tar el món que l’envolta, proporcionant-li les bases que li permetran el desenvo-lupament de la seva pròpia personalitat i l’adquisició de cultura, no mitjançanttècniques memorístiques, sinó més aviat de comprensió.

L’important és que el nen entri en contacte i conegui la naturalesa i el mónsocial, prescindint de convencionalismes.

Per tal que desperti el seu interès, el nen necessita ser estimulat i els estímulsno han de ser externs al mateix coneixement, sinó que han de radicar en ellmateix.

El camp d’interès és molt ampli i molt diferent en cada nen, per això s’ha depromoure a cada alumne a partir de la seva forma de ser.

Relació escola-família: la Cooperativa Escolar Marinada considera l’educaciócom a treball que han de realitzar conjuntament els pares o responsables delsalumnes i l’escola. Sense la col·laboració d’una d’aquestes parts, l’ensenyança seràsempre deficient.

En els casos que es considerin especials, els mestres, per tal de relacionar-seamb la família i tractar el tema amb la màxima objectivitat, comptarà amb l’aju-da de la direcció. Quan l’escola ho consideri necessari, es recorrerà a l’assistènciapsicològica.

Quan he llegit aquestes directrius que tenen més de trenta anys, m’han semblat perfec-tes, tant pel que fa al caràcter social i esperit democràtic de l’escola, com pels mètodesde treball, l’ensenyança activa, que el nen és el centre de l’escola, que el nen conegui iestigui en contacte amb la natura i el món social i les bases per al desenvolupament dela seva personalitat, i el més important, la relació de l’escola amb la família de l’alum-ne, és cert que si no hi ha aquesta relació l’ensenyança de l’alumne sempre serà defici-tària.

L’any següent, el curs 1975-76, la Marinada fa un nou pas endavant, l’escola se’ls fapetita, els cursos d’EGB van avançant cada any i han de prendre una determinació, s’hand’ampliar, físicament els nens no hi caben, han de trobar noves solucions i les troben.Lloguen la casa del costat que està tocant paret per paret amb l’escola i amb aquesta deci-sió el volum de l’escola cada vegada va agafant més importància, els pares del poble cadavegada senten més a parlar de la Marinada i cada vegada hi ha més tendència a portar elsseus fills a aquesta escola. La responsabilitat també es va fent cada vegada més gran. LaMarinada està en els moments més importants de la seva història, ja no hi ha marxa enre-re, per tant s’ha d’anar equilibrant les formes jurídiques de l’escola i també de les perso-nes que formen el professorat.


Segons la fixa d’aquest curs 1975-76, les unitats d’EGB en funcionament eren 8 i de pre-escolar 3. La directora pedagògica era la Gregòria Romano i la plantilla de mestres era lasegüent:

Parvulari Pilar Méndez LucasParvulari Mireia Soler BotellaParvulari Gregòria Romano Garcia1r d’EGB Cinta Montoliu Garcia2n d’EGB Ma Carme Trilla Viladot3r d’EGB Antoni Moreno Saseras4t d’EGB Ma Àngels Cercós Insa5è d’EGB Màxim Tejada Garcia6è d’EGB Carmina Alvarez Macedo7è d’EGB Amparo Vázquez Sánchez8è d’EGB Alícia Asian Roman

Constituïts com la Cooperativa Escolar Marinada, van entrar a formar part d’un noucol·lectiu que estava integrat principalment per escoles cooperativistes i que s’anomena-va CEPEC (Col·lectiu d’Escoles per a l’Escola Pública Catalana), formant-ne part com asocis fundadors. El CEPEC va organitzar vàries vagues, demanant equiparació de sous,l’ús del català a les escoles, etc., per tant la Marinada va secundar una d’aquestes vagues,i van tenir «l’agradable» visita de la Guàrdia Civil a punta de metralleta per saber quinesactuacions feien al respecte. Per la cara que posa l’Amparo quan m’ho explica, denoto ques’ho van passa malament.

Arriba els curs 1976-77, un altre any important per la Marinada, sobretot pel seu des-envolupament. Aquest col·legi ja no és aquell que va començar l’any 1968, amb quasi 10anys s’ha convertit en un col·legi de referència en el Masnou, s’ha anat fent pas dintre lasocietat del Masnou, ha anat guanyant terreny als qui creien que segurament seria uncol·legi de temporada, que no tenia futur, que el seu tipus d’ensenyança no era per unpoble com el nostre; en definitiva, no era un col·legi convencional, però la força dels paresi del claustre de professors tenia tanta empenta, tenien molt clar el que volien, estavenarribant a un punt molt alt, en aquells moments era imparable, diria que estaven arra-sant, sense donar-se compte estaven escrivint una pàgina gran de la història del Masnou,pel que fa a l’ensenyament.

En aquest curs escolar, sota la direcció pedagògica de Gregòria Romano, la plantillaera la següent:

Parvulari Ma Carme Trilla ViladotParvulari Gisa Mohr Parvulari Lídia Ma Andueza Ripa1r d’EGB Montserrat Grau Sanchís2n d’EGB Lídia López de Ipiña Bramón3r d’EGB Gregòria Romano Garcia4t d’EGB Àngels Cercós Insa5è d’EGB Ramon Marpons Colomer6è d’EGB Amparo Vázquez Sánchez


7è d’EGB Mireia Soler Botella8è d’EGB Màxim Tejada Garcia

En aquest mateix curs la Junta de pares demana a l’Ajuntament instal·lar una xarxa quetanqués el pati, ja que els seus alumnes estaven jugant al carrer. L’Ajuntament semblaque va donar l’autorització segurament d’una forma provisional, doncs, efectivament elsnens estaven jugant al carrer i podien prendre mal, i el problema hagués estat per l’A-juntament.

No obstant això, la Junta de pares no en va tenir prou, volia o tenia ganes de con-cloure aquesta obra i una nit es posen d’acord, es preparen i al capdavant de tots ells, elpresident, en Robert Pericot, tanquen el carrer d’una forma definitiva. S’havia de pren-dre una decisió concloent en aquest cas i ho van fer tot hi sabent els problemes que aixòcomportaria, i els va portar. Algun veí es va posar en contra d’aquesta decisió, però laMarinada jugava amb els fets consumats i amb la força que tenia en aquells moments elcol·legi. Aquest mur de tancament va durar fins que van tancar l’escola. L’alcalde, el sen-yor Humet, va donar més importància al que representava el col·legi que al tancamentd’un carrer que no tenia cap tipus de trànsit, crec que va fer ben fet. En si, entenc queva ser més el fet d’un tancament que els problemes que comportava el tancament d’uncarrer que no es feia servir.

En aquells moments es feien servir les dues cases i els dos garatges i tot el que tenienal seu abast. L’any anterior van comprar uns barracons que segons sembla feia servirl’empresa que va construir l’autopista de Montgat a Mataró. Sembla que en Robert Peri-cot i en Miquel Cózar van anar a Girona a posar-se en contacte amb l’empresa i vanarribar a un acord i es van instal·lar al pati, millor dit en un terreny públic i part enmigdel carrer. Com aquests barracons no estaven preparats per ser una escola, sinó que ser-vien per guardar material d’obra i canviar-se els obrers, s’havien d’impermeabilitzarprincipalment pel que fa a la teulada, per protegir els alumnes del fred i naturalment dela calor.

En Miquel Cózar i en Josep Vendrell compren fibra de vidre, poliespan, uralita ialtres estris apropiats pel que s’havia de fer, i es van posar a fer l’obra d’adequació deles teulades dels barracons ajudats per altres pares. Però, és clar, com que els barraconsno comptaven amb aquests elements des de la fàbrica on els van construir, el resultatva ser inesperat per a tothom. Quan feia vent es movia el sostre interior o quan plovia,i més si ho feia amb una mica de força, les goteres feien la seva presència d’immediat.Però tot això formava part de la Marinada, formava part de tot el conjunt, de la sevapersonalitat.

A una part del terreny públic que van ocupar, van fer un petit hortet per ensenyarels alumnes els diferents sistemes de plantació i la seva utilitat. L’any anterior els alum-nes més grans els portaven a un hort que havien construït en un terreny que tenia laGisa Mohr a Alella.

Si va ser important poder aconseguir, encara que fos d’una forma provisional, l’auto-rització legal per ser un centre no estatal d’ensenyament, encara ho va ser més quanl’Excm. Sr. Ministre d’Educació i Ciència va dictar una Ordre, de data 16 de gener de1976, de conformitat amb el disposat en l’Ordre de 19 de juny de 1971 i disposicionscomplementàries, sobre classificació i transformació dels actuals centres d’ensenyament,i va resoldre atorgar la transformació i classificació del Marinada. Se li va concedir el


nivell sol·licitat d’educació preescolar reconeixent-li 40 llocs escolars per aquest concep-te. També se li reconeixien 320 llocs escolars del nivell educatiu sol·licitat d’EducacióGeneral Bàsica.

S’havia aconseguit del Ministeri d’Educació i Ciència una subvenció del 100%, laqual cosa era un fet extraordinari que pocs col·legis havien aconseguit. Es van redactari aprovar uns estatuts de la Cooperativa Escolar Marinada per buscar una legalitat delque eren i poder aconseguir més coses, com per exemple l’autorització provisional, enprincipi, i definitivament després, de ser un centre no estatal d’ensenyança reconegutpel Ministeri d’Educació i Ciència, però ara faltava donar un pas més, aconseguir ser uncentre d’interès social i poder així aconseguir una subvenció per a les obres que s’hau-rien de fer per a la construcció d’un nou edifici escolar. Tota la junta de la cooperativaera suficientment competent com per tirar endavant tot el que es proposés, però tot l’a-conseguit anteriorment porta el segell d’una persona que va ser moltes vegades clau enel Marinada, i que va ser el senyor Miquel Cózar.

El dia 2 de juliol de 1976, el senyor Cózar, com a secretari del Marinada, escriu unacarta al director general d’Ordenació Educativa del Ministeri d’Educació i Ciència, quetextualment i transcrit al català, diu el següent:

En relació a la transformació i classificació condicionada per vostès, han concedita l’escola Marinada, amb la finalitat de complimentar el que s’indica en el seuofici de data 4 del passat mes de febrer i que els hi notifiquem, que aquesta esco-la té en tràmit la declaració d’Interès Social, i que segons ens han informat aques-ta declaració ha estat firmada per l’Il·lm. Director General, i que passarà a la con-sideració del Consell de Ministres amb caràcter d’immediat.

Dins l’expedient d’interès social es troba el projecte de construcció d’un nouedifici que ha estat informat favorablement per la Junta d’Obres i Construccions.

Sobre la base que aquesta declaració d’Interès Social sigui concedida en un ter-mini breu, estimem que la realització de les obres es facin en un termini de 30mesos. En conseqüència el nou centre estarà en funcionament dins l’any 1979.

En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 23 de setembre de 1976, es publica el RealDecret 2251/1976 de 24 d’agost, que transcrit al català textualment diu:

Article únic. Es declara d’interès social, d’acord amb el que estableix la Llei dequinze de juliol de mil nou-cents cinquanta-quatre i el Decret de vint-i-cincde març de mil nou-cents setanta-quatre, a tots els efectes, excepte de l’expropia-ció forçosa, i amb el pressupost d’execució considerat pel Ministeri d’Educació iCiència, el projecte de les obres de construcció del Marinada, en el Masnou (Bar-celona), la seva execució de les obres posarà en funcionament un centre de vuitunitats d’EGB i quatre unitats d’educació preescolar, amb un total de quatre-cents vuitanta llocs escolars.

L’expedient ha estat promogut pel senyor Jaume Grané Tabaras, en la seva con-dició de president de la Junta Rectora de la Cooperativa Escolar Marinada.

Els efectes d’aquest Decret s’hauran d’entendre condicionats al que estableix laLlei catorze de mil nou-cents setanta, de quatre d’agost, General d’Educació iFinançament de la Reforma Educativa i disposicions que la desenvolupen.


Donat i firmat a Palma de Mallorca, a vint-i-quatre d’agost de mil nou-centssetanta-sis.

El Rei Joan Carles.Ministre d’Educació i Ciència.

En un informe emès per l’escola Marinada durant el curs 1978-79, parla de l’ordrefuncional de l’escola que textualment i transcrit al català, diu el següent:

La Cooperativa va intentar una solució a aquests greus problemes que consis-tia en la construcció d’una nova escola. Es va elaborar un projecte que fou pre-sentat al Ministeri d’Educació i Ciència tot sol·licitant la declaració d’interèssocial pel mateix. L’import de les obres era de 19.238.573 pessetes.

L’obtenció del crèdit corresponent del Banc de Crèdit a la Construcció,obligava a oferir com a garantia el terreny en què es construiria l’escola.

La Junta Gestora de la Cooperativa realitzà diverses gestions amb propieta-ris que van portar a la conclusió que es precisava disposar de 5.000.000 de pes-setes per a la compra d’un terreny. Amb la no obtenció d’aquesta quantitat vanquedar aturades totes les gestions per a la construcció d’un nou col·legi.

Les coses no eren fàcils, la part econòmica era molt dura, la construcció d’un noucol·legi es feia difícil, s’havia d’afrontar la realitat encara que costés. Les perspectivesno eren bones i les coses es compliquen, el futur era incert.

En aquest mateix informe es parla d’altres aspectes que crec val la pena trans-criure:

L’escola Marinada es va crear per un grup de famílies del Masnou interessadesper la problemàtica de l’ensenyança tant en l’àmbit pedagògic com funcionali preocupats per la situació de carència de places escolars a la nostra vila.

Aquestes persones, en la seva majoria amb fills en edat escolar, es van cons-tituir en Cooperativa, i els seus Estatuts van ser aprovats pel Ministeri de Tre-ball el dia 30 d’abril de 1973, amb el número d’expedient 19.638.

La Cooperativa Escolar Marinada té com a finalitat principal la promoció ifoment de l’ensenyança en tots els seus graus. No persegueix lucre ni beneficide cap classe, sinó tan sols la prestació d’un servei de caràcter eminentmentsocial a la població del Masnou. Per aquesta finalitat es va crear l’escola Mari-nada, amb domicili a la plaça d’Espanya, núm. 1, que també és la seu de laCooperativa. L’escola Marinada imparteix els serveis d’ensenyança preescolar igeneral bàsica en tots els seus graus.

[...]L’administració de l’escola en els aspectes econòmics i materials la desenvo-

lupa la Junta Gestora de la Cooperativa, d’acord amb els Estatuts. La contrac-tació dels ensenyants es realitza per la Junta Gestora que és informada per ladirecció de l’escola de l’existència de necessitats a cobrir per nou personaldocent i col·labora amb aquesta per escollir les persones més adequades. L’es-cola disposa d’un Reglament de Règim Intern aprovat per l’assemblea generalde la Cooperativa que regula els aspectes de funcionament del centre.


Al final del curs 1977-78 marxa la primera mestre que van tenir, la Gregòria Romano.Ella havia aprovat les oposicions de mestre nacional, i va canviar d’escola per anar a unapública dins del Maresme. Més endavant va tornar al Masnou i va acabar els seus diesprofessionals a l’escola Ferrer i Guàrdia.

Comença el curs escolar de 1978-79, sota la direcció pedagògica de MontserratGrau, i tal com estava previst es crea el servei de menjador, en principi serà de càte-ring i més endavant es construirà una petita cuina. Com que no hi ha un espai con-cret per al menjador, s’habiliten dues aules de les que fan servir per a classes nor-mals.

Durant el curs 1978-79, l’escola Marinada té a les seves aules un total de 260 alum-nes corresponent a 154 famílies, desglossats de la següent manera i amb els mestressegüents que figuren en la llista trobada:

Preescolar 1 21 Mireia Soler BotellaPreescolar 2 23 Gisa Mohr 1r d’EGB 24 Àngels Cercós Insa2n d’EGB 24 Lídia Andueza Ripa3r d’EGB 32 Ma Carme Trilla Viladot4t d’EGB 26 Montserrat Grau Sanchís5è d’EGB 27 Lídia López de Ipiña Bamón6è d’EGB 24 Amparo Vázquez Sánchez7è d’EGB 27 Gregòria Romano Garcia8è d’EGB 32 Carmina Alvarez Macedo

Compten amb 10 persones amb la titulació adequada, i també hi ha un mestre de cata-là i un d’anglès.

Crec que és interessant explicar que el material de les aules era comunitari: lla-pis, gomes, colors, fulls de paper, etc. Això implicava molt d’ordre i, el que és mésimportant, aprendre a compartir. Tampoc utilitzaven llibres de text. A les aules hihavia llibres de text comunitaris, que s’utilitzaven diversos anys, i eren més que resde consulta. El professorat confeccionava apunts sobre les matèries a ensenyar.Tampoc utilitzaven fitxes de les editorials, sinó que les confeccionaven els matei-xos mestres.

La Cooperativa comptava en aquest curs escolar amb els següents ingressos:- Les quotes d’ensenyament: durant el curs 1978-79 la quota per nen serà de 4.750

pessetes, que pagaven 475 pessetes mensuals.- Les quotes de la cooperativa: durant el curs 1978-79 la quota aportada per un coo-

perativista i un nen serà de 8.700 pessetes, que es repartirà en un pagament de 1.200pessetes inicial i 10 mensualitats de 750 pessetes.

- S’havia de comptar també, amb la subvenció del Ministeri d’Educació i la subven-ció que els donava l’Ajuntament del Masnou.

La marxa econòmica de la Cooperativa havia estat molt difícil des de la seva constitu-ció. Un continuat dèficit en els seus exercicis econòmics havia estat com a conseqüèn-cia del següent:

- El criteri que havien tingut les Juntes Gestores era el de situar les quotes dels coo-


perativistes a un nivell baix i igual per a tots, d’acord amb el nivell dels ingressosde la majoria de socis per no crear diferències que pugessin afectar l’homogeneï-tat de tots els pares i els nens que participaven en les activitats de la Cooperativai de l’escola.

- La subvenció del Ministeri era insuficient i arribava amb retard. La subvenció sola-ment afecta als vuit cursos d’EGB, per tant el cost dels professors de preescolar, delscomplements que es donaven als professors d’EGB i dels professors de català i d’an-glès no estava cobert per la subvenció.

- La Cooperativa es feia càrrec del pagament de tot el material escolar, llibres, paper,quaderns, llapis, instruments, material divers, etc., així com de la compra de taules,cadires, etc., sense càrrec pels socis.

- Es feien càrrec del dèficit del menjador escolar, ja que hi havia un reduït nombre deescolars que l’usaven i que eren fills de famílies treballadores.

Les instal·lacions de l’escola eren inadequades pel desenvolupament d’una escola quevolia ser eficaç i digne. Les deficiències eren principalment les següents:

- La reduïda dimensió de la majoria d’aules i inadequades algunes d’elles per a la fun-ció que havien de complir.

- No tenien una sala de laboratori com estava establert en un col·legi d’EGB. Tampocno tenien sala de professors i un local cobert destinat a usos múltiples i finalmentun insuficient i inadequat lloc d’esbarjo per als seus alumnes.

En data 13 de maig de 1981, es va fer un estudi comparatiu del nombre d’alumnes quetenien matriculats i les mesures superficials de cada una de les aules i així és va obtenir lacabuda real de les aules de l’escola Marinada, i afegint el nom del mestre de cada aula, vadonar el següent resultat:

Preescolar B - Alumnes matriculats 13 alumnes Montserrat Pons PallarèsSuperfície real 25,5 m2

Cabuda real 17 alumnesPreescolar C - Alumnes matriculats 29 alumnes Mireia Soler Botella

Superfície real 24 m2

Cabuda real 16 alumnes1r d’EGB - Alumnes matriculats 22 alumnes Gisa Mohr

Superfície real 44,04 m2

Cabuda real 29,3 alumnes2n d’EGB - Alumnes matriculats 24 alumnes Lídia Andueza Ripa

Superfície real 25 m2

Cabuda real 16 alumnes3r d’EGB - Alumnes matriculats 25 alumnes Ma Carme Trilla Viladot


Cabuda real 23 alumnes4r d’EGB - Alumnes matriculats 25 alumnes Lídia López de Ipiña Bramón


Cabuda real 22,9 alumnes


5è d’EGB - Alumnes matriculats 27 alumnes Montserrat Grau SanchísSuperfície real 23,8 m2

Cabuda real 15,8 alumnes6è d’EGB - Alumnes matriculats 27 alumnes Amparo Vázquez Sánchez


Cabuda real 25,9 alumnes7è d’EGB - Alumnes matriculats 24 alumnes Isabel Pérez Gómez


Cabuda real 27,6 alumnes8è d’EGB - Alumnes matriculats 22 alumnes Carmina Alvarez Macedo


Cabuda real 22,4 alumnesUna vegada finalitzava el curs a finals de juny, molts pares i mares anaven a l’escola a

pintar, netejar, fer obres, etc., cada un d’ells feia el que sabia de les feines que estaven pre-vistes fer. Estem parlant d’uns 30 anys enrere, quan aquestes pares i aquestes mares erenjoves i el centre era d’ells i per tant defensaven també l’escola on anaven els seus fills. Araseria molt diferent, la societat és més individualista, vol trobar les feines fetes, no s’impli-ca tant, la societat és canviant.

Abans que l’Ajuntament creés l’escola d’adults, la Marinada ja havia fet dos cursos pera les mares i familiars d’alumnes. Es feia a la tarda, a les aules i sense cobrar absolutamentres, per amor a l’art. Les professores que impartien aquesta matèria eren Carmina Alva-rez, Maribel Pérez i Amparo Vázquez.

El curs escolar 1983-84, sota la direcció pedagògica de Montserrat Grau Sanchís, laplantilla era la següent:

Preescolar Montserrat Grau SanchísPreescolar Montserrat Pons Pallarès1r d’EGB Mireia Soler Botella2n d’EGB Gisa Mohr3r d’EGB Ma Carme Trilla Viladot4t d’EGB Lídia Andueza Ripa5è d’EGB Amparo Vázquez Sánchez6è d’EGB Carmina Alvarez Macedo7è d’EGB Lídia López de Ipiña Bremón8è d’EGB Isabel Pérez Gómez

L’últim curs escolar de la Cooperativa Escolar Marinada 1987-88, sota la direcció peda-gògica d’Amparo Vázquez Sánchez, la plantilla era la següent:

Preescolar 4 anys Cinta Montoliu GarciaPreescolar 5 anys Montserrat Pons Pallarès1r d’EGB Mireia Soler Botella2n d’EGB Gisa Mohr Pericot3r d’EGB Jordi Navarro Mercadé4t d’EGB Lídia López de Ipiña Bramon5è d’EGB Montserrat Grau Sanchís



6è d’EGB Carmina Alvarez Macedo7è d’EGB Enriqueta de Barberà8è d’EGB Isabel Pérez GómezProfessora suport Blanca Aragó RosDirectora Amparo Vázquez Sánchez

Aquest va ser l’últim curs que es va donar a la Cooperativa Escolar Marinada. El mes dejuny es van tancar les portes per sempre. Si aquelles parets haguessin pogut parlar, dirientantes coses, però van quedar tranquil·les, mereixen un descans. Va ser una història moltbonica i plena de vida, entusiasme, il·lusió, una gran creativitat en tots els aspectes, unamotivació constant de mestres envers els seus alumnes, una feina mal pagada per als paresque van estar impicats, tant en el seu començament com en el seu final, però el que quedade tot això és a l’haver fet una feina ben feta i tenir un record d’una escola que ja no tor-narà. Aquí queda en el nostre pensament un record d’una escola que va donar una pautaextraordinària al Masnou. Una abraçada a tots i gràcies pel vostre esforç i dedicació.

ESCOLES INFANTILS QUE HI HA ACTUALMENT AL MASNOU

Llar d’infància Rita Terradas (1967) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

Escola bressol El Petit Vailet (1999) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

Escola d’infants Bambi (2001) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

Escola bressol Sol Solet (2005) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165

LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967)

Més que ensenyament i educació, és donar estimació, afecte i tendresa. Crec que és la baseprincipal per a infants de 0 a 3 anys; l’estima i el respecte són la base d’un creixement sa, inecessari per a aprendre a conviure en societat.Rita Terradas

L’educació és un procés de creixement constant de la persona al llarg de la pròpia vida.Actualment l’educació s’emmarca en el constructivisme, així aquest procés comença en elmoment de néixer fins que un decideix què vol aprendre, com i quan. L’alumne/a és el sub-jecte actiu i responsable de la pròpia educació, i des d’aquesta perspectiva l’entorn propor-ciona estímuls tant positius com negatius. En el context escolar es tradueix en una fontd’experiències que té una clara intenció educativa.Montserrat Salvatella

Ja feia temps que li vaig dir a la Rita Terradas, en una de les reunions que fem a l’arxiumunicipal, que volia parlar amb ella de la seva llar d’infants, pel llibre que estava escri-vint sobre la història de l’ensenyament al Masnou. Va arribar el dia, vam quedar que ensveuríem el dia 20 de novembre de 2008, a casa seva, i així va ser.

Es pot dir que ja m’estava esperant a la porta. Vaig ser molt ben rebut, com qualsevolpersona que trucar a la seva porta i més si és coneguda, i en aquest cas ella i jo fa moltsanys que ens coneixem i tots dos som fills del nostre estimat Masnou.

Ella que sempre ha estat una persona disposada a col·laborar, oberta a tot el que esrefereix al seu poble i principalment al seu barri de la «Poca farina», de la qual n’és l’àni-ma, em fa passar i ens assentem al menjador, i començament a parlar. Jo ja porto algunacosa escrita del que vaig trobar a l’arxiu municipal, principalment el que es refereix alsinicis de la seva guarderia (aleshores es deia guarderia). Anem repassant totes les vicissi-tuds que van anar succeint durant els primers anys. Em fa recordar que la vaig ajudar aredactar els primers estatuts per a l’associació de pares que havia de constituir, una vega-da iniciats els tràmits de guarderia laboral i altres coses que tenia guardades a la memò-ria i que en mica en mica vaig anar recordant.

Com que l’any 2002 es va jubilar, actualment la titular de la llar d’infants és la sevafilla Montserrat Salvatella, li comento que ja parlaré amb ella per posar-me al dia i aixípoder actualitzar la història de la que ha estat la primera escola d’infants del Masnou, pertant, una vegada haguem conclòs la nostra passejada per la història de la llar d’infantsRita Terradas.

El dia 28 del mateix mes, ens trobem a la mateixa llar d’infants amb la Montse-rrat Salvatella, tal com havien quedat. Després de passar un espai que serveix per

151LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967)

l’entrada de vehicles, hi ha un barri que dóna entrada a un pati preciós en capacitat,ben assolellat, molt ben muntat per a la seva finalitat, el que em dóna una grataimpressió d’aquest jardí d’infància. Enfront queda l’edifici de l’escola. Truco el tim-bre i ella mateixa em rep. Anem al seu despatx i comencem a parlar i li explico el lli-bre que estic escrivint sobre l’ensenyament al Masnou, encara que ella ja estava alcorrent per l’explicació que li va fer la seva mare. Mentre parlem m’adono, per lesexplicacions que em fa, que estic davant d’una professional de l’ensenyament infan-til. Una persona molt desperta, molt activa i que dóna confiança a qui està al seu vol-tant.

ELS INICIS

A l’arxiu municipal del Masnou, he trobat un escrit de data 18 d’agost de 1967, dirigita la senyora Rita Terradas Estrada, que traduït al català textualment diu:

Em plau comunicar-li que la Comissió Municipal Permanent d’aquest Ajun-tament, en sessió celebrada el dia 19 del passat mes de juny i d’acord amb laseva petició formulada el dia 13 de maig últim, ha acordat accedir a la sevasol·licitud d’autorització per la instal·lació d’una guarderia infantil per a nenscompresos en l’edat d’1 a 5 anys, en el carrer de J. Estrada, previ pagament delsdrets municipals corresponents, alta de llicència fiscal i complimentat tot elrelacionat amb aquesta matèria i que siguin de competència de les autoritatssuperiors.

La llicència d’obertura d’establiment per l’exercici d’aquesta activitat, es va donar a la se-nyora Rita Terradas Estrada, el dia 7 d’octubre de 1967.

El dia 7 d’agost de 1967 s’obra la guarderia infantil Rita Terradas.

Un qüestionari del curs escolar 1982/83, que figura a l’arxiu municipal sobre el Jardíd’Infància Rita Terradas, en la seva part principal, textualment diu:

Denominació: Jardí d’Infància Rita Terradas.Propietat: Rita TerradasAdreça: Josep Estrada, 27Nom de la directora: Rita TerradasHorari: de les 8 del matí fins a les 7 de la tarda.M2 globals de les aules: 240M2 de jardí: 800

Nombre d’alumnes:

1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys Nois - Noies Nois - Noies Nois - Noies Nois - Noies Nois - Noies

9 10 17 17 19 16 20 14 4 6

152 LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967)

Total nens: 69Total nenes: 63Nombre d’alumnes del Masnou: 124Nombre d’alumnes d’altres localitats: 8Nombre de responsables que té el centre: 12Serveis complementaris: mitja pensió - transport Mitjana diària d’alumnes comensals: 21Mitjana diària d’alumnes transportats: 53

PROBLEMES EN ELS TRÀMITS D’AUTORITZACIÓ D’OBERTURA

L’any 1984 comencen a sorgir problemes envers les guarderies. Amb els traspassos, laGeneralitat es fa càrrec de les guarderies infantils i fa una revisió exhaustiva de les guar-deries i es comprova que la de la Rita Terradas no havia fet la sol·licitud a la DelegacióProvincial de Sanitat, i per tant es trobava en una situació irregular.

El senyor Josep Azuara, alcalde del Masnou, fa les indagacions oportunes i el dia 15de juny de 1984 envia tres cartes. Una dirigida al Dr. Ramírez que era la persona queportava el tema de la guarderia de la Rita, tot demanant-li que prengui interès en el temai li sigui concedida l’autorització corresponent. La segona carta és per a la senyora RitaTerradas, comunicant-li que s’ha de posar en contacte amb el Dr. Ramírez per solucio-nar els problemes burocràtics. I, finalment, la tercera carta va dirigida al senyor Pere Mer-cader, director general de Promoció de la Salut, que textualment diu:

Des de l’any 1967 està funcionant en aquesta vila una guarderia infantil, prime-ra en el Masnou, a iniciativa de la senyora Rita Terradas. Sembla ser que en aque-lles dates no calia fer la sol·licitud a la Delegació Provincial de Sanitat, i per tantsolament es va tramitar la normal obertura d’establiment en aquest Ajuntament.

No obstant això, fins aquest any no ha sabut que està d’una forma il·legal, iper tant la seva situació actual fa que sigui preocupant, no solament per aquestapersona, sinó també per la població del Masnou, ja que podria representar la nocontinuïtat de la referida guarderia. Tant aquest Ajuntament com tota la pobla-ció en general, vol i desitja que aquesta guarderia pugui ser legalitzada, ja que laseva continuïtat és imprescindible.

He tramès una carta al Doctor Ramírez, de la qual adjunto fotocòpia, amb lafinalitat que li sigui concedida l’autorització corresponent com una guarderia jaoberta, i no com una guarderia nova.

A aquest escrit es va adjuntar un informe del mateix Ajuntament que donava més forçaa la petició, i que en la seva part més important textualment diu:

La senyora Rita Terradas va obrir la seva guarderia el mes d’agost de l’any 1967,després d’haver obtingut de l’Ajuntament la preceptiva llicència d’activitats clas-sificades.

Des d’un principi, la població va acollir aquesta iniciativa de molt bon grat,tan per les atencions que es donen als infants per part de la senyora Terradas i el


seu personal com per la seva ubicació i instal·lacions. Un bonic jardí assolellat,jocs, aules, material didàctic i recreatiu, transport... Anys després va establir el ser-vei de menjador, amb el qual la guarderia amplia la seva funció eminentmentsocial en permetre a les mares que ho necessitessin dedicar-se a tasques fora de laseva llar, en poder deixar llurs fills amb tota la confiança en la seguretat que esta-ven perfectament atesos.

També cal destacar que els nens reben una acurada preparació pel seu ingrés al’EGB, aportant-hi una sèrie d’experiències molt vàlides per aquesta nova etapauna mica difícil en què el nen veu ampliar els seus horitzons.

Segons m’explica la mateixa Rita, va haver de fer algunes adaptacions i modificar els radisdels alumnes per aules, tal com estava previst en les disposicions que en aquell momenttenia previstes la Generalitat de Catalunya, i concretament el Departament de Promocióde la Salut que és el que tenia la responsabilitat de totes les guarderies de Catalunya. Vaaconseguir l’autorització, faltaria més.

GUARDERIA LABORAL

El dia 10 de maig de 1990, l’alcalde del Masnou envia una carta al senyor Joaquim CarrerasMartí, director general de Seguretat Social del Departament de Treball, que textualment diu:

S’acompanya aquest escrit a la petició formulada pel jardí d’infància Rita Terra-das d’aquesta vila, que demana li siguin traspassats els drets, que fins ara tenia laguarderia laboral PAPUSA, del barri de la Mina del Poble Nou, amb la finalitatde donar-li el màxim suport municipal.

És del tot beneficiós per una vila com la nostra de 18.040 habitants de dret,que pogués comptar amb una guarderia laboral, per tal que els pares treballadorspuguin gaudir dels avantatges que ofereixen aquest tipus de guarderies.

Aquesta petició ha estat com a conseqüència d’una iniciativa municipal d’a-cord amb un moviment de sol·licituds de persones interessades en aquest tema.

Per tant, molt us agrairia que prenguéssiu el màxim d’interès en aquestassumpte, per tal que pel proper curs escolar, el jardí d’infància Rita Terradas, fosinclòs en aqueix Departament en una guarderia laboral [...].

El senyor Josep Azuara, alcalde del Masnou en aquells moments, es va assabentar que unaguarderia laboral del Poble Nou es tancava, possiblement per les obres on es construiria laciutat Olímpica. Va creure que seria bo que la guardaria de la Rita pogués aconseguir, peral Masnou, ser aprovada com a guarderia laboral i poder acollir, així, infants als pares delsquals els era difícil poder pagar la quota completa del cost mensual d’una guarderia. Vanmantenir una reunió i ella, per descomptat, va acceptar fer la petició corresponent, tambéva entendre que seria bo per a la seva guarderia i per tant per al Masnou. Recordo que vaigajudar la Rita amb alguna documentació que precisava per l’expedient a presentar alDepartament de Treball. No li va ser fàcil, no es donaven així com així, però la Rita Terra-das ho va aconseguir, es va aprovar que la seva guarderia fos una guarderia laboral.

Això comporta tenir un Consell Escolar i altres actuacions administratives com si fosuna escola pública. Però va valer la pena. Va ser i és una millora per al Masnou. L’assis-tent social de l’Ajuntament, quan té un problema d’escolarització d’algun infant per pro-

154 LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967)

blemes econòmics, es posa en contacte amb la directora de la llar d’infants de la Rita pertal que sigui escolaritzat degudament.

CURS 2008-09

La llar d’infants Rita Terrades té una capacitat autoritzada de 61 alumnes. Per aquest cursté la següent matrícula i professorat.

Edat Nom Alumnes Professorat

De 0 a 1 any Els Cargols 8 Marta Barba AvileroDe 1 a 2 anys Els Ànecs 13 Anna Aragay Mayolas

Professorat de suport Dolors Cortes LlorensDe 2 a 3 anys Les Girafes 18 Jènnifer Mesa Trascastro

Professora de suport Marta Cortina OlivellaDe 2 a 3 anys Els Dofins 19 Mª Paz Gata Santiago

Professora de suport Mª Carme Ayán LópezCuinera Mª Paz Comino ValenzuelaNeteja Mª Dolors Rubio Conejero

M’ha sorprès quan la Montserrat em comenta que la professora Anna Aragay i la cuine-ra Mª Paz Comino, porten a l’empresa 38 anys de serveis, però és que la professora desuport Dolors Cortés fa 40 anys que està en aquest jardí d’infància, o sigui des delcomençament. Em comenta que va ser la seva professora, quan de petita la seva mare laportava al seu jardí d’infància. Tot un rècord. Això diu molt de l’empresa que va comen-çar la Rita Terrades i que ara porta la seva filla, Montserrat Salvatella.

El Consell Escolar per aquest curs és el següent:

- Directora pedagògica i titular: Montserrat Salvatella Terradas- Representats educadors: Marta Barba Avilero

Anna Aragay Mayolas- Representants dels pares: Jordi Bover Salvadó

Clara Tiscar Castells- Representant serveis: Ma Paz Comino Valenzuela

CANVI DE TITULARITAT

El dia 2 de desembre de 2002, s’aprova el canvi de titularitat de la llar d’infància RitaTerradas. A la Rita li ha arribat l’hora de jubilar-se. Hi ha un canvi generacional. La sevafilla Montserrat Salvatella pren el relleu de la seva mare. Felicitats Rita, has complert ambescreix la teva feina. Els teus exalumnes estic segur que es recordaran de tu al mateixtemps que els seus fills que també van deixar a la teva confiança.

No he demanat el projecte educatiu del centre, per copiar els objectius pedagògics prin-cipals que tenen establerts, tal com he fet en les altres escoles infantils, però de ben segurque seran similars, ja que aquests objectius són semblants per a tots els jardins d’infància.

El Masnou, 2 de desembre de 2008.


ESCOLA BRESSOL EL PETIT VAILET (1999)

Des de la perspectiva de 0 a 3 anys, direm que la nostra tasca bàsicament és cuidar i educar, no podem oblidar que l’educació d’un infant comença en el moment que neix.Carme Duran

Avui, dia 12 de novembre de 2008, he visitat el centre d’educació infantil El Petit Vailetdel Masnou, situat al carrer de Ventura Gassol, núm. 29.

Està situat en una zona que feia anys que no hi passava i m’ha sorprès pel canvi urba-nístic que hi ha hagut, un canvi positiu. Ha quedat una zona tranquil·la, on encara éspossible poder trobar aparcament. És un dia plujós i bastant fosc, potser no és un diaindicat per fer una visita, però amb la Carme hem quedat per les deu del matí d’avui iencara que plogui haig de complir amb el que hem quedat. Quan arribo a l’entrada delcol·legi encara hi ha un pare i una mare que porten els seus fills al centre.

La seva façana és la normal d’una torre de la mateixa zona, però els rètols que hi ha al’entrada i el que està a dalt de l’edifici, deixen molt clar que és un edifici dedicat a l’es-cola bressol Petit Vailet. Com que la porta està oberta perquè han entrat aquest pares,entro al que és un petit pati que serveix de recepció d’entrada i sortida dels alumnes, i alfinal a la dreta hi ha un porxo i ha sota la porta d’entrada. L’educadora que em veu quedauna mica sorpresa en veure que no porto cap criatura. Al preguntar-me que volia, li dicque vull parlar amb la Carme Duran ja que hem quedat que ens veuríem avui. Em con-testa que un moment i la va a buscar. No passa ni un minut que ja sento la Carme i almoment surt a rebrem amb la seva rialla oberta, com sempre que em veu. Haig de dirque amb la Carme ens uneix una bona amistat des de fa molts anys, que es va accentuarencara més quan fèiem un bon teatre d’aficionats des del grup el GAT.

Es disculpa per no poder-me rebre en el seu despatx, però en aquells moments el teniaocupat per una de les seves professionals. Com que no sóc cap visita de compromís, ens ins-tal·lem en una taula que hi ha als baixos i em convida a un cafè. Ens assentem, cada un ambla seva tassa, i ens posem a parlar de la seva llar d’infants que és el que realment vull saber.

157ESCOLA BRESSOL PETIT VAILET (1999)

El mateix que passa en un centre de primària, que a vegades en diem escola i d’altrescol·legi, els centres de 0 a 3 anys van començar dient-se guarderies, després llar d’infantso parvulari, i finalment escola bressol, o com em diu la Carme, que el seu centre oficial-ment es diu centre d’educació infantil. Tota una sèrie de noms que ens porten a definirel mateix, ja que la riquesa del nostre idioma és molt amplia i podem dir-ho amb dife-rents paraules.

Segons m’indica la Carme fa anys que va construir una llar d’infants al terme muni-cipal d’Alella, encara que està molt a prop del Masnou més que del centre d’Alella. Enaquell edifici els seus pares regentaven un restaurant i quan van tancar el va transformaren llar d’infants i li va posar el nom de Vailets. Encara el té. Com que aquesta torre noera de propietat sinó que era llogada, va haver un moment que no tenia una seguretatclara de poder continuar, per tant va entendre que havia d’assegurar la continuïtat delcentre i va comprar aquest edifici al Masnou. En aquest edifici estava situat l’antic hotelVilamar, que molta gent del Masnou recordarà.

La seva compra i reconstrucció, d’acord amb les normes establertes per la Generalitat,van representar una inversió molt forta, però va valer la pena, té unes instal·lacions ade-quades pel servei que dóna. La seva capacitat és de 89 alumnes.

El setembre de 1999 es va inaugurar el Petit Vailet

Segons em diu la Carme, des del primer dia va tenir una molt bona acollida, oferia unservei que hi mancava en la zona on està.

L’any 2001 van redactar el projecte educatiu del centre. A principis del passat mesd’octubre, en van fer una revisió en què fonamenten l’organització anual a través d’ob-jectius del pla anual i de les programacions de les aules. Tot això dins el marc legal de lesdisposicions emeses per la Generalitat de Catalunya i per la LOGSE.

Segons aquest projecte, l’escola basa la seva acció educativa en els següents criteris:- L’escola admet la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals de cada

nen/a.- L’escola potencia l’activitat de l’alumne.- L’escola té en compte les necessitats de cada alumne segons l’edat.- L’escola fonamenta el treball globalitzat, mitjançant els centre d’interès.- L’escola dóna tanta importància a la relació educativa com a l’adquisició de tècni-

ques i de continguts bàsics.- L’escola fonamenta l’activitat i la iniciativa.- L’escola atén les diferències individuals de cada nen/a.- L’escola prepara per als futurs aprenentatges de parvulari.

També hi ha un apartat dels objectius pedagògics que s’han d’assolir i dels quals en rela-ciono uns quants:

- Potencia la integració del nen/a a la llar d’infants.- Procurar que el nen progressi en el coneixement del seu cos, dominant l’equilibri i

la coordinació dels seus moviments.- Potenciar la seva seguretat afectiva i emocional, corresponent al seu moment madu-

ratiu.- Inculcar uns hàbits i normes que els portin cap una a autonomia personal.

158 ESCOLA BRESSOL PETIT VAILET (1999)

- Que els nens/es s’acostumin a conviure amb els companys de la classe, a respectar-los i acceptar-los.

- Procurar que el nen/a domini i progressi en la seva orientació en l’espai i el temps.- Afavorir la individualitat de l’infant mitjançant l’observació sistemàtica de les seves

peculiaritats.

Els serveis que dóna són: anglès a càrrec d’una professora especialitzada i el servei de men-jador amb una cuinera del mateix centre.

En aquest curs 2008-09 té els següents alumnes:- De 0 a 1 any 1 aula 8 alumnes- De 1 a 2 anys 3 aules 33 alumnes- De 2 a 3 anys 2 aules 40 alumnes

Pel que fa al professorat, per aquest curs és el següent:- Mònica Campano Mestre d’educació infantil Aula de 2 a 3 anys- Loreto Elustondo Mestre d’educació infantil Aula de 2 a 3 anys- Ma Josefa Barrada Auxiliar de suport Aula de 2 a 3 anys- Carme Duran Mas Auxiliar de suport Aula de 2 a 3 anys- Andrea Solana S. Auxiliar de suport Aula d’1 a 2 anys- Rebeca Casallachs Mirosa Tècnica esp. llars d’infants Aula d’1 a 2 anys- Mireia Garcia Barragan Tècnica esp. llars d’infants Aula d’1 a 2 anys- Rosa Ma Pareras Bassas Tutora Aula d’1 a 2 anys- Carme Valverde Tècnica esp. Llars d’infants Aula de 0 a 1 any- Lourdes Sanchez Psicòloga a temps parcial- Gemma Pujol Fàbregas Mestre d’anglès a temps parcial- Jordi Carrillo Doctor a temps parcial- Carme Duran Mas Directora del centre

Parlar amb la Carme Duran sempre és un plaer. És una dona bàsicament emprenedora,ho ha demostrat amb les dues llars d’infants que ha creat, encara que no li agrada la buro-cràcia dels papers, l’atabalen, però sap molt bé què és el que vol i ho aconsegueix per l’es-forç, pel coratge i també per l’entusiasme que posa per arribar a la fita que vol. També esnota que les criatures són el seu punt flac, la seva dèria. Sap molt bé com cal tenir curade cada infant. Felicitats Carme, per ser com ets.

El Masnou, 17 de novembre de 2008.

159ESCOLA BRESSOL PETIT VAILET (1999)

161ESCOLA D’INFANTS BAMBI (2001)

ESCOLA D’INFANTS BAMBI (2001)

A l’escola hem de posar a l’abast dels nens les situacions i la motivació necessàries per ferque, portats per la seva pròpia curiositat, descobreixin i gaudeixin del món que els envolta. Teresa Ma Muela

Avui, dia 19 de novembre de 2008, visito l’escola d’infants Bambi de la nostra vila, queestà situada al carrer de Jaume I, 29.

Aquest tram de carrer, ho recordo perfectament, quan jo era petit i després jovenet,era un tram eminentment d’estiueig. Famílies molt conegudes que tenien la seva propie-tat en unes cases la majoria de les quals van ser construïdes de fa més d’un segle, casesunifamiliars precioses, que estaven habitades per famílies que venien cada any de Barce-lona a passar l’estiu al Masnou. Famílies molt conegudes pels masnovins de la zona. Elsdèiem els senyors, encara que una vegada els coneixies era gent senzilla, oberta i sense pre-tensions per diferències socials, encara que sí ho eren. Jo els coneixia i en aquesta casa onhi ha aquesta escola d’infants hi vivia la família Masiques, un matrimoni molt estimat.

La directora de l’escola, senyora Teresa Ma Muela, em rep a l’entrada i em fa passar aldespatx, ens assentem i li explico el contingut que vull donar el llibre que estic escrivint icomencem a parlar de l’edifici: en certa manera tinc curiositat de saber les adaptacions ques’han fet. M’explica que van comprar la finca i que a l’hora de fer les obres d’adaptació vantenir problemes per ser aquesta finca catalogada arquitectònicament, i per tant l’Ajunta-ment els va demanar un estudi informatiu molt detallat de les obres que s’havien de fer perno malmetre l’interior de l’edifici. Així ho van fer i, segons m’explica la directora, van ferun mínim d’obres ja que l’amplitud de les sales ja era adequada per al que necessitaven.

La Teresa Maria m’explica que, amb aquesta, tenen quatre escoles d’infants. La prime-ra que van obrir va ser l’any 1972 a Badalona, l’any 1974 a Sant Adrià del Besòs i unaaltra a Vilassar de Mar que ja té vint anys d’antiguitat. Totes aquestes escoles d’infantsporten el mateix nom, Bambi. Per tant, tenen una experiència àmplia en el tracte ambels infants.

La compra i l’adaptació d’aquesta finca, d’acord amb les normes establertes per la Gene-ralitat, van ser una inversió molt forta, sense tenir una seguretat de saber si aniria tot béper poder recuperar-la. La seva capacitat és de 61 alumnes.

El setembre de 2001 es va inaugurar l’escola d’infants Bambi

Disposa, igual que qualsevol altre centre, d’un projecte educatiu que dóna a conèixer l’ac-tivitat educativa que portaran a terme des de l’edifici que els serveix d’escola. Aquest edi-fici consta de despatx; cuina; una classe d’usos múltiples i menjador; un pati i una eixi-da; una classe de nadons amb espais diferenciats pel joc, la son i el canvi de bolquers; unaclasse d’un a dos anys, amb bany exclusiu a la classe; dos classes de dos a tres anys, ambespais pel joc i el descans, i un gimnàs equipat per realitzar activitats de psicomotricitatinfantil.

Els objectius pedagògics que volen aconseguir també queden definits en aquest pro-jecte. Segons diu, l’infant de 0 a 3 anys es troba en un període de grans adquisicions iaprenentatges socials. A aquesta edat adquireixen una consciència progressiva del seu cosi del seu propi jo, per això cal donar importància rellevant a aquesta etapa educativa. Ésper això que les diferents àrees que treballen al llarg del curs són les següents:

- Descoberta d’un mateix.- Descoberta de l’entorn natural i social.- Intercomunicació i llenguatges: llenguatge verbal, llenguatge musical, llenguatge

plàstic i llenguatge matemàtic.

Dels objectius per als infants d’1 a 2 anys, que figuren en el projecte, en relaciono elssegüents:

Esquema corporal:- Conèixer les parts del propi cos.- Anomenar les parts principals del propi cos.Motricitat:- Controlar progressivament l’equilibri en diferents posicions.- Manipular la pilota en marxa.- Enganxar i desenganxar gomets grossos.- Pintar amb els dits.Llenguatge:- Utilitzar paraules.- Utilitzar frases de dues paraules.- Reconèixer sons i sorolls familiars- Reconèixer melodies senzilles.- Reconèixer imatges conegudes tant en fotografia com en dibuix.

Dels objectius per als infants de 2 a 3 anys que figuren en el projecte, en relaciono elssegüents:

Primer trimestre:- Iniciar-se en algunes normes de convivència del grup escolar. Entrar i sortir amb

ordre de la classe.- Escoltar, imitar o reproduir les cançons i dites del trimestre.

162 ESCOLA D’INFANTS BAMBI (2001)

- Raspallar-se les dents, beure sol amb el got i començar a menjar sol.- Tenir cura de les joguines i dels seus objectes personals. Conèixer el colors. Respec-

tar la natura. Tirar els papers a la paperera.Segon trimestre:- Esforçar-se per parlar sense cridar.- Entrar i sortir amb ordre de la classe.- Fer servir el mocador per mocar-se- Identificar el canvi d’estació: hivern - primavera.- Gaudir de les activitats individuals.- Participar activament quan la mestra explica un conte.- Comprendre i assimilar el vocabulari presentat a les unitats de treball.Tercer trimestre:- Respectar les normes de convivència.- Netejar-se les mans i la cara quan estan brutes.- Menjar i beure correctament.- Identificar el canvi d’estació: primavera - estiu.- Desar i ordenar els objectes utilitzats.

CURS 2008-09

De 12 mesos a 18 mesos 10 nens Gisela Cucala LópezDe 18 mesos a 24 mesos 12 nens Verònica Garcia FernàndezMestre de suport: Teresa Ma Muela MartinDe 24 mesos a 30 mesos 19 nens Abigail López MurilloDe 30 mesos a 36 mesos 20 nens Judith Vasco EstebanMestre de suport: Eva Camacho AlemanyLogopeda: Teresa Ma MartinCuiner: Corrado OrtuDirectora: Teresa Ma Muela Martin

Sempre és agradable visitar una escola infantil. Els infants quan et veuen es pensen quetambé formes part de l’escola i et miren sorpresos perquè la teva cara és nova per a ells.


163ESCOLA D’INFANTS BAMBI (2001)

ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005)

Per nosaltres l’educació consisteix a guiar els nens i nenes en la construcció del seu propiconeixement i desenvolupament, posant al seu abast un seguit d’activitats, materials i expe-riències. Pretenem obrir els seus ulls envers el món proper i les seves capacitats dins unentorn de seguretat, afecte i respecte.Equip Educatiu de l’escola bressol municipal Sol Solet

Avui, dia 20 de novembre de 2008, he visitat l’escola bressol municipal anomenada SolSolet, situada al carrer de Pere Genové, 9-11.

Està situada en una zona molt tranquil·la, és un carrer on hi ha molt poc trànsit rodat.La seva construcció és molt moderna, quasi diria agosarada pel que estem acostumats aveure al Masnou. M’acosto a la porta, em veuen a venir, demano per la Dolors Oliveras,m’obren la porta i em deixen entrar al recinte del pati, enmig queda l’edifici. Entro a l’e-difici on hi ha una entrada àmplia que també pot servir com a pati els dies de pluja o demolt de fred. Tot seguit hi ha un despatx i m’atenen, molt interessades, l’Alba i la Beth,ja que la Dolors està en una classe.

Els explico qui sóc i el llibre que estic escrivint. Una vegada assabentades comencema parlar del Sol Solet. Són quatre noies, la Dolors Oliveras, la Beth Jordà, l’Alba Hernàn-dez i la Nati Herrador, que van formar la cooperativa Peix Peixet i que es van presentar iguanyar el concurs que l’Ajuntament del Masnou va aprovar i publicar, per fer-se càrrecdel funcionament d’aquesta escola bressol, per la qual cosa tenen una concessió que elspermet organitzar i ocupar-se de tot el treball que representa una escola bressol. Per laqual cosa totes elles tenen la mateixa responsabilitat i gestionen conjuntament el funcio-nament del centre.

INICIS

D’acord amb el que especificava l’Ordre 304/2003, de 2 de juliol de 2003, l’Ajuntamentdel Masnou va demanar a la Generalitat de Catalunya una subvenció per la creació d’una

165ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005)

escola bressol pel primer cicle d’educació infantil com a centre de titularitat municipal.Era el principi de la creació d’una escola bressol municipal. Aquesta petició és aprovadapel director general de Centres Docents, segons Resolució de 10 de març de 2004, ambl’atorgament provisional d’una subvenció per un import màxim de 76.875 euros per por-tar a terme les obres de construcció d’una llar d’infants al Masnou, la qual constarà detres unitats i de quaranta-una places escolars.

En la petició hi figura una memòria que justifica que socialment és necessària la cre-ació d’una escola bressol, i que textualment diu:

L’atenció als infants constitueix una obligació ineludible de la societat i, en parti-cular, dels poders públics.

El Masnou és una ciutat amb gairebé 21.500 habitants que no compta ambcap escola bressol pública. Actualment existeixen tres escoles infantils privadeslegalment constituïdes.

Les escoles infantils són competència de les administracions públiques.Actualment el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunyaestà dedicant els seus esforços i les seves prioritats als nivells de l’ensenyamentobligatori i, malgrat que en un principi s’havia compromès a assumir l’educa-ció infantil en un futur proper, aquesta possibilitat resta actualment fora detota versemblança ja que la realitat és que subvenciona anualment a les escolesinfantils (cicle 0-3) amb un percentatge econòmic en relació a les places ocu-pades i, d’altra banda, també concedeix subvencions per a la creació i consoli-dació de noves places.

Segons les dades oficials que consten al padró municipal d’habitants de l’Ajun-tament del Masnou, fins el 31/12/2003 hi havia un total de 323 infants menorsde tres anys. Durant el curs 2003/04 el nombre de nenes i nens entre 0 i 3 anysescolaritzats en llars d’infants degudament autoritzades és de 211.

Tenint en compte les dades expressades, és perfectament raonable que unanova escola bressol, amb capacitat per a 41 infants menors de 3 anys satisfarà, par-cialment, la necessitat de l’oferta pública del municipi.

De l’exposat fins ara es desprenen diverses raons que justifiquen la creació del’escola bressol municipal:

a. La voluntat d’assumir una tasca de suplència en aquest nivell educatiu noobligatori, ja que l’administració educativa competent pot trigar molt en fer-se’ncàrrec.

b. La necessitat social de les famílies treballadores, reflectida en les contínuesdemandes de creació de places que rep i ha rebut l’Ajuntament del Masnou desde fa anys.

c. La necessitat d’oferir un servei de qualitat, amb garantia de continuïtat iamb opcions a ajuts públics de la Generalitat de Catalunya.

d. La mateixa població de la ciutat, que es pot considerar actualment en expan-sió, assegura un potencial prou ampli de persones que poden utilitzar el servei.

Per aquestes raons, resta plenament justificant, des del punt de vista social, l’es-tabliment d’una escola bressol municipal, d’acord amb les determinacions delprojecte d’establiment i del reglament del servei, per tal d’oferir a la ciutat un ser-vei públic de qualitat.

166 ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005)

En data 27 d’abril de 2004 la tinent d’alcalde delegada de Cultura i Educació, senyoraCarme Giol, envia una carta als pares d’infants del Masnou, en la qual els fa saber quel’inici de l’escola bressol pública del Masnou es preveu que sigui pel mes de gener de 2005i que aquesta estarà ubicada en el carrer de Pere Genové. Les places que es posaran a dis-posició del poble seran les següents:

- Infants nascuts l’any 2004: 8 places- Infants nascuts l’any 2003: 13 places- Infants nascuts l’any 2002: 20 places.

El nombre de sol·licituds va ser superior al nombre de places disponibles i, per tant, eldia 26 de maig de 2004, es va fer a l’Ajuntament el sorteig públic per trencar l’empat d’a-cord amb les llistes de no adjudicats per cada una de les unitats. El resultat era el següent:

Nenes de 4 mesos a 1 any: amb un total de 8 places, de les quals 3 ja van quedar ator-gades d’acord amb la documentació presentada, per tant es fa el sorteig de les 5 restants.

Nens d’1 a 2 anys: amb un total de 13 places, de les quals 11 ja van quedar atorgadesd’acord amb la documentació presentada, per tant es fa sorteig de les 2 restants.

Nens de 2 a 3 anys: amb un total de 20 places, de les quals 9 ja van quedar atorgadesd’acord amb la documentació presentada, per tant es fa sorteig de les 11 places restants.

El dia 11 de setembre de 2004, es realitza un acte protocol·lari de col·locació de la pri-mera pedra de la que serà la primera escola bressol municipal, la qual conté un cilindreque s’introdueix amb un document, signat per les autoritats, que conté les portades delsdiaris i monedes de curs legal, així com un xumet com a element representatiu dels nensi nenes que gaudiran d’aquest equipament.

El pressupost del projecte d’aquesta escola bressol va ser la següent:- Projecte d’urbanització 236.866,30 euros- Projecte d’edificació 341.089,02 euros- Direcció de les obres 5.849,88 euros

TOTAL 583.804,20 euros

En el Diari Oficial de la Generalitat de data 6 d’octubre de 2004, es publica un edicte del’Ajuntament del Masnou en què es sotmet a informació pública el Reglament del serveipúblic de l’escola bressol municipal. No es va presentar cap reclamació, per tant va que-dar aprovat.

En sessió celebrada per la Junta de Govern Local, el dia 18 de novembre de 2004, esva adjudicar la concessió de la gestió de l’escola bressol. Els acords que es van prendre tex-tualment diuen:

1. Declarar vàlid l’acte de licitació.2. Adjudicar el contracte de la gestió indirecta, mitjançant concessió, del serveipúblic municipal de l’escola bressol, per prestar l’educació preescolar de nens inenes de 0 a 3 anys a l’empresa Peix Peixet, SCCL, pel preu de 88.316,17 euros(IVA inclòs), amb ple sotmetiment als plecs de clàusules particulars, aprovats perla Junta de Govern Local en data 30 de setembre de 2004 i de la documentació


presentada pel licitador; i amb càrrec de la partida pressupostària de l’exercici2005.3. Notificar a l’adjudicatari dins del termini de deu dies el present acord i que se’lrequereixi perquè dins dels quinze dies, comptats dels del següent al que se li noti-fiqui l’adjudicació, presenti el document que acrediti haver constituït la garantiadefinitiva i se’l cridi perquè concorri a formalitzar el contracte de document admi-nistratiu dins del termini de trenta dies a comptar des del següent al de la notifi-cació de l’adjudicació.4. Notificar la resolució als participants en la licitació i retornar les garanties pro-visionals dipositades.

El dia 23 de desembre de 2004, es va firmar el contracte amb l’empresa Peix Peixet.

L’escola bressol Sol Solet comença a funcionar el gener de 2005

TRETS D’IDENTITAT DE L’ESCOLA BRESSOL

Escola oberta- Des de l’escola considerem la relació amb els pares com un aspecte bàsic per tal d’a-

favorir el desenvolupament dels infants, és important que hi hagi un intercanvipares/mares-educadors/educadores ja que d’aquesta manera es garanteix l’educaciócompartida entre casa i escola, per aquest motiu, poden portar els nens i nenes finsa la porta de la seva aula i mantenir així un contacte directe amb l’educador/a.

- Escola oberta perquè animem els pares i mares a participar amb nosaltres del feteducatiu mitjançant el Consell de Participació, amb la possibilitat de col·laborar enfestes i activitats que es realitzen al llarg del curs i donant la possibilitat a qualsevolpare o mare de fer alguna activitat a l’aula del seu fill o filla relacionada amb la sevafeina o afició i que sigui enriquidora per als infants.

Ambient de consens- La gestió de l’escola bressol Sol Solet la porta una cooperativa, per tant, totes les

decisions són fruit del debat i del consens. Entre tots decidim què, com i quan. Peraquest motiu, tota l’escola segueix una mateixa línia de funcionament, adaptada acada franja d’edat.

Relació entre els grups- Intentem fomentar la relació entre els nens i nenes de diferents edats en diversos

moments: al pati, compartint activitats, espais i festes, i aprofitant sovint l’espai dela sala d’usos múltiples. D’aquesta manera es produeixen relacions de respecte,ajuda i situacions motivadores tant per als petits com per als grans.

- Treballem una coeducació que no es limiti al fet d’ajuntar nens i nenes, sinó poten-ciant activitats sense fer diferenciació de sexes ni de rols preestablerts.

- És important que la comunitat escolar aprengui a conviure amb els altres sense ferdiscriminacions socials, educant en el respecte.

Aprenem descobrint- Volem que sigui una escola on els aprenentatges s’adquireixin d’una manera lúdica,

168 ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005)


manipulativa, amb l’experimentació i el descobriment. Per aquest motiu, intentemdonar eines i activitats que fomentin el raonament, perquè siguin els mateixosinfants els que arribin a algunes conclusions.

La importància de la llengua- El vocabulari també és una prioritat i les parets de l’escola tenen racons de cançons,

imatges amb la paraula que li correspon, dibuixos dels temes que tractem, murals...D’aquesta manera motivem el llenguatge i la comunicació.

Treballem en xarxa- Des de l’escola bressol treballem en xarxa amb altres entitats com l’Ajuntament, el

centre de recursos, el CDIAP... Això ens permet optimitzar els recursos i portar aterme accions coordinades que afavoriran el desenvolupament de la tasca educativa.

CURS 2008-09

Per aquest curs 2008-09 hi ha matriculats els següents infants:

Edat Alumnes Tutora

De 0 a 1 any 8 Alba Hernàndez PolDe 1 a 2 anys 13 Nati Herrador Rodríguez

Suport: Núria Bravo ReixachsDe 2 a 3 anys 20 Beth Jordà Rafart

Dolors Oliveras Giralt

Ha estat una visita molt agradable i també ha estat un plaer poder parlar amb aquestesquatre persones que són les responsables del funcionament del Sol Solet, sense oblidar elsinfants que ens han envoltat en el pati que tenen al davant de l’escola, mentre ens fèiemuna fotografia com a record d’aquest dia. Felicitats, esteu fent una gran labor.


COL·LEGIS QUE HI HA ACTUALMENTAL MASNOU

Col·legi Ocata (1840) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173

Col·legi la Immaculada de les Escolàpies (1852) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 229

Col·legi Sagrada Família (1914) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 245

Escola Bergantí (1968) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 259

Institut Maremar (1969) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 275

Institut Mediterrània (1977) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 309

Col·legi Rosa Sensat (1978) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 335

Col·legi Lluís Millet (1978) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 363

Col·legi Ferrer i Guàrdia (1982) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 393

Col·legi Salvador Espriu - Marinada (1988) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 413

COL·LEGI OCATA (1840)

Com a professora no solament lluito per a la instrucció, com a conjunt de coneixements,sinó per l’educació integral que inclou la instrucció i tots els altres aspectes de la formacióque vull aconseguir per als meus alumnes. M. Dolores Garrido

L’educació té dues vessants, una de creixement individual on s’ha d’ajudar el nen/a a desco-brir els propis potencials i els propis límits, i una altra de creixement social on ajudar-los adescobrir els altres i que aprenguin a relacionar-se plena i feliçment com a éssers socials.Rosa Cuella

Educar és potenciar i fer conscient la persona, perquè desenvolupi totes les seves capacitatsemocionals, intel·lectuals i socials, per aconseguir viure amb maduresa, fent possible l’equili-bri entre llibertat i adaptació, i entre responsabilitat i felicitat. El més important en la cons-trucció de l’educació són els «fonaments» i per això el primer i més important agent de l’e-ducació és la família.Maria Assumpta Roca

VISITA AL COL·LEGI OCATA

El dia 23 de juny de 2008, d’acord amb la directora del col·legi Ocata, la senyora RosaCuella, em vaig presentar al referit col·legi per parlar del llibre que estava escrivintsobre l’ensenyament al Masnou i en particular de la història de les mítiques «EscuelasNacionales», també popularment denominat el «Comu», ja que al principi va ser Esco-la Comunal, després Escola Nacional, posteriorment el Col·legi Mixt Ocata, i actual-ment el Col·legi Ocata. Tot un reguitzell de noms, que representen una història de mésde 160 anys al Masnou.

Després del que he escrit d’aquest col·legi, conèixer els seus inicis de fa dos segles,saber que el cost de l’actual construcció va ser pagada íntegrament pel poble del Masnoui tota la història que ha viscut i els canvis que ha sofert durant els últims 40 anys, emmereix un gran respecte, admiro la seva enteresa i la seva dignitat. Miro la seva noble faça-na detingudament i és com si tractés de desafiar qualsevol que la vulgui tocar. És magní-fica, solemne, és la façana més bonica de qualsevol dels col·legis del Masnou, i ella ho sap,se’n dóna compte i es posa altiva, orgullosa, presumida, superba i ufanosa.

Avui el pati i totes les instal·lacions estan en silenci, no hi ha alumnes, han començatles vacances d’estiu i arriba l’hora de la tranquil·litat, l’hora del descans. Pujo les escalesdel col·legi, unes escales solemnes per un edifici noble, però potser no són les més ade-quades per a un col·legi. Quan arribo a l’altura dels patis, els ulls se me’n van al pati dela dreta, on abans del 1970 era el pati destinat per a nens. Jo havia vingut a aquest col·legidurant uns quatre anys aproximadament, i aquest pati el coneixia perfectament bé. La

173COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)

palmera que està a un costat del pati i que deu ser centenària, recordo que moltes vega-des ens assentàvem al seu voltant amb el mestre de torn, i parlàvem de coses, concreta-ment no recordo de quines, però sí que havíem tingut xerrades, suposo que interessantsper l’edat i l’època. També recordo que entràvem i sortíem per la porta lateral, ara tanca-da, i que quan sortíem al pati al migdia, havíem de cantar el Cara al sol davant la bande-ra espanyola que posava el mestre a la façana de la part frontal del col·legi.

Arribo a la part de dalt, al replà de l’entrada del col·legi. Encara recordo que quan erapetit hi havia instal·lada la «Falange Española», on feien activitats per als nois que esta-ven afiliats a ells, els que no ho estàvem no hi podíem entrar.

Si bé la façana ja he dit que és molt maca, té la seva categoria, una vegada entresdins la cosa canvia, notes que la seva estructura és antiga, no és la que es fa actualment,es nota el pas dels anys. Algun dia la Generalitat haurà d’afrontar unes obres de reha-bilitació interior, per adaptar el col·legi a les exigències actuals d’espais comuns per amestres i alumnes i espais acceptables per a l’ensenyament de crèdits concrets com potser la música. Tot vindrà. El col·legi Ocata continuarà ferm en el seu lloc, donant elservei pel qual fa més d’un segle va ser construït per l’Ajuntament del Masnou, d’unaforma valenta i decidida.

Vaig entrar i vaig demanar per la directora, la senyora Rosa Cuella, que ja m’estavaesperant juntament amb una mestre que fa molts anys que exerceix en aquest col·legi, lasenyora Ma Dolores Garrido González. Els vaig explicar el contingut del llibre que esticfent i vam recordar diferents etapes del col·legi Ocata i vam mantenir un canvi d’impres-sions. La reunió va ser molt agradable, va valer la pena. Vaig marxar satisfet, content d’ha-ver saludat i parlat amb unes grans professionals de l’ensenyament. Gràcies.

INICIS DE L’ENSENYAMENT AL MASNOU

El dia 16 d’agost de 1825, el Rei Ferran VII emet una real provisió, mitjançant la quales faculta a Sant Pere del Masnou poder establir un batlle i un Ajuntament totalmentindependent de Sant Martí de Teià, per tant, des d’aquest moment el Masnou té catego-ria de poble. Posteriorment i sobre l’any 1850 queda annexada una part d’Alella, quedantel seu terme municipal tal com és ara.

Els principis van ser durs, però pel que fa en matèria educativa es podria dir que hihavia un gran interès de l’Ajuntament de donar formació als seus infants, el que va com-portar que superessin, en aquesta matèria, a altres poblacions que feia molts més anys queestaven establertes. Encara que s’ha de dir que no solament era l’Ajuntament qui teniaaquest interès, sinó també diversos veïns que tenien possibilitats econòmiques i que erenpersones preocupades per la formació dels seus fills, tenint en compte que alguns d’ells,per ser marins, havien d’abandonar la seva família durant llargues temporades en el mar.

LA PRIMERA COMISSIÓ LOCAL D’INSTRUCCIÓ PRIMÀRIA

El dia 15 d’octubre de 1838, segons acta trobada en l’arxiu municipal, es van reunir a lacasa comuna del poble del Masnou els regidors Miguel Rosell, Francisco Marfà i PedroMillet, acompanyats del Síndic Francisco Viladevall, per procedir a l’elecció dels indivi-

174 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)

dus que havien de composar la primera comissió local d’instrucció primària del Masnou,d’acord amb l’article 31.7 de la Llei 21 de juliol de 1838. Aquesta comissió va quedarformada per les següents persones:

- Jaime Maristany, alcalde 2n - president- Francisco Marfà, regidor 4t- Julian Maresma, rector del Masnou- Isidro Maristany Isern, patró i capitalista- Bunaventura Feu, secretari de l’Ajuntament

El dia 20 d’octubre de 1838, es va enviar al Cap Superior Polític de la província còpia del’acta de nomenament d’aquesta comissió.

ESTADÍSTICA DE LES ESCOLES AL MASNOU

El dia 18 de desembre de 1838, l’Ajuntament comunica a la Comissió Principal d’Ins-trucció Pública de la província de Barcelona, el nombre d’escoles existents en aquestmunicipi. Aquest escrit textualment diu:

La Comisión Local de instrucción primaria de este pueblo acompaña a V.S. elestado en el que se demuestra con claridad el número de escuelas de primerasletras que hay en este pueblo, las de niñas y demás establecimientos que hay en elmismo, todo con arreglo al modelo que se sirvió estampar en su circular de 20 deOctubre último insertado en el Boletín Oficial nº 134.

En este pueblo existen cuatro escuelas particulares de 1ª educación y aunqueconcurran a ellas 241 niños, quedan todavía abandonados más de 100 otros, delos que no pueden concurrir por falta de medios con que atender al pago de lasretribuciones mensuales que exigen los maestros. La falta de local hace abstenerpor ahora esta comisión, proponer el establecimiento de una escuela pública enla cual podrían concurrir los niños pobres sin pagar retribución, con la asigna-ción de 4.100 reales vellón que están señalados de los propios para el maestro ylas retribuciones de los pudientes. Esta comisión no lo dejará de la mano hastaque así se haya verificado.

Els quatre col·legis per a nens estaven regentats pels mestres senyors Pedro Miguel Fabre-gà, Martin Rusiñol, Pedro Baltà i Juan Duran Sala. El resultat de relacions donades peraquests mestres dels 241 nens escolaritzats va ser el següent:

Mestre Sap llegir Escriure Comptar Sil·labari Total

M. Rusiñol 16 14 18 16 64J. Duran 13 24 7 22 66P. Baltà 9 20 14 24 67M. Fabregà 16 10 2 16 44

TOTAL 54 68 41 78 241


En aquesta relació hi figura una nota que diu que tots els mestres estan examinats, tresd’ells amb el seu corresponent títol i el quart amb el certificat d’examen. També parla delsllibres que fan servir en la qual figura el títol i l’editor. El que sí queda molt clar és quel’any 1848 no hi ha cap col·legi per a nenes.

INICI DEL PRIMER COL·LEGI COMUNAL PER A NENS

En reunió celebrada per l’Ajuntament el dia 21 d’agost de 1839, l’alcalde senyor PedroAntonio Maristany fa una proposta que en la seva part principal textualment diu:

[...] no habiendo un maestro costeado por los fondos públicos para la enseñanza pri-maria de la juventud de este pueblo, y atendida su necesidad y las consideracionesque se merecen los niños pobres para desterrar la vagancia y cimentar la ilustración;y con presencia de lo dispuesto en la Real Orden de primero de Enero de este año,plan de instrucción primaria y del reglamento provisional de la misma, se tuvieseacuerdo general para deliberar este interesante asunto […] creía oportuno se convo-case a todos los vecinos de la población al objeto de asegurar los fondos necesariospara la planificación y sostenimiento de la escuela que se trate de establecer […]señalando el domingo próximo, día veinte y cinco del actual a les 10 horas de lamañana en una de las salas de la casa rectoral por falta de local común.

A aquesta reunió i segons l’acta que es va escriure, hi van estar presents, a part de l’Ajun-tament, els membres de la comissió local d’instrucció de primària del Masnou i 51 veïnsinteressats en la proposta de l’alcaldia, i alguns portaven poders d’altres persones que esta-ven fora del Masnou. En aquesta reunió es va llegir les disposicions referides a la possibi-litat de creació d’una escola comuna, i el reglament provisional per al seu funcionament.Es va acordar 16 punts, dels quals cal destacar que la plaça de mestre tindria una dotacióde 4.100 reals de velló; l’Ajuntament, la comissió local d’instrucció i altres hauran deassenyalar les retribucions que hauran de pagar els alumnes al mestre per classes i dins lesseves possibilitats; el lloguer i el material de la nova escola es pagarien dels fons comunalsi l’elecció del mestre es faria per oposició pública amb la finalitat de poder elegir la per-sona més indicada pels seus coneixements i la seva vàlua professional; els nens de 5 a 12anys tindrien dret a assistir a l’escola hi hauran de pagar al mestre tres reals de velló els deprimera classe, sis els de segona i nou els de tercera i si algú d’ells fos morós, l’alcalde l’o-bligaria; no obstant això, no es podrà exigir cap quantitat als nens de pares pobres quali-ficats com a tal per l’Ajuntament.

En aquells moments a Espanya la moneda que es feia servir era els reals de velló. No ésfins a l’any 1868 quan queda establerta la pesseta que es converteix en moneda de curs legali que durarà fins a l’any 2002, a partir d’aquesta data la moneda que s’estableix serà l’euro.

També s’estableixen les condicions que haurà de tenir el nou mestre. Quant a lesensenyances s’haurà de complir el que preveu el Reglament Provincial de 1838 que diu« [...] i a més a més s’ensenyarà a sumar, restar, multiplicar i dividir, àlgebra, trencats lite-rals, elevació de potències, extracció d’arrels dels monomis i equacions determinades deprimer grau». Una altra condició és que si la matrícula passa de 100 alumnes, el mestres’haurà de fer càrrec del pagament d’un ajudant.


L’Ajuntament i la Comissió Local demostren en tot moment un interès per aquesttema i procuren establir unes bases per afavorir el funcionament d’aquesta nova esco-la. També es comprometen a facilitar els locals i el material de l’escola i habitació peral mestre. D’aquesta manera es convoquen oposicions a les quals es presenten els se-nyors Benito Gimpera, de Barcelona, i Mariano Forcada, del barri de Gràcia, de Bar-celona també.

En data 9 de desembre de 1939 va ser elegit per unanimitat el mestre senyor Maria-no Forcada per haver demostrat una millor preparació i millor disposició per tractar elsmètodes d’ensenyament.

El dia 30 de novembre de 1839, l’Ajuntament Constitucional del Masnou va acordari contractar amb els senyors Ramon de Bacardí i Mariano Vidal, veïns de Barcelona, sín-dics dels creditors del difunt Agustin Botey, el lloguer de la casa número 13 del carrer delCorreu, excepte la quadre de llevant, per tal que servís per escola de primera ensenyançai habitació per al mestre. El preu del lloguer va ser de 1.600 reals de velló anuals. Aquestcontracte començar a comptar a partir del dia 1 de gener de 1840.

El primer col·legi comunal per a nens que va tenir el Masnou, va començar el primerde gener de l’any 1840.

El nou mestre i el primer que va tenir aquest col·legi, senyor Mariano Forcada, va pre-sentar a l’Ajuntament el dia 20 de març de 1840, la proposta de funcionament d’aquestcol·legi, amb l’ordre següent:

MATIA les 8 EntradaA 1/4 de 9 Lliçons, llista i revistaA les 9 Resolució de problemesA 2/4 de 10 EscripturaA 1/4 d’11 Aritmètica, teòrica i pràcticaA les 11 del migdia Sortida

TARDAA les 2 EntradaA 1/4 de 3 Lliçons, llista i revistaA les 3 LecturaDurant la lectura Aritmètica pràcticaA les 4 Dictar problemesA 1/4 de 5, dill., dimec. i divend. GramàticaA 1/4 de 5, dimarts i dijous UrbanitatA les 5 Sortida

DISSABTESMatí: a les 10 finalitza l’escripturaMatí: geometria i cal·ligrafia fins les 11Tarda: a les 3 religióTarda: a les 4 urbanitat


PREMISGuanya premis:- El que sap bé la lliçó.- El que porta els problemes resolts i nets.- El que fa bona lletra.- El que respon bé quan se li pregunta, ja sigui en urbanitat, gramàtica, etc.- El que llegeix bé.- El que estigui sempre atent.El que sobresurti de cada classe, tindrà una targeta que ho acreditarà.

CÀSTIGSPaga premi:- El que no sap la lliçó.- El que no resol el problema o embruta el quadern.- El que fa mala lletra.- El que llegeix malament.- El que parla sense necessitat.- El que incomoda expressament el seus companys.- El que arriba tard a l’escola, pagant un per cada quart d’hora que passa de l’hora

assenyalada.- Tot el que cometi alguna falta lleu.Les faltes greus, com la no obediència al professor, el faltar a l’escola sense consen-timent dels pares, blasfemar, etc., han de ser castigades amb privació del menjar alque les comet.El que no té premis per redimir les faltes lleus, per cada una estarà un quart d’ho-ra de genolls a terra, quan hagin sortit els altres.Els que no sàpiguen la lliçó, no sortiran fins que la sàpiguen, estudiant-la degenolls a terra, els que no puguin pagar amb un premi.NOTA: els càstigs corporals estan desterrats totalment.Els premis són unes cèdules petites, tres de les quals valen una estampa petita, i sisuna de gran. Les estampes es lliuraran l’últim dissabte de cada mes.

PRESSUPOST MUNICIPAL DE L’ANY 1840

El pressupost municipal de l’any 1840 era de 15.662,31 reals de velló pel que fa alsingressos, quant a les despeses hi havia una previsió de 22.964,28 reals de velló, pertant hi havia un dèficit d’entrada de 7.301,97 reals de velló. En aquest dèficit hi esta-ven les despeses que ocasionaria aquest col·legio nou i que segons van calcular seriende 3.900 reals de velló. En aquesta quantitat hi quedaven incloses el lloguer d’una casaper l’escola, l’habitació del mestre, la compra de mobiliari, llibres, paper i plomes perals nens pobres, etc.

L’any 1840 no hi havia botigues que venguessin taules i cadires fetes per a una esco-la, s’havien de fer. L’Ajuntament decideix fer un concurs entre els fusters del Masnou queguanyà l’industrial Mariano Roca que proposa la construcció de tot l’utillatge de fusteriaper l’escola pública amb les quantitats i els preus següents:


1r. Una taula de 18 pams, a dos pendents amb seient al preu de 175 r.v., per 4 taules= 700 r.v.2n. Una taula de 23 pams, també a dos pendents amb seient a 240 r.v.3r. Per cada banc d’onze pams per asseure els nens petits, 14 r.v. per 5 = 70 r.v.4t. Per una grada de dues escales de 10 pams per a la pissarra, 24 r.v.5è. Per dos taulons amb grada, amb una elevació de 3 pams per col·locar la taula delmestre de 10 pams de llarg per 9 d’ample, 69 r.v. per 2 = 138 r.v.6è. Per cada quadre per escriure els nens, envernissat, 4r.v. per 42 = 168 r.v.7è. Una taula de 7 pams per al mestre envernissada, 80 r.v.

Total 1.420 r.v. Segons la proposta aquest utillatge estaria fet de pi i dissenyat per un bonartista. Aquesta proposta va ser aprovada per unanimitat per l’Ajuntament i la comissiólocal d’instrucció primària el dia 2 de maig de 1840.

ESTADÍSTIQUES

En data 22 de setembre de 1840 l’Ajuntament envia una estadística sobre les escoles a laComissió Provincial d’Instrucció Pública de Barcelona, amb les següents dades:

Nombre d’ànimes 2.875Homes i nens que saben llegir 783Dones i nenes que saben llegir 151Homes i nens que saben escriure 675Dones i nenes que saben escriure 112Nombre d’escoles:- Públiques de nens 1- Particulars de nens 3

Nombre d’alumnes a l’escola i la seva edat:De 3 a 10 anys 211De 10 endavant 90

Dels escrits que es van enviar als tres col·legi privats i d’acord amb la seva resposta esdedueix el següent:

De 3 a 10 anys escola pública 101A les tres escoles privades 110De 10 endavant escola pública 53A les tres escoles privades 37

L’escrit clarifica que no s’anota el nombre d’escoles de nenes perquè no n’hi ha cap que ense-nyi les primeres lletres. L’any 1842 el nombre total d’ànimes augmenta hi arriben a 2.890.

El dia 13 de maig de 1846 s’envia a l’Ajuntament de Mataró, per tal que sigui enviata Barcelona, un formulari en què es manifesta que al Masnou hi ha una escola públicade nens a càrrec del mestre senyor Mariano Forcada, i quatre de particulars de nensregentats pels senyors Pedro Miguel Fabregà, José Rusiñol, Pablo Baltà i Ignaci Taxone-ra, aquest últim estava a Alella però ja era previst que aquest terreny passaria al Masnou.


Pel que fa a les nenes es detalla el nombre de les mestres i la quantitat d’alumnes que assis-teixen al que abans s’anomenava costura o cases d’ensenyança per al «bello sexo». La rela-ció era la següent:

Nombre de nenesJosefa Paradell de Goñes 20 Carmen Jorba Maristany 34Maria Font, vídua d’Aymà 15Rosa Estaper Pagès 15Rosa Vidal Sánchez 10Josefa Curell Bertrán 20Maria Mateo Raméntol 15Rosa Rosés 40Teresa Martí Castanyer 20Maria Alsina 20Manuela Petit 44Rosa Alsina 14Teresa Gorgollo 22

El nombre total de nenes era de 289, però tal com he dit abans l’ensenyança que es dona-va es reduïa al que abans es deia labors pròpies per a noies i per tant no estava equipara-da al que s’ensenyava als nens.

L’any 1847 el mestre senyor Mariano Forcada guanya unes oposicions i se’n va a tre-ballar a Barcelona. El substitueix el senyor Manuel Modorell. Aquest mestre va demos-trar als exàmens de juny de l’any següent la seva vàlua. Un dels examinadors, el catedrà-tic senyor Francisco Presas, va donar testimoni dels avançaments que els alumnes haviendemostrat tenint en compte el poc temps que feia que el senyor Madorell era el director.

INICI DEL PRIMER COL·LEGI COMUNAL PER A NENES

Queda molt clar, pel que fa a l’ensenyament dels nens, que el poble del Masnou ho teniabastant resolt. Quant a les nenes, els pares de família del Masnou eren conscients quehavien d’afrontar la creació d’una escola de nenes conjuntament amb l’Ajuntament, peròtal com estava l’Administració en aquells temps, també tenien clar que havien de ser ellsels que donessin el primer pas. El dia 12 de febrer de 1848, els pares de família interes-sats aproven un Reglament intern de la societat anomenada Circo, que conté 23 articles,destinat al funcionament d’una escola per a nenes o, com posa l’acta «establecimientopara la educación del bello sexo». En el capítol 3r d’aquest Reglament queda clar que elssocis d’aquesta societat s’hauran de fer càrrec del pagament dels empleats d’aquesta esco-la i del seu manteniment, l’Ajuntament es faria càrrec de les nenes pobres.

Per aconseguir posar en marxa aquest col·legi per a nenes, l’Ajuntament es posa encontacte amb l’Associació de la Sagrada Família de Burdeos, branca de la ImmaculadaConcepció, que té un establiment a la ciutat de Mataró, tot demanant la possibilitat quefacilitin quatre religioses per poder crear una escola per a nenes al Masnou

D’aquest primer contacte es redacten unes bases de conveni entre la Rvda. M. Tre-moulet, Superiora General de les Religioses de la Concepció de la Sagrada Família i la


comissió del poble del Masnou. En si, regulava el funcionament d’aquest nou col·legi pera nenes en el Masnou. Constava de 13 articles, encara que quan es va firmar el dia 16 dejuliol de 1848 es va ampliar a 16, i que es podrien resumir amb el següent:

- Les religioses col·locaran les nenes a la classe que creguin més convenient d’acordamb la seva edat, capacitat i d’altres circumstàncies.

- Podran tenir alumnes externes i pensionistes.- Si el nombre d’alumnes és molt elevat s’hauran de posar més mestres.- Les matèries d’ensenyança seran: doctrina cristiana, inici de la religió, moralitat,

civilització, llegir, escriure, aritmètica, gramàtica castellana, història d’Espanya, fermitja i brodats, cosir i planxar i fer flors. També s’ensenyarà francès a les nenes queels seus pares o desitgin.

Una vegada aprovats aquests principis, el dia 10 de març de 1848, l’alcalde del Masnoutramet una carta al Cap Polític de Barcelona, tot explicant que la professió marítima delsseus habitants fa que una gran part del temps els pares estiguin fora de casa i per tant lesatencions domèstiques estaven a càrrec de les mares, que privades de la instrucció corres-ponent, no poden exercir les obligacions que els imposa la societat (?). Que les religiosesde la Immaculada Concepció que tenen un establiment a Mataró, podrien facilitar-nequatre per poder crear un col·legi en el Masnou. El cost que representaria el lloguer d’unacasa i les altres despeses necessàries per a una bona planificació, aniria a càrrec dels refe-rits veïns. Seria gratuït per a les famílies pobres i una moderada retribució per a les per-sones que tinguessin medis econòmics per fer-ho. Per la qual cosa li demana la seva apro-vació i la corresponent autorització.

Tres dies després, o sigui el dia 13 de març de 1848, l’alcalde del Masnou juntamentamb el capella del poble, envien un escrit al bisbe de Barcelona, tot demanant poder obrirun col·legi de nenes al Masnou. Aquest escrit textualment diu:

Los infrascritos como encargados del gobierno civil i eclesiástico de este pueblo,llenos de amargura antes por la falta de un establecimiento que abrazase y desem-peñara cumplidamente la educación moral y social de las niñas que en parte algu-na es tan esencial como en esta población, y que por la escasez de los fondoscomunales se veía privada de un objeto tan importante, tiene ahora la dulce com-placencia de manifestar a V.E.I. que a beneficio del caritativo impulso de unasociedad de honrados vecinos que se comprometen a cubrir todos los gastos, seha logrado plantear un instituto de completa enseñanza de niñas puesto a cargode las religiosas llamadas de la Concepción que existen en Mataró, de donde sedestinarán las necesarias para el colegio de este pueblo. Las notables ventajas queen aquella ciudad han aportado estas distinguidas religiosas, se extenderá conmayor provecho a este vecindario, para la cual se ha pedido autorización al JefeSuperior Político de la provincia que accederá a tan útil y necesaria propuesta; ycomo para ello sea también precisa la autorización de V.E.I., no dudan los infras-critos que atendiendo el objeto indicado, su importancia y necesidad, se dignarádispensarles el permiso que solicitan.

Aquest escrit el van firmar l’alcalde, senyor Pablo Oliver, el rector, senyor Pablo Busca, iun soci representant als pares associats, senyor Salvador Millet.


En data 26 d’abril de 1848, el cap polític de Barcelona envia una carta a l’alcalde del Mas-nou que textualment i transcrit al català diu:

Examinada la vostra petició, amb referència a la creació d’una escola de nenes, ivist que no quedaran gravats els fons municipals amb el seu establiment, ja que laretribució de les mestres es satisfarà per la societat que a tal efecte s’ha creat i ambel producte de petites quantitats que pagaran les nenes que econòmicamentpoden, he resolt, després d’escoltar la comissió provincial d’instrucció primària,aprovar la creació de la referida escola, de la qual s’encarregaran les religioses des-crites en els seu comunicat del dia 10 de març últim.

El dia 19 de juliol de 1848, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit del cap polític de Bar-celona, demanant unes dades relacionades amb la situació educativa de les nenes al Mas-nou. El dia 26 del mateix mes, l’alcalde contesta amb el següent escrit, que traduït al cata-là, textualment diu:

En compliment del que disposava en el seu ofici del dia 19 de l’actual, conseqüental demanat per la comissió provincial d’instrucció primària, referent al fet que esdoni nota detallada comprensiva dels cinc articles que conté el referit ofici, rela-tiu al nombre d’escoles de nenes, nombre de mestres, títol i sou del qual gaudei-xen, dec manifestar-li que en aquesta població no hi ha cap escola de nenes nipública ni privada, [...] però sí que hi ha quinze escoles o cases particulars on s’en-senya com s’ha de fer mitja, brodats, cosir i altres labors, amb una concurrènciatotal aproximada d’unes 300 nenes, sent el sou de les mestres el que mensualmentperceben de cada una de les nenes.

Per la contestació que fa l’alcalde podem saber que no hi havia cap mestra d’aquestesescoles particulars que estigués titulada, i el nombre d’alumnes escolaritzades que teniencada una. Que l’ensenyança que rebien eren labors pròpies del seu sexe, però no mencio-na en cap moment l’escriptura i la lectura.

L’Ajuntament del Masnou emet un comunicat als habitants de la vila sobre l’escolade nenes que quedarà establerta el juliol de 1848. Aquest manifest està redactat amb unto una mica triomfador, però amb una doble finalitat, primer, fer saber la bona nova pera les nenes del Masnou de poder tenir una escola per a elles a càrrec de les religioses dela Sagrada Família de Burdeos, i segon, expressar l’esforç i el suport econòmic d’un grupde veïns que ho han fet possible. A continuació escric textualment el comunicat tal comes va escriure per no perdre l’essència de l’escriptura d’aquell temps, i que diu:

Habitantes de este pueblo: Nuestros fervorosos deseos de ver establecido en vuestrapoblación un magisterio o instituto público que llenará cumplidamente la educaciónde vuestras hijas van a verse cumplidos dentro de breves días; no dudéis que la ilus-tración que éstas recibirán en lo sucesivo será un rocío que fecundizará sus espíritus,y más adelante un bálsamo que se esparcirá en el hogar doméstico para consolar vues-tros corazones, suavizar vuestra fatigas y auxiliaros en vuestra penosa senectud.

Para tan interesante objeto son llamadas las religiosas de la sociedad de laSagrada Familia que fijando su residencia en este pueblo, esparcirán en los cora-


zones de las niñas los cimientos de una religión verdadera, los sólidos principiosde la moral, los elementos más esenciales de ilustración civil y social, el conoci-miento teórico y práctico de las labores propias para formar a la mujer enteramen-te ilustrada y laboriosa, y aquellas nociones que sirven de adorno y recreo para elánimo, pudiendo con esto gloriarse Masnou que siendo un pueblo, cuya forma-ción es de una época reciente, puede equipararse en cuanto a los ramos de ins-trucción, a los de primera categoría.

Pero lo más notable en punto a lo que os anuncio, es que careciendo de fon-dos la municipalidad, todo se ha llevado a cabo por los esfuerzos y sacrificios dela junta que de vuestro seno se ha instalado para ello, mereciendo el celo y des-prendimiento de sus socios la aprobación y elogios de las autoridades civil y ecle-siástica de la provincia. Sin embargo, el Ayuntamiento ha quedado con la protec-ción de un instituto tan benemérito, y para los vecinos que quieran, impulsadosdel amor patrio y del fomento de la instrucción, inscribirse como socios y tomarparte del fomento de la instrucción y tomar parte en las glorias de la expresadajunta; se les avisa que el reglamento y libros de ésta se hallarán de manifiesto enuna pieza de la casa consistorial, separada de la Secretaria, donde podrán enterar-se de todo y matricularse en la sociedad si les acomodare.

Masnou, 30 de julio de 1848.El teniente 2º, regente la alcaldía. Silvestre Sampere.

Encara que una mica tard, hi ha un escrit de data 2 d’agost de 1848 del cap polític deBarcelona, que traduït al català, textualment diu:

La Comissió Provincial d’Instrucció primària em va dir el dia 31 de juliol últim,que aquesta població ha de cobrir una escola de nenes de conformitat amb el queexposa l’article 32 del Real Decret de 23 de setembre últim, i que actualment noté. És per això que l’haurà d’establir i enviar a la comissió provincial l’oportú anun-ci per trobar mestres que se n’encarreguin. El sou que ha assignat a la mestra és unatercera part menys del que li correspon a un mestre per raó del veïnat, segons estàestablert en l’article 6è del referit Real Decret. Aquest sou haurà de figurar en elpressupost municipal, proposant al mateix temps arbitris per cobrir-ho.

El primer col·legi comunal per a nenes que va tenir el Masnou va començar el primerde setembre de 1848

El bisbe de Barcelona, d’acord amb l’escrit que li va enviar l’Ajuntament el dia 13 demarç de 1848 demanant-li autorització per poder obrir una escola per a nenes al Mas-nou, respon que abans de donar la seva aprovació a aquesta escola, vol conèixer els esta-tuts pels quals s’ha de regir. El dia 24 d’octubre de 1848 l’alcalde li envia els estatuts,tenint en compte que l’escola portava funcionant feia dos mesos. El text de l’escrit, trans-crit al català, textualment diu:

Ha quedat constituïda la societat de veïns d’aquesta població per al foment de l’e-ducació religiosa i civil de les nenes del Masnou, i formalitzats els estatuts el dia10 d’agost últim, he disposat en conseqüència del que em demana, li siguin


acompanyats en aquest escrit pel seu coneixement i aprovació. Em complaumanifestar-li que ja fa dos mesos que ha començat l’escola de nenes a càrrec de lessenyores de la Concepció, assistint-hi vuitanta nenes [...] amb particular satisfac-ció de tot el veïnat.

La comissió provincial d’instrucció primària de Barcelona, va comunicar a l’Ajuntamentdel Masnou el resultat positiu dels exercicis realitzats en les oposicions per la superio-ra del col·legi de nenes del Masnou, senyora Dorotea Catalina Rodríguez, aspirant almagisteri públic de la vila. D’acord amb el Real Decret de 23 de setembre de 1847, arti-cle 25, l’Ajuntament ha de procedir al seu nomenament. El dia 30 de novembre de 1849en presència de la interessada i membres de la corporació municipal es va prendre elsegüent acord que, transcrit al català, textualment diu:

En el poble del Masnou, a trenta de novembre de mil vuit-cents quaranta-nou, convocat l’Ajuntament per disposició del seu alcalde-president, senyorGabriel Pagès, que fa lectura de l’ofici del senyor president de la comissiód’instrucció primària d’aquesta província, de vint-i-sis de l’actual, en el qualpreveu que el tribunal de censura ha aprovat per unanimitat els exercicis lite-raris redactats davant el tribunal per la senyora Dorotea Catalina Rodríguez,i havent manifestat el seu desig d’obtenir el magisteri de nenes del Masnou,per a la qual s’ha presentat, es procedeix per l’Ajuntament al que prescriu l’ar-ticle vint-i-cinc del Real Decret de 23 de setembre de 1847. En conseqüèn-cia, per tal de deixar complimentada aquesta disposició, s’ordena que s’avisi ala senyora Dorotea C. Rodríguez, superiora del col·legi d’instrucció de nenesd’aquesta localitat, perquè es presenti per la seva complimentació. En presèn-cia de la persona indicada i reunit que està l’Ajuntament, es llegeix el previn-gut en el tribunal de censura d’instrucció provincial, i se li ha donat posses-sió del magisteri d’instrucció primària de nenes d’aquesta localitat, amb ladotació assenyalada en el reglament general d’escoles públiques de primerainstrucció, quedant subjecta a les prevencions d’aquest pel que respecte a laseva classe. Finalitzat l’acte firma el senyor alcalde i regidors amb la interessa-da, en la data al principi indicada. Certifico i mano que s’escrigui l’actecorresponent i que una còpia sigui enviada a la comissió provincial d’instruc-ció primària i a la mestra si ho demanés.

Firmes: Gabriel Pagès, alcalde; Pablo Oliber, tinent 1r; José Alivé, regidor; JaimeMaristany, síndic; Jacinto Hombravella, regidor; Juan Mirambell, regidor; Pedro Juste,regidor; Dorotea C. Rodríguez i Labarthe, mestre i Buenaventura Feu, secretari.

Hi ha un acord entre l’Ajuntament i la Junta Local d’Instrucció, de data 16 de maigde 1850, sobre el que han de pagar les nenes que vagin a aquest col·legi comunal. S’acor-da que hi hauran tres classes: la primera pagarà 3 rals de velló, la segona 5 rals i la terce-ra 7. A continuació es clarifica en una relació que servirà de model per classificar que hau-ran de pagar a cada classe.

Els de primera classe seran els que tinguin casa pròpia amb indústria i es mantinguincom a marins terrestres o maestrat.


Els de segona seran els que tinguin una casa de propietat i siguin patrons d’un vaixell detràfic terrestre. Casa amb vinya i la seva indústria. Menestral. Casa i botiga amb la sevaindústria.

Els de tercera classe serien els caps i pilots amb casa pròpia i altres que comprenen laseva professió o negoci terrestre. Propietari de cases i terrenys amb altres objectes que afa-voreixin la seva postura de menestrals. Ser propietaris de botigues amb la seva indústria id’altres objectes que afavoreixin el seu negoci.

Existeix una estadística de data 10 de febrer de 1851, que l’Ajuntament del Masnouenvia al de Mataró com a cap de partit, on s’especifica que al Masnou hi ha cinc escolesde nens amb cinc mestres i que hi assisteixen un total de 280 alumnes i dues escoles denenes amb dos mestres a les quals assisteixen 200 alumnes. Quan es refereix a les cinc esco-les de nens es refereix a una de pública i a quatre particulars. Quant a les dues escoles denenes, hi havia l’escola comuna que tenia com a mestra a Dorotea C. Rodríguez, però comque cada mestre només podia tenir 100 alumnes, de ben segur que hi havia una altra mes-tra que segurament devia ser la Dolores Colomer que després la va substituir, i deviencomptar que hi havia dues escoles per a nenes, quan realment solament n’hi havia una.

En aquesta mateixa estadística es parla dels habitants, o ànimes com deien aleshores,que hi havia al Masnou, eren 3.481. D’aquestes ànimes hi havia 240 nens fins 7 anys i176 de 7 a 12 anys. De nenes n’hi havia 239 fins a 7 anys i 170 de 7 a 12 anys.

Per aquesta raó, si a les escoles de nens hi assistien 280 alumnes i a la de les nenes 200,sense comptar amb les alumnes que anaven a les escoles privades de costura, es pot dirque la població en edat escolar estava pràcticament escolaritzada. Aquesta és una altramostra que el poble del Masnou sempre ha estat molt sensible en qüestions d’ensenya-ment, ho ha demostrat sempre. En aquest cas per ser una població de recent creació vaprendre l’interès que es mereixia en l’educació dels seus infants i en la mesura de les sevespossibilitats, i més si es té en compte la problemàtica educativa que vivia Espanya: fins al’any 1857 no va sortir publicada la primera llei d’instrucció pública.

El dia 18 de desembre de 1851 la mestre Dorotea C. Rodríguez va renunciar a la sevaplaça, segons va dir, por motius familiars havia d’anar a viure a Barcelona, però semblaser que la realitat és que entre les religioses de la comunitat de Mataró de la Sagrada Famí-lia de Burdeos s’havia produït una escissió i la major part d’elles es van separar de la con-gregació d’origen. Per descomptat que tot aquest enrenou va influir en la comunitat quetenien al Masnou i encara que van aguantar el que van poder per tal que no deixés defuncionar l’escola, van anar marxant i sembla ser que l’única que es va quedar va ser SorDolores Colomer.

Provisionalment, en data 30 de desembre de 1851, es va nomenar Dolores Colomercom mestre de l’escola de nenes del Masnou. Per tant, l’alcalde va enviar un escrit a laComissió Provincial d’Instrucció Primària de Barcelona que, traduït al català, textual-ment diu:

Us anuncio que la mestra Dorotea C. Rodríguez ha renunciat com a mestra del’escola pública de nenes, sostinguda per fons d’aquest comú, i per tant resultauna vacant, que tinc l’honor d’incloure una còpia de la disposició que va prendreel meu antecessor, admetent la dimissió de la referida escola i nomenant interina-ment mestre d’aquesta a la senyora Dolores Colomer, que ho és d’instrucció pri-mària elemental, per tal que aquesta comissió provincial es digni disposar la publi-


cació de la vacant. El sou que té assignat aquesta escola és de 2.000 rals de velló,casa i local per a l’ensenyança i el dret de percebre 4 rals mensuals els de primera,5 rals als de segona i 7 rals als de tercera que assisteixin a l’escola i que no siguinpobres de solemnitat. En compliment del que disposa la Real Ordre de 28 defebrer de 1846, ho elevo al superior coneixement de V.E. pel seu coneixement iefectes oportuns.El Masnou 7 de gener de 1852.L’alcalde constitucional, Gerardo Maristany.

El tribunal d’oposicions de Barcelona va enviar a l’Ajuntament del Masnou el dia 16 d’a-gost de 1852, una terna d’opositores que van adquirir un dret al magisteri d’aquestapoblació, perquè fos escollida per part de l’Ajuntament, fent ús així de les seves atribu-cions que es determinaven a l’article 25 del Real Decret de 23 de setembre de 1847, iprocedís al nomenament de la mestra per a l’escola del Masnou. L’Ajuntament del Mas-nou, el dia 22 d’agost de 1852, va nomenar a Dolores Colomer mestra titular de l’esco-la de nenes, amb un sou de dos mil rals de velló i uns sis-centes més que es van calcularde les retribucions de les nenes no pobres.

Per aquestes mateixes dates l’escola comunal de nenes del Masnou va canviar de res-ponsable, ja no era la Sagrada Família de Burdeos, sinó que era la congregació de Fillesde Maria Escolàpies. La Dolores Colomer ja s’havia canviat a les Escolàpies i va estaracompanyada d’altres monges de la mateixa congregació.

El dia 28 d’agost de 1852 hi ha un informe de l’alcalde del Masnou que envia a l’A-juntament de Mataró, on figuren els mestres públics que hi ha al Masnou i en el qualfigura el recent nomenament de Dolores Colomer. Ella va ser l’única mestra públicadel Masnou fins a l’any 1889. La va substituir com a titular la mestra del Masnou, RosaSensat.

A partir d’aquí totes les mestres que hi va haver a l’escola comuna de nenes ja novan ser monges, sinó seglars que van seguir els estudis de magisteri per ser mestres, ique per les dones que volien estudiar una carrera es pot dir que era de les poques quepodien fer. En finalitzar el curs 1891-92, la Rosa Sensat s’acomiada com a mestra delMasnou per haver guanyat les oposicions amb el número 1, i se’n va anar destinada ala ciutat de Girona.

CONCESSIÓ DEL TÍTOL DE VILA DEL MASNOU

Per totes aquestes activitats relacionades amb l’ensenyament, d’altres que es van portara terme des de l’Ajuntament i les organitzades per estaments particulars, el Masnous’estava desenvolupant amb força, tant és així que el Rei Alfons XII va concedir a lapoblació del Masnou el títol de Vila del Masnou. En sessió celebrada el dia 11 de junyde 1876, essent alcalde el senyor Joan Alsina Sensat, van aprovar el següent acord quetextualment diu:

Seguidamente i por orden del Sr. Alcalde, leyese por el secretario el oficio que sehabía recibido del Ministerio de Gobernación por conducto del Excmo. Sr.Gobernador Civil de la provincia, en el que S. M. el Rey se había dignado aten-


dida la importancia y desarrollo de esta población, concederle el título de Villa.Después de su lectura el Sr. Alcalde manifiesta que aunque a algunos espíritus

superficiales les podría parecer concesión inútil y de ningún valor lo que S. M. elRey había dignado conceder a este pueblo, para él y para todos los que de mas-nouenses se aprecian significase mucho lo que Masnou acababa de recibir; pues amás de la importancia que ante el Gobierno le alaba, la adquiera no menos antetodos los pueblos cesando la anomalía de que una población que tiene Aduana,Escuela de Náutica, Ayudantía de Marina, Estación telegráfica y la que más valíacuenta tener muchos hijos dedicados al comercio marítimo llevase el más modes-to título de pueblo.

És de suposar, o almenys m’agradaria pensar, que la creació d’un col·legi comunal per anens i després de nenes, també devia influir en aquesta distinció, encara que en aquellstemps no estic segur que es considerés el més important.

PREMIS CASAMENT DEL REI ALFONS XII

A l’arxiu municipal he trobat una relació d’alumnes de les escoles públiques del Masnoumatriculats el dia 20 de març de 1878, que aspiraven ser agraciats amb els premis queconcedia el Govern amb motiu del casament de S.M. el Rei Alfons XII.

Després d’un examen, els nens seleccionats van ser:Angel Pomar TruchAntonio Moca GurguíSalvador Homs RosésEduardo Pagès Bertran

Les nenes seleccionades van ser:Dolores Solé LlantaMaria Bellagarda JaquesMaria Riera ForgasDolores Rossell BorellIrene Vilá BoteyFrancisca Maristany Binsoley

ABANS DE LA CONSTRUCCIÓ DEL COL·LEGI

El dia 7 d’abril de 1889, l’Ajuntament del Masnou va llogar una casa situada al carrer deRastillo (avui Jaume I), núm. 11, propietat dels germans Francisco i Juana Civil Baroy,amb la finalitat d’instal·lar les escoles públiques de nens i de nenes del Masnou que finsa aquells moments estaven instal·lades en el mateix edifici de l’Ajuntament. Aquest con-tracte va tenir una durada de cinc anys prorrogant-se d’acord per ambdues parts.

El gener de 1896, es va firmar un nou contracte d’arrendament de l’expressada fincai per la mateixa finalitat, d’una durada de dos anys i per una quantitat de 575 pessetes


anuals. Igual que l’altre, es va prorrogar per ambdues parts, fins al mes de desembre del’any 1900.

El gener de 1901, es torna a firmar un nou contracte de la mateixa finca i per lamateixa finalitat, amb els germans Civil, aquesta vegada la duració del contracte és finsal dia 1 de gener de 1904, preveient, suposo, que ja estaria construït el nou edifici. Elpreu del lloguer va ser el mateix, 575 pessetes anuals. Al final del contracte consta queaquest es va allargar fins al mes d’agost de 1905. El curs escolar 1905-06 començariaen el nou edifici.

EXPEDIENT DE CONSTRUCCIÓ D’UN EDIFICI PER ESCOLES PÚBLIQUESMUNICIPALS

En sessió celebrada per la corporació municipal el dia 20 de gener de 1902, hi figuravauna proposta de l’alcalde, senyor José Martí Casals, amb referència a la construcció d’uncol·legi municipal, que crec val la pena reproduir per ser tota una declaració de inten-cions molt clares, de la necessitat que tenia el Masnou de comptar amb un nou col·legi.No l’he volgut traduït al català perquè hagués perdut l’essència dels escrits de principi delsegle passat, i diu:

Señores Concejales, uno de los asuntos que a los Municipios deben interesar más,teniendo en cuenta que el progreso es ley de la vida; y uno de los deberes mássagrados que nos están conferidos, son los de los de la instrucción de la niñez entodas sus fases. De ahí que los Gobiernos hayan en distintas épocas excitadoel celo de los Ayuntamiento interesándoles para que a toda costa procuren teneredificios exprofesos destinados para la instrucción primaria y que respondan alas necesidades propias a su especial objeto, aun cuando ello cueste toda suertede sacrificios; sacrificios compensados con la satisfacción de ver que el fomento dela enseñanza produce en su día los frutos naturales de la educación completade la infancia, que es la primera condición que inicia el rumbo que el hombredeba seguir para el cumplimiento de sus aspiraciones.

Ruego me dispenséis este pequeño exordio, que no tiene otro fin que el de jus-tificar los deseos que me animan al ocuparme del asunto que me obliga a llamarseriamente vuestra atención e interesar vuestro sano criterio, y voy recto a expo-neros mis propósitos.

A pesar de ser mucho y evidenciado recientemente, el interés demostrado pornuestros dignos antecesores que componían el Municipio al que acabamos de sus-tituir, el cual no vaciló en hacer sacrificios empleando cantidades de importanciapara poner en condiciones aceptables el edificio particular en donde se hallanestablecidas nuestras Escuelas públicas municipales, es notorio que carece deaquellas circunstancias de capacidad, higiene y conveniencia que son precisos enprovecho de la salud de las niñez e indispensables para un establecimiento quealberga muchas horas al día a nuestros hijos.

Con poca ventilación, excesiva humedad e incomoda i escasa luz; sin patiosdonde las horas de esparcimiento se hagan si no placenteras para nuestros peque-ños por lo menos pasaderas; el edificio aprovechado para Escuela de niños y de


niñas, a pesar de ser el único que por espacio de una serie de años ha podido obte-nerse en arriendo para ello, no cumple, bien lo sabéis, el objeto, y carece de con-diciones para lo que está destinado.

Nunca y por mucho que se modifique, puede servir una casa de familia, paraun establecimiento que ha de reunir circunstancias especiales que hasta recomien-da y exigen la legislación vigente del ramo.

No extrañe, pues, la Corporación municipal a quien brevemente, persiga elideal, como tengo seguridad que será el vuestro, de construir un edificio paraEscuelas de niños y niñas y habitaciones de los señores maestros; sin que me arre-dren el cúmulo de obstáculos que habrán de vencerse, ni las dificultades que elestado económico de este Municipio opondrán a este propósito.

Existe, sin embargo, un recurso en que fundar parte de la esperanza para llegar ala cima del proyecto; y a este recurso hay que apelar acudiendo el Ayuntamiento alExcmo. Sr. Ministro de la Gobernación, en demanda de una subvención al Tesoroque alcance, por lo menos, el cincuenta por ciento del coste a que pueda ascender laconstrucción de un edificio para Escuelas públicas de esta villa; comprometiéndoseel Municipio a pagar el complemento de su total coste en la forma que establecen lasdisposiciones vigentes, o instruyéndose para ello el oportuno expediente; pues si bienno se nos oculta que se trata de un gasto importante, se está en el deber de arrastrar-lo para una obra tan necesaria, provechosa y que tengo el convencimiento pleno deque será además grato al vecindario, cuyos intereses públicos administramos.

No dudo, pues, Sres. Concejales, que penetrados todos vosotros, como yo lo estoy,de que lo que he venido exponiendo es merecedor de vuestro especial interés y con-fiando en vuestra aceptación, me permito por tanto proponer, como propongo a esteAyuntamiento se sirva designar hoy mismo una comisión de su seno para que conmayor detenimiento y sin duda con completo acierto, examine los datos necesarios;aduzca toda clase de antecedentes y practique un verdadero estudio del asunto y delas probabilidades de su ejecución; emitiendo luego un extenso y razonado informepara que pueda ser estudiado y discutido por la Corporación municipal y ésta acuer-de, en definitiva, lo que juzgue más oportuno, provechoso y prudente.

Masnou, 22 de enero de 1902.

En aquest ple es va acordar: 1r, acceptar la proposta; 2n, instruir el corresponent expe-dient per demanar una subvenció del 50% del cost de l’obra al ministre de Governació i3r, designar una comissió especial que va estar composta de la següent manera:

Alcalde José MartíTinent d’alcalde Buenaventura FerrerTinent d’alcalde Victoriano PagèsRegidor Arturo Roig

En sessió celebrada per l’Ajuntament el dia 9 d’abril de 1902, aquesta comissió especialva emetre el següent informe, que transcrit literalment diu:

La infrascrita Comisión cumpliendo el encargo que le confirió el Ayuntamientoen acuerdo tomado en sesión del veinte y dos de enero próximo pasado, emite elinforme siguiente:


Que conforme es público y notorio el actual edificio de propiedad particular,situado en la calle Rastillo que viene sirviendo para escuelas públicas de niños yde niñas no reúne condiciones reglamentarias para tal servicio ni es posible quellegue a alcanzarlas, aun cuando son bastantes las reformas que en el se han prac-ticado y no pocas las sumas empleadas por este Ayuntamiento a fin de ponerlo encondiciones siquiera aceptables para el objeto que se destina.

Que siendo el edificio, como ya se ha dicho, de propiedad particular, debióutilizarse tan solo interinamente y a falta de otro; observándose que se ha tenidonecesidad de construir piezas o salones, acudiendo al recurso de derribar tabiquesy paredes; a pesar de lo cual, los locales forman un conjunto desigual y faltos delas reglas más indispensables de policía y de higiene, de que tienen que estar dota-dos los edificios de esta naturaleza.

Así el local de los trabajos destinado a escuela de niños, como el primer piso ala de niñas, carecen de suficiente capacidad atendido el número de niños y deniñas que ordinariamente concurren a las escuelas. La situación topográfica deledificio; la insuficiente altura de los techos; la falta de ventilación, y la humedadque se nota, particularmente en el piso bajo; la inconveniente entrada en la deniñas, que tiene que verificarse por una puerta excusada que da acceso a un terra-do por el que se pasa a las salas de la escuela, debiendo atravesar las habitacionesparticulares del domicilio de la maestra; son grandes inconvenientes que nuncapodrían evitarse utilizando un edificio que, aunque único fuera construido exclu-sivamente para vivienda de una familia.

A pesar de las poco envidiables circunstancias apuntadas del edificio emplea-do para Escuelas públicas y careciendo de otro mejor la población, impone alAyuntamiento los crecidos gastos por alquileres de quinientas setenta y cincopesetas para habitación del señor Maestro, que no tiene cabida en el edificio, conel grave inconveniente también de que en cualquier momento puede el propieta-rio desahuciar al Municipio, porque así le convenga o por venta de su propiedad.

Este caso daría por resultado que las sumas invertidas en un período de algu-nos años para mejorar los locales vendrían a constituir nuevos gravámenes y gas-tos para devolverles su primitivo estado, conforme a las reglas del contrato dealquiler.

Hay que tener en cuenta, además, que este Ayuntamiento recibió hace años laorden de la Excma. Junta Provincial de Instrucción para habilitar otro local paraEscuelas puesto que el edificio en que se hallan únicamente se admitió por aque-lla superioridad con el carácter de interinamente, dado que los arquitectos quepor comisión de esta lo examinaron en su día, informaron que tenía defectosnotorios que solo circunstancias de momento podían hacer transigibles.

De todo lo expuesto se infiere perfectamente probada la necesidad de construirun edificio Escuelas propio del Municipio y dotado de todas aquellas condicionesindispensables para ello; lo cual, sobre redundar en beneficio de la enseñanza y sien provecho de la salud de los discípulos concurrentes a las escuelas proporciona-ría un ahorro de gasto de alquileres, como ya se ha dicho, de setecientas pesetasal año que, economizadas, vendrían día por día a compensar el importante gastoque ocasionaría la nueva construcción.

En cuanto a la utilidad y ventajas que significan la realización del proyecto de


construcción de un edificio Escuela propia del Municipio, no es preciso indicar-las más extensamente pues están en la conciencia de todos y por lo mismo elAyuntamiento, encargado del progreso y de la conveniencia del vecindario queadministra, corresponde adoptar los acuerdos acerca de esta digna misión que leestá confiada.

La Comisión que informa entiende además de interés, hacer constar, que sibien en un principio se abrigó el propósito de acudir al Estado en demanda desubvención para la construcción de un edificio para Escuelas públicas de esta villa;del estudio hecho del asunto y de los datos adquiridos, ha obtenido el convenci-miento de cuan tardías y en extremo difíciles son tales concesiones, por lo queopina más acertado no intentar este recurso.

Cumplido el encargo conferido a esta Comisión de informar sobre los extre-mos que lo ha hecho, estima oportuno, además, hacerlo más extensamente tra-tando de ciertos particulares conducentes a la realización de las laudables aspira-ciones de este Cabildo.

Para colegir el total coste del edificio Escuelas que se proyecta, ha adquiridoesta Comisión informes referentes al importe de otros edificios análogos levanta-dos en algunos de los pueblos vecinos y el parecer de persones facultativas a lasque se han consultado; resultando, de los datos obtenidos, que una construccióncomo la que se intenta y que llene todas las necesidades del servicio, significaríaun gasto no menor de veinte y dos a veinte y cinco mil pesetas; y si bien este capi-tal no deja de ser abrumador para el Municipio, debe tenerse en cuenta que deningún otro modo más útil podría empeñarse la Corporación en sacrificio mate-rial de tal importancia.

En su virtud, la Comisión infrascrita, no obviando la norma que le trazó elmás esmerado celo en el fiel desempeño de su cometido, formula las siguientesconclusiones:

Primera. Que es indudable la necesidad que existe de construir un modernoedificio para Escuelas públicas municipales de niños y de niñas, ya que la casahabitada actualmente y con el carácter interino, no reúne ninguno de los requi-sitos esenciales que establecen las leyes y reglamentos vigentes del ramo; adole-ciendo de defectos que son considerados imposibles de subsanar hace algunosaños, según disposiciones y órdenes de la Excma. Junta Provincial de Instruc-ción Pública.

Segunda. Que celosa esta Comisión de anticipar todo lo posible los trabajosinherentes a este asunto tan interesante se le ha encomendado al señor Arquitec-to de este Municipio, se sirviera extender unos planos del proyecto de edificioEscuelas, que reuniera cuantas condiciones exijan las disposiciones vigentes.

Tercera. Que en cuanto a los medios de que pueda hacer uso el Ayuntamien-to para costear la edificación del precitado edificio, incumbe a la Corporaciónestudiarlos y acordarlos; utilizando aquellos que estime más convenientes y másperfectamente adoptados a los principios de economía y legalidad administrativamunicipal.

Las precedentes conclusiones, formuladas de unánime conformidad, son efec-to de un riguroso examen por parte de la Comisión infrascrita, que tiene el honorde someterlas a la deliberación del Ayuntamiento; y a pesar de que considera ocio-


so todo encarecimiento que pudiera servir de estímulo, no obstante se atreve aello, quizás movida por la pasión del celo que desde luego conoce se halla poseí-da; significando al efecto no se abandone una idea tan provechosa y de tan vitalinterés para la enseñanza de la juventud; teniendo la seguridad de que de realizar-se la construcción del edificio Escuelas, merecerá el aplauso del vecindario; dejan-do memoria imperecedera de su paso por esta Administración municipal, porhaber rendido honor a las arraigadas convicciones que siente por su amor a la edu-cación y a la instrucción.

Masnou, 3 de Marzo de 1902.Firmas

Aquest informe es va aprovar per unanimitat i es van prendre els següents acords que ensíntesi i traduïts al català diuen:

1r. Que es construeixi un nou edifici públic destinat a escoles municipals perambdós sexes.

2n. Que en no tenir aquest municipi edifici de la seva propietat per poder-loreedificar o adaptar per ser destinat a una escola municipal, en no tenir, tampoc,terreny propi on poder-lo edificar, s’accepta el terreny ofert per aquesta finalitatdel senyor Miquel Amat Lluch, que llinda amb el carrer la Gaditana i amb la novavia que consta en l’expedient tramitat per l’Ajuntament, i que forma part dela urbanització de la finca rústega denominada «La Mesquita», carrer que serà lacontinuació del «Lavadero», el que comportarà que s’obrin nous carrers i facilita-rà la construcció de les noves escoles al costat de l’església parroquial

3r. En no tenir béns propis ni edificis per poder vendre, i tenint en compte quepel càlcul efectuat el cost total de la construcció pot ser d’unes vint-i-cinc mil pes-setes, s’acorda consignar en el pressupost del proper any, una quantitat pruden-cial per poder començar les obres de construcció, consignant en els successiuspressupostos fins completar el pagament total. S’accepten els plànols i pressupos-tos formulats per l’arquitecte municipal per encàrrec d’aquesta comissió especialque seran presentats a la Junta Municipal pel seu examen i acord definitiu i tra-mitar tot l’expedient a la superioritat pels efectes oportuns.

S’acorda també, no demanar subvenció al Tresor públic per la construcció deles Escoles públiques; no obstant això, queda oberta la possibilitat per si algunpatrici de la població està interessat en avançar capital en concepte de préstecsvoluntaris sense obligacions ni hipoteques.

Queda clar que no es demanarà subvenció a l’Estat per construir aquest col·legi, possi-blement es va fer algun tempteig i l’alcalde devia veure que era del tot impossible poder-ho aconseguir, hem de pensar que en aquella època era molt complicat políticament. Elsgoverns es succeïen cada pocs mesos i és de suposar que econòmicament no era unmoment bo.

L’avantprojecte del nou col·legi es va encarregar al que era l’arquitecte municipal, se-nyor Gaietà Buígas, però segons va explicar posteriorment el senyor alcalde, el senyorBuígas es va deixar portar per un entusiasme impossible de realitzar pel pocs mitjans eco-nòmics que disposava el municipi, interpretant equivocadament l’encàrrec projectant un


edifici de condicions monumentals que solament es podien realitzar invertint en la cons-trucció cent setanta-cinc mil pessetes, en comptes de les vint-i-cinc mil previstes en unprincipi. Aquesta discrepància va comportar que l’Ajuntament prescindís dels seus ser-veis, passant a ocupar el càrrec d’arquitecte municipal el senyor Bonaventura Bassegoda.

No es torna a parlar d’aquest tema fins a la sessió extraordinària celebrada el dia 21 degener de 1903, per la qual l’alcalde presenta l’últim croquis que haurà de servir per a l’a-vantprojecte de l’edifici destinat a escoles municipals. Aquest croquis el presenta l’arqui-tecte municipal Sr. Bassegoda, però amb un pressupost diferent al del principi. El noupressupost ja parla de quaranta a cinquanta mil pessetes pel total de les obres, per tants’haurà de pensar en augmentar el crèdit que s’haurà de demanar per poder cobrir la tota-litat de les despeses. En aquesta sessió es parla que per enguany hi ha pressupostades qua-tre mil pessetes que serviran per començar les obres del col·legi municipal. El dia 27 demarç de 1903 es reuneix la Junta Municipal d’Instrucció Pública del Masnou i els donencompte dels acords aprovats per l’Ajuntament als quals hi donen conformitat.

En data 19 d’octubre de 1903, es tornar a reunir la Junta Municipal convocada perl’alcalde i s’acorda acceptar el projecte i els plànols per la construcció d’un edifici desti-nat a una escola municipal, presentat per l’arquitecte municipal, senyor BonaventuraBassegoda, d’acord amb el croquis presentat. S’accepta també el nou pressupost queascendeix a un total de 70.668’78 pessetes, desglossat de la següent manera:

Import (ptes)Despeses paleta 35.984,79 Cadiratge 770,40Pedra artificial 580,00 Fusteria 11.339,00Ferreria i manyeria 4.263,66 Pintura 1.400,00Lampisteria 1.000,00Vidrieria 1.496,00Poms i metalls 300,00

Pressupost calculat 57.133,853% d’imprevistos 1.714,005% de direcció 2.856,676% d’interès de capital 3.428,00

Pressupost contracta 65.132,52Honoraris facultatius pelprojecte i direcció d’obres 5.536,26

Pressupost total 70.668,78

Data, 30 de setembre de 1903.

En aquesta mateixa reunió es va aprovar també que l’adjudicació d’aquestes obres es fariaper subhasta pública i que el crèdit a demanar per l’Ajuntament seria el del total del pres-


supost, emetent-se vint-i-vuit obligacions amortitzables a dos mil cinc-centes pessetescada una i que tindria un quatre per cent d’interès anual. També es concreta que l’Ajun-tament del Masnou haurà de consignar anualment en el seu pressupost els interessoscorresponents a cada any i el reembossament de les obligacions amortitzables. Finalments’acorda que l’esmentat edifici quedarà emplaçat en els terrenys cedits pel seu propietariMiguel Amat i Lluch, per reunir les perfectes condicions higièniques, excel·lent orienta-ció i per estar en un lloc cèntric de la vila.

Dins del projecte presentat pel senyor Bassegoda, hi figura la memòria descriptiva i enl’apartat que diu «consideraciones generales», vull copiar literalment alguns paràgrafs per-què crec que ajudaran a entendre la paraula higiene, que surt moltes vegades en aquestexpedient i ens situarà en la forma de pensar i actuar de principis del segle passat:

A primera vista podrá parecer que el problema no entraña en si grandes dificul-tades, y no obstante si se ahonda en el estudio crítico del fin social que debe lle-nar el edificio, se echa de ver enseguida que ofrece una trascendencia suma a todapersona dotada de espíritu cultivado. Basta, de momento, considerar que la escue-la debe ser en cierto modo la prolongación, si se nos permite la frase, del hogar,y que en su recinto deben los niños y aun los adultos permanecer diariamente decuatro a seis horas y tal vez más y por lo tanto si el ambiente en que ven transcu-rrir parte de su existencia, no corresponde a todas las condiciones de higiene, decomodidad deseadas o exigidas por la pedagogía, podremos tal vez vanagloriarnosde tener mañana ciudadanos instruidos pero que no dejaran de ser hombres débi-les y enfermos que jamás podrán llevar a la patria el tributo de su pujanza física,ni al incesante progreso social, todo el caudal de energías que de la humanidadespera.

Hállase actualmente fuera de duda que muchas de las enfermedades que afli-gen al género humano y minan la salud del individuo hasta hacerle la existenciadesgraciada y aborrecida, se contrae en la escuela en la edad pueril durante laépoca del desarrollo y crecimiento del cuerpo.

Tales enfermedades, entre las que naturalmente omitimos las contagiosas, pue-den depender de una infinidad de circunstancias de la localidad en que se erige eledificio-escuela, de la orientación del mismo, de las dimensiones, de la capacidaden general, de la iluminación de las clases, de la forma de los bancos, de la insta-lación.

Alemania, Austria y Suiza son los países de Europa que primeramente se hanpreocupado de las cuestiones escolares y las han estudiado con seriedad, de estohace ya muchos años, pues hay que remontarse a los de 36 y 37 del siglo pasadoy no obstante las escuelas de los referidos países se citan aun hoy día como mode-lo en su género.

También Norte-América, Inglaterra, Suecia y Noruega hicieron últimamentegrandes progresos en todo lo que a ellos se refiere y también se han construido enFrancia y en Italia y todavía se van construyendo en estos últimos tiempos, de unamanera incesante, edificios que responden a todas las exigencias prescritas por lostécnicos, los higienistas y los pedagogos.

El primer impulso en el estudio de las reglas o prevenciones higiénicas quedebían adoptarse en las escuelas, vino de Prusia en 1836, debiéndose a un artícu-


lo del Doctor Lorinser, titulado «La higiene en las escuelas», y aun que son afir-maciones, fueron combatidas por algunos médicos o higienistas, sirvieron, noobstante, para llamar la atención sobre el argumento, que fue examinado en Ale-mania toda, en Suiza, Estados-Unidos y Suecia.

Desde 1.852 a 1.860, todos los periódicos se ocuparon de tan vital cuestiónque recibió con tales polémicas un gran impulso hasta que las naciones másimportantes le dieron forma regular.

Las disposiciones legales referentes a los edificios escuelas datan en Bélgica de1.852 y 1.874, en Francia de 1.855 y 1.880, en Sajonia de 1.873 lo propio enAustria, en Italia de 1.888. En España tenemos algo legislado desde 10 de Juniode 1.868 que ha sido en parte ampliado en 5 de Octubre de 1.883, para los casosen que los municipios que pretendan construir escuelas, soliciten subvención delEstado o de la Provincia.

Com es pot comprovar la higiene a les escoles era molt important en aquells moments.Les malalties infeccioses i de tot tipus també arribaven a les escoles. S’havia de eradicar.S’havia de lluitar i preservar els nens i nenes d’aquest tipus d’epidèmies que només cau-saven morts i patiments. És per això que es van redactar diferents estudis i normatives perevitar, en el possible, aquestes malalties. L’arquitecte municipal, senyor Bassegoda, va fermolt bé de pensar i adaptar la nova construcció d’acord amb els estudis fets i les norma-tives vigents sobre aquest tema.

En data 13 de novembre de 1903 i davant el notari del Masnou, senyor MarianoLópez Aragón, el senyor Miguel Amat Lluch, veí d’aquesta vila, fa donació a perpetuïtata l’Ajuntament del Masnou, representat en aquest acta pel seu alcalde, el senyor JoséMartí Casals. Segons fa constar el senyor Amat en aquesta escriptura, que la vila del Mas-nou no té locals propis destinats a escoles públiques, ja que actualment l’Ajuntament delMasnou té llogat un edifici no construït amb les condicions necessàries i suficients per alseu objectiu i per tant s’ha de procurar tenir un edifici adequat «segun reclama la cienciay la higiene», i és per això que l’Ajuntament vol construir un edifici apropiat i en un lloccèntric, i per tant s’ha cregut que el lloc més idoni seria prop de l’església parroquial osigui la finca que té el senyor Amat, per la qual cosa cedeix gratuïtament aquest terrenya la vila del Masnou, d’una extensió superficial de 2.295,20 m2. Fa constar que aquestterreny té un valor de 400 pessetes. Van ser testimonis d’aquesta donació i firmants del’escriptura els veïns del Masnou senyors José Feu Bigas i José del Valle Arana.

Aquest mateix dia es firma una altra escriptura pública en la qual consta que elsenyor Miguel Amat Lluch ven a l’Ajuntament del Masnou, representat pel seu alcalde, se-nyor José Martí Casals, un terreny de forma irregular d’una extensió de 1.200 m2, i quehan arribat ambdues parts a un acord amistós, per evitar així tot el tràmit d’expropiacióforçosa ja que són terrenys destinats a vials públics. Aquests vials són el començament del’actual carrer de Lluís Millet, i el començament també, del passeig de Romà Fabra. Elcost d’aquest terrenys va ser de 1.101,30 pessetes.

Després de tramitar-se tots els documents necessaris d’aquella època, arribem al dia11 de juliol de 1904, dia en què se celebra la subhasta pública de les obres de construc-ció d’un edifici destinat a Escola Pública amb un valor de sortida de 65.132,52 pessetesque és el pressupost de contracta, sense comptar els honoraris dels facultatius. Aquestaacta feta pel notari del Masnou, senyor Mariano López Aragón, traduïda al català diu:


En el Saló de sessions de la Casa Consistorial d’aquesta vila, es constitueix la mesapresidida pel senyor Buenaventura Ferrer Ferrer, primer tinent d’alcalde i alcaldeaccidental, pel regidor designat per l’Ajuntament del Masnou, senyor TomásFàbregas Maristany i el notari d’aquesta vila, el senyor Mariano López Aragón.El senyor President declara començat l’acte i ordena al senyor Notari llegeixi l’ar-ticle 17 de la Instrucció de 26 d’abril de 1900 i l’anunci de la subhasta, en el qualhi figura el plec de condicions.

El president declara oberta la licitació, per un termini de mitja hora, fent l’ad-vertència que preveu la regla tercera del referit article 17.

A continuació es van presentar tres plecs que el senyor President numera corre-lativament per l’ordre de presentació.

Cinc minuts abans de finalitzar el termini de mitja hora, s’anuncia pel prego-ner, d’ordre del senyor President, que faltava solament aquest temps per finalitzarel termini d’admissió de plecs.

Finalitzat el termini, el senyor President procedeix a l’obertura dels tres plecs,llegint les proposicions que contenien y que són: primera, la del senyor JaumeLloveras Arenas, veí d’aquesta vila, el qual es compromet a realitzar les obres perla quantitat de 57.100 pessetes. Segona, la del senyor Jaume Gelis Forgas, veí deBarcelona, el qual es compromet a realitzar les expressades obres per la quantitatde 62.990 pessetes. Tercera, la del senyor Joan Queral Guinovart, veí de Barcelo-na, que es compromet a realitzar les obres per la quantitat de 60.560 pessetes.

Finalitzada la lectura del plecs presentats, el president va declarar adjudicadal’obra, provisionalment, al senyor Jaume Lloveras Arenas, com autor de la propo-sició més avantatjosa, per la referida quantitat de 57.100 pessetes.

Tot seguit s’han retornar les cèdules personals als licitadors, quedant units al’expedient els resguards del dipòsit realitzat i les proposicions presentades.

El senyor President dóna per acabat l’acte, sense que es presenti cap tipus dereclamació i llegida per mi aquesta acta, sense que s’hagi sol·licitat que es faciconstar alguna cosa. La firmen les persones que formen la mesa, els licitadors i joque en dono fe.

L’Ajuntament del Masnou, en sessió extraordinària celebrada el dia 16 d’abril de 1904,va acordar per unanimitat declarar vàlida la subhasta i adjudicar definitivament al senyorJaume Lloveras Arenas, autor de la proposició número u, que era la que fixava el preumés baix per a la construcció de les Escoles Públiques Municipals d’aquesta vila. Tambées va acordar notificar al senyor Lloveras perquè faci el pagament de la fiança definitiva ipresentar el document que així ho justifiqui, citant-lo al mateix temps, perquè el properdia trenta estigui present, ja que es lliurarà la corresponent escriptura pública de contrac-te. També se li recorda al senyor Lloveras que, d’acord amb el convingut per ambduesparts, les obres hauran de començar a primers del proper mes d’agost i finalitzar el mésde febrer del proper any 1905.

El dia 16 d’agost de 1904, es va celebrar l’acte de col·locació de la primera pedra d’a-questa magna obra. L’esdeveniment va comptar amb la presència, en el solar on s’haviade construir les escoles municipals, de l’Excm. Sr. Pere Grau Maristany i Oliver, delegatd’Instrucció pública de Barcelona i fill predilecte d’aquesta vila; el Magnífic Alcalde cons-titucional accidental, senyor Buenaventura Ferrer i Ferrer; els regidors, senyors Tomás


Fàbregas, Prudencio Curell, Pedro Castellsagué, José Sust, Miguel Raméntol, Juan Ponsi Pedro Coll, també hi era present l’inspector de primera ensenyança de Barcelona, se-nyor Federico López Amo. He trobat un document a l’arxiu municipal que diu:

Teniendo una piedra destinada para el acto que iba a realizarse en disposición depoderse manejar fácilmente, el Excmo. Sr. D. Pedro G. Maristany y Oliver sentódicha piedra por su propia mano en la zanja de cimiento abierto en el puntodonde debe apoyarse el ángulo de la parte norte de la pared de fachada del edifi-cio que va a construirse. Después de lo cual se levantó por duplicado la presenteacta en papel del sello décimo, la que fue leída firmándola todos los señores alprincipio nombrados.

Les obres van començar el mes d’agost de 1904, però en obres importants com aquestessempre surten problemes que no s’han previst anteriorment o en el quals ningú ha pen-sat, o si ho han pensat no s’ha dit, ja que potser podria frenar l’obra en general. Bé, siguiel que sigui, que en cap moment es va dir o es va comentar, que s’hauria de anivellar iexplanar el terreny de la part de davant del col·legi, i construir un mur de contenció deterres i així poder disposar d’un pati per l’esbarjo dels escolars degudament tancat i orde-nat.

Així, en sessió celebrada per l’Ajuntament el dia 11 de gener de 1905, s’acorda la rea-lització de les obres d’explanació, anivellació, construcció d’un mur de sosteniment de lesterres que deuran cercar els terrenys per composar el pati exterior de l’edifici de les novesEscoles Municipals, escalinates i voreres. Aquestes obres li són encarregades directamental constructor de l’obra, senyor Jaume Lloveras Arenas, sota la direcció i inspecció de l’ar-quitecte municipal. El pressupost que va presentar l’arquitecte per aquesta ampliació deprojecte, va ser el següent:

Import (ptes)- Moviment de terres 3.056,81- Paletes 5.855,67- Pedra artificial 2.452,00- Manyeria 438,00- Fusteria 150,00

Total general 11.952,48

Segons l’hi va comunicar l’Ajuntament, el senyor Lloveras havia de començar aquestesobres el dia 17 de gener i s’havien d’acabar el dia 30 del proper mes de juny.

Però, com sol passar en aquestes obres una mica complicades, finalment sempre resul-ta que acaben sent més cares del que s’ha previst. Així va ser, finalitzats els comptes varesultar que aquesta obra va ascendir a 13.699,25 pessetes, per tant hi havia un dèficit de1.746,77 pessetes. Encara que ara aquesta quantitat ens sembli ridícula, fa més de 100anys devia ser important i més si tenim en compte que en el pressupost municipal s’hau-ria consignat la primera quantitat i o sigui que el desenquadrava i segurament que devientenir veritables problemes per treure aquest quantitat d’una altra partida pressupostària.Davant aquesta problemàtica i davant, segurament de poder trobar solucions, l’arquitec-


te municipal, senyor Bonaventura Bassegoda va enviar una carta a l’alcalde en data 26 dejuliol de 1905, que en la seva part final diu textualment:

[...] como la suma excede de 1.736,77 pesetas del presupuesto aprobado, noteniendo el Ayuntamiento de esta Villa consignación especial para satisfacer estadiferencia, deseando evitar al mismo los perjuicios morales y materiales que talvez pudieran originarse en el caso de no existir la armonía completa entre el con-tratista y la Corporación Municipal, tiene el infrascrito el honor de ofrecer librey espontáneamente y sin que en tiempo ni lugar alguno pueda ser invocado comoa precedente en el ejercicio de su profesión, que se satisfaga dicha diferencia, reba-jándola del importe de sus honorarios facultativos, con lo cual tendrá la satisfac-ción de haber cooperado en una u otra forma a la obra de la construcción de lasEscuelas cuya iniciativa tanto honra al Ayuntamiento de Masnou.

El dia 1 de març de 1905, l’alcalde accidental, senyor Buenaventura Ferrer, regidors del’Ajuntament del Masnou, l’arquitecte municipal, senyor Bassegoda, i el constructor, se-nyor Jaume Lloveras, fan una inspecció de les obres finalitzades i resolen en aquestamateixa data procedir a la seva recepció provisional, d’acord amb el que disposava l’arti-cle 17 del Plec de Condiciones del projecte. La recepció definitiva va tenir lloc el dia 5de juny de 1905 en el mateix edifici del col·legi.

Les classes en aquest nou edifici públic van començar el curs 1905-06

Preveient aquest començament de curs, la Corporació Municipal es mou i endega unacampanya per aconseguir fons per la compra de mobles i material per aquestes novesescoles. En el llibre d’actes de l’Ajuntament he trobat el següent acord del Ple de data 5d’octubre de 1904, que traduït al català textualment diu:

S’acorda per l’Ajuntament, sol·licitar a l’Excm. Sr. Ministre d’Agricultura i BellesArts es digni concedir a aquest municipi una subvenció de 3.000 pessetes, desti-nada a l’adquisició de mobles i material d’ensenyament per a les escoles públiquesque han d’instal·lar-se en l’edifici de nova planta que s’està construint, ja que noes va demanar per les obres de construcció que s’ha pagat pels fons propis de l’A-juntament. Que la petició sigui enviada a través de l’Excm. Sr. Delegat de Barce-lona, fill predilecte d’aquesta vila, tot demanant sigui informada i tramesa, d’a-cord amb el que disposen els articles 31 i 32 del Real Decret de 25 de setembrede 1904.

Cal dir que aquesta subvenció es va aconseguir gràcies al senyor Pere Grau Maristany, fillpredilecte del Masnou. En diferents actes he trobat constància de les subvencions rebu-des de particulars pel mateix concepte:

Excm. Sr. Marquès del MasnouExcm. Sr. Pere Grau MaristanyBuenaventura Fontanills RosésPedro Puntí Rosés


Josefa Villanueva, vídua de G. CastilloTrinidad Rius Torres (diputat a les Corts per aquest districte)Jaime Pagès PagèsJaime Sensat SanjuanPedro Pagès MaristanyAntonio Suñol PlaMarcelino Suñol PlaJuan Millet PagèsFrancisco Millet PagèsPedro Maristany AlsinaAntonio Antich PortellaPedro Pagès FàbregasPedro A. Millet VilláFélix Orta MilletGabriel Rosés ValentíVictoriano Pagès FàbregasJosé Bosch FontrodonaVíctor Doth CabanyesJosé Garcia CunillJosé Botey PuigBuenaventura BassegodaFelipe Millet CunillSalvador Maristany SensatJosé A. Malet FontSantiago Estapé PagèsPedro Pagès MilletFrancisco SanahujaMiguel Cortina

REBUDA D’AGRAÏMENTS A TRAVÉS DE TÍTOLS

PRIMER. A la Gaceta de Madrid de data 17 de novembre de 1909, a part de fent-se saberque el rei Alfons XIII, la seva esposa Victoria Eugenia i els infants Jaume i Beatriu con-tinuaven gaudint, sense cap novetat, d’una important salut per a tots els espanyols, tambées publicava en primera pàgina un Real Decret concedint el tractament d’Il·lustríssim al’Ajuntament del Masnou, província de Barcelona. El text literal que figurava a la pàgi-na 919 és el següent:

REAL DECRETODeseando dar una prueba de Mi Real aprecio al Ayuntamiento de Masnou, pro-vincia de Barcelona, por haber construido a sus expensas un edificio para escue-las públicas, dotado del material moderno correspondiente.Vengo en concederle el tratamiento de «Ilustrísimo».Dado en Palacio a once de Noviembre de mil novecientos nueve.Alfonso XIII


El Presidente del Consejo de Ministros,Ministro de GobernaciónSegismundo Moret

Així és com l’Ajuntament del Masnou va passar a nomenar-se de la següent manera«Il·lustríssima i Benèfica vila del Masnou». Ara no donem importància a aquests dostítols i penso que és una llàstima, però a principis del segle passat la van tenir, i molt.

Aquests dos títols recorden dues fites importants aconseguides pel poble del Masnou,la primera, «Il·lustríssima», tal com he explicat, per la construcció d’un col·legi públic aexpenses de l’Ajuntament, que és el mateix que dir del poble del Masnou, i la segona,«Benèfica», per haver-se construït un asil de beneficència per a ancians mitjançant unasubscripció popular per la població i l’Ajuntament del Masnou.

SEGON. Els acords i el tràmits realitzats per aconseguir els segon títol són els següents: Acord del Ple de data 1 d’octubre de 1902, que traduït al català textualment diu:

Es va donar compte d’una comunicació rebuda de l’Excm. Sr. Governador Civilde la província, en què comunica que l’Il·lustre Sr. Sots-secretari de la Governa-ció li ha fet saber que la vila del Masnou pot obtenir el títol de Benèfica, ambmotiu d’haver-se construït un Asil de Beneficència per a ancians a través d’unasubscripció en la qual hi van intervenir l’Ajuntament i el veïnat del Masnou. LaCorporació Municipal pot promoure el corresponent expedient, d’acord ambla Real Ordre de 30 de maig de 1887, amb la finalitat que sigui informat per laComissió Provincial i el Governador Civil de la província.

Acord del Ple de data 15 d’octubre de 1902, que traduït al català textualment diu:

A continuació es dóna lectura de la instància que aquest Ajuntament envia al’Excm. Sr. Ministre de la Governació, tot demanant sigui concedit a aquesta vilael títol de Benèfica.S’aprova el contingut de l’esmentada sol·licitud acordant-se que, una vegada reu-nits els documents que justifiquen aquesta petició, s’enviï l’expedient a l’Excm.Governador Civil de la província per la seva tramitació corresponent.

Acord del Ple de data 3 de desembre de 1902, que traduït al català textualment diu:

Es va donar lectura d’un Real Decret de data 25 de novembre de 1902, el text delqual és el següent:

El Rei s’ha dignat expedir a través d’aquest Ministeri,el Real Decret següent: En atenció als mèrits adquirits per la vila del Masnou, província de Barcelona, iprincipalment pels realitzats en pro de la caritat,creant una institució benèfica per a malalts pobres i ancians,vinc a concedir-li el títol de Benèfica.Donat en el Palau a 25 de novembre de 1902.


Alfons XIIIEl Ministre de Governació Segismundo MoretMadrid 25 de novembre de 1902.

Amb la satisfacció que proporciona aquesta concessió sol·licitada, queda l’Ajuntamentassabentat del Real Decret que s’acaba de llegir, acordant-se per unanimitat que s’encar-regui una placa artística i que es gravi el text íntegra de l’expressat Real Decret, i que siguicol·locada en un lloc preferent de la Sala Capitular, amb la finalitat que sigui per sempreun testimoni de la gràcia concedida a aquesta vila per S.M. el Rei Alfons XIII, pels motiustan honorables que han donat ocasió per obtenir-la.

L’ELECTRICITAT A LES ESCOLES

Sota la presidència de l’alcalde senyor Pere Sust Estapé, l’Ajuntament del Masnou en elPle de data 17 de desembre de 1917, aprova el següent acord, que traduït al català, tex-tualment diu:

S’acorda procedir a la instal·lació de l’enllumenat elèctric a les escoles nacionalsd’aquesta vila.

PROJECTE D’AMPLIACIÓ DEL COL·LEGI NACIONAL (JULIOL DE 1936)

En sessió celebrada el dia 15 d’abril de 1936, la Corporació Municipal, presidida per l’al-calde, senyor Tomás Ferrer Sust, va aprovar una moció presentada per l’alcalde amb refe-rència a la necessitat de construir una planta més en el col·legi nacional, on hi figurarientres aules més destinades a la secció graduada de nens i tres més per a la secció graduadade nenes. Al mateix temps s’hauria de tenir una previsió per instal·lar serveis com canti-nes escolars, serveis mèdics, museu, biblioteca, sala de treballs manuals i un habitatge des-tinat al conserge.

En sessió celebrada per la Corporació Municipal el dia 28 d’abril de 1936, s’aprova elsegüent: que es realitzi el projecte de construcció d’una planta més en el col·legi nacionaldel Masnou, on hi haurà de figurar tots els elements abans descrits. Que s’aprovi l’adqui-sició d’un terreny necessari per ser destinat a camp escolar destinat a l’esport. Que totesaquestes obres es realitzarien mitjançant execució directe pel propi Ajuntament. Sol·lici-tar una aportació econòmica a l’Estat, per l’ampliació d’aquest grup escolar i finalmentque es procedeixi a la formació d’un pressupost extraordinari.

El terreny que es volia comprar per destinar-lo a un camp escolar per la pràctica del’esport, i segons plànols que vaig veure, era un terreny situat en el carrer de Sant Miquel,entre la plaça de Marcel·lina de Monteys i el carrer de Roger de Flor. En aquella data noestava construït, solament era un terreny.

El Consell Local de Primera Ensenyança de la vila de Masnou va emetre el dia 9 demaig de 1936 un dictamen favorable a tot el que s’havia aprovat el dia 28 d’abril per laCorporació Municipal. El president del Consell Local era el doctor José Torrubia.

El dia 28 de maig l’Ajuntament del Masnou acorda, per unanimitat, anomenar al se-


nyor Pere Bassegoda Musté, arquitecte director de les obres d’ampliació de l’escola nacio-nal. En data 30 del mateix mes, l’alcalde li va comunicar la decisió presa per l’Ajunta-ment perquè realitzés el projecte necessari i en fos el director de les referides obres. El se-nyor Bassegoda el dia 1 de juny va acceptar aquesta comanda feta per l’Ajuntament.

El pressupost que va presentar el senyor Bassegoda de les obres per a l’ampliació auna planta més de l’escola nacional ascendia a 376.602,30 pessetes. Dins aquest pres-supost s’inclou la compra del terreny destinat a camp escolar per la pràctica de l’esport,del qual en fa una valoració de 128.000 pessetes. Quan es parla d’aquests valors ésquan t’adones dels canvis brutals que hi ha hagut en el valors dels terrenys i de la cons-trucció.

El dia 7 de juliol de 1936, l’alcalde, senyor Tomás Ferrer Sust, envia una carta al direc-tor general de primera ensenyança de Madrid, tot demanat una ajuda econòmica perpoder realitzar les obres d’ampliació. Hi ha alguns passatges d’aquest escrit que els trans-cric literalment i amb l’idioma en què van ser escrits, perquè crec que tenen el seu valor,tenint en compte la data en la qual estan escrits:

[...] que preocupado en intensificar las construcciones escolares de forma que per-mitan no sólo facilitar a esta villa del Masnou la prosperidad i engrandecimientode Cataluña y España, sino que la acción y el éxito de la obra social emprendidapor el Gobierno de la República, tenga en esta villa un cumplimiento exacto y unvigoroso empuje, acordó en la sesión celebrada el día 28 de Abril ppdo.

[...] que dichas Escuelas fueron, a petición del Ayuntamiento en el año 1923,graduadas en tres grupos de niños y tres de niñas.

[...] desde los primeros días de la República, se desveló este Ayuntamiento enacudir a remediar el abandono en que estaba la Escuela Nacional.

[…] que teniendo en cuenta la situación económica del Municipio que no lepermite la realización de tal empeño sin que dejara de cumplir con la finalidad dela República, como es la de aliviar el paro forzoso que preocupa extraordinaria-mente al Ayuntamiento, por el número de parados existentes y por las reduccio-nes de los días de trabajo, sensiblemente aumentadas desde el 16 de febrero delcorriente año; que dado el coste de las obras a realizar, según memoria y especifi-cación del arquitecto municipal, se digne V.S. ordenar, previo los trámites derigor, le sea concedida la subvención que señala el artículo 22 del Decreto de 15de junio de 1934, a los efectos de computar por grados escolares las dependenciasque figuran en el plano adjunto, y que además de los 6 grados nuevos, figuran 2cantinas escolares, 2 servicios médicos, 2 duchas, 1 museo, 1 biblioteca, 2 aulaspara trabajos manuales, 1 vivienda para el conserje y un campo escolar. Impor-tando todo ello un total de 204.000 pesetas.

Per descomptat aquesta ampliació no es va realitzar, es va quedar com a projecte. S’hau-ria d’esperar fins a l’any 1967 per abordar definitivament l’ampliació del col·legi.

CONSTRUCCIÓ DE CASES PER A MESTRES (ANY 1936)

Si es va pensar en ampliar les aules del col·legi Nacional, construint una planta més del


seu edifici, s’havia de buscar també l’allotjament per als nous mestres que serien nome-nats per aquestes noves aules.

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament del Masnou el dia 28 d’abril de 1936,el mateix ple que va aprovar l’ampliació del col·legi nacional, va aprovar també el següent:la necessitat d’adquirir terrenys per l’edificació de dotze habitatges per als mestres delscol·legis nacionals; encarregar el projecte d’obres corresponent; sol·licitar l’aportació eco-nòmica de l’Estat per tal d’aconseguir una subvenció per a la construcció d’aquests habi-tatges destinats als mestres nacionals, de conformitat amb el que disposava l’article 4t delDecret de 7 de febrer passat, tenint en compte que la vila del Masnou era inferior a 6.000habitants i que el nombre d’habitatges eren dotze, la subvenció de l’Estat hauria de serde 60.000 pessetes; facultar a l’alcalde perquè procedeixi a una possible operació de crè-dit necessari per a la realització d’aquestes obres.

Complint l’encàrrec fet, la Corporació Municipal de l’Ajuntament del Masnou, laComissió de Foment, presidida pel senyor Josep Puig, va emetre el dictamen núm. 76,amb referència a l’adquisició d’uns terrenys per a la construcció d’habitatges per a mes-tres nacionals. La proposta va ser que l’Ajuntament adquirís uns solars existents entre elcarrers de Frederic Bosch i el de Garcia Hernàndez, actualment Sant Miquel, a 36 metresde la plaça de Marcel·lina de Monteys. Els propietaris d’aquest terreny eren els senyorsJoaquim Casas Olivella i Maria Samsó.

Cada solar tenia, segons el dictamen, 5,90 metres aproximadament de façana i 30 defons. El preu de cada un d’aquests solars era de 2.500 pessetes, com que la proposta eraper sis solars, el cost total d’aquests sis solars hagués estat de 15.000 pessetes. En data 17de juny de 1936, la Corporació Municipal va aprovar l’adquisició dels esmentatsterrenys.

En data 11 de juliol de 1936, l’alcalde del Masnou, senyor Tomás Ferrer Sust, vaenviar a través del Governador Civil de Barcelona expedient de sol·licitud de subvencióper a la construcció d’aquests dotze habitatges. Aquest expedient estava compost delssegüents documents:

- Escrit de l’alcalde dirigit al director general de primera ensenyança de Madrid, totexplicant que l’any 1904 l’Ajuntament del Masnou va construir a les seves expensesun edifici escolar format per tres aules graduades de nens i altres tres aules gradua-des de nenes, i tenint en compte que es vol ampliar aquest col·legi construint un pri-mer pis on s’hi ubicaran sis aules més, que sigui atorgada una subvenció total de60.000 pessetes, 5.000 per cada habitatge, d’acord amb el que disposava l’article 4tdel Decret de 7 de febrer de 1936.

- Certificat conforme l’Ajuntament, en sessió de data 28 de maig de 1936, va nome-nar per unanimitat al senyor Pere Bassegoda Musté arquitecte director de les obresper a la construcció de l’edifici destinat a habitatges per a mestres nacionals.

- Escrit del senyor Bassegoda acceptant l’encàrrec.- Escrit de data 6 de juliol de 1936, donant conformitat a aquest projecte per reunir

suficients condiciones de capacitat i comoditat, dels mestres de la graduada de nenssenyors Josep Pericot, Josep Coll Creixell i Ricard Barquè i les mestres de la gradua-da de nenes, senyores Maria Canaleta, Maria dels Dolors Puig i Teodora Bové.

- S’acompanyen plànols de situació i per plantes. El projecte era construir en cadasolar dos habitatges, un en planta baixa i l’altre en el primer pis. Cada habitatgetenia aproximadament 114 m2.


- Pressupost realitzat per l’arquitecte senyor Pere Bassegoda, per la construcció delsdotze habitatges, sis en planta baixa i sis en un primer pis. L’import total d’aquestaconstrucció la va xifrar en 180.118,95 pessetes.

- Certificat de l’Ajuntament del Masnou que, d’acord amb l’últim cens oficial fet perl’Institut Geogràfic i Estadístic amb referència al dia 31 de desembre de 1930, en elMasnou hi havia 4.604 habitants de fet. Així mateix certifica que la rectificació del’empadronament corresponent al dia 31 de desembre de 1934, aprovat per la Sec-ció Provincial d’Estadística de la província de Barcelona el dia 3 d’abril de 1935, elnombre d’habitants de fet a la vila del Masnou era de 4.770 habitants.

- Dictamen de data 6 de maig de 1936, del Consell Local de Primera Ensenyança, enquè acorda informar favorablement la proposta del senyor alcalde del Masnou perla construcció de dotze habitatges per a mestres nacionals, i més tenint en comptel’haver sol·licitat l’ampliació amb una planta més del col·legi nacional.

La construcció d’aquestes dotze cases per als mestres nacionals no es va portar a terme, laGuerra Civil ho va fer impossible.

OCUPACIÓ DE LA PART CENTRAL DEL COL·LEGI

L’Ajuntament del Masnou, en sessió plenària celebrada el dia 31 de gener de 1947, vaprendre el següent acord, que transcrit al català textualment diu:

Seguidament es dóna compte d’una petició feta pel delegat local del «Frente deJuventudes», el qual es dirigeix a l’Ajuntament proposant poder habilitar el localde la nau central de les escoles municipals i destinar-lo al «Frente de Juventudes»ja que aquest local podria ser condicionat perquè el poguessin usar, tenint encompte que el propietari de l’actual local que ocupen l’ha reclamat i demana siguidesocupat. S’acorda que per la Comissió de Foment i la Comissió de Cultura s’es-tudiï el cas i resolguin aquesta petició.

Així va ser com el «Frente de Juventudes» del Masnou van ocupar durant molts anys lanau central del Col·legi Nacional. S’ha de tenir en compte que de ben segur era mésimportant, en aquells moments, prevalia més la política dictatorial que no pas els proble-mes d’ensenyament, encara que també és cert que l’any 1947 no hi havia problemes d’es-pai pel que fa a alumnes en aquest col·legi.

BAN I LA JUNTA MUNICIPAL D’ENSENYAMENT

Vaig trobar aquest ban a l’arxiu municipal, molt propi dels anys 50, que reprodueixo talcom es va escriure

BANDODon Francisco Leonarte Ribera, Alcalde Presidente del Ilmo. Ayuntamiento de laVilla de Masnou, provincia de Barcelona


HAGO SABER: Por disposición expresa de la Superioridad, dictada en razónde la campaña contra el analfabetismo, se hace preciso conocer exactamente cua-les y cuantos son las personas de ambos sexos de este término municipal com-prendidas en edad de 12 a 21 años que no saben leer y escribir.

En su virtud requiero a todos los cabezas de familia de esta municipalidad paraque en un plazo de QUINCE DIAS declaren en la Secretaría municipal, las per-sonas de aquellas circunstancias que convivan en su domicilio.

Los que oculten algún caso de declaración obligada, serán sancionados conmulta de 50 pesetas, sin perjuicio de las responsabilidades de otro orden que pue-dan alcanzarles.

Masnou, a 2 de abril de 1955.El Alcalde

L’any 1955 es va tramitar un expedient per constituir la Junta Municipal d’Ensenyament,de conformitat amb les prescripcions del vigent Estatut del Magisteri Nacional de Primà-ria.

Aquesta Junta va quedar formada per les següents persones:

President Francisco Leonarte Ribera (Alcalde)Conseller-Delegat Fernando Galera Isern (Conseller)Vocals Pedro Clot Vila (Rector del Masnou)

Isidro Agustí Parera (Conseller de FET)Pablo Benito Belloso (Inspector de Sanitat)José Rossell Funoy (Delegat del Front de les Joventuts)Luisa Millet Martí (Delegada de la Secció Femenina)José Ma Bernacho Isus (Secretari de l’Ajuntament)Maria Canaleta Abella (Mestre Nacional)

Secretari Mariano Rexach Fabrega (Mestre Nacional)

EL MASNOU, CAPITAL DE L’ENSENYAMENT DEL BAIX MARESME

Hi ha una acta molt important per la nostra vila, procedent de la Junta Municipalde Primera Ensenyança del Masnou, de data 27 de gener de 1959, que estava forma-da per:

Francisco de P. Salazar, alcalde del Masnou i president de la JuntaJosé Junqueras Monner, inspector d’EnsenyamentPere Clot Vila, rector del MasnouPablo Benito Belloso, inspector de SanitatMaria Canaleta Abella, mestra nacionalFrancisco Vives Sabater, mestre nacional i secretari de la Junta

En aquesta acta l’inspector d’ensenyament comunica a la Junta Municipal una decisió,que crec transcendental per al Masnou i per a l’ensenyament de la comarca, i és que el


Masnou seria capital de l’ensenyament de vàries poblacions del baix Maresme, i que esta-ria formada per les entitats de població següents:

TianaMontgatAlellaTeiàMasnouPremià de MarPremià de DaltVilassar de Mar

En la mateixa acta, transcrit al català, hi diu:

La Inspecció interessa que es posi en coneixement de les presidències de les Jun-tes Municipals d’Ensenyament Primari de les poblacions citades, la centralitzacióen el Masnou de tot el que es refereix als exàmens per l’atorgament dels Certifi-cats d’Estudis Primaris [...]

Els posteriors cercles d’estudis escolars, també tindran lloc en aquesta pobla-ció. El proper dimarts la reunió serà de la Inspecció amb els mestres de les esco-les de pàrvuls dels pobles de la comarca que des d’avui nomenarem zona de Mas-nou, a efectes escolars.

AMPLIACIÓ D’UNA PLANTA MÉS DEL COL·LEGI OCATA (1967)

Una circular del Govern Civil de Barcelona, publicada en el Butlletí Oficial de la Provín-cia de data 22 de març de 1967, recordava a les corporacions locals la obligació quetenien de col·laborar amb l’Estat per resoldre els problemes de falta d’escoles nacionalsdestinades a ensenyança primària, amb relació al cens escolar existent. Era lògic que nosortissin els números dels alumnes que hi havia a cada població per la quantitat d’esco-les privades que depenien de l’església, així com altres més petites que eren de mestres quehavien creat la seva pròpia escola.

Per a la construcció d’escoles o la seva ampliació, hi havia dos sistemes. Un era a tra-vés de subvencions, sempre que l’obra la fes el mateix Ajuntament, en aquest cas rebriauna quantitat de 150.000 pessetes per aula. Si la construcció l’havia de fer el mateix Estat,l’Ajuntament havia d’aportar els terrenys i una aportació econòmica establerta d’acordamb el nombre d’habitants.

Aprofitant aquesta circular, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar, va encarregar un pro-jecte a l’arquitecte municipal per ampliar una planta més el col·legi nacional. S’ha detenir en compte que en aquesta data el col·legi nacional Ocata estava molt ple i no totsels nenes i nenes del Masnou s’hi podien matricular per falta d’espai, per tant era un bonmoment per pensar en una ampliació a través d’una una subvenció econòmica. D’acordamb la memòria descriptiva del projecte, aquesta nova planta suposaria un increment devuit aules més, dos sales de dibuix i un gimnàs que també seria apte per ser menjador encas d’emergència, per la qual cosa també es projectaria una cuina. Segons aquesta memò-


ria, l’estil de l’edifici i la façana principal serien respectats, per ser un exponent de l’arqui-tectura de principis de segle. El pressupost previst seria de 4.398.549,04 pessetes.

Una vegada redactat el projecte d’aquestes obres, la Corporació Municipal va celebraruna sessió extraordinària plenària el dia 3 d’abril de 1967 per parlar d’aquest assumpte.En l’acord queda exposat que les sis aules existents en aquests moments, tres per a nois itres per a noies, destinades a l’ensenyament primari són les mateixes que hi havia l’any1935 (em va sobtar que es poses aquest any que fa referència a la II República). Si enaquest any la població del Masnou era aproximadament d’uns tres mil habitants (?),en aquests moments faltava poc per arribar als nou mil; mentre la població s’havia tripli-cat en trenta anys, el nombre d’aules continuava sent el mateix, pel que era evident lanecessitat d’ampliar l’únic col·legi nacional que hi havia al Masnou.

En aquesta sessió es va aprovar el projecte tècnic d’ampliació de deu aules més en elprimer pis; es va sol·licitar que aquest projecte fos inclòs en el pla previst per l’Estat del’any 1968, que seria construït per l’Ajuntament del Masnou, i per tant sol·licitaven lasubvenció de 150.000 pessetes per cada classe o aula, de conformitat amb el que dispo-sava la Llei de 22 de desembre de 1953, el Reglament de 3 de juliol de 1955 i la Circu-lar núm. 18 del 14 de març de 1967.

La Junta Municipal de 1a Ensenyança Primària, l’any 1967, estava composta per lessegüents persones:

Francisco de P. Salazar Culí, alcalde president de l’Ajuntament del MasnouTinent d’alcalde, delegat de CulturaPere Clot Vila, rector de Sant PereIgnacio Aguilar, secretari de l’Ajuntament del MasnouLuisa Millet Martí, delegada del Frente de JuventudesAlfonso Aragó, delegat del Frente de JuventudesPablo Benito Belloso, metge de Sanitat MunicipalJoan Bosch Monegal, representant de les escoles no oficialsRamon Padrós Canals, representant dels pares (nens)Maria Rosa Bert Garcia, representant de les mares (nenes)Francisco Vives Sabater, director de l’Agrupació Escolar i secretari de la Junta

Aquesta Junta Municipal es va reunir el dia 19 d’abril de 1967 per prendre un acordimportant per al poble del Masnou, que traduït al català diu el següent:

A la vila del Masnou, a les 12 hores del dia 19 d’abril de 1967, es reuneixen sotala presidència de l’alcalde accidental Senyor Jordi Humet Argemí, els membresque integren aquesta Junta Local d’Ensenyança Primària i que al marge s’expres-sen, amb la finalitat de tractar assumptes relacionats en la creació de dues escolesen aquesta localitat amb motiu de les circumstàncies sobre aquesta matèria.

Seguidament fa ús de la paraula el senyor alcalde accidental que després dedonar compte que assumeix la presidència d’aquesta Junta per absència del titu-lar, el senyor Salazar, manifesta que el principal objecte de la present convocatò-ria és centrar la necessitat de resoldre, si es creu convenient, la creació de duesescoles més sobre les actuals (una de nens i una de nenes) respectivament, teninten compte que les circumstàncies legals de caràcter escolar així ho demanensegons els raonaments següents:


1r. Que el nombre actual d’aules escolars és el mateix que l’any 1935.2n. Que en aquella data la població del Masnou era aproximadament d’uns

tres mil habitants i actualment són quasi nou mil, és ha dir que durant aqueststrenta anys la població s’ha triplicat, en canvi el nombre d’aules són les mateixes.

3r. Que les dades a què fan referència el cens escolar són similars als de lapoblació que es justifiquen documentalment.

4t. Que són nombroses les queixes del veïnat en no poder matricular mésalumnes per la falta d’espai.

Escoltades les manifestacions pronunciades per la presidència, els assistentsaccepten íntegrament el seu contingut per considerar-les justificades. Per unani-mitat s’acorda:

a) Confirmar oficialment la circumstància per la qual és necessària la creacióde dues escoles més sobre les existents donades les circumstàncies urgents queocupen aquest cas tenint en compte que aquest edifici té suficientment espai icapacitat per l’emplaçament de les dues aules.

b) Sotmetre el present acord al Ple de l’Ajuntament amb la finalitat que si hoestima convenient faci els tràmits corresponents enviant sol·licitud al DirectorGeneral d’Ensenyament Primari, previ informe de la inspecció provincial, que s’a-companyarà a la petició, així com la documentació necessària prevista en les dis-posicions vigents.

Aquesta proposta feta per la Junta Municipal d’Ensenyament Primari del Masnou es vaaprovar en el Ple de l’Ajuntament en data 24 d’abril de 1967.

La petició formal de l’Ajuntament al Director General d’Ensenyament Primari deBarcelona, es va fer el dia 2 de maig de 1967. Es va acompanyar a la petició certificatde l’acta de la Junta Municipal d’Ensenyament Primari de data 19 d’abril de 1967; cer-tificació dels acords del Ple de l’Ajuntament de data 3 i 24 del mateix mes; certificacióde l’arquitecte municipal sobre les condicions de seguretat de l’edifici, i certificació delcens escolar del Masnou.

Aquest certificat del cens escolar, traduït al català, deia:

Amb referència al padró d’habitants de data 31 de desembre de 1966, resulta queel cens escolar d’aquest municipi (de 6 a 14 anys ambdós inclosos), és del totalsegüent: 655 nens i 565 nenes.

En data 6 d’octubre de 1967, hi ha un escrit de la inspectora d’ensenyament a l’Ajunta-ment del Masnou, que traduït al català textualment diu:

Amb la finalitat d’actualitzar les dades de la població i el cens escolar d’aquestmunicipi, per poder avaluar les necessitats d’edificis escolars sol·licitats per l’Ajun-tament, us interesso que m’envieu, el més aviat possible, les següents dades:

1r. Certificació dels cens general de la població, actualitzat d’acord amb l’úl-tim padró.

2n. Certificació del cens escolar de nens i nenes de 6 a 13 anys ambdós inclo-sos, desglossat a ser possible, amb els nens majors de 10 anys que estiguin escola-ritzats en centres d’ensenyança mitjana.


Els dos certificats que es van enviar diuen el següent:

Que de la rectificació del cens del padró corresponent a l’any 1966, ofereix elresultat següent: 8.730 habitants de fet i 8.431 de dret.

Que examinat el padró municipal d’habitants corresponent a l’any 1965 i deles seves rectificacions, resulta que el cens escolar de nens i nenes entre els 6 i 13anys és de 1.204.

No s’entén gaire la petició que va fer la inspectora, ja que si tenia la informació en el seudepartament, que només havia de fer que consultar, era innecessari tornar a demanaraltre vegada a l’Ajuntament la quantitat de nens i nenes en edat escolar que hi ha al Mas-nou. El que sí queda clar en tots aquests escrits és que a l’any 1967 ja es feia palesa lanecessitat social que hi havia en la nostra vila pel que fa a col·legis, es volia avançar i resol-dre el problema que tenien moltes famílies a l’hora d’anar a treballar el pare i la mare ino sabien a qui deixar els seus fills, o si tenien avis, sempre els tocava a ells i això era unacàrrega que no satisfeia a ningú.

La resposta d’aquesta petició va ser el silenci, no es va contestar. Si aquesta petició va anara Madrid es devia quedar per allà traspaperada amb altres peticions procedents de diferentspunts d’Espanya, ningú li va fer cas. També podria ser que per aquestes dates s’estigués par-lant que ja era hora que hi hagués una nova llei d’ensenyament a Espanya, hem de pensarque encara estava en vigor l’anomenada Llei Moyano de 1857, amb modificacions, però erala vigent i podria ser que s’estigués parlant del que seria la nova Llei d’Educació GeneralBàsica, i per tant no es volguessin fer ampliacions ni modificacions, fins que no sortís publi-cada i s’hauria de fer un altre plantejament amb infrastructures escolars, si fos així seria com-prensible que no haguessin contestat la petició feta per l’Ajuntament del Masnou.

Canvi radical. El dia 18 de febrer de 1969 es comunica a l’Ajuntament del Masnouque han estat autoritzades les obres de construcció de 10 aules, pel sistema de subvencióestatal, per la quantitat de 2.500.000 pessetes, i que s’haurà de comunicar al Ministerid’Educació i Ciència el nom del contractista i la data d’adjudicació. Incomprensible! Sila subvenció era de 150.000 pessetes per aula, ara es convertien en 250.000 pessetes. Arasi que hi havia una dotació econòmica com per sufragar degudament la construcció d’au-les en poblacions que com la nostra, que no tenien un potencial econòmic per fer fronta aquesta despesa.

Però aquest assumpte no acaba aquí, encara té una continuació més avantatjosa per alMasnou. El dia 14 de març de 1969, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar, adreça unescrit al president de la Junta Central de Construccions Escolars de Madrid, tot exposantel següent:

- Que ha estat concedida una subvenció de 2.500.000 de pessetes per la construccióde deu aules.

- Que el projecte de les obres ascendeix a la quantitat de 4.400.000 pessetes.- Que la diferència de dos milions de pessetes han d’anar a càrrec de l’Ajuntament.- Que aquest Ajuntament no pot comptar amb aquesta quantitat, momentàniament,

però sí que és urgent la construcció de les deu aules.- Que si aquest projecte fos construït per la Junta de Construccions Escolars, amb

una aportació municipal del 10%, possibilitaria la immediata construcció d’a-questes deu aules.


Al final de l’escrit el que demana, doncs, és això, que aquestes deus aules siguin construï-des per la referida Junta i que l’Ajuntament aportaria el 10% del total de la construcció.

En tot aquest afer no hi ha cap més escrit que doni alguna pista del perquè aquestscanvis econòmics. En aquells moments jo ja feia dos anys que estava treballant a l’Ajun-tament del Masnou i com a secretari particular de l’Alcaldia, per tant portava temps sufi-cient com per conèixer al senyor Salazar. Ell en aquells temps estava molt ben relacionatamb el Governador Civil de Barcelona i amb tota la jerarquia del «Movimiento», i aixòera important per saber certes oportunitats que podien beneficiar al Masnou, i aquestava ser una d’elles. Ell no hagués fet mai aquesta proposta si no hagués tingut la seguretatque seria ben rebuda, propostes com aquestes no es feien ni es fan si no es té una segu-retat que donaran un resultat positiu o almenys si no tens un mínim de garanties que aixísigui.

La proposta havia estat tan ben treballada per l’alcalde que, el dia 8 d’abril de 1969,la delegació de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència envia una carta a l’Ajun-tament del Masnou comunicant que ha estudiat la seva proposta i que en dóna con-formitat. Per tant l’Ajuntament ha d’ingressar la quantitat de 438.949 pessetes comaportació del 10% del cost de les obres. La política del passadissos, com jo ho anome-no, normalment sempre dóna resultats positius, i aquest va ser un d’ells. Gràcies a lesinfluències de l’alcalde, senyor Salazar, l’Ajuntament del Masnou va estalviar-se1.500.000 pessetes, que pel pressupost que tenia en aquells moment l’Ajuntament eraimportantíssim.

Per si no fos poc tot el que he explicat sobre aquest assumpte, que crec que té moltasemblança a un joc d’escacs, l’adjudicació d’aquestes obres va ser 3.492.000 pessetes,per tant van tenir una baixa de 800.000 pessetes aproximadament. Com a conseqüèn-cia d’això el dia 30 de novembre de 1970 l’alcalde del Masnou va reclamar a la dele-gació provincial de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència, el retorn de la dife-rència del 10% que van ingressar en el seu dia, o sigui la quantitat de 89.749 pesse-tes. L’any següent van ser ingressades al compte de l’Ajuntament del Masnou. Tot undetall.

Van ser molt importants aquestes obres d’ampliació per la comunitat educativa delMasnou. El col·legi nacional del Masnou va quedar a punt per poder fer front al desple-gament de la nova Llei, ja desapareguda, de l’Ensenyança General Bàsica. Aquest úniccol·legi públic del Masnou va tenir dues línies dels vuit cursos d’EGB, en total tenia 16aules. Poques localitats van poder fer front a aquest canvi educatiu amb la tranquil·litatde saber que estava preparada per aquest esdeveniment i realment amb un cost econòmicquasi diria ridícul.

PETICIÓ PER LA CONSTRUCCIÓ D’UN PREESCOLAR

En data 16 de juny de 1971, hi ha un escrit del senyor Francesc Vives, Director de l’es-cola graduada mixta Ocata, demanant a l’Ajuntament que faci els tràmits oportuns pertal que es construïssin dues aules destinades a parvulari, d’aquesta manera es podrienmatricular aquests nens i així cobrir les necessitats d’aquestes edats que cada dia feien mésfalta. Acompanyava una llista de 43 nens i nenes que havien sol·licitat el parvulari, i queés la següent:


1. Ma de les Nieves Villarrubia del Valle2. Ricardo Villarrubia del Valle3. Ma Socorro Villarrubia del Valle4. Sonia Hoces Moreno5. Ma Dolores Barragán Barragán6. Jorge Reull Gil7. Lidia Bailén Bach8. Jaime Sabio Salvador9. Bettina Blanch Tyroller

10. Margarita Serra Marés11. Francisco Ramon Carretero12. Cristina Medina Avilés13. Francisco García Sàez14. Maria José Sáez Sáez15. Mario Pablo Arroyo16. Sergio Morató Machado17. Pedro Velasco Cano18. Manuel Caballero Barranco19. Carlos González Rufos20. José Daniel Asensio Yàgüe21. Ma Mercedes Rojals Asensio22. Montserrat Beltran García23. Manuel Bellido Campano24. Carmen Bellido Campano25. José Bellido Campano26. Francisco Toledo Martínez27. Pablo Pérez Rodríguez28. Ma Olga Prats González29. Daniel Pérez Laudo30.- Miguel Angel Beltran Joya31. Alberto Cáceres Vázquez32. Fermin Subiranas Mas33. Eva Roca Cánovas34. Javier Fuester Nieves35. Francisco García Santo36. Dolores Molina Millán37. Victoria Gabarró Janer38. Marta Gabarró Janer39. Jorge García Santo40. Vicente Miravet Hernández41. Jorge Vila Rodríguez42. Diego González Santos43. Vicente Garrofé Reull

En sessió plenària de l’Ajuntament del Masnou celebrada el dia 5 de juliol de 1971 es vaprendre el següent acord que transcric al català:


Després de donar lectura íntegra d’una exposició formulada pel senyor directorde l’escola graduada mixta Ocata, per la qual raona i considera indiscutible lanecessitat que existeix de crear dos locals destinats a parvulari en la referida esco-la, proposa a la Corporació Municipal que dugui a efecte la sol·licitud oportuna.Per part dels assistents consideren les informacions facilitades i la satisfacció delspares dels nens i nenes compreses dintre l’edat reglamentària per aquesta classed’ensenyança, acorden per unanimitat aprovar la proposta i sol·licitar la creacióde dues sales per a parvularis, existents en el referit edifici, previs els tràmits i dic-tàmens reglamentaris, delegant-se en el senyor Alcalde per formular i autoritzar ladocumentació que fos necessària en relació en aquest assumpte.

Les aules de preescolar es farien posteriorment, una vegada el senyor Francisco Vives esjubilés com a mestre del col·legi i deixés el seu habitatge al col·legi, i la família Villarru-bia deixés també el seu habitatge que tenia al col·legi, la qual cosa va propiciar que es tin-gués l’espai suficient per construir el preescolar de 3, 4 i 5 anys que té actualment elcol·legi.

PISTA DE BÀSQUET

L’enginyer municipal, senyor Joan Jover, va redactar el mes de març de 1974, una memò-ria de les obres que s’haurien de realitzar a les escoles municipals. Aquestes obres consis-tien en la construcció d’una pista de bàsquet o poliesportiva, d’unes dimensions míni-mes, però reglamentàries per ser usada pels alumnes del col·legi, així com la construcciód’unes grades adossades a la seva façana. Els dos patis existents que abans eren usats unper a nens i l’altre per a nenes, eren de terra amb una pendent certament pronunciada iamb una escala d’accés al col·legi que s’hauria d’enderrocar i reconstruir novament, d’a-cord amb el replanteig de l’obra a realitzar. L’import d’aquesta obra segons l’enginyermunicipal era 1.788.756,75 pessetes. Aquesta obra va quedar com a projecte i res més,l’Ajuntament no tenia suficient pressupost per realitzar aquesta obra, encara que li sem-blava important la seva construcció.

Una vegada aprovats els estatuts, es va crear la que seria la primera associació de pares d’a-quest col·legi pel Govern Civil de la Província el dia 7 d’octubre de 1977; el dia 10 de de-sembre del mateix any es va constituir la primera Junta, la van formar les següents persones:

Martí Alonso SoleraCarmen Bonifaci SánchezXavier Carrau BorerJoan Casals AgustíAgustin Gómez GalindoMa Teresa González PardoFrancisco de P. Grisolia LópezFrancisco Morte FloresRamon Peña VillagrasaPau Roig ColoméLluís Rojals RomanMa Lourdes Sampera Parés


En veure que l’Ajuntament no es podia fer càrrec de la despesa de la construcció de lapista esportiva, aquesta Junta, valorant la necessitat que tenien els alumnes de disposard’aquesta pista, es va organitzar per construir-la per ells mateixos. El fet era que cadafamília havia d’aportar 1.000 pessetes, i els pares havien de treballar gratuïtament en laseva construcció, cada un amb el que sabes fer, si era paleta o manobre millor, però s’ad-metia qualsevol esforç de qui pogués ajudar. L’any 1978, aprofitant els mesos d’estiu quanels alumnes feien vacances, tots els pares que van voler col·laborar, i també alguns profes-sors, es van posar en marxa.

Segons el llibre 1905-2005, CEIP Ocata, cent anys d’escola pública, escrit per Francis-co Balbas, es van necessitar 68 camions per emportar-se la sorra i la pedra sobrant delpati. Però el que havia començat amb gran entusiasme es va anar refredant amb eltemps i la col·laboració va disminuir. Però segons es comenta en aquest llibre, es vacomptar amb l’aportació desinteressada de l’empresa constructora Puig i Roca, que vafacilitar gratuïtament eines, un camió i fins i tot mà d’obra en determinats moments;van fer possible que entre tots es construís la pista que va ser inaugurada el dia 8 d’oc-tubre de 1978 amb una festa multitudinària on es van celebrar diverses competicionsesportives.

En data 27 de desembre de 1983, el que fou arquitecte tècnic de l’Ajuntament delMasnou, senyor Ricard Bosch Monfort, va redactar per encàrrec del mateix Ajuntament,una memòria per a la remodelació dels serveis de vestidors que tindrien com objectiuprincipal ser usats pels alumnes del mateix col·legi quan practiquessin esport en la pistapoliesportiva.

L’objectiu primordial era la instal·lació de noves dutxes, tant per a nois com per anoies, ja que hi havien tres dutxes interiors a pati obert que no reunien les condicionshigièniques necessàries. Aquesta remodelació estava pensada amb l’aprofitament dels dospatis a cel obert, per incorporar-los als respectius serveis sanitaris mitjançant la construc-ció de sostre en els patis amb una lluerna o claraboia que donés llum i ventilació. A aquestprojecte se li va donar una valoració de 1.904.310 pessetes.

El dia 9 de gener de 1984, l’Ajuntament del Masnou en sessió plenària va aprovar l’a-vantprojecte de remodelació dels serveis de vestidors del col·legi Ocata, al mateix tempsque va acordar sol·licitar a la direcció general de l’Esport de la Generalitat, una subven-ció per portar a terme aquest avantprojecte, adquirint el compromís d’aportar la quanti-tat no subvencionada i consignar-la en el pressupost municipal.

COMPOSICIÓ DEL COL·LEGI EN EL CURS 1978-79

Segons consta a l’arxiu municipal, durant el curs 1978-79 la composició del professoratdel col·legi Ocata va ser la següent:

Ricardo J. Villarrubia González Director del centreCarmen Ricart Huguet PreescolarPilar Yagüe Hinojosa PreescolarRosa Zárate Andrés 1r d’EGBPilar Romero Checa 1r d’EGBJuan José Macia Ignacio 2n d’EGBMa Isabel Ramírez Montero 2n d’EGB


Adelaida Sanmartin Labordena 3r d’EGBRosa Ma López Rodríguez 3r d’EGBMa Dolores Garrido González 4t d’EGBMa Antonia Ezquerro Hernández 4t d’EGBFrancisco Balbás de la Cal 5è d’EGBElvira Arroyo Sancho 5è d’EGBAlfredo Bautista Meneses 6è d’EGBSaúl Lerena Manzanares 6è d’EGBIsabel Pérez Hernández 7è d’EGBMa Socorro del Valle Martínez 7è d’EGBEnrique J. Martínez Sancho 8è d’EGBBenigno Royo Arpa 8è d’EGBJosep Parés Casals Mestre de català

L’associació de pares dels alumnes estava composta per les següents persones:Joan Casals Agustí PresidentLluís Rojals Roman VicepresidentMiquel Daurella Blanes SecretariFrancesc Carmona Bellido TresorerJoan Sanahuja Godàs VocalJaume Roca Salvatella VocalAntoni Soriano Ramírez VocalCarme Bonifaci Sánchez VocalVicenç Garrofer Rideneyra VocalSalvador Colomé Linares VocalRobert Ortega Martínez Vocal

DESPESES DE MANTENIMENT DEL COL·LEGI

Mirant a l’arxiu municipal la documentació que tenen del col·legi Ocata, he trobat unfull on queda reflectit part del cost que l’Ajuntament va aportar als col·legis públics. Avegades diem que l’Ajuntament no fa res o molt poca cosa per l’ensenyament, però l’en-senyament no solament està en els mestres i els alumnes, hi ha tot un seguit de despesesde manteniment i també per al funcionament dels serveis propis d’un edifici com és uncol·legi, veiem sinó les despeses següents:

Col·legi Ocata:

Despeses fixes, curs 1979/80Sou conserge mensual 6.000 ptes. Anual 84.000 ptesQuota telèfon bimensual 4.500 ptes Anual 27.000 ptesPersonal neteja mensual 56.665 ptes Anual 792.750 ptesMaterial neteja mensual 4.000 ptes Anual 48.000 ptes

Anual 951.750 ptes


Despeses variables:1. Despesa llum: del setembre 79 al març 80 68.610 ptes2. Despesa aigua: no queda reflectit3. Despesa gas: durant 6 mesos 28.800 ptes

Tenint en compte que estic parlant de valors econòmics de fa 30 anys, que la despesa del’aigua, no se perquè, no queda reflectida i que la despesa de la llum i el gas podríem dirque és de sis mesos, la despesa és força elevada. Si a això hi afegim el manteniment gene-ral de lampisteria i obres petites, els cost anual pel manteniment i funcionament generald’un col·legi es pot disparar a valors que si bé són necessaris, són elevats per l’Ajuntamentper al sosteniment de cada un dels edificis relacionats amb l’ensenyament.

INSPECCIÓ SANITÀRIA

Hi ha un escrit de data 26 de març de 1981, dels Serveis Territorials de Barcelona delDepartament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, com a resultat d’una inspec-ció que es va fer al col·legi Ocata i que traduït al català textualment diu:

En el transcurs de les visites d’inspecció efectuades a centres escolars de Barcelo-na i província, s’han observat les següents anomalies:

Col·legi Nacional Ocata, Pg. Roman Fabra, núm. 3 del MasnouNo té gimnàs.Mobiliari gens adequat a les necessitats dels alumnes i en mal estat de conser-

vació.Finestres perilloses que s’haurien de protegir.No té calefacció.Pocs lavabos, 4 per a 614 nens.

Llegint-ho ara sembla que aquest col·legi sigui tercermundista, és cert que el col·legi Ocataha tingut sempre mancances, possiblement per ser un col·legi que neix d’antic, sense que escontemplés les necessitats complementàries pròpies d’un col·legi normal actual.

Possiblement a causa d’aquesta inspecció, la màquina administrativa municipalcomença a donar els seus passos, i l’alcalde del Masnou envia una carta al cap del ServeiTerritorial del Departament d’Ensenyament de la Generalitat el dia 24 d’abril de 1981que textualment diu:

Atès que el col·legi nacional Ocata d’aquesta població, construït l’any 1904, iampliat posteriorment pel Ministeri de Cultura l’any 1970, aproximadament, no téinstal·lada calefacció central, i constatada la necessitat que té aquest centre de dis-posar-ne, molt li agrairia que fes tot l’humanament possible per tal que, a càrrec d’a-quest Servei Territorial, fos instal·lada una vegada finalitzi l’actual curs escolar.

Com a responsable del Despatx Central i per tant del temes d’ensenyament, se’n vaencarregar seguir aquest tema. Hi ha una nota meva de data 25 de febrer de 1982, quetextualment diu:


En el dia d’avui m’he posat en contacte amb la senyora Roser Vilaró, del Depar-tament de Programació d’Ensenyament de la Generalitat, i m’ha comunicat queprovisionalment el projecte d’obres per a la instal·lació de la calefacció del col·legiOcata entra en la programació d’obres de l’any 1982, pendent que s’aprovin elspressupostos en el Parlament de Catalunya.

Una vegada quedin aprovats, es podrà saber si efectivament aquest projecteentrarà o no.

Segons m’ha dit el senyor Fabregat, tècnic del referit Departament, el pressu-post previst és d’uns 5 milions de pessetes.

Ja em van dir que podria ser que entrés, suposo que aquest podria m’ho van dir perquèl’Ajuntament no s’enfadés. La veritat és que no es va fer fins a l’any següent.

PROFESSORAT CURS ESCOLAR 1981-82

En l’arxiu municipal figura una relació del professorat que tenia el Col·legi MixtOcata en el curs escolar 1981/82. Copiada la relació dels noms tal com hi figura, ésla següent:

Cognoms i nom Anys en el centre Curs

Balbás de la Cal, Francisco 8 5èBeamonte Bonilla, Rosario 1 PreescolarDomínguez Martin, Teresa 1 6èEsquerro Hernandez, Ma Antonia 5 4tGarrido González, Ma Dolores 8 4tGorbs Turbant, Ma Dolores 1 1rGutierrez González, Pedro 1 7èMacia Ignacio, Juan J. 4 1rMartínez Peña, Antonio 1 PreescolarMartínez Sancho, Enrique Javier 3 7èPla Gimeno, Josefa 2 5èRamírez Montero, Ma Isabel 5 3rRomero Checa, Pilar 3 2nRoyo Arpa, Benigno P. 4 8èSalsench Fradera, Ma Gloria 1 2nSanmartin Labordena, Adelaida 10 3rSegalés Vallbona, Ma Antonia 2 6èValle Martínez, Ma Socorro 14 8èVillarrubia González, Ricardo J. 14 DirectorZuloaga Jiménez, José 1 7è

Especialistes de catalàPardo Borrell, Elisabet 2Feliu Grau, Ester 1


CONSELL DE DIRECCIÓ DEL COL·LEGI

El dia 14 de desembre de 1982, es va constituir la mesa electoral en el mateixcol·legi Ocata per proclamar, mitjançant votació, els representants dels pares enel consell de direcció de l’esmentat col·legi. Els representats escollits van ser elssegüents:

Antoni Giménez Matheu 104 votsJoan Bach Pedret 101 votsRoberto Ortega Martínez 95 vots

Els representants dels pares a la junta econòmica van ser els següents:Antonio Giménez Matheu 108 votsJosé Farrés Mora 88 votsJosé X. Díaz Biesca 86 vots

Com a representant de l’Ajuntament al consell de direcció va ser nomenada la tinent d’al-calde de Cultura i Ensenyament, senyora Carme Giralt Rosés.

ESTADÍSTICA

D’acord amb l’estadística que figura en l’arxiu municipal en el curs escolar 1983/84, hihavia 578 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:

Preescolar A de 5 a 6 anys: 24Preescolar B de 5 a 6 anys: 18

Alumnes d’EGB 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è TOTAL

Grup A 30 35 35 35 35 32 35 36 273Grup B 29 33 32 35 35 32 32 35 263

Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs,és el següent:

Nom i cognoms Càrrec

Ma Rosa Birba Cuffí Mestre de CatalàMa Anna Subirós Puig Tutora preescolar A - CoordinadoraMa Dolores Garolera Comas Tutora preescolar BCarmen Gloria Abardia Oliva Tutora 1r A - SecretàriaPilar Jagüe Espinosa Tutora 1r BRosario Beamonte Bonilla Tutora 2n AElisabet Pardo Borrell Tutora 2n BFrancisco Balbás de la Cal Tutor 3r A


Glòria Salsench Fradera Tutora 3r B - CoordinadoraPilar Romero Checa Tutora 4t AMa Dolores Garrido González Tutora 4t BAdelaida Santamaria Labordena Tutora 5è AMa Antonia Ezquerro Hernández Tutora 5è BJosé Zuloaga Jiménez Tutora 6è ACarme Ricart Huguet Tutora 6è BEnrique Javier Martínez Sánchez Tutor 7è AMercedes Márquez Carbayo Tutora 7è BMa Socorro del Valle Martínez Tutora 8è ARicardo Villarrubia González-Redondo Tutor 8è BMa dels Àngels Trias Herrera Directora

El dia 5 d’octubre de 1983, l’Associació de Pares del col·legi Ocata comunica a l’Ajunta-ment, la nova composició, que era la següent:

Presidenta Yolanda Rodríguez GarciaTresorer Antonio CassàSecretari Eugenio Sanz GarridoDelegat de Cultura Agustin Gómez Galindo

MENJADOR ESCOLAR

Al començament del curs 1985-86, l’Associació de Pares del col·legi Ocata obté el que fatemps demanaven, un menjador escolar. Aquest servei es feia imprescindible en uncol·legi de 16 aules d’EGB, molts pares ho havien reivindicat ja que per motius de feinano els podien recollir al migdia i havien de ser els avis, o llogar cangurs per resoldre elproblema que tenien. Hi ha un carta del tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor MariàAran, dirigida al president de l’Associació de Pares, senyor Antonio Torio Pérez, el dia 5de desembre de 1985, que textualment diu:

Amb referència a la instal·lació del menjador en el vostre col·legi, de la qual cosaus felicito molt cordialment, em complau comunicar-te que aquest Ajuntamentva aprovar una subvenció de 30.000 pessetes, prèvia presentació de la documen-tació ja demanada.

Al mateix temps et comunico que prèvies les gestions fetes davant de l’inspec-tor de la nostra zona, segurament es farà una assignació econòmica per la comprade material per aquest menjador, qualsevol altra notícia sobre aquest assumpte, usho comunicaré tot seguit.

El col·legi Ocata anava agafant la forma d’un col·legi normal amb tots els serveis quetenien els altres col·legis del Masnou, encara que tot això va suposar moltes hores d’es-forç per part del professorat, l’associació de pares d’alumnes i l’Ajuntament. Com entotes les coses s’ha d’estar a sobre, s’ha d’insistir, s’ha de tenir molta paciència, peròfinalment s’aconsegueix, en aquest cas, obtenir els serveis que realment feien falta perals alumnes i les seves famílies.


ELECCIÓ DEL CONSELL ESCOLAR 1986

Al començament del curs escolar 1986-87, i per disposició del Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat, s’havia d’elegir els representants del Consell Escolar de tots elscentres escolars. En el cas de l’Ocata eren 4 els sectors a escollir:

Sector de professorsSector d’alumnesSector serveisSector pares d’alumnes

La mesa electoral del sector dels professors estava formada per tots els mestres, que eren:Ma Socorro del Valle Martínez, Ricardo Villarrubia González-Redondo i Elisenda Nia-let Borrell.

Fetes les votacions, van donar el següent resultat, en el sector de professors, per for-mar part de la composició del Consell Escolar:

Neus Galtés Ferrando 18 votsMa Antonia Ezquerro Hernández 10 votsCarme Ricart Hueguet 9 votsAdelaida Sanmartin Labordena 8 vots

La mesa electoral del sector dels alumnes estava formada per la professora Ma Socorro delValle Martínez i les alumnes Enrique Galofré Reull i Sergio Dorado Díaz.

Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels alumnes per formarpart de la composició del Consell Escolar:

Ramon Cabrera Mercadé 37 votsJavier Lana Francos 33 votsNuria Fernández Illa 28 votsRoberto Ortega Sellés 23 vots

Va ser proclamat l’alumne Ramon Cabrera Mercadé.En el sector serveis va ser més fàcil perquè solament hi havia un candidat, per tant va

ser proclamada la persona que feia de porter del col·legi, el senyor Miquel Pagès Alba.La mesa electoral del sector dels pares dels alumnes estava formada per la professora

Ma Socorro del Valle Martínez i els pares Agustin Sánchez Garcia i Ma Carmen Sorro-sal Boix.

Fetes les votacions, van donar el següent resultat, en el sector dels pares d’alumnes, performar part de la composició del Consell Escolar:

Francisco Aragón Cabello 78 votsMa Àngels Sensat Mediavilla 66 votsEugenio Sanz Garrido 52 votsEmília Montal Prat 48 votsRoser Tolrà Codina 40 votsAntonio Espadas Garcia 33 votsAlfredo Piñar Piñeiro 33 votsFernando Muñoz Garcia 28 votsRoberto Ortega Martínez 26 vots


Van ser proclamats: Francesc Aragón CabelloMa Àngels Sensat MediavillaEugenio Sanz Garrido

Per aquest curs, l’Associació de Pares del col·legi Ocata va estar composta per les següentspersones:

President Alfons AragóVicepresident Carles GarzonSecretària Carina SilvaTresorera Emília GonzàlezRelacions públiques Maria Cinta JuliàDelegades de cultura Maria Isabel Escudero

Montserrat SandovalDelegats d’esports Gabriel Cabello

Joan FernàndezDelegada del menjador Sunsi TenaDelegat de sanitat Antoni GonzàlezRelacions amb el claustre Maria BonillaConserge de l’APA Joan Fernàndez

PROFESSORAT I JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE PARES, CURS 1988-89

Per al curs escolar 1988-89, el claustre de professors estava compost pels següentsmestres:

Gloria Abardia Oliva Mestres d’EGBFrancisco Balbás de la Cal Mestre d’EGB i secretariRosario Beamonte Bonilla Mestre de preescolarLaura Cerdan Martínez Mestre d’educació especialMa Antonia Ezquerro Hernández Mestre d’EGBNeus Galtés Ferrando Mestre de preescolarMa Dolores Garrido González Mestre d’EGBMa Teresa Getan Olivan Mestre d’EGBMa Jesús Lázaro Esteban Mestre d’EGBNuria Llopis Bernabeu Mestre d’EGBRosa Ma Marco Trives Mestre de catalàTeresa Pallisé Escales Mestre d’EGBCarme Ricart Huget Mestre d’EGBMa Assumpció Roca Trescens Mestre d’EGBPilar Romero Checa Mestre d’EGBGlòria Salsench Fradera Mestre d’EGBAdelaida Sanmartin Labordena Mestre d’EGBMa Socorro del Valle Martínez Mestre d’EGB i directora amb funció docentMa Leonor Vicario Lara Mestre d’EGB


Ricardo Villarrubia González Mestre d’EGB i cap d’estudisPilar Yàgüe Hinojosa Mestre d’EGB

La junta de l’associació de pares d’aquest col·legi, en assemblea celebrada el dia 7 d’octu-bre de 1988 va elegir els següents pares i mares per als càrrecs següents:

President Alfonso AragóVicepresident Carlos GarzonSecretària Encarnación LatreTresorera Elena RubinRelacions Públiques Encarnación LatreDelegat d’esports Gabriel CabelloDelegat d’esports Juan FernándezDelegada menjador Ma Carmen BorralloRelacions amb el claustre Elena RubinDelegat manteniment Carlos ConejoConserge APA Juan Fernández

MERCAT SETMANAL

Un dels problemes que va tenir el col·legi Ocata durant molt de temps va ser el mercatsetmanal, que s’instal·lava a la plaça Marcel·lina de Monteys i passeig Romà Fabra.Aquest últim tram es col·locava davant mateix del col·legi. Això representava tota unaproblemàtica els dimarts al matí per les entrades i sortides de l’escola i pel normal desen-volupament, sobre tot al matí, en un col·legi de 16 aules amb uns 550 alumnes. Tant ésaixí que el dia 26 de gener de 1989 va culminar la paciència del col·legi i la presidentadel consell escolar va adreçar un escrit a l’alcalde que textualment deia:

Fa molt de temps que el mercat setmanal representa per al nostre col·legi un greuobstacle en el desenvolupament normal en l’horari de l’esbarjo escolar delsdimarts. Els alumnes d’aquest centre públic, a la vista dels enfrontaments ques’han anat produint al llarg d’aquests anys, tenen prohibit jugar a pilota tots elsdimarts del curs acadèmic, la qual cosa compleixen, malgrat el seu desencís i frus-tració setmanalment continuades. S’ha de dir que és, justament el dimarts, quanes produeixen més accidents de nens als patis dels nostre col·legi, provocat perquèno poden jugar lliurament.

Aquesta situació, pensem, no pot continuar pas indefinidament. Hi ha cons-tantment queixes de pares, de mestres, de tots i cadascú dels escolars, en el sentitque tots plegats volem gaudir tots els dimarts de l’any acadèmic, de la llibertatd’emprar els nostres patis d’esbarjo sense l’esclavitud setmanal que ens imposa elmercat setmanal. Ben bé quasi cada setmana, els professors hem de tenir fatal-ment la discussió corresponent amb algú, senyor o senyora del mercat que, mol-tes vegades amb males maneres, es queixen que els alumnes han llançat tal o qualcosa... Algun cop hem arribat quasi ben bé a les mans.

Per tot l’exposat, el consell escolar d’aquest centre públic, en reunió d’avui, dia25 de gener de 1989, demana a l’Ajuntament de la vila el següent:


Que les parades del mercat dels dimarts que es fiquen al carrer de la nostra faça-na escolar siguin traslladades a un altre lloc, més avall o més amunt, on sigui; lanostra decisió irrevocable, i per la qual lluitarem aferrissadament, és exigir se’nsalliberi d’aquest desastre d’humiliació setmanal que representa per tota la nostracomunitat educativa la continuïtat del mercat a la vora de les nostres instal·lacionsd’esbarjo educatiu.

Com a continuació d’aquesta carta, el dia 2 de març de 1989, la presidenta del consellescolar torna a enviar una carta a l’alcalde, que textualment deia:

Davant la callada per resposta que ha sofert la nostra carta del dia 26 de gener de1989, li comuniquem que la nostra comunitat educativa ha decidit per unanimi-tat el següent:

Tots els dimarts del curs escolar els nostres alumnes exerciran el seu dret humà,educatiu i fins i tot constitucional, de jugar lliurament als patis del seu col·legi,obviant-hi la repressió setmanal que constitueix la instal·lació del mercat a la nos-tra vorera.

Fins al setembre de l’any 2000 no es va traslladar el mercat setmanal al voltant de la plaçad’Espanya. És de suposar que durant aquest 11 anys es van anar suportant ambduesparts, fins que l’Ajuntament va prendre la decisió del canvi de lloc.

NOVA ASSOCIACIÓ DE PARES

El dia 3 de juliol de 1989, l’associació de pares del col·legi Ocata, aproven la renovacióde la seva Junta Directiva i així ho fan saber a la regidora d’Ensenyament, senyora AnnaMaria Mora, la junta queda de la següent manera:

President Fernando Muñoz GarciaVicepresidenta Maria del Mar EstorTresorera Gloria RodríguezSecretària Ma Carmen Bellmunt AdsuaraVocal de cultura Conxita SabatéVocal relacions Públiques Ma Aurelia CéspedesVocal d’esports Angel IbañezVocal del menjador Assumpció Castellsagué

EL COL·LEGI OCATA PASSA A SER UNITARI

Per aquest curs escolar de 1989-90 es produeix un altre esdeveniment important en elcol·legi Ocata, i és la supressió d’una línia. Això comporta un enrenou en aquest cen-tre escolar, sobretot pel que fa al sector del professorat, ja que això representa que ambel temps es necessitaran la meitat dels professionals de l’ensenyament. És lògic, doncs,que s’aferrissessin al fet que no desaparegués aquesta línia. Donant suport als mestresd’aquest col·legi, l’alcalde del Masnou va enviar una carta al cap dels Serveis Territo-


rials d’Ensenyament de la Generalitat en data 18 de setembre de 1989, que textual-ment diu:

Per aquest curs escolar es va decidir per part d’aquests Serveis Territorials, anul·laruna aula de 1r curs d’EGB del col·legi Ocata, possiblement perquè no tenia enaquells moments una matrícula molt alta.

El resultat d’aquesta actuació, entenem, que potser va ser una mica precipita-da, doncs en fer-se abans de començar la preinscripció de l’actual curs va compor-tar que no es poguessin acceptar els alumnes que es volien traspassar de col·legiper estar més a prop del domicili, ni tampoc els que ho van demanar per prime-ra vegada amb domicili en la zona d’Ocata.

Si tenim en compte que en el sector d’Ocata solament hi ha el referit col·legii el de Salvador Espriu, i que en aquests moments els dos no tenen cap vacant per1r, i que en P-5 només tenen entre els dos 3 vacants, i en P-4 solament té vacantsel col·legi Ocata en un mínim de 4, es pot comprovar que l’oferta és complementnul·la pels propers anys en aquesta zona.

En aquest sector s’ha acabat una urbanització denominada Caramar que té uns150 habitatges i s’està urbanitzant actualment una altra urbanització que tindràuns 56 habitatges més.

És per això que crec s’hauria de replantejar per part d’aquests Serveis Territo-rials aquesta situació anòmala, i poder ampliar novament l’oferta pública d’un 1rcurs més d’EGB en el col·legi Ocata d’aquesta vila i evitar així situacions familiarsdifícils de poder resoldre degudament, evitar el màxim els desplaçaments d’alum-nes d’una edat molt petita, i acollir dins el seu àmbit les peticions que es formu-lin durant la preinscripció i la resta d’any per persones desplaçades.

La contesta a aquest escrit no es va fer esperar. En data 28 del mateix mes el cap dels Ser-veis Territorials, senyor Josep Maria Refusta, va enviar un escrit que en la seva part prin-cipal diu:

La previsió que es va fer en el col·legi públic Ocata d’una aula de 1r d’EGB, erala conseqüència que en el curs passat només tenia funcionant una aula de prees-colar de 5 anys, i per tant, abans d’autoritzar el desdoblament de l’aula, calia espe-rar al nombre de sol·licituds rebudes pel centre, en cada nivell.

En la informació facilitada per la inspecció de zona, una vegada finalitzat elperíode oficial, fixat pel lliurament de sol·licituds, vàrem constatar només la peti-ció d’una sol·licitud per al 1r curs d’EGB, la qual en cap cas podia justificar el des-doblament de l’aula.

Si bé segons dades facilitades per la mateixa inspecció, les dades globals d’es-colarització a la localitat han baixat, tal i com passa a gairebé tot Catalunya, elnombre de professors nomenats a la localitat s’ha incrementat, fent possible, perexemple, que tots els centres docents públics d’EGB tinguin el professor d’educa-ció especial.

Això ha estat possible com a resultat d’un complex i acurat procés de planifi-cació, procurant la rendibilitat dels recursos.

Dir-li també que en la planificació del proper curs, i si la demanda de places


ho justifica, no hi ha d’haver cap inconvenient en desdoblar els nivells que facinfalta en qualsevol centre.

D’aquesta manera el col·legi Ocata perdia cada any una aula d’EGB fins convertir-se enuna escola unitària. Si tenim en compte la gran massificació d’alumnes que havia tingutdurant molts anys, també és cert que s’havia regularitzat amb la creació d’altres col·legis,es feia difícil que un col·legi tan mític i amb tanta història en el Masnou passés a unita-ri, semblava com si l’haguessin baixat de categoria, com si l’haguessin penalitzat per unacosa que no ha fet, però vist d’una altra banda també va anar bé perquè possiblement lesseves instal·lacions no eren les adequades per un col·legi de 16 aules.

Els escrits defensant aquest tema van seguir al curs següent, però ja estava sentenciat,no hi havia més sol·licituds, per tant no hi havia prou justificació perquè es tornés a des-doblar, i així cada any desapareixia una aula d’EGB fins que va quedar en una sola línia.

Com totes les coses, sempre s’ha de mirar la part positiva i aquesta va venir en un escritque va enviar a l’Ajuntament la directora del col·legi Ocata, senyora Ma Assumpta Roca,de data 2 de desembre de 1991, i que textualment diu:

Al començament d’aquest curs, un grup de mestres del col·legi públic Ocata vaelaborar un projecte d’informàtica, per tal de sol·licitar al Departament d’Ensenya-ment una aula d’ordinadors.

Hem rebut ja la resposta del Departament que ens comunica l’adjudicació dedos ordinadors, una impressora, un mòdem i diversos programes per a l’escola.Per nosaltres és una gran notícia, perquè normalment aquesta provisió va seguidaen el següent concurs per una complementació fins a 8 o 10 ordinadors.

Per aquest motiu, sol·licitem a l’Ajuntament l’adequació d’una aula que puguiacollir aquests ordinadors amb les mesures elèctriques i de seguretat que en garan-teixin l’ús adient i la conservació.

Agrairem el seu vist i plau a aquesta sol·licitud i la màxima rapidesa per partdels tècnics que hagin de fer les modificacions d’instal·lacions recomanades enl’annex a la comunicació de la Generalitat.

Pel col·legi Ocata, com per qualsevol col·legi, era molt important tenir aquest servei perals seus alumnes, d’alguna manera compensava el fet de ser una escola unitària.

PLA DE CENTRE PEL CURS 1991-92

En el curs 1991-92 es va elaborar una pla de centre. En el qual es fixa que el total d’a-lumnes és de 449 i de mestres 19, inclosos dos mestres de català i un d’educació especial.

El consell escolar va quedar de la següent manera:Presidenta Ma Assumpta RocaCap d’estudis Pilar NúñezSecretària Leonor VicarioProfessors Ma Socorro del Valle

Pilar RomeroMa Antonia Ezquerro


Carme RicartPares Gabriela Bonilla

Antonio GodoyCarlos Garzón

Personal no docent Miquel PagèsAlumne Montserrat SánchezRepresentant Ajuntament Anna Ma Mora

El professorat i els seus nivells van ser els següents:Rosario Beamonte Preescolar 4 anysSílvia Benaiges Preescolar 5 anysCarmen Gloria Abardia 1r d’EGBTeresa Pallisé 2n d’EGBMa Dolores Garrido 3r d’EGBPilar Romero 4t d’EGBGlòria Salsench 4t d’EGBMa Lluisa Hernández 5è d’EGBMa Antonia Ezquerro 5è d’EGBLeonor Vicario 6è d’EGBCarme Ricart 6è d’EGBMa Jesús Lázaro 7è d’EGBEster Mainar 7è d’EGBRicardo Villarrubia 8è d’EGBMa Socorro del Valle 8è d’EGBRosa Ma Marco Mestre de català de P-4 a 5è d’EGBTeresa Olivé Mestre de català cursos superiorsPilar Núñez Educació especialMa Assumpta Roca Directora en funció docent

PROJECTES D’OBRES SOTA EL PATI

L’any 1993, el Masnou, com altres poblacions, tenen un veritable problema pel quefa a aparcaments de cotxes al carrer, per tant l’Ajuntament encarregà als tècnics muni-cipals un projecte per la construcció d’un aparcament soterrat que agafaria la plaça deMarcel·lina de Monteys, pati del col·legi públic Ocata i el tram del passeig de RomanFabra entre els carrers de Lluís Millet i Sant Miquel, així com també el desviamentdel torrent Xic. El cost d’aquestes obres era tan elevat que va ser impossible portar-loa terme i solament es va fer l’aparcament soterrat de la Plaça de Marcel·lina de Mon-teys.

En aquests mateix projecte, i pel que fa al pati del col·legi públic Ocata, hihavia una previsió, aprofitant el desnivell del terreny existent en el passeig RomanFabra, de construir sota el pati uns locals comercials d’uns 500 m2 aproximada-ment de planta i una sala de gimnàs de també 500 m2 aproximadament que seriausat pel propi centre escolar. Aquesta previsió va quedar solament en un projectemés i prou.


1905-2005 - CENTS ANYS D’HISTÒRIA DE L’EDIFICI DEL COL·LEGI OCATA

Durant el curs 2005-2006 el col·legi Ocata va celebrar el centenari del seu edifici.Aviat és dit això. Cent anys són molts. Un segle de vida. Es miri com es miri i encara quehagi sofert ampliacions, rehabilitacions, millores en tots els sentits, la seva façana conti-nua exultant, desafiant.

Per aquest esdeveniment important, el claustre de professors i l’AMPA del col·legi vanorganitzar diferents actes, dels que vull destacar els següents:

- Conferència a càrrec de Iago Pericot, amb el títol «Les meves vivències a l’escolaOcata».

- Exposició fotogràfica des dels seus inicis fins a l’actual curs, en el vestíbul del col·legi.- Conferència a càrrec de Joan Muray, amb el títol «Context històric del centenari».- Xerrada col·loqui a càrrec del membres de la 1a AMPA: senyors Joan Casals i Lluís

Rojals; exdirectors: senyores Socorro del Valle i Ma Assumpta Roca i l’exprofessorsenyor Francisco Balbás.

- La XXVIII edició de la tradicional Fira de Sant Jordi.- Sopar de cloenda del centenari, en el mateix col·legi el dia 27 de maig de 2006

Cal destacar també que la Comissió del Centenari del CEIP Ocata que es va formar perorganitzar aquest esdeveniment va editar un llibre titulat 1905/2006 Ceip Ocata, cent anysd’escola pública. Un exemplar d’aquest llibre me’l va donar la directora el dia que la vaiganar a veure i he pogut comprovar que l’exprofessor Francisco Balbás va fer un gran tre-ball amb una àmplia explicació de la història del col·legi, que sincerament és d’agrair pera tots els masnovins per la quantitat d’informació que dóna, i moltes vegades desconegu-da. El recomano, crec que val la pena llegir-lo, ja que està escrit per un mestre que vaexercir com a tal durant molts anys en aquest col·legi. Felicitats.

El Masnou, 25 de juny de 2008.


COL·LEGI LA IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)

Ensenyament és una activitat per potenciar habilitats, coneixements, actituds i comporta-ments que facilitin el desenvolupament integral dels alumnes.Maria A. Rovira

Educar és fer brollar les actituds i capacitats que cada infant i adolescent porta ja en el seuinterior. Rosa Costa-Jussà

El dia 7 de juliol de 2008 em vaig presentar al col·legi Escolàpies - La Immaculada perparlar amb la directora ja que vaig pensar que era el moment millor, s’havien acabat elsexàmens i tots els alumnes estaven de vacances. Vaig pujar les vuit escales que hi ha a l’en-trada principal del carrer Jaume I per accedir a la planta baixa de l’edifici, i com sempre,a mà esquerra, hi ha la porta d’entrada que dóna a la porteria on vaig ser atès, tot dientque volia parlar amb la directora del col·legi. Vaig dir el meu nom, es van comunicar ambella, i tot seguit va sortir, ens vam presentar i em va fer passar al despatx; vam seure i livaig explicar el motiu de la meva visita. El que volia és poder trobar algun escrit o alguntreball que s’hagués fet amb anterioritat on s’expliqués la història inicial o els orígens deles Escolàpies al Masnou, ja que jo recordava que feia molts anys, quan treballava a l’A-juntament del Masnou, una religiosa de la seva congregació, la mare Ma Luisa Labarta,havia vingut per consultar els llibres d’actes i l’arxiu municipal que estava a la segonaplanta, ja que estava encarregada de trobar el màxim de documentació i informació perpoder recopilar la història de les Escolàpies en el Maresme i sobretot la història de la sevafundadora, la mare Paula Montal.

Per tant, alguna cosa havien de tenir que hem pogués servir per escriure la història d’a-quest col·legi en aquest llibre. La directora actual, la senyora Rosa Costa-Jussà, escolàpia,va entendre perfectament el que li comentava, però en aquells moments la senyora MaAsunción Ajona, escolàpia que durant molts anys ha estat directora del centre i represen-tant de la institució a la localitat, no hi era, i era ella qui podia tenir més localitzada totala informació i documentació que jo demanava; però es va fer càrrec de transmetre-li lameva petició i vam quedar per un altre dia per recollir la informació sol·licitada. Efecti-vament, a la propera visita ja em tenia preparades unes fotocòpies de tot el que s’havia

229COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)

escrit i que elles tenien al seu abast. A les Escolàpies, igual que al col·legi Sagrada Famí-lia, durant la guerra, a part de saquejar i trencar qualsevol signe religiós que tinguessin,van llençar o cremar la documentació que tenien des dels seus inicis, per tant difícilmentpodia trobar documentació dels seus orígens que em fos d’interès, i havia de recórrer ademanar còpia de treballs que ja s’haguessin fet.

Quan vaig sortir, tot fent el camí cap a casa meva, vaig recordar que quan era petitjo havia anat a aquest col·legi amb la meva germana, fins que per l’edat em van dirque prou (era escola de nenes i els nens sols podíem anar-hi fins als 6 anys). Recor-dava molt bé el pati interior amb la seva porxada al voltant d’un pati avui cobert, irecordava perfectament el fred de l’hivern en passar per aquell espai per anar a la clas-se dels nens que estava a l’esquerra. Cal dir que les Escolàpies ha estat una institucióescolar de primer ordre amb una personalitat i amb una estimació que no tots elscol·legis han tingut.

També vaig recordar que sobre els anys 50, i principalment la dècada dels 60, quanpassava per davant de la capella, situada al carrer del Dr. Agell, cantonada amb el carrerde Fontanills, podia escoltar moltes vegades els cants de les monges. Aquelles veus queem semblaven celestials, i que segurament ho eren, em transportaven. La meva mentali-tat infantil de 10 o 15 anys, les comparava amb les veus que devien tenir els àngels. M’e-mocionava. Em semblava que era la perfecció i segurament era així. Jo també hagués vol-gut tenir aquella seguretat en els tons, aquella seguretat en el cant que mai he tingut. Erenuns altres temps. Eren uns altres cants.

Cal recordar que abans hi feien missa tots els dies per a les religioses i per a les inter-nes, i que els diumenges estava oberta als feligresos que hi volien participar.

ELS INICIS

A l’arxiu municipal he trobat un escrit de data 15 de maig de 1857, de l’alcalde consti-tucional del Masnou, senyor Pere Roca, que va enviar al president de la Comissió Pro-vincial d’Instrucció Primària de Barcelona, i que textualment diu:

El colegio de las Hermanas Pías establecidas en el Masnou debe su fundación auna sociedad de padres de familia del mismo pueblo.

En el año 1848, en vista de la falta de educación para el bello sexo que se expe-rimentaba en este pueblo, se convinieron algunos padres de familia en formar unasociedad para arreglar un colegio a costa de la propia sociedad, donde pudieranmandar a sus hijas para recibir la instrucción propia de su sexo; y a este efectocontrataron con la señoras francesas llamadas Religiosas de la Concepción que sehallaban establecidas en la vecina ciudad de Mataró; y de allí vinieron cuatro reli-giosas francesas y dos de españolas, que instalaron el colegio para el público el día16 de agosto del expresado año.

Pasados dos años, viendo la sociedad, a cuyo cargo iba el colegio, el estado flo-reciente a que había llegado, por las numerosas niñas que a el acudían a causa dela sólida, variada y amena instrucción que se daba, y viendo que las Hermanaspodían vivir cómodamente con el producto de las mensualidades de las niñas,para darles una prueba de adhesión y gratitud les cedió la propiedad del estable-

230 COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)

cimiento con todos los muebles y enseres; y esto lo hizo con donación pura, sinninguna clase de interés.

Iba el colegio aumentando siempre su nombradía por la capacidad y arduo tra-bajo de las Hermanas y por la bellas disposiciones y aplicación de las niñas, mani-festando su instrucción en diferentes exámenes públicos que dieron con admira-ble brillantez; cuando por una fatalidad deplorable quedaron desasociadas las reli-giosas de la Concepción que residían en Mataró, como igualmente las de aquí, noquedando en este colegio más que cuatro hermanas españolas que apenas habíanconcluido su noviciado.

Hallándose esas buenas hermanas sin pertenecer a asociación alguna, pudieronser admitidas a la congregación de las Hijas de María, o sea Escolapias, y habien-do sido aceptada su petición, la congregación de las Hijas de María se encargó delcolegio con los mismos pactos y condiciones que habían contraído las señorasfrancesas de la Concepción, tomando posesión el día 24 de Marzo de 1852.

Abierto de nuevo el colegio para el público, bajo la dirección de las Hijas deMaría, ha ido continuando con sumo esplendor, contando en la actualidad conla asistencia de 200 niñas, incluidas las de la clase gratuita del Ayuntamiento,cuya plaza ganó por oposición la actual directora del mismo. El colegio se halladotado de ocho hermanas de enseñanza y tres de servicio, observándose enel estrictamente todo lo prevenido en el plan de estudios vigente. Se enseña elcatecismo, leer, escribir, aritmética, gramática castellana, geografía, urbanidad,dibujo lineal, caligrafía de adorno e historia de España; y a más de las laborespropias del bello sexo, se enseña también a planchar i bordar y hacer flores yfrutas artificiales.

Las hermanas no tienen otras dotación que el producto de las mensualidadesde las niñas que procuran sean módicas a fin de que la educación sea accesiblepara todas las familias, y aun las que son enteramente pobres, pueden mandar asus hijas que reciben gratis la educación por estar unida al colegio la clase gratui-ta del Ayuntamiento.

De aquí puede fácilmente conocerse los buenos y recomendables resultadosque el pueblo reporta de este establecimiento; pues con poco coste sus hijas seeducan en religión y en todo lo concerniente a su sexo. Y los padres no puedenen menos que bendecir a esas buenas hermanas, al contemplarlas, que en su reti-ro separadas de los pasos de los hombres, con un celo admirable emplean sujuventud, sus talentos y sus vigilias para la felicidad de sus hijas.

Lo que tengo el honor de manifestar a V.E. para su superior conocimiento yen contestación a su oficio de 1º de este mes.

L’Ajuntament es va posar en contacte amb la comunitat religiosa de la Sagrada Famí-lia de Burdeos que estava establerta a Mataró, perquè es fessin càrrec de la primera esco-la comunal de nenes al Masnou. Ho van fer, però sobre l’any 1851 es produeix una escis-sió en la congregació i van deixar-la. Pel que sembla dues de les monges es van quedar al’escola comuna de nenes al Masnou, van ser Dolores G. Colomer i Juliana Sala, deixantla seva congregació i incorporar-se a la Congregació de les Escolàpies. També va sol·lici-tar la seva admissió Maria Lladó, natural de Teià i amiga d’elles dues. La propietat de lafinca que en el seu moment s’havia donat a les monges de la Sagrada Família, s’entén que


va passar a ser propietat de la nova congregació. Aquesta finca estava situada en el queavui és la plaça de la Llibertat.

Com que les Escolàpies van veure una possibilitat de poder ampliar la seva obra i caris-ma pel potencial d’alumnes que el Masnou tenia, van enviar la Rda. Mare Paula Montal,per dur a terme la fundació Escolàpia a la localitat: va arribar al Masnou el dia 6 d’abrilde 1852, acompanyada d’una altra escolàpia, per organitzar el col·legi comunal de nenesdel Masnou.

Les Escolàpies comencen les seves activitats escolars l’any 1852.

El dia 4 de gener de 1852, l’Ajuntament del Masnou accepta la renúncia del càrrec de laprimera mestre de l’escola comunal del Masnou i anomena a Dolores G. Colomer cominterina, ja que ella ja formava part de l’escola des del dia 30 de desembre de 1851. Des-prés de les formalitats administratives d’aquell temps, el dia 12 d’octubre de 1852, enpresència de l’Ajuntament del Masnou i de la Comissió Local d’Instrucció, se li dónapossessió definitivament del càrrec de mestre de l’escola comunal de nenes, el seu sou era2.000 reals de velló anuals i la retribució de 4, 5 o 7 reals de les alumnes riques. El seucàrrec el desenvoluparà fins l’any 1889, en què la Rosa Sensat pren el relleu.

L’any 1860 hi havia una matrícula de 270 alumnes.

PREPARANT LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU COL·LEGI

En data 17 d’agost de 1857, la directora del Col·legi de les Filles de Maria, senyora LuisaGonzaga Colomer, es dirigeix a l’Ajuntament tot demanat el següent:

Que como directora de nuestro colegio, posee en la pieza de terreno que fue delseñor Fontanills en la calle de denominada del Rastillo, un pedazo de terreno deunos 186 palmos parte de mediodía, 110 por la parte norte y 165 en la de orien-te; cuyo pedazo de terreno desearía cercar de paredes, según el plan de su frontisque se acompaña. […] Suplica se sirva previo señalamiento de líneas, altura delos umbrales, autorizarme para la construcción de las citadas obras.

Pel que es desprèn d’aquest acord, la Superiora Rda. Mare Paula Montal, veient lanecessitat de tenir més espai i segurament també la possibilitat que el Masnou fos un cen-tre que pogués donar altres serveis a part de ser una escola comunal, va comprar (o pos-siblement fos una donació) uns terrenys situats en el carrer Rastillo, avui Jaume I, on estàsituat l’actual edifici. El terreny arribava fins a on està el monument de la sardana, for-mava tot un terreny sense que hi hagués carrers oberts. Aquestes obres van ser concedi-des mitjançant decret, el dia 30 de novembre de 1857.

Segons declaracions fetes fa anys pel senyor Jaume Bertran Colell a les Escolàpies, elseu avi, Ignaci Colell Roca, va ser l’arquitecte que va redactar el projecte de l’actual edi-fici i també va dirigir les obres fins a la seva finalització.

No he trobat exactament quan van començar i finalitzar les obres de l’actual edifi-ci. Hi ha un acord de l’Ajuntament del Masnou de data 14 de juny de 1879, en quèla directora de les Escolàpies demana a l’Ajuntament un nou tancament de la finca. Pel


que es desprèn ja estava construït el nou col·legi. Aquest acord transcrit al català diu elsegüent:

El senyor President declara oberta la sessió, manifestant que l’objecte d’aquesta,com s’indicava, era donar compte del dictamen emès per l’arquitecte assessor d’a-quest municipi senyor Leandre Serrallach, sobre la instància presentada per lasuperiora senyora Luisa Gonzaga Colomer, sol·licitant autorització per poder tan-car una porció de terreny segons el plànol que per duplicat s’acompanya.

El mateix president va disposar que es passés l’acta del dia 12 de l’actual, peròal no haver-se pogut celebrar [...]

Per ordre del president, es dóna lectura a la referida instància així com del dic-tamen emès pel senyor arquitecte assessor, el contingut del qual és el següent:

Examinat el contingut de la present instància i vista la localització i conside-rant que el terreny que es desitja tancar, respecta les alineacions del torrent camíde Teià i del carrer paral·lel amb Puerto Rico, situada més al nord, atenent que lesparets de la tanca únicament obstruiran la prolongació del mateix carrer de Puer-to Rico, el dia que s’urbanitzin el terrenys de les immediacions de propietat delsenyor Miguel Amat, i tenint en compte que en aquests moments el tancat quees vol executar no perjudica la mobilitat pública, tota vegada que la població nos’amplia més allà del carrer del Rastillo, opino pot concedir-se l’autorització quese sol·licita amb les consideracions següents:

1r. El permís el concedeix l’Ajuntament amb caràcter interí, pel que fa referèn-cia als dos trossos de passeig que obstruirà la prolongació del carrer de PuertoRico.

2n. El dia que existeixi un plànol d’urbanització aprovat d’aquells terrenys, l’A-juntament podrà ordenar al propietari del que es projecte derruir els dos trossosde paret indicats amb la condició primera, deixant completament neta tota l’ex-tensió que compren la prolongació del carrer de Puerto Rico.

3r. Que l’enderrocament d’aquests dos trossos de paret l’haurà de fer el pro-pietari tan bon punt se li ordeni per part de l’Ajuntament, sense cap tipus d’in-demnització.

4t. Que les obres que s’hagin d’executar en les parets de la tanca que es sol·lici-ten, per posar-les amb harmonia amb les rasants que s’aprovin en el seu dia perals carrers que afecten el mateix terreny, seran a càrrec de la propietària.

5è. Que al construir la paret que dóna amb al torrent camí a Teià es deixi lliu-re de terres les quals s’extrauran i conduiran al vertader públic per compte del pro-pietari que sol·licita el permís.

Assabentat l’Ajuntament i després d’una raonada discussió per part de tots elsregidors presents els drets de la propietat sol·licitant amb els interessos del públic,tractant-se d’uns terrenys que estan destinats, en una època potser no molt llu-nyana, a ser urbanitzats.

Per unanimitat s’acorda concedir el permís que la recurrent sol·licita amb lescondicions indicades pel senyor arquitecte assessor del municipi amb la sola dife-rència de refondre en una, la segona i la tercera i expressar-la de la següent mane-ra:

-Que el dia que existeixi un plànol aprovat d’una urbanització d’aquells


terrenys, l’Ajuntament podrà ordenar al propietari l’enderroc dels dos trossos deparet que obstrueixen la prolongació del carrer Puerto Rico, prèvia indemnitza-ció al propietari per part de l’Ajuntament de la meitat del cost de construcció delsdos trossos de paret, podent el primer utilitzar tots els drets per verificar el tanca-ment de la seva propietat i no es posarà cap gravamen. Que tan bon punt es rea-litzi tot el que s’ha indicat anteriorment, el propietari enderrocarà sense indem-nitzacions totes les obres que pogués haver construït dintre la seva propietat i queafectés la continuació del carrer de Puerto Rico.

No he trobat més informació del que va passar, però possiblement, per una lògica evi-dent, una vegada construït el nou edifici, l’escola comunal que estava a l’actual plaça dela Llibertat es va traslladar al nou edifici del carrer Rastillo, ara Jaume I. Segons un escritfacilitat per les Escolàpies hi ha un paràgraf que textualment diu:

[…] Desde el punto de vista educativo, los datos que acabamos de indicar cons-tituyen una prueba clara de la acertada medida tomada por Paula Montal, porquépudo asegurar la enseñanza pública de las niñas en una escuela escolapia. Y estopermitió mantener la educación gratuita de muchas niñas en el colegio del Mas-nou, casi hasta finales de siglo. Y, sobre todo, logró el objetivo fundamental de lafundación dirigido a la integración escolapia de sor Dolores G. Colomer, sorJuliana Sala y sor María Lladó.

Així va ser, l’any 1889 sor Dolores G. Colomer, deixa la responsabilitat del col·legicomunal i se’n fa càrrec la masnovina Rosa Sensat. També en aquesta data és quan l’A-juntament del Masnou lloga una casa situada en el carrer de Rastillo, núm. 11, avuiJaume I, i allà queda instal·lat el nou col·legi comunal de nens i de nenes. Per tant s’en-tén que en aquesta data és quan les Escolàpies deixen el col·legi comunal per passar aser un col·legi privat. Segons antecedents que figuren a l’arxiu general de la Universi-tat, resulta que l’any 1902 va ser autoritzat el funcionament d’un col·legi privat d’en-senyament primari per al Masnou a càrrec de les religioses Escolàpies. Començava unanova etapa.

L’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada el dia 15 de juliol de 1924, va aprovar elsegüent acord que transcrit al català diu:

Es dóna compte d’una instància amb la qual la superiora provincial del col·legi deles reverendes mares Escolàpies d’aquesta vila sol·licita permís per convertir enterrat el sostre de l’edifici que ocupa aquest col·legi en el carrer de Rastillo i queté 32 metres de façana, segons es detalla en el plànol que s’acompanya, així comtambé del permís de la Mancomunitat de Catalunya, per llindar l’edifici amb elcamí veïnal que condueix al poble de Teià.

La Comissió Municipal Permanent, vist i examinat el plànol de l’obra que essol·licita construir i el permís de la Mancomunitat de Catalunya, acorda passi elmateix a examen de l’arquitecte municipal, i que de trobar-lo conforme se li con-cedeixi el que la superiora provincial demana, de conformitat amb el que dispo-sen les ordenances municipals i amb el pagament dels drets corresponents.


DURANT LA GUERRA CIVIL

En sessió celebrada per l’Ajuntament del Masnou en data 12 de gener de 1937, s’a-prova l’escrit de cessió legal del local confiscat per la CNT i que traduït al català tex-tualment diu:

A la vila del Masnou, a 20 de setembre de 1936. El sotasignant Luís Ballabriga,en nom i amb autorització del Sindicat Únic del Masnou, adherit a la Confede-ració Nacional del Treball, cedeix i transmet a la subdelegació de l’Escola NovaUnificada d’aquesta vila, representada pels companys que firmen aquest escrit, l’e-difici que el referit Sindicat es va confiscar el dia vint-i-set de juliol de mil nou-cents trenta-sis, situat en el carrer Salmeron, núm. 1, d’aquesta vila i que abanss’utilitzava per noviciat, escola i morada de les Escolàpies. Aquesta cessió comprentots els mobles i d’altres estris que siguin útils per a l’ensenyança, reservant-se totala resta per als usos que necessiti aquesta localitat. La present cessió es fa condi-cionada que l’edifici sigui destinat a l’ús d’escola per a la infància i adults, amb lesnormes establertes pel Comitè de l’Escola Nova Unificada, si no fos així revertiràal qui el cedeix. Es pacte també que si s’ha de nomenar algun conserge per la sevavigilància o algun altre empleat, s’haurà de fer d’acord amb el Sindicat Únic delMasnou. I perquè consti, es firma el present document per duplicat en aquestavila i en la data expressada.

Pel Sindicat: Luis Ballabriga.Per la subdelegació de l’Escola Nova Unificada: José Torrubia i José del Valle.(segell) Sindicato Unico del Masnou CNT - AIT

En sessió celebrada per l’Ajuntament el dia 12 de novembre de 1937, hi ha un acord quetextualment diu:

Seguidament, s’acorda aprovar un dictamen de l’arquitecte municipal, referent al’arranjament i reconstrucció de la paret enderrocada a l’escola núm. 1, passantaquest expedient a la Generalitat de Catalunya per a la definitiva aprovació i exe-cució.

Amb el col·legi núm. 1 es referia a les Escolàpies. Aquell mateix any va ser aprovada perl’Ajuntament l’obertura del carrer Puerto Rico que avui és el començament del carrer deFontanills, l’edifici de les Escolàpies anava fins al carrer Sant Miquel. En obrir el carrerper necessitats de comunicació de la mateixa població, va quedar al descobert el pati deldarrera del col·legi, per tant s’havia de fer el seu tancat i com que la comunicació directeque tenien de l’edifici al pati es va anul·lar, és de suposar que l’Ajuntament va presentara la Generalitat un accés elevat de connexió. No hi ha res concret que especifiqui aques-ta pas elevat, però sí que se sap que va ser construir l’any 1937.

En sessió celebrada el dia 20 de desembre de 1937, l’Ajuntament pren el següentacord:

Seguidament s’acorda l’aprovació de l’expedient tramitat, sol·licitant a la Genera-litat de Catalunya la subvenció, ajut i indemnització de les despeses ocasionades


per l’acoblament dels edificis escolars cedits a la Generalitat de Catalunya, de con-formitat amb el Decret de 2 de novembre proppassat i d’acord amb el Decret del19 d’abril del corrent any.

Si bé durant la Segona República, l’Ajuntament del Masnou va confiscar elcol·legi per instal·lar-hi un col·legi públic, posteriorment es va fer servir per hos-pital, per menjador i sobretot per magatzem. A l’acte del ple de l’Ajuntament delMasnou, de data 22 d’abril de 1938, hi ha un acord que, en la seva part impor-tant, textualment diu:

Acte seguit el company Gàzquez demana la paraula per parlar un tema concretsobre el dipòsit de roba de llit existent en el local que antigament ocupaven lesEscolàpies i que avui es destina a hospital de sang. Va manifestar que feia constaruna queixa referent a la forma en què es devia portar a terme l’ocultació d’aquestmaterial, ja que mentre l’Ajuntament estava sofrint privacions, no podent aten-dre els innumerables refugiats que durant llarg temps han hagut de suportar lesmolèsties per la manca de roba [...].

FINALITZA LA GUERRA CIVIL, COMENÇA UNA NOVA ETAPA

En data 8 de setembre de 1940, obtenen l’autorització de la reobertura provisional delcol·legi de primària que ja tenien. També hi ha una segona autorització provisional el dia10 de març de 1948. Encara que aquestes autoritzacions provisionals van quedar defini-tives el dia 29 de setembre de 1948.

L’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 31 d’agost de 1945, va acordar el següent, quetranscrit al català textualment diu:

Acte seguit es dóna compte d’una petició formulada pel reverend Francisco Bis-bal Oliveras, capellà del col·legi de les RR. MM. Escolàpies que sol·liciten unasubvenció en nom d’aquella institució per a la reconstrucció de la capella que vaser deteriorada pels rojos marxistes. L’Ajuntament, per unanimitat, acorda con-cedir la quantitat de 500 pessetes per aquesta finalitat, les quals seran satisfetesdel vigent pressupost municipal i del capítol corresponent.

Cal destacar que el dia 22 de març de 1967 obtenen la qualificació de col·legi lliure adap-tat per poder impartir l’ensenyament del batxillerat elemental, segons Ordre Ministerialpublicada en el Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 69.

RELACIÓ D’ALUMNES DE 1932 AL 1969

Les Escolàpies em van facilitar una relació d’alumnes que van tenir des de l’any 1932 finsa l’any 1969, just a l’any següent es va aprovar la Llei General d’Educació i Reforma Edu-cativa. Aquesta relació ens dóna una perspectiva de l’evolució que aquest col·legi ha tin-gut durant aquest anys. És la següent:


ALUMNES DE LES ESCOLÀPIES

AltresAny Internes Mitja pensió ensenyaments Primària Ed.mitjana TOTAL1932 25 8 135 0 0 1681933 24 4 170 0 0 1981934 18 5 175 0 0 1981935 16 8 179 0 0 2031939 0 6 240 0 0 2461940 2 11 187 0 0 2001941 8 10 159 0 0 1771942 8 5 25 143 4 1721943 16 3 24 166 5 1951944 18 3 23 159 2 1841945 19 2 33 152 5 1901946 16 2 36 142 3 1811947 21 6 43 148 8 1991948 13 9 34 143 11 1881949 15 10 30 195 7 2321950 20 10 40 211 7 2581951 17 8 43 192 10 2451952 15 9 37 189 13 2391953 18 16 30 159 17 2061954 17 15 26 132 23 1811955 23 15 29 133 30 1921956 21 12 34 129 27 1901957 26 22 52 144 35 2311958 30 19 52 130 38 2201959 34 40 65 135 50 2501960 46 34 66 152 52 2701961 49 37 85 177 55 3171962 52 50 85 192 56 3331963 63 80 85 210 63 3581964 73 80 85 213 70 3681965 68 60 84 306 90 4801966 65 92 88 288 85 4611967 62 83 80 330 100 5101968 56 86 82 345 123 5501969 52 100 72 474 125 671

ADAPTACIÓ DEL COL·LEGI A LA LLEI D’EDUCACIÓ DE L’ANY 1970

L’any 1970 es va aprovar la Llei General d’Educació i Reforma Educativa. El més impor-tant d’aquesta Llei va ser l’obligatorietat de l’escolarització dels nens i nenes compresos dels6 anys fins als 14 i la coeducació que va acabar amb la separació dels alumnes per sexes.


El dia 10 de febrer de 1971, es dóna a conèixer el programa elaborat per la ComissióCoordinadora de Normalització de Construccions i Instal·lacions d’Ensenyament, onapareixen els conceptes arquitectònics que havien de tenir les edificacions escolars des-tinades a l’Ensenyança General Bàsica (EGB). Les Escolàpies, igual que altres col·legisprivats, havien de fer front a aquesta Llei, encara que per elles l’espai per als vuit cursosd’EGB no era problema, ja que en aquelles dates ja no tenien internat i per tant tenienespai lliure per adaptar les aules requerides, per tant la innovació per elles va ser la coe-ducació, haver d’admetre també nens, quan sempre havia estat d’ús exclusiu de nenes.Els temps canviaven i elles també s’havien de renovar, encara que no devia ser fàcil. Eldia 21 de novembre de 1979, reben l’autorització per a la implantació de la coeducacióen el seu col·legi.

ESTADÍSTICA

A l’arxiu municipal figura una relació del professorat que tenia el Col·legi La Immacula-da en el curs escolar 1981-82. Copiada la relació dels noms tal com hi figura, és lasegüent:

Montserrat Serrasolsas RocaguinardaCarmen Brugué TarrésElena Bosch JoséConxita Costa Meya Emma Linares CarrascosoRosa Casahuga VinardellMa Antònia Gibernau EstradaRosa Costa-Jussà BordasDolores Piera PuigTrinidad Ruíz LaraMa Rosa Falgas MaristanyMa Asunción Ajona RubioMa Assumpció Rovira Rosés

Educació física: Ma Isabel Gómez ÀlvarezProfessora de dibuix: Neus Francesch Cardenal

D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal en el curs escolar 1983-84, hihavia 425 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:

Preescolar de 3 a 4 anys: 24Preescolar de 4 a 5 anys: 35Preescolar de 5 a 6 anys: 32

Alumnes d’EGB 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è TOTAL22 42 40 38 42 38 38 42 31222 22


Quant al professorat, tal com figura en la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquestcurs, és el següent:

NOM I COGNOMS CÀRREC

Pilar Garcia Esteve TutoraCarme Brugué Tarrés TutoraElena Bosch José TutoraConxita Costa Meya TutoraMontserrat Serrasolsas Rocaguinarda TutoraEmma Linares Carrascoso TutoraRosa Casahuga Vinardell TutoraMa Antònia Gibernau Estrada TutoraMa Assumpció Rovira Rosés TutoraMa Rosa Falgàs Maristany TutoraTrinidad Ruíz Lara TutoraMa Asunción Ajona Rubio Tutora i DirectoraMercedes Duràn Pascual TutoraMa Isabel Gómez Àlvarez Educació FísicaNeus Francesch Cardenal Estètica i Pretecnologia

Hi ha un escrit del president de la Junta Directiva de l’Associació de Pares d’Alumnes delCol·legi La Immaculada, senyor Josep Franquet Riera, de data 13 d’octubre de 1983,dirigit a l’alcalde de l’Ajuntament del Masnou, adjuntant la composició de la Junta, aixícom la composició de les diferents vocalies per a cada un dels cursos del col·legi.

Aquest llistat textualment diu:

JUNTA DIRECTIVAPresidente: Sres. Franquet - FontVicepresidente: Sres. Crespo - MaristanySecretario: Sres. Casas - AlcovéTesorero: Sres. Gimeno - FernándezAsesor Jurídico: Sres. Filizzola - Del RioVOCALESJardín de Infancia Sres. Ribas - MestresPárvulos 1º Sres. Andiñach - PelayoPárvulos 2º Sres. Doñate - MuñozCiclo Inicial 1º Sres. Vidal - CrespoCiclo Inicial 2º Sres. Vaqué - AlegretCiclo Medio 3º ----Ciclo Medio 4º Sres. León - EzpeletaCiclo Medio 5º Sres. Casas - Alcové6º EGB Sres. Gimeno - Fernández7º EGB Sres. Alonso - Merino8º EGB Sres. Sánchez - Roig


SUPERIORES DE LES ESCOLÀPIES DEL MASNOU

1852 Rda. Paula Montal Furnés de San José de Calasanz1867 Rda. Luisa Gonzaga Colomé Fibla de la Virgen de los Dolores1900 Rda. Ma Dolores Sabaté de San Narciso1903 Rda. Ma Pilar Reig del Niño Jesús1912 Rda. Dolores Santamaria del Santísimo1922 Rda. Soledad Vilardaga de Santa Ana1925 Rda. Gabriela Peró de la Virgen de Lourdes1929 Rda. Angeles Elizalde de Santa Teresa1936 Rda. Paulina Busquets del Carmen1947 Rda. Providencia Ortínez de San José1953 Rda. Micaela Hereu de San Benito1959 Rda. Providencia Ortinez de San José1965 Rda. Gloria Font Trabal de la Eucaristia1967 Rda. Ma Paz Trayner Vilanova de Cristo1970 Rda. Carmen Figueres Almiñana1974 Rda. Ana Moya Muñoz1977 Rda. Dolores Garriga Barnadas

En els anys 80 les escoles es van veure afectades per la reducció d’alumnat en ser infe-rior la ràtio alumnes/aula permesa per la normativa vigent. El plantejament de lesEscolàpies fou obrir una segona línia. Això comportava nous espais, i l’opció fou clara:fusionar la Comunitat a la de Maricel i adequar les seves dependències a ús escolar.Heus ací el motiu pel qual queda tancat el llistat de superiores, persones que han exer-cit en el centre l’última responsabilitat com a representants de la institució titular a lalocalitat.

OBRES D’ADAPTACIÓ DE LA LOGSE

La Llei d’Ordenació General dels Sistema Educatiu, més coneguda com la LOGSE,surt publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat el dia 4 d’octubre de 1990. Una de lesprincipals novetats que aporta aquesta Llei és que amplia l’obligatorietat d’estar alcol·legi fins als 16 anys. La primària seria fins als 12 anys i la secundària fins als 16,per tant els col·legis privats concertats, com és el cas de la Immaculada - Escolàpies,havien d’afrontar el repte que els marcava aquesta Llei, o quedar-se solament en pri-mària o renovar estructuralment el col·legi. La Immaculada opta per aquesta últimasolució.

Segons el permís d’obres 308/95, el dia 18 de maig de 1995 la directora, senyoraAsunción Ajona Rúbio, sol·licita a l’Ajuntament del Masnou, una llicència d’obresper a la construcció d’un nou aulari en el pati que tenien en el carrer de Tomàs Vivescantonada amb el carrer de Sant Miquel. D’aquesta manera els quedava més lloc enl’edifici principal per tal de poder tenir les aules i els seus annexes que la LOGSErequeria. D’aquesta manera quedaria un edifici que seria exclusivament per parvula-ri.


El col·legi la Immaculada tenia aprovats per la Generalitat els següents ensenyaments:- Educació infantil- Educació primària- Educació secundària.

Tota aquesta educació s’impartiria en doble línia, és a dir, dues aules per curs, per la qualcosa l’espai que tenien era insuficient i per tant s’havia d’ampliar. Inicialment el projectees va estudiar per donar cabuda a 8 aules d’ESO, però fent una reestructuració de tota ladistribució del centre, es va creure oportú donar independència als alumnes més petits iconstruir un nou aulari que fos destinat a educació infantil de 3, 4 i 5 anys, amb unsespais destinats a aules, i una sala polivalent, a més d’un espai esportiu cobert, complintaixí amb la nova normativa.

La planta baixa, amb una superfície de 329 m2 construïts, es destinaria a sala poliva-lent i espai esportiu amb dos vestuaris independents, serveis sanitaris, magatzem, vestí-bul i un porxo exterior.

A la primera planta, amb una superfície de 277 m2 construïts, es projectà la construc-ció de 3 aules d’educació infantil, una sala de professors i els serveis.

A la segona planta, amb una superfície de 277 m2 construïts, es projectaren, també, 3aules més d’educació infantil, una sala d’usos múltiples i els serveis propis a què es desti-naria.

El pressupost, segons el projecte d’execució, era de 47.865.000 pessetes. L’arquitecteredactor del projecte va ser Joan Ma de Castellar Bertran, dirigit per ell mateix i per l’a-parellador Juli Crespo Martínez. L’empresa constructora va ser Comilsa.

CURS 2008-09

Per aquest curs el col·legi de les Escolàpies té una matrícula de 669 alumnes i una plan-tilla de 53 professors, distribuïts de la següent manera:

EDUCACIÓ INFANTIL Nois Noies Total alumnes Tutor/aEd. infantil 3 - A 11 15 26 Marta OlivaEd. infantil 3 - B 12 13 25 Maite BarrónEd. infantil 4 - A 17 8 25 Marta CostaEd. infantil 4 - B 17 8 25 Eva AmadorEd. infantil 5 - A 12 14 26 Carme OlivánEd. infantil 5 - B 10 16 26 Mónica Gorgas

Altres mestres d’aquesta etapa: Ma Rosa Pallàs (Coordinadora), Josep Tresens, Montse-rrat Camprubí, Núria Puigdollers, Gemma La Rosa, Angèlica Leiva, Natàlia Avellanedai Manuel Jara.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA Nois Noies Total alumnes Tutor/aCicle inicial 1 - A 11 14 25 Carme CidCicle inicial 1 - B 12 13 25 Elena BoschCicle inicial 2 - A 13 10 23 Laia Jordà


Cicle inicial 2 - B 15 10 25 Lídia RibasCicle mitjà 3 - A 16 9 25 Toni ColinasCicle mitjà 3 - B 15 10 25 Mónica DíesCicle mitjà 4 - A 10 17 27 Empar GarriguesCicle mitjà 4 - B 10 14 24 Laura MurtraCicle superior 5 - A 9 13 22 Alícia MedinaCicle superior 5 - B 13 11 24 Fernando EstévezCicle superior 6 - A 12 13 25 Assumpta PericasCicle superior 6 - B 11 15 26 Conxita Costa

Altres mestres que intervenen en aquesta etapa: Víctor López (cap d’estudis), Rosa Costa-Jussà (directora), Lluís Daurella, Carme Brugué, Emma Linares, Núria Puigdollers,Angèlica Leiva, Carme Moreu, Ma Oliva Arévalo, Mireia Hernández, i Gemma La Rosa.

ED. SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA Nois Noies Total alumnesPrimer cicle 1 - A 13 16 29Primer cicle 1 - B 14 14 28Primer cicle 2 - A 12 14 26Primer cicle 2 - B 14 10 24Segon cicle 3 - A 15 14 29Segon cicle 3 - B 13 16 29Segon cicle 4 - A 13 14 27Segon cicle 4 - B 15 13 28

L’organització d’aquesta etapa comporta que majoritàriament tots els professors de l’eta-pa realitzin tasques de tutoria (grupal o personalitzada) amb els alumnes, ja sigui com atutors amb el grup-classe, ja sigui com a tutors o cotutors amb atenció personalitzada,atenent un grup més reduït d’alumnes. Els professors són els següents: Vicens Alfocea(cap d’estudis), Sílvia Viladoms (coordinadora), Rosa Costa-Jussà (directora), Ma RosaFalgás, Núria Franquet, Elisa de Rueda, Alberto Herrans, Lluís Vidal, Roger Torrabade-lla, Jordi Busquet, Maria Berrocal, Cristina Del Frago, Ma Àngels Jiménez, Brisa Bala-gué, Pilar Castillo, Ma Assumpció Rovira, Joan Bachs, Montserrat Camprubí, OscarGuasch i Eva Carrau.



COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELLDEL MASNOU (1914)

Educar és creure en les persones i en la idea que es pot fer alguna cosa per millorar, i poder,així, construir una societat més sàvia, més justa i per tant, més feliç.Montserrat Rosanas

Educar, com a mi m’agrada creure, és acompanyar. Un professor camina amb el seu alumnedurant força temps; l’ensenya a créixer, a interessar-se pel seu entorn proper i no tan proper, aadaptar-se al que la vida li dóna i li treu, a conèixer el món i el moment en què viu, a respectar lesdiferències dels altres i també el que ens fa iguals, a saber intercanviar el bo que tenim a dins nos-tre amb d’altres, a valorar-nos pel que som i no pel que podem tenir, a gaudir del desig de viure.S’aconsegueix? Tot i que és difícil, vull creure que sí. El pas del temps, dels anys, ha de donar la raó.Josep Mayolas

Educar és acompanyar en el descobriment d’un mateix i del món que ens envolta. I enaquest acompanyament fer descobrir com aprendre, com ser una persona íntegra, comsaber fer les coses i també formar part d’un món plural i canviant.Ma Dolors Sampera

Aquest és un col·legi en què poques vegades he estat. Les circumstàncies han fet quepoques vegades el visités. Segurament que en ser un col·legi particular no hi havia unaconnexió concreta amb l’Ajuntament pel que fa a l’ensenyament.

Per tant, a principis del mes de juny del 2008, tot venint de l’institut Mediterrània,em vaig parar en aquest col·legi i vaig demanar per la directora, senyora Montserrat Rosa-nas. Em vaig presentar i li vaig explicar el motiu de la meva visita, i la possibilitat de podertrobar la història del col·legi per al llibre que estava escrivint. Amb cara de sorpresa, notots els dies et truquen a la porta per saber la història del lloc on treballes, em va dir queho sentia molt, però que no em podia atendre atès que estaven preparant els exàmens definal de curs i que estaven molt ocupades. Vaig entendre que no era el millor moment ique el primer era la seva feina. Vam quedar que ja quedaríem per telèfon per un altre dia.

El següent contacte va ser a primers del mes de setembre següent, quan encara hi haviasilenci a les classes, quan encara tots els mestre estaven tranquils tot esperant l’arribadadels seus alumnes a una setmana vista. Tant la directora com la germana Genoveva, emvan lliurar fotocòpies d’escrits editats per la congregació i en referència al col·legi del Mas-nou. Com que no era molta cosa i després de parlar amb elles, els vaig demanar la pos-sibilitat de poder mirar els arxius que tinguessin per poder argumentar millor la històriad’aquest col·legi. Em van dir que sí, hi així ho vaig fer al cap d’uns dies, després que lagermana Genoveva m’expliqués on estaven.

Amb motiu de la confiscació del col·legi durant la Guerra Civil, a part de destruir lacapella i qualsevol signe religiós que figurés en el col·legi, es va cometre el pitjor en aquestscasos, destruir tota la documentació que contenia la història del col·legi, un fet imperdona-

245COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)

ble ja que desaparegué una part de la història de la nostra vila que no es podrà recuperar.M’he basat, doncs, en unes ressenyes històriques que la mateixa congregació m’ha facilitat.

ELS INICIS

Som a l’any 1913 i la superiora general de la Sagrada Família de Barcelona, ConcepciónBertran, s’assabenta que s’ha de repartir en obres de beneficència un gran llegat de la se-nyora Joaquina d’Estaper de Cuyàs, segons havia disposat en els seu testament. És peraixò que la superiora fa una visita al prelat diocesà, el senyor Juan J. Laguarda, per tal ques’interessés per aquest assumpte i la possibilitat de poder obtenir alguna finca per ampliaramb un nou col·legi la seva congregació, el qual li va assegurar que faria tot el que esti-gués al seu abast per assabentar-se de com quedava aquest llegat i que en tot cas ja li diriaalguna cosa.

No obstant això, la superiora va aconseguir que li fes una carta de presentació per anara veure al marmessor del referit llegat, senyor Francisco Iglesias. I així ho va fer, va anaracompanyada de la reverenda J. Oriol Isern i es van presentar al seu domicili. Com queel senyor Iglesias estava indisposat, les va rebre la seva esposa a qui van explicar el motiude la visita. Pot ser que aquesta visita fos clau per aconseguir el que elles volien. Pel quesembla l’esposa del marmessor era una gran devota de la Sagrada Família i els va prome-tre que faria tot el possible per tal que el seu espòs destinés la casa i les propietats del Mas-nou a la referida congregació.

En passar els dies sense saber què s’havia decidit, la reverenda Concepción Bertran,que deuria ser tot un caràcter, va visitar novament al marmessor senyor Iglesias per insis-tir novament en la seva petició. Va tenir la gran satisfacció de poder comprovar que elsenyor Iglesias estava predisposat que les finques del Masnou del llegat de la senyora Joa-quina d’Estaper passessin a la congregació de la Sagrada Família.

El dia 15 de març de 1913 es van reunir a la notaria del senyor Martin Beya, situadaen el passeig de Gràcia, 32, 1r pis, de Barcelona, el senyor Francisco Iglésias, amb el seuadvocat i la reverenda Concepción Bertran, acompanyada de la reverenda J. Oriol Isern.En aquest acte, davant els interessats i testimonis, es va llegir íntegrament l’escripturapública de donació a la Rda. Mare General de l’Institut de la Sagrada Família i de les sevessuccessores, i es va firmar el document públic. Començava la creació d’un nou col·legi alMasnou.

El llegat que van rebre la congregació de la Sagrada Família consistia en cinc hectàre-es, aproximadament, de vinyes, una casa gran amb mobles i hort amb aigua, al carrer deSant Cristòfol, avui M. C. Verdaguer, i al costat una casa petita. Una altra casa que esta-va situada en el mateix carrer, el senyor Iglesias la va vendre al senyor Pere Grau Maris-tany, comte Lavern, per una quantitat de cinc mil pessetes. Aquesta donació queda con-dicionada amb l’obligació de mantenir a la casa gran una escola gratuïta de vint nenesexternes, podent tenir per cada una gratuïta, dues de pagament.

En gratitud per aquesta donació, la Reverenda Mare General envia una circular a lescases que tenen per tot Catalunya, comunicant l’adquisició en propietat de les finquesdel Masnou, i ordena que mentre duri el seu càrrec a la congregació, totes les bones obresde l’últim dia de cada mes, s’oferiran per l’etern descans dels senyors Estaper i com agraï-ment de totes les persones que van contribuir a aquesta donació.

246 COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)

El dia 18 de març de 1913, l’esposa del marmessor senyor Iglesias i les seves dues fillesacompanyen la superiora general i la Rvda. J. Oriol Isern a la casa del Masnou per tal dedonar-los possessió de la casa. Els van mostrar la roba i d’altres objectes i els van fer lliu-rament de les claus com a mestresses. Finalment, aquesta superiora, que devia tenir uncaràcter ferm, va aconseguir el que volia, va aconseguir una propietat important per a laseva congregació, però també important per al Masnou i per a tots nosaltres que gaudimd’aquesta instal·lació que l’any 2014 celebrarà els 100 anys del seu naixement.

La decisió del futur a què s’hauria de destinar la casa del Masnou va ser unànime. Totala congregació va creure que seria molt convenient construir un edifici que fos destinatal noviciat. El dia 17 d’abril de 1913 van convidar que visités aquesta finca el reverendMiquel Aguilar, molt vinculat a la Sagrada Família, per tal que dictaminés sobre el seufutur, doncs sembla ser que era una persona amb molt criteri, que mereixia la seva con-fiança. Així ho va fer, i al seu parer li va semblar molt bona idea construir una casa des-tinada al noviciat, tenint en compte l’existència d’una estació de tren molt a prop de lafinca i que la situació davant del mar era immillorable. Però los coses no van sortir deltot bé i es va deixar per més endavant. Com que s’havia d’aprofitar aquesta donació i s’ha-via de demostrar la necessitat que tenien d’aquesta finca, es va decidir transformar algu-nes habitacions en aules destinades a l’ensenyament.

L’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 22 d’agost de 1913, va acordar el següent, quetranscrit al català textualment diu:

Es va donar compte d’una instància dirigida a aquest Ajuntament per la superio-ra general de l’institut de la Sagrada Família, sol·licitant li sigui concedit permísper poder ampliar una finestra de la façana lateral de la casa número u del carrerde Sant Cristòfol d’aquesta població. La Corporació acorda autoritzar el sol·lici-tat per la superiora de l’institut de la Sagrada Família, de conformitat amb el quedisposen les vigents ordenances municipals i el pagament dels arbitris municipalscorresponents.

Al mateix temps es van fer les gestions per obtenir de la Diòcesis de Barcelona, l’autorit-zació corresponent perquè s’establís en aquesta casa del Masnou la comunitat religiosa dela Sagrada Família. No hi va haver problemes per l’autorització, que va ser aprovada.També van demanar autorització per poder celebrar missa, per la qual cosa el rector delMasnou, senyor Miguel d’Arquer, va revisar la capella del futur col·legi i com que eraprou apte la va beneir, així com també la casa. Això va ser el dia 4 de febrer de 1914.

El dia 25 de febrer del mateix anys es van instal·lar a aquesta nova comunitat religio-sa, les germanes Filomena Llabot, com a superiora; Ester Roca, com a vicària; MercedesBorrell, com a directora i mestre del col·legi i María de Santa Tecla Tolrà. Totes elles vanser acompanyades per la reverenda mare Concepción Bertran, superiora general i la reve-renda mare Montserrat Campañá, superiora de l’Asil del Parc.

El dia 25 de febrer de 1914, comença el col·legi de la Sagrada Família del Masnou

Suposo que per qüestions administratives, o per no haver-hi pensat abans fins al dia 25d’abril de 1916, no es va inscriure aquest col·legi en el registre civil.


REFORMES ESTRUCTURALS DEL COL·LEGI

La família Campañà, de Sant Andreu de Barcelona, molt lligada a aquesta institució, vanregalar la campana destinada a la capella que havien construït. El toc de la campana haestat sempre sinònim de congregació de fidels per escoltar missa o algun altre esdeveni-ment important. Aquesta capella va ser un apèndix de la parròquia. El dia 4 de gener de1923, es va organitzar una festa solemne a les onze del matí, per la benedicció d’aquestacampana amb l’assistència de les autoritats locals i com a celebrant el reverend FranciscoRaventós, rector del Masnou. Van ser padrins l’alcalde senyor Jaime Curell i la senyoraTeresa Batlló, vídua de Saladrigas.

La seu principal de la institució Sagrada Família estava a la Seu d’Urgell, per això ésconeguda com la Sagrada Família d’Urgell, encara que després es va traslladar a la ciutatde Barcelona. El dia 19 de març de 1924, festivitat de Sant Josep, patró d’aquesta insti-tució, s’acorda que la casa que tenen al Masnou sigui destinada també a primera postu-lació per a noies que volguessin ser monges.

L’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 21 de març de 1924, va prendre un acord quetranscrit al català, textualment diu:

Es dóna compte d’una instància i plànols presentats per la senyora Mercedes Bat-llori, reverenda superiora del col·legi de la Sagrada Família d’aquesta vila, sol·licitantpermís per substituir l’actual coberta del terrat per una d’obra, de l’edifici número1 del carrer M. C. Verdaguer, conforme es detalla en el plànol que s’acompanya.

L’Ajuntament, vist l’informe de l’enginyer del servei de la carretera de Madrida França per la Jonquera per estar aquest edifici afectat per aquest servei, acordaaprovar el sol·licitat i concedir el permís subjecte al que especifiquen les ordenan-ces municipals i satisfer els arbitris corresponents.

Amb aquesta nova activitat, la institució de la Sagrada Família demana que es constituei-xi una capellania al Masnou, o sigui poder tenir un capellà propi per a les monges, per ales novícies i per a l’escola en general. El dia 8 de setembre de 1924 pren possessió d’a-questa càrrec el reverend Raimundo Mañé. L’acte va ser d’una gran solemnitat, el rectordel Masnou, Francisco Raventós, li va fer lliurament del títol, va actuar com a secretariel senyor Ramon Homs i de testimonis el mestre Lluís Millet Pagès, director de l’OrfeóCatalà i el senyor Manuel Martí Coll.

A partir d’aquí prenen la determinació que la capella que tenien s’havia d’ampliar i refor-mar, s’havia de construir una nova capella suficientment capaç d’acollir no solament les perso-nes que formaven la institució, sinó també les persones del veïnatge que volien complir els deu-res religiosos, especialment l’assistència a la santa missa. Això es compleix el dia 21 de desem-bre de 1924 en què es va fer una gran festa d’inauguració de la benedicció de la nova capella.

L’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 18 de novembre de 1924, va prendre unacord que, transcrit al català, textualment diu:

Es dóna compte d’una instància presentada per la senyora Mercedes Batllori,superiora del col·legi de la Sagrada Família, amb la qual sol·licita permís permodificar un dels portals existents a la casa número 1, del carrer de M. C. Verda-guer, d’acord amb el plànol que per duplicat s’acompanya.


La Comissió Municipal Permanent, vist l’informe de l’enginyer del servei dela carretera de Madrid a França per la Jonquera i els plànols de l’obra sol·licitadaper la senyora Batllori, acorda passi a examen del senyor arquitecte municipal i sies correcte es concedirà el permís sol·licitat, sempre i quan es subjecti al que dis-posen les ordenances municipals, compleixi les condicions senyalades pel referitenginyer i del pagament dels arbitris corresponents.

L’any 1934 es va produir una transformació molt notable. Es completa la transformacióde la façana de l’escola de la Sagrada Família, així com la porteria, l’escala i les classes, totaixò amb motiu de la celebració aquest any del 75è aniversari de la fundació de la con-gregació de la Sagrada Família d’Urgell.

Vaig trobat un escrit redactat per la directora administrativa de data 23 de juny de1972, que diu que el dia 24 de setembre de 1949, i després de reformes estructurals, esva obtenir l’autorització ministerial del funcionament de quatre cursos d’ensenyança pri-mària i parvulari, i el 5 de gener de 1972 es va concedir pel Ministeri d’Educació i Cièn-cia l’autorització per impartir l’EGB, ampliant-se cada any un nou curs fins a tenir elsvuit cursos d’EGB complets.

L’any 1977 un ambiciós projecte posa solució als problemes d’espai. Com que la fincadóna al carrer de Jaume Curell, es van construir tres plantes per aquest carrer. Això vapermetre, també, que els alumnes entressin i sortissin per aquest carrer i no per l’entradaprincipal del col·legi del carrer Verdaguer, que sempre era un perill per als més petits, perla carretera que és al davant. Aquesta falta d’espai també es va veure alleugerada quan eldia 27 de març de 1983, les religioses passen a viure a la casa que havia ocupat el cape-llà, situada al carrer de Jaume Curell, 14, per tant les dependències que van deixar lliureses van ocupar per instal·lacions educatives del mateix col·legi.

També l’any 1983, es va construir un espai lliure per esbarjo dels alumnes. A la partsuperior de l’edifici primitiu, es va reforçar la teulada convenientment, i es fa servir com unpati més. A falta d’espai, s’han de buscar solucions pràctiques i aquesta va ser una d’elles.

PRIMERA ASSOCIACIÓ DE PARES D’ALUMNES

L’any 1972 es van redactar els primers Estatuts de l’Associació de Pares d’Alumnes delcol·legi Sagrada Família del Masnou. Aquests Estatuts estaven en competència amb l’ar-ticle XXXIV del Concordat de la Santa Seu i Espanya. Queda clar que estem parlant del’any 1972.

Entre les seves finalitats n’hi ha tres que m’han semblat simpàtiques pel seu contingut,tot pensant en els temps en què es van redactar. L’apartat b, c, i d d’aquestes finalitats tex-tualment diu:

b) La unión de los asociados con vistas a una mutua comunicación de experien-cias, criterios y observaciones, así como recíprocas ayudas moral y de consejo.c) La defensa de los derechos del alumno relacionados con el logro de su perfec-ta formación cristiana, cultural, patriótica, social y humana.d) La promoción de un espíritu cristiano de cooperación y ayuda mutua entre losasociados y en orden a una asistencia social en beneficio de los alumnos.


Aquests estatuts van ser aprovats per l’Assemblea General el dia 15 d’octubre de 1972,que va tenir lloc en el mateix col·legi. El president va ser Francesc Duran Pons, i el secre-tari César Latorre Solsona. En la publicació d’aquests estatuts, hi figura una diligènciaque textualment diu:

Los presentes Estatutos han sido aprobados por Su Excma. Rvdma. el Arzobispode Barcelona, en fecha 23 de octubre de 1972. El Arzobispo de Barcelona. Nar-ciso Jubany.

ESTADÍSTIQUES

Com la majoria dels col·legis que tenia la Sagrada Família d’Urgell, les ensenyancesfonamentals eren els pàrvuls i primària, també tenien algunes classes especials comcomerç pràctic, idiomes, dibuix i pintura i música. Durant alguns anys també es donavael batxillerat elemental en ensenyança lliure, encara que hi havia poca matrícula. Tambétenia internat per alumnes fora de la nostra població, però segons em va informar la ger-mana Ma Dolors Medina, eren poques i era més aviat amb un caràcter familiar.

A l’arxiu del mateix col·legi he trobat una estadística dels alumnes que tenien en elcurs 1972-73, era el següent:

Nombre d’alumnesPàrvuls A 21Pàrvuls B 311r de primària 192n de primària 223r de primària 144t de primària 225è de primària 176è de primària 38Batxillerat i comerç 26Residents d’estiu (juliol) 24

L’any 1970, una vegada surt publicada la Llei General d’Educació, aquest col·legi es plan-teja clarament potenciar les seccions de jardí d’infància i l’educació general bàsica. S’ha-vien de renovar, com qualsevol altre col·legi religiós. Havien d’afrontar els canvis educa-tius de la nova Llei d’educació. El nombre d’alumnes va fer un canvi important que crecque no tenien previst, només cal comparar el quadre següent.

Curs 1973-74 Curs 1974-75 Curs 1980-81Jardí infància -- -- 32Preescolar 4 anys 24 50 46Preescolar 5 anys 57 45 481r d’EGB 32 49 382n d’EGB 31 42 333r d’EGB 32 31 44


4t d’EGB 30 32 465è d’EGB 32 32 416è d’EGB 21 30 31 i 347è d’EGB 43 24 428è d’EGB -- 41 39Piano 12 18 46Internes 22 -- --Secretariat 6 -- --Mecanografia 19 34 80Música -- 17 --Mitja pensió -- 78 127

El professorat del curs 1974-75 del col·legi Sagrada Família, era el següent:

Rosa Casahuga Montserrat LlopMontserrat Moliner Neus MisséCarme Rigual Lourdes SamperaDolors Sampera Asunción GarciaMossèn Josep Nicolau

En el curs 1975-76, segons una estadística que he trobat en el mateix col·legi, el nombrede unitats subvencionades era de 8. El nombre de mestres que estaven subjectes a la Segu-retat Social eren quatre: Ma Carme Rigual Benedí, Rosa Casahuga Vinardell, Ma Lour-des Sampera Parés i Ma Dolors Sampera Parés. La resta eren monges: Emilia TorruellaPicas, Camila Bengochea Remón, Petra Castrillo Antolí i Mercè Caminal Maestre, i coma directora Mercè Boix Carabasa.

El curs següent, o sigui el del 1976-77, els alumnes del col·legi eren 326, desglossatsde la següent manera:

Curs Unitats Alumnes1r d’EGB 1 422n d’EGB 2 603r d’EGB 1 484t d’EGB 1 465è d’EGB 1 356è d’EGB 1 407è d’EGB 1 258è d’EGB 1 30

Hi havia un altre aspecte que també havien d’afrontar: la coeducació, i això ho van enca-rar en el curs 1979-80, a partir d’aquest curs complien exactament el que disposava lareferida Llei. La matrícula d’alumnes va augmentant, però no poden ampliar en no tenirmés terreny per fer-ho, per tant han d’aprofitar al màxim el que tenen i a mesura que l’in-ternat i el postulat desapareixen, passen a formar part de les instal·lacions escolars, peròno és suficient. D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal en el curs esco-lar 1983-84, hi havia 428 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:


Preescolar de 3 a 4 anys: 28Preescolar de 4 a 5 anys: 38Preescolar de 5 a 6 anys: 43

Alumnes d’EGB 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è TOTAL36 40 43 37 41 38 37 24

23 319



Ma Antònia Sabater Montserrat DirectoraMa Lourdes Sampera Parés TutoraMa Dolors Sampera Parés MestraMa Pilar Casadesús Calm Tutora - Coordinadora cicleMa Carme Cruz Martínez MestraRosa Ma Puerto Uria Tutora - MúsicaTrinitat Tena Cosials Mestre de catalàMercè Caminal Maestre TutoraFrancesca Crespo Belzunce TutoraNeus Francesch Cardenal MestraAssumpció Garcia Díaz Educació físicaJosep Jufré Muñoz Educació físicaCarme Rigual Benedí TutoraPere Matallana Duràn Mestre - TutorMontserrat Casamitjana Sabater Mestra - TutoraElsa Domingo Ribé Mestra - TutoraNeus Missé Suñol Mestra - TutoraRoser Font Estadella Mestra - TutoraTrinitat Tena Cosials

Durant el curs 1986-87, l’Associació de Pares d’Alumnes estava formada pels següentspares i mares:

President Ildefonso Crespo VelascoVicepresident Fulgencio GiménezSecretari Joan Roig SunyéAdministrador Jordi Noy MarcúsVocal cicle inicial Josep Martínez GonzálezVocal cicle superior Isabel Saldaña GarciaVocal Esports Jordi Lluch GarbíVocal cultura Carles Barrio Blanco


Delegats de classes

Jardí d’infants Senyors Garrote - MolinerPreescolar A Senyors Pujadas - LafargaPreescolar B Senyors Galera - CabotPrimer d’EGB Senyors Balada - HernándezSegon d’EGB Senyors Oro - MuletTercer d’EGB A Senyors Gatuellas - GassóTercer d’EGB B Senyors Cisa - VendrellQuart d’EGB Senyors Roca - TejedorCinquè d’EGB Senyors Torres - BellostaSisè d’EGB Senyors Jiménez - RoigSetè d’EGB Senyors Mensa - GilVuitè d’EGB Senyors Pérez - Vila

D’acord amb l’organització escolar que va elaborar el centre per al curs 1987-88, el Con-sell Escolar del col·legi Sagrada Família va ser el següent:

Representant legal de la titularitat- Ma Dolors Sarró PujadesRepresentants de l’entitat titular- Mercè Caminal Maestre- Manel Rossell Vinyals- Francesc Sanleandre OrtegaDirecció- Ma Pilar Ochoa RodrigoRepresentants dels professors- Joan Oliva Rosell- Trinitat Tena Cosials- Montserrat Rosanas Martí- Pere Cuní FiguerasRepresentants del pares- Ildefonso Crespo Velasco- Jordi Noy Marcús- Jordi Lluch GarbíRepresentants dels alumnes- Alex Ucero Garcia- Oscar Zabia Bargues

El claustre de professors d’aquest mateix curs va ser el següent:

Directora: Ma Pilar Ochoa RodrigoPreescolar:- Jardí d’infants Roser Font Estadella- Preescolar A Ma Rosa Sanz Garcia


Cicle inicial:- Preescolar B Elsa Domingo Ribé- Primer d’EGB Carmina Rigual Benedi- Segons d’EGB Rosa Ma Puerto UriaCoordinadora: Rosa Ma Puerto UriaCicle mitjà:- Tercer d’EGB Paquita Crespo Belzunce- Quart d’EGB A Neus Missé Suñol- Quart d’EGB B Joan Oliva Rosell- Cinquè d’EGB Mercè Caminal MaestreCoordinador: Joan Oliva Rosell2a Etapa - Tutors:- Sisè d’EGB Ma Pilar Casadesus Calm- Setè d’EGB Ma Dolors Sampera Parés- Vuitè d’EGB Pere Cuní FiguerasCoordinadora: Ma Pilar Casadesus CalmAltres professors:- Trinitat Tena Cosials Anglès i Llengua Catalana- Ma Dolors Sampera Parés Ciències Naturals i Matemàtiques- Carles Garcia Puche Plàstica- Pere Cuní Figueras Socials, Llengua Castellana i Música- Ma Pilar Ochoa Rodrigo Religió- Ma Pilar Casadesus Calm Religió

Segons l’acta de composició del Consell Escolar de data 24 de gener de 1991, va quedarestablert de la següent manera:

Directora:- Ma Pilar Ochoa RodrigoRepresentants de la institució titular:- Ma Dolors Sarró Pujadas- Mercè Caminal Maestre- Manuel Rossell ViñalsRepresentants dels professors:- Ma Dolors Sampera Parés- Ma Neus Missé Suñol- Immaculada Nadal Cotet- Margarida Gómez SotoRepresentants dels pares d’alumnes:- Frederic Roca Parse- Artur Condeminas Capell- Elena Lafarga Bosch- Màrius Belles MartinRepresentants dels pares:- Màrius Belles Sampera- Daniel Poza GómezRepresentant del personal d’administració i serveis:- Núria Martí Martinell


LA LOGSE ES POSA EN MARXA

La Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu, més coneguda com la LOGSE, surtpublicada en el Butlletí Oficial de l’Estat el dia 4 d’octubre de 1990. Una de les princi-pals novetats que aporta aquesta Llei és que amplia l’obligatorietat d’estar al col·legi finsals 16 anys. La primària seria fins als 12 anys i la secundària fins als 16, per tant elscol·legis privats, com és el cas de la Sagrada Família, havien d’afrontar el repte queels marcava aquesta Llei, o quedar-se en primària solament o renovar estructuralment elcol·legi. La Sagrada Família opta per aquesta última solució.

Segons el permís d’obres 81/92, el dia 2 de gener de 1992, es sol·licita a l’Ajuntamentdel Masnou una llicència d’obres per executar una reforma i ampliació per adaptar-se alnou sistema educatiu i poder donar així l’ensenyança secundària obligatòria, conegudacom l’ESO.

Va redactar el projecte l’arquitecte Joan Ma de Castellar Bertran, dirigit per ell mateixi per l’aparellador Juli Crespo Martínez, l’empresa constructora va ser Francisco Renter.Les superfícies afectades pel projecte eren les següents:

Reforma AmpliacióPlanta baixa 177,00 -----Planta 1a 97,80 44,80Planta 2a 69,80 57,10Planta 3a (baixos pel Dr. Curell) 38,90 71,30Planta 4a (1r pel Dr. Curell) ------ 71,30

TOTAL 383,50 m2 244,50 m2

El pressupost previst en el projecte era de 23.625.000 pessetes, el cost real no figura enlloc. Aquestes obres es van donar per finalitzades el dia 17 de febrer de 1994.

Un altre permís d’obres, el núm. 241/93. Aquesta vegada el col·legi de la Sagra-da Família demana ampliar la pista poliesportiva i la construcció de vestuaris imagatzem. Era lògic, en tenir més aules i alumnes de més edat, també era necessaritenir uns espais esportius apropiats i en millors condicions. Les solucions adoptadesvan ser ampliar la pista que ja tenien perquè tot l’espai fos aprofitable i sota d’unapart d’aquesta pista crear un porxo, un magatzem per material esportiu i la construc-ció de dos vestuaris per dos equips amb dutxes, rentamans i dos lavabos. La superfí-cies edificada va ser de 192 m2, i el seu cost, segons el projecte, va ser de 6.100.000de pessetes.

Igual que l’anterior obra, va redactar el projecte l’arquitecte Joan Ma de Castellar Ber-tran, dirigit per ell mateix i per l’aparellador Juli Crespo Martínez, l’empresa constructo-ra va ser Francisco Renter.

Per acabar aquest capítol d’obres del col·legi de la Sagrada Família del Masnou, totadaptant el col·legi a la nova Llei denominada LOGSE, el dia 29 de maig de 1996, lasenyora Ma Dolors Masip Oriol, administradora del col·legi, va demanar a l’Ajuntamentdel Masnou un permís d’obres per a la construcció de balcons i d’una escala d’emergèn-cia en una aula existent. Això va representar una construcció de 60 m2 i un pressupost de2.403.000 pessetes.


CURS ESCOLAR 2008-09

Per aquest curs el col·legi Sagrada Família té una matrícula de 317 alumnes, distribuïtsde la següent manera:

Alumnes Tutors/resEducació infantil 3 anys 25 Núria Sanclimens Gea

4 anys 19 Conxi Marin Rodríguez5 anys 13 Dolça Cebrian Ester

Educació primària 1r curs 24 Rosa Ma Puerto Uria2n curs 17 Jordi Milà Sampera3r curs 25 Candelària Cid Pagès4t curs 25 Neus Missé Suñol5è curs 29 Neus Rey Iglesias6è curs 19 Ma Rosa Sanz Garcia

Educació secundària 1r curs 29 Ma Dolors Sampera Parés2n curs 35 Margarida Sánchez Linares3r curs 33 Margarita Navarro González4t curs 24 Josep Mayolas Ballester

Titular del centre: Genoveva Roigé BarrullDirectora Pedagògica: Montserrat Rosanas MartíCap d’estudis de primària: Mireia Plasència DomingoCap d’estudis de secundària: Josep Mayolas BallesterPsicòloga: Margarita Gómez Soto

A part d’aquest professorat, també hi figura en plantilla el següent:

Marc Álvarez Rodríguez Neus Ayuso Guinaliu Júlia Famadas CuestasNúria Ferreres Padró Ma Carme Gómez Adame Montse Pedregal MasConcepció Marin Rodríguez Anna Ricart Castells Elena Soriano PérezFrancesc Montserrat Retamal Irene Soto Porta F. Xavier Sánchez VicenteCristina Ventura Blasco Trinitat Tena Cosials Josep Sans RosetMireia Basulto Amat

Quan vaig demanar a la directora, senyora Montserrat Rosanas, tota aquesta informació,tant d’alumnes com de professorat, em va explicar, molt orgullosa i satisfeta al mateixtemps, que són l’únic col·legi que disposen d’una unitat de suport a l’educació especial(USEE), ho van demanar a la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat i els hi va con-cedir. Tenen dos professors que donen aquest suport, un a primària i l’altre a secundària.No cal dir que aquesta unitat de suport a l’educació especial és molt important i per des-comptat millora considerablement l’ensenyament. Felicitats.

El Masnou, 16 d’octubre de 2008.


ESCOLA BERGANTÍ (1968)

En les èpoques que estem, l’alumne premerà una tecla i tindrà tota la informació que vulgui,ara hem d’ensenyar quina tecla han de tocar i com s’aplica i interpreta aquesta informació.Crec que és més important educar, si s’educa bé, l’ensenyança ja ve per si sola. És més impor-tant ensenyar els diferents valors de la vida, perquè tothom sigui el màxim creatiu possible,educat, i sàpiga respectar que la llibertat d’un acaba quan comença la llibertat de l’altre, iaixò no és una assignatura, és una vivència. L’important per un alumne és l’exemple d’onconviu, o sigui una família respectuosa i interessada en els seus fills i uns bons educadors.Carme Giralt

Avui, dia 28 de juny de 2007, el dia abans de la Festa Major del Masnou, he anat a l’es-cola Bergantí per parlar amb la Carme Giralt. Feia dos dies que havíem quedat per telè-fon, amb la finalitat de parlar amb ella perquè m’expliqués la creació d’aquesta escola iuna mica d’història. Jo ja havia parlat amb ella vàries vegades del Bergantí, perquè, a partque ens uneix una bona amistat, ella havia vingut vàries vegades a l’Ajuntament a parlaramb mi en l’època franquista, sobre l’escola, la seva gran dèria, i les tribulacions per podertirar endavant quan encara l’escola estava en el carrer de Lluís Millet, 53. A part, va sertinent d’alcalde de cultura, ensenyament, esports i joventut en la primera legislaturademocràtica d’aquesta etapa, i lògicament teníem un contacte molt directe cada dia.

Vaig deixar el cotxe en una aparcament que hi ha davant mateix de l’escola, i en bai-xar del cotxe em vaig fixar en el seu entorn, tot i que ja hi havia estat altres vegades, peròsempre era per feina, en canvi aquesta vegada, sí que també hi anava per feina, però erauna feina meva sense que ningú em manés o m’estigués esperant per resoldre problemespròpies d’aquesta feina. Vaig mirar l’entorn de l’escola Bergantí i sincerament em va sem-blar que estava en una altra població. Enclavada en una zona residencial, cap tipus desoroll, tranquil·litat i calma, tot un relaxament que sempre s’agraeix.

Vaig estar una estona quiet contemplant el que el paisatge m’oferia, calia aprofitaraquests moments de tranquil·litat, potser havia de tenir en compte que en ser festa no hihavia nens i per tant no hi havia sorolls, o sigui corredisses, crits, etc., un dia normal d’es-cola no seria així, per tant crec que he encertat el dia. Després d’aquestes reflexions poctranscendentals i potser un mica avorrides, vaig prendre el camí cap a l’entrada de l’esco-la, unes escales amples que tot baixant dóna una perspectiva panoràmica de la grandàriade l’escola Bergantí, i la veritat és que per uns moments em va semblar que entrava a una

259ESCOLA BERGANTÍ (1968)

escola important, d’una categoria no solament arquitectònica sinó també pròpia d’una es-cola privada moderna, i no em vaig equivocar. Vaig entrar a la recepció que és àmplia,acollidora. En front, les escales que pugen a les aules i unes altres que baixen seguramental pati. A ma dreta la recepcionista, molt atenta, em pregunta que vull, i li dic que vullparlar amb la Carme, no calia dir Giralt, perquè la Carme és la Carme i no cal dir resmés.

Em va contestar que un moment i la va anar a buscar. Tot seguit la Carme va sortir,ens vam saludar i em va fer entrar a un despatx dels que tenen. Haig de dir que aquellatranquil·litat que havia gaudit abans d’entrar es va esvair completament, tot i no haver-hi alumnes, el trànsit de persones, que de ben segur que era personal de la mateixa esco-la, era un no parar.

Ens assentem, fem una primera xerrada de diferents coses, perquè amb la Carme hiha una confiança molt maca per ambdues parts, i li explico novament el motiu de lameva visita i del llibre que pretenc tirar endavant sobre l’ensenyament al Masnou. Enca-ra que amb ella haig de parlar d’altres temes relacionats amb l’ensenyament al Masnouque ja explicaré en altres apartats, el que avui m’interessava era la creació i les diferentsetapes que havia passat l’escola Bergantí fins al dia d’avui.

Per tant vam començar i vaig recollir el que ella em va anar explicant. Ella sempre haformat part de l’escoltisme català, fins i tot va ser presidenta de l’escoltisme a Catalunyai per tant sortia moltes vegades per Europa i com que era una mestre nata per si matei-xa, això ja es porta amb la mateixa persona, observava el tipus d’ensenyament que enaquells moments es donava en els països europeus i que era molt diferent del que hi haviaa Espanya, tenint en compte que en aquells moments l’ensenyament encara es regia perla Llei d’Instrucció Pública de l’any 1857, tot i que s’havien produït algunes modifica-cions puntuals. Quan va tenir els seus fills en edat escolar no volia aquest tipus d’ense-nyament, sinó que el que volia per als seus fills era un ensenyament actiu en una escolaactiva.

INICIS DE L’ESCOLA

Hi havia altres pares que pensaven al mateix i que volien per als seus fills una escola acti-va i catalana. Van ser tres matrimonis Casals-Font, Portell-Massaguer i Cassi-Giralt, quevan decidir crear una escola pròpia per als seus fills i així va ser com va néixer el Bergan-tí al carrer de Sant Pere i l’any següent es va traslladar al carrer de Lluís Millet, 80 (onactualment hi ha una ferreteria) amb un total de 7 alumnes, els fills dels tres matrimo-nis, però aquell mateix curs van acabar amb 13, ben bé es pot dir que en un mateix cursvan duplicar els alumnes. La primera professora que van tenir va ser la MontserratCanals.

Els articles 148 i 149 de la referida Llei d’Instrucció Pública del 1857 parlen de la cre-ació d’escoles privades costejades i dirigides per persones particulars, societats o corpora-cions, de ben segur que d’acord amb aquest article van tramitar la documentació neces-sària que es demanava i enviada al Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid, i de bensegur que deuria ser tramitada a través del Govern Civil de Barcelona, tal com havia deser en aquells moments.

260 ESCOLA BERGANTÍ (1968)

L’escola Bergantí comença les seves activitats el curs 1968-69

Segons m’explica la Carme no van poder obrir l’escola, almenys oficialment, fins al dia14 d’octubre de 1968, perquè l’Ajuntament s’havia retardat en donar l’autorització d’o-bertura de l’establiment. Ja se sap, les administracions sempre igual, per això sempre diemque l’administració es lenta i no ens equivoquem, mai acaba d’estar al dia, sempre hi hacoses que els costa resoldre. És cert que la societat i l’administració semblen el gat i el goso el gos i el gat, mai acaben de trobar l’equilibri necessari.

Bé, deixem l’administració en pau i continuem amb l’escola Bergantí. Al carrer deLluís Millet, 80, i encara que tinguin en principi 7 alumnes, han de tenir dues aules, unadestinada als nens i un altre a les nenes, encara que, a la pràctica, sempre estiguessin junts,però per si de cas venia l’inspector de torn s’havien de separar o almenys demostrar quees tenien les dues aules, ja que l’esmentada Llei de 1857 així ho manava, la separació desexes era molt clara i ningú va fer res perquè no fos així, fins que no va sortir l’any 1970la Llei d’Educació General Bàsica.

L’any següent, o sigui el començament del curs 1969-1970, ja van necessitar 4 aules.Els baixos de l’edifici on estaven era un garatge i el van habilitar per a dues aules més.Aquestes dues aules tenien entrada pel carrer de Lluís Millet i a les dues aules del primerpis s’entrava pel pati. Altra vegada haig de dir que en un any van duplicar, en aquest casd’aules. Tot un èxit.

L’escola Bergantí es fa petita, i han de buscar una nova ubicació i la troben. L’any 1974es traslladen al mateix carrer de Lluís Millet, però al núm. 53. Aquesta casa ja fa anys queno existeix. Segons em comenta la Carme Giralt, la persona que va construir les casetesdel carrer de Sant Pere, avui se’n diria promotor, construeix pel carrer Lluís Millet unaespècie de casal o lloc d’esbarjo o reunió per les mateixes casetes i va posar-li el nom dela seva filla Gaudència, per tant es coneixia com el casal Gaudensià.

Allà ja tenien una més àmplia ubicació, comptaven amb 7 aules i una sala que es des-tinava a gimnàs i també per a usos múltiples. La Llei de l’Educació General Bàsica es vaaprovar l’any 1970, per tant havien de tenir 8 aules com a mínim, ja no calia tenir aulesper a nens i aules per a nenes, aquesta llei permetia que les aules fossin mixtes. Com queno tenien les aules suficients, sempre va estar adscrita al col·legi Ocata, figurava comindependent, però tota la documentació, tant la relació d’alumnes matriculats, com elsexàmens, etc., sempre havien de ser tramesos a través del col·legi Ocata.

En aquest nou lloc més ampli, també es va ampliar amb nous alumnes, cada vegadava prenent més importància l’escola Bergantí. Pels que no érem professionals de l’ense-nyament i ja érem pares, almenys parlo per a mi, enteníem que aquella escola físicamentno reunia, potser, les expectatives que un pare vol per als seus fills, però hi havia algunacosa en el seu interior, que jo desconeixia o potser que no vaig aprofundir prou, que feiaque molta gent en parlés. S’impartia un sistema nou d’ensenyament més personalitzatper a cada alumne, en català, més dinàmic, o sigui una escola diferenciada del que hihavia al Masnou en aquells moments. La carcassa d’una escola potser maca o lletja, potagradar o no, però el que val, el que és més important sempre és l’ideari de l’escola i elclaustre de professors, això ha de ser el que ha de fer moure els pares en el moment d’es-colaritzar els seus fills.

En ser un edifici molt antic, comporta molts problemes, sobretot de manteniment.Segons em va dir la Carme, una vegada va quedar un forat a terra d’un dels pisos que es


veia la planta de sota, per tant un cap de setmana es van haver de posar a treballar elspares i els mestres per resoldre el problema. Aquesta és una de les moltes anècdotes quees van viure en aquest lloc. Però tot i així van continuar estan al mateix lloc, preveient,això sí, un futur en un altre lloc que, a part de reunir les condiciones establertes en unedifici destinat a l’ensenyament, també reunís unes condiciones mínimes de seguretat,per tal que fos considerada una escola no pública, però si reconeguda oficialment perl’Estat.

CONSTRUCCIÓ D’UN NOU EDIFICI PER A L’ESCOLA

I aquí comença el salt important. Potser era el moment d’embarcar-se i projectar laconstrucció d’una escola com calia. Els que coneixem la Carme ja sabem com actua enaquests casos, revoluciona tothom, mou tots els fils que ella creu oportuns, reuneix lespersones que ella creu que la poden ajudar, els parla, els engresca i el que és més impor-tant, els implica, ho sap fer molt bé, possiblement perquè és una gran comunicadora.Els pares van respondre, entre ells recorda l’amic Jesús Gómez, aparellador, veí i pared’un alumne.

El procés és llarg. L’any 1978 comencen a fer esbossos de com hauria de ser l’esco-la, se celebren moltes reunions amb els pares que formen la Junta, etc. Tenen clar elsmetres quadrats de terreny que necessiten per a la construcció de la nova escola, s’ha-vien de trobar, comença la recerca, comença l’espiral de necessitats envers una novaescola, comença un periple que durarà molts anys. Es busquen terrenys, no és fàcil perla quantitat de metres quadrats que es necessiten i també pel preu. En una de les visi-tes que fan a l’alcalde del Masnou, en aquells moments el senyor Miquel Humet, elsindica que hi ha uns terrenys molt apropiats per construir-hi una escola i que estan envenda. Els indica el propietari. Arriben a un acord per comprar el terreny on més tardes construirà la nova escola.

Si abans el titular era particular, el gestor els aconsella que facin una societat anòni-ma, que els permetrà comprar el terreny i la seva construcció posterior. Així ho fan i pertant l’escola es passar a dir Bergantí, SA. D’aquesta nova empresa, hi formen part 5 socis.Tot controlat. És l’any 1977, s’ha canviat el nom de l’escola i es compren els terrenys através d’un crèdit personal avalat per tres famílies, pares de la mateixa escola. Tot unrepte. Ha començat una aventura llarga, amb molts entrebancs, però a vegades si sabés-sim tot el que ha de passar, potser certes coses no les feríem i per tant potser no s’ha deser del tot conscient de les coses o sinó no tiraríem res endavant.

Contracten l’arquitecte Francesc Mula, per tal que realitzi el projecte adequat a lesnormatives de construcció que l’Estat té ja preconcebudes per una escola unitària que vadels 3 als 14 anys. Segons m’explica la Carme, tot rient, que aquestes escoles preconce-budes en aquell moment incloïen la construcció d’una petita capella i així es va fer, peròno va funcionar en cap moment i va acabar servint de magatzem.

Es posen en contacte amb una empresa constructora denominada TORCA, SCL, queera una Cooperativa de paletes domiciliada a Sant Adrià del Besos i, a través d’un crèditpersonal de la Carme, comencen les obres a l’inici de l’any 1980 i s’inaugura l’abril de1981.

S’havia complert el somni tan esperat i desitjat, tenir una escola pròpia, amb el seu


ideari particular que en si és el que volien tots, tant la direcció, com els mestres i els pares.És cert que tothom se la sentia com a pròpia, era la seva escola.

La Carme em recorda que, sent ella tinent d’alcalde de l’Ajuntament del Masnou,ho va ser dins la primera legislatura dels ajuntaments democràtics, o sigui del 1979 al1983, van deixar a l’Ajuntament, ja que ells no les omplien en principi, tres de les sevesaules al col·legi Rosa Sensat que en aquells moments estava fent obres d’ampliació i pertant no tenia, ni el col·legi ni l’Ajuntament, un espai adequat per portar una part delsseus alumnes.

AMPLIACIÓ DE L’ESCOLA

D’acord amb la LOGSE, l’obligatorietat d’anar a l’escola passa de 14 a 16 anys, implan-tant-se l’anomenada ESO que va dels 12 als 16 anys, per tant, o acabaven als 12 anys os’havia d’ampliar l’escola amb noves aules. Lògicament van prendre la decisió d’ampliarun pis més per a la construcció de 4 aules, un laboratori, lavabos i tutories. Aquestaampliació va entrar en funcionament l’any 1992. Tot i que per a ells no ha estat del totrendible no tenir dues línies, perquè els professionals els han de tenir igualment. Segonsella, d’acord amb l’ideari de l’escola, es fa un seguiment molt individualitzat per cadaalumne, que encara que sigui més complex, a la llarga dóna els seus fruits. Sembla ser queen aquest tema de l’ESO, que ha portat tanta controvèrsia, l’Administració va entenentque si no es fa aquest seguiment individualitzat, els resultats no són positius per a ningú.Tant de bo això sigui cert.

CONSTITUCIÓ D’UNA FUNDACIÓ

Fins arribar aquí han passat molt anys i moltes penúries, sobretot econòmiques, per ferfront als crèdits demanats i als interessos que això comporta. I quina és l’empresa que noen té? L’escola Bergantí va arribar a ser subhastada per no fer un certs pagaments d’uncrèdit al Banc de Crèdit Local, aleshores va passar a ser una empresa anomenada Ense-nyament i Lleure del Masnou, SL, i aquesta empresa pagava un lloguer al nou propietari.

Però coses de la vida, al cap de tres anys, aproximadament, el dia 11 d’abril de 1995van recuperar-ne la titularitat altra vegada i van passar a ser una fundació amb el nomFundació Privada Pedagògica Bergantí. Està composta per 8 patrons en total, encara queen els estatuts posi 9, ella n’és la presidenta. Van posar un número imparell perquè la Pre-sidència no tingués vot de qualitat, i així hi figura en els estatuts. La voluntat dels patronsde la Fundació (la majoria exsocis) era demostrar que aquesta Fundació no tenien afany delucre. Veritablement només se m’acut una paraula pròpia d’ensenyament, matrículad’honor.

Segons em comenta la Carme, amb una cara de tranquil·litat i de serenor del deurecomplert, que aquest any finalitzarà el pagament de varis crèdits demanats i dels seusinteressos i per si fos poc, per al curs vinent, la subvenció que reben de la Generalitat perser concertada serà del 100%, per tant jo diria que pel proper any 2008 el Bergantícomençarà una nova etapa que de ben segur beneficiarà la mateixa escola i per descomp-tat el poble del Masnou.


En aquests moments a l’escola Bergantí hi treballen un total de 32 persones desglossadesde la següent manera:

1 gerent27 docents com a claustre de professors5 persones no docents

El menjador, que és propietat de l’escola, el tenen arrendat a una empresa especialitzada.Una manera lògica de resoldre problemes que no són propis d’una escola dedicada a ladocència.

DOCUMENTACIÓ TROBADA A L’ARXIU MUNICIPAL DEL MASNOU

A l’arxiu municipal hi ha una caixa amb diferent documentació relativa a l’escola Bergan-tí que és la següent:

Hi ha una instància del senyor Juan Cassi Salvat, que demana instal·lar en el carrer deLluís Millet, 27, del Masnou una escola de parvulari i 1a ensenyança, i que se li conce-deixi l’autorització corresponent. Aquest escrit té data de 27 de juny de 1969 i també estàfirmat per la propietària de la finca, la senyora Mercedes Obrador. I per tant comença latramitació del corresponent expedient d’obertura.

Expediente 41 de 1969, de apertura de establecimientos e instalaciones.Expediente sobre concesión de licencia a D. Juan Cassi Salvat, para instalaruna escuela parvulario de 1ª enseñanza, en la calle Luís Millet, núm. 27 [des-prés seria el 80].

Hi ha un informe del Servei Tècnic Municipal que diu:

Examinada la petición de D. Juan Cassi Salvat, el suscrito Arquitecto Municipalha comprobado las condiciones técnicas de la actividad o establecimiento en cues-tión así como su emplazamiento urbano. Entiende el suscrito que se cumplen losrequisitos exigibles y que la expresada actividad no se halla afectada por el Regla-mento de 30 de noviembre de 1961. Por lo cual el que suscribe opina que laAlcaldía podrá conceder la licencia solicitada mediante el cumplimiento de lossiguientes requisitos: puede concederse en vista de que reúne las condicioneshigiénicas y de seguridad suficientes para dicha instalación. El Masnou, 11 deOctubre de 1969. El Arquitecto Municipal.

Dins d’aquest expedient hi ha dos informes, un del senyor Francisco Vives, secretari dela Junta Municipal de Primera Ensenyança i un altre del senyor Josep Miravet, com capo-ral en cap accidental de la Policia Municipal. El primer diu que s’accepta la petició fetapel senyor Cassi, ja que beneficiarà la població per la necessitat de creació de parvularisen el Masnou, i el segon, després de fer una relació de totes les persones que formen l’es-cola, diu que tots ells tenen una conducta «intachable», tan privada com pública i pro-fessional i que gaudeixen d’una excel·lent reputació entre el veïnat. No hi ha cap tipusd’antecedents en els arxius de la Policia Municipal.


El dia 27 de novembre de 1969 el senyor Juan Cassi rep el següent escrit:

Cúmpleme comunicar a Vd., que la Iltre. Comisión Municipal Permanente deeste Ayuntamiento en la sesión celebrada el día 27 de Octubre de 1969, vista lapetición por Vd. formulada, acordó no existir inconveniente en acceder a la aper-tura municipal solicitada, si bien deberá estar en posesión de la autorización Supe-rior por parte de la Inspección de 1ª Enseñanza, todo ello previo pago de los dere-chos municipales correspondientes, alta de Licencia Fiscal nº 1 y cumplimientode los demás requisitos reglamentarios. Dios guarde a V. muchos años. Masnou,27 de Noviembre de 1969. El Secretario.

Hi ha un escrit del Gobierno Civil de la Provincia de Barcelona, de data 16 de novem-bre de 1971, en què posa en coneixement de l’Ajuntament del Masnou que el senyorJuan Cassi Salvat ha demanat al Ministerio de Educación y Ciencia l’autorització pel fun-cionament legal d’un centre no estatal d’ensenyança denominat Escola Bergantí, al carrerde Lluís Millet, núm. 80, i que comptarà amb una classe d’educació general bàsica.També diu que la documentació és correcte i que s’inclou informes favorables del senyorRector del Masnou i de la Guàrdia Civil, però demanen l’informe de l’Ajuntament.

Hem de tenir en compte que la Llei General d’Educació Bàsica va ser aprovada l’any1970 i per tant devia ser perceptiu demanar la corresponent autorització per impartir laconeguda EGB.

Com a resposta a l’escrit del Govern Civil, l’Ajuntament textualment diu:

Dando correspondencia a sus respetables escritos […] requiriendo informepor duplicado sobre los componentes de un Centro no estatal de Enseñanzadenominado «Escuela Bergantí», establecido en esta población calle de LuísMillet nº 80, tengo el honor de informar en el sentido de que dichos componen-tes del citado Centro son:

Empresario o dueño: D. Juan Cassi Salvat, vecino de Masnou con domicilioen la Av. Ntra. Sra. del Carmen, nº 23, 5º, 2ª. Profesión: comercio.

Directora: Srta. Monserrat Canals Verdú, vecina de Barcelona, con domicilioen calle Palma de San Justo, nº 5, 1º. Profesión: maestra.

Profesora: Doña Montserrat Grau Sanchís, vecina de Masnou, con domicilioen carretera de Teyá, nº 12. Profesión: maestra.

Auxiliar: Doña Carmen Giralt Rosés, vecina de Masnou, con domicilio en Av.Ntra. Sra. del Carmen, nº 23, 5º, 2ª. Profesión: s/l (es la esposa del empresario odueño).

Con relación a la apertura-funcionamiento de dicho Centro, en este caso unaEscuela-Parvulario y 1ª a tenor de la oportuna instancia suscrita por el expresadoSr. Cassi Salvat, el Ayuntamiento en sesión del día 27 de Octubre de 1969 cele-brada por la Comisión Municipal Permanente acordó el no existir inconvenienteen acceder a la apertura municipal solicitada, subordinando no obstante dichaautorización a la superior que debe expedir la Inspección Provincial de 1ª Ense-ñanza, todo ello previos los oportunos requisitos complementarios que fuerenprocedentes.

Dios guarde a V.E. muchos años.


Masnou, 31 de Diciembre de 1971El alcaldeFirmado: Francisco de P. Salazar Culí

A l’arxiu municipal figura una relació del professorat que tenia l’escola Bergatí en el cursescolar 1981/82. Copiada la relació dels noms tal com hi figura, és la següent:

Ma Àngels Falip BalaguéMercè Bosch AndiñachPepita Castellví BonaTeresa Paniagua GómezJosé Ma Argüelles GarciaAssumpció Vilalta CarrilloJoan Bosch MonegalPalmira Robles CarroJ. Antoni Curto HomedesMa Teresa Cisa RaméntolYvonne Castro Poupart

Hi ha un escrit firmat per Carme Giralt Rosés, com administradora de l’Escola Bergan-tí, SA, de data 26 d’octubre de 1981, dirigit al Departament d’Ensenyament de la Gene-ralitat de Catalunya, exposant que acabades les obres de l’escola i havent començat el seufuncionament en l’actual curs i complint tots els requisits necessaris, demana l’autoritza-ció definitiva del centre.

Aquesta autorització demanada tindrà efecte dos anys més tard, en la publicació en elDiari Oficial de la Generalitat del dia 2 de setembre de 1983, de l’Ordre de 19 de juliolde 1983 de la directora general d’Ensenyament Primari, Sara Blasi. La resolució textual-ment diu:

ORDENO: Primer. Es concedeix l’autorització definitiva per a l’obertura i el funciona-

ment del centre docent privat que es detalla tot seguit, els nivells i per les entitatindicades:

Número d’expedient: 9055.Comarca: Maresme. Municipi: el Masnou. Localitat: el Masnou. Denominació: Col·legi Bergantí. Adreça: carrer Fra Juníper Serra, s/n. Titular: Escola Bergantí, SA. Nivells: preescolar i Educació General Bàsica. Unitats: 8 d’Educació General Bàsica amb 320 places escolars i 2 de preesco-

lar (pàrvuls) amb 80 places escolars.Segon. La present autorització podrà ésser revocada en els supòsits previstos a

l’article quinzè del Decret 1855/1974 de 7 de juny, regulador del règim jurídic deles autoritzacions de centres docents privats.

Barcelona, 19 de juliol de 1983.


Hi ha un escrit de data 27 d’octubre de 1981, del senyor Joan Bosch, titular de l’Acadè-mia Bosch, en el qual exposa que amb motiu de la no legalització de la seva Acadèmiaper no reunir les condiciones d’espai que assenyala la Llei d’Educació General Bàsica, vanacordar, conjuntament amb els pares dels seus alumnes, integrar professors i alumnes al’escola Bergantí atès que aquesta escola té un edifici completament nou.

Hi ha un escrit de data 28 de maig de 1982, de la Societat Cooperativa d’EnsenyantsNAU, del carrer de Sant Antoni, 21-27 de Premià de Mar, el qual manifesta que atesosels greus problemes econòmics que estan patint pels crèdits pendents, a causa de les inver-sions realitzades a l’Escola NAU i a l’encariment de la quota mensual, han aconseguit quel’escola Bergantí del Masnou escolaritzi la gran majoria dels seus alumnes, ja que eraimpossible poder trobar places en el mateix Premià de Mar.

En data 3 de desembre de 1982 es va rebre a l’Ajuntament del Masnou un escrit del capdels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya, comunicant que l’escola Bergan-tí rebria una subvenció de 1.533.228 pessetes, en concepte de ser un centre privat sub-vencionat al 68,7%, o sigui el que avui es diu un centre concertat en part. Aquesta sub-venció o concert corresponia a 6 aules destinades a EGB pel curs 1982/83.

Del cens escolar del curs 1983/84 de l’escola Bergantí que figura a l’arxiu municipal heextret el següent:

Alumnes de parvulari: 59 alumnes. De 4 a 5 anys: 29, i de 5 a 6 anys, 30.Total alumnes d’EGB: 202. Total aules: 8

1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8èDesglossats: 29 28 30 27 29 25 18 16

Personal de l’escola tal com figura a la relació:Palmira Robles Carro DirectoraMa Carme Giralt Rosés Cap d’estudis sense funció docentJoan Bosch Monegal SecretariMa Àngels Falip Balaguer TutoraTeresa Oliveres Baeza TutoraMercè Bosch Andiñach TutoraAssumpció Vilalta Carrillo TutoraMarta Mariages Terrones TutoraMa Teresa Bosch Sinca TutoraAlbert Pedro Font TutoraGemma Ruíz Pons TutoraMa Teresa Cisa Raméntol Educació FísicaPepita Castellví Bona MúsicaYvonne Castro Poupart Anglès.

D’acord amb l’Ordre de 17 de novembre de 1983, del conseller d’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya, publicat en el DOG del dia 2 de desembre del mateix any, pelqual s’obria termini de convocatòria per a la integració a la xarxa de Centres DocentsPúblics de determinats centres privats de preescolar i educació general bàsica, l’escola


Bergantí demana a l’Ajuntament, en data 22 de desembre de 1983, informe positiu dela Corporació i els informes, certificats i valoracions que es mencionen en la referidaOrdre, per tal de poder presentar la documentació en el termini previst.

Com a conseqüència d’aquesta petició en aquest expedient hi figuren dos informes eme-sos per l’aparellador municipal, senyor Francesc Serrahima, de data 19 de gener de 1984.

El primer fa referència a la situació física de l’escola i diu que l’escola Bergantí està situa-da al carrer Fra Juníper Serra, s/n, que té una superfície aproximada de 2.800 m2 on estàubicat un edifici de forma rectangular amb planta soterrani, planta baixa i planta pis ambun total de 1.814 m2 de superfície construïda i una pista esportiva. Té 2 unitats destina-des a preescolar amb capacitat per a 80 alumnes i 8 unitats per educació general bàsicaamb capacitat per a 320 alumnes. El programa desenvolupat a l’edifici és el següent:

- Ensenyament preescolar: 2 aules, sala de professors, sanitaris, sala d’usos múltiples ipati d’esbarjo.

- Ensenyament general bàsic: 1a etapa 3 aules, 2a etapa 5 aules, més laboratori, pre-tecnologia, biblioteca, tutoria i orientació, usos múltiples, oratori capella, sanitarisalumnes, sanitaris professors i vestuaris esportius.

- Administració: despatx director, secretaria i arxiu, sanitaris professors i servei mèdic.- Serveis generals: cuina i rebost, sanitaris serveis, cambra de calefacció i mals endreços.

El segon informe emès és la valoració que tenia en aquell moments el total de la fincasense comptar les instal·lacions de la cuina i el laboratori, ni el mobiliari existent.

- El terreny es valora en 21.918.427 pessetes- La construcció es valora en 63.490.000 pessetes- Les instal·lacions de la pista esportiva en 4.000.000 pessetes- Les tanques i els murs en 3.500.000 pessetes- El total el seu valor queda fixat en 92.908.427 pessetes

En sessió de data de 27 de gener de 1984, de la Comissió Municipal Permanent, pren elsegüent acord que, en part, textualment diu:

[...] Atenent que l’escola Bergantí ve desenvolupant una molt meritòria tascad’interès social, complint amb una finalitat de formació i renovació pedagògicai funcional d’un alt nivell, amb criteris i mètodes que sempre han merescut laconsideració del municipi, coadjuvant així mateix amb les iniciatives d’aquestAjuntament quant a la necessitat de cobrir el major nombre de llocs escolars [...]Considerar en sentit positiu la petició que farà l’escola Bergantí a la DireccióGeneral d’Ensenyament Primari de la Generalitat de Catalunya, per a la sevaintegració a la xarxa de centres docents públics, d’acord amb el que especifica laLlei 14/1983, de 14 de juliol i l’Ordre de 17 de novembre de 1983.

La certificació dels dos informes més la certificació d’aquest acord es van lliurar a l’esco-la Bergantí perquè ho pogués incloure en la petició formal de passar a centre públic.

A l’arxiu municipal hi figura un escrit sense data ni signatura de l’escola Bergantí, quetextualment diu:


L’escola Bergantí existeix des de l’any 1968, va néixer quan un grup de persones,van adonar-se de la necessitat d’una pedagogia que considerés el nen com a pro-tagonista principal, és a dir, el que denominem pedagogia activa.

Fou la primera escola del Masnou en realitzar la coeducació (tot i no sent auto-ritzada en aquells moments).

Vam ensenyar el català des de la seva fundació, i en català des de l’any 1978.Ha estat molt important la dedicació constant del personal de l’equip pedagò-

gic, que sempre ha vetllat per a renovar-se en qüestions de metodologia dintre deles nostres línies pedagògiques.

Hem estat la primera escola del Masnou en introduir el vídeo, tant pel que faa la filmació com a la reproducció.

Del nostre professorat, tots els tutors són titulats (2 mestres, 4 professorsd’EGB i 4 llicenciats) i els especialistes d’anglès, música, ritme, plàstica i gimnàstenen un alt grau de preparació específica.

Tots els tutors estan fent reciclatge de català i la majoria (8 de 10) estan en elsegon i últim nivell, finalitzant-lo 4 aquest curs, atès que aquest ha estat un objec-tiu de la nostra escola.

Tanmateix participem d’una manera continuada a les escoles d’estiu i amb cur-sets dels ICE.

També tenim un especialista coordinant l’observació sistemàtica del nen a nivellindividual, que amb la col·laboració dels tutors, està donant resultats satisfactoris.

Per no haver rebut ajudes oficials fins fa 2 anys, l’escola ha estat permanent-ment deficitària, la qual cosa, malgrat l’esforç dels pares, ha fet que els mestrescobrin sempre per sota dels sous de conveni.

Per millorar les condicions dels mitjans d’ensenyament, i poder accedir a lessubvencions oficials, hem construït un nou edifici que compleix sobradamentamb les necessitats pedagògiques i amb les exigències de la Generalitat.

Les ajudes oficials del Banc Hipotecari han arribat dos anys més tard del pre-vist, les subvencions a l’ensenyament de la Generalitat són insuficients i el nivelldel 50% d’altres escoles del Masnou.

La qual cosa explica el nostre grau d’endeutament actual que és important.Recentment s’ha construït la Fundació Pedagògica Catalana que restarà titular

del 100% de les accions i per tant propietària de les instal·lacions de l’escola.Remarquem, doncs, que l’escola no té cap afany de lucre, i pretén una quali-

tat pedagògica al mínim cost possible, sent la gratuïtat el seu objectiu final.És per això coherent el seu interès per elevar-se a pública sempre i quan això

signifiqui un respecte per la continuïtat de la pedagogia, catalanitat i qualitat del’escola, i la garantia de retornar els préstecs rebuts.

A l’arxiu municipal hi figura un escrit, sense data ni signatura, de l’escola Bergantí, quetextualment diu:

LÍNIES PEDAGÒGIQUES DE L’ESCOLA BERGANTÍ

L’Escola Bergantí acull nens i nenes des dels 2 als 14 anys, agrupats en els succes-sius nivells de preescolar, parvulari i EGB. Les següents línies pedagògiques, com


a resum de la nostra acció educativa, pretenen englobar totes aquests nivells fentles adaptacions necessàries a cada edat. Considerem per tant al nen de 2 anys coma individu que forma part del grup, amb els seus drets i deures corresponents.

1. El nen com a protagonista actiu a l’escola.2. Integració social del nen a través del grup-escola.3. Escola coeducativa.4. Educació integral.5. Relació individualitzada nen-mestre (classes limitades).6. Escola oberta a tothom.7. Idioma.

1. El nen com a protagonista actiu a l’escola. Quan el nen entra a l’escola és con-siderat ja capaç de prendre decisions, segons les seves possibilitats, que són les queel fan evolucionar cap a una manera de pensar pròpia i crítica.

El nen és el principal protagonista en el seu aprenentatge, aprèn segons la sevapròpia experiència, per tant els coneixements que li oferim han de ser concrets,basats en la lògica i en l’experimentació.

El mestre, doncs, té la funció de proporcionar al nen els mitjans que el duguina descobrir aquests coneixements, d’aquesta manera el nen participa activamenten el seu aprenentatge.

Tot això vol dir que el mestre ha de conèixer, per una banda, les etapes de des-envolupament per les quals va passant el nen per tal de poder-li exigir allò quecorrespongui a la seva edat, és a dir, és el mestre el que s’ha d’adaptar al nen, noa la inversa. I, per altra banda, ha de conèixer i tenir en compte les possibilitatsde cada nen, perquè pugui evolucionar segons la seva capacitat.

2. Integració social del nen a través del grup-escola. Entenem l’escola com unaspecte més del món del nen i com un pas de la família a la societat. Es tracta queel nen pugui conèixer a través de l’escola tot el que l’envolta, per tant l’escola nopot deslligar-se de la societat, s’educa el nen per a fer-lo capaç d’integrar-s’hi ipoder-la transformar, en aquest sentit es desenvolupa el seu esperit crític.

Es pretén que el nen aprengui a conviure amb els altres i per tant a respectar-los i a tenir en compte els seus punts de vista.

El nen viu dins una comunitat, primer a l’escola, després en altres llocs, i men-tre que ell sol no podrà fer moltes coses, sí les podrà fer amb la col·laboració delsseus companys, és a dir, treballant en equip.

És important que el nen aprengui a acceptar i a adaptar-se a l’interès de la majo-ria encara que aquest pugui no coincidir amb el seu personal. Llavors és quan el nenpot entendre la necessitat d’unes normes pel bon funcionament de la comunitat.

Els grups es regeixen per unes normes de convivència naturals (justícia, hon-radesa, sinceritat, companyonia) i són aquests els aspectes que es fomenten.

Cal remarcar que de vegades s’oblida la importància que el nen de 2 a 6 anys(considerat com a objecte bonic al qual s’ha de cuidar i preservar) s’integri en elmón que l’envolta. Aquesta integració no pot aconseguir-se si ell no troba unequilibri entre: amor i autoritat, solidaritat i rivalitat. Sense un equilibri entreaquestes forces, no podrà créixer en els altres nivells: intel·lectual, físic i afectiu.


3. Escola coeducativa. Es dóna un tracte igualitari a nens i nenes, no es delimitenpapers específics a cada sexe. S’intenta també eliminar tots els tabús referents alsexe solucionant els problemes que puguin sorgir.

4. Educació integral. A l’escola l’interessa desenvolupar tots els aspectes de la per-sonalitat del nen i per tant es dóna importància a totes les matèries per igual donatque cada una desenvolupa una facultat del nen.

5. Relació individualitzada nen-mestre (classes limitades). Es desenvolupen totesles facultats del nen però segons les seves aptituds i la seva capacitat, això vol dirque el mestre ha de poder observar i conèixer cada nen en particular per a teniren compte els seus problemes (de tipus familiar, adaptació, etc.), és per això quecreiem necessari l’existència de classes reduïdes.

6. Escola oberta a tothom. L’escola no pretén fer cap tipus de selecció i tothompot entrar-hi sigui quin sigui el seu nivell cultural, sempre que estigui d’acordamb la línia pedagògica de l’escola. L’únic problema en aquest plantejament potser l’econòmic però, encara que sigui molt lamentable, esmenar això està persobre de les nostres possibilitats.

7. Idioma. Ja en la seva fundació l’escola ensenya el català. En el curs 78-79 escomença a impartir l’ensenyament en català per als alumnes que han escollitaquesta llengua per ésser la pròpia.

Hi ha un informe de data 3 de desembre de 1986, fet per l’arquitecte municipal, queinforma d’un nou valor de l’Escola Bergantí, en aquest cas el valor és el següent:

Construcció 1.814 m2 x 30.000 ptes m2 54.420.000 ptesTerrenys 3.523 m3 x26.468 ptes x 120/1000 11.189.612 ptes

TOTAL 65.609.612 ptes

Aquesta era una quantitat menor a la donada l’any 1984, que era un total de 92.908.427 ptes.Possiblement aquesta diferència venia donada pel següent: si l’escola Bergantí passava

a ser de la Generalitat, el terreny l’havia de comprar l’Ajuntament i l’obra l’havia de pagarla Generalitat.

El dia 23 de desembre de 1986 la Directora General d’Ensenyament Primari, la senyoraSara Blasi, envia a l’Ajuntament del Masnou la proposta de conveni que haurà de firmarl’Escola Bergantí, l’Ajuntament del Masnou i la mateixa Generalitat.

A la clàusula primera figura que la quantitat de venda és de 65.609.612 pessetes deles quals les 54.420.000 corresponent a l’edifici, i 11.189.612 al valor del terreny.

A la clàusula tercera, que fa referència al personal, diu que el personal no docent seràabsorbit per l’Ajuntament. Quant al personal docent, se’n farà càrrec la Generalitatentrant en principi com interinatge. La relació del personal docent que figura en aquestconveni és el següent:


Pepita Castellví BonaMa Teresa Paniagua GómezPalmira Robles CarroAssumpció Vilalta CarrilloJoan Bosch MonegalMa Àngels Falip BalaguéMercè Bosch AndiñachMa Teresa Cisa RamentolYvonne Castro PoupartTeresa Bosch SincaMarta Mariages TerronesGemma Ruiz PonsMa Teresa Oliveras BaezaAlbert Pedró FontJosefina Maristany

A la clàusula vuitena parla de les normes de funcionament que tindrà aquesta escola i diuque l’ensenyament en aquest centre s’acomodarà en tots els seus aspectes als plans, hora-ris, mètodes, programes i funcionament dels centres públics.

En data 30 de novembre de 1987, es presenta, per part de l'escola Bergantí, un escrit diri-git al cap dels Serveis Territorials d'Ensenyament de Barcelona-Comarques, que textual-ment diu:

[...] Que l’esmentada escola va sol·licitar en el seu dia la seva integració a la xarxad’escoles públiques de la Generalitat, segons convocatòria oberta a l’efecte.

Que havent complert tots els tràmits reglamentaris, va ésser inclosa en el llocnúmero 97 de la llista definitiva de les escoles a integrar.

Que conegudes les condiciones econòmiques de la integració, aquestes nocobreixen les inversions efectuades, per la qual cosa no solucionen el greu proble-ma econòmic que l’escola té. Per la qual cosa.

Demanem: que es retiri l’escola Bergantí del Masnou [...] definitivament de lallista d’escoles a integrar a la xarxa pública de la Generalitat [...].

Donat que aquesta escola ha reunit els requisits suficients per estar a la llistad’escoles a integrar a la xarxa pública, el que pressuposa pràcticament les matei-xes premisses que són necessàries per un concert ple, esperem que a la properaoportunitat, que altres escoles rebin el concert ple, aquesta escola estarà entreelles, o que en cap cas serà tractada desfavorablement respecte a les altres escolesprivades i concertades de la població.


Parlar amb la Carme Giralt sempre és una satisfacció. El seu caràcter, el seu tarannàplaner, la seva generositat i també, perquè no dir-ho, la seva tossuderia i el seu idealis-me envers la seva escola l’han fet passar moments molt difícils, però ha valgut la pena.Felicitats Carme.

El Masnou, 10 de març de 2008.


INSTITUT MAREMAR (1969)

La Formació professional s’ha vist gairebé sempre com una segona opció, la porta que quedaquan se’n tanquen d’altres. Fins i tot avui hi ha alumnes que comencen el curs lamentant-sede no haver aconseguit prou nota per entrar a la universitat... !

Però amb el temps, allò que era una no-opció, el que es fa quan no queda altra remei,interessa, i enganxa, i mou alguna cosa. Vénen les pràctiques i l’orgull de sentir-se capaç, desentir-se competent, de compartir un «saber fer» concret i especialitzat. I allò que era un no-res esdevé el primer pas d’un llarg camí per inserir-se i trobar un lloc a la vida.

Ser testimonis d’això i contribuir-hi d’alguna manera, ha estat sempre la nostra feina, laque més ens agrada fer.Maria Villalta

Després d’haver parlat telefònicament amb la directora de l’institut Maremar, senyoraMaria Villalta, vam quedar que l’aniria a veure el dia 14 de maig de 2008, i aquest mateixdia a les 7 de la tarda vaig arribar al recinte de l’institut en cotxe i vaig aparcar a l’entra-da de la finca, no perquè sigui un aparcament ben determinat, sinó perquè és un espailliure que tot i la seva disfunció permet poder deixar el cotxe en unes mínimes condicionsacceptables. Vaig fer el camí de pujada a peu fins arribar al replà on queda a la vista lacasa principal de la finca i que ara serveix com alberg i figura dins la xarxa d’albergs de laGeneralitat. Per entrar a l’alberg hi ha un barri on queda delimitada la seva entrada i laseva superfície exterior. Al costat també hi ha el barri d’entrada a l’institut Maremar queés on havia d’anar.

Per un moment em vaig mirar detingudament la finca de l’alberg, que l’havia vistquantitat de vegades, però aquesta vegada el pensament se’n va anar molts anys enrere,principalment als anys 50 i 60 del segle passat, quan en plena dictadura franquista l’es-glésia, que era la seva gran aliada, ens dominava espiritualment i corporalment i ens repri-mia dient que tot el que es referia a sexe era pecat i que no s’havia de fer, perquè enspodrien passar quantitat de coses que ara ens fan riure. Vivint amb aquesta repressió vanaparèixer les sueques, les alemanyes, les daneses, etc., que venien a passar uns dies d’estiual Masnou a través d’intercanvis que organitzava la secció femenina d’aquell temps, aixòva ser una revolució. Aquelles noies estaven alliberades, tenien una formació liberal idonades les restriccions que patíem els nois en la matèria, no diré de sexe, que també hiera, sinó mes aviat de jocs inicials que conduïen al sexe, allò va ser un desbordament d’àn-sies d’afecte físic impensable.

Recordo aquell bolero que cantàvem «Por el camino verde, camino verde, que va al

275INSTITUT MAREMAR (1969)

alberge». La carretera de Teià semblava una peregrinació sobretot a les tardes i vespresquan era l’hora de tornada. Aquest alberg es va fer famós, no solament en el Masnou sinóa les poblacions del nostre entorn. Són coses que vam viure molt de prop i que van por-tar martiritzades les nostres mares i persones vinculades amb l’església que no veien ambbons ulls tot aquell enrenou amb la joventut. Però ara no vinc a parlar d’això, ara, alsmeus 68 anys vinc a parlar d’altres coses, en aquests moments més serioses i importants.

Desperto dels meus records, i entro al barri de l’institut Maremar on hi ha nois i noiesque estan parlant i m’endinso pel camí que em porta a l’edifici destinat a l’institut. Aquestedifici va ser inaugurat per la dona d’en Franco, era per l’any 1970, feia poc que haviaentrar a treballar a l’Ajuntament del Masnou i una de les meves feines era ser responsa-ble del protocol, però en aquest cas no em va servir de res, la importància de l’acte eratan enorme que va ser el mateix protocol de l’Estat el que va tenir cura de tot, l’Ajunta-ment només va ser un mer espectador i jo també. Alcalde, regidors, el secretari de l’Ajun-tament i jo vam pujar a la finca denominada Santa Maria del Rosellón i vam saludar a laprimera dama d’Espanya.

Arribo a l’entrada de l’edifici. A aquesta hora hi ha una certa calma pel que fa alsalumnes, moltes classes ja han acabat, la tranquil·litat comença a imperar, de ben segurque al matí i migdia hi ha més soroll, més bullici. Entro i demano per la directora quem’està esperant, i tot seguit m’acompanyen al seu despatx on em presento, em convida aseure i començo a explicar el llibre que estic fent i tot el que he escrit sobre aquest insti-tut.

ELS INICIS

De la documentació antiga que m’ensenya, vaig trobar un historial docent de data 7 dejuliol de 1972, de l’escola de Santa Maria del Rosselló, que em sembla bo que sigui cone-gut per tothom, transcrit al català textualment diu:

Aquesta escola procedeix de l’escola Argentina, ubicada a Benicàssim (Castelló),la qual estava destinada a impartir els estudis d’aprenentatge de la branca de tall iconfecció. Aquesta escola, amb anterioritat a la seva implantació, va experimen-tar el primer pla d’estudis de la branca de tall i confecció en la modalitat demodisteria, sastreria, i llenceria per a dona i nen, pel grau d’aprenentatge i oficial.Va ser adoptat per la direcció general laboral del Ministeri d’Educació i Ciència,per Ordre Ministerial de 17 de juliol de 1964. Conseqüentment, l’any 1965 essol·licita l’autorització com a centre no oficial de Formació Professional al referitMinisteri, per impartir aquests ensenyaments, per la qual cosa l’autorització va serconcedida per Ordre Ministerial del dia 13 d’abril de 1966.

El reconeixement oficial va ser atorgat a aquesta escola Argentina de Benicàs-sim (Castelló), per impartir el grau d’aprenentatge com a centre no oficial depe-nent de la iniciativa privada, mitjançant el Decret del 22 de maig de 1969.

Enfront de la necessitat d’ampliar els estudis al grau de Mestratge per les cons-tants peticions de les alumnes per poder continuar estudis, interessades en adqui-rir la màxima graduació acadèmica de la Formació Professional, aquesta delega-ció nacional de la Secció Femenina creu convenient que es faci aquesta amplia-

276 INSTITUT MAREMAR (1969)

ció. L’edifici de Benicàssim, que era on estava instal·lada l’escola, no reunia lescondicions necessàries per l’ampliació i tampoc es feia factible l’adquisició d’unprofessorat adequat, cosa que ja s’exposava en la memòria presentada a l’expedientd’autorització de l’any 1965, pel qual es preveia un trasllat de l’actual escola. Eniniciar-se el curs 1969-70, s’havien finalitzat les obres del nou edifici del Masnou(Barcelona), es va decidir el seu immediat trasllat i impartir en aquest nou centreels graus de la Formació Professional de la branca de tall i confecció. Aquest noucentre es va construir expressament per aquest destí per la proximitat de les fàbri-ques tèxtils que hi havia a la província de Barcelona, i poder comptar amb un pro-fessorat més adequat i una més segura col·locació de l’alumnat.

Es va sol·licitar al Ministeri d’Educació i Ciència el trasllat d’aquesta escola deBenicàssim al Masnou, i va ser concedit per Ordre Ministerial de data 27 d’abrilde 1970. En canviar-se d’emplaçament també es va canviar de nom, denominant-se Santa Maria del Rosselló.

La inauguració oficial va tenir lloc amb la presència de l’esposa del cap de l’Es-tat, el dia 25 de juny de 1970. Pocs dies després es clausurava el curs havent obtin-gut el següent resultat:

En el grau d’oficiala es van presentar 62 alumnes, en van aprovar 50.En el grau de mestratge, examinades a l’escola oficial de Formació Professio-

nal Industrial de Badalona, prèvia autorització com alumnes lliures per la Direc-ció General d’Ensenyança Mitjana i Professional, es van examinar 33 alumnes ivan aprovar totes.

En el curso 1970-71 en el grau d’oficiala es presentaren 55 alumnes i en vanaprovar 40.

En el grau de mestratge examinades a l’Escola Oficial de Formació Professio-nal Industrial de Badalona, de la mateixa manera que el curs anterior, s’examina-ren 22 alumnes i van aprovar totes.

L’actual Institut Maremar va començar les seves activitats el curs 1969-70

A l’arxiu municipal hi ha un qüestionari del curs 1975/76, que en la seva part més impor-tant i traduït al català diu:

Centre: E. Professional Santa Maria del Rosselló. Domiciliat: ctra. de Teià, 52Directora: Anna Maria Morquecho Bendaña.Ensenyament: Tall i confecció i Administratiu (Delineant no s’imparteix per faltade matrícula).Cursos: Administratiu (1r i 2n curs). Tall i confecció (1r i 2n curs, 1r grau).Nombre d’aules: 12.Nombre d’alumnes per aula: 25. Superfície de cada aula: 73,42 m2.Nombre de professors: 14.Total alumnes: 56Alumnes del Masnou, 18; de Burgos, 12; de Santander, 8; de Saragossa, 6; de Bar-


celona, 5; d’altres localitats, 7.Serveis complementaris: internat, mitja pensió i menjador.Mitjana diària d’alumnes que es queden a dinar: 56.

AMPLIACIÓ DE BRANQUES I PROFESSIONS

Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 7 d’octubre de 1976, es publica l’Ordre de 30 dejuny de 1976, per la qual s’amplia amb noves branques i professions de primer i segongrau de Formació Professional els centres que s’indiquen.

Segons es manifesta en l’esmentada Ordre, aquestes ampliacions es fan com a conse-qüència de les peticions formulades pels mateixos centres, tenint en compte que aquestsreuneixen els requisits exigits i els informes favorables del coordinador i delegat provin-cial. Aquesta ampliació d’ensenyances s’hauran d’impartir en el curs 1976-77.

Pel que fa al Col·legi de Santa Maria de Rosselló, de Masnou, s’amplia la branca dequímica, professió operador de laboratori, en primer grau.

Per aconseguir el segon grau en aquest tipus d’ensenyança, la direcció del centre vademanar a l’alcalde del Masnou que enviés un informe a la Delegació Provincial delMinisteri d’Educació i Ciència, Departament de Formació Professional. Així ho va fer ien data 3 de febrer de 1977 va trametre el següent informe, que traduït al català textual-ment diu:

Miquel Humet Argemí, alcalde-president del Il·lm. Ajuntament del Masnou, tél’honor d’emetre el següent informe: aquesta alcaldia considera que l’experiènciade la Formació Professional en el primer grau a l’escola Santa Maria de Rosellód’aquesta vila, ha estat molt positiva i cada dia són més els alumnes que a nivelld’Ensenyança General Bàsica s’inclinen per aquesta branca d’ensenyament. Peraixò considerem convenient que a la mateixa escola s’imparteixi el segon grau deles branques administratives i disseny estilista en la branca de tall i confecció. Lescondicions d’espai i ambient són immillorables, com també ho és la qualitat del’ensenyament.

Per tot això, aquest Ajuntament dóna tot el suport necessari a aquest ensenya-ment i considerem molt important que els alumnes de segon curs del primer graupuguin continuar els seus estudis, sense desplaçaments, en el segon grau. Per tant,l’informe d’aquesta alcaldia és totalment favorable i positiu.

No van fer gaire cas d’aquest informe. En aquells moments el Govern de Madrid teniaaltres problemes més importants, estàvem en plena transició i aquest tipus de problemesen «provincias», no eren urgents, no hi havia cap presa. S’havien legalitzat els partits polí-tics i se n’havien de crear de nous, tothom tenia la poltrona que ballava, no era segura,no se sabia quan temps hi estarien asseguts.

És per això que l’alcalde del Masnou va creure que el millor era fer una carta al minis-tre corresponent, en aquest cas el de Cultura que era el que es feia càrrec d’aquest centreeducatiu. De veritat que es fa difícil entendre-ho. Un col·legi de formació professionalhauria de dependre del ministeri d’Educació i Ciència, doncs no, potser si hagués estataixí no hagués tingut gràcia, alguna cosa tenim que ha vegades ens fa diferents.


En aquells temps escriure una carta directament a un ministre sense passar pel Governa-dor Civil de Barcelona no era normal, sortia de la lògica, en aquest cas ho va ser.

El dia 10 de setembre de 1977, l’alcalde del Masnou, el senyor Miquel Humet vaenviar una carta que transcrita al català textualment diu:

Excm. Senyor Pio CabanillasMinistre de CulturaMadridEn la meva qualitat d’alcalde d’aquesta vila del Masnou i per tant a títol de

mantenidor dels interessos (en aquest cas) culturals d’aquesta població, em per-meto molestar la seva atenció amb la brevetat possible, mitjançant l’exposició queexplico tot seguit.

Al Masnou existeix des de fa molt anys una escola professional depenent de laDelegació Provincial de la Secció Femenina del Moviment, denominat EscolaProfessional Sant Maria del Rosselló.

L’octubre de 1975, a instàncies d’aquest Ajuntament i amb la seva col·labora-ció econòmica, es van iniciar cursos mixtes de secretariat, així com també cursoscomplementaris d’idiomes. No obstant això, sempre s’ha impartit el curs de tall iconfecció industrial, donant entrada al centre, molt adequat a la docència, a estu-diants d’altres centres, amb una meritòria labor cultural i esportiva en l’àmbitinterescolar municipal.

L’alumnat ha tingut sempre opció a l’internat, sent el primer de caràcter feme-ní procedent de vàries províncies espanyoles, quant a l’alumnat extern, es nodreixde la pròpia població.

Aquesta convivència escolar i la gran capacitat i aptitud del professorat, com-plementada per l’excepcional labor desenvolupada per la seva directora, han pro-porcionat com a resultat una perfecta i sana compenetració de tots els alumnes.

Cal esmentar que per aquest curs 1977-78, hi ha una gran quantitat d’alum-nes que han acabat el 8è curs d’EGB, els quals han fet la seva inscripció per acon-seguir estudis professionals en la referida escola, estant en preparació per part dela direcció, a instància d’aquesta alcaldia, així com també dels directors dels cen-tres d’EGB i associacions de pares d’alumnes d’aquesta vila, ampliar els estudisamb referència a altres disciplines com dibuix, química, electrònica i altres que escreguin convenients.

Aquests projectes que responen dins un marc eminentment cultural, han que-dat subjectes a una expectativa poc concretada davant la circumstància inespera-da, en haver rebut la direcció instruccions concretes de no admetre noves matrí-cules ni tan sols dels que ja han fet la seva inscripció, originant-se lògicament unasituació d’inseguretat de l’alumnat en ignorar la continuïtat de les seves aspira-cions escolars.

Com és normal aquesta inseguretat també la tenen els pares i el professorat delcentre que s’han dirigit a aquesta alcaldia perquè no entenen aquesta nova dispo-sició, en tenir la seguretat que el Decret de transferències dels serveis que eren delMoviment i que eren considerats d’una necessitat pública, donava per segur lacontinuïtat de la referida escola.

Per tot això em permeto enviar-li aquesta carta, tot demanat que prengui les


mesures precises per tal que aquest curs sigui d’una normalitat per a tots els alum-nes, així com que es creïn les noves especialitats que van ser sol·licitades per ellsmateixos.

Amb tot el respecte i la confiança amb què sabrà entendre les meves inquie-tuds sobre la continuïtat que ha de prevaler en el marc cultural de les noves gene-racions, rebi les meves més cordials salutacions.

L’alcalde.Miquel Humet.

Còpia d’aquesta carta, que crec molt important, es va enviar al Excm. Sr. José Ma BellochPuig, Governador Civil de Barcelona i també a la Sra. Montserrat Tey, Delegada Provin-cial de la Secció Femenina de Barcelona, perquè sabessin en tot moment el que l’haviaportat a escriure aquesta carta i demanar el seu suport per la continuïtat d’aquesta esco-la professional tan important pel Masnou.

Com és lògic en aquest casos i sempre tenint en compte l’època de què parlem, no hiva haver resposta oficial.

Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 14 de març de 1978, es publica una Resolució delMinisteri d’Educació i Ciència, per la qual s’assigna número d’ordre als Centres estatalsi no estatals, excepte les Universitats.

A la relació de centres hi figura el següent, que traduït al català diu:

Santa Maria de Rosselló. Ctra. de Teià, 52. El Masnou. Nivells educatius: Forma-ció Professional 1r grau.

Una barreja constant entre el Ministeri de Cultura i el Ministeri d’Educació i Ciència.El dia 21 de març de 1978 l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, va enviar una

carta al Governador Civil de Barcelona que traduïda al català i en la part més importantdiu el següent:

Fa anys, es va inaugurar al Masnou un alberg juvenil propietat de la Secció Feme-nina de FET i de les JONS.

Amb els anys, aquest alberg s’amplia mitjançant edificacions complementàriesamb escola professional de la dona. Paral·lelament de l’internat de les alumnesdurant el curs escolar, a l’estiu funcionava com alberg de noies que venien prin-cipalment d’Europa a passar dies de vacances [...].

L’any 1974, l’ensenyança professional s’amplia a petició d’aquest Ajuntament,creant-se la branca de secretariat, passant a ser una escola de nois i noies, acollintaixí els alumnes de totes les escoles del Masnou que per primera vegada havienfinalitzat l’últim curs d’EGB.

L’escola estava sota la denominació i directrius de la Secretaria General delMoviment. Això va significar que molts alumnes optessin per estudiar fora de lapoblació.

En iniciar-se el curs 1976-77 s’amplia a dues branques més: la de delineant ioperador de laboratori [...].

En iniciar-se el curs 1977-78 i en quedar possessionada aquesta escola dinsl’organisme de transferències adscrit al Ministeri de Cultura [...] es planteja la


possibilitat del tancament precisament en el moment en què finalitzava el princi-pal obstacle per poder potenciar seriosament els estudis professionals que evident-ment el Masnou necessita. Una petició a l’Excm. Sr. Ministre i una ajuda per partd’aquest Ajuntament a l’escola, van fer possible la seva continuïtat.

No obstant això, aquest Ajuntament creu oportú que per poder-la dotar detots els recursos per ser una escola de Formació Professional adequada al Masnou,aquesta escola sigui transferida al Ministeri d’Educació i Ciència, i quant als jar-dins i la torre destinada a l’alberg, quedin vinculades al municipi, ja que la sevaqualificació urbanística és, en part, zona verda segons el pla general d’ordenacióde la comarca del Maresme.

[...] Per tot això aquest Ajuntament proposa posar en marxa el pla d’estudisque s’inclou en la memòria que s’adjunta.

L’alcalde.Miquel Humet

La memòria que se acompanyava a aquest escrit crec que val la pena que sigui coneguda,per la defensa aferrissada i la lluita constant de l’alcalde per no deixar perdre aquest centreeducatiu important pel Masnou. Traduïda al català i en la seva part més important diu:

MEMÒRIASituació i dependències. La finca coneguda per l’Alberg de Santa Maria del Ros-selló està situada en aquesta localitat, carretera de Teià, 52.

Consta de dos edificis, un més antic destinat actualment com a dormitori del’internat així com de la direcció i professorat, amb una capacitat de cent llits isales de recepció, distribuït en quatre plantes.

L’altre edifici es destina a l’escola de Formació Professional i consta també dequatre plantes.

A la primera planta hi ha instal·lat el menjador per una capacitat de 100 alum-nes. Una gran sala d’oci per interns i externs, una biblioteca, etc.

A la segona planta es troben quatre aules destinades a laboratori i classes de dis-seny.

A la tercera planta hi ha la sala d’actes, dues classes de pràctiques de moda iconfecció i una classe de pràctiques d’administració.

Al soterrani es troba el gimnàs, que és una sala enorme molt àmplia i amb òpti-mes condicions per practicar qualsevol esport.

L’escola té una capacitat per a 300 alumnes amb possibilitat d’ampliació [...].Està ubicada en una finca de 14.718 m2, i que, a part dels dos edificis descrits,

té un gran jardí i també un bosc.Propietat i urbanisme. La finca és propietat de la Secretaria General del Movi-

ment adscrita a la Secció Femenina [...].Règim d’estudis en el curs 1977-78. Per estudiants amb certificat d’estudis d’EGBo amb títol de Graduat Escolar.- Moda i confecció 1r i 2n curs del 1r grau- Administratiu 1r i 2n curs del 1r grau- Operador laboratori 1r curs del 1r grau- Delineant 1r curs del 1r grau


Dins les activitats culturals i extraescolars de l’escola, s’imparteixen:

Destinat a les senyores en cursos accelerats:- Treballs manuals- Tall i confecció- Gimnasta- IdiomesPer a nens:- Expressió corporal- Idiomes

Proposta per al curs 1978-79. Per estudiants amb certificat escolar d’EGB o ambtítol de Graduat Escolar:

- Moda i confecció 1r i 2n curs del 1r grau1r curs del 2n grau- Llar 1r curs del 1r grau- Administratiu i comercial 1r i 2n curs del 1r grau1r curs del 2n grau- Delineant 1r i 2n curs del 1r grau- Química 1r i 2n curs del 1r grau- Metall 1r curs del 1r grau- Electricitat 1r curs del 1r grau..

Possibilitats d’alumnat. Alumnes que cursen 8è d’EGB en el curs escolar de 1977-78 i que acabaran els estudis el juny de 1978.

- Col·legi Mixt Ocata 50 nens 23 nenes- Cooperativa escolar Marinada 15 nens 12 nenes- Escola Bergantí 4 nens 1 nena- Col·legi Verge del Pilar 4 nens 9 nenes- Acadèmia Bosch 5 nens 4 nenes- Col·legi La Immaculada --- 55 nenes- Col·legi Sagrada Família --- 24 nenes

78 nens 128 nenes

UN POSSIBLE NOU CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

En sessió plenària de la Corporació Municipal, celebrada el dia 30 de març de 1978, esva donar compte de l’anterior escrit tramès al Governador Civil de Barcelona que traduïtal català i en la seva part final diu:

[...] escrit de la Presidència cursada al Governador Civil [...] detallant una anàlisicronològica de les vicissituds referides a l’ensenyança professional en aquest cen-tre, proposant una ampliació i desenvolupament d’acord amb la memòria ques’adjunta, quedant clar el criteri municipal respecte a la transferència de la referi-


da escola al Ministeri d’Educació i Ciència, plantejant la vinculació al municipidels jardins i torre alberg per les raons que s’especifiquen, per la qual cosa tothomhi dóna conformitat.

Incomprensiblement, la Delegació provincial de Barcelona del Ministeri d’Educació iCiència envia una carta a l’Ajuntament del Masnou de data 5 de maig de 1978 i que téentrada a l’Ajuntament el dia 13 de maig, que en la seva part principal i traduïda al cata-là diu el següent:

[...] Atès l’increment per escolaritzar en el nivell de Formació Professional de 1rgrau pel curs 1978-79, aquesta Delegació amb les dades que té a la seva disposi-ció i seguint instruccions de la Direcció General d’Ensenyances Mitjanes, sol·lici-ta a aquesta alcaldia la informació que permeti formular el programa global d’ac-tuacions per a la creació de Centres Nacionals o Seccions Estatals de FormacióProfessional [...].

És per això que tot i les limitacions o reserves, resulta important la concreciói actualització de les dades que serveixin de base per potenciar la proposta de cre-ació de la referida Secció [...] us agrairia que amb la màxima urgència possible,abans del dia 17 de l’actual tingui entrada en aquesta Delegació la resposta a lessegüents apartats:

a) Locals que pugui disposar i cedir aquest Ajuntament, acompanyant de plà-nols d’aquests, en què consti l’emplaçament, nom del carrer i número, ambexpressa indicació del destí de tots els espais detallats amb m2. Expressar si aquestslocals són propietat municipal o d’altres entitats públiques o privades [...].

b) Compromís escrit per part de l’Ajuntament d’atendre i fer-se càrrec de lesdespeses de manteniment de l’expressada Secció i de dotar-la del personal admi-nistratiu i subaltern que sigui necessari [...].

c) Nombre previsible d’alumnes amb un mínim de 160 [...] l’Ajuntaments’haurà de fer càrrec de la seva inscripció.

d) Branques que interessa impartir, que no podrà ser superior a dues.e) Dins de cada branca o especialitat [...] és aconsellable escollir aquelles que

més s’adeqüin a les necessitats sociculturals de la localitat o comarca [...].f ) Indicació expressa de l’Institut Politècnic o Centre Nacional al qual prefe-

rentment hauria de quedar adscrita la Secció, essencialment en funció de la dis-tància d’aquesta localitat.

g) Disponibilitat de professorat a cada una de les àrees demanades, que siguinde la localitat [...]. Les despeses d’aquest personal docent aniran a càrrec del pres-supost del Patronat de Promoció de la Formació Professional, així com el mobi-liari i equip didàctic.

La Delegada Provincial.

Si aquest escrit va tenir entrada a l’Ajuntament del Masnou el dia 13 de maig i la docu-mentació s’havia de presentar abans del dia 17, vol dir que en tres dies s’havia de prepa-rar, la qual cosa ja és una incongruència pel poc temps donat, si tenint en compte laimportància del que es demana.

Per altra banda, també és una incongruència que el Ministeri d’Educació i Ciència


demani locals municipals o particulars per instal·lar-hi una Secció de Formació Profes-sional, quan el Ministeri de Cultura té en aquesta vila un centre de Formació Professio-nal oficialment reconegut tal com he comentat abans, en publicar-se una Resolució en elButlletí Oficial de l’Estat de 14 de març de 1978. Sincerament, es fa difícil d’entendre-ho, incomprensible.

L’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanentde data 18 de maig de 1978, va donar compte del referit escrit, amb els següents termesque transcrit al català diu:

Es dóna compte d’un escrit procedent de la Delegació Provincial del Ministerid’Educació i Ciència de Barcelona, pel qual sol·liciten dades que fan referència ala proposta de creació d’una secció de Formació Professional en aquesta localitat.Els assistents acorden per unanimitat contestar a aquest escrit en el sentit que enaquesta vila ja existeix una unitat de Formació Professional denominat SantaMaria del Rosselló, que compleix amb aquestes finalitats, ordenant-se transmetrefotocòpies dels antecedents que figuren en aquest Ajuntament en relació al cen-tre, amb la finalitat que en quedi la deguda constància a la Delegació Provincialdel Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona.

Certificat d’aquest acord juntament amb fotocòpies i plànols de tots els antecedents rela-cionats amb aquest assumpte, es van trametre a la Delegació Provincial de Barcelona delreferit Ministeri, el dia 27 de maig de 1978, tot demanat d’una vegada per totes que elcentre de Formació Professional de Santa Maria del Rosselló passi a ser un centre oficialdel Ministeri d’Educació i Ciència.

GUARDERIA INFANTIL

En data 12 de març de 1979, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, va emetre uninforme que va trametre a la directora de l’Escola Professional Santa Maria del Rosselló,amb referència al projecte d’implantació d’una guarderia infantil a la mateixa escola. L’in-forme, traduït al català, textualment diu:

INFORMEEl Masnou, si bé és una vila residencial amb poques indústries, es pot consi-

derar que és una vila dormitori de Barcelona.Recentment (any 1977) s’ha inaugurat un Institut de BUP i dos col·legis

nacionals d’EGB, amb un total de 24 aules. Per altra banda s’està potenciant l’Es-cola de Formació Professional de Santa Maria del Rosselló, donant així mesopcions i una major diversificació als alumnes que acabin l’ensenyament obliga-tori.

Aquest augment de places escolars a tingut el seu efecte. Moltes famílies hantransformat la seva segona residència en habitatge permanent, i altres famílies hanvingut de nou i han fet del Masnou la seva residència habitual.

Això ha produït una demanda de guarderies que en l’àmbit oficial no ha pogutser atesa, però sí ho ha estat parcialment a través de la iniciativa privada, per la


qual cosa aquests costos a vegades són cars per algunes famílies sobretot les treba-lladores, que són les més necessitades.

És per això que aquest Ajuntament ha suggerit a la Direcció del ComplexSanta Maria del Rosselló la transformació de l’antic alberg, avui sense ús, en guar-deria popular d’infància.

Les condicions de la seva situació, del jardí exterior i de les seves aules són òpti-mes. Considerem que amb un reduït pressupost es pot condicionar els serveisnecessaris per instal·lar una guarderia infantil.

Per tot l’exposat, aquesta alcaldia informa molt favorablement sobre projectedonant tot el seu suport, si tenim en compte que el Masnou compta amb unapoblació infantil de més de 200 nens. De ben segur que tindria una incidènciasocial molt positiva sobretot pel que fa al món laboral i serviria per equilibrar elscostos en comparació a l’oferta particular.

Aquesta guarderia finalment va obrir però va durar molt poc. Amb els traspassos a laGeneralitat va quedar anul·lada per instal·lar l’actual Alberg de Joventut.

CANVIS POLÍTICS A TOTS ELS NIVELLS

Aquesta és l’última actuació de l’alcalde senyor Miquel Humet pel que fa al centre deSanta Maria del Rosselló. A partir d’aquí a Espanya es comença a viure un canvi políticque canviarà totes les estructures administratives. Es preparen tres convocatòries moltimportants per al futur d’Espanya i que són les següents:

- A finals de 1978 s’aprova la convocatòria per les eleccions generals a Espanya, d’a-cord amb el Real Decret 3073/1978, de 29 de desembre, publicat en el Butlletí Ofi-cial de l’Estat de data 1 de gener de 1979. Les eleccions es van celebrar el dia 1 demarç de 1979.

- A començaments de l’any 1979, s’aprova la convocatòria a les primeres eleccionsdemocràtiques d’aquesta nova etapa, per a totes les poblacions d’Espanya, d’acordamb el Real Decret 117/1979, de 26 de gener, publicat en el Butlletí Oficial de l’Es-tat del dia 27 de gener de 1979. Les eleccions es celebrarien el dia 3 d’abril de 1979.

- En començar l’any 1980, s’aprova la convocatòria per les eleccions al Parlament deCatalunya i a la Presidència de la Generalitat, d’acord amb el Decret de 17 de generde 1980, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat del dia 21 de gener de 1980i en el Butlletí Oficial de l’Estat del dia 23 del mateix mes. Les eleccions es van cele-brar el dia 20 de març de 1980.

Per aquests canvis importants en la nostra vida política, tot el tema d’aquest centre quedàparalitzat per ambdues parts.

CAMÍ DIFÍCIL DEL TRASPÀS A LA GENERALITAT

Comença una nova etapa. Els traspassos a la Generalitat són una constant imparable. ElMasnou, a part dels col·legis públics d’EGB i de l’Institut de Batxillerat, també reclama


el traspàs de la finca de Santa Maria del Rosselló, i pel que es podrà comprovar no va sergens fàcil, va ser un pelegrinatge que al final va acabar bé, però si no hagués estat per lapersistència de l’Ajuntament del Masnou i la tossuderia del seu alcalde, el senyor JosepAzuara, segurament el final hagués estat un altre. Vaig ser testimoni d’aquests fets i m’hivaig implicar al màxim com a funcionari responsable dels temes d’ensenyament. Va serun plaer. Va ser un honor.

Des del setembre de 1980, que començà una batalla escrita i de reunions a alt nivellde la Generalitat, fins al dia 1 de juny de 1981, que surt publicat en el Butlletí Oficial del’Estat el traspàs de tota la finca a la comunitat autònoma catalana, puc assegurar que vaser un tema que diàriament es tocava, es movia, es parlava; les telefonades a Barcelona alsdiferents estaments eren constants, era una cursa imparable, una preocupació, quasi diriaque va arribar ser un tema angoixant.

Carta de data 16 de setembre de 1980 de l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara,al senyor Enric Puig, que en aquells moments ostentava el càrrec de Director General dela Joventut de la Generalitat. La carta textualment diu:

Benvolgut,D’acord amb l’entrevista que vaig tenir en el dia d’ahir, amb el conseller

de Cultura de la Generalitat, senyor Max Cahner, i en la qual tu hi vas estàpresent, vam poder comprovar amb gran sorpresa que la finca de l’Alberg dela Joventut del Masnou, no figura dintre dels traspassats a aqueixa Generali-tat.

Aquest està situat al nostre terme municipal, carretera de Teià, núm. 52. Fatemps que es donen classes de Formació Professional molt reduïdes, així comtambé es va implantar, fa dos anys, una guarderia infantil.

Tal com vaig dir-te, era propietat de la Secció Femenina, passant a dependre,posteriorment, una vegada dissolta l’estructura del «Movimiento Nacional», delDepartament del Desarrollo Comunitario, del Ministeri de Cultura; per tant, ésun contrasentit que, depenent de referit Ministeri, s’hi professin uns estudis queno li pertanyen en absolut.

Atès tot això, et demano una vegada més que per part d’aquesta Conselleriafaci les accions més adients i amb caràcter d’urgència, per tal que sigui traspassata aqueixa Generalitat l’Alberg del Masnou.

Espero poder rebre bones notícies respecte d’això i, mentre, rep una cordialsalutació.

Una altra carta de data 13 d’octubre de 1980 de l’alcalde del Masnou al senyor Juli Har-disson, subdelegat provincial del Ministeri de Cultura a Barcelona, textualment diu:

Benvolgut,Davant l’impossibilitat de poder parlar telefònicament amb vostè, em perme-

to escriure aquesta carta, per tal que es clarifiqui d’una vegada l’assumpte de l’Al-berg del Masnou.

Fa dies que la Regidora de Cultura d’aquest Ajuntament es va posar en contac-te amb vostè i li va dir que aquest Alberg havia estat traspassat a la Generalitat.


Preguntat a la Generalitat, no en tenen coneixement d’aquest traspàs, ni tan solsen perspectives immediates.

Per tant, molt li agrairia em digués, el més aviat possible, l’estat actual de l’Es-cola de Formació Professional i guarderia infantil situada en el mateix Alberg i siencara depèn d’aqueixa delegació, com és el més probable que així sigui.

En espera de les seves notícies, rebi la meva més cordial salutació.

Quatre dies més tard, el dia 17 d’octubre de 1980 hi ha un altre escrit de l’alcalde delMasnou, senyor Josep Azuara, dirigit al senyor Salvador Escofet, ordenador provincial deles Escoles de Formació Professional a Barcelona, que textualment diu:

Distingit senyor,En el dia d’ahir, i aprofitant la visita que vam fer la tinent d’alcalde d’Ense-

nyament d’aquest Ajuntament, senyora Giralt, i jo, al delegat provincial, senyorLavara, teníem molt d’interès en poder parlar amb vostè, no essent possible peruna reunió que tenia en aquells moments.

Al Masnou funciona una escola de formació professional que havia estat de laSecció Femenina i que està actualment inclosa dintre del «Desarrollo Comunita-rio» del Ministeri de Cultura, la qual cosa no deixa d’ésser una contradicció.

Per tant, molt li agrairia que fes tots els possibles per tal que aquesta escola pas-sés a dependre directament del Ministeri d’Educació i que una vegada fos traspas-sada a la Generalitat, se’n fes càrrec la Conselleria d’Ensenyament.

Crec que això seria el més lògic, ja que és inadmissible que una escola de For-mació Professional depengui del Ministeri de Cultura i no del d’Educació.

L’estat actual de la referida escola és, en veritat, molt precari ja que no depèndel Ministeri adequat i, per tant, no rep ni l’ajut econòmic necessari pels mestresqualificats ni el material adequat per aquest tipus d’ensenyament.

És del tot imprescindible que aquesta escola tingui continuïtat i sigui deguda-ment potenciada, ja que dóna un servei important a les poblacions del Masnou,Alella, Teià, Premià i altres localitats que no tenen una escola de Formació Profes-sional degudament reconeguda i amb una ampliació de les activitats docents queactualment s’hi imparteixen.

En l’espera de les seves notícies, rebi una cordial salutació.NOTA. S’acompanya fotocòpia del BOE de 14 de març de 1978, referent a la

resolució del Ministeri d’Educació de les escoles de formació professional no esta-tals en les quals hi figura la del Masnou.

Les cartes ja van pujant de posició i en aquest cas hi ha una carta de data 23 d’octubrede 1980, que l’alcalde del Masnou dirigeix al conseller d’Ensenyament de la Generalitat,senyor Joan Guitart, i que textualment diu:

Benvolgut, D’acord amb el parlat per telèfon en el dia d’avui, m’és grat acompanyar-te

fotocòpia dels escrits que consten en aquest Ajuntament, relacionats amb l’Esco-la de Formació Professional Santa Maria del Rosselló del Masnou.

Tal com podràs comprovar en els referits escrits, havia estat de la Secció Feme-


nina, passant posteriorment al Ministeri de Cultura dintre del «Desarrollo Comu-nitario» a on pertany actualment.

T’acompanyo també fotografia de la torre on està situada una guarderia infan-til i dormitoris de l’Alberg pròpiament dit.

Al costat hi ha un edifici bastant nou, on s’imparteixen les classes de formacióprofessional.

Molt t’agrairia en traguessis l’entrellat d’aquest assumpte, i fer tots els possiblesperquè fos traspassat a aqueixa Generalitat.

Esperant la teva resposta, rep una cordial salutació.

Una altra carta, aquesta dirigida al senyor Miquel Roca Junyent, que en aquells momentsera diputat a les Corts Espanyoles per Convergència i Unió. Aquesta carta firmada perl’alcalde, senyor Josep Azuara, té data del dia 24 d’octubre de 1980, i textualment diu:

Benvolgut,D’acord amb la nostra conversa telefònica que vam tenir el dia d’ahir, em plau

acompanyar-te fotocòpia dels escrits que consten en aquest Ajuntament, relacio-nats amb l’escola de Formació Professional Santa Maria del Rosselló del Masnou.

Tota la finca era propietat de la Secció Femenina des de fa molts anys, on s’im-plantaria un curs de tall i confecció, en règim d’internat i a l’estiu funcionava comalberg de joventut.

En desaparèixer la Secció Femenina va passar al Ministeri de Cultura dintre del«Desarrollo Comunitario» a on pertany encara.

Posats en contacte moltes vegades amb la Delegació de Cultura a Barcelona,ens diuen sempre que a primers d’octubre passaria a dependre de la Generalitat,poden comprovar que tant el conseller de Cultura, senyor Max Cahner, com eldirector general de la Joventut, senyor Enric Puig i el conseller d’Ensenyament,senyor Joan Guitart, no en tenen coneixement d’aquest traspàs, sabent posterior-ment pel mateix delegat de Cultura que encara no s’havia fet.

T’acompanyo també fotocòpia d’una fotografia de l’edifici antic on hi hasituada des de fa 3 anys una guarderia infantil a la planta baixa i en els pisos hi haels dormitoris de l’Alberg pròpiament dit, existint al costat d’aquest edifici el nouon s’imparteixen les classes de formació professional.

Com podràs comprendre és una incongruència que un lloc on hi ha situadauna guarderia infantil i una escola de formació professional, estigui emparat pelMinisteri de Cultura, crec que això s’ha de tenir en compte en el moment que esfaci el traspàs.

Per tant, molt t’agrairia tinguis en compte aquest assumpte, per tal que noquedi guardat per cap racó d’algun Ministeri de Madrid, i si es traspassa a laGeneralitat, en quines condicions es fa.

Aprofito aquesta avinentesa, per a saludar-te cordialment.

El dia 23 de gener de 1981 esclata la veritat del per què no es traspassava o per què esretardava el traspàs de l’Alberg Santa Maria del Rosselló. Sembla ser, o almenys no hi haconstància que es desmentís, que es volia instal·lar en aquesta finca un quarter de la Poli-cia Nacional.


Al mateix dia l’alcalde del Masnou envia un telegrama al governador general a Catalu-nya, senyor Josep Ma Melià, que traduït al català diu:

Davant la impossibilitat d’obtenir visita telefònicament, li demano concerti visi-ta urgent per parlar de l’imminent traspàs a la Generalitat de l’Alberg Santa Mariadel Rosselló amb la problemàtica que comportaria l’ubicar qualsevol altre depar-tament en funcionar en aquest una escola de formació professional, una guarde-ria infantil i un alberg de joventut.

Salutacions.L’alcalde del Masnou.

L’alcalde del Masnou li escriu una carta al senyor Melià, que textualment diu:

Distingit senyor,Assabentats que per part seva té el propòsit que a l’Alberg Santa Maria del Ros-

selló quedi situat un quarter de la Policia Municipal, i per tant no quedi traspas-sat del tot a la Generalitat les instal·lacions que hi ha en aquest Alberg, dec mani-festar el següent:

1r. A l’edifici nou està funcionant l’escola de Formació Professional a ple ren-diment, que queda ocupada totalment per aquesta escola que depèn actualmentdel Ministeri de Cultura.

2n. A l’edifici antic, que és la torre d’origen, hi ha situada la guarderia infan-til i l’alberg de joventut, que ocupen totalment aquest edifici que depèn actual-ment del Ministeri de Cultura.

3r. Que tant aquests edificis com el jardí que els envolta han servit i serveixenper gran quantitat de manifestacions populars culturals, així com també benèfi-ques, com és el cas del festival que es fa per la recaptació destinada als subnormalsi que ha tingut una repercussió comarcal i que ha tingut la presència del presidentde la Generalitat, el Molt Honorable Senyor Jordi Pujol.

4t. Que en tots moments, tant aquest Ajuntament com tota la població, hareivindicat sempre que totes aquestes instal·lacions passessin a patrimoni munici-pal o bé de la Generalitat, per tal de fomentar més l’escola de formació professio-nal i implantar la FP 2, la guarderia infantil i l’alberg de la joventut, dels quals tannecessitada està la nostra població, tenint en compte que també se’n gaudeixen lespoblacions veïnes a la nostra.

5è. Denunciem profunda i molt sincerament aquesta decisió seva sense teniren compte per res l’opinió que pugui tenir aquesta població envers aquests fets, isense saber sobre el terreny el muntatge i la participació ciutadana del Masnou enel complex de l’Alberg Santa Maria del Rosselló.

Per tant, en nom de la població, molt li agrairia quedés sense efecte la sevadecisió i que quedessin traspassades, completament, totes les instal·lacions quecomposen l’expressat Alberg.

No obstant tot això, li agrairia també, i d’acord amb el meu telegrama, que emdonés dia i hora per una entrevista, i poder-li explicar personalment aquesta rei-vindicació.


S’acompanya fotocòpia de la documentació presentada per la directora de l’Al-berg Santa Maria del Rosselló.

Ben cordialment.

A la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada elmateix dia 23 de gener de 1981, l’alcalde va informar que havia tingut coneixement delpropòsit del Governador General de Catalunya d’instal·lar un quarter de la PoliciaNacional a l’edifici de l’Alberg de Santa Maria del Rosselló. També dóna compte de lacarta tramesa al referit Governador General i presentada directament en data d’avui, enla qual exposa els cinc punts importants pels quals creu que aquesta finca ha de ser tras-passada al poble del Masnou o a la Generalitat de Catalunya, per poder continuar la laborque s’està fent fa temps, com a centre de Formació Professional, guarderia infantil i unalberg de joventut, que cobreixen serveis importants per al poble del Masnou.

També dóna compte en aquesta Comissió que li ha estat impossible aconseguir unaaudiència amb el referit Governador General, però sí que va tenir una audiència amb elMolt Honorable President de la Generalitat, que li va exposar el greu problema que sensdubte afectaria tot el municipi, i que la primera autoritat de Catalunya va prendre inte-rès i voluntat per solucionar el tema en una gestió directe amb el delegat del Govern aCatalunya.

A la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, en sessió celebra-da el dia 6 de febrer de 1981, l’alcalde va informar a la Comissió del següent, que trans-crit al català textualment diu:

L’alcaldia dóna compte en un ampli informe de les entrevistes mantingudes endata 4 de l’actual mes de febrer, amb el Delegat Provincial del Ministeri de Cul-tura, que va anar acompanyat de la tinent d’alcalde de Cultura i Ensenyamentde l’Ajuntament del Masnou, la directora de l’Escola de Formació Professional deSanta Maria del Rosselló i representants dels pares del alumnes del centre. Es vaexposar al delegat provincial en termes reals i contundents la greu problemàtica ila inquietud de la població a la vista de la irregular situació administrativa de totel centre per no estar incloses, fins la data d’avui, en l’inventari de traspassos a laGeneralitat, i el malestar en l’haver sabut els rumors oficiosos que el seu possibledestí fos un quarter per a la Policia Nacional. El delegat Ministerial es va compro-metre a concertar una entrevista amb el governador general a Catalunya, senyorJosep Melià, i els acompanyaria a tots ells a la reunió.

El senyor alcalde dóna compte també de l’extensa entrevista que va tenir llocel dia d’ahir 5 de l’actual mes de febrer, per parlar d’aquesta problemàtica, amb elsotsgovernador civil de la província al qual se li va lliurar un ampli dossier infor-matiu de tots els antecedents, assumint el compromís d’estudiar a fons el tema iposar-lo sobre la taula en la propera reunió de la Junta Provincial del Govern quees manté periòdicament entre el governador civil, el sotsgovernador i els delegatsprovincials dels diferents Ministeris, i possiblement el governador general, perpoder clarificar l’estat en què es troba i estudiar les vies de solucions.

Tal com correspon a qualsevol visita realitzada, encara que sigui d’una formaprotocol·lària, s’ha d’escriure una carta encara que sigui almenys d’agraïment per l’aten-


ció d’haver estat rebut, però en aquest cas l’alcalde volia deixar molt clar i per escrit elresultat en cada una de les visites, o sigui, la problemàtica plantejada i les conclusions aquè s’havia arribat per ambdues parts.

La carta dirigida al delegat provincial del Ministeri de Cultura, de data 9 de febrer de1981, textualment diu:

Benvolgut,Li agreixo una vegada més l’atenció que va tenir el passat dimecres dia 4 de

l’actual, al rebre’m en el seu despatx, juntament amb la tinent d’alcalde de Cultu-ra i Ensenyament, senyora Giralt, el portaveu de l’Associació de pares de l’Escolade Formació Professional Santa Maria del Rosselló, senyor Humet, i la directorade la referida escola, senyora Concepció Rodríguez.

Exposada la problemàtica que actualment hi ha referent al traspàs de lesinstal·lacions de la finca Alberg Santa Maria del Rosselló a la Generalitat, crec queles conclusions finals van ésser les següents:

1r. Reivindicar que les instal·lacions que actualment té la finca Santa Maria delRosselló i que són: l’Alberg de Joventut, la guarderia infantil i l’escola de Forma-ció Professional, siguin traspassades íntegrament a la Generalitat de Catalunya, jaque les tres estan funcionant, es pot dir, a ple rendiment, essent totes les activitatsimprescindibles per al bon desenvolupament de la nostra població, amb la qualcosa vam estar tots d’acord.

2n. Fer la visita al delegat del govern a Catalunya, senyor Melià, conjuntamentamb vostè, per tal de donar més força a la nostra sol·licitud que creiem del totessencial per a la nostra Vila.

3r. Intentar desbloquejar el cobrament dels mestres que estan donant classes al’Escola de Formació Professional i donar d’alta a la resta de persones que tambéestan fent classes en aquesta escola.

4t. Impulsar de la manera més adient, el que aqueixes instal·lacions siguintransferides d’acord amb la seva voluntat, tal com ens va manifestar, i que pel pro-per curs 1981-82 l’escola sigui potenciada al màxim.

Crec que si tot això es pot aconseguir, de la qual cosa n’estic segur, amb el seuajut, aqueixa delegació tindrà el goig i l’honor de donar a la població el més grandesenvolupament a unes activitats importants emmarcades per unes instal·lacionsque són modèliques dintre la seva activitat, podent així ésser benèfiques, no sola-ment pels habitants d’aquesta vila, sinó també per a les poblacions veïnes d’Ale-lla i Teià.

Rebi, com sempre la meva més cordial salutació.

En la mateixa data l’alcalde envia una carta al sotsgovernador de la província, que tex-tualment diu:

Benvolgut,Em complau agrair-li una vegada més l’atenció que va tenir al rebre’m el pas-

sat dijous, dia 5 de l’actual, per fer-li lliurament d’una fotocòpia del dossier refe-rent a les instal·lacions que hi ha en el complex Santa Maria del Rosselló.


Li recordo novament la importància que té, no solament per al Masnou, sinótambé per a les poblacions d’Alella i Teià, que les referides instal·lacions siguintraspassades íntegrament a la Generalitat de Catalunya.

Com podrà comprovar en l’esmentat dossier, i per les explicacions que li vaigdonar en el transcurs de la meva visita, l’escola de Formació Professional estàfuncionant des de fa molts anys i és del tot imprescindible que continuï el seu fun-cionament i, fins i tot, que sigui potenciat al màxim, cosa que no es podrà fer finsque no quedi integrada a la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat, que opi-nem és el lloc més adient, i no com ara, que està al Ministeri de Cultura.

També creiem que la guarderia infantil que fa tres anys es va posar en marxapel referit Ministeri, ha d’estar inclosa dintre de la Conselleria d’Ensenyament i,si més no, dintre de l’Assistència Social.

Pel que fa a l’Alberg de la Joventut, sempre ha funcionat normalment, podent-se ampliar en el moment en què es traspassi a la Generalitat, puix és l’únic que hiha en totes les poblacions de la rodalia i, per tant, creiem seria un error immensque no es pogués comptar amb aquestes instal·lacions, principalment amb la pro-blemàtica que hi ha actualment amb la joventut, per la qual cosa es quedaria pri-vada d’aquests elements que actualment té.

Espero i desitjo molt sincerament que la seva valuosa col·laboració ajudarà quesigui una realitat el traspàs a la Generalitat de la finca de Santa Maria del Rosse-lló.

Rebi la meva més cordial salutació.

El dia 11 de febrer de 1981, l’alcalde del Masnou, el senyor Josep Azuara, rep una truca-da telefònica del delegat provincial del Ministeri de Cultura, senyor Josep de la Rosa, enla qual li comunica que totes les instal·lacions que hi ha a la finca de Santa Maria del Ros-selló, seran traspassades a la Generalitat de Catalunya. Alegria! La batalla s’havia guanyat!No sé ben bé quin dels fronts oberts ha fet canviar el projecte d’instal·lar un quarter dela Policia Nacional. Potser la persistència de tots; potser la tossudesa de l’alcalde senyorAzuara; potser la tàctica de no deixar-los respirar, no deixar-ho quiet, ser persistent. Pot-ser les trucades per telèfon; potser el contingut de les cartes; potser el diàleg en les reu-nions personals mantingudes..., el que fos, al final ho aconseguia.

La publicació al Butlletí Oficial de l’Estat va tardar. Diuen que les coses de palau sem-pre van a poc a poc, en aquest cas la tardança en la publicació la vaig considerar com unaburla o com un càstig a la insistència que va tenir l’Ajuntament del Masnou en aquesttema. Sincerament ridícul.

Per si fos poc, com que la publicació va tardar tant, el Ministeri de Cultura no envia-va els diners necessaris per pagar al professorat de l’Escola de Formació Professional. Deben segur que aquest Ministeri no tenia cap partida destinada a ensenyament, no era laseva competència, però tampoc va fer res per resoldre-ho. I no seria que no s’haguésdemanat feia temps que tot el complex passés al Ministeri d’Ensenyament, però no hovan fer. Entenc que per Madrid no era primordial, no era urgent. Com es deia en aquellsmoments era una qüestió de «províncias», així és com solucionaven el que els costavasolucionar.

El cas és que es va fer una bola i el professorat laboral portaven mesos sense cobrar lesseves mensualitats, i com en altres ocasions l’alcalde del Masnou es va moure per incidir


que es resolgués el problema. Va escriure una carta al delegat provincial de Cultura a Bar-celona, el senyor Josep de la Rosa. La carta, de data 19 de març de 1981, textualmentdiu:

Distingit senyor,D’acord amb la conversa telefònica que vam tenir la setmana passada, referent

al pagament dels sis mesos de sou que es deuen als mestres laborals que estan ins-crits a l’Escola de Formació Professional de Santa Maria del Rosselló d’aquestavila, vaig traslladar el seu contingut a la directora de l’escola, la qual, amb sorpre-sa per la meva part, em va dir que no es podia dur a terme aquest pagament, jaque va preguntar al Departament de Personal del Ministeri de Cultura deMadrid, i li van dir que no figuraven en nòmina ni estaven dintre el pressupostd’enguany.

Molt li agrairia, doncs, m’aclarís aquest assumpte d’una forma molt concreta,per tal de saber definitivament quan quedarà resolt.

S’han de comprendre que els interessats volen una informació, i com és natu-ral, una solució immediata.

Espero que entendrà també la meva preocupació i resoldrà aquest assumpte dela forma més convenient i ràpida.

Rebi la meva cordial salutació.

L’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, també va enviar una carta el dia 23 d’abril de1981, al sotsdirector general de Personal del Ministeri de Cultura de Madrid, tot dema-nant solució a aquest problema dels sous del personal laboral que no estava contractat,tot esperant la conformitat de la Delegació de Barcelona.

En data 26 de maig de 1981 va tenir entrada a l’Ajuntament del Masnou un escritpresentat pel senyor Miquel Humet, en qualitat de portaveu de la comissió gestora del’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola de Formació Professional, que traduït al cata-là textualment diu:

Exposa,Que la direcció de la referida escola en forma i temps hàbil va sol·licitar de la

Delegació de Cultura de Barcelona, organisme del qual depèn el centre, les opor-tunes substitucions de personal que estava de baixa, ampliacions de horaris i qua-lificacions del professorat i de la direcció segons informes, raonaments i pla d’es-tudis pertinents.

L’escola va començar el curs i es van impartir les ensenyances programadesamb el professorat laboral contractat necessari.

Es va requerir a la Delegació de Barcelona per tal que es donés solució alsol·licitat, però mai es va rebre cap resposta.

Transcorregut el primer trimestre sense rebre una conformitat clara, es comen-ça a agreujar la situació dels professors interins que al no estar contractats no figu-raven en nòmina i per tant no cobraven cap tipus de sou, també es trobaven enel mateix cas els professors que dedicaven més hores a l’ensenyament, com tam-poc es rebia el complement de la direcció. Vaig estar en una reunió a la Delega-ció de Barcelona, juntament amb la directora del Centre i en la qual també va


estar present aquesta alcaldia. En el transcurs de la reunió es va plantejar al dele-gat la gravetat del cas, que ens va fer saber que ja havia enviat la documentació alMinisteri, encara que ens va explicar que podria ser que la resolgués negativa-ment.

A la vista de tot això, el claustre de professors va expressar als pares dels alum-nes la situació límit a què havien arribat els professors interins.

Prèvia deliberació es va acordar per ells mateixos, reunits en assemblea i perunanimitat, avançar unes quantitats a compte, tot esperant aconseguir una deci-sió positiva.

Aquest acord es va materialitzar i els pares estan ajudant econòmicament elsprofessors afectats.

Efectuades gestions davant l’Institut de la Joventut de Madrid, del directorgeneral i del Ministeri de Cultura amb el sotsdirector general de Personal, res s’haaconseguit fins aquests moments.

Tenint en compte la situació especial de l’escola en període de traspàs a laGeneralitat de Catalunya, acordat en Consell de Ministres, però que encara no ésefectiu fins que no es publiqui en el Butlletí Oficial de l’Estat.

Tenint en compte que el sacrifici econòmic que estan fent els pares, que enca-ra que sigui una ajuda per als seus propis fills, ho es també per a la supervivènciade l’escola cara al futur de la vila.

Considerant que per a molts pares contribuir d’una forma extraescolar i con-tinuada és un veritable sacrifici i en alguns casos d’impossibilitat.

Tenint en compte, a més a més, que la falta de resolució positiva pot ser a llargtermini i quedar fora de les nostres possibilitats, en nom de la comunitat educa-tiva de l’escola.

Suplica: Tingui per rebut aquest escrit juntament amb la documentació que s’acom-

panya i considerant que és suficientment raonat ja que vostè coneix a fons el pro-blema, previs els tràmits necessaris, aquest Ajuntament pugui acordar una sub-venció a l’escola de Formació Professional Santa Maria del Rosselló, del 50% del’import de les ajudes als professors interins, d’acord amb l’estudi que s’acompa-nya i que correspondria a 204.679 pessetes, tenint en compte que l’aportació delspares seria la mateixa quantitat, o sigui l’altre 50%.

En sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Mas-nou, el dia 29 de maig de 1981, s’aprova el següent acord, que transcrit al català tex-tualment diu:

Accedir a la petició feta per la Comissió Gestora de l’Associació de Pares d’Alum-nes de l’escola de Formació Professional Santa Maria del Rosselló, mentre elMinisteri de Cultura no aboni els sous de sis professors afectats, aquest Ajunta-ment i amb caràcter de préstec, se’n fa càrrec del 50%, que ascendeix a la quan-titat de 204.679 pessetes.

En principi, aquest problema va quedar mig solucionat. Crec que l’Associació de Pares


va fer un bon plantejament de la situació en què es trobaven els sis professors i que l’A-juntament va fer molt ben fet d’ajudar econòmicament, al cap i a la fi va ajudar a la con-tinuïtat d’aquesta escola important per al Masnou.

Deixem aquest problema embastat i possiblement en vies de solució, i tornem a l’al-tre problema, el dels traspassos. El dia 11 de febrer va ser quan l’alcalde, el senyor JosepAzuara, va rebre la trucada telefònica que totes les instal·lacions de Santa Maria del Ros-selló es traspassarien a la Generalitat, però s’arriba a mitjans del mes d’abril i encara noha aparegut res publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat. L’alegria comença a refredar-se, ineix l’angoixa que hi hagi algun malentès o alguna mà negre que reté aquest assumptei no el vol deixar anar. El que sigui, però la transferència no surt publicada i ambduesparts, l’Ajuntament i el personal de Santa Maria del Rosselló estan nerviosos.

El senyor Josep Azuara el dia 27 d’abril de 1981, envia una altra carta al senyorMiquel Roca i Junyent, diputat a Madrid per Convergència i Unió, que textualment diu:

Benvolgut,Amb referència als traspassos del Ministeri de Cultura a la Generalitat i en par-

ticular a les instal·lacions de l’Alberg de Joventut, guarderia infantil i l’Escola deFormació Professional de Santa Maria del Rosselló d’aquesta vila, estic veritable-ment preocupat pel retard que Madrid dóna a aquest assumpte, ja que només hade donar l’ordre per la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat.

Estic trucant constantment al Departament de Cultura de la Generalitat, inte-ressant-me per aquesta publicació i no saben donar-me raó concreta del per quèencara no s’ha fet, després que ja fa dos mesos que el nou Consell de Ministres vaaprovar el traspàs que dóna lloc a la present.

Per tant, molt t’agrairia que indaguessis tot el possible sobre aquest assumptei m’informessis degudament de l’estat actual en què es troba, per tal de tenir-neel degut coneixement.

Rep, com sempre, la meva més cordial salutació.

Finalment el resultat esperat

Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 130, de data 1 de juny de 1981, Pàgina 12.060.Es publica el Real Decret 1010/1981, de 27 de febrer, sobre el traspàs de fun-

cions i serveis del Ministeri de Cultura a la Generalitat de Catalunya, aprovat enel Consell de Ministres el dia 27 de febrer de 1981.

En la relació núm. 1 d’aquest Real Decret figura el Centre social, guarderia iEscola de Formació Professional, situat a la Carretera de Teià, s/n del Masnou.

L’alcalde, senyor Josep Azuara, envia unes cartes en data 2 de juny de 1981, a la direc-tora de l’Escola de Formació Professional, senyora Concepción Rodríguez; al represen-tant dels pares d’alumnes de l’Escola de Formació Professional, senyor Miquel Humet, ia la coordinadora del centre soci cultural guarderia Santa Maria del Rosselló, senyoraÀfrica Mesas, que textualment diu:

Benvolguda/benvolgut,En el dia d’avui he rebut la grata notícia que definitivament totes les instal·lacions


de l’Alberg de Santa Maria del Rosselló han estat traspassades a la Generalitat deCatalunya, segons Real Decret publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat del dia d’a-hir.

M’he posat ràpidament en contacte amb el Departament de Cultura de laGeneralitat, els quals m’han comunicat que en els propers 15 dies donaran pos-sessió del traspàs, posant en coneixement a aquest Ajuntament de totes les actua-cions.

Ben cordialment.

Com ja se sap la Generalitat de Catalunya va acceptar el traspàs d’aquestes instal·lacions,quedant especificat que l’edifici antic va passar al Departament de Joventut i l’edifici nouva ser transferit al Departament d’Ensenyament tal com havia de ser.

El personal traspassat també figurava en el Real Decret 1010/1981 i per tant tambées van publicar els seus noms en el Butlletí Oficial de l’Estat. El personal va quedar de lasegüent manera:

Personal que passa a Joventut:Africa Mesas Acevedo CoordinadoraMa Carmen Rius Rius Cap d’escolaEulalia Torres Carabaca Cap d’escolaZoila Abarca Ayala CuineraDolores Moreno Martínez Ajudant cuineraSoledad Ramon Ortega NetejadoraCarmen Lladó Cosme NetejadoraMa Asunción Romero Rivilla IntendentJacinto Vila Molas Jardiner

Personal que passa a l’escola de Formació Professional i guarderia infantilJosefina Beltran Vall Cap d’escolaAlbert Blay Roca ProfessorTeresa Abundio Aguilar NetejadoraMa Teresa Calunaro Ortíz NetejadoraSoledad Carrilla Martínez NetejadoraJosep Ma Cuartero Cuartero MetgeJosefina Guri Parellades ProfessoraConcepció Martínez Garcia NetejadoraNativitat Marcilla Saldaña ProfessoraConcepció Illan Delgado NetejadoraArmando Martínez Martínez ProfessorPiedad Navarro Marza ProfessoraMa Assumpción Nebreda Izquierdo SecretàriaAntonio Orpinell Enrech ProfessorJaime Raimí Mateos ProfessorMa Carmen Rodríguez Arnaiz ProfessoraConcepción Rodríguez Rodríguez ProfessoraMarta Rosales Soto Professora


Amparo Teran de Egido AdministradoraRaquel Vega Tijera ProfessoraCándida Vivas Morin ProfessoraElvira Zapater Pérez Professora

El tema dels traspassos ja estava clar i aquí es tancava tota una etapa de lluita i dereivindicacions per part de l’Ajuntament del Masnou i del complex de Santa Mariadel Rosselló. S’havia complert l’objectiu. Aquesta porta es podia tancar definitiva-ment.

COMENÇA UNA NOVA ETAPA

Però quan es tanca una porta vol dir que se n’ha d’obrir una altra per continuar la lluita.Ara el propietari estava més a prop però no vol dir que s’hagués de baixar la guàrdia, no.La lluita s’havia de emprendre, en aquest cas, amb la Generalitat de Catalunya.

Com es pot comprendre, en aquells moments la Generalitat estava col·lapsada pel quefa a les transferències que rebia de l’Estat. Havia de posar ordre de tot el que se li dona-va i quan parlem d’una administració pública, els tràmits són sempre més lents per laburocràcia que sempre ha de gestionar. En aquests casos els termes jurídics, les dates deles disposicions i les seves posteriors publicacions, són imprescindibles per la continuïtatdels expedients. No parlem solament dels edificis sinó que també parlem de personal, qued’alguna manera s’haurà de veure si realment estan ben ubicats en el lloc on estaven finsara, la seva categoria, estudis per exercir la seva activitat docent, antiguitat, la nova con-tractació, sous, etc.

La programació del que es farà a partir del moment en què es traspassa al departamentcorresponent de la Generalitat, no es fàcil. Hi ha instal·lacions que poden esperar coml’alberg, però ni ha d’altres, com l’Escola de Formació Professional, que no pot parar, hade tenir la seva continuïtat, per tant la configuració del seu futur funcionament no potesperar.

És per això que l’alcalde, el senyor Josep Azuara, va enviar dues cartes. Una al senyorJosep Amengual Ferragut, director general d’Ensenyament Secundari i Professionals dela Generalitat de Catalunya, de data 5 d’agost de 1981, que textualment diu:

Benvolgut amic,Havent estat traspassades a aqueixa Generalitat les instal·lacions de l’Escola de

Formació Professional Santa Maria del Rosselló d’aquesta vila, i davant de laimpossibilitat de poder parlar telefònicament amb tu, molt t’agrairia et servissisinformar-me a la major brevetat possible, de les gestions que s’estan portant aterme per tal d’organitzar l’obertura i el funcionament del proper curs 1981-82,així com de les normes que regiran durant l’esmentat curs; tot això per evitarimprevistos que puguin sorgir en l’últim moment.

Quedo a l’espera de les teves notícies, mentre, rep una cordial salutació.

L’altre va ser al senyor Ricard Casanovas, del Departament d’Ensenyament Cecundari iProfessionals de la Generalitat. Enviada el dia 17 d’agost de 1981, que textualment diu:


Benvolgut,D’acord amb la nostra conversa telefònica mantinguda en el dia d’ahir, em

plau adjuntar-te fotocòpia de la publicació del traspàs de l’Escola Santa Maria delRosselló d’aquesta localitat, publicat en el Diari Oficial de l’Estat del passat dia 1de juny. Al mateix temps t’acompanyo relació del personal que quedarà dedicat al’escola i a la guarderia infantil, d’acord amb la conversa que vaig mantenir ambel director general de la Joventut, senyor Enric Puig, el passat dia 30 de juliol.

Atesa la poca formalitat amb què el Ministeri de Cultura portava l’administra-ció d’aquesta escola pel que fa a la formalització de les matrícules i tenint encompte que solament en el Masnou cada any surten uns 300 alumnes d’EGB, ique no tots van a l’institut de batxillerat, els interessats per l’Escola de FormacióProfessional es matriculen en escoles fora d’aquesta vila.

És per això que crec que, com més aviat millor, aqueix Departament s’hauriade fer càrrec de l’esmentada escola, per tal que els alumnes interessats no solamentd’aquesta vila, sinó de les poblacions veïnes, vegin una seguretat i una formalitaten la seva continuació.

Acompanyo també fotocòpia de les actuals assignatures que es pretenen ense-nyar als 140 alumnes matriculats els anys passats, molts dels quals estan esperantuna actuació de la Generalitat per fer efectiva la seva matriculació.

Molt t’agrairia, doncs, que després de la nostra conversa telefònica i de l’expli-cació que et faig en aquesta carta, aquest Departament actués tot seguit, posanten ordre l’escola i potenciant-la al màxim, ampliant si pot ser, les seves branquesd’estudi i els graus corresponents, tenint en compte tot això, que el curs comen-çarà el proper mes de setembre.

En l’espera de la teva resposta, rep una cordial salutació.

Els resultats no van ser immediats, s’havia de treballar molt, doncs s’ha d’entendre quel’institut funcionava amb un sistema molt intern organitzat pel mateix personal de l’es-cola, i que era molt diferent del format que tenia establert la Generalitat o el que prete-nia donar a les noves escoles de formació professional.

Mentre, l’Associació de Pares va rebre un escrit del Govern Civil de Barcelona, pelqual quedava inscrita l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola de Formació Professio-nal Santa Maria del Rosselló, en la secció 1a del Registre Provincial, amb el número5.339. Així ho firmava el sotsgovernador en data 8 de setembre de 1981.

El dia 18 de febrer de 1982, a les 6 de la tarda, es va mantenir una reunió amb laGeneralitat de Catalunya a l’antic recinte de la Maternitat, situat a la travessera de lesCorts, núm. 139-159, on estaven presents el senyor Jaume Nualart, director general deServeis Socials; el senyor Francesc Gordo, sotsdirector del Serveis Socials; el senyor EnricPuig, director general de la Joventut i l’Ajuntament del Masnou, encapçalat pel seu alcal-de, senyor Josep Azuara. En aquesta reunió es van tractar dos temes, el trasllat de la guar-deria infantil en un altre punt del Masnou i la posta en marxa de l’Alberg de Joventut delMasnou.

Pel que fa a la guarderia infantil al final del curs 1981-82 va quedar anul·lada, hi haviamolt pocs alumnes com perquè tingués una continuïtat i l’Ajuntament tampoc tenia, enaquells moments, un local apropiat per instal·lar-la. Pel que fa a l’Alberg de Joventut dela Generalitat, sí que es va instal·lar a la torre i encara continua la seva activitat.


OBRES D’ADAPTACIÓ AL CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Pel que fa a l’edifici destinat a l’ensenyança de la Formació Professional tenia dos proble-mes urgents que s’havien de resoldre. Per una part la falta de manteniment en tot l’edi-fici, s’havia construït feia més de vint anys i com que havia passat per diferents departa-ments de l’Estat fins arribar a la Generalitat, no s’havia reparat res, no s’havia fet cap tipusde manteniment. Per altra banda l’edifici es va construir pensant en un destí molt dife-rent a les necessitats actuals.

Per part de l’Ajuntament del Masnou ja s’havia fet constar vàries vegades que l’edifi-ci no reunia les condicions per a l’ensenyança de formació professional, i com que l’As-sociació de pares, professorat i alumnes pressionaven per tal que es fessin les obres derehabilitació total de l’edifici, l’alcalde del Masnou va enviar dos telegrames amb elmateix text el dia 19 d’octubre de 1983, a l’Honorable Conseller d’Ensenyament de laGeneralitat i al director general d’Ensenyament Professional, el text deia literalment elsegüent:

Comprovat personalment de l’estat desastrós i calamitós en què es troba l’institutde Formació Professional del Masnou, és del tot impossible començar qualsevolactivitat, per tant prego la seva intervenció el més urgent possible per resoldreaquest lamentable assumpte.

És de suposar que aquests dos telegrames enviats per l’Ajuntament, més la pressió que deben segur va fer l’Associació de Pares, ja sigui per carta o personalment i amb les peti-cions del claustre de professors davant l’inspector d’Ensenyament, van fer que tècnics delDepartament d’Ensenyament es desplacessin al centre per fer-se càrrec de les obres ques’havien de realitzar i elaborar així un projecte i establir el seu el cost, per tal que els polí-tics ho poguessin posar dins del pressupost anual del seu Departament.

Com que no hi havia cap moviment en aquest sentit per part d’Ensenyament de laGeneralitat, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, el dia 25 de maig de 1984 vaenviar a l’Honorable Conseller d’Ensenyament de la Generalitat, senyor Joan Guitart, elsegüent escrit, que literalment diu:

Em plau dirigir-me a vostè amb referència al tema de la reconstrucció de l’institutde Formació Professional del Masnou, per recordar-li que en el moment en què elconseller adjunt a la Presidència, senyor Miquel Coll i Alentorn, va venir a inaugu-rar l’Alberg de Joventut d’aquesta vila, es va comprometre a començar les obres del’esmentat Institut a primer de l’actual mes de maig, atès que tant el claustre de pro-fessors com l’Associació de Pares i els propis alumnes del centre estan predisposatsa fer algun tipus de força per aconseguir aquesta millora pel centre.

El conseller adjunt, per poder adquirir aquest compromís va informar-se a laConselleria d’Ensenyament. Avui, però, finals del mes de maig, no hi ha notíciesper part de la seva Conselleria referent a aquest assumpte, i per tant les obres nohan començat.

Li pregaria una ràpida informació sobre el tema i el començament d’aquestesamb caràcter d’urgència.


El dia 23 de juny de 1984, el propi Conseller d’Ensenyament va contestar a l’alcalde enun escrit que textualment diu:

He rebut el vostre escrit del dia 25 de maig passat, referent a les obres de l’Insti-tut de Formació Professional d’aqueixa localitat.

En aquest sentit, em plau comunicar-vos que el dia 12 d’aquest mes vaig rebreuna comissió de pares per parlar de l’inici de les obres, i que en un període breude temps es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat el concurs públic peradjudicar les obres de la construcció de l’Institut, les quals espero puguin iniciar-se el més aviat possible.

Les obres van començar en el següent curs escolar.

ESTADÍSTICA

A l’arxiu municipal hi ha un qüestionari de l’Institut de Formació Professional Maremardel Masnou corresponent al curs escolar 1983/84. El resultat és el següent:

FP I FP IIEspecialitat 1r 2n 1r 2n TOTAL

Administració i comp. 26 22 8 10 66Electricitat 30 25 - - 55Jardí Infància 30 21 - - 51

TOTALS 86 68 8 10 172

També hi figura la relació nominal del professorat que hi havia en aquest curs, que copia-da amb els noms tal i com hi consten són els següents:

Alberto Carnicer Asenjo DirectorJosé Sastre Fernández SotsdirectorBernardette Martínez Suñol Cap d’estudisJosé Marimon Guasch SecretariDolores Roquet-Jalmar Palau TutorJosé Barahona Bogajo TutorMontserrat Navarro Arnada TutorEnrique Tarrago Basart TutorJorge Giró ParisJoan Martínez Ramírez TutorJaime Carles Frisuelos TutorJosefina Guri ParelladaPiedad Navarro MarzaConcepción Rodríguez RodríguezMarta Rosales Soto


Carmen Rodríguez ArnaizAna Ma Nogales Martin

En data 30 d’octubre de 1984, el director de l’institut envia al tinent d’alcalde d’Ense-nyament de l’Ajuntament del Masnou, senyor Marià Aran, una estadística dels alumnesmatriculats per al curs 1984-85 amb el següent resultat:

El Masnou 130Montgat 18Teià 14Alella 7Badalona 6Premià de Mar 6Mataró 3Barcelona 2Tiana 1Santa Coloma de Gramenet 1Vilassar de Dalt 1

TOTAL 189 alumnes

Aquests 189 alumnes quedaven distribuïts de la següent manera:

1r curs Administratiu 33Electricitat 49Jardí d’infància 22

2n curs Administratiu 27Electricitat 11Jardí d’infància 12

3r curs Jardí d’infància 35

A l’arxiu municipal he trobat la relació dels alumnes matriculats pel curs 1990-91, i ambsis anys hi havia un augment molt considerable, de 189 alumnes l’any 1984 passen a 506el 1990. És prou explícit l’augment d’alumnes en sis anys, per tant queda clara la neces-sitat d’aquest institut per al Masnou i per descomptat també queda clar el bon funciona-ment per part del professorat i l’administració.

Per aquest curs els alumnes quedaven distribuïts d’aquesta manera:

1r curs. Administratiu 98 alumnesElectricitat 78 alumnesJardí d’infància 39 alumnes

2n curs Administratiu 97 alumnes


Electricitat 33 alumnesJardí d’infància 36 alumnes

3r curs Administratiu 32 alumnesJardí d’infància 16 alumnes

4t curs Administratiu 24 alumnesJardí d’infància 19 alumnes

5è curs Administratiu 15 alumnesJardí d’infància 19 alumnes

CURSOS OCUPACIONALS

En data 1 de desembre de 1989, el director de l’Institut de Formació Professional, rep unescrit de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa del Departament d’En-senyament, en el qual li comunica que, d’acord amb el conveni de data 22 de juny de1987, signat entre el Ministeri de Treball i la Generalitat de Catalunya, es contempla larealització de cursos de formació professional per a joves en atur en centres homologatsper l’INEM. Com que tots els centres públics de formació professional dependents delDepartament d’Ensenyament han estat homologats per l’INEM, la programació presen-tada el mes de maig per fer cursos ocupacionals va ser aprovada.

A l’Institut Maremar se li va concedir el curs que demanava, que era electricista demanteniment industrial. Aquest curs va tenir una durada de 400 hores i la data previstapel seu inici va ser el dia 20 de febrer de 1990. La programació d’aquest curs va estar fetapels professors José Barahona i José de la Fuente.

Els objectius generals d’aquest curs van ser que una vegada finalitzat el curs, l’alumnefos capaç de realitzar el següent:

- Realitzar les instal·lacions bàsiques d’un habitatge- Reparació d’electrodomèstics- Reparació de motors monofàsics i trifàsics- Realització d’instal·lacions trifàsiques- Realització d’instal·lacions industrials

Organitzar un curs ocupacional de 400 hores no és fàcil, més aviat és molt complicat, hosé perquè jo portava els cursos ocupacionals que demanava l’Ajuntament del Masnou desdel Servei de Promoció Econòmica. No sé si l’institut va tornar a programar algun cursmés, però sí sé que ho van deixar de fer, per tota la problemàtica de la documentació arealitzar i el control que representa l’organització d’un curs ocupacional.

NOM DE L’INSTITUT

Va arribar el moment que l’Institut de Formació Professional del Masnou havia de tenirun nom concret, la seva denominació pròpia. Al Diari Oficial de la Generalitat de data


26 de febrer de 1990 es va publicar el Decret 38/1990, de 2 de febrer, pel qual es regulael procediment d’assignació o canvi de denominació específica dels centres docentspúblics dependents del Departament d’Ensenyament.

D’acord amb el que especificava l’article 3 d’aquest Decret, a l’expedient de denomi-nació se li hauria d’adjuntar l’acord favorable de l’Ajuntament. És per això que el subdi-rector de l’Institut, senyor Francesc Grané, envia a l’alcalde l’acord a què han arribat elConsell Escolar del centre en la seva reunió ordinària celebrada el dia 27 de juny de 1990i que textualment diu:

Aprovar per unanimitat el nom votat majoritàriament pels diferents estaments delcentre (alumnes, professors, Associació de Pares i personal administratiu i serveis),i sol·licitar a aquest Ajuntament el vist i plau del seu ple, perquè l’Institut passi adenominar-se IFP Maremar.

L’Ajuntament del Masnou, en sessió plenària celebrada el dia 20 de desembre de 1990,va aprovar per unanimitat informar favorablement de la petició formulada per l’Institutde Formació Professional del Masnou, en el sentit que la denominació específica delmateix sigui el de Maremar. L’expedient complet el va trametre l’Ajuntament el dia 2 degener de 1991, a l’Honorable Conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,senyor Josep Laporta.

NOVA ESTADÍSTICA D’ALUMNES

Si en el curs escolar de 1990-91 hi havia 506 alumnes matriculats, pel curs següent ja n’e-ren 617 i pel curs 1992/93 es va arribar als 703 alumnes. Una mitjana d’augment de 100alumnes per curs.

Aquest curs de 1992-93, els 703 alumnes van quedar distribuïts de la següent manera:

1r curs - 1r grau Administratiu 97Electricitat 73Jardí d’infància 56

2n curs - 1r grau Administratiu 95Electricitat 51Jardí d’infància 42

1r curs - 2n grau Administratiu 64Electricitat 22Jardí d’infància 20

2n curs - 2n grau Administratiu 80Electricitat 15Jardí d’infància 36


3r curs - 2n grau Administratiu 26Jardí d’infància 26

IMPLANTACIÓ DE L’EDUCACIÓ SECUNDARIA

El Diari Oficial de la Generalitat del dia 17 de març de 1995, va publicar la Resolucióde 9 de març de 1995, per la qual s’anticipava la implantació de l’educació secundàriaobligatòria en determinats centres públics. Per tant el curs 1995-96 va començar a l’Ins-titut Maremar l’educació secundària obligatòria, més coneguda com l’ESO.

Això va representar un canvi important, quasi es podria dir radical. Deixaven de tenir,majoritàriament, els alumnes que no havien aprovat l’EGB, els que no volien estudiar itambé els conflictius. Van millorar. Deixaven de ser l’única opció per als alumnes que nohavien aprovat l’EGB, o els «conflictius». Es convertien en un centre per a tothom, ara tambéper a alumnes amb ganes d’estudiar! Va haver canvis de professorat per adaptar-se als nousestudis, tant de l’ESO com del batxillerat i la nova formació professional i sobretot, les ganesi l’empenta necessàries per respondre als nous reptes i començar una nova etapa.

Un altre problema que va sorgir va ser l’espai. Els arribaven alumnes a partir dels 12anys, i necessitaven més aules. El maig de 1998 es presenta un projecte d’ampliació, no moltimportant, però almenys cobria, de moment, les necessitats. Aquell mateix estiu es fan lesobres i el curs 1998-99 ja poden disposar d’aquesta ampliació. Però no va ser suficient. Ladirectora m’ensenya els quadres elaborats d’utilització de les aules per cada dia de la setma-na, i sincerament crec és impossible poder aguantar aquesta pressió per falta d’espai.

La directora també em comenta que tenen com a dèficit important de tres aules tallers,doncs tenen un taller a repartir per quatre grups, falta una sala d’actes, més laboratoris,aula de música, etc. Ells han demanat la rehabilitació integral de l’edifici pels defectes exis-tents i inacceptables a l’actualitat, i una ampliació com cal. Sembla ser que l’Ajuntamentdel Masnou, que es propietari del terreny que hi ha al darrera d’aqueix Institut, el cediràa la Generalitat per fer una nova construcció que connectaria amb l’actual edifici, d’aques-ta manera podran treballar amb una millor qualitat en l’ensenyament, ja que ara ha de serangoixant pel poc espai que tenen. També demanen un tancament com cal, de tota la fincadestinada a l’Institut, només cal donar una ullada i t’adones que l’actual és de paper car-tró i per tant inadequat. Esperem que ben aviat aquest projecte sigui una realitat.

Mentrestant, els cursos continuen i els grups d’alumnes es succeeixen, i la tecnologiapermet treballar en entorns inimaginables de fa quaranta anys. En homenatge i recorddel que va ser l’alberg, i aquells primers contactes i coneixences de persones relatives a unaltre món aleshores amagat i desconegut, en aquests moments els seus alumnes es comu-niquen per correu electrònic amb nois i noies alemanys i d’altres països, tot preparant unintercanvi. Viatgen i fan estades a Anglaterra i les seves aules, petites i atapeïdes, gràciesa la tecnologia i a Internet són novament una finestra virtual oberta al món.

PROFESSORAT CURS 2007-08

Aquests curs escolar 2007-08, l’Institut Maremar compta amb 58 professors, encara quen’hi ha alguns que solament fan mitja jornada, i són els següents:


Marta d’Abadal CabutiPenélope Albero FerrerAgueda Antolin MunfortEncarnació Bailon BonacheraAnna Ballester EixarchJosé Barahona BogajoRafael Bertran RossellMa Felicidad Betes SauraFrancisca Bonastre VerdaguerInmaculada Castells OliveresDomiciana Cortés ChaconRafael Escobar CaroLluís Estarriola VilanovaAlejandro Ferran AvilésJavier Ferré SalasNatàlia Flo LarioJosé de la Fuente RodríguezAlfonso Garcia GarciaEduard Giró MartíAinhoa Gómez MoraMa Carmen González AmoJosep Lluís González PalacinFrancisco Javier Grande GrandeJosé Guàrdia GrandeCarlos Izquierdo CatalanMaria Jené VillagrasaBingen Juan EguskitzaMa de la Salud Juan LlinaresPalmira Medina CruzRuth Mohino BaletMa Dolores Moral GómezJuan Carlos Moran BlancoJuan Manuel Navarro GarciaMa Angeles Ortíz GarreMa Teresa Paniagua MarcosR. Javier Pérez AlvarezMa del Carmen Pérez EscribanoLídia Peyret CastroMarta Rabasseda SánchezSusana Rendon NavarroMa Teresa Ripoll PedragosaMa del Mar Rodríguez AlonsoJorge Rodríguez FerrerEnrique Rodríguez MegiasVirgínia Romero RosalesAnabel Romo Garcia


Rosa Roura PalayMiguel Angel Salas MateoJuan Carlos Sentís AntolinMa Immaculada Solà SimonMa Rosa Sosa PérezMàrgaret Themistanjioglus ChalerMa Teresa Valbuena de la FuenteGuillermo Vallejo ForesMa Carme Vaqué EscaléMa Luisa de Vicente FerrerJordi Vila MonclúsMaria Villalta Morro

Que aquestes obres d’ampliació i rehabilitació que sembla que estan projectades, siguinuna realitat ben aviat. Felicitats.

El Masnou, 27 de setembre de 2008.


INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)

L’educació consisteix a acompanyar els nens i els joves en el seu creixement intel·lectual ipersonal. Educar és aportar als alumnes els coneixements que són patrimoni de la humani-tat, fent-los participar en el món al qual els hem portat i amb el qual estem compromesos;donar-los autonomia i seguretat per tal que siguin capaços de construir la seva pròpia rea-litat. A mesura que l’aprenentatge dels coneixements es produeix en estreta unió amb unaexperiència afectiva, es reforcen i consoliden, i aquesta vivència profunda, que comunicamisteriosament el món intel·lectual amb l’afectiu, aquesta experiència vital amb el coneixe-ment que a cada alumne li arriba de forma diferent, és el que s’emportaran de l’escola. Concha Fernández

Ensenyar és un treball artesà: has d’adaptar-te als alumnes amb dificultat i als que tenenfacilitat, perquè cadascú pugui millorar segons les seves capacitats. Sindi Franco

L’educació serveix per capacitar la persona en el camí de la vida. Una persona ben formadaés la que té els seus coneixements ben ordenats i ben estructurats. L’educació no és un joc, ésmolt important que els nens sàpiguen de petits que estudiar regularment, estiguin o no moti-vats, és un hàbit imprescindible. Nieves I. García

Educació és allò que ens ajuda a ser més lliures. Àngels Soler

El dia 15 de maig de 2008, vaig visitar l’Institut Mediterrània. Feia dies que m’haviaposat en contacte telefònicament amb la directora del centre, la senyora Ma ConcepciónFernández, que molt amablement em va atendre. Li vaig explicar que volia parlar ambella sobre el llibre que estava escrivint i en particular pel que feia referència a l’institutMediterrània. Posteriorment em va trucar i vam quedar per aquest dia a les 10 del matí.

Una mica abans de l’hora indicada vaig aparcar el cotxe al costat de l’institut, i em vaigpassejar per fora i seguidament vaig entrar pel pati. Vaig comprovar, novament, el resul-tat de l’enrenou que va causar el primer escrit rebut a l’Ajuntament l’any 1967, per partdel Ministeri d’Educació i Ciència. Les actuacions, angoixes, propostes, dificultats, pre-ocupacions i tot un seguit de diligències que vaig viure molt directament fins arribar a laseva construcció l’any 1977. També vaig pensar que si ara visquessin els dos alcaldes quehi van intervenir, el senyors Salazar i Humet, de ben segur que se sentirien contents isatisfets d’haver aconseguit per al Masnou un centre tan important en l’ensenyamentcom aquest.

309INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)

Al començament del curs escolar 2007-08 van celebrar els seus trenta anys, i això ha estatuna fita a tenir en compte. Va ser el primer institut que es va construir entre Mataró iBadalona. El Masnou sempre ha estat un punt de referència, i encara ho és, pel que fa ainstal·lacions educatives. Per aquest Institut han passat una gran quantitat d’alumnes ialguns hi han portat els seus fills, un pas previ per començar estudis a les facultats de Bar-celona.

Encara recordo quan cada segon trimestre anava a parlar amb els tutors dels meus fillsper interessar-me per la seva evolució en els estudis, el seu comportament i predisposiciópels futurs estudis a la universitat.

En aquells temps l’institut Mediterrània tenia un nivell quasi diria molt alt, i de bensegur que encara el té. Tenia i té una plantilla de professors molt especialitzats, moltben considerats i d’una gran professionalitat. També cal dir que en aquests moments lasocietat ha canviat molt i que per tant els problemes amb els seus alumnes són diferentsals que tenien fa trenta anys.

Quan estava al pati i mentre feia unes fotografies, vaig veure la directora que ja m’es-tava esperant, ens vam saludar, em va acompanyar a l’interior del recinte i em va ensen-yar el mural que havien fet els alumnes per celebrar els trenta anys de vida de l’institut.Seguidament em va fer passar al seu despatx per parlar del meu llibre i ens van acompan-yar a la reunió tres professores conegudes i estimades com són les senyores Sindi Franco,Àngels Soler i Nieves Garcia. De veritat que em va semblar que estava amb una represen-tació de les forces vives de l’Institut, em vaig sentir important, cofoi, satisfet davant d’a-questes persones que admiro i a qui vaig agrair molt que estiguessin amb mi acompan-yant-me en aquesta reunió i al mateix temps l’interès per saber el contingut del llibre queestava escrivint.

Per tant, després de fer una xerrada prèvia, vaig començar a explicar tot el que ja haviaescrit d’aquest institut, en particular des dels seus inicis i que recordava molt bé ja quehavia viscut molt de prop la seva història, basant-me, això sí, en la documentació quehavia trobat a l’arxiu municipal.

ELS INICIS - EL TERRENY

Jo vaig entrar a treballar a l’Ajuntament del Masnou el dia 1 de febrer de 1967, i el dia7 d’octubre del mateix any es va rebre una carta del Director General d’EnsenyançaMixta del Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid, que va causar una certa revolució,el text de l’escrit traduït al català deia el següent:

En el programa de construccions elaborat pel Gabinet d’Estudis d’aquesta Direc-ció General per realitzar dins el II Pla de Desenvolupament Econòmic i Social,figura aquesta localitat per construir una Secció Delegada d’Institut.

Actualment s’està procedint a establir l’ordre de realització d’aquestes cons-truccions pel que és necessari saber si aquest Ajuntament està disposat a cedir alMinisteri d’Educació i Ciència, Direcció General d’Ensenyament Mitjà, ambcaràcter gratuït, un solar amb una superfície mínima de 6.500 m2 i que ha de reu-nir les següents condicions:

1r. Ha de ser el més rectangular i anivellat possible.

310 INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)

2n. Ha d’estar perfectament urbanitzat, amb accessos, aigua, clavegueram,energia elèctrica (llum i força) i en el seu cas telèfon.

3r. Per altra banda, l’Ajuntament s’ha de comprometre a pagar les despeses quees puguin originar per qualsevol moviment extraordinari de terres que s’hagués defer, així com el pagament de les despeses que per la naturalesa del terreny obliguia una cimentació extraordinària.

Si l’Ajuntament està disposat a fer la cessió abans esmentada, haurà de reme-tre a la major urgència possible els següents documents:

1r. Plànol del solar, amb indicació de les seves corbes de nivell, superfície i llin-dars i una altre plànol de la població on quedi reflectida la situació del solar.

2n. Certificació de l’acord pres pel ple municipal cedint el solar amb la des-cripció que figuri en el plànol, així com l’acceptació del compromís de les trescondicions exposades.

Una vegada rebuda la documentació i si es considerés que el solar és l’adequat,se’ls enviarà un ofici d’acceptació provisional i se’ls indicarà els documents neces-saris per l’acceptació definitiva.

Li faig avinent que per poder iniciar la construcció per a l’any 1968 o següents,dependrà, en part, del temps que aquest Ajuntament pugui necessitar per a la ces-sió del referit solar.

En cas de no rebre cap oferiment de solar, es considerarà que aquest Ajunta-ment renúncia a aquest benefici i transferirà aquesta possibilitat a una altra de leslocalitats que estan previstes en la programació del quadrienni 1968-71.

La contesta a aquesta carta es va fer el dia 6 de desembre de 1967. L’alcalde del Masnou,senyor Francisco Salazar, va escriure la resposta al Ministeri d’Educació i Ciència deMadrid, que en la seva part principal i transcrita al català diu:

[...] Aquesta corporació, conscient de la transcendental importància que peraquesta població suposa la possibilitat de tenir un centre d’aquest tipus, ha estu-diat amb el màxim interès la proposta.

Fetes les preliminars gestions per la meva autoritat per poder resoldre una loca-lització de terrenys adequats per aquesta finalitat, han tingut un resultat no moltfavorable, de moment, a les nostres justes aspiracions, tenint en compte que el nos-tre patrimoni municipal no té cap terreny que reuneixi les característiques exigides.

S’ha proposat la possibilitat d’arribar a un procediment d’expropiació forçosasobre la propietat privada, fent ús de les facultats que per causa d’utilitat públicaes troba previst en les disposicions vigents, si bé aquest procediment és molt labo-riós i no permetria, amb l’urgència requerida per aquesta Direcció General, poderfer la cessió oficial del presumpte solar.

Per tot això i volen complaure la iniciativa que manté aquest Ajuntament ambel màxim afany perquè la nostra població es beneficiï d’aquest tipus d’ensenyan-ça, no solament pels nostres escolars, sinó també els de les poblacions veïnes, moltli agrairia que per les circumstàncies abans exposades consideri que aquest Ajun-tament no renúncia al benefici que es proposa, i que mentre no s’apliquin les solu-cions per realitzar les cessions del solar, no es transfereixi aquest centre a una altralocalitat.


Per últim em permeto facilitar les característiques més essencials de la nostrapoblació del Masnou, d’acord amb les dades següents:

Situació. 14 quilòmetres de Barcelona, per tant enclavada en la clàssica zonad’expansió corresponent a la referida capital. Gaudeix d’una magnífica platja i ésun centre de característiques turístiques.

Creixement. En aquests últims anys el ritme de construcció ha estat intens,mitjançant edificacions relatives a blocs d’habitatges, xalets o torres aptes per aclasses privilegiades i classe mitjana, amb zones residencials, per la qual cosa elspreus dels terrenys són elevats, tenint en compte l’extensió reduïda del termemunicipal, estant afectat, en els moments actuals, per la construcció de l’autopis-ta en el tram de Montgat-Mataró.

Població. Encara que la població de dret segons el cens oficial és de 8.730 habi-tants, no obstant això, en la temporada d’estiu pot arribar a 25.000, aproximada-ment, encara que hi ha la tendència que constitueixin la seva futura i normal resi-dència, una vegada es perfeccionin les instal·lacions, urbanitzacions de nous vialsi el normal abastament d’aigües potables (ara amb bones perspectives per pre-sumpta i immediata concessió de l’aprofitament de les aigües del riu Ter) que esportaran a terme en totes elles.

En conseqüència i per les raons exposades, li demano les garanties que els nos-tres esforços per aconseguir portar a efecte la cessió d’un terreny adequat, encaraque això comporti una despesa econòmica molt elevada en proporció als nostresrecursos, no resultaran lamentablement infructuosos.

He transcrit aquest escrit per dues raons, la primera per demostrar l’interès que va posar elnostre Ajuntament amb aquesta petició, que no volia deixa perdre, encara que fos difícilpoder trobar el terreny ideal per aquesta construcció, així com també, i molt important, elpreu. Hem de pensar que els ajuntaments en temps de la dictadura eren molt pobres, quasim’atreviria a dir que eren pobres de solemnitat, no tenien diners ni tampoc tenien cap tipusde poder, sempre estaven sota el domini del Govern Civil de la Província.

La segona raó és perquè vull destacar dues coses que crec que van ser importants pelMasnou, una va ser que en aquells moments, a l’acabament de 1967, s’estava construintl’autopista de Montgat-Mataró, aquest tram era de pagament, una de les primeres d’Es-panya. L’altra aspecte que volia destacar és que s’estava gestionant l’aprofitament de l’ai-gua del riu Ter i que el Maresme, principalment, va gaudir d’aquesta gestió en poder dis-posar d’aigua potable, que va ser una millora important. El Masnou va ser un poble on,tot i tenint moltes mines d’aigua potable, la infraestructura de canonades que passavenpel carrer, la mala distribució i organització d’aquestes mines i altres temes de difícil solu-ció feien que en el Masnou es patís d’aigua potable.

Bé, veient la dificultat de poder trobar un terreny i després d’haver fet algunes consul-tes entre propietaris de terrenys, l’alcalde del Masnou, senyor Francisco Salazar va eme-tre un edicte el dia 25 d’abril de 1968, exposant que per construir un institut d’ense-nyança mitjana es necessitava un terreny de 6.500 m2, rectangular i amb el serveismínims obligatoris com és aigua, llum, clavegueram, etc.; conseqüentment es feia públicperquè els propietaris de terrenys de les característiques assenyalades que els interessésvendre un terreny a l’Ajuntament, poguessin presentar les seves ofertes en un termini dequinze dies a partir del dia següent d’aquesta publicació.


Es van presentar dues ofertes, una del senyor Josep Puig Rodon i una altra de la se-nyoraMa Dolors de Dória Genisans. El primer oferia un terreny situat entre el torrent Xic iVallmora, a l’altura del cementiri, per un preu de 4 milions de pessetes. La senyora deDória oferia els seus terrenys per un preu aproximat de 3 milions. Encara que tots dosoferien cobraments a terminis, el valor total era un preu molt alt per l’Ajuntament delMasnou. Tot i les bones intencions d’aquestes dues persones per col·laborar en la cons-trucció del referit institut, s’havia de pensar bé abans de donar aquest pas, ja que si com-prava un dels dos terrenys, l’Ajuntament podia quedar col·lapsat econòmicament durant7 o 8 anys.

DONACIÓ DEL PRIMER TERRENY

Però, casualitats de la vida, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar coneixia molt bé al mar-quès del Masnou, l’Excm. Sr. Camilo Fabra de Monteys, ja que era l’advocat d’una asso-ciació de la noblesa espanyola que hi havia a Barcelona, si no recordo malament. El casés que cada any, quan el marquès del Masnou venia a passar l’estiu al Masnou, convida-va l’alcalde a un dinar de benvinguda. En el transcurs d’aquest dinar, el senyor Salazar liva explicar el problema que tenien actualment davant la necessitat de comprar un terrenyque com a mínim tingués 6.500 m2 per poder construir la delegació d’un institut al Mas-nou per part del Ministeri d’Educació i Ciència. Segons em va explicar el senyor Salazarla solució a aquest problema la va donar el propi marquès en oferir gratuïtament per alpoble del Masnou el terreny necessari per aquesta construcció.

En aquells moments el marquès del Masnou volia urbanitzar la seva finca i tenia laseva lògica, ell i la seva dona s’havien fet grans, es van construir una caseta a la mateixafinca, evitant així el personal que necessitarien per la casa gran, i amb la urbanitzaciótambé s’evitarien tenir personal pel manteniment de tot el jardí que era molt gran. Si aaixò hi afegim que tenien una única filla casada amb el marquès d’Asta i que vivia aMadrid, es compren que no els interessés aquesta finca del Masnou.

El dia 21 de juny de 1968, el marquès del Masnou envia una carta a la CorporacióMunicipal del Masnou, que traduïda al català textualment diu:

Ratifico, per la present, les conversacions que hem tingut aquests dies amb Il·lm.Sr. Alcalde d’aquesta vila, Francisco de P. Salazar i amb el secretari de la Corpora-ció, senyor Ignacio Aguilar, en el sentit que estic disposat a cedir gratuïtament unaextensió de terreny de 6.500 m2 de la meva finca del Masnou, per a la construc-ció d’un centre d’ensenyança mitjana projectada.

El terreny que estic disposat a cedir és el que està marcat en vermell en el plà-nol que adjunto i la seva situació exacta s’establirà i delimitarà amb precisió en lacorresponent escriptura pública a redactar en el seu dia.

Aquesta cessió es farà d’acord amb les següents condicions:1r. Les construccions que en aquest terreny es realitzin, no hauran d’afectar en

el més mínim el projecte d’urbanització que he presentat i que està pendent de laseva aprovació, per part de la Comissió Provincial d’Urbanisme.

2n. Donada la bona situació del terreny a cedir, l’Ajuntament del Masnouhaurà de construir totalment al seu càrrec i lliure de despeses per la meva part,


l’accés a la meva urbanització a través de la riera d’Alella, que haurà de servir comentrada al centre d’ensenyament. Aquest accés haurà d’adaptar-se en tot momenta les condicions que exigeixi la Delegació Provincial d’Obres Públiques de laDiputació de Barcelona.

3r. La urbanització de la meva finca i el centre d’ensenyament a instal·lar cons-tituiran entitats totalment independents sense afectar-se sota cap aspecte, tenintsolament en comú l’accés abans exposat.

Encara que aquesta cessió em representa un sacrifici econòmic, ho faig ambmolt de gust en atenció a aquest digne Ajuntament i pel bé de la vila del Masnouque, d’aquesta forma, podrà comptar amb un centre d’ensenyança mitjana queevitarà a la joventut desplaçaments a altres poblacions.

Vista aquesta actuació en aquest moments, poden donar-se vàries interpretacions, comque pot ser que el marquès del Masnou volgués donar aquest terreny de la seva finca acanvi d’algun pacte urbanístic amb l’Ajuntament del Masnou per la seva urbanització, oque volgués que la construcció del pont sobre la riera d’Alella servís o formés part de laseva urbanització, però vull clarificar el següent: com ja he explicat abans, els ajuntamentsen temps de la dictadura no tenien cap tipus de poder de decisió. La Llei del Sòl va sor-tir publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat l’any 1975, i per descomptat l’Ajuntamentdel Masnou no tenia un Pla General d’Ordenació aprovat. El Pla General del Masnou esva començar a gestar a partir de l’any 1979, quan va entrar el primer Ajuntament demo-cràtic d’aquesta nova etapa. El que hi havia l’any 1967 era un pla provincial que deter-minava coses molt concretes, sobretot les vies de comunicació i poca cosa més. També éscert que en aquell moment no hi havia la febre que tenim fa uns anys de la construcció,però el que sí era clar és que la Direcció Provincial d’Urbanisme de Barcelona, que depe-nia de l’Estat, era la que tenia l’última paraula en urbanitzacions, digués el que diguésl’Ajuntament. També vull comentar que la paraula «pactes urbanístics» no s’usava abans,va ser en democràcia quan va tenir més utilitat.

Quant al pont, es va construir mitjançant una subvenció de la Diputació de Barcelo-na. Va ser una gran millora ja que per travessar la riera d’Alella s’havia de passar per lamateixa riera. Tota la gent que anaven al camp de futbol del Masnou havien de fer aquesttrajecte i si plovia bastant quedaven incomunicats. També s’ha d’entendre que els alum-nes d’un institut no se’ls podia fer passar pel mig d’una riera. Les entrades i sortides roda-des de la urbanització Bell Resguard es feien per la carretera N-II. Amb els anys es vacomplicar el trànsit d’aquesta carretera i, per motius d’accidents ocorreguts, la Demarca-ció de Carreteres va proposar, per no dir obligar, que es tanqués aquest accés tant de sor-tida com d’entrada per la perillositat que representava. Aleshores sí que es va fer ús delpont per entrar i sortir de la urbanització.

També cal dir que aquesta urbanització, una vegada presentada la maqueta del queseria, va causar un gran impacte, no solament per als habitants del Masnou, sinó per atot el Maresme. La urbanització Bell Resguard es va convertir en un referent en tota lacomarca, era la urbanització més important que s’havia fet en aquells moments. Això quela mateixa urbanització comptés amb unes pistes de tenis, piscines i zona verda pròpiaera d’un luxe extraordinari que no tothom podia tenir.

Tornant a l’escrit enviat pel marquès del Masnou a la Corporació Municipal, es vadonar compte al Ple de l’Ajuntament del dia 26 de juny de 1968. En aquest mateix Ple


es va ordenar als serveis tècnics municipals que aixequessin plànol de situació i tots elsque fessin falta i enviar-los al Ministeri d’Educació i Ciència perquè acceptessin provisio-nalment el terreny que s’oferia per a la construcció de l’institut d’ensenyança mitjana enel Masnou. Els certificats dels acords presos i dels plànols corresponents es van enviar alMinisteri el dia 2 de juliol de 1968. Tot un rècord de temps, en nou mesos s’oferia elterreny per al futur institut del Masnou.

El dia 23 del mateix mes, el Ministeri envia una carta demanant un acord comple-mentari en què l’Ajuntament es comprometi a lliurar el solar urbanitzat amb accessos,aigua potable, clavegueram, energia elèctrica i telèfon en el seu cas, així com sufragar lesdespeses de moviment de terres, si es donés el cas. En el Ple del dia 29 de juliol de 1968,l’Ajuntament del Masnou es compromet, davant del Ministeri, a lliurar el solar en lesdegudes condicions urbanístiques i a fer-se càrrec de les despeses extraordinàries que aixòpogués originar. Aquest acord va ser tramès el dia 21 d’agost de 1968 al Ministeri d’E-ducació i Ciència.

El dia 15 d’octubre de 1968, el gabinet d’estudis de la Direcció General d’Ensenyan-ça Mitjana del Ministeri d’Educació i Ciència, envia una carta a l’Ajuntament del Mas-nou pel qual s’accepta el terreny ofert i que s’ha de trametre al referit gabinet d’estudis,el títol de propietat i un certificat del Registre de la Propietat dient que es troba lliure decàrregues i gravamen. També exposa que si la donació la fa un particular, solament caluna carta de cessió del titular degudament legalitzada davant un notari, i així es va fer. Elmarquès del Masnou va enviar una carta al Ministeri el dia 24 d’octubre de 1968, quetraduïda al català textualment diu:

El present escrit és per manifestar que, lliure i espontàniament, cedeixo a aquestMinisteri una parcel·la de terreny d’una extensió de 6.500 m2, segregada de lafinca de la meva propietat, segons plànol que s’acompanya, situat en el termemunicipal del Masnou (província de Barcelona), a l’objecte que s’hi construeixiun institut d’ensenyança mitjana que haurà de reportar grans beneficis a aquestavila.

Aquesta carta de cessió està legalitzada pel notari de Barcelona, el senyor Fre-deric Trías de Bés i Giró, i s’acompanyen plànols del terreny amb indicació de laseva situació en la major finca de la meva propietat, així com els títols legals de lamateixa.

Després de vàries actuacions per part del marquès del Masnou davant del Ministerid’Educació i Ciència, el dia 14 de març de 1969, l’Excm. Senyor Camilo Fabra de Mon-teys compareix davant el notari del Masnou, senyor Fernando Palmés i Serra i fa dona-ció, mitjançant escriptura pública núm. 676 de l’any 1969, al Ministeri d’Educació iCiència dels 6.500 m2 de terreny de la seva propietat, per a la construcció d’una delega-ció d’institut d’ensenyança mitjana en el Masnou. Aquesta escriptura va ser lliurada per-sonalment pel mateix marquès del Masnou al Ministeri d’Educació i Ciència a Madrid.

El dia 9 de juliol de 1969, l’alcalde del Masnou envia un escrit certificat al director gene-ral d’Ensenyança Mitjana de Madrid, on fa una recopilació de totes les actuacions fetes,començant pel primer escrit rebut el 7 d’octubre de 1967, fins al lliurament de l’escripturapública de donació dels 6.500 m2, tot demanant que la construcció d’aquesta delegaciód’Institut per a la població del Masnou pugui entrar dins el pla del proper any 1970.


En data 31 de juliol de 1969, donant confirmació a tota la documentació tramesa, elGabinet de Programació i Plans d’Estudi del Ministeri d’Educació i Ciència, comunicaal Departament de Divisions de Construcció i d’Ordenació i Supervisió de Projectes delmateix Ministeri, per tal que sigui inclosa en la programació de 1969, la construcció d’uninstitut nacional d’ensenyança mitjana al Masnou i els demana que sigui designat unarquitecte perquè realitzi el projecte corresponent.

A finals del mes de juliol de 1969, els regidors de l’Ajuntament del Masnou, JosepRiera Sorribas i Jaume Grané Tabaras, acompanyats de l’interventor, senyor Antonid’Yzaguirre, van anar a Madrid per interessar-se per com estava el tema de la cons-trucció de l’institut. Les conclusions que en van treure van ser que ja s’havia inclòsen la programació de 1969 i que valia la pena tenir una superfície d’almenys de10.000 m2, ja que d’aquesta manera ja no seria una secció delegada, sinó un institutque permetria cursar el batxillerat superior, pel que resultaria ser més beneficiós pelMasnou.

Pel mes de novembre següent, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar, fa una viatge aMadrid per anar a parlar amb el Ministeri d’Educació i Ciència per saber com està el pro-jecte de construcció de la secció de delegació d’institut del Masnou. Van buscar l’expe-dient per poder-lo informar degudament, però resulta que no el van trobar dient que nohi havia res del Masnou. Ell va defensar el tema dient que ja s’havien lliurat els 6.500 m2

per a la seva construcció, per tant s’havia de trobar. Finalment, sí que van trobar l’expe-dient del Masnou i li van confirmar que ja no el tenien com una secció delegada d’insti-tut, sinó que estava com institut propi i que per tant estaven a l’espera d’una nova dona-ció per arribar als 10.000 m2 necessaris per a la seva construcció. A la vista de tot això ides de Madrid mateix, el senyor Salazar parla telefònicament al marquès del Masnouexplicant el que passava i que per tant hi havia necessitat de més terreny. La contesta querep del marquès és que no hi ha cap problema que ell donarà la resta de terreny per talque el Masnou pugui tenir el seu institut.

DONACIÓ DEL SEGON TERRENY

En escrits del marquès del Masnou a l’alcalde del Masnou de dates 6 de juny de 1970 i15 de juny de 1971, cedeix gratuïtament en la primera carta un total de 9.800 m2 deterreny i en la segona i definitiva, cedeix gratuïtament els 10.240 m2 que té actualmentd’extensió superficial de terreny.

El dia 7 de juliol de 1970, l’Ajuntament del Masnou rep una carta de l’arquitecteque havia de redactar el projecte de l’Institut del Masnou, senyor Ferran Moreno Bar-berà, comunicant que el projecte està en suspens per raons totalment independents del’arquitecte que subscriu. El dia 11 del mateix mes també es rep un escrit del Ministe-ri d’Educació i Ciència, comunicant que l’encàrrec del projecte està en suspens, donatque s’han d’estudiar les modificacions necessàries d’acord amb el que estableix la novaLlei d’Educació (l’EGB), i que per tant no podrà entrar en el pla corresponent a l’any1970.

En data 24 de maig de 1971, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar, envia una carta aldelegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència a Barcelona, fent un resum de totesles actuacions fetes fins aquell moment en les quals cal destacar que la construcció de


l’institut s’havia inclòs amb caràcter d’urgència per a l’any 1969, després es va saber quen’havia quedat exclòs. Posteriorment queda en la llista provisional de la programació pelbienni 1971-72, que també s’exclou en la programació definitiva. Acaba aquest escrit lite-ralment i traduït al català, de la següent manera:

Davant aquesta situació tan anòmala, reiterem la petició que ens sigui construïtl’institut d’ensenyança mitjana, per les següents raons:

- Per les necessitats escolars amb que compta el municipi del Masnou, que téuna població de 15.000 habitants.

- Per ser el Masnou cap d’ensenyament de la comarca del baix Maresme, queva des de Badalona a Mataró i que inclou els municipis d’Alella, Teià, Premià deMar, Premià de Dalt, Sant Joan de Vilassar, Sant Ginès de Vilassar, Cabrera deMar i Cabrils, que amb el Masnou totalitzen sobre els 45.000 habitants.

- Que en no disposar d’institut, la població en edat escolar, o no cursa els estu-dis de batxillerat o ha de desplaçar-se a Barcelona o a altres localitats més llunya-nes, per poder cursar aquests estudis.

És per això que reiterem la petició, una vegada més, de poder tenir el nostredesitjat institut.

En data 18 de juny de 1971, l’alcalde del Masnou torna a enviar una carta al delegatprovincial del Ministeri d’Educació i Ciència, insistint novament en la necessitat de laconstrucció de l’institut d’ensenyança mitjana al Masnou, d’acord amb el terreny cediten el seu dia pel marquès del Masnou. Cap de les dues cartes va ser contestada. Ellstenien el poder de decisió, ells planificaven a la seva conveniència, poc podia fer unapoblació de quinze mil habitants com la del Masnou, o també podria ser que hi haguésaltres poblacions que en sabien més o tenien més influències, el cas és que l’institut delMasnou s’anava endarrerint any darrera any, i tant l’alcalde com els regidors s’anavenposant nerviosos.

Arribem a l’any 1972, on hi ha canvi d’alcalde i de regidors. Entra com a alcalde delMasnou el senyor Miquel Humet i Argemí, i com si hagués fet màgia, el dia 31 d’octu-bre de 1972 rep un escrit de la delegació provincial de Barcelona del Ministeri d’Educa-ció i Ciència, en el qual es comunica que dintre el quadrienni 1972-75, al Masnou es rea-litzaran les següents construccions escolars:

- 1 col·legi d’Educació General Bàsica de 8 aules- 1 Institut de Batxillerat Unificat Polivalent per a 810 alumnes.

El primer centre escolar seria el futur col·legi d’EGB Lluís Millet.El dia 23 de novembre de 1972, l’alcalde del Masnou, senyor Humet, contesta a la

delegació provincial dient que l’Ajuntament del Masnou ja disposa dels 6.000 m2 per alcol·legi d’EGB i dels 10.000 per a l’institut, adaptats a les dimensions i a les característi-ques assenyalades pel que fa a clavegueram, aigua, llum, etc.

Es va posar en contacte amb el marquès del Masnou, perquè faltava la donació de laresta de terreny que ja havia cedit per escrit, però que encara no s’havia escripturat. Elmarquès del Masnou, en un escrit de data 29 de novembre de 1972, dirigit al senyorHumet, exposa que no té cap inconvenient d’escripturar la resta del terreny fins arribarals 10.240 m2 que va prometre.


NOMINACIÓ DEL NOU INSTITUT

L’alcalde, senyor Miquel Humet, presenta al ple de data 30 de novembre de 1972, lasegüent moció que transcrita al català textualment diu:

Aquesta Alcaldia, després de llegir íntegrament la carta firmada per l’Excm. Sr.Camilo Fabra de Monteys, marquès del Masnou, que en el seu contingut expres-sa no tenir cap inconvenient en atorgar en escriptura pública la cessió o donacióa títol gratuït, a favor d’aquest Ajuntament, d’una extensió superficial de terrenyde la seva propietat, de 10.240 m2, per destinar aquesta parcel·la a la construccióde l’institut d’ensenyança mitjana pel Masnou, si bé d’aquesta total ja es van lliu-rar 6.500 m2 al Ministeri d’Educació i Ciència per aquesta finalitat, i a la vista dela generositat, cavallerositat i profunda estimació que el senyor marquès del Mas-nou dispensa a la nostra vila, proposa a la Corporació que s’acordi dedicar-li, enrecord i homenatge a la seva persona, l’edifici que es construeixi per cobrir lesnecessitats de l’ensenyança mitjana, i que figuri amb la denominació d’InstitutCamilo Fabra, tenint en compte els seus rellevants mèrits.

Aquesta proposta va ser aprovada en aquest ple, així com l’acceptació dels 3.740 metresquadrats de terreny que donava el marquès del Masnou. El 14 de desembre de 1972,davant el notari del Masnou, senyor Fernando Palmés, el marquès del Masnou en escrip-tura pública número 3146, fa donació a l’Ajuntament del Masnou dels 3.740 m2 deterreny que, juntament amb els 6.500 donats anteriorment al Ministeri d’Educació iCiència, fan els 10.240 m2 necessaris per a la construcció de l’Institut de Batxillerat Uni-ficat Polivalent del Masnou.

Crec que va ser una llàstima que després ningú es recordés d’aquest acord, és clar queen el moment que es va tramitar el nom de l’institut era un altre temps i potser ningú esva recordar de com es va iniciar aquest institut tal com jo explico ara, o també pot serque no agradés la figura d’un marquesat o qualsevol altre qüestió política, que no caldebatre; en tot cas, que cadascú pensi el que cregui convenient. El que sí vull deixar clarés que l’institut no tenia coneixement d’aquest acord.

El dia 22 de desembre de 1972, s’envia al marquès del Masnou un escrit en el qual estranscriu la moció presentada per l’alcalde, senyor Humet, al ple de l’Ajuntament del dia30 de novembre. La contesta del marquès del Masnou és molt senzilla, simplement diuel següent:

He rebut el seu escrit en el qual em dóna compte de l’acord pres en sessió ordi-nària plenària d’aquesta Corporació Municipal de data 30 del passat mes denovembre, acord que em complau extraordinàriament i pel que li agrairia doni ala Corporació les meves més sinceres gràcies.

L’Ajuntament del Masnou va trametre al Ministeri d’Educació i Ciència l’escripturapública de cessió de terrenys i certificat registral del Registre de la Propietat i també elcomprovant d’haver pagat 24,92 i 39,48 pessetes dels dos censos que hi havia en aques-ta propietat. El dia 22 de gener de 1973 el Ministeri d’Educació i Ciència envia una cartaa l’Ajuntament del Masnou, comunicant que de la documentació enviada es desprèn que


queda justificada degudament la disponibilitat de la finca que es cedeix i que per tantaccepten definitivament el 6.500 m2 de terreny que va donar directament el marquès delMasnou al Ministeri, i que s’encarregava el projecte d’obres corresponent. Quant als3.740 m2 que va donar addicionalment el marquès del Masnou a l’Ajuntament del Mas-nou, s’haurà d’aportar la deguda autorització del Ministeri de Governació per podertransmetre aquest terreny al Ministeri d’Educació i Ciència i ajuntar-los amb els 6.500m2 ja donats anteriorment.

SEGUEIXEN ELS TRÀMITS BUROCRÀTICS

Anteriorment ja he exposat que els ajuntaments en temps de la dictadura no tenien poderde decisió ni de mobilitat de cap mena i aquí hi ha un exemple clar, un terreny que éspropietat de l’Ajuntament del Masnou i que ha de cedir al Ministeri d’Educació i Cièn-cia, necessita el permís del Ministeri de Governació. Mirat des de l’òptica del momentera un tràmit molt normal, com quasi totes les coses que es feien en un ajuntament, vistdes de l’òptica actual ens pot semblar ridícul i segurament que ens quedaríem curts i ésque l’autoritat municipal era completament nul·la.

En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 29 de gener de 1973, surt publicada l’Ordrede 15 de gener de 1973, per la qual es sotmet a informació pública el programa global deconstruccions de centres docents per a l’any 1973 en el qual figura el Masnou amb lessegüents construccions:

- 1 centre d’EGB de 8 unitats amb una capacitat de 320 alumnes.- 1 centre de Batxillerat Unificat Polivalent d’una capacitat per 810 alumnes.

El col·legi d’EGB es transformaria en 16 aules i seria el col·legi Lluís Millet.En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 6 de setembre de 1973, es publica el Decret

2067/1973, de 26 de juliol, pel qual s’accepta la donació a l’Estat per part de l’Excm. Sr.Camilo Fabra de Monteys, marquès del Masnou, d’un immoble de 6.500 m2, situat enel terme municipal del Masnou (Barcelona), destinat a la construcció d’un InstitutNacional de Batxillerat.

El dia 10 d’octubre de 1973, l’Ajuntament del Masnou rep un telegrama de la dele-gació provincial de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència, sol·licitant urgentmentla documentació relativa al solar on s’ha de construir l’Institut de Batxillerat del Masnou.Sincerament, davant aquesta sol·licitud hom no sap què pensar ni quina actitud prendre:com pot ser que demanin el que ja tenen?, però l’Ajuntament del Masnou reaccionad’immediat i contesta aquest escrit comunicant que per circumstàncies diverses es vanefectuar contactes directes amb la Junta de Construccions, Instal·lacions i Equip Escolar,del Ministeri d’Educació i Ciència, en les seves dependències situades a Madrid, carrerd’Alfons XII, 3 i 5, on està tota la documentació relacionada amb el futur institut delMasnou, i relaciona tota la documentació que es va enviar. Una mica irònica aquesta res-posta, ja que es detalla l’adreça i el número del referit Departament, no fos cas que nosabessin on estava situat, és clar que faltava el districte postal i el número de telèfon. Ésque les administracions públiques...!

En aquest escrit, l’alcalde del Masnou també comunica al delegat de Barcelona que


havent-se publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat l’acceptació del terreny de 6.500 m2

donats directament pel marquès del Masnou, l’Ajuntament començaria els tràmits enca-minats a obtenir l’autorització del Ministeri de Governació per cedir a l’Estat els 3.740m2 complementaris. I així es fa, en el ple de l’Ajuntament de data 29 de novembre de1973, l’alcalde del Masnou, senyor Humet, presenta una moció en què, després de rela-cionar els últims esdeveniments sobre la donació dels dos terrenys, l’alcalde proposacomençar l’expedient de donació al Ministeri d’Educació i Ciència d’acord amb la legis-lació vigent, es va aprovar aquesta moció i es va començar el tràmit corresponent.

Un dels documents que es necessitaven, era la valoració d’aquest 3.740 m2 equivalentsa 99.049,86 pm2. La valoració que va fer l’arquitecte municipal va ser de 60 pessetes elpam quadrat, per tant, considera que el referit terreny tenia un valor de 5.942.992 pes-setes. Això em fa pensar que si considerem que un metre quadrat té 26,483 pm2, la dona-ció total que va fer el marquès del Masnou de 10.240 m2 a l’Ajuntament del Masnoutenia un valor de 16.271.155 pessetes. Si aquest era el valor corresponent a l’any 1973,de ben segur que el marquès del Masnou va fer un regal esplèndid a la població del Mas-nou. Quantes persones ferien un regal així tan desinteressadament?

En el Butlletí Oficial de la Província de data 13 de desembre de 1973, surt publicatun edicte tramès per l’Ajuntament del Masnou, en el qual en el ple de 29 de novembrede 1973, va acordar cedir gratuïtament al Ministeri d’Educació i Ciència un terreny de3.740 m2 d’acord amb la descripció exacte de la seva situació, per tal de construir un ins-titut de batxillerat a càrrec de l’Estat. Es fa públic per tal que les persones interessadespuguin examinar durant quinze dies l’expedient i formular les reclamacions que creguinprocedents. Per descomptat que no es va presentar cap tipus de reclamació. L’expedienten què es demanava l’autorització del Ministeri de Governació per poder cedir aquestterreny al ministeri d’Educació i Ciència, es va enviar el dia 26 de gener de 1974, a tra-vés del Govern Civil de Barcelona.

En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 17 de desembre de 1973, surt publicada unaOrdre de 24 de novembre de 1973, per la qual es resolt la informació pública a què ha estatsotmesa la programació global de construccions de centres docents per a l’any 1973. En larelació que s’acompanya continua havent-hi el col·legi d’EGB de 8 unitats que seria el LluísMillet i un centre de Batxillerat Unificat i Polivalent per capacitat de 720 alumnes.

El dia 20 de juny de 1974, el Ministeri de Governació de l’Estat resolt que autoritzaa l’Ajuntament del Masnou perquè pugui cedir gratuïtament al Ministeri d’Educació iCiència de l’Estat, els 3.740 m2 de terreny per a la construcció d’un centre de batxillerat.Caram quina filigrana! Papers amunt i avall. Incomprensible però cert. Problema resolt.

El dia 4 de juliol de 1974 la delegació provincial del Ministeri d’Educació i Ciènciatorna a la càrrega amb referència a la falta de documentació i envia un escrit a l’Ajunta-ment del Masnou, exposant les deficiències en l’expedient de construcció d’un centre deBUP al Masnou: falta l’autorització del Ministeri de Governació i un acord complemen-tari de l’Ajuntament en què expressi el seu compromís per a la dotació de serveis urba-nístics i d’eliminació d’obstacles que pogués tenir el terreny cedit. L’Ajuntament contes-ta aquest escrit el dia 17 del mateix mes, explicant que ja es va enviar fotocòpia de l’au-torització del Ministeri de Governació, però que la torna a remetre perquè en tinguinconstància i també s’acompanya un certificat de l’acord pres per la Corporació Munici-pal en sessió plenària extraordinària del dia 12 del mateix mes, on queda exposat que l’A-juntament del Masnou es farà càrrec de les despeses que comportin els serveis urbanís-


tics, com són aigua, llum, clavegueram i accessos, així com l’eliminació d’obstacles quepoguessin existir.

El dia 11 de gener de 1975, el diari Noticiero Universal publica un article del que es vaaprovar a la reunió del Consell de Ministres, que segurament devia ser del dia anterior.Entre altres coses, exposa que a proposta del Ministre d’Educació i Ciència es van apro-var quatre importants decrets que regulaven l’àmbit educatiu del batxillerat. Un d’aquestsquatre decrets fa referència a la transformació i creació de 112 instituts nacionals de bat-xillerat. El marquès del Masnou envia a l’alcalde del Masnou un retall d’aquest diariacompanyat d’una carta en la qual li fa saber aquest acord del Consell de Ministres, i esposa a disposició de l’Ajuntament per si creu oportú fer alguna gestió a Madrid davantdel Ministeri.

El dia 25 de febrer de 1975, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, manté unaentrevista amb l’Excm. Sr. Ministre d’Educació i Ciència, no tinc constància si va anaracompanyat del marquès del Masnou o d’algun regidor de l’Ajuntament. Tampoc tincconstància de si el va rebre particularment o va ser una reunió de diversos alcaldes afec-tats per la construcció d’un institut. Tampoc recordo ni he trobat constància del resultatd’aquesta reunió, però suposo que devia ser positiva i que finalment podrien començarles obres de construcció.

FINALMENT COMENCEN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DE L’INSTITUT

En el Butlletí Oficial de l’Estat de 25 de novembre de 1975 (cinc dies després de la mortde Franco) es va publicar la Resolució de la Junta de Construcció, Instal·lacions i EquipEscolar per la qual s’anuncien a concurs de subhasta les obres de centres escolars que hanestat declarats d’urgència.

Amb el número dos hi figura la construcció d’un centre de Batxillerat Unificat i Poli-valent de 24 unitats al Masnou (Barcelona)

Pressupost de contracte: 48.764.626 pessetes.Termini d’execució: vint mesos.Classificació requerida: grup C, complert, categoria D.

El dia 13 de desembre de 1975, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit de la Junta deConstruccions del Ministeri d’Educació i Ciència, en què comunica el resultat del con-curs-subhasta per a la construcció del centre de batxillerat del Masnou. Traduït al catalài en la seva part més principal, diu el següent:

Vista l’acta d’obertura de les propostes presentades en el concurs-subhasta de lesobres de construcció d’un centre de Batxillerat Unificat Polivalent de 24 unitatsal Masnou (Barcelona), celebrada el dia 12 de desembre de 1975, en la qual cons-ta que la mesa de contractació ha adjudicat provisionalment les expressades obresa l’empresa Construccions Colomina, SA [...] que es compromet a executar-lespel preu de 35.573.794 pessetes, per ser la seva proposta la més avantatjosa per al’administració. [...] aquesta quantitat s’abonarà de la següent manera: any 1975:101.290 pessetes. Any 1976: 7.809.168 pessetes. Any 1977: 27.663.336 pessetes.


Després de quasi 10 anys de rebre el primer escrit del Ministeri d’Educació i Ciència, defer viatges a Madrid, de les reclamacions per escrit, de tramitacions administratives, final-ment es veia la llum i ja es podia dir que per a l’any 1977, si no hi havia res en contra, sino hi havia cap més entrebanc, podríem disposar d’un institut de batxillerat. Seria el pri-mer en tot el baix Maresme, Com sempre el Masnou era capdavanter pel que fa a l’en-senyament i més si tenim en compte que també estava en tràmit de construcció el col·legide 16 aules d’EGB Lluís Millet.

De totes formes, els tràmits burocràtics encara no estaven del tot tancats. En el But-lletí Oficial de l’Estat de data 2 de juliol de 1976, surt publicat el Real Decret1520/1976, de 7 de maig, pel qual s’accepta la donació a l’Estat per l’Ajuntament delMasnou (Barcelona) d’un immoble de 3.740 m2, situat en el seu terme municipal, des-tinat a la construcció d’un institut nacional de batxillerat.

PREINSCRIPCIÓ D’ALUMNES

El dia 31 de maig de 1977, la delegació provincial a Barcelona envia una carta a l’Ajun-tament dient que ja s’ha demanat la creació i l’entrada en funcionament de l’institut delMasnou, i que seria convenient que el mateix Ajuntament realitzes la preinscripció delproper curs ja que el nomenament dels professors es farà més endavant i prendrien pos-sessió el proper mes de setembre. Amb aquesta finalitat adjuntaven models de sol·licitudsde 1r, 2n i 3r curs de BUP i COU. El termini de presentació de les sol·licituds seria del16 al 28 de juny.

D’aquest escrit se’n dóna compte a la Comissió Municipal Permanent del dia 2 dejuny de 1977, i s’acorda que es doni compliment al que es demana i dintre el termini queestableix. El diari La Vanguàrdia del dia 4 de juny de 1977 parla de les preinscripcions alsinstituts nacionals de batxillerat i el termini fixat per a la presentació de les sol·licituds.Al final d’aquesta nota, traduït al català, textualment diu:

S’ha demanat al Ministeri d’Educació i Ciència l’entrada en funcionament delsinstituts del Masnou i Cerdanyola, pel que es demana als alumnes que estiguininteressats en realitzar la preinscripció, que ho facin en els respectius ajuntamentsper una exploració prèvia de les necessitats.

La preinscripció de l’Institut Nacional de Batxillerat del Masnou, la vaig portar directamentamb dues persones més. Cal dir que es va convertir en una feina estrella. L’institut del Mas-nou començava a funcionar i l’Ajuntament donava el primer pas col·laborant per la sevaposta en marxa. Es van atendre molts pares interessats en el funcionament d’aquest instituti la feina de lliurament i recollida de la preinscripcions. També és cert que els col·legisd’EGB del Masnou van ajudar molt a informar i guiar tant als alumnes com als pares. Elresultat d’aquesta gestió es descriu en l’escrit que es va enviar el dia 4 de juliol al delegat pro-vincial del Ministeri d’Educació i Ciència, que traduït al català, textualment diu:

En contesta al seu escrit de data 31 de maig últim, m’és grat comunicar-vos elnúmero d’alumnes preinscrits per cursar els estudis a l’institut de batxillerat poli-valent d’aquesta vila, de BUP i COU, amb el detall següent:


1r curs de BUP, 1332n curs de BUP, 203r curs de BUP, 8COU, 1

Al mateix temps haig de comunicar-vos que amb relació als cursos 2n, 3r iCOU, els alumnes d’aquesta localitat que han cursats els seus estudis l’any passat,en altres instituts, han verificat ja les seves preinscripcions en aquells centres, ambl’observació que si es poguessin matricular en aquest institut, desitjarien podertraslladar les seves matrícules a aquest centre.

Segons referències hi ha un gran nombre d’alumnes que es troben amb les cir-cumstàncies indicades anteriorment.

L’INSTITUT DEL MASNOU COMENÇÁ EL SEU PRIMER CURS (1977-78)

A l’arxiu municipal hi figura un qüestionari corresponent al curs 1977-78 de la matricu-lació definitiva, que en la seva part principal diu:

Centre: Institut Nacional de Batxillerat, domiciliat en el carrer de Rosa Sensat,s/n. Director: Avelino Andre Gabian. Cursos que s’imparteixen: 1r, 2n i 3r deBatxillerat Unificat Polivalent. Total d’alumnes del curs anterior: 0.Nombre d’alumnes: 246. Alumnes 1r curs: 161. Alumnes 2n curs: 62. Alumnes3 curs: 23. Alumnes de COU: 0.Nombre d’aules: 24. Nombre de professors: 16.Nombre d’alumnes del Masnou: 177.Nombre d’alumnes d’Alella: 37.Nombre d’alumnes de Teià: 11.Nombre d’alumnes de Premià de Mar: 5.Nombre d’alumnes de Premià de Dalt: 3.Nombre d’alumnes de Montgat: 4.Nombre d’alumnes de Badalona: 8.Nombre d’alumnes de Barcelona: 1.Superfície total de m2 construïts 6.420,61Superfície total de m2 de zona esportiva: gimnàs 157,20, més el pati.

Hi ha una nota al final del qüestionari que expressa que encara falta equip i mobiliari d’o-ficina, despatx, biblioteca i seminaris.

Cronològicament la matriculació dels seus inicis va ser la següent:Curs 1977-78 246 alumnesCurs 1978-79 580 alumnesCurs 1979-80 745 alumnesCurs 1980-81 723 alumnesCurs 1981-82 698 alumnes

La diferència d’alumnes del primer any al segon és molt eloqüent, van ser més del doble,


però el tercer any es van triplicar, després ja van quedar estabilitzats, segurament que vacoincidir amb l’obertura de nous instituts de la zona de baix Maresme.

Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 13 de setembre de 1977, es publica l’Ordre de 14de juny de 1977, per la qual es posen en funcionament diversos instituts nacionals debatxillerat, pel curs 1977-78. Entre els 19 instituts figura en el número 10 la població delMasnou (Barcelona).

L’ocupació provisional de l’institut es va fer el dia 7 d’octubre de 1977, a través d’unaacta que traduïda al català, textualment, diu:

A la vila del Masnou, a 7 d’octubre de 1977, sent les 12 hores, es reuneixenen el local de l’Institut Nacional de Batxillerat, situat al carrer Camil Fabra,núm. 23, en Miquel Humet Argemí, alcalde-president de l’Il·lm. Ajuntamentdel Masnou, en representació d’aquest; n’Avelino André Gabian, en la sevaqualitat de director de l’Institut i en Ricardo Ruíz Giménez, en representacióde Construccions Colomina, SA, de Barcelona, amb la finalitat de formalit-zar l’ocupació provisional en el dia d’avui, del referit institut nacional de bat-xillerat de 24 unitats, construït pel Ministeri d’Educació i Ciència en aques-ta localitat.

S’adopten les conclusions següents:1r. Que aquesta ocupació provisional és efectuada pel senyor Avelino André

Gabian, com a director de l’expressat centre, i que, després d’una visita a lesinstal·lacions, no s’ha detectat cap inconvenient que impossibiliti aquesta ocu-pació.

2n. Que des d’aquesta data queda suprimida la guardaria establerta per lasocietat constructora, cessant la seva responsabilitat quant a tenir-ne cura i vigi-lància de l’institut construït.

3r. Que a partir d’aquesta data, les reparacions del danys que es facin per l’úsde l’edifici i per instal·lacions de mobiliari, no correspondrà a ConstruccionsColomina, SA.

El primer equip de professors que va tenir l’Institut Mediterrània va ser el del curs esco-lar 1977-78 i estava format per:

Alejandro Duque Amusco Llengua i literatura espanyolaMa Jesús Velo Garcia Llengua i literatura espanyolaNarciso Ramírez Urra Geografia i històriaAvelino André Gabian Director - LlatíCarmen Romero Barranco Secretària - LlatíLaura Guillemí Bel FrancèsMa Rosario Morellon Bernad AnglèsRamon Espelt Casals MatemàtiquesNúria Soler Calvet MatemàtiquesFernando Sanz Soro Física i químicaAngel Rúbio Goday Ciències naturalsJoaquina Millà Boguñà DibuixJosé Nicolau Martí ReligióÀngels Soler Vila Educació física


RELACIÓ DEL PROFESSORAT DEL CURS 1979-80

Al qüestionari de l’any següent, el curs 1979/80, la directora va ser Rosa SànchezMéndez. El alumnes matriculats eren: 1r curs, 270; 2n curs, 200; 3r curs, 135 i elCOU, 38.

El claustre de professors per aquest curs va ser:

Seminari de matemàtiques- Pere Casanova Santacana- Ramon Espelt Casals- Gumersinda Franco- Núria Soler Calvet

Seminari de Ciències Naturals- Benicio Bañon Muntal- Rosa Ma Nebot Sànchez- Ma Concepción Saiz Rodrigo

Seminari de Física i Química- Francisco Ruíz Cobos- Nieves Isabel Garcia Villar- Justa Ruíz Jiménez

Seminari de Llengua i Literatura- Alejandro Duque Amusco- Ma Isabel Cardona Hernàndez- Ana Ma Grau Descalzo- Ma Antonia Lazcoz- M. Gonzalez- Encarnación Martínez Sànchez

Seminari d’Anglès- Rosa Ma Sànchez Méndez- Juan Faci Lacasta

Seminari de Francès- Margarita Estapé Tous- Gloria Olivella Esteller- Catalina Llabrés Perelló

Seminari d’Història- Soledad Lóez Fernàndez- Josefa Garcia Panadès- Rosa Toran- Cesareo Villagrà Rúbio


Seminari de Filosofia- Teresa Lonjedo Monzo- Gabriel Àlvarez Fernàndez- Manuel Mesas del Rio

Seminari de Dibuix- Domènec Corbella Llobet- Joaquin Turina- Ana Rosa Ballester Bonilla

Seminari de Llatí- Margarita Capo Giró

Seminari de Català- Albert Monclús Farré- Montserrat Minguella Canela

Seminari d’Educació Física- Jesús Antolin Sàinz- Àngels Soler Vila

Seminari de Música- Montserrat Calveras Tuset

Seminari de Religió- Josep Jordi Bofill- Tomàs Gumi Enrich

Al Butlletí Oficial de l’Estat de 9 de gener de 1981, es va publicar el Reial Decret2809/1980, de 3 d’octubre, sobre els traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat deCatalunya en matèria d’ensenyament en el qual hi figura l’Institut de Batxillerat del Mas-nou, situat al carrer Camil Fabra, 23.

EXPEDIENT PER A LA NOMINACIÓ FINAL DE L’INSTITUT

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de data 3 de juny de 1981, es va publi-car el Decret 133/1981, de dos de maig, sobre atribució de nom als centres docentspúblics.

Per a la tramitació del canvi de nom o de nova assignació haurà de ser promogut, d’a-cord amb el que disposa l’article segon del referit Decret, el Consell de Direcció o l’As-sociació de Pares d’Alumnes. El Consell de Direcció obrirà l’expedient on haurà de que-dar justificada la conveniència de la nova assignació o del canvi de nom.

Aquest expedient amb l’informe favorable del Consell de Direcció i de l’Associació dePares, es traslladarà a l’Ajuntament respectiu, el qual es manifestarà mitjançant l’oportú expe-dient. Una vegada complet s’enviarà al Departament d’Ensenyament de la Generalitat.


En data 3 de maig de 1985 es rep a l’Ajuntament del Masnou un escrit firmat per ladirectora del centre, la senyora Pilar Arnal Gil, en el qual, d’acord amb esmentatDecret 133/1981, acompanyava l’expedient tramitat per donar nom a l’Institut de Bat-xillerat del Masnou. En aquest escrit s’acompanya una explicació dels tràmits efectuatsen l’expedient de nova nominació, o sigui la iniciativa, la tramitació corresponent i elseu resultat final. S’acompanyen també els informes favorables del Consell de Direcciói de l’Associació de Pares d’Alumnes del centre. La proposta era clara, el nom que pro-posen és MEDITERRÀNIA, començava així una nova etapa de l’Institut de Batxille-rat del Masnou.

La tramitació d’aquest expedient va ser molt democràtic. La Junta Directiva va infor-mar els professors, pares d’alumnes i alumnes de l’inici de l’expedient i es va obrir un ter-mini per a la presentació de propostes, tot explicant la forma correcta en què havien depresentar-les. A mesura que s’anaven rebent es feien públiques, en finalitzar el terminis’havien presentat un total de 26 propostes de noms.

Es va fer un llistat d’aquests 26 noms i es van repartir als diferents estaments de l’Ins-titut, o sigui professors, alumnes, personal no docent i pares d’alumnes. En aquestes llis-tes cada persona podia assenyalar un màxim de 10 noms. Es va deixar sense efecte el nomde Salvador Espriu donat que ja n’hi havia un a Catalunya.

El resultat dels deu primers va ser el següent:- 306 vots per Mediterrània- 208 vots per Països Catalans- 196 vots per Pere Calders- 146 vots per Gandhi- 141 vots per Mendel- 139 vots per Joan Barceló- 132 vots per J.V. Foix- 105 vots per Galileu- 98 vots per Marie Curie- 97 vots per Antonio Machado

El ple de l’Ajuntament que s’havia de manifestar amb la proposta del nom va ser forçamogut per la diferència d’opinions dels diferents partits polítics, però la proposta de l’Ins-titut va ser la que va aprovar el Departament d’Ensenyament.

Al Diari Oficial de la Generalitat de data 5 de març de 1986, es va publicar la Reso-lució de 23 de gener de 1986, per la qual s’atribueix denominació a l’Institut de Batxi-llerat del Masnou, domiciliat en el carrer de Rosa Sensat núm. 1, comarca del Maresme,amb la denominació específica d’Institut de Batxillerat Mediterrània.

ESTADÍSTICA

En el curs 1981/82 el director de l’Institut va ser el senyor Benicio Bañon Muntal. El pre-sident de l’Associació de Pares era el senyor Antoni Soler.

El total d’alumnes matriculats va ser de 698, desglossat de la següent manera:1r curs de BUP: 225; 2n curs: 176; 3r curs: 165, i COU: 132.


Per poblacions quedava desglossat de la següent manera:El Masnou, 562 Teià, 36 Alella, 69Montgat, 4 Premià de Mar, 25 Badalona, 2

En el qüestionari estadístic corresponent al curs escolar 1982/83, el director va ser el se-nyor Benicio Bañón Muntal. El alumnes matriculats eren: 1r curs 237; 2n curs 186; 3rcurs 143, i COU 158. Total 724 alumnes.

Distribució per poblacions:El Masnou: 400 Cabrils: 1 Alella: 97Montgat: 28 Sant Adrià: 1 Barcelona: 1Premià de Mar: 99 Teià: 39 Santa Coloma: 1Premià de Dalt: 6 Tiana: 17 Badalona: 30Vilassar de Mar: 4

El claustre de professors per aquest curs va ser:

Pilar Arnau Gil Benicio Bañón Muntal Rosa Ma Barambio MuñozMaria Birulés Pons Lluís Cabruja Garriga Luciano Candel CalderonMargarita Capo Giró Isabel Cardona Hernández Pere Casanovas SantacanaJesús Castan Lanaspa Ramon Espeit Casals Carme Estopa MiróJuan Faci Lacasta Nieves I. Garcia Villar Gumersinda Franco GonzálezMiguel González Garau Ma Antònia Grau Abadal Montserrat Homar TobosoTomàs Gumi Enrich Manolo Mesas del Rio Joaquin Herrero RodríguezNieves Navarro Biescas Rosa Nebot Sánchez Ma Antonia Lazcoz UrtasunJosé Olivares Martínez Cristina Roca Codina Montserrat Miguella CanelaJusta Ruíz Jiménez Pilar Salvatella Vea Gloria Olivella EstallerRosa Sánchez Méndez Iraida Sardà Homs Enriqueta de Silva RotaecheNúria Soler Calvet Alicia Soler Cartés Rosa Toran BellverÀngels Soler Vila Joaquin Turina de Santos Ma Teresa Ventura PagaJordi Vila Borras Cesareo Villagrá Rubio Lucila Villanueva IzquierdoIsabel Vizcaino Sierra Carmen Blanco González


GRUP 1r 2n 3r COU

A 40 40 38 38B 40 34 40 38C 39 35 33 29D 38 38 40 30E 38 40 -- 21F 40 -- -- --

TOTALS 235 187 151 156 = 729


En aquesta mateixa estadística consta que les dependències de què disposa el centre sónles següents:

DEPENDÈNCIA CAPACITAT ALUMNES

Biblioteca 60Sala d’actes 200Laboratori de Física 30Laboratori de Ciències naturals 30Gimnàs 40


COGNOMS I NOM CÀRREC

Sánchez Méndez, Rosa Cap de seminariCastan Lanaspa, Jesús Cap de seminariCabruja Garriga, Lluís DirectorHomar Toboso, Montserrat Cap de seminariBorambio Muñoz, Rosa Ma Cap de seminariSoler Vidal, Àngeles Cap de seminariHerrero Rodríguez, Joaquin Cap de seminariVentura Paga, Ma Teresa Cap de seminariDe Silva Rotaeche, Enriqueta Cap de seminariArnal, Pilar Cap de seminariTapia Fernàndez, Lourdes Cap de seminariNavarro Biescas, Neus Cap de seminariCandel Calderon, Luciano Cap de seminariVila Borras, Jordi Cap de seminariFaci Lacasta, Juan TutorBlanco Gonzàlez, Carmen TutoraGonzález Garau, Miguel SotsdirectorCardona Hernàndez, Isabel TutoraLazcoz Urtasun, Ma Antonia TutoraBirulés Pons, Maria CoordinadoraGrau Abadal, Ma Antònia TutoraVernet Llobet, Francesc TutorNebot Sánchez, Rosa TutoraBañon Muntal, Benici CoordinadorRoca Codina, Cristina TutoraTurina de Santos, Joaquin TutorOlivares Martínez, Josep TutorPindado Pindado, Julian TutorEstopa Miró, Carmen TutoraRuíz Jiménez, Justa Tutora


Garcia Villar, Nieves TutoraOlivella Esteller, Gloria Adjunt Cap d’EstudisSardà Homs, Iraida Adjunt Cap d’EstudisCapó Giró, Margarita SecretàriaVillagrá Rubio, Cesareo CoordinadorHerraez Hernando, Teresa TutoraGuasch Sala, Conxita TutoraVillanueva Izquierdo, Lucila TutoraFranco Gonzàlez, Sindi TutoraSoler Calvet, Núria SotssecretariCasanovas Santacana, Pedro Cap d’EstudisSanchis Sanz, Conchita Tutora

Cal fer menció que d’acord amb aquesta llista la situació de tot el professorat era de pro-pietari definitiu. Això és molt important perquè vol dir que en no haver-hi cap en situa-ció de provisionalitat, interinatge o contractat, el claustre, en principi, continuaria sentel mateix i per tant tindria l’experiència del mateix centre i del seu entorn, el que afavo-rirà el seu funcionament.

IMPLANTACIÓ DE L’ESO

El Diari Oficial de la Generalitat del dia 17 de març de 1995, va publicar la Resolucióde 9 de març de 1995, per la qual s’anticipava la implantació de l’educació secundàriaobligatòria en determinats centres públics. Per tant el curs 1995-96 va començar a l’Ins-titut Mediterrània l’Educació Secundària Obligatòria, més coneguda com l’ESO. Aques-ta disposició, la implantació de la qual ja es coneixia, va afectar el funcionament delMediterrània. Ja no era un institut de batxillerat solament. El funcionament va canviar.Havien de rebre alumnes a partir dels dotze anys, això va ser un repte que havien d’afron-tar, no es d’estranyar que aquesta nova visió causés un rebombori entre el professorat ique sens dubta a algú li costés adaptar-se a aquesta nova situació, però crec que van enca-rar aquest nou canvi amb valentia i amb la dignitat que el cas requeria. La meva felicita-ció envers tota la plantilla de professionals per la responsabilitat que van demostrar enaquesta nova etapa, i que sincerament no era fàcil.

No van haver de fer cap tipus d’ampliació, ja que l’institut d’Alella ja absorbia granquantitat d’alumnes procedents del mateix Alella i també de la població de Teià. Tambés’ha de tenir en compte que els alumnes que començaven batxillerat eren menys i per tantla capacitat d’espai es va anar regulant per si mateixa.

EQUIP DE PROFESSORS CURS 2007-08

L’actual equip de professors de què disposa per a aquest curs 2007-08 és de 46 professio-nals, d’acord amb la llista de noms i especialitats següents:

Antonio Alonso Sorroche Filosofia


José Ramon Ardanuy Montanuy MatemàtiquesBenicio Bañon Muntal Biologia i geologiaManuel Barrero Ortega FilosofiaAlejandro Blasco Lorente EconomiaMontserrat Calveras Tuser MúsicaManuel Carvajal Balaguer FísicaAngelina Carreras Salvador FrancèsAna Elisenda de Castro Fresnadillo DibuixMa Concepción Fernández Martorell Filosofia - Directora del centreRafael Fernández Retamero Psicologia - Aula d’acollidaGumersinda Franco González MatemàtiquesJoseba Andoni Franco TecnologiaLaura Garcia Fernández AnglèsNeus I. Garcia Villar Física i químicaMa Teresa Getan Olivan Psicòloga - Aula d’acollidaFrancesc Xavier Grau Borràs Educació físicaGloria Harillo Rodríguez LlatíMa Teresa Herraez Herrando Geografia i històriaJorge Huiman Castillo TecnologiaFrancisco Javier Liria Rodríguez Llengua castellana i literaturaRosa Marcus Oliva AnglèsGloria Mas Vilella Llengua Catalana i literaturaJúlia Mateo Pedrol TecnologiaVicente Miralles Tortes Geografia i històriaMiquel Àngel Mulet Ferriol Biologia i geologiaAna Muñoz Zapata Llengua catalana i literaturaJ. Miguel Pérez Peinado MúsicaFrancesc Xavier Pla HistòriaRoser Pou Vila Llengua castellana i literaturaXavier Puigbó Samaranch AnglèsFélix Romo Vega ReligióJosefa Ruíz Ramon Llengua castellana i literaturaRosa Ma Sánchez Méndez AnglèsIsrael Sánchez Torner Educació físicaEsther Sancho CatalàNúria Soler Calvet MatemàtiquesÀngels Soler Vila Educació físicaMa Lourdes Tapia Fernández GrecVicente Torregrosa Sañudo Sistemes electrònicsJoaquin Turina de Santos DibuixJoan Vidilla Pérez EconomiaMarta Vilaròs Soler DibuixMontserrat Vilatersana CatalàCesareo Villagrà Rúbio Geografia i històriaM. Nieves Villarrubia del Valle Llengua castellana i literatura


BATXILLERAT ARTÍSTIC

La informàtica ha aportat aplicacions molt diverses que es feia necessaris recollir en elcamp de l’ensenyament, entre elles la vessant creativa i artística. És per això que l’actualdirectora de l’Institut Mediterrània va proposar la creació d’aquest ensenyament artísticen el seu institut, i així afavorir-ne la demanda d’alumnes interessats que volen tenir elsconeixements, els criteris i també la formació suficient per poder obtenir uns resultatscreatius d’interès. Aquesta modalitat de batxillerat artístic va començar a l’institut Medi-terrània el curs 2006-07. Aquest institut ha estat pioner en moltes coses, però en aques-ta cas crec ho va ser més ja que va ser el primer institut entre Mataró i Badalona, que vadonar aquesta modalitat.

Segons l’informe que va emetre el catedràtic de dibuix de l’institut Mediterrània, se-nyor Joaquin Turina, per poder instaurar aquest batxillerat artístic s’han de tenir les ideesmolt clares en matèria artística, els espais necessaris i un professorat amb coneixements,preparació i experiència suficients. Aquests tres apartats, l’Institut Mediterrània els com-plia perfectament.

El currículum de batxillerat consta d’una part comuna i una part diversificada. Lapart comuna és la mateixa per a tots els alumnes de batxillerat i la part diversificadaés la que construeix l’alumne a partir de l’elecció de matèries pròpies de la modali-tat, de matèries optatives i del tema del treball de recerca. Aquestes matèries pròpiesde la modalitat i les matèries optatives, proporcionen a l’alumne una dimensió mésespecialitzada, el preparen i l’orienten cap a estudis posteriors o cap a activitats pro-fessionals dins de l’especialitat.

Les matèries de modalitat que proposava i que s’imparteixen en aquests moments són:- Dibuix artístic: 1r i 2n- Dibuix tècnic: 1r i 2n- Història de l’art: 2n- Tècniques d’expressió graficoplàstica: 1r- Imatge: 1r- Volum i fonaments del disseny: 2n

Un aspecte interessant que proposava els senyor Turina i que s’està fent també, era incor-porar activitats fora del centre, com visites a museus, exposicions i diferents tallers artís-tics. Com a complement a aquestes activitats es contempla l’exposició periòdica d’obresrealitzades pels alumnes.

En aquest batxillerat artístic hi figuren dues optatives amb dos crèdits cada una. Unaés l’estètica, que és una reflexió sobre el fet mateix de la creació artística i sobre diversesmanifestacions de l’art. Permet a l’alumne establir relacions entre les arts, des de la músi-ca fins a l’arquitectura i observar lligams ocults entre la pintura i l’escriptura. La reflexiósobre una obra d’art ha de ser una font d’inspiració, ha de donar idees de com avançaren la investigació artística i el disseny.

L’altra optativa que s’imparteix és la fotografia digital. Els continguts d’aquesta opta-tiva es titulen: ús de la cambra digital i tractament de la imatge.

La veritat és que he quedat impressionat per aquest projecte pedagògic que va instau-rar l’Institut Mediterrània el curs 2006-07. Aquesta iniciativa afavorirà molts alumnesinteressats en les noves tecnologies adaptades a les arts. De ben segur que hi ha molts


alumnes que agrairan aquesta implantació del batxillerat artístic, i si no ho fan, ja ho faigjo mateix, gràcies i felicitacions.

30è ANIVERSARI DE L’INSTITUT

Al llarg del curs escolar 2007-08, va tenir lloc la celebració dels trenta anys de la inaugu-ració de l’Institut Mediterrània, que va organitzar el mateix Institut. La presentació delprograma d’actes la va fer la senyora Concha Fernández, directora del IES Mediterràniai m’ha semblat tan senzill i emotiu que l’he volgut recopilar, textualment diu:

Han passat 30 anys. Un fragment de la història recent està registrat en aquestespai i una part important de les nostres vides ha deixat la seva petjada a les aules,la biblioteca, la cantina... Encara es pot sentir el ressò de les veus als passadissos ila música a la sala d’actes, el rumor dels coneixements sortint per les finestres i latendresa dels petons al jardí.

Des dels primers anys de la democràcia cap al final dels 70, passant per l’he-donisme dels 80 i els reformistes 90, hem arribat fins als nou segles de la globa-lització en aquest mateix entorn, ple de sol i acaronat per la brisa del mar. Tot ésaquí dins, i una part continua actuant a la vida de cadascun.

Vine amb nosaltres a celebrar junts aquest esdeveniment i rememorar elsmàgics temps de la primera joventut.

Els actes van començar el dia 28 de setembre de 2007, amb uns parlaments d’inaugura-ció, i després de vàries actuacions, la Fura dels Baus va presentar una acció animada, enla qual hi van participar alumnes i professors del mateix institut. Va ser tot un èxit, unade les activitats més concorregudes i és que s’ho valia.

Cada mes hi havia almenys una activitat, que es poden resumir així: una taula rodo-na per parlar del futur de la tecnologia; conferència sobre l’educació al Masnou; taularodona per parlar de les petites empreses; una jornada d’esquí; setmana de les arts ambconcerts, exposicions i curtmetratges; cafè teatre i lectura de poemes a càrrec d’exprofes-sors; conferència científica; concurs literari; teatre a càrrec d’un grup d’exalumnes; 12hores d’esport. Com a tancament de tots aquests actes es va organitzar un sopar-ball queva tenir lloc el dia 13 de juny de 2008.



COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)

L’ensenyament o educació a l’escola és l’ajuda, la guia, i la comunicació que dónes als alum-nes amb la fi de adquirir hàbits i coneixements teòrics i pràctics, a més a més, també ajudesa formar les opinions, i a fomentar el respecte entre tots.Consuelo Mairal

Avui, 9 d’abril de 2008, he anat al col·legi Rosa Sensat per parlar amb una professoraamiga. Ella està en aquest col·legi des de l’any següent de la seva creació, per tant es lamestre més veterana d’aquest col·legi. Ja fa dies vam quedar que tindríem aquesta reunióper parlar de tot el que jo havia escrit fins ara, i mantenir un canvi d’impressions per sihavia recollit tot el més important de la història del col·legi.

A les nou del mati, com un alumne més, vaig entrar al col·legi i em vaig dirigir al por-ter, el senyor Antonio, tot dient que m’estava esperant la senyora Mairal. Diligent comés em va atendre molt bé i em va dir que m’esperés un moment que l’anava a buscar.Mentre, vaig estar observant l’entrada del col·legi. La façana estava igual que quan es vaconstruir, feia poc l’havien pintat i això feia que tingués molt bon aspecte. La porta d’en-trada, que era de fusta, l’havien canviat per una d’alumini i veritablement en el seu con-junt feia molt de goig. Al rebedor de l’entrada al col·legi, a la part esquerra, hi havia unsquadres amb un recull de fotografies de la Rosa Sensat, producte d’una exposició que esva fer d’ella, ja fa anys, i que va organitzar el professor Josep Picas, va ser una exposiciómolt interessant. Al davant i a la dreta i havia una al·legoria de la falta d’aigua que patima Catalunya en aquests moments. Una conscienciació molt a l’altura dels nens d’unaescola de primària.

D’immediat va aparèixer la Consuelo Mairal, persona molt decidida, desperta, ambgran capacitat d’organització, però sobretot amb un gran esperit de lluita per preservar elque li és més estimat, el seu col·legi. Ens vam saludar, tot recordant temps anteriors i emva fer pujar al primer pis on hi ha la sala de professors. Allà ens vam instal·lar, li vaig expli-car el llibre que estava escrivint sobre l’ensenyament al Masnou i vam entrar a parlar delque havia escrit sobre el col·legi Rosa Sensat. Vam fer un repàs exhaustiu del que tots dos

335COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)

havíem viscut, em va ampliar temes que havia escrit i me’n va explicar d’altres que norecordava. Una vegada vam finalitzar, em va voler ensenyar l’ampliació que, segons emva dir, s’havia fet fa un parell d’anys. Em va voler ensenyar tota la part nova i també l’an-tiga, o sigui tot el col·legi. Per l’explicació que en feia de cada un dels espais, es notavaque n’estava cofoia i orgullosa d’haver-se aconseguit aquesta millora. Em va donar la sen-sació que havia arribat al punt que ella volia per aquest col·legi, unes aules i uns serveisapropiats per a un col·legi de primària. Felicitats.

Una vegada finalitzada la nostra entrevista ens vam acomiadar i ja estant al carrer emvaig girar i vaig tornar a mirar el col·legi i el seu entorn i en van venir a la memòria moltsrecords del començament d’aquest col·legi, tot pensant que si el senyor Miquel Humet,que va ser l’alcalde que el va crear, veiés com està actualment estaria molt satisfet i orgu-llós del que va començar. Aquests pins de l’entrada són tan bonics!, desprenen aquellaolor tan bona que fan els pins, a part, sens un relaxament molt agradable. Sincerament,vaig pensar que quina llàstima no ser alumne o mestre d’aquest col·legi, però els anys hanpassat, he arribat tard.

INICI D’UN NOU COL·LEGI

El 18 de febrer de 1970, l’Ajuntament del Masnou dóna una llicència d’obres a l’empre-sa Constructora Social Moderna, SA, per a la construcció dels blocs de pisos que hi ha ala part nord de la plaça de Ramon y Cajal. Com que la Llei del Sòl va sortir publicadal’any 1975, es va donar el permís d’obres sense cap compensació per a zones verdes, equi-paments, etc.

El febrer de 1973, aquesta mateixa empresa presenta un escrit a l’Ajuntament, dema-nant unes modificacions del projecte presentat inicialment que comporta una millora deles construccions i per descomptat la seva ampliació. Com que aquestes modificacionssón plantejades abans en reunions preparatòries, i tenint en compte que en aquellsmoments l’alcalde era el senyor Miquel Humet, pare de sis fills, i que tenia una visió moltclara i diferent del seu antecessor pel que fa a ensenyament, de ben segur que va propo-sar la necessitat de poder ubicar una escola en aquest entorn, donada la densitat de famí-lies que hi vivien. Van arribar a un acord que queda exposat en aquest mateix escrit enquè l’empresa ofereix formalment a l’Ajuntament, la construcció d’un local sota la direc-ció tècnica de l’arquitecte senyor Anguera, perquè sigui ubicat en terrenys de propietatmunicipal, amb una construcció aproximada de 500 m2, que quedaria de propietat delmunicipi.

Per altra banda, l’empresa Murconfort, SA, que volia construir uns blocs de pisos a lamateixa plaça de Ramon y Cajal, el dia 19 de juliol de 1973 presenta un escrit a l’Ajun-tament dient que com que saben que l’Ajuntament està interessat en construir un col·legien aquesta zona, ofereixen al municipi la cessió d’uns terrenys a la part est de la plaça peraquesta finalitat.

Això va ser una bona jugada per part de l’alcalde, senyor Humet. D’una promotoraaconsegueix el terreny i d’una altra la construcció. Tot això si tenim en compte que lesdues promotores no tenen obligacions sobre l’oferiment fet, vol dir que l’alcalde va teniruna gran habilitat de convenciment i capacitat per obtenir un patrimoni municipal quemilloraria, sens dubte, aquesta zona del Masnou, amb un equipament escolar.

336 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)

El senyor Humet volia que aquest equipament escolar fos destinat a parvulari, però en eltranscurs del temps que va anar de la previsió d’obtenir els terrenys fins al projecte final,les coses van canviar, eren temps de renovacions pedagògiques i de les seves estructures,la Llei d’Educació General Bàsica de l’any 1970 preveia uns canvis importants en aquestsaspectes que no es podien aturar. Cada col·legi havia d’adaptar-se a les noves línies d’en-senyament que la referida Llei imposava. S’havien de tenir com a mínim vuit aules perimpartir la coneguda EGB. En aquest entorn hi havia una acadèmia particular anome-nada Virgen del Pilar, que a l’entrada de la referida Llei veia que no podria continuar per-què no tenia l’estructura suficient, per tant, a la llarga s’havia de preveure que aquest noucol·legi s’hauria de convertir en un col·legi d’EGB necessari per a la zona on estava i aco-llir, així, els nens i nenes del seu entorn.

El pressupost presentat per l’arquitecte Alfons Anguera Sempere era per a la construc-ció de 711,28 m2, desglossats de la següent manera.:

Planta baixa 328,62 m2

Primera planta 259,18 m2

Segona planta 123,48 m2

El pressupost era de 6.970.544 pessetes. Els honoraris de l’arquitecte per a la redacció delprojecte i la direcció de l’obra van ser de 127.212,42 pessetes, i els honoraris de l’apare-llador van ser de 38.163,73 pessetes.

La Comissió Municipal Permanent de data 2 de setembre de 1976, vist l’estudi redac-tat per l’arquitecte, senyor Anguera, acorda encarregar-li la redacció del projecte defini-tiu i que sigui visat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, assumint l’Ajunta-ment les despeses de redacció del projecte, així com la direcció tècnica. En data 30 dedesembre de 1976 el ple de l’Ajuntament del Masnou aprova el projecte presentat per laconstrucció d’una escola, emplaçada a la plaça de Ramon y Cajal.

El 13 de juliol de 1977, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit de la Direcció Gene-ral de Carreteres del Ministeri d’Obres Públiques, sobre les obres que està realitzant l’em-presa Constructora Social Moderna, SA, per encàrrec de l’Ajuntament del Masnou, i quees procedeix a la construcció d’un edifici de dues plantes destinat a col·legi en una zonaimmediata a l’autopista de Montgat a Mataró, i que per les mesures que s’havien pres, hihavia una distància de 41 metres mesurats horitzontalment des de l’eix de la calçada late-ral de l’autopista, quan en realitat ni haurien d’haver 44. Per tant es va infringir el dispo-sat a l’article 20, C, de la Llei 8/1972, de 10 de maig, sobre la construcció, conservació iexplotació d’autopistes en règim de concessió.

El dia 28 de juliol de 1977, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, envia unescrit d’al·legacions a l’enginyer en cap de la Direcció General de Carreteres de Barcelo-na. Part d’aquestes al·legacions les transcric literalment i traduïdes al català diuen:

Amb motiu de la cessió a aquest Ajuntament d’un terreny situat a la plaça deRamon y Cajal d’aquesta localitat, es va pensar des d’un principi la possibilitatde poder realitzar un col·legi municipal, cobrint així el dèficit de places escolarsque estem patint, i més si tenint en compte la zona on es construeix [...].

Si s’hagués cedit aquest terreny a l’Estat perquè hagués construït un col·legi,igual que s’ha fet amb els terrenys de l’Institut que actualment estan acabant, laseva construcció s’hagués allargat més del previst, sense resoldre el problema social


que representa la impossibilitat d’escolaritzar nens i nenes per falta de places esco-lars. Per la qual cosa aquest Ajuntament fent un esforç econòmic es va posar encontacte amb l’arquitecte, senyor Alfons Anguera, per tal que realitzés el projecteactual [...].

Les aules s’han posat a disposició de la Delegació d’Educació i Ciència de Bar-celona, i el director d’aquest centre serà el mateix del col·legi nacional mixt Ocata[...].

És del tot imprescindible que aquest col·legi comenci a funcionar a l’inici delproper curs, el seu tancament deixaria pràcticament uns 220 alumnes al carrer[...].

L’Ajuntament del Masnou no va demanar permís a aqueix organisme, ja queva creure que no era necessari, si tenim en compte que aquesta construcció estàal mateix nivell de vàries edificacions que també s’estan construint, pel que fa a ladistància de l’autopista A-19 [...].

En no disposar d’altres terrenys per ubicar una escola en aquesta mateixazona i donat el dèficit d’escolarització i per tant el problema social que aixòcomporta, s’havia de resoldre amb tota urgència aquest mateix any. Es vanaccelerar els tràmits de construcció, sense pensar en cap moment que s’haviade demanar permís a aqueix organisme, per existir construccions recents almateix nivell del col·legi.

Presentades aquestes al·legacions, no he trobat cap tipus de contesta. Vull suposar quedonades les exposicions fetes per l’alcalde en l’anterior document, poca cosa podia fer laDirecció General de Carreteres, qui s’atrevia a paralitzar les obres o enderrocar els tresmetres de diferència que hi havia? Com passava abans i també ara, aquestes coses i méstractant-se de dues administracions, normalment quedaven resoltes amb una visita decompromís i una encaixada de mans.

En aquesta finca ja hi havia una estructura feta, una espècie d’oficines i magatzem dela mateixa empresa constructora, i el projecte redactat i aprovat aprofitava part d’aques-ta construcció. En aquelles moments el col·legi Ocata estava summament massificat, nohi cabien, tenien més alumnes dels que podien tenir, no tenien aules per a professors, nibiblioteca, ni aules pròpies del col·legi per aprenentatge, etc. Ricard Villarrubia, que enaquells moments era el director del col·legi Ocata, va demanar a l’Ajuntament la utilit-zació d’una part d’aquesta construcció per instal·lar-hi dos grups de 1r d’EGB. Com quela construcció estava avançada es va permetre aquesta utilització, i el mes de gener de1977 el col·legi envia els alumnes i els mestres designats del 1r curs a aquestes noves ins-tal·lacions.

Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 29 de juliol de 1977 surt publicada una Ordredel 3 de juny de 1977, sobre la creació, modificació i funcionament de centres estatalsd’Educació General Bàsica i preescolar, entre els quals hi figura el Masnou. Textualmenti transcrit al català diu:

Província de Barcelona, municipi: el Masnou. Ampliació del col·legi nacionalOcata, domiciliat en el passeig de Romà Fabra, núm. 1, que constarà de 17 uni-tats escolars d’assistència mixta d’Educació General Bàsica, sis unitats escolars d’e-


ducació preescolar –pàrvuls– i direcció amb funcions docents. Per tant es creenquatre unitats escolars d’educació preescolar i dues unitats escolars d’assistènciamixta d’EGB.

Per tot el que he escrit fins aquí, queda clar que l’empresa Murconfort, SA va donar elsterrenys per al col·legi Rosa Sensat, que l’empresa Constructora Social Moderna, SA vaconstruir el col·legi, i que l’Ajuntament del Masnou va pagar les despeses tècniques delprojecte de l’obra i la seva direcció. Queda clar, doncs, que aquest és el segon col·legimunicipal creat per l’Ajuntament. Aquest col·legi i el de l’Ocata són els únics col·legis enels quals no ha intervingut l’Estat ni la Generalitat.

Segons el certificat final d’obra, emès per l’arquitecte senyor Alfons Anguera, les obresdel que seria el col·legi Rosa Sensat, van finalitzar el dia 3 d’abril de 1978.

COMENÇA UN NOU COL·LEGI MUNICIPAL EN EL CURS ESCOLAR 1978-79

El col·legi Rosa Sensat comença oficialment les seves activitats docents el curs 1978-79

El curs 1979-80 del col·legi Rosa Sensat va tenir el següent professorat:Elena Mayor Sevillano Preescolar 4 anysMa Lluïsa Revuelta Martínez Preescolar 4 anysJosé Zuluaga Jiménez Preescolar 4 anysGoretti Salbanyà Benet Preescolar 5 anysSílvia Garcia Cebral Preescolar 5 anysAurora Martin Arenzana Preescolar 5 anysEsperança Estapé Teixidó 1r d’EGBMa Rosa Martínez Solé 1r d’EGBSaúl Lerena Marzanares 2n d’EGBRoser Cuñer Novau 2n d’EGBConsuelo Mairal Diestre 3r d’EGBJosefa Grau Reig 3r d’EGB

4 cursos d’aquest preescolar, dos de P4 i dos de P5, estaven situats al parvulari delque seria el Col·legi Ferrer i Guàrdia. La resta de cursos es donaven al col·legi RosaSensat.

L’Associació de Pares d’Alumnes del col·legi Rosa Sensat, que va ser aprovada pelGovern Civil de Barcelona, el dia 18 d’octubre de 1979, estava composta pelssegüents pares:

President Andrés Escolano BernalVicepresident Àngel Monton BailonSecretari Timoteo Pacheco FriasTresorer José Márquez DuranVocal d’esports Salvador Linares ValeroVocal de cultura José Donoso VascoVocal de coordinació Carmen Casteñé MestreVocal de relacions públiques Rafael Ucles Giménez


DESPESES DE MANTENIMENT D’UN COL·LEGI

Mirant a l’arxiu municipal, he trobat un full on queda reflectit part del cost que l’Ajun-tament va aportar als col·legis públics. A vegades diem que l’Ajuntament no fa res o moltpoca cosa per l’ensenyament, però l’ensenyament no solament està en els mestres i elsalumnes, hi ha tot un seguit de despeses per al manteniment i també per al funcionamentdels serveis propis d’un edifici com és un col·legi, o sinó veieu les despeses següents:

Col·legi Rosa Sensat: despeses fixes curs 1979/80

Quota telèfon bimensual 5.500 ptes Anual 33.000 ptesPersonal neteja mensual 27.625 ptes Anual 386.750 ptesMaterial neteja mensual 3.000 ptes Anual 36.000 ptes

Anual 455.750 ptes

Despeses variables:1. Despesa llum: del 31-7-79 al 29-1-80 10.920 ptes2. Despesa aigua: no queda reflectit3. Despesa gas: de setembre de 1979 a març 1980 22.663 ptes

Parvulari Joan XXIII: despeses fixes curs 1979/80Personal neteja mensual 27.625 ptes Anual 386.750 ptesMaterial neteja mensual 3.000 ptes Anual 36.000 ptes

Anual 422.750 ptes

Despeses variables:1. Despesa llum: del 3-8-79 al 29-3-80 26.399 ptes2. Despesa aigua: no queda reflectit3. Despesa gas: no queda reflectit

Tenint en compte que estic parlant de valors econòmics de fa 30 anys, que la despesade l’aigua, no se perquè, no queda reflectida i que la despesa de la llum i el gas podrí-em dir que és de sis mesos, la despesa es bastant elevada. Posteriorment s’incrementa-ria amb una persona de neteja més. Si a això s’hi afegeix el manteniment de jardineriai el manteniment general de lampisteria i obres petites, els cost anual per al mantenimenti funcionament general d’un col·legi es pot disparar a valors que, si bé són necessaris, sónelevats per a l’Ajuntament pel sosteniment de cada un dels edificis relacionats amb l’en-senyament.

CURS ESCOLAR 1980-81

El curs 1980-81 la relació del professorat era la següent:


A l’edifici de la plaça de Ramon y Cajal:Aurora Núñez Mauriz 1r d’EGBGregoria Romano Garcia 1r d’EGBMa Pilar Castillo Forradellas 2n d’EGBLaura Soler Canela 2n d’EGBJosefa Grau Reig 3r d’EGBRoser Cuñer Novau 3r d’EGBMa Pilar Liberal Revuelta 4t d’EGBConsuelo Mairal Dieste 4t d’EGB

A l’edifici de Francesc Macià, el que seria el col·legi Ferrer i Guàrdia:Sílvia Garcia Cebral Preescolar 5 anysAurora Martin Arenzana Preescolar 5 anysGoretti Salbanyà Benet Preescolar 4 i 5 anysÀngela Ruíz Jimenez Preescolar 4 anys

OBRES D’AMPLIACIÓ

Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 21 de gener de 1981, es publica una Resolució de laDelegació provincial de la junta de construccions de Barcelona pel qual es fa públic lesadjudicacions de diferents contractes d’obres. Entre aquestes adjudicacions i figura laconstrucció de dues unitats dEGB i els seus serveis, que serien ubicades al col·legi RosaSensat del Masnou. El seu cost seria de 8.816.725,03 pessetes i l’empresa adjudicatàriaCecasa 1, SA.

En realitat la construcció d’aquestes dues aules havien de servir per instal·lar els alum-nes de 5è d’EGB. Dins el segon trimestres escolar, van començar les obres, i com quediuen que tocar campanes i anar a la processó no pot ser, doncs el mateix va passar aquí,obres i donar classe no podia ser, ni els alumnes ni els professors podien centrar-se a lesaules a causa de sorolls, pols, risc d’accidents, etc., independentment de la matèria d’es-tudi que s’impartís. El problema era inaguantable. L’Ajuntament havia de prendre unasolució conjuntament amb el col·legi i realment es va prendre. La solució va ser lasegüent:

- Els dos grups de 1r i els dos grups de 2n es van instal·lar a l’Alberg de Joventut- Els dos grups de 3r i els dos grups de 4t, es van instal·lar a l’escola Bergantí.

Per descomptat que l’Ajuntament del Masnou va negociar amb les dues entitats la possi-bilitat que per un trimestre poguessin admetre al seu recinte aquest grup d’alumnes. L’Al-berg encara no s’havia traspassat a la Generalitat i per tant l’Ajuntament es va posar encontacte amb la direcció i van arribar a un acord. Quant al Bergantí, havien construït elnou col·legi per tenir tots els cursos d’EGB, però encara no cobrien tots els cursos enaules independents, per tant gustosament van cedir les seves instal·lacions per aquest grupd’alumnes.

La Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, en sessió celebradael dia 20 de febrer de 1981, va acordar el següent, que transcrit al català textualment diu:


Concedir al senyor Marc Carbonell Passolas, arquitecte en cap de la unitat tècni-ca dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament de Barcelona, auto-rització perquè porti a efecte les obres de construcció de dues unitats de preesco-lar, mòdul de serveis, reformes i millores al col·legi nacional Rosa Sensat, situat ala plaça de Ramon y Cajal, d’acord amb l’informe favorable de l’arquitecte muni-cipal.

El dia 31 de juliol de 1981, l’arquitecte municipal emet un informe d’aquestes obres, des-prés d’una visita d’inspecció, que sincerament és preocupant. Segons diu l’informe, elprojecte realitzat no s’ajusta al projecte presentat a l’Ajuntament, en especial a la cobertade l’edifici. No es va col·locar aïllament a les parets ni al sostre, per la qual cosa hi hauràmés despesa en calefacció. Els sanitaris que es van posar eren d’inferior qualitat als pre-vistos, els armaris elèctrics no tenien cap tipus de protecció i no s’havien instal·lat elsextintors.

Però el més preocupant d’aquest informe és quan descriu els defectes de la mateixaescola, com per exemple:

- La instal·lació de la calefacció no compleix normes.- El tub de ventilació de l’escalfador d’aigua dóna directament al lavabo del nens.- En el laboratori no hi ha pica ni aigua.- El cable del telèfon passava físicament pel mig del lavabo. Per ser usat s’ha d’esqui-

var el cable.- Els endolls són d’un tipus per als quals no existeix cap clavilla que hi vagi bé.

Aquest era l’estat lamentable del col·legi Rosa Sensat. A partir d’aquest informe l’Ajun-tament va prendre les mesures adients per resoldre d’immediat els defectes relacionatsanteriorment.

NOVA CALEFACCIÓ

A proposta de l’Ajuntament del Masnou, l’empresa Satec presenta el mes de setembre de1981 pressupost per a la instal·lació de la calefacció del col·legi Rosa Sensat, amb elsegüent detall:

- Treure la instal·lació existent de calefacció, desmuntar la caldera i tot els seus ele-ments complementaris d’aigua, gas i electricitat. Procedir a una nova ubicació i mun-tatge segons normes actuals establertes.

- Modificar la xarxa dels tubs de gas existents.- Treballs complementaris d’electricitat i tramitació de certificats d’alta del gas.- Construir caseta d’obra per a la caldera i la seva porta metàl·lica.

Aquestes obres van ser aprovades per la Comissió Municipal Permanent de l’Ajunta-ment del Masnou, en sessió celebrada el dia 10 de setembre de 1981. El cost d’aquestainstal·lació va ser de 387.500 pessetes.


REESTRUCTURACIÓ DEL COL·LEGI

El curs 1981-82 el professorat del col·legi Rosa Sensat va ser el següent:

A l’edifici de la plaça de Ramon y Cajal:Aurora Núñez Mauri Mestre d’EGBAurora Martin Arenzana Mestre d’EGBRoser Cuñer Novau Mestre d’EGBGoretti Salbanyà Benet Mestre d’EGBJosefa Grau Reig Mestre d’EGBJosé Naharro Castaño Mestre d’EGBMa Pilar Liberal Revuelta Mestre d’EGBConsuelo Mairal Dieste Mestre d’EGBEnrique Caravantes Jiménez Mestre d’EGBPilar Yagüe Hinojosa Mestre d’EGBIrene Müller Roca Mestre de català

A l’edifici de Francesc Macià, el que seria el col·legi Ferrer i Guàrdia:Gregoria Romano Garcia Preescolar Sieglinde Lluent Quesada Preescolar Carme Ricart Huguet Preescolar Àngela Ruíz Jimenez Preescolar

Aquest seria l’últim any que el Col·legi Rosa Sensat tingués doble línia. A partir del pro-per curs una línia d’EGB aniria al col·legi de nova creació Ferrer i Guàrdia.

El curs escolar de 1982-83, al col·legi Rosa Sensat hi ha un canvi important, deixa deser un col·legi de doble línia com era fins ara, i passa a ser d’una sola línia. L’altre línia esco-lar es crea, tal com estava previst, al col·legi Ferrer i Guàrdia; com que el Rosa Sensat notenien espai pel preescolar, el preescolar del Rosa Sensat es va instal·lar a les aules del par-vulari del Ferrer i Guàrdia. L’espai que tenia el Rosa Sensat ja no donava per més. De veri-tat que els i les mestres del Rosa Sensat van haver de superar dificultats per organitzar lesaules d’EGB en un edifici i el preescolar en un altre, però totes elles van tirar endavant, unprojecte la finalitat del qual sabien perfectament que era la creació d’un nou col·legi per alMasnou. No obstant això, encara quedava el preescolar fora del recinte del col·legi, peròposteriorment quedaria resolt. A tots/es ells i elles, la meva admiració.

Aquest primer curs el col·legi Rosa Sensat tenia dos preescolar i sis cursos d’EGB, elprofessorat d’aquesta nova etapa va ser:

Goretti Salbanyà BenetConsuelo Mairal DiesteMarisol Escuer MarcoMa Antònia Segalés VallbonaJosé A. Arévalo EspuelasMa Lourdes Alonso AsensioJosé Naharro CastañoMa Roser Gómez RiuIrene Müller Roca - Mestre de Català


LÍMITS DEL RECINTE ESCOLAR ROSA SENSAT

Al començament d’aquest curs escolar el col·legi Rosa Sensat va deixar de ser un col·leginacional, per passar a ser, segons els va informar el Departament de Centres de la Gene-ralitat, el col·legi públic Rosa Sensat.

El dia 18 de novembre de 1982 el claustre de professors del col·legi Rosa Sensatmantenen una reunió amb el senyor Marià Aran, regidor de Governació i responsa-ble del manteniment de les escoles, per plantejar-li, entre d’altres coses, les dificul-tats que tenen d’espai al pati per l’esbarjo normal dels seus alumnes com per poderrealitzar el que en deien expressió dinàmica, o sigui educació física i esports en gene-ral, durant les hores escolars i també extraescolars. Per aquest curs compartirien l’es-pai que hi ha al costat del cementiri amb el Club Atlètic Masnou, encara que haviende tenir en compte que els dies de pluja i els següents, l’estat de la pista impedeiarealitzar qualsevol activitat.

És per això que volien saber realment els límits concrets del col·legi i l’ampliació deterreny que s’havien d’incorporar al del col·legi per ampliar el seu pati.

En data 13 de desembre de 1982 l’Ajuntament del Masnou envia un escrit al col·legiRosa Sensat dient que hi ha necessitat d’ampliar la zona d’esbarjo mitjançant l’anivella-ment dels terrenys del voltant del col·legi, però que això i l’ampliació del pati depeniende l’aprovació del Pla Especial de Reforma Interior els Ametllers, el qual s’esperava queestigués aprovat definitivament per al proper any 1983, i seria en aquell moment quanes coneixerien definitivament els límits del col·legi.

En data 10 de desembre de 1982, l’Associació de Pares del col·legi Rosa Sensat fa sabera l’Ajuntament la composició de la seva nova junta, que és la següent:

President Gabriel Gonzàlez NevadoVicepresident Joaquin Moliner CasanovaSecretari José RuedaTresorera Ma Carmen López YbarraVocals Celestino Villasur Cuadrado

Servando RetamosaBernardino Sanz SànchezRafael Cantillo Yglesias

El dia 23 de març de 1983 es firmen uns prepactes urbanístics entre l’Ajuntamentdel Masnou i l’empresa Murconfort, SA. Aquesta empresa és la propietària delsterrenys que estan situats al Pla Especial de Reforma Interior del sector els Ametllers.En aquests prepactes l’Ajuntament vol deixar molt clar els metres quadrats exactesdel total del terreny que forma el Pla Especial, que la seva edificabilitat estarà en pro-porció dels metres quadrats de sostre existent al sector i que les cessions obligatòriesd’acord amb la Llei del Sòl, quedin incloses dins dels polígons 13 i 18 i que, en pro-duir-se la publicació de l’aprovació definitiva del referit Pla Especial, l’Ajuntamententrarà automàticament en possessió dels terrenys de cessió obligatòria, podent-nedisposar lliurament, sense perjudici que en el termini màxim d’un mes a partir de ladata de publicació Murconfort haurà d’atorgar la corresponent escriptura pública afavor de l’Ajuntament del Masnou.

Part d’aquests terrenys serien per ampliar la delimitació del col·legi Rosa Sensat.


ESTADÍSTICA

D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal del curs escolar 1983-84, hi havia271 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:

Preescolar de 4 a 5 anys: 30Preescolar de 5 a 6 anys: 30


32 31 33 34 35 26 20 -- 211



Roser Gómez Riu Tutora preescolar 4 anysLourdes Alonso Asencio Tutora preescolar 5 anysGoretti Salbaña Benet Tutora 1r EGBMa Pilar Liberal Revuelta Tutora 2n EGBJosé Naharro Castaño Tutor 3r E.G..B.Consuelo Mairal Dieste Tutora 4t EGB - DirectoraJesús Juanto Abaigar Tutor 5è EGBMa José Garcia Vallbuena Tutora 6è EGBMa Antònia Segalés Vallbona Tutora 7è EGBMa Antònia Pitarch Aguilella Mestre de català.

PETICIÓ D’UNES AULES DE PREESCOLAR AL ROSA SENSAT

El col·legi Rosa Sensat necessitava tenir dins el recinte escolar les aules de preescolar, queen aquests moments estaven encara al recinte escolar del Ferrer i Guàrdia. Una vegadaaprovat definitivament el Pla Especial dels Ametllers, l’alcalde va enviar una carta, el dia13 de desembre de 1983, al director general de programació i serveis generals d’ensenya-ment, que textualment diu:

En l’actualitat el col·legi Rosa Sensat, situat en aquesta vila, té les dues aules depreescolar dintre el col·legi Ferrer i Guàrdia, també d’aquesta vila.

Si en un moment donat es va fer d’aquesta manera, va ésser degut al fet que elcol·legi Rosa Sensat no tenia més espai per poder-les construir i l’única sortidaviable era el que actualment tenim establert.

En aquests moments sí tenim terreny suficient per a la construcció d’aquestesdues aules, amb motiu de l’aprovació del Pla Especial del Ametllers, que seria l’ú-nica manera de poder solucionar la situació d’un col·legi que té les aules de pre-escolar fora del seu recinte escolar.

És per això, que molt t’agrairia que, previs els tràmits oportuns i les consultes


que creguis necessàries, es pogués construir per al proper any 1984, aquestes duesaules de preescolar en el col·legi Rosa Sensat.

Aquest seria l’últim pas per desvincular les aules de preescolar del Rosa Sensat amb elFerrer i Guàrdia. La creació del col·legi Ferrer i Guàrdia va permetre separar la doble líniaque en aquell moment tenia el col·legi Rosa Sensat, però ara era al Ferrer i Guàrdia onestava el seu preescolar. Era una qüestió de temps, l’administració és lenta, moltes vega-des no es pot anar al ritme que nosaltres voldríem, s’ha de seguir pas a pas fins arribar alfinal, al lloc on haguéssim volgut estar al començament.

LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA AL ROSA SENSAT

Al començament del curs 1983-84, és quan entre en funcionament el Decret 362/1983,referent a la normalització lingüística a Catalunya a l’àmbit de l’ensenyament no univer-sitari, d’acord amb l’Ordre de 8 de setembre de 1983 que desplega l’anterior Decret, ique desenvolupa el dret que tenen els infants de rebre l’ensenyament corresponent al cicleinicial d’EGB i durant el període preescolar en la llengua que li hagi estat habitual. Caldir que el col·legi Rosa Sensat va ser dels primers col·legis del Masnou que va adaptar-seal Decret i l’Ordre anterior, i que pel lloc on està situat el col·legi, amb parlants majori-tàriament de llengua castellana, té encara més valor, per la qual cosa felicito el claustre deprofessors d’aquell curs per l’esforç i valentia que van tenir.

La directora del col·legi Rosa Sensat, senyora Consuelo Mairal, va remetre una cartaa l’Ajuntament del Masnou el dia 8 de març de 1984, demanant la possibilitat d’unaajuda per comprar els llibres de ciències socials en català, perquè els alumnes ja els haviencomprat en castellà i no es volia que els pares els haguessin de comprar novament. Eltinent d’alcalde d’ensenyament, senyor Marià Aran, li va contestar el dia 19 del mateixmes, amb una carta en la qual els felicitava per l’esforç que realitzaven en l’integrar elsseus alumnes a la nostra cultura i llengua, com aplicació a la Llei de Normalització Lin-güística aprovada unànimement pel Parlament de Catalunya, i que l’Ajuntament es fariacàrrec de la compra d’aquests llibres en català, per no dificultar la integració del català enla 2a etapa d’EGB del seu col·legi i concretament pel que fa a l’assignatura de ciènciessocials.

EL ROSA SENSAT ES VA AMPLIANT

Els serveis territorials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, en data 3 demaig de 1984, fan saber a l’alcalde del Masnou que per al curs 1984-85 s’ampliaria enuna aula més el col·legi Rosa Sensat, seria la de 8è d’EGB, i que per tant s’havia de com-plimentar el document que adjuntava, a fi i efecte de poder justificar davant del Minis-teri d’Educació i Ciència de Madrid, la quota de professorat, i així obtenir el nombre demestres suficients per atendre les necessitats d’escolarització. És de suposar que amb elstraspassos a la Generalitat van quedar coses pendents que s’havien de justificar per poderobtenir el finançament correcte. Es va complimentar degudament el document que s’ad-juntava, i el següent curs el col·legi Rosa Sensat va passar a tenir les vuit aules d’EGB; s’a-


nava consolidant el que s’havia començat, ara només faltaven les aules de preescolar i con-cretar els límits exactes del terreny que havia de servir com a pati del col·legi.

En un annex del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de data 11 de juliol de1984, es publica una Ordre de 7 de juny de 1984, per la qual es modifica la composicióde diversos col·legis públics d’educació bàsica i centres de preescolar de Catalunya, entreels que hi ha el col·legi públic Rosa Sensat, amb 7 unitats mixtes d’EGB i 2 unitats depreescolar.

El tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Marià Aran, en data 20 de juliol de 1984,envia cartes a la directora del col·legi Rosa Sensat, senyora Consuelo Mairal i al presidentde l’Associació de Pares, senyor Gabriel Gonzàlez, comunicant dues notícies importantsper al col·legi, dues notícies esperades per al desenvolupament normal d’aquest col·legi.La carta textualment diu:

M’és grat comunicar-te que després de vàries reunions mantingudes amb elDepartament d’Ensenyament de la Generalitat, ens ha estat confirmat que pelproper curs, quedaran instal·lades dintre del recinte d’aqueix col·legi, dues aulesprefabricades destinades al preescolar, que actualment estan situades al col·legiFerrer i Guàrdia.

Crec que amb aquesta millora, s’ha portat a terme el vostre desig i s’han solu-cionat així els problemes de funcionament, quedant d’aquesta manera espai sufi-cient per escolaritzar futures demandes de preescolar.

També m’és grat comunicar-te que ja ha quedat aprovada per aquest Ajunta-ment l’adjudicació de les obres de tancament del perímetre definitiu de terrenyque tindrà aquest col·legi.

Bones notícies, finalment tindrien les aules de preescolar al mateix col·legi i un pati comcalia per a l’esbarjo normal dels seus alumnes. Les batalles s’anaven guanyant de mica enmica.

Efectivament, la Comissió Municipal Permanent celebrada per l’Ajuntament del Mas-nou el dia 13 de juliol de 1984, va adjudicar per contractació directa a l’empresa Puig iRoca, SA, l’execució de les obres de tancament del recinte escolar del col·legi Rosa Sen-sat, per una quantitat total de 790.650 pessetes.

També hi ha una carta del mateix senyor Aran al director general de programació iserveis generals de la Generalitat, en la qual agreix molt sincerament la concessió de duesaules prefabricades destinades al parvulari del col·legi Rosa Sensat, al mateix temps queli fa saber que ja han començat les obres dels fonaments per instal·lar les aules i les con-nexions necessàries per al seu funcionament. També li comenta que queden pendents lesobres de preescolar del col·legi Lluís Millet i la construcció del nou col·legi en la zonad’Ocata, o sigui el futur col·legi Salvador Espriu.

EL ROSA SENSAT AVANÇA

El curs 1984-85, la composició del professorat del col·legi Rosa Sensat va ser el següent:Lourdes Alonso Asencio PreescolarRoser Gómez Riu Preescolar


Roser Cuner Novau Mestre d’EGBMa José Garcia Valbuena Mestre d’EGBJesús Juanto Abaigar Mestre d’EGBConsuelo Mairal Dieste Mestre d’EGBManuel Mellado Gonzàlez Mestre d’EGBJosé Naharro Castaño Mestre d’EGBMa Antònia Segalés Vallbona Mestre d’EGBMa Àngels Cercos Insa Mestre d’EGB en reserva

En assemblea extraordinària celebrada el dia 8 d’octubre de 1985 pels pares d’alumnesd’aquest centre escolar, es va procedir a l’elecció de la nova Junta, el resultat va ser elsegüent:

José Egea Cervantes PresidentCarme Castañé Mestre VicepresidentaJosefa Sisternes Ribelles SecretàriaMa Carmen López-Ibarra Fernández TresoreraPedro Marjalizo Barba Delegat d’esportsBernardino Sanz Sánchez VocalMa Josefa Garcia Torrente Vocal

Segons relació enviada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, la composicióescolar per al curs 1985-86, va ser la següent:

- Lourdes Alonso Asencio Mestre de preescolar- Roser Gómez Riu Mestre de preescolar- Ma José Garcia Valbuena Mestre d’EGB- Jesús Juanto Abaigar Mestre d’EGB- Consuelo Mairal Dieste Mestre d’EGB- Júlia Mateo Pedrol Mestre d’EGB- Manuel Mellado Gonzàlez Mestre d’EGB- Juan Miguel Muñoz Nicolau Mestre d’EGB- José Naharro Castaño Mestre d’EGB- Goretti Salbanyà Benet Mestre d’EGB- Ma Antònia Segalés Vallbona Directora amb funció docent.

CESSIÓ DELS TERRENYS DEL COL·LEGI

Finalment es formalitzava la donació de terrenys del col·legi Rosa Sensat. El ple de l’A-juntament del Masnou, en sessió celebrada el dia 3 de gener de 1986, va adoptar elsegüent acord, que transcrit literalment diu:

Acceptació dels terrenys dels polígons 13, 18 i 19 del Peri Els Ametllers.Vist l’expedient que es tramita a instrucció del senyors Alfredo Viguer Molins,

en representació de l’entitat mercantil Murconfort, SA; Carlos Martin Agudo, en


representació de les societats Inmocarbo, SA i Mondromar, SA; Adolfo de Mon-tagut i de Martí i Ignacio Vives i Bosch, aquest en representació del reverend JoanVilaseca i Joan, ambdós actuant amb la seva condició d’Hereus de Confiança delsenyor Cayetano de Planella i Fivaller, Comte de Llar.

Atès que en l’esmentat escrit, fan la cessió gratuïta a l’Ajuntament del Masnou,dels terrenys de les finques de les seves respectives propietats, destinats a vials,espais lliures i equipaments, situats en els polígons 13, 18 i 19 del Pla Especial deReforma Interior Els Ametllers.

Atès que l’esmentat Peri Els Ametllers ha estat aprovat definitivament per laComissió d’Urbanisme de Barcelona en data 17 d’octubre de 1984.

Atès que promogut el projecte d’urbanització del polígon 19 del Peri de refe-rència, per part de les societats Mondromar, SA i Rau, SA, ha estat aprovat defi-nitivament per l’organisme superior corresponent en data 19 de setembre de1985.

Atès que de conformitat amb el que preveu el Pla Especial Els Ametllers, l’e-dificabilitat corresponent als terrenys dels polígons 13 i 18 ha estat compensadaen el polígon 19, i per tant procedeix la seva cessió gratuïta tal com es determi-na en el capítol 6 de Gestió Urbanística, de la documentació del Peri, una vega-da ha recaigut l’aprovació definitiva.

Atès que segons l’escrit presentat pels interessats, de data 24 de desembre d’en-guany, els terrenys motiu de la cessió no estan subjectes a cap tipus de càrrega ogravamen, i es troben al corrent de pagament de les contribucions territorials,taxes, arbitris, etc., i per tant, l’Ajuntament en pot prendre possessió immediata iprocedir a la seva ocupació amb ple domini.

Atès que els signants de l’esmentat escrit, manifesten que les societats i entitatsa les quals representen són titulars dels terrenys motiu de cessió, segons acreditenper l’escriptura de prestació de consentiment, atorgada davant el notari del Mas-nou, senyor Josep Querol i Andrés, de data 18 de novembre de 1985, número deprotocol 1186, de la qual acompanyen una còpia, amb plànol annex, i es des-criuen les seves respectives finques i dades registrals, així com el límits delsterrenys de cessió, i que són els següents:

Vials 15.503 m2

Sistema local d’espais lliures 3.761 m2

Equipaments 4.257 m2

Sistema general d’espais lliures 11.213 m2

Terrenys dipòsit d’aigua 869 m2

35.603 m2

Atès que per part dels serveis tècnics municipals ha estat emès el corresponentinforme favorable.

Atès el que preveu la pròpia documentació del Peri, així com l’article 120 dela vigent Llei del Sòl, en relació amb l’article 179 del Reglament de Gestió Urba-nística, sobre l’obligació que tenen els propietaris de terrenys subjectes a unaactuació urbanística, de procedir a la cessió gratuïta de tots els terrenys que deter-mina la pròpia Llei.


La Corporació Municipal, per unanimitat, adopta els següents acords:Acceptar dels senyors abans esmentats i de totes les entitats que represen-

ten, la cessió gratuïta en ple domini dels terrenys a què s’ha fet referència des-tinats a vials, espais lliures i equipaments, en una superfície total de 35.603 m2

situats en els polígons 13, 18 i 19 del Pla Especial de Reforma Interior ElsAmetllers, de les respectives finques, les dades registrals de les quals quedendetallades en la documentació citada, a l’empara del que disposa l’article 120de la vigent Llei del Sòl, i com a conseqüència de l’actuació urbanística delsesmentats polígons, si bé amb l’observació que els terrenys destinats a vials isistema local d’espais lliures, emplaçats dins el polígon 19, hauran d’éssertotalment urbanitzats amb càrrec als propietaris cedents dels mateixos o pelpromotor de l’esmentat polígon.

Facultar a l’alcaldia per a signar la corresponent escriptura pública i qualsevolaltre document d’ordre complementari que sigui necessari per instrumentar l’es-mentada cessió i procedir a la inscripció dels terrenys al·ludits, a favor de l’Ajun-tament del Masnou en el Registre de la Propietat de Mataró.

En aquesta cessió queda clar que els 4.257 m2 d’equipaments, són els que corresponen alcol·legi Rosa Sensat.

L’escriptura pública de cessió de tots aquests terrenys es va fer davant del notari delMasnou, senyor Josep Querol Andrés, el dia 18 d’abril de 1986. Segons consta a la matei-xa escriptura pública, el valor donat als 35.603 m2 de cessió pels diferents conceptes ésde 31.028.190 pessetes.

CONSELL ESCOLAR CURS 1986-87

Al començament del curs escolar 1986-87, i per disposició del Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat s’havia d’elegir els representants del Consell Escolar de tots els cen-tres escolars. En el cas del Rosa Sensat eren 4 els sectors a escollir:

Sector de professorsSector d’alumnesSector pares d’alumnesSector serveis

La mesa electoral del sector del professors estava formada per tots els mestres, que eren:Ma Lourdes Alonso Asencio, Goretti Salbanyà Benet i Carmina Colen Rafales.

Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector de professors per formarpart de la composició del Consell Escolar:

Ma José Garcia Valbuena 11 votsJúlia Mateo Pedrol 11 votsGoretti Salbanyà Benet 9 votsMa Lourdes Alonso Asencio 7 vots

La mesa electoral del sector dels alumnes estava formada per la professora Ma LourdesAlonso i els alumnes Luís Baena i Manuel Carballo.


Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels alumnes per formar partde la composició del Consell Escolar:

Miquel Àngel Sancho 36 votsNúria Vendrell 22 votsJordi Rey 11 votsXavier Gómez 9 vots

Va ser proclamat l’alumne Miquel Àngel Sancho.En el sector serveis hi havia tres candidats que eren: Manuel Fernández, Rosa Espejo

i Conxita Santiesteban, va ser proclamada la persona que feia de porter del col·legi, el se-nyor Manuel Fernández.

La mesa electoral del sector dels pares dels alumnes estava formada per la professoraMa Lourdes Alonso i els pares Jordi López i Antonio Martínez.

Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels pares d’alumnes performar part de la composició del Consell Escolar:

Antonio Garcia López 81 votsBrígida Ramos Celma 79 votsBernabé Sánchez Edo 71 votsMiguel Oviedo González 49 votsVan ser proclamats: Antonio Garcia López

Brígida Ramos CelmaBernabé Sánchez Edo

El Consell Escolar del col·legi Rosa Sensat pel curs 1986-87 va quedar de la següentmanera:

Director Jesús M. Juanto AbaigarCap d’estudis Consuelo Mairal DiesteRegidor d’ensenyament Marià Aran GonzálezRepresentants de professors Ma José Garcia Valbuena

Júlia Mateo PedrolMa Lourdes Alonso AsencioMa Antònia Segalés Vallbona

Representants del pares Antonio Garcia LópezBrígida Ramos CelmaBernabé Sancho Edo

Representant d’alumnes Miquel Àngel Sancho BlascoRepresentant dels serveis Manuel Fernández PagèsSecretari administrador Juan Miguel Muñoz Nicolau

La composició del professorat pel curs 1987-88 va ser la següent:Lourdes Alonso Asencio Mestre de preescolarRoser Gómez Riu Mestre de preescolarMa José Garcia Valbuena Mestre d’EGBConsuelo Mairal Dieste Mestre d’EGB i cap d’estudisJúlia Mateo Pedrol Mestre d’EGBRosa Maria Arruego Perena Mestre d’EGB


Juan Miguel Muñoz Nicolau Mestre d’EGB i secretariLuisa Salvador Sánchez-Puga Mestre d’EGBNúria Solves Figueras Mestre d’EGBMa Antònia Segalés Vallbona Mestre d’EGBJesús Juanto Abaigar Director en funció docent.

OBRES DE TANCAMENT DEL RECINTE DEL COL·LEGI

Vàries vegades he dit que l’Administració és lenta i es demostra en aquest cas. Estem aprincipis de l’any 1989 i encara no s’havia resolt el problema del tancament del perí-metre del col·legi. No és d’estranyar que tant els mestres, els pares dels alumnes i elsmateixos alumnes es posessin nerviosos, moltes vegades pensant que era una desídia del’Ajuntament, en canvi l’Ajuntament tenia problemes econòmics i en aquest cas tambésegurament que devien de ser urbanístics. Tot això es desprèn d’un escrit que l’alcaldedel Masnou va enviar al director del col·legi Rosa Sensat el dia 1 de febrer de 1989, ique en la seva part principal diu:

Aquest Ajuntament és el primer interessat en el fet que es realitzi el mur i s’arran-gi el problema de la tanca que envolta aquest centre, i així figura com a prioritaten el programa de manteniment dels centres escolars públics d’EGB del Masnou.Per a tal fi aquesta millora ja ha estat pressupostada per a aquest any de 1989 iaixí s’han donat les ordres oportunes als serveis tècnics. Cal recordar-vos que el valor de les millores tècniques efectuades per l’Ajunta-ment en aquest centre els dos darrers anys, han estat de 2.916.000 pessetes.

TEMA PISTA POLIESPORTIVA

Aquest va ser un tema bastant polèmic. El col·legi volia la pista i naturalment l’Ajunta-ment també, però el que volia l’Ajuntament era que algú financés el cost, encara que fosen part. El valor donat al projecte era molt elevat per a la nostra Administració i s’haviende trobar ajudes econòmiques. Per fer aquests tràmits, primer s’ha de tenir el projecte idesprés s’ha de presentar als estaments competents per aconseguir aquest propòsit.

Segons l’acord pres per l’Ajuntament en data 13 de gener de 1984, els serveis tècnicsde l’Ajuntament van redactar un projecte, la memòria descriptiva del qual parla de lesobres que s’hauran de realitzar i que són bàsicament la construcció d’uns vestidors a lapart sud-est de l’edifici existent, i d’una pista esportiva davant dels mateixos vestidors.Així mateix es proposa l’enjardinament de la part davantera del referit col·legi.

En termes generals, les obres que figuren en aquest projecte són les següents:- Rebaix i explanació del recinte, per a l’ubicació dels vestidors.- Mur per recalçar l’edifici existent.- Construcció d’un edifici destinat a vestidors.- Rebaix i explanació de la zona, per l’ubicació de la pista.- Construcció d’una pista esportiva amb paviment de formigó.- Instal·lació elèctrica.


- Construcció d’un mur de contenció de terres per la delimitació de la zona del col·legi.- Col·locació de tanca de tela metàl·lica per al tancament del recinte.- Enjardinar els talussos que es puguin formar a causa del moviment de terres.

El pressupost estimatiu d’aquest projecte és el següent:

PessetesVestidors 6.191.055Pista esportiva 10.017.298Enjardinar 516.190

TOTAL 16.724.543

Van passar quatre anys de l’aprovació de l’acord i el col·legi encara no disposava d’unapista poliesportiva al pati, per a la pràctica de l’esport dels alumnes. Cal dir, però, quel’Ajuntament, des d’un bon començament, va posar a disposició del col·legi lesinstal·lacions del complex esportiu municipal, perquè els alumnes d’aquest centrepoguessin practicar l’educació corresponent. L’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara,havia demanat a la Direcció General de l’Esports de la Generalitat que construís aquestapista o, si més no, que la subvencionés. En data 8 de novembre de 1989 es va rebre a l’A-juntament un escrit del cap del Servei d’Equipaments de la Direcció General de l’Esport,que textualment deia:

En data 24 de juliol de 1989 ha estat formulada per la Ponència Tècnica de laSecretaria General de l’Esport, la proposta provisional d’actuacions subvenciona-bles per a la construcció, l’ampliació, el remodelatge i el condicionamentd’instal·lacions i equipaments esportius, havent inclosa la sol·licitud presentadaper l’Ajuntament del Masnou per a la construcció d’una pista poliesportiva alcol·legi Rosa Sensat i vestidors.

Per aquest motiu, s’ha de preparar el projecte d’execució per el qual disposeud’un termini de 3 mesos, a comptar de la data de la present comunicació. Per talde facilitar aquest tràmit, us heu de posar en contacte amb el servei d’equipa-ments d’aquesta Secretaria General de l’Esport.

En sessió ordinària celebrada el dia 21 de febrer de 1991, el Consell Escolar del col·legiRosa Sensat, en referència a la pista poliesportiva, va redactar el següent manifest:

Que el projecte actual per la pista poliesportiva difereix substancialment del queinicialment es proposava, per entendre que l’actual proposta es centre en unarranjament de la part del darrera del pati, preparant-lo per a una millor realitza-ció d’esports.

Que els membres del consell escolar sempre estaran d’acord i donaran suporta qualsevol proposta que afavoreixi la qualitat educativa dels alumnes, tant pelque fa al desenvolupament de la ment com del cos.

Que en relació a la proposta de l’Ajuntament de la vila d’arranjar la part deldarrera del pati de l’escola, pavimentant-lo i marcant-lo degudament per a la rea-


lització d’esports escolars i extraescolars, el consell escolar dóna el seu vist i plausempre i quan:

Que aquest fet no representi cap distorsió de la vida escolar, és a dir, es puguidisposar amb regularitat del terreny destinat a l’esport en hores d’esbarjo o encelebracions de caire festiu.

Que es garanteixi la seguretat i la durabilitat de la pista, així com un manteni-ment ràpid i efectiu que pugui resoldre qualsevol imprevist o desperfecte que posien perill la integritat dels alumnes.

Que es disposi d’un tancat al voltant de la pista suficientment alt i segur comper evitar que les pilotes s’escapin fora del recinte amb facilitat.

Que la pista estigui degudament preparada (marcatge, xarxes, porteries nomovibles) per a la pràctica del voleibol, bàsquet i futbol sala.

Que s’adeqüi l’actual sistema de fonts, segons petició efectuada el curs ante-rior, que permeti el seu ús als voltants de la pista.

Que el sistema d’il·luminació de la pista per al seu ús en hores extraescolars,sigui del tot suficient.

Que s’adeqüi l’actual sistema de megafonia, per a una de millor qualitat de so(part exterior de l’edifici).

Que la porta d’entrada al recinte, quan està tancada, no permeti l’accés al cen-tre amb la facilitat que actualment brinda.

Que el fet de disposar d’aquesta pista permeti, igual que en l’actualitat, la rea-lització de les classes d’educació física en el pavelló d’esports municipal.

Per tot això sol·licita que es lliuri per escrit els compromisos pels quals l’Ajun-tament de la vila es fa responsable de l’arranjament de la part del darrera del patide l’escola.

Que s’especifiqui la durada d’aquesta obra, així com el moment de la seva rea-lització (dates).

Tota una petició formal i àmplia que no deixa res per concretar. No sé si estavenassessorats a l’hora de redactar aquest manifest, però em sembla el suficientmentextens, abundós i concret. Aquest manifest va ser lliurat a l’Ajuntament el dia 6 demarç de 1991.

En data 24 de maig de 1991, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, envia cartesa la direcció del col·legi Rosa Sensat i al president de l’Associació de Pares, notificant-losque la Comissió de Govern, en sessió celebrada el dia 23 del mateix mes, va aprovar elprojecte redactat per a la construcció de la pista poliesportiva del referit col·legi, que que-darà situada en el lloc acordat conjuntament per l’Associació de Pares, Direcció del cen-tre i l’Ajuntament.

S’havia previst o calculat que es fessin aquestes obres durant les vacances de l’estiu,però no va ser possible, perquè els tràmits administratius es van allargar més del previst.L’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, va enviar una carta en data 6 de setembre de1991 a la senyora Núria Solves, directora del col·legi Rosa Sensat i al senyor Agustí Brosa,president de l’Associació de Pares, que textualment diu:

Com a continuació als nostres escrits del passat mes de maig i juny, referents a laconstrucció de la pista poliesportiva del vostre col·legi, dec comunicar-vos que en


sessió de la Comissió de Govern celebrada en el dia d’ahir, es va aprovar la sevaadjudicació, tenint previst que les obres puguin començar properament.

Lamento les molèsties que això pugui comportar per a l’organització del vos-tre col·legi durant el temps que durin les esmentades obres, però encara que s’hanseguit els tràmits legals amb la màxima urgència, no ha estat possible poder-horesoldre amb una antelació suficient com perquè aquestes obres es poguessin rea-litzar abans del començament d’aquest curs, no obstant això buscarem conjunta-ment les solucions més adients per al bon funcionament d’aquest curs.

Com era de suposar el Consell Escolar i l’APA del col·legi Rosa Sensat, van demanaraudiència a l’alcalde per parlar de la pista poliesportiva. Com a conseqüència d’aquestaentrevista, que no tinc constància de com va anar, es presenta un escrit el dia 4 d’octu-bre de 1991 a l’Ajuntament per part de la senyora Consuelo Mairal, com a presidenta enfuncions del Consell Escolar del col·legi Rosa Sensat, que no es que sigui molt afectuós.Textualment diu:

Que en el Consell Escolar del dia 21 de febrer de 1991, el representant de l’Ajun-tament, senyor Pere Parés, va sol·licitar als membres del Consell i de l’APA, laconformitat per escrit, per a la construcció de la pista poliesportiva.

Que el 6 de març de 1991, s’envia aquesta conformitat i es sol·licita a l’Ajun-tament que se’ns lliuri, per escrit, els compromisos referents a l’arranjament de lapart de darrera del pati de l’escola i que s’especifiqués la durada de l’obra.

Que el 24 de maig de 1991, únicament rebem de l’Ajuntament la comunica-ció referent a l’aprovació de la pista poliesportiva.

L’11 de juny de 1991, rebem els plànols de la pista sense més informació.Que el 10 de setembre de 1991, es celebra consell escolar on el representant

de l’Ajuntament no va assistir, raó per la qual el consell va acordar demanar unaentrevista amb el senyor alcalde per tractar dels temes de la pista poliesportiva ide la responsabilitat d’aquest Ajuntament en la zona on es treballa per a construirla pista, fora de les hores lectives.

Per tot això sol·licitem que se’ns lliuri per escrit els compromisos pels quals l’A-juntament es fa responsable de l’arranjament de la part del darrera del pati de l’es-cola.

Que s’especifiqui la durada d’aquesta obra, que per haver començat el cursinterfereix el normal desenvolupament de la tasca docent, malgrat que una vega-da finalitzada la pista representarà un bon benefici complementari de les activi-tats escolars.

L’alcalde va contestar aquest escrit el dia 16 d’octubre de 1991, amb el següent text:

D’acord amb el vostre escrit de data 4 de l’actual, referent a les obres de construc-ció de la pista poliesportiva que en aquests moments s’està portant a terme en elvostre col·legi, dec manifestar-vos que segons criteri del constructor en principi téla previsió que finalitzin el proper mes de gener, sempre i quan no surtin proble-mes posteriors.

Lamentem les molèsties que això pugui comportar en el normal desenvolupa-


ment del vostre col·legi, però com molt be dieu, representarà un benefici per a lesvostres activitats escolars.

Per descomptat que aquest Ajuntament vetllarà perquè aquestes obres, d’acordamb el projecte realitzat, el qual se us va ensenyar en la reunió que va tenir llocen aquesta alcaldia i que se us va enviar posteriorment, s’acabin el més aviat pos-sible.

Quant a la tanca de darrera, es farà la que dóna al camp amb igual estructuraque la que hi ha a la part de la pista.

Podríem dir que aquí va acabar la polèmica de la pista poliesportiva. Les coses vanprendre el seu camí normal, el resultat de tot això va ser positiu, en el sentit que elcol·legi Rosa Sensat va tenir, finalment, les aules de preescolar, la pista poliesportiva iel tancament del seu recinte. Per tot això es va lluitar, una lluita constant, però unavegada s’ha aconseguit i es gaudeix d’una forma sincera, creus que ha valgut la penaaquesta lluita.

INSPECCIÓ SANITÀRIA

El dia 14 de juny de 1990 es rep de la Delegació Territorial del Departament de Sanitati Seguretat Social un escrit que textualment diu:

Atès que s’ha realitzat inspecció d’instància de part al centre docent C. P.Rosa Sensat del Masnou, plaça Ramon y Cajal, 11, passem a fornir-vos enel resultat, corresponent a l’acta núm. 36225, aixecada el passat dia 8-6-1990:

Edifici aïllat en bon estat de conservació aparent. L’abastament d’aigua pota-ble procedeix de la xarxa general i les aigües residuals aboquen a la xarxa generalde clavegueram. Calefacció per gas ciutat.

Compta amb 10 aules amb una mitjana de 27 alumnes cadascuna. Pis-sarres visibles des de qualsevol punt de l’aula i sense reflexos. El cubicatge,ventilació i il·luminació, naturals i artificials són suficients. Finestrescorrectes.

El sòl i les parets es troben en bon estat de conservació aparent, així com elmobiliari, de material rentable, amb seients adequats. Escales correctes. Farmacio-la adequada. Disposa de 14 serveis higienicosanitaris.

Compta amb biblioteca compartida amb l’aula d’educació especial, 1 labora-tori de física, química i ciències, sala d’usos múltiples i pati suficient.

Hi ha soroll exterior. La cap d’Estudis manifesta que la capacitat de les aulesés insuficient. Hi ha uns barracons per als pàrvuls amb goteres i estufes elèctri-ques a l’abast dels pàrvuls.

Mesures correctores:- Estudiar el problema del soroll exterior (important)- Fer informe de les goteres.- Aixecar el nivell de les estufes del preescolar.- Adequar el nombre d’alumnes a la capacitat de les aules.


Aquesta inspecció va ser com a conseqüència d’una denúncia feta pel mateix col·legi. Elclaustre de mestres va actuar, d’alguna manera havien de trobar algun estament que elsescoltés per poder resoldre les seves deficiències, i com que l’Ajuntament del Masnou noels atenia les necessitats que per ells eren bàsiques per poder donar un bon servei, vanactuar en un altre front, i aquest va ser el resultat. Encara que la contesta que va donarl’alcalde accidental en un escrit de data 22 d’agost, dóna a entendre que no va agradargaire l’anterior inspecció, diu:

Hem rebut el vostre escrit de data 14 del passat mes de juny, en el qual comuni-queu el resultat de la inspecció realitzada en el col·legi Rosa Sensat d’aquesta vila.

Una vegada realitzat l’estudi corresponent, en referència a les mesures correc-tores que s’han d’aplicar, dec manifestar-vos el següent:

1r. Problema del soroll exterior. És molt difícil, per no dir impossible poderresoldre aquest tema, doncs en passar una autopista prop del col·legi, una de dues,o es canvia de lloc l’autopista o el col·legi, i això en principi no està previst.

2n. Les goteres del parvulari. Aquests barracons són propietat del Departa-ment d’Ensenyament de la Generalitat, i per tant creiem que ha de ser aquestDepartament qui s’ha de fer càrrec d’aquest assumpte.

3r. Nivell de les estufes del preescolar. Si els barracons van ser instal·lats perl’esmentat Departament amb tots els components interiors, també creiem quehan de ser ells els qui s’han de fer càrrec del seu canvi.

4t. Adequar el nombre d’alumnes a la capacitat de les aules. Aquest tema estàsolucionat fa molt de temps, com a conseqüència d’una inspecció sol·licitada pernosaltres, efectuada pel mateix Departament d’Ensenyament, donant com aresultat que el màxim per aula havia de ser 32 alumnes, la qual cosa es compleix.

Per tant entenc que l’informe que vau fer s’hauria de trametre a la Conselleriad’Ensenyament, per tal que facin les correccions pertinents pel que fa al 2n i 3epunt.

Tant l’escrit del Departament de Sanitat i Seguretat Social com la contesta que dóna l’A-juntament van ser tramesos al cap del Serveis Territorials de Barcelona-Comarques de laGeneralitat, per tal que en tingués la deguda constància.

De ben segur que el claustre de professors del col·legi Rosa Sensat no va quedar satis-fet de la resposta que es va donar per part de l’Ajuntament del Masnou i van tornar a lacàrrega al mateix Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat. El dia 20de novembre de 1990 el delegat territorial del referit Departament va enviar una carta al’Ajuntament del Masnou que textualment deia:

Amb data de registre de 28 de maig de 1990, es va rebre en aquesta DelegacióTerritorial una denúncia signada per la directora del C. P. Rosa Sensat del Mas-nou, referent a l’excessiu soroll exterior, insuficient espai per alumne a les aules iinsuficiència del nombre de portes de sortida.

El dia 8 de juny de 1990, es va realitzar visita d’inspecció a l’esmentat centre,lliurant-se l’informe adjunt.

Amb data de registre de 16 de juliol de 1990, es va rebre una ampliació ala denúncia abans esmentada, signada per la cap d’Estudis de l’escola, adjun-


tant la superfície d’aules i nombre d’alumnes respectius, tenint en compte lasuperfície mínima de 2,78 m2 per alumne exigida per les ordres del BOE de27-10-1962, 12-1-1972 i 26-8-1974, es va calcular les deficiències d’espaique són les següents:

Superfície Nombre Superfície que correspondriaActual en m2 alumnes segons la Llei

Aula de 1r 48,10 22 61Aula de 2n 48 29 80Aula de 3r 47,34 27 75Aula de 4t 48,78 30 83Aula de 5è 50,85 28 77Aula de 6è 50,85 33 91Aula de 7è 48,10 33 91Aula de 8è 48 30 83

Finalment el claustre de professors del col·legi Rosa Sensat va aconseguir el que es va pro-posar i el que realment li pertocava. Aquest nombre d’alumnes per aula donat pel Depar-tament de Sanitat i Seguretat Social, els va servir per la campanya de preinscripció i pos-teriorment matriculació, que era sobre el mes d’abril de cada any. Els radis per aula esta-ven en 35 alumnes, en canvi el col·legi Rosa Sensat baixaria aquests radis per la pocacapacitat de les seves aules.

De ben segur que l’Ajuntament i el col·legi Rosa Sensat o el col·legi i l’Ajuntamentdel Masnou no s’entenien, o com dirien ara no tenien la mateixa sintonia i la coberturano els arribava, però el cas és que l’entesa entre tots dos era difícil o també podríem dirque no era fàcil, a vegades les coses més senzilles les fem més difícils. A vegades el gène-re humà s’envolta de contradiccions en si mateix i no sap el per què ho fa, però entra enuna espiral de la qual no li resulta fàcil sortir-ne, o a vegades es senzillament perquè novol, no li dóna la gana, és més important el seu orgull, el seu amor propi o qualsevol altreadjectiu que se li vulgui donar.

La Delegació Territorial d’Ensenyament de la Generalitat, en data 16 de maig de1991, envia una carta a l’Ajuntament del Masnou que textualment diu:

Hem rebut un escrit de l’escola pública Rosa Sensat de la vostra localitat, ambreferència a unes deficiències observades, i que són les següents:

- Situació general del pati, especialment pel que fa referència als desnivells que presenta.

- Protecció de l’escalfador de gas situat al lavabo de la planta baixa.- Situació de part de la tanca que limita el recinte escolar.- Control de l’accés a l’escola en horaris no escolars.Com sigui que l’edifici i el recinte de l’escola són patrimoni municipal, agrai-

ríem que en la mida de les vostres possibilitats, intentéssiu esmenar totes les defi-ciències ja esmentades, principalment les que afectessin a la seguretat en general.També us comuniquem que per part d’aquesta Delegació Territorial estudiaremla possibilitat d’establir ajuts econòmics mitjançant el crèdit d’Obres Menors, peratendre els temes considerats més urgents.


Encara quedava per realitzar el tancament del pati per als nens de preescolar, que es vafer el mes de setembre de 1991:

Cost:Bernardo Caro 351.900Jaume Sabaté 250.332Instal·lacions Sabaté 566.080

TOTAL 1.167.312 pessetes

ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES D’ALUMNES

La junta de l’Associació de Pares del col·legi Rosa Sensat per al curs escolar 1991-92 vaser la següent:

President Agustin Brosa AubóVicepresident Tomás Mingot RodríguezSecretari i tresorer Gabriel Gutièrrez RodríguezVocals Àngeles Cámara Villega

Rosario López HernándezMa Carmen Gensana CanalClaudio Domínguez MurilloEnrique Cámara VillegasTomás Montáñez Rodríguez

REFORMA I AMPLIACIÓ DEL COL·LEGI

En data 15 de juliol de 2002, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit de la delegada terri-torial de Barcelona-II (Comarques), senyora M. Aurora Danès, que textualment diu:

Em plau poder-vos informar que el Departament d’Ensenyament, a través del’empresa pública GISA, ha adjudicat a Xavier Bonet la redacció del següent estu-di:

Redacció de l’estudi de viabilitat per les obres d’ampliació del CEIP Rosa Sen-sat del Masnou (el Maresme).

No dubto que compartireu la nostra satisfacció per aquesta notícia. Estem a lavostra disposició per qualsevol consulta o aclariment, per la qual cosa us podeuadreçar a la Secció d’Obres i Manteniment d’aquesta delegació territorial.

El mes de novembre de 2005, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat deCatalunya demana permís d’obres per a la rehabilitació i ampliació del col·legi Rosa Sen-sat, i l’Ajuntament li concedeix. El número d’expedient és el 915/05.

A la memòria del projecte hi figura una descripció del solar, els conceptes bàsics delprojecte i l’organització del centre i la seva justificació, que textualment diu:


DESCRIPCIÓ DEL SOLAR. El solar del CEIP Rosa Sensat, té una superfícied’uns 4.520 m2. Es troba als afores del Masnou, al sud de l’autopista A-19. Partdel solar està afectat per l’autopista.

L’escola es troba a la plaça de Ramon y Cajal, número 11, del Masnou, Mares-me (façana oest de l’escola). Al sud limita amb el carrer d’Isaac Albeniz i al nord-est amb una riera.

L’accés de vianants es realitza per la plaça de Ramon y Cajal, a través d’unalleugera pendent per una pineda que ocupa un terç del solar. Per la dreta de l’e-difici es descendeix per unes escales a una zona en depressió uns 2,20 m de des-nivell amb la planta baixa, on es situa la pista esportiva de 14x26 m i zona de jocsde primària.

A l’esquerra de l’edifici i darrera es troben dues caracoles de les línies d’infan-til amb la seva zona de jocs.

La planta de l’edifici és poligonal, de forma irregular. Es desenvolupa en plan-ta baixa amb una superfície construïda de 360 m2, planta pis primer amb 364 m2

i planta pis segon, més reduïda, amb 242 m2. No disposa d’ascensor.CONCEPTES BÀSICS DEL PROJECTE. El projecte es col·loca en la part pos-terior del solar, ampliant l’edifici per la seva ala oest i respectant alhora una pine-da natural que es troba a l’altre part del solar, en el seu accés.

El grau d’intervenció abasta tres graus d’actuació simultanis. L’ampliació ambla construcció d’obra nova de l’escola. La reforma de mitjana intensitat de l’actualedifici i l’arranjament del seu interior.

La proposta minimitza el contacte amb l’edifici actual. Només en únic puntexisteix la connexió interior amb l’escola, simplificant així el procés constructiude l’obra i disminuint-ne les circulacions interiors.

L’ampliació consisteix en un creixement a base de mòduls que completa l’edi-fici existent. Aquest mòduls tenen la mateixa materialitat de l’actual edifici (aca-bat de maó). Aconseguint, per tant, la plena integració del projecte, entenent-setot com un únic conjunt.ORGANITZACIÓ DEL CENTRE. JUSTIFICACIÓ. L’accés principal esmanté al mateix lloc de l’edifici actual. Es relaciona directament amb el nou nuclide comunicacions (escala i ascensor) situat a la part d’ampliació.

En aquest punt de contacte el projecte creix fins a pb+2 en el punt de contac-te amb l’actual escola (també de pb+2). Els mòduls restants ocupen també duesplantes (psot+pb), però el desnivell de l’emplaçament minimitza el seu impacte.Finalment el gimnàs es situa de manera aïllada de la resta de la proposta, peròintegrada i ben comunicada alhora.

El projecte col·loca gran quantitat del seu programa en planta baixa per afavo-rir la fàcil accessibilitat dels seus usuaris, nens i nenes de 3, 4 i 5 anys. Alhora quees disminueixen el nombre de circulacions.

De la mateixa manera, la disposició dels mòduls permet la bona orientació deles aules a nord i aconsegueix les sortides a l’exterior (terrasses i jardins).

El projecte contempla la possibilitat de continuar amb el curs lectiu de mane-ra simultània a la construcció de l’obra. L’impacte en l’edifici existent és mínim iper un únic punt, de manera que es permet compaginar l’obre sense necessitatd’aturar les classes.


Aquesta vegada sí es va demanar autorització a la Direcció General de Carreteres dela Generalitat de Catalunya, per ser aquest col·legi zona d’influència de l’autopista, aracarretera C-32, en el seu punt quilomètric 86,861, i es va concedir autorització sense captipus de problema.

Segons aquest projecte el col·legi Rosa Sensat té una superfície de terreny de 4.520 m2,dels quals la superfície ocupada és de 1.303 m2. La superfície construïda que tenia era de1.294,60 m2, dels quals se’n van reformar a través d’aquest projecte 966,79. La partampliada va ser de 1.359,77 m2, per tant en aquests moments té una construcció total de2.654,37 m2.

El pressupost previst per a aquestes obres, segons el projecte, era de 1.941.080 euros.L’acta d’ocupació i posada en funcionament del centre va tenir lloc el dia 12 de setem-

bre de 2006.Aquestes obres d’ampliació no es veuen passant per davant del col·legi, ja que queden

a la seva part del darrera. Si l’entrada del col·legi es fa per una pineda preciosa, de la qualtothom en té molta cura, per la part ampliada té una vista preciosa que dóna al mar, veri-tablement del que se’n diria de postal.

No cal dir que aquest col·legi ha guanyat un cent per cent, s’ho mereixia. Felicitats.

El Masnou, 28 de maig de 2008.


COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)

Educar és transmetre valors i coneixements, però sobretot és estimar. Els pares eduquen i elsi les mestres ensenyen i col·laboren amb l’educació. Temi Duran

Hi ha un ventall extraordinari d’elements que està a l’abast dels alumnes, com són les acti-tuds, les imatges, els missatges, els fets, etc., i que els envolten a l’escola, a casa, al carrer, alseu entorn global. Tot això influeix d’una manera o altra en el seu procés d’educació iensenyament. L’escola i la família han de reconduir totes aquestes influències per aconse-guir que els facin ser més persones, amb un raonament i llenguatge ben desenvolupats iamb els coneixements necessaris per fer una tasca en i per a la societat actual.Jordi Grau

Educar és un procés mitjançant el qual es transmeten coneixements, valors i procediments.Aquest procés es realitza a través de múltiples vies, i les nostres accions són un dels mitjansque més hi influeixen.Alfonso Carpio

Són les 11 del mati del dia 14 d’abril de 2008. He visitat el col·legi de primària LluísMillet. Aquest va ser el col·legi dels meus tres fills. Tots tres hi van estudiar l’EGB.

Quan baixo per l’avinguda de la Constitució, on està el col·legi, m’adono que algunacosa és diferent, ha canviat la seva entrada. Com més m’apropo, més clar ho veig. Feiaanys que no havia anat a aquest col·legi, però la tanca i la construcció que veig no és lamateixa. Quan arribo a l’entrada m’haig de parar per situar-me i veure clarament per ons’entra i per on se surt, no és fàcil, ja sé que sóc lent, però és que ha variat tant que nom’aclareixo. Necessito el meu temps. Finalment ja ho veig clar. Faig unes fotografies ipremo el timbre d’entrada i immediatament s’obre la porta, entro i la tanco. Mentre, apa-reix el porter del col·legi i em pregunta si vinc a veure a la senyoreta Temi i li dic que sí,que vam quedar per avui. Em fa passar, no per la tradicional porta d’entrada al col·legique dóna al pati, sinó per on era antigament l’habitatge del porter. Per tant l’entrada éspel lateral i en l’endinsar-me dins el col·legi ja vam trobar la biblioteca que és on m’espe-rava la meva amiga Temi, mestre d’aquest col·legi des de l’any següent d’inaugurar-se, pertant és la més veterana.

Ens saludem i seiem a la mateixa biblioteca, ja que els dilluns resta tancada i per tantsense funcionament. Com a bon visitant que sóc, li demano que em presenti a la direc-tora, senyora Montserrat Real, tot i que ja sabia que venia a parlar amb la Temi. Ens salu-dem i tenim un canvi d’impressions de com era el col·legi abans i com és ara i les nostresbatalletes de quan jo estava a l’Ajuntament portant la Regidoria d’Ensenyament. Ens hem

363COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)

acomiadat. Ser educat no costa res i a sobre quedes bé. Tornem a la biblioteca i durantuna estona està amb nosaltres el bon amic Jordi Grau, un altre mestre dels veterans i ambel qual vaig tenir molta relació ja que va ser vàries vegades director d’aquest col·legi. Elsexplico el perquè d’aquest llibre i els llegeixo tot el que he escrit fins aquest moment, delque he trobat a l’arxiu municipal. El mestre Jordi ha d’anar a classe i em quedo amb laTemi. Després d’estar parlant una hora aproximadament revisant tot el que he escrit perno deixar-me res, hem sortit a fora ja que tenia molta il·lusió d’ensenyar-me la nova cons-trucció que s’havia fet. En Jordi Grau ja havia acabat la seva classe i per tant s’ha sumatal nostre itinerari.

Pugem al primer pis i des d’allà passem a la part nova on hi ha les aules de prees-colar de 3, 4 i 5 anys. Els de 3 anys tenen la seva entrada independent i els de 4 i 5anys també. Tenen un pati a la terrassa del mateix nivell que la classe. També tenenen el pati gran un tancat especial per als més petits, que per cert és molt petit, perònecessari per l’esbarjo per aquests infants. Després baixem a la planta inferior d’aques-ta nova planta, que està una mica soterrada, i allà hi ha un espai molt gran que ser-veix com a gimnàs, teatre, etc., o sigui una sala per a usos múltiples. Sense adonar-nos ja és la 1 del migdia, hem passat dues hores xerrant, passant comptes de la histò-ria del col·legi Lluís Millet que aviat farà 30 anys que va començar a funcionar. Quanparles de tant de temps penses que no pot ser, que era ahir o abans d’ahir, però elsnúmeros no fallen, i t’adones que t’estàs fent vell o, millor dit, de certa edat. M’aco-miado d’aquests dos amics que han fet història en aquest col·legi. He estat molt benacompanyat. Fins la propera.

ELS INICIS

Estem a l’any 1972, en ple desenvolupament de la Llei de l’Ensenyança General Bàsica.L’únic col·legi públic en aquests moments al Masnou és el col·legi Ocata amb dues línies,

però insuficient per a la demanda d’escolarització. Hem de pensar que de ser una escola uni-tària (d’acord amb la Llei d’Instrucció Pública de 1857) va passar a ser coeducativa i a unensenyament reglat per a tothom (d’acord amb la nova Llei d’Ensenyament), per tant, elsnens que abans anaven a col·legis d’altres poblacions en busca d’un altre tipus d’ensenyamento educació, ara es trobaven que amb la Llei d’EGB a tots els col·legis s’ensenyaria el mateix.

La manca d’un altre col·legi públic a la nostra vila era del tot evident.La Delegació de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència va enviar un escrit a l’A-

juntament del Masnou en data 31 d’octubre de 1972, amb el segell de registre d’entradaa l’Ajuntament de data 6 de novembre del mateix any, que transcrit al català i en la sevapart més important diu:

Em plau comunicar-vos que en la planificació que té aquesta Delegació de lesnecessitats escolars en aquesta província pel quadrienni 1972/75, hi figura aquestAjuntament amb les construccions següents:

Classe d’educació Núm. centresEducació General Bàsica 1 8 aulesBatxillerat Unificat Polivalent 1 810 alumnes

364 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)

Aquestes construccions estan pendents d’aprovació per la superioritat, que jaha sol·licitat conèixer l’existència de solars adequats per preparar la construcció.

[...] Els solars corresponents a cada tipus d’edifici són els següents:Col·legi d’Educació General Bàsica de 8 aules, 6.000 m2

Col·legi d’Educació General Bàsica de 16 aules, 10.000 m2

Institut de Batxillerat, 10.000 m2.Les superfícies hauran de ser propietat municipal, estar lliures de tot impedi-

ment físic en el subsòl, sòl i vol, així com de tot impediment legal, càrregues, etc.D’acord amb aquest comunicat, molt us agrairia que faciliteu el més aviat pos-

sible els solars adequats a les característiques indicades a raó dels centres assignatsa aquesta localitat amb les següents especificacions:

1. Determinació de la classe de centre a ubicar en cada solar.2. Certificat expressiu de la propietat del solar a favor de l’Ajuntament [...].Aquest Ajuntament, a la major brevetat possible, haurà de facilitar els solars

que tingui disponibles, aportant les dades sol·licitades per tal de donar compte alMinisteri. Si hi ha algun solar que encara no es té en propietat o falten metresquadrats, s’haurà d’adaptar a les dimensions i característiques assenyalades a lamajor brevetat possible.

Barcelona, 31 d’octubre de 1972.

Això va ser una sorpresa per a l’Ajuntament del Masnou, no per la construcció de l’ins-titut, que ja estava compromès amb anterioritat, sinó per la construcció d’un col·legi d’E-ducació General Bàsica. De ben segur que va ser un regal que ningú esperava. Això repre-sentava poder descongestionar el col·legi Ocata.

La mateixa Delegació de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència va enviar unacarta a l’alcalde del Masnou en data 9 de desembre de 1972, que transcrita al català tex-tualment diu:

Pel proper any 1973 està programada la construcció en aquesta localitat d’uncol·legi nacional d’Ensenyança General Bàsica de 8 unitats, en una superfície de6.000 m2, per la qual cosa és necessari que a la major brevetat possible comuni-qui a aquesta Delegació l’emplaçament més idoni pel referit centre.

Així mateix, haurà de remetre la següent documentació:1. Certificat del Registre de la Propietat, en el qual s’acrediti que els terrenys

on està prevista la construcció del col·legi, pertanyen a l’Ajuntament i estan lliu-res de càrregues.

2. Certificat relatiu a l’acord del ple de l’Ajuntament en què s’hagi acordatposar-lo a disposició d’aquesta Junta, la parcel·la destinada a la construcció delcol·legi, amb el compromís per part de l’Ajuntament d’aportar els serveis d’aigua,llum, clavegueram i accessos adequats per a la seva utilització, així com d’elimi-nar qualsevol impediment que pugui existir en el solar per a la normal execucióde les obres projectades.

En aquella època el marquès del Masnou es va vendre part de la seva finca a l’empresaIneuropa, SA per construir la urbanització Bell Resguard. Va ser quan l’alcalde del Mas-nou, senyor Miquel Humet, es va posar en contacte amb la referida empresa per poder


aconseguir un terreny de 6.000 m2, que era el que demanava el Ministeri. La contesta aaquesta petició va ser en un escrit de data 13 de gener de 1973, que transcrit al català ien la seva part més important diu:

[...] Com a continuació a les converses mantingudes amb vostè en què ens va fersaber el desig d’aquesta Corporació Municipal de poder disposar d’un terreny de6.000 m2 en les proximitats de la zona on ha d’ubicar-se l’institut de batxillerat,per poder construir un col·legi d’ensenyança general bàsica, tinc l’honor de mani-festar-vos que aquesta societat ha adquirit recentment uns terrenys situats entrel’antiga finca del marquès del Masnou, el càmping i la urbanització de Can Tei-xidó, amb una superfície de 21.867,80 m2.

D’aquests terrenys, la nostra societat estaria disposada a vendre a aquest Ajun-tament, una superfície de 6.000 m2, perquè fossin destinats a un col·legi d’ense-nyança general bàsica pel preu de 827.589 pessetes.

En cas que no es complís el destí expressat, la propietat d’aquesta superfícierevertiria a la nostra societat, la qual reembossaria a aquest Ajuntament el preu dela venda.

L’Ajuntament del Masnou haurà d’assumir l’obligació de pagar les obres d’o-bertura del carrer d’accés al terreny objecte de la compra venda, necessari perpoder donar el servei desitjat del col·legi. Aquest carrer tindrà un cost estimat de1.640.000 pessetes.

Hem de pensar que estem a l’any 1972 i fins a l’any 1975, concretament en el ButlletíOficial de l’Estat de 5 de maig de 1975, no surt publicada la Llei 19/1975, de 2 de maig,sobre la reforma de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, que es va desenvolu-par a través de tres reglaments molt importants i que són: Reglament de Planejament,Reglament de Gestió Urbanística i Reglament de Disciplina Urbanística. Aquesta Llei vaser molt dura pel que fa a les cessions obligatòries de zones verdes, aprofitament mitjà izones destinades a equipaments municipals. És per això que l’Ajuntament no tenia caparma legal per poder exigir els terrenys que li haguessin pertocat per equipaments perpoder construir aquest col·legi. Per tant s’ha de considerar que el senyor Humet va feruna molt bona gestió enfront de l’empresa Ineuropa, SA.

L’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, envia una carta al senyor Lluís SitgesHomedes, delegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència a Barcelona, el dia 30 degener de 1973, que transcrit al català textualment diu:

Distingit amic,Després de laborioses gestions, finalment han quedat concloses en la seva part

preliminar, que no deixa de ser fonamental per poder obtenir resultats definitius.Em complau participar-te que ja disposem, en principi, dels terrenys necessaris,6.000 m2, per poder-hi construir un edifici escolar d’ensenyança general bàsicaper a vuit aules a càrrec d’aqueixa Delegació Provincial. Tot això d’acord amb elvostre escrit de data 31 d’octubre de 1972.

En conseqüència, espero que aquesta circumstància la tingui present per a lafinalitat que es pretén, fent l’observació que l’emplaçament d’aquesta escolaforma part d’una zona escolar on el Ministeri projecta en aquests moments la


construcció d’un edifici per a l’institut de batxillerat i que es troba en fase de trà-mit altament satisfactori.

Efectivament, aquests 6.000 m2 de terreny eren destinats a la construcció d’una escolad’ensenyança general bàsica de vuit aules i no de setze com va acabar sent.

També es pot comprovar la rapidesa amb què va actuar el senyor Humet en aquestassumpte. La primera carta que rep és el dia 31 d’octubre de 1972 i el gener de 1973 jatenia inicialment lligat un terreny per oferir a la Delegació del Ministeri d’Educació iCiència a Barcelona, per a la construcció d’un col·legi destinat a l’ensenyança bàsica tantnecessitat en el Masnou. Tot un rècord.

Cal tenir en compte, també, diferents tipus de circumstàncies que van rodejar a aquestassumpte:

- La necessitat d’un nou col·legi d’EGB al Masnou.- La casualitat d’estar-se construint una urbanització d’elit en una zona privilegiada

com era la finca del marquès del Masnou.- L’empresa que estava construint aquesta urbanització, a qui també l’interessava que

es construís un col·legi d’EGB a la seva zona, aquests serveis podien ser positius a l’horade vendre els habitatges.

En data 7 de febrer de 1973, l’alcalde, senyor Miquel Humet, envia una carta al Delegatdel Ministeri d’Educació i Ciència a Barcelona, que transcrit al català diu:

D’acord amb la nostra conversa telefònica, em plau adjuntar-vos per triplicatexemplars del plànol dels terrenys situats en aquest terme municipal, que sónaptes per a la construcció, per compte de l’Estat, d’un col·legi d’ensenyança gene-ral bàsica de 8 unitats, comunicant-li al mateix temps que la resta de la documen-tació a què fa referència en el seu escrit de data 9 de desembre últim, serà envia-da a aqueixa Delegació el més aviat possible.

En data 12 de febrer de 1973, l’Ajuntament en sessió plenària extraordinària va aprovarel següent acord, que transcrit al català i en la seva part dispositiva diu:

[...] 1r. Acceptar la proposta de compravenda efectuada pel senyor Juan Crisosto-mo Entrecanales en la seva qualitat de representant legal d’Ineuropa, SA, d’unterreny de 6.000 m2 que té la següent descripció: [...].

2n. El preu d’aquesta compravenda es fixa en la quantitat de 827.589 pesse-tes, que es pagaran en l’acte de la firma de l’escriptura pública.

3r. L’Ajuntament queda obligat a fer-se càrrec de les obres de l’obertura delcarrer d’accés al terreny objecte de compravenda [...] en un termini de trenta-sismesos següents a l’atorgament de l’escriptura de compravenda, sent el seu costprevist de 1.640.000 pessetes. No obstant això, i en el cas que la Comissió Pro-vincial d’Urbanisme aprovés el Pla Parcial d’uns nous terrenys comprats al mar-quès del Masnou, Ineuropa s’obligaria a assumir en la seva integritat les despesesde l’obertura del referit carrer [...].

5è. Totes les despeses i impostos de tota classe derivats d’aquesta escripturaseran a càrrec d’aquest Ajuntament.


6è. Els venedors declaren vendre la finca lliure de càrregues i gravamen. 7è. Es faculta a l’alcalde, senyor Miquel Humet Argemí, perquè en nom i

representació d’aquest Ajuntament intervingui mitjançant la seva firma en l’actede l’atorgament de l’escriptura pública que s’haurà de formalitzar d’acord amb l’a-provat en aquesta acta.

Com a conseqüència d’aquest acord, l’alcalde, senyor Humet, envia una carta el dia 27de febrer de 1973 al Delegat del Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona, que trans-crita al català, textualment diu:

Distingit amic,Em plau participar-te que ja disposem dels 6.000 m2 de terreny necessaris per

a la construcció d’una escola d’ensenyança general bàsica de vuit aules que seràexecutada per aqueixa Delegació. No obstant això, tot i sent cert que s’ha atorgatl’oportuna escriptura pública per a l’adquisició dels referits terrenys per tal que esconstrueixi un col·legi públic, en aquests moments no es pot complimentar laremissió d’un certificat del Registre de la Propietat pel qual s’acrediti que és pro-pietat d’aquest Ajuntament i que es troba lliure de càrregues, pel motiu de trobar-se en tràmit la corresponent inscripció de l’escriptura en l’expressat Registre de laPropietat.

Per tant, espero que aquesta circumstància la tingui present per a la finalitatque es pretén, fent-li avinent altra vegada que aquest col·legi públic formarà partd’una zona escolar on el vostre Ministeri construirà un institut de batxillerat.

D’una forma oficiosa, l’alcalde va participar al Delegat del Ministeri de la compra delterreny, amb la finalitat de tenir-lo en tot moment informat, no fos cas que es perdésaquesta oportunitat que tenia el Masnou de construir aquest nou col·legi.

La Corporació Municipal de l’Ajuntament del Masnou va aprovar, en sessió plenàriaextraordinària celebrada el dia 15 de març de 1973, un acord que transcrit al català i enla seva part dispositiva diu:

[...] 1r. Afectar el terreny que figura en el plànol topogràfic que s’adjunta, ambuna superfície de 6.000 m2, per ser destinat a la construcció, per part de l’Estat,d’un col·legi d’Ensenyança General Bàsica de vuit unitats, d’acord amb la descrip-ció següent: [...].

2n. Posar a disposició del Ministeri d’Educació i Ciència, per conducte de laDelegació de Barcelona, el terreny indicat i expressar així mateix el compromísd’aportar els serveis d’aigua, llum, clavegueram i accessos adequats per a la sevautilització, així com eliminar qualsevol impediment que pogués existir en el refe-rit terreny per a la normal execució de les obres projectades.

3r. S’acorda enviar a la Delegació de Barcelona la certificació del registre de lapropietat una vegada s’hagi inscrit, actualment en tràmit, per poder acreditar quel’Ajuntament del Masnou és propietari d’aquest terreny i que es troba lliure decàrregues. No obstant això, i a títol supletori, es considera convenient remetre unacòpia simple de l’escriptura de compravenda a favor d’aquesta Ajuntament.

Així mateix es fa constar que, a la present sessió extraordinària, hi assisteixen


els nou membres que formen la Corporació Municipal que a continuació es deta-llen: alcalde, Miquel Humet Argemí; consellers, Honorio Gonzàlez Pastrana,Jaume Grané Tabaras, Isidre Bolart Barceló, Joan Terrones Pumarola, AntoniJerez Vilató, Rafael Casoliva Sagaró, Josep Maria Bosch Llobet, Lluís Matalí Ponsi Jaume Ballester Cotarelo.

En data 22 de març de 1973, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, envia al dele-gat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència tota la documentació necessària detalla-da en l’escrit de data 31 d’octubre de 1972, a excepció del certificat del Registre de la Pro-pietat de Mataró que estava en tràmit, per tant, solament es va enviar còpia simple del’escriptura pública de compravenda. Posteriorment, concretament a finals del mes d’oc-tubre del mateix any, es va enviar el referit certificat del Registre de la Propietat.

L’Ajuntament va anar molt de pressa en aquest assumpte, realment ho va fer molt bé,va ser molt diligent, va saber aprofitar el moment, no el va deixar escapar. En canvi elMinisteri va anar més a poc a poc. El 24 d’octubre de 1974, la Junta de Construccions,Instal·lacions i Equip Escolar del Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid, va enviar unescrit a l’alcalde del Masnou, que en la seva part dispositiva i transcrit al català, diu:

[...] Aquest Ministeri ha resolt acceptar l’oferiment de la indicada parcel·la que fal’Ajuntament del Masnou, en la qual la Junta de Construccions, Instal·lacions iEquip Escolar procedirà a construir un col·legi nacional, quedant el referitterreny, a partir del dia d’avui, afectat a l’ensenyament, no podent ser utilitzat pera d’altres finalitats sense autorització del Ministeri d’Educació i Ciència.

D’aquest oferiment que fa l’Ajuntament del Masnou al Ministeri d’Educació i Ciènciano se’n té cap més notícia fins al mes de desembre de 1976, o sigui al cap de dos anys.

El mes de desembre de 1976 es rep a l’Ajuntament un document de la Delegació deBarcelona del referit Ministeri, una acta de compromís, que transcrita al català textual-ment diu:

COMPROMÍS SUSCRIT PER L’AJUNTAMENT DEL MASNOU I ELMINISTERI D’EDUCACIÓ I CIÈNCIA SOBRE PROMOCIÓ DE CEN-TRES EDUCATIUS.

L’extensió de l’educació a tots els sectors socials del país és una de les fites princi-pals de la Llei General de l’Educació. Per això es fa necessari adoptar una sèrie demesures que afecten fonamentalment a la realització, amb caràcter d’urgència,de la construcció de nous centres escolars, amb la finalitat de resoldre el greu pro-blema d’escolarització que tenen diversos municipis. Per aconseguir aquesta fita,no solament es necessita l’esforç d’aquest Ministeri d’Educació i Ciència, sinó quees necessita l’activa col·laboració i participació de les Corporacions Locals.

En aquest sentit, l’Ajuntament del Masnou ha posat de manifest el seu oferi-ment al Ministeri d’Educació i Ciència de la l’ajuda necessària pel que fa aterrenys.

Per tot això i després de les conversacions mantingudes, es subscriu el present


Compromís, d’acord amb les següents CLÀUSULES:Primera. L’objecte del present compromís, és la construcció pel Ministeri d’E-

ducació i Ciència d’un centre d’Ensenyament General Bàsic de 16 unitats en elterme municipal del Masnou d’acord amb la programació aprovada per al properany 1977.

Segona. L’alcalde de l’Ajuntament del Masnou s’obliga a partir d’aquestmoment a realitzar quantes gestions siguin precises per posar a disposició delMinisteri el solar necessari per portar a terme la mencionada construcció. Enaquest sentit es compromet a aportar, dintre els quinze dies següents a la firma delpresent compromís, la següent documentació.

1. Acord del ple de la Corporació Municipal relatiu a posar en disposició delMinisteri d’Educació i Ciència el terreny necessari per a la construcció del centreindicat. En aquest acord hi haurà de constar el següent:

- La descripció del terreny així com la seva superfície.- Manifestació que aquest solar reuneix els requisits a què es refereix l’article

78 de la vigent Llei del Sòl.- Compromís d’eliminar qualsevol obstacle o impediment que pogués posar

dificultats al normal desenvolupament de les obres.- Garantia que la parcel·la que s’ofereix té la qualificació urbanística adequada

a efectes de la construcció del centre.- Garantia d’aportació econòmica del 20% de l’import total de la construcció

del centre.2. Certificació del Registre de la Propietat acreditativa de la titularitat dels

terrenys a favor de la Corporació Municipal, els quals hauran d’estar lliures dequalsevol càrrega i gravamen.

3. Certificació expedida pel secretari de la Ponència Municipal de Sanitat perla qual s’acrediti que el terreny que s’ha de destinar a la construcció del centre reu-neix les condicions higienicosanitàries adequades, d’acord amb el que estableixl’article 2n del Decret 2892/75 de 31 d’octubre.

4. L’Ajuntament aportarà un plànol a escala 1/200 degudament firmat per unrepresentant d’aquesta entitat.


Aquesta acta de compromís que va enviar la Delegació de Barcelona del Ministeri d’E-ducació i Ciència, ho recordo perfectament, va ser com una bomba. En aquells temps elsajuntaments poques coses rebien per correu que fossin interessants i que fessin despertarel personal. Aquesta va ser una d’elles. Que de 8 aules passéssim a 16 aules, va ser unacosa que ningú esperava. Quasi diria, o almenys això és el que vaig sentir jo, que el Mas-nou es convertia en un poble important. Que hi havia alguna cosa que ens feia diferentsals altres pobles. Que la construcció d’un institut de batxillerat i un col·legi de 16 aulesd’EGB era envejable per a qualsevol poble. Que érem, en definitiva, un poble de moltacategoria i el centre de baix Maresme. Havíem donat un salt educatiu de qualitat.

L’altre novetat del compromís tramès per la referida Delegació va ser que l’Ajunta-ment havia d’aportar el 20% del total del cost de les obres. Quan ho vaig llegir em vasemblar una espècie de xantatge, et dono un caramel però hauràs de pagar i si no t’inte-


ressa, doncs, ho deixes. Com és lògic l’Ajuntament del Masnou va acceptar el compro-mís, era important per al Masnou, era important per als seus habitants. Res a dir.

En sessió extraordinària celebrada per la Corporació Municipal en data 10 de desem-bre de 1976, es va prendre el següent acord, que transcrit al català i en la seva part dis-positiva diu:

[...] Fa ús de la paraula el senyor alcalde, que exposa el que van tractar en unareunió celebrada per parlar d’aquest assumpte, a la Delegació Provincial delMinisteri d’Educació i Ciència, concretant-se que en el cas del Masnou solamentes considera necessari un acord municipal en el sentit de subscriure el compro-mís que garanteixi l’aportació econòmica del 20% del pressupost total del resul-tat final de l’obra, com aportació municipal per finançar la construcció del cen-tre d’Ensenyança General Bàsica per part de l’Estat, tot això tenint en compteel requisits que es detallen en el model facilitat [...]. Els senyors assistents, prè-via deliberació i tenint en compte que la construcció d’aquest centre està sub-jecte a les característiques de programació per al proper any 1977 i entenent laurgència que té aquest tema, per unanimitat acorden subscriure l’oportú com-promís per part d’aquest Ajuntament enfront del Ministeri d’Educació i Cièn-cia, per garantir una aportació econòmica equivalent al 20% del pressuposttotal [...]. Finalment, s’acorda delegar a l’alcalde, senyor Miquel Humet Arge-mí, per firmar la documentació que es consideri necessària per a la construcciód’aquest centre, en nom i representació d’aquest Ajuntament enfront del refe-rit Ministeri.

Així mateix, es fa constar que, a la present sessió extraordinària, assisteixen elsmembres que formen la Corporació Municipal que a continuació es detallen:alcalde, Miquel Humet Argemí; consellers, Joan Vilalta Parés, Isidre Bolart Bar-celó, Joaquim Coll Latorre, Rafael Casoliva Sagaró, Jaume Ballester Cotarelo,Joan Oliveras Puigvert, Francesc Aguilar López, Francesc Abelló Miret, JosepBotey Mir, Antonio Corchs Tiñena, Pere Mayolas Pujadas i Joan Pla Jarque.

En el Ple de data 30 de desembre de 1976, l’Ajuntament del Masnou aprovà sol·licitarun préstec de 6.000.000 de pessetes per fer front al pagament d’aquest 20%, a través delBanc de Crèdit Local d’Espanya. Aquest banc ajudava econòmicament els ajuntamentsque havien de fer front a inversions programades en el seu pressupost municipal, si norecordo malament sense cap tipus d’interès, i si n’hi havia era molt baix i es retornavaamb deu anys.

L’Ajuntament del Masnou rep un escrit del Ministeri d’Educació i Ciència de data 25de març de 1977, que transcrit al català, en la seva part principal, diu:

Província: Barcelona.Localitat: Masnou.Obres: nova construcció per a 640 llocs escolars.Centre: EGB de 16 unitats.Sistema d’adjudicació: concurs subhasta.Any d’inici: 1977.Quantitat total: 34.218.198 pessetes, desglossades de la següent manera:


Execució material 28.013.657,57Despeses generals 16% 4.482.185,21Benefici 6% 1.680.819,46Pressupost de contracta 34.176.662,24Honoraris del projecte 41.536,19

Pressupost total (pessetes): 34.218.198,00

Termini d’execució: 8 mesosReplanteig previ: 3 de març de 1977

Aquesta Junta de Construccions, una vegada complerts els tràmits reglamen-taris, ha resolt aprovar el Plec de condicions administratives particulars per a laseva contractació.

Els 640 llocs escolars que estaven previstos en aquesta nova construcció, sortien multipli-cant 40 alumnes per aula, que era el nombre màxim previst d’alumnes que podien ocu-par les aules.

En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 29 de març de 1977, surt publicat l’anunci dela construcció d’un centre d’Educació General Bàsica de 16 unitats, en el Masnou (Bar-celona).

En data 1 d’abril de 1977, es rep a l’Ajuntament del Masnou un escrit de la Delega-ció Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, que transcrit al català textualment diu:

Em plau comunicar-vos que amb data 24 de març la Direcció General de Progra-mació i Inversions es indica que ha estat aprovat tècnicament el projecte d’unanova construcció d’un centre d’EGB de 24 unitats en aquesta localitat.

Un nou terratrèmol sacseja l’Ajuntament del Masnou. Primer era un centre de 8 uni-tats, després, per art de màgia, es transforma en 16 unitats i ara, nova sorpresa!, passa a24 unitats. La pregunta que em va venir al pensament en aquells moments va ser, hi hau-ria prou terreny per aquesta construcció?

Es va enviar un escrit per tal que es concretés el nombre d’unitats. Tot seguit es varebre un nou escrit lamentant l’error i concretant que, efectivament, era la construcciód’un centre d’EGB de 16 unitats. Altra vegada va quedar tal com estava.

Un escrit de la Junta de Construccions, Instal·lacions i Equipament Escolar del Minis-teri d’Educació i Ciència, de data 19 d’abril de 1977, dirigit a l’alcalde del Masnou, faavinent que d’acord amb l’obertura dels plecs presentats en el concurs-subhasta de lesobres de construcció d’un centre d’educació general bàsica en el Masnou, celebrat el dia19 d’abril de 1977, s’han adjudicat provisionalment les obres a l’empresa Edificios iObras, SA per la quantitat de 29.285.000 pessetes, per ser aquesta oferta la més avantat-josa de les presentades.

D’aquesta notificació es va donar compte a la Comissió Municipal Permanent de l’A-juntament del Masnou en data 5 de maig de 1977.

En data 17 d’octubre de 1977, es rep un escrit de la Delegació Provincial demanantel nom que es vol donar a aquest centre educatiu, amb la finalitat de procedir a la crea-ció oficial del mateix. La Comissió Municipal Permanent, en sessió celebrada el dia 20


d’octubre següent, va prendre el següent acord, que transcrit al català textualment diu:

Es dóna compte d’una comunicació rebuda de la Delegació Provincial del Minis-teri d’Educació i Ciència, sol·licitant el nom que es vol donar a aquest centre, perla creació oficial del nou col·legi situat a la urbanització Bell Resguard; els senyorsassistents acorden correspondre al que es sol·licita, per la qual cosa la nominaciód’aquest centre sigui Lluís Millet, fill del Masnou i cofundador de l’Orfeó Cata-là. Ordenant-se que així es comuniqui a la referida Delegació Provincial.

En el Butlletí Oficial de l’Estat, número 61, de data 13 de març de 1978, surt publi-cat el Real Decret 413/1978, de 27 de gener, pel qual es creen 19 col·legis nacionalsd’EGB (14 a Barcelona, 3 a Santa Cruz de Tenerife, 1 a Santander i 1 a Sevilla). En vuitèlloc surt el del Masnou que transcrit al català textualment diu:

Municipi: el Masnou.Localitat: el Masnou.Col·legi Nacional Lluís Millet, domiciliat a la urbanització Bell Resguard, per asis-cents quaranta llocs escolars d’Educació General Bàsica.

MODIFICACIÓ DEL TERRENY

En data 28 de març de 1978 es firmen uns pactes entre l’alcalde del Masnou, senyorMiquel Humet Argemí, i el senyor Pere Casas Casas com a propietari de la finca deno-minada Can Bernadas, on està situat actualment el càmping Masnou, per poder desai-guar les aigües pluvials i residuals del col·legi Lluís Millet, ja que únicament podien pas-sar per la finca del senyor Casas. Per tant, en aquests pactes, el senyor Casas autoritzaaquesta connexió, però en el ben entès que no permet la connexió d’altres col·lectors pro-cedents de tercers, sense autorització prèvia. L’Ajuntament s’haurà de fer càrrec de lesobres de condicionament necessàries pel bon ús i funcionament d’aquesta claveguera aixícom del seu manteniment posterior. També queda escrit que aquests pactes hauran de serratificats per la Corporació Municipal en sessió plenària.

Així va ser, en el Ple de l’Ajuntament en sessió plenària celebrada el dia 30 de març de1978, es van aprovar per unanimitat els pactes firmats pel senyors Humet i Casas. De fetera necessària aquesta connexió d’aigües pluvials i residuals, ja que, com he dit abans, eral’única finca per on podia passar la canalització d’aquestes aigües.

Posteriorment, i en concret en el ple extraordinari celebrat el dia 13 de juliol de 1978,la Corporació Municipal de l’Ajuntament del Masnou, va adoptar el següent acord, ambreferència a la petició feta pel senyor Casas, que transcrit al català i en la seva part mésimportant diu:

[...] el senyor Miguel Humet Argemí, alcalde-president de l’Ajuntament del Mas-nou [...], el senyor Pere Casas Casas [...], i el senyor Joan Entrecanales d’Azcàra-te [...], en representació d’Ineuropa, SA [...],

Exposen: 1r. que Ineuropa, SA és propietària en el Masnou de dues finques on està situa-


da la urbanització Bell Resguard, en la qual s’ha executat el Pla Parcial denominatextensió de la finca del marquès del Masnou, aprovat per la Comissió Provinciald’Urbanisme el dia 13 d’octubre de 1969, i el Pla Parcial Els Horts aprovat per lareferida Comissió el 30 de juny de 1976.

2n. L’Ajuntament del Masnou és propietària d’un terreny que llinda pel nordamb Els Horts, on està construït un col·legi d’ensenyança general bàsica.

3r. El senyor Pere Casas Casas és propietari d’una finca situada al sud delterreny de l’Ajuntament.

4t. Que durant la tramitació del Pla Parcial Els Horts, el senyor Pere Casasreclamava el dret de pas per un camí obert en el llindar est de la finca Els Horts[...], l’Ajuntament en la seva aprovació provisional va imposar com a condició ques’havia de deixar accés a la finca del senyor Casas, aspecte que les parts conside-ren de plena vigència, en no haver manifestat res en contra la Comissió provin-cial d’urbanisme [...].

Pactes: [...].Segon. Amb la finalitat de donar compliment respecte a l’accés que s’ha de

donar a la finca propietat del senyor Pere Casas, les tres parts han arribat a l’acordque l’accés es farà a través del vial que es grafia en vermell en el plànol adjunt [...].L’amplada d’aquest carrer serà de 8 metres [...].

Tercer. Que els terrenys del referit vial estan a la finca de propietat municipalon està situat el col·legi d’ensenyança general bàsica, i amb l’objecte de no perju-dicar a la propietat municipal, el senyor Casas cedeix gratuïtament a l’Ajuntamentdel Masnou una superfície de terreny de 193,44 m2 situada al costat del col·legi[...], sense perjudici de lliurar la corresponent escriptura pública, en el momentque l’Ajuntament li requereixi, l’Ajuntament té des d’aquests moments la propie-tat i la possessió d’aquests, podent-los ocupar de forma immediata.

Quart. Ineuropa, SA es compromet a realitzar al seu càrrec les obres d’obertu-ra del vial [...] i l’explanació del terreny fins a la finca del senyor Casas i dotar aaquest vial d’una capa asfàltica des de l’inici del carrer fins a l’entrada del col·legi.S’obliga també a traslladar la porta d’accés al col·legi i les tanques existents a lesposicions que queden dibuixades en el plànol adjunt.

El carrer que va obrir l’empresa Ineuropa acabava a la porta d’entrada del col·legiLluís Millet, per tant no podia tenir continuïtat, la qual cosa podia afectar en elmoment que el senyor Casas volgués urbanitzar la seva finca, és per això que va pre-ferir donar una petita part del seu terreny, els 193,44 m2, però que el carrer poguésenllaçar amb la seva finca i així tenir una entrada per la part de dalt per al dia quevolgués urbanitzar.

SERVEIS DEL COL·LEGI

Bé, el col·legi ja estava construït i els seus accessos també, ara faltaven dos serveis com-plementaris, però també bàsics per al seu funcionament. Hem de pensar que per la sevaubicació, tan allunyada del centre de la població, era del tot necessari que aquest col·legitingués dos serveis importants:


- Servei de transport- Servei de menjador

Pel que fa al servei de transport, l’alcalde de l’Ajuntament del Masnou, senyor MiquelHumet, va escriure una carta en data 11 de maig de 1978 al Negociat de Transport Esco-lar de la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona, que transcrita al cata-là textualment diu:

D’acord amb la nostra conversa telefònica relacionada amb el transport escolar aimplantar en el nou col·legi nacional Lluís Millet, construït en el pla denominatFuensalida d’aquesta localitat, i que es posarà en funcionament el proper curs, decmanifestar-vos que per fer tot el recorregut previst dins de la població, aquest seràsuperior als 4 quilòmetres. El nombre d’escolars que sol·liciten aquest servei ésaproximadament de 280 amb un pressupost mensual presentat per Línies Font,SA entre 250.000 a 300.000 pessetes.

El que us comunico per al vostre coneixement i efectes oportuns.

Còpia d’aquest escrit es va enviar a la senyora Montserrat Mora, inspectora de la zona delMinisteri d’Educació i Ciència, per tal que tingués la deguda constància del que es dema-nava.

Haig de dir que vam tenir molta sort amb aquesta inspectora, n’he conegut bastantsd’inspectors d’Ensenyament en tots els anys que vaig estar a l’Ajuntament, i de la senyo-ra Montserrat Mora haig de dir, doncs això, que va ser una gran senyora de l’ensenya-ment, una gran professional, intel·ligent, d’un tracta molt afable i eficaç en tots els sen-tits.

Encara me’n recordo que una de les vegades que va venir a l’Ajuntament, volia veurel’edifici del col·legi. Nosaltres teníem les claus d’entrada perquè constantment anavenarribant camions de diferents punts de Catalunya i Espanya que venien a descarregarmobiliari de tot tipus que es va col·locar en diferents classes, sense un ordre concret, i l’es-pai de l’entrada estava tot ple, amb dificultats per poder passar. Doncs bé, la vaig acom-panyar, tot disculpant-me, no se ben bé perquè, de com estava posat el mobiliari, totdient-li que el mes de setembre ja enviaríem la brigada de l’Ajuntament per posar-ho enel seu lloc. Sincerament, no en va fer cas dient-me que tenia cinc col·legis que estaven enla mateixa situació que el nostre i que era normal el desordre que en aquells moments hihavia.

També li vaig comentar, tot il·lusionat per ser el primer col·legi públic del Masnouconstruït per l’Estat amb l’ajuda de l’Ajuntament, amb una línia constructiva moder-na i molt adequada a les necessitats d’aquell moment, que de ben segur que aquestcol·legi funcionaria molt bé i que la meva dona i jo havíem decidit matricular la nos-tra filla gran. La contesta va ser molt concreta, em va dir que ella mai portaria un fillseu a un col·legi que començava de nou, almenys el primer any. Després de rumiar elque m’havia dit, vaig dir-me a mi mateix que estava equivocada o almenys que no n’hihavia per tant. Vam matriculà la nostra filla gran i més endavant vaig entendre que elque estava equivocat era jo. El primer any va ser molt dolent pel que fa a l’ensenya-ment, i s’entén perfectament, el primer any tots els mestre que es nomenen són decaràcter provisional, no són definitius. L’any següent, en el concurset de trasllats, els


que tenen més punts per anys treballats poden demanar una de les disset places que esposen a la seva disposició.

Doncs bé, amb la senyora Montserrat Mora vam acordar que la primera preinscrip-ció d’aquest col·legi la faríem nosaltres ja que encara no hi havia cap mestre nomenat.Aquesta primera preinscripció es va fer des del Despatx Central, i encara que la senyoraMora em va portar els impresos corresponents, d’acord amb l’alcalde es van afegir duespreguntes: si estaven interessats en el servei de transport i si estaven interessats en el ser-vei de menjador. Del resultat obtingut l’alcalde va poder escriure l’anterior carta que fareferència al transport públic del col·legi Lluís Millet.

En data 27 de maig de 1978, la Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i Cièn-cia envia una carta a l’alcalde del Masnou, amb referència al transport escolar d’aquestcol·legi per al proper curs 1978-79, que transcrit al català i en la seva part més importantdiu:

En base a la documentació rebuda, i d’una forma condicional, s’ha avaluat la ini-cial dotació per a possibles efectes econòmics [...], s’ha traslladat aquesta peticióals serveis pertinents de la inspecció tècnica d’EGB pel seu coneixement i pelsefectes que s’estimin oportuns.

Haig de fer-li avinent, per evitar possibles malentesos o insuficiències econò-miques, que aquesta tramitació té caràcter previ a una posterior resolució per partd’aquesta Delegació Provincial, i per tant no prejutja ni condiciona possiblesactuacions administratives sobre aquesta matèria específica del transport escolar[...].

Es va informar d’aquest escrit a la Comissió Municipal Permanent, en sessió celebrada eldia 1 de juny de 1978, i es va quedar a l’espera de noves notícies per part de la Delega-ció Provincial. El servei es va donar des del primer dia que va començar el curs escolar, jaque de paraula sí que teníem el consentiment de la referida delegació.

Com que la comunicació definitiva no arribava, l’alcalde, senyor Miquel Humet, eldia 17 d’octubre de 1978, envia una nova carta a la delegació provincial, que transcritaal català textualment diu:

Amb referència a l’escrit presentat davant aquesta Delegació, relacionat amb lasubvenció del transport escolar a implantar en el col·legi nacional de nova cons-trucció Lluís Millet, ubicat en el pla Fuensalida d’aquesta localitat, us agrairia esconsiderés aquest servei de primera prioritat, per ser del tot indispensable per talque el referit col·legi pugui funcionar amb normalitat, donat que està molt apar-tat del centre de la població.

Casualitat, ambdues parts devien pensar el mateix i els escrits es van creuar, ja que el diasegüent d’enviar l’anterior escrit, es va rebre a l’Ajuntament un escrit de l’Inspecció d’En-senyança Primària que transcrit al català textualment diu:

Tinc l’honor de comunicar-vos que el Consell d’Inspecció del dia 9 d’octubreaprovà el transport escolar del Masnou al col·legi nacional Lluís Millet, situat a laurbanització Bell Resguard.


És per això que s’hauria de posar en contacte amb els serveis de transport escolard’aquesta Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència per ultimar el contracte id’altres detalls (Plaça d’Espanya, 6).

Me’n recordo perfectament que vaig anar a la plaça d’Espanya, núm. 6, on hi havia unesplantes destinades a la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència. Des de l’any 1992i amb motiu de les Olimpíades es va transformar en un hotel. A les oficines del transportescolar em van rebre molt bé i en van donar tots els impresos necessaris per la contracta-ció del servei, que havia de ser a càrrec de l’Associació de Pares d’Alumnes del col·legi,així com els impresos per presentar la facturació mensual del servei.

Aquest imprès també l’havia de tramitar la mateixa Associació, on figurava el nom deltitular, que era l’Associació de Pares, el seu compte corrent, on la delegació ingressava lasubvenció mensual que ells havien de pagar al transportista. El primer imprès que es vatramitar el firmaven el transportista, en aquest cas el senyor Salvador Font Clausell deLínies Font; l’alcalde del Masnou, el senyor Miquel Humet Argemi; el director del cen-tre, senyor Josep Antoni Fente, i el president de l’Associació de Pares, el senyor MiquelOliveras Rico.

El contracte anual va ser de 750.000 pessetes i mensualment es va facturar 75.000 pes-setes. Si no recordo malament, aquest era el cost de dos autocars. Va costar la implanta-ció correcta d’aquest servei, es van concretar parades perquè els pares sabessin quina erala parada que tenien més a prop per deixar i recollir els seus. Però, com en totes les coses,sempre hi havia persones descontentes que volien tenir més drets que els altres. Va ser totun problema, tota una batalla, però a vegades les coses s’han de desbaratar del tot perposar ordre i amb el temps, i una vegada es van crear nous col·legis públics, es va marcar,perquè així la inspecció ho va creure oportú, que la primera i última parada de l’autobúsper recollir alumnes havia de tenir una distància mínima d’un quilòmetre del col·legi.Això va frenar l’ús del bus escolar i solament l’agafaven els que realment el necessitavenper la distància.

Quant al servei de menjador, el seu funcionament i organització anava a càrrec,també, de l’Associació de Pares d’Alumnes (APA), tant pel que fa a l’aspecte administra-tiu, com el de contractar els serveis industrials que s’encarregaven de confeccionar elmenú setmanal i la realització de les compres. El professorat s’encarregava de mantenirl’ordre del servei durant els àpats i posteriorment vigilar els alumnes al pati. La revisió dela qualitat del menjar anava a càrrec de l’APA i del professorat. Com és comprensible,amb el temps això va canviar, el professorat no tenia perquè fer-se càrrec de l’ordre almenjador, ni tampoc tenir cura dels alumnes al pati.

Durant el curs escolar de 1979-80, el nombre de d’alumnes que usaven aquest serveiera d’una mitjana de 130 diaris, i el cost del menú era de 165 pessetes.

Els pares encarregats de portar aquest servei se les van veure i desitjar; van treballar molt,i van dedicar moltes hores; van tenir diverses crítiques per part de les mares, principalmentpel tipus i quantitat del menjar i també de la seva elaboració, però se’n van sortir, van feruna feina ben feta. També van tenir els seus problemes amb els industrials que portaven lacuina, o sigui que els plovien els problemes per totes bandes, però de ben segur que ara, sillegeixen aquest apartat que he fet del menjador escolar, somriurien tot pensant que vanaprendre molt d’aquest tema, que van gaudir molt fent aquesta feina, i se’n sentirien orgu-llosos perquè se’n van sortir mol bé. I tindrien tota la raó ja que no era fàcil. Felicitats.


També hem de tenir en compte que estic parlant de 30 anys enrere, que el col·legi LluísMillet va ser el primer col·legi públic al Masnou en tenir aquests dos serveis, i potsertambé el primer d’alguns col·legis particulars.

S’INICIA EL PRIMER CURS ESCOLAR DEL COL·LEGI LLUÍS MILLET 1978-79

En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 9 d’agost de 1978, es va publicar una Ordre delServei de Centres d’Educació Preescolar i General Bàsica, la qual autoritzava el funciona-ment dels col·legis nacionals d’EGB que es relacionen i que queden amb la composicióque en cada cas es manifesta. Traduït al català textualment diu:

Municipi: el Masnou.Localitat: el Masnou.Col·legi nacional: Lluís Millet, domiciliat a la urbanització Bellresguard, per a

640 llocs escolars d’educació general bàsica, creat per Real Decret 413/78 de 27de gener (BOE del 13 de març).

Es constitueix inicialment aquest centre que funcionarà en un edifici de novaconstrucció (Pla Fuensalida) amb setze unitats escolars mixtes d’EGB i direccióamb funció docent. Amb aquesta Ordre es crea en aquest mateix acte.

En escrit rebut per l’Ajuntament del Masnou el dia 30 de setembre de 1978, pel cap depersonal de la delegació provincial, es comunica la primera composició de mestres per alprimer curs que s’impartirà en el col·legi Lluís Millet, i que va ser la següent:

José Antonio Fente MéndezMa Pilar Mesanza EstradaAngelino Pérez PérezJesús Abril EscusaVicente Benito GarridoMa Carmen Dopazo CaminoMa Amélia López PérezJulio Molero PisabanoAraceli Comelles SansJulio Lapena LabaraFélix Pelaez BarberoMáximo Tejeda GarciaJesús Ma López GuillormeLuís Calzón BailezMaria Pérez RuízJusta Ros ValeroElisa Paricio Sebastian

Una vegada es van escripturar els quasi 200 m2 de terreny que havia cedit el senyorCasas, l’alcalde del Masnou, senyor Humet, en una de les seves últimes actuacions ambaquest càrrec, concretament el dia 9 d’abril de 1979, va enviar un escrit a la delegacióprovincial del Ministeri d’Educació i Ciència, que transcrit al català textualment diu:


Amb motiu d’haver-se ampliat posteriorment la superfície del pati del col·leginacional Lluís Millet i tenint en compte la necessitat que existeix en aquesta zonad’ubicar un parvulari, seria molt convenient que per part d’aquesta delegació s’au-toritzés la construcció de 4 aules de preescolar destinades al referit col·legi.

Al mateix temps i atès el desnivell d’aquest pati, es podria realitzar un soterra-ni per a usos múltiples, ja que no n’hi ha cap en aquest centre i es considera neces-sari pel volum de alumnes matriculats.

Cap contesta. Les primeres eleccions democràtiques municipals estaven a la cantonada.Va cada tot parat. No es movia res. Després vindrien les autonòmiques. El que no s’ha-via fet fins ara, caldria intentar sol·licitar-ho més endavant a diferents estaments i dife-rents càrrecs. En aquest cas les obres per a la construcció d’aules de preescolar es torna-rien a demanar a finals de l’any 1983.

Torno a la construcció principal del col·legi Lluís Millet. En data 24 d’octubre de1979 el cap de la Unitat Tècnica de Construccions de la Delegació Provincial, comuni-ca a l’alcalde de l’Ajuntament del Masnou que es farà la recepció definitiva de la cons-trucció del col·legi i que, per tant, el proper dia 13 de novembre de 1979 a les 13 horeshaurà d’estar al referit edifici per poder examinar les obres del centre de 16 unitats i recep-cionar definitivament la construcció. Així es va fer, es va aixecar l’acta de recepció defini-tiva, amb la presència de l’alcalde acompanyat dels tècnics municipals i els tècnics de lamateixa delegació provincial.

En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 19 de novembre de 1979, es va publicar laResolució de la vicesecretaria per la qual cosa es feia pública la relació d’altes i baixes enel registre especial de centres docents estatals i no estatals durant l’any 1978 i primersemestre de 1979 i entre ells hi figura el col·legi Lluís Millet, situat a la urbanització BellResguard del Masnou.

El segon any de vigència del col·legi Lluís Millet comença amb un canvi quasi totaldel professorat, s’ha fet el concurs de trasllats i per al curs 1979-80 el quadre de profes-sors és el següent:

Alfonso Càrpio Abad Propietari definitiuJoan B. Martí Feliu Propietari definitiuMa Carme Gràcia Gràcia Propietari definitiuArtemia Durán Puig Propietària definitivaCarmen Garcia Villar Propietària definitiva Sara Àrias Pérez Propietària definitivaAquilino Gonzalo Lorenzo Propietari definitiu Alfonsa Herrera Soto Propietària definitiva Emeterio Donoso Bueno Propietari Definitiu Palmira Pérez Marcos Propietària definitiva Anna Ma Olives Dolcet Propietària definitiva Delfina Arancón López Propietària definitiva Javier Serrano Valverde Propietari definitiu Jesús Abril Escusa Propietari provisional Jesús Ma López Guillorme Propietari provisionalVicente Benito Garrido Propietari provisional José Naharro Castaño Interí


APUNT DE LES DESPESES D’UN COL·LEGI PÚBLIC

Mirant a l’arxiu municipal la documentació que tenen del col·legi Lluís Millet, he trobatun full on queda reflectit part del cost que l’Ajuntament va aportar als col·legis públics.A vegades podem dir que l’Ajuntament no fa res o molt poca cosa per l’ensenyament,però l’ensenyament no solament està en els mestres i els alumnes, hi ha tot un seguit dedespeses per al manteniment i també per al funcionament dels serveis propis d’un edifi-ci com és un col·legi, o sinó veieu aquestes despeses:

Col·legi Lluís Millet:

Despeses fixes curs 1979-80Sou conserge mensual 27.625 ptes Anual 386.750 ptesQuota telèfon bimensual 15.000 ptes Anual 90.000 ptesPersonal neteja mensual 27.625 ptes Anual 386.750 ptesMaterial neteja mensual 5.000 ptes Anual 60.000 ptes

Anual 923.500 ptes

Despeses variables:1. Despesa llum: del 23-8-79 al 21-2-80 130.525 ptes2. Despesa aigua: no queda reflectit3. Despesa gas: del 24-11-79 al 30-3-80 613.310 ptes

Tenint en compte que estic parlant de valors econòmics de fa 30 anys, que la despesa del’aigua, no sé perquè, no queda reflectida i que la despesa de la llum i el gas podríem dirque és de sis mesos, la despesa total és força elevada. Solament es va comptar una perso-na de neteja, però l’any següent ja n’hi havia dues per la grandària del col·legi. Si a aixòs’hi afegeix el manteniment de jardineria i el manteniment general de lampisteria i obrespetites, els cost anual per al manteniment i funcionament general d’un col·legi es pot dis-parar a valors que, si bé són necessaris, són també elevats per a l’Ajuntament, per al sos-teniment de cada un dels edificis relacionats amb l’ensenyament.

RELACIÓ DE PROFESSORAT

A l’arxiu municipal, hi figura una relació del professorat que tenia el Col·legi Lluís Milletel curs escolar 1981-82. Copiada la relació dels noms tal com hi figura, és la següent:

1r A. Carme Alsina1r B. Anna Abelló2n A. Anna Ma Garcia2n B. Sílvia Garcia3r A. Ma Dolors Jorge3r B. Artemia Durán


4t A. Carme Garcia4t B. Sara Àrias5è A. Palmira Pérez5è B. Emeterio Donoso6è A. Anna Ma Olibes6è B. Carme Gràcia7è A. Alfons Carpio7è B. Alfonsa Herrera8è A. Clementina Vaquero8è B. Dolors CarandellDirector: Jesús AbrilCatalà: Ma Dolors Alibés

PATI DEL COL·LEGI

Els que hem conegut com estava el pati del col·legi des dels seus inicis vam entendre quel’APA es plantegés fer front al problema greu que hi havia en un talús molt alt comple-tament desemparat, davant mateix de la pista esportiva. Hem de pensar que en aquellsmoments al col·legi hi havia matriculats uns 600 alumnes. Molts érem els pares que patí-em quan veiem que hi havia nens que s’enfilaven per aquest talús, relliscaven, queien imoltes vegades es feien mal, igual que altres persones que contemplaven aquest fets i,d’alguna manera, tots ens fèiem còmplices d’algun possible accident que pogués passar.

S’havien de buscar solucions i el més aviat possible, no es podia seguir amb aquell risctan perillós. El dia 10 de juliol de 1982 es firma un conveni entre l’alcalde, senyor JosepAzuara, i el president de l’APA, senyor Silví Belenguer, que textualment diu:

Exposen:Que s’han tingut converses per a l’arranjament del pati del col·legi Lluís

Millet, per adequar-lo a les finalitats de l’ensenyament físic i d’esplai, amb lacol·laboració de l’Ajuntament i de l’Associació de Pares.

Aquestes converses han donat com a resultat el conveni d’acord amb lessegüents clàusules:

1a. Les obres que s’acorden realitzar són les següents:a) Rebaix de terres.b) Reparació del servei de mina.c) Mur de contenció. S’acompanya croquis i pressupost de les obres a realitzar.2a. El finançament de les obres descrites anteriorment, que pugen aproxima-

dament 3.600.000 pessetes, serà compartit entre l’Ajuntament i l’Associació dePares de la següent manera:

L’Ajuntament es compromet a aportar un milió de pessetes del pressupostd’inversions de l’any actual.

L’Ajuntament es compromet a consignar en el pressupost d’inversions de l’any1983 un milió de pessetes per a la mateixa finalitat.

L’Associació de Pares es compromet a aportar un milió de pessetes, de les quals


500.000 seran ingressades dintre del present mes de juliol, i les altres 500.000abans del 31 de desembre, sempre i quan les obres estiguin començades.

La resta del finançament la consignarà l’Ajuntament al pressupost de l’any1983.

3a. L’Associació de Pares es compromet a no demanar cap altra millora aaquest Ajuntament per l’obra en qüestió.

4t. L’Associació fa constar que la pista actual està en perfecte estat de conser-vació, i per tant s’ha d’obligar al constructor adjudicatari de les obres que es com-prometi a preservar-la i conservar-la.

5a. L’associació fa constar que no pot aportar cap més quantitat que la consig-nada; en cas que el cost de l’obra sobrepassés el pressupost estipulat, serà l’Ajun-tament el que hauria de finançar el que faltés.

Si el pressupost total de les obres en qüestió resultés inferior a l’estipulat, elsobrant s’aplicarà a qualsevol altra obra convenient per a la millora del patí.

6a. L’Ajuntament realitzarà les gestions davant dels organismes pertinents, pertal d’aconseguir la màxima aportació al cost de l’obra. En aquest cas, seran rein-tegrades a l’Associació de Pares les quantitats aportades proporcionalment a laseva aportació.

7a. L’Ajuntament demanarà pressupost de l’obra a diferents empreses perintentar millorar el pressupost dels serveis tècnics municipals i adjudicar l’obratan aviat com sigui possible.

8a. El present conveni queda supeditat a la seva ratificació per l’Ajuntament ple.

Aquest conveni va ser més aviat un primer plantejament, un primer pas per resoldre unproblema en el qual tothom estava involucrat, tothom tenia la seva responsabilitat en casd’un accident. El que sí va quedar molt clar era l’interès, la bona voluntat i la predispo-sició de l’Associació de Pares per tirar endavant les obres proposades.

És de suposar que l’Ajuntament va entendre clarament aquesta predisposició i d’acordamb el pressupost municipal va projectar una primera fase. En sessió celebrada per laComissió Municipal Permanent de data 17 de setembre de 1982, es va prendre el següentacord, que traduït al català textualment i en la seva part dispositiva diu:

Adjudicar per contractació directa l’obra per rebaixar les terres del pati del col·legiLluís Millet a l’empresa Obres i Construccions Joan Puig, pel preu de 230 pesse-tes m3, i amb un pressupost estimatiu de 1.242.000 pessetes [...]. Facultar al se-nyor alcalde per a la firma de l’oportú contracte administratiu.

En data 13 d’abril de 1983 es va redactar un nou conveni amb l’APA del col·legi LluísMillet que es va aprovar en el ple de l’Ajuntament del dia 25 de març de 1983 i que tra-duït al català textualment diu:

Aprovar la proposta de conveni entre aquest Ajuntament i l’Associació dePares del col·legi Lluís Millet, per a la realització de les obres de remodelaciódel pati del referit col·legi en les quals l’esmentada associació contribueix ambla quantitat de 800.000 pessetes i l’Ajuntament finançarà la diferència delcost.


El nou conveni està firmat per l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, i la presiden-ta de l’APA del col·legi Lluís Millet, senyora Marta Esteve. Aquest nou conveni textual-ment diu:

Exposen que per conveni de data 10 de juliol de 1982 es va fer el compromís quel’Ajuntament realitzaria les següents obres:

a) Rebaix de terres.b) Reparació del servei de mina.c) Mur de contenció.L’Associació de Pares es va comprometre a aportar un milió de pessetes per a

finançar les referides obres, i en la seva condició sisena de l’esmentat protocol diuel següent:

«L’ajuntament realitzarà les gestions davant dels organismes pertinents per tald’aconseguir la màxima aportació al cost de l’obra. En aquest cas, seran reintegra-des a l’Associació de Pares les quantitats aportades proporcionalment a la sevaaportació.»

L’Ajuntament ha aconseguit de forma indirecta ajuda per al pagament total deles obres, per la qual cosa cessa l’obligació de l’Associació de Pares de col·laboraren el finançament de les obres anteriors.

Les obres esmentades han estat realitzades per l’Ajuntament, a càrrec seu, perun pressupost total de 5.077.237 pessetes, a satisfacció de l’Associació de Pares,pel que es considera que s’ha complert el conveni de data 10 de juliol de 1982.

Com que existeix un projecte de remodelació del pati comprès entre la pistaactual i el mur construït que ascendeix a la quantitat de 1.280.699 pessetes, s’es-tableix el següent conveni:

1r. L’Ajuntament del Masnou, es compromet a realitzar l’obra de remodelaciódel pati del col·legi Lluís Millet, assenyalada anteriorment, d’acord amb el plànolque s’adjunta.

2n. L’Associació de Pares del col·legi Lluís Millet ofereix per a finançar l’obraanterior les 500.000 pessetes que ja estan dipositades en aquest Ajuntament. I escompromet a aportar 300.000 pessetes més, dintre del termini de 15 dies a par-tir de l’aprovació d’aquest conveni per l’Ajuntament en ple.

3r. L’Ajuntament del Masnou, finançarà la resta de l’obra amb càrrec al seupressupost.

Com tot projecte d’obres, el pressupost és una cosa que fa un tècnic com a resultat delque li diuen que s’ha de fer, encara que a vegades no està del tot convençut del que s’hade fer, com s’ha de fer i per què s’ha de fer d’aquella manera que volen que es faci, quana vegades fet d’una altra manera potser seria millor, però també es pot trobar que el queencarrega el projecte no vol sentir-ne a parlar... Veritat que és un embolic? Doncs això éspossiblement el que va passar.

Sobre el paper hi havia un tipus de previsió, però quan el projecte es posa en marxa,quan es començar a tocar el talús i la possibilitat d’ampliar el pati que té una superfíciepròpia d’un col·legi de 8 aules i no de 16 com és aquest cas, les coses es compliquen.

Podria ser que l’Ajuntament no aprofundís prou en el tema o no s’ho va prendre ambl’interès desitjat, el cas és que d’un pressupost de 3.600.000 pessetes es va passar a


5.077.237, i encara en faltaven 1.280.699 pessetes que van servir per remodelar un tramde pati entre la pista i el nou mur. Total, més de sis milions de pessetes. No obstant això,l’Ajuntament va aconseguir una ajuda econòmica de la Conselleria d’Ensenyament de laGeneralitat que, juntament amb l’aportació de 800.000 pessetes per part de l’Associacióde Pares i el que va aportar el mateix ajuntament, va fer possible la construcció d’un muri una ampliació del pati necessari per a un col·legi de 16 aules.

AULES DE PREESCOLAR

El curs 1983-84 van començar a funcionar dues aules de preescolar al col·legi LluísMillet. Després de molt demanar aquesta possibilitat al Departament d’Ensenyament dela Generalitat, finalment van ser concedides dues aules prefabricades, anomenades cara-coles. Com que no hi havia més espai en el pati, els serveis tècnics de l’Ajuntament vanestudiar les possibilitats d’ubicació i van considerar que el lloc més adequat era a la partesquerra de l’entrada del recinte escolar, d’aquesta manera es podria fer un tancat de 130m2 per ús exclusiu del parvulari.

L’expedient es va tramitar amb caràcter d’urgència, ja que primer s’havia de realit-zar les obres i serveis per l’assentament de les dues aules prefabricades. En data 2 desetembre de 1983, la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, vaaprovar l’expedient tramitat per a la construcció del clavegueram i la formació decimentació per a l’assentament de les referides aules, les quals serien instal·lades defi-nitivament pels serveis corresponents de la Generalitat de Catalunya. Aquestes obres esvan fer per Administració, o sigui adjudicades directament, donada la urgència de laseva instal·lació.

El cost d’aquestes obres va ser de 566.165 pessetes i el constructor a qui es van adju-dicar era Camilo Fernández. En data 26 d’octubre de 1983, l’empresa Dragados y Cons-trucciones encarregada del muntatge de les dues aules va firmar, conjuntament amb eltinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Marià Aran, i l’arquitecte municipal, senyorJosep Ma Gutiérrez, l’acta de formalització del lliurament de les claus de les dues aules,després d’haver efectuat la corresponent inspecció i haver-la trobat conforme.

L’alcalde del Masnou, en data de 13 de desembre de 1983, va enviar una carta al direc-tor general de Programació i Serveis Generals d’Ensenyament de la Generalitat, que tex-tualment diu:

Com molt bé ja saps, el col·legi Lluís Millet d’aquesta vila no disposa de la cons-trucció d’unes aules dedicades al preescolar, ja que aquest any, de forma provisio-nal, s’han habilitat unes aules prefabricades, que estan situades a l’entrada de l’es-mentat col·legi, agafant una part del pati.

En poder comptar en aquests moments amb més terreny al costat mateix del’edifici, crec que s’ha trobat la solució a aquest problema, atès que amb la cons-trucció d’aquests aules de preescolar quedarien eliminades les provisionals, almateix temps que quedaria més pati per l’esbarjo normal del col·legi.

És per això que molt t’agrairia que, previs els tràmits oportuns i les consultesque creguis necessàries, es pogués construir per al proper any 1984 aquestes aulesde preescolar per al col·legi de Lluís Millet.


Aquest terreny era el que havia donat el senyor Casas per compensar el terreny que l’A-juntament va cedir pel carrer que donava a la seva finca. El projecte es va fer, jo el vaigveure i, efectivament, estava previst que el soterrani fos un gimnàs o sala polivalent, i a laplanta baixa i al primer pis hi havia quatre aules en total destinades a preescolar. Jo haviaacompanyat el tècnic designat per la Generalitat al col·legi Lluís Millet perquè prenguésles mesures, es va dibuixar i es va fer un pressupost total, i quan tot semblava que es podiarealitzar a través d’unes ajudes econòmiques, que cada any destinava la Conselleria d’En-senyament de la Generalitat de Catalunya, devien sortir altres construccions que devienconsiderar més urgents i es va quedar sense efecte.

ESTADÍSTICA


Preescolar A de 5 a 6 anys: 30Preescolar B de 5 a 6 anys: 30


Grup A 34 35 33 35 32 35 32 33 269Grup B 34 35 33 35 32 35 34 35 273

Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs,era la següent:


Carme Alsina Díez Tutora 1rMarisol Escuer Marco Tutora 1rAna Ma Garcia Cebral Tutora 2n - CoordinadoraSilvia Garcia Cebral Tutora 2Ma Carmen Gracia Gracia Tutora 3rAna Ma Olives Dolcet Tutora 3rDolores Jorge Esteve Tutora 4tCarmen Garcia Villar Tutora 4tArtemia Duran Puig Tutora 5è - CoordinadoraSara Arias Pérez Tutora 5èPalmira Pérez Marco Tutora 6èEmeterio Donoso Bueno Tutor 6èAlfonsa Herrero Soto Tutora 7èAlfonso Carpio Abad Tutor 7èJesús Abril Escusa Tutor 8è - SecretariClemen Vaquero Gejo Tutora 8èMa Berta Tejero Artieda Preescolar 5 anys


Carmen Hidalgo Urios Preescolar 5 anysDolors Alibés Riera Mestre de catalàMiguel A. Calle VicenteDelfina Arancon López Directora

En un annex del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de data 11 de juliol de1984, es publica una Ordre de 7 de juny de 1984, per la qual es modifica la composicióde diversos col·legis públics d’educació bàsica i centres de preescolar de Catalunya, entreels quals hi ha el col·legi públic Lluís Millet, amb 16 unitats mixtes d’EGB i 2 unitats depreescolar, i 1 director amb funció docent.

CONSELL ESCOLAR

Al començament del curs escolar 1986/87, i per disposició del Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat, s’havia d’elegir els representants del Consell Escolar de tots elscentres escolars. En el cas del Lluís Millet eren 4 els sectors a escollir:

Sector de professorsSector d’alumnesSector serveisSector pares d’alumnes

La mesa electoral del sector del professors estava formada per tots els mestres, que eren:Nieves Abril Burzaco, Delfina Arancon López, Sara Arias Pérez, Alfonso Carpio Abad,Ma Teresa Casamajor Mollo, Consolación Díez Ferrero, Emeterio Donoso Bueno,Artemia Duran Puig, Marisol Escuer Marco, Lourdes Figuerola Giralt, Carmen Gar-cia Villar, Marina González Sánchez, Jordi Grau Bueno, Ma Rosa Guillamet Bosch,Ma Dolores López Gutiérrez, Ana Ma Olives Dolcet, Palmira Pérez Marco, Ma Victo-ria Pérez Zafón, Miguel Ángel Salas Mateo, José Antonio Santos Mari i ClementinaVaquero Gejo.


Consolación Díez Ferrero 9 votsNeus Abril Burzaco 7 votsAlfonso Carpio Abad 6 votsJordi Grau Bueno 5 vots

La mesa electoral del sector dels alumnes estava formada per la professora Marisol EscuerMarco i les alumnes Alexandra Fàbregas Flo i Mònica Llena


Núria Garrote 68 votsJaume Oliveras 50 votsOriol Martínez 33 votsAndreu Mas 25 vots


Va ser proclamada l’alumna Núria Garrote Esteve.

En el sector serveis va ser més fàcil, solament hi havia un candidat, per tant va ser pro-clamada la persona que feia de porter del col·legi, el senyor José Hoces Alonso.

La mesa electoral del sector dels pares dels alumnes estava formada per la professoraMarisol Escuer Marco i les mares Teresa Torné i Concepció Pros.


Rosi Galardi 56 votsMaria Vives de la Cortada 55 votsWenceslao Mayo 49 votsAnna Quesada 45 votsLluís Masuet 41 votsAnna Fuster 29 votsMa Paloma Mena 28 votsIsabel Robaina 26 votsAgustin Fernández 18 votsVan ser proclamats: Rosi Galardi

Maria Vives de la CortadaWenceslao Mayo

EL CATALÀ AL COL·LEGI

Per al curs escolar 1991-92, el Consell de Direcció estava format per:Director Jordi Grau BuenoSecretari Alfonso Carpio AbadSecretaria Marisol Escuer Marco

Dintre el Pla de Centre que va ser confeccionat per la direcció del col·legi per aquestcurs escolar, vull destacar el tema de la normalització lingüística del català a les escoles.Les previsions per al curs 1991-92 al col·legi Lluís Millet eren les següents:

Primer curs Immersió en ambdues aulesSegon curs Immersió en ambdues aulesTercer curs Immersió en ambdues aulesQuart curs Immersió en ambdues aulesCinquè curs Immersió en ambdues aulesSisè curs 4 hores de llengua catalana. Socials i naturals en catalàSetè curs 3 hores de llengua catalana. Socials i naturals en catalàVuitè curs 3 hores de llengua catalana. Socials i naturals en català

De pàrvuls fins a cinquè, la llengua catalana era impartida pels mateixos professors. L’es-pecialista de català feia les classes de llengua catalana de 6è, 7è i 8è, i a més impartia dostallers de teatre en català.

També tenien assignada una professora de conversa (atorgada pel SEDEC) per


poder atendre la demanda de nens i nenes de famílies recent arribades a Catalunyaprocedents d’altres comunitats autònomes o d’altres nacionalitats europees i hispa-noamericanes.

Segons el Pla de Centre, tota la retolació interna i la documentació que s’editava desde la secretaria, era en català, d’acord amb la normativa vigent.

En aquest curs i pel que fa a tallers, en el cicle intermedi i el superior, els alumnes tri-mestralment havien de canviar de taller, en canvi el professor realitzaria sempre el mateixtaller. Els tallers programats van ser els següents:

Cicle intermedi. Dijous de 15 a 17 horesInformàtica Miguel SalasPapiroflèxia Sara AriasMacramé Viqui PérezDibuix Nieves AbrilMúsica Jordi Grau

Cicle Superior. Divendres de 15 a 17 horesInformàtica Alfonso CarpioTeatre Tina RodríguezMarqueteria Isabel MontesinosMúsica Jordi GrauDibuix artístic Delfina AranconDibuix lineal Clementina Vaquero.

Per part de l’APA del col·legi Lluís Millet, les activitats extra escolars per a aquest curs1991-92 van ser les següents:

Anglès. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats 2.200 pessetes. Noassociats 2.600 pessetes.

Informàtica. Material i inscripció: 1.000 pessetes. Mensualitat: associats 2.900 pesse-tes. No associats 3.300 pessetes.

Dibuix. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats 1.200 pessetes. Noassociats 1.500 pessetes.

Música per alumnes iniciats. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats3.000 pessetes. No associats 3.600 pessetes.

Música per alumnes no iniciats. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: asso-ciats 1.500 pessetes. No associats 1.800 pessetes

Futbol. Quota anual de 15.000 pessetesVoleibol. Quota anual de 13.000 pessetesBàsquet. Quota anual de 13.000 pessetes.Escacs. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats 1.000 pessetes. No

associats 1.200 pessetesPiscina. Inscripció: 5.300 pessetes.

Dintre d’aquest llistat d’activitats l’Associació també fa saber que els tiquets del menja-dor per a aquest curs tindran el preu de 450 pessetes.

Una vegada acabat aquest curs tindrien lloc les olimpíades de Barcelona.


REFORMA I AMPLIACIÓ

En data 15 de juliol de 2002, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit de la delegada terri-torial de Barcelona-II (Comarques), senyora M. Aurora Danès, que textualment diu:

Em plau poder-vos informar que el Departament d’Ensenyament, a través de l’em-presa pública GISA, ha adjudicat a Xavier Bonet la redacció del següent estudi:

Redacció de l’estudi de viabilitat per a les obres d’ampliació del CEIP LluísMillet del Masnou (el Maresme).

No dubto que compartireu la nostra satisfacció per aquesta notícia. Estem a lavostra disposició per qualsevol consulta o aclariment, per la qual cosa us podeuadreçar a la Secció d’Obres i Manteniment d’aquesta delegació territorial.

En data 15 de gener de 2004, l’Ajuntament del Masnou atorga una llicència d’obresmajors al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb elprojecte presentat. A la memòria d’aquest projecte descriu l’estat actual del col·legi de lasegüent manera:

Estat actual. L’edifici manté un correcte estat de conservació dels elements estruc-turals i de tancaments primaris, havent ofert al llarg del temps diferents reformesi adequacions [...]. Les divisions interiors són amb parets de totxo i presenten unestat acceptable. Els acabats exteriors d’obra vista presenten un estat de conserva-ció acceptable. Els acabats interiors presenten el lògic envelliment, destacant lanecessitat de rebaixar i polir el terra així com de reparar les zones enrajolades. Elsanejament funciona correctament malgrat les carències ja esmentades mésamunt. [...] L’electricitat i l’enllumenat són potser els punts més febles i caldràrenovar les xarxes a fi d’adaptar-les a la normativa vigent. La xarxa de gas nomésarribar a la cuina i sala de calderes i caldrà renovar-la. En general l’edifici presen-ta un estat de conservació correcta atesa l’antiguitat i intensitat d’ús.

La proposta del projecte es la següent:

Solució tècnica. Les intervencions a l’edifici actual tendeixen a reubicar el progra-ma funcional tot procurant minimitzar les obres, així podem diferenciar tresnivells d’actuació.- Reforma d’alta intensitat. Inclou la construcció d’un nou ascensor en el canto nord

situat en el pati obert que el propi edifici presenta, caldrà enderrocar un forjat deplanta baixa, construir els nous forjats a totes les plantes, les parets de tancament ila coberta. Trasllat de la sala d’instal·lacions a la planta primera al cantó nord ocu-pant el pati obert. Reforma de la zona d’administració, enderrocant parets i refentnova distribució. Reforma dels sanitaris de la planta baixa, redistribuint els espais,adequant les xarxes, etc. Construcció de noves aules sota el porxo existent al cantósud-oest, incloent tancaments, fusteries exteriors i interiors, paviments, revesti-ments i instal·lacions. Modificació zona vestidors del cantó nord-est de la plantabaixa adaptant-lo a la nova distribució. Construcció de lavabos en aules infantilsde P4 i P5.


- Reforma baixa intensitat. Inclou l’enderroc i nova construcció d’envans a diferentsaules a fi d’adaptar l’espai als nous usos. Enderroc de la jardineria de planta baixa,incloent la col·locació de nou paviment en l’àmbit afectat. Substitució de xarxesd’instal·lacions d’electricitat i enllumenat en tot l’edifici. Nova xarxa de veu i dadesi incendis, modificació de les xarxes d’aigua sanitària i de calefacció, reforma de labarana del pati interior i adequació de les xarxes de la cuina inclòs l’obertura deporta a l’exterior i instal·lació d’un trenca vistes.

- Arranjament. Inclou reparacions de fusteries, polit del terra, pintura i petits repas-sos en aules i espais comuns.

Segons aquest projecte, la superfície de terreny que té actualment aquest centre escolar ésde 5.330 m2, molt poc si tenim en compte que és de doble línia, sense comptar amb elsquasi 200 m2 que falten.

La superfície que tenia construïda era de 2.761,45 m2, però amb aquesta nova cons-trucció de les aules de P3, P4 i P5, sala d’usos múltiples, etc., ha augmentat amb1.013,77 m2 més, el que fa un total de 3.775,22 m2.

El valor programat al projecte d’aquestes obres de rehabilitació i ampliació del col·legiLluís Millet és de 2.358.181,03 euros.

L’acta d’ocupació i posada en funcionament del col·legi, una vegada finalitzades lesobres, va ser el dia 23 de novembre de 2006.

Tal com dic al començament, la part frontal del col·legi ha canviat completament, nosembla en absolut la mateixa que estàvem acostumats a veure quan anàvem a buscar elsnostres fills al col·legi, o quan anàvem a reunions de pares o a les festes que celebraven.Encara que aquesta part frontal sembla que sigui una mica aparatosa, quan estàs a dinsveus que aquesta millora ha estat important per al col·legi.

Que per molts anys ho puguin gaudir els professors i els alumnes.

El Masnou, 14 de maig de 2008.


COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)

Educació és desenvolupar les facultats intel·lectuals i morals dels alumnes. Per a mi lamillor manera és despertar i perfeccionar els seus sentits i aprehendre a través d’ells, tocant,veient, escoltant, creant, experimentant... El que s’aprèn d’aquesta manera no s’oblida i esfixa en la nostra memòria. Són experiències viscudes que es queden gravades i que passen aformar part de les nostres vivències i més tard formen part dels nostres records.Gregoria Romano

El més difícil per l’educador és haver d’educar els pares. Teresa Casacuberta

Avui, 11 de juny de 2008, he parlat per telèfon amb la directora del col·legi Ferrer i Guàr-dia, senyora Teresa Casacuberta, explicant-li el treball que estava fent i que m’agradariaparlar amb ella per comentar-li tot el que tenia escrit sobre el seu col·legi; com que m’hadit que li anava bé aquest matí, he anat tot caminant fins al col·legi. He trucat el timbrei m’ha obert el porter que, en dir-li que venia a veure la directora, m’ha acompanyat finsal seu despatx. Hem fet les presentacions oportunes i una vegada asseguts li he explicattota la documentació que havia recollit de l’arxiu municipal del Masnou amb referènciaa aquest col·legi, des dels seus inicis fins al moment que el col·legi es posa en marxa.

Li explico que els terrenys es van cedir al Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid,però que es van traspassar a la Generalitat i va ser la Generalitat qui va construir el col·legique en principi havia de ser de 16 aules, però que posteriorment es va construir de 8 aulesamb el compromís d’ampliar-lo fins a 16. També li explico que aquest col·legi va néixerdel Rosa Sensat, que van començar amb dues línies d’EGB amb previsió que es constru-ís aquest nou col·legi i que una vegada inaugurat va ser el Rosa Sensat, que tenia duesaules de preescolar al Ferrer i Guàrdia, fins que es van construir les aules de preescolardintre el recinte escolar del Rosa Sensat. Per tant, els dos col·legis van tenir lligamscomuns durant bastant de temps.

La directora, que només fa cinc anys que està en aquest Col·legi, m’explica molt orgu-llosa que estan dins un «projecte d’innovació educativa sobre el medi ambient», és unprojecte medi ambiental que té una durada de tres cursos, i que supervisa l’inspector dela zona. Cada any han de fer un projecte explicant els treballs que faran durant el cursescolar amb els seus alumnes, i al final del curs han de redactar una memòria explicantels temes que s’han donat, els treballs que s’han fet i el resultat i experiències que han

393COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)

obtingut els seus alumnes. Una vegada hagin finalitzat els tres cursos els donaran el títold’Escola Verda.

Aquest any han celebrat els seus 25 anys d’existència, els temps passa molt de pressa,no l’atura ningú. Han organitzat diferents actes, però cal destacar l’exposició de treballsque hi ha a l’entrada del col·legi, representats en diversos murals al·legòrics de diferentstemes que s’han parlat amb els alumnes, ja sigui per viatges que han fet o pels problemesambientals que patim, com pot ser la falta d’aigua. Tot això molt ben presentat. Em vacridar l’atenció un d’aquests murals on hi havia paperets enganxats escrits per alumnesparlant del seu col·legi, tota una abundància de sentiments expressats d’una forma senzi-lla i espontània. En una altra sala hi havia, entre altres coses, una exposició molt ben orde-nada que anava des de la primera màquina d’escriure que va tenir l’escola fins a l’ordena-dor d’última generació.

Em va ensenyar les aules del primer pis, que vaig recordar com eren i seguidamentvam sortir al pati i em va explicar que els parterres que hi ha al voltant de l’edifici esta-ven dividits per aules. Cada aula havia de tenir-ne cura i ser responsable de les seves plan-tes, cal dir que estaven en perfectes condicions. Em va ensenyar l’hort que conreaven jun-tament amb els alumnes i cal dir que ocupava força espai i que el seu lloc era adequat enrelació al conjunt del pati. També vam veure el galliner i per descomptat les gallines i elsseus pollets que eren de color negre. Una nena d’uns cinc anys em va explicar molt con-vençuda qui era la mare dels pollets, raonant-me que era pel color, ja que hi havia una deles gallines en la qual predominava el color negre. Li vaig donar les gràcies per la sevaexplicació, però realment li donava les gràcies per haver compartit amb mi les seves expli-cacions raonades de persona gran.

En una part del pati hi ha una gàbia d’ocells bastant gran on hi ha periquitos i altresaus, que quan ens veuen es posen a cantar i a volar, alegres perquè algú els diu algunacosa. Es nota que aquests ocells estan acostumats al xivarri i als nens. La veritat, haig dedir que és del tot un encert tenir aquesta gàbia d’ocells en aquest pati, és del tot relaxant.Segons m’explica la directora, a causa de l’entorn on estan, ja sigui pels arbres del pati iels del voltant de l’escola, el hort i el galliner, els han aparegut esquirols, que a part de seruna distracció més pels alumnes, els serveix per estudiar el seu comportament.

Finalment, i en marxar de l’escola, m’ensenya el mural que van dissenyar i construir,i que és una al·legoria dels 25 anys. Està fet de trossos petits de ceràmica, que segonsm’explica van anar posant un a un, ajudats pel claustre de professors. M’acomiado d’ellatot agraint-li la seva gentilesa i la seva amabilitat envers la meva persona

El dia 15 de desembre de 2008, vaig visitar la mestre de mestres, la Gregòria Romano.Una mestre vinguda de Ciutat Real, que va ser la primera mestra que va tenir la Coope-rativa Escolar Marinada, i que posteriorment va ser la primera directora d’aquest col·legi.Vam estar parlant més de tres hores sobre l’educació, ja que ella prefereix més la paraulaeducació que no ensenyament. A part que em va explicar succintament el perquè va estudiarla carrera de mestre, vam estar parlant del seu pas pel Marinada i després pel Ferrer i Guàr-dia. Em va ensenyar fotografies que ella mateixa havia fet de les exposicions que haviaorganitzat en aquest últim col·legi i d’altres activitats que havia organitzat el mateixcol·legi. Escoltar com s’ha d’educar els nens des de la mateixa escola quan són petits i comse’ls ha de tractar per obtenir els resultats esperats, és gaudir d’unes explicacions quepoques vegades tens oportunitat d’escoltar. Tot un tractat de l’ensenyament. Gràcies Gre-goria, és una llàstima que t’hagis jubilat i no puguis seguir la teva tasca educativa.

394 COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)

INICIS DEL COL·LEGI

Recordo que quan era petit havia passat moltes vegades per l’anomenat camí antic d’A-lella o carretera del cementiri, avui avinguda de Joan XXIII, temps en què els enterra-ments no es feien en cotxe, sinó en un carro especial tirat per un cavall que portava elfèretre fins al cementiri municipal. Sortint de l’església, el dol s’acomiadava a la cantona-da del carrer de Lluís Millet amb el camí antic d’Alella, davant de la finca anomenadaCan Genové, la resta de persones que volien anar fins al cementiri seguien a peu i neces-sàriament havien de passar per una construcció semiderruïda que, segons m’explicaven,havia estat una fàbrica de vidre anomenada Can Dachs. Tota la finca estava molt deixa-da i em feia pena com estava; m’imaginava la importància que devia tenir per al Masnouaquesta fàbrica, les persones que hi havien treballat, la d’històries humanes que s’havienviscut, etc. Però com totes les coses hi ha un dia, moltes vegades quan menys t’ho pen-ses, que tot canvia, i el canvi d’aquesta finca s’estava gestant.

El dia 6 de desembre de 1976 es va firmar una acta de compareixença, entre l’alcaldedel Masnou, senyor Miquel Humet, i l’administrador de l’empresa Coinresa, per la qualaquesta empresa oferia a l’Ajuntament una cessió lliure i gratuïta d’una part de la sevafinca, consistent en un terreny que donava als carrers d’Alcázar de Toledo, avui carrer deFrancesc Macià, i el de Joan Llampallas, d’una superfície equivalent de 5.352,18 m2.Aquesta donació estava condicionada al fet que la resta de terreny, o sigui el que donavaal carrer de Joan XXIII, entre els dos carrers abans esmentats, fos qualificat urbanística-ment com urbà, permetent així, edificar un immoble destinat a habitatges amb una faça-na de 24 metres i una altura reguladora de 13,50 metres.

La Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió celebrada el dia 25 denovembre de 1977, va aprovar definitivament la modificació sol·licitada per l’Ajunta-ment del Masnou, d’acord amb el Pla Comarcal del Maresme, per la qual cosa, en sessióplenària de l’Ajuntament del Masnou celebrada el dia 26 de gener de 1978, va aprovarper unanimitat la proposta de donació dels 5.352,18 m2 oferts per l’empresa Coinresa.

La Comissió Municipal Permanent, en sessió celebrada el dia 26 de gener de 1979, vaaprovar la llicència d’obres sol·licitada per l’empresa Coinresa, per a la construcció d’unedifici amb 64 habitatges, garatge per aparcaments i locals comercials, situat al carrer deJoan XXIII, entre el carrers d’Itàlia i Joan Llampallas, condicionada a la formalització del’escriptura pública de la cessió abans esmentada, al pagament de la llicència d’obres i aldipòsit d’una fiança per a l’execució dels serveis urbanístics reglamentaris.

El dia 8 de febrer de 1979, davant del notari del Masnou, senyor Ramon Algar, esfirma l’escriptura de cessió dels 5.352,18 m2 de terreny, atorgats pel senyor Amado Sàn-chez en nom i representació de Constructora Industriales Reunidos, SA, a favor de l’A-juntament del Masnou, representat pel seu alcalde, senyor Miquel Humet.

L’Ajuntament del Masnou, en sessió plenària celebrada el dia 13 de febrer de 1979,va aprovar el següent acord, que transcrit al català diu:

POSAR A DISPOSICIÓ DE LA DELEGACIÓ D’EDUCACIÓ I CIENCIAD’UN TERRENY PER A LA CONSTRUCCIÓ D’UN COL·LEGI D’EN-SENYANÇA GENERAL BÀSICA.

Per part del senyor Alcalde, es dóna compte a la Corporació que el passat dia8 de l’actual i en ús de les facultats que li van ser atorgades per acord del Ple cele-


brat el dia 2 de juny de 1978, es va procedir a la firma de l’escriptura pública decessió gratuïta, per la Constructora Industrial Reunidos, SA, a l’Ajuntament delMasnou de 5.352,18 m2 [...] segons escriptura atorgada davant del notari delMasnou, senyor Ramon Algar Lluch, i donat que en la mateixa sessió la Corpo-ració Municipal va acordar posar aquest terreny a disposició de la Delegació delMinisteri d’Educació i Ciència de Barcelona, per a la construcció d’un col·legid’ensenyança general bàsica, i que en ser aquest solar propietat de l’Ajuntament,procedeix que es ratifiqui el que en el seu dia es va acordar.L’Ajuntament en ple acorda el següent:

1r. Ratificar l’acord pres en sessió del dia 1 de juny de 1978 pel qual es posa-va a disposició de la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència el solar ante-riorment indicat, amb la finalitat que hi sigui construït, un col·legi d’ensenyançageneral bàsica.

2n. Queda del tot clar que aquest solar reuneix els requisits al quals fa referèn-cia l’article 78 de la vigent Llei del Sòl.

3r. L’Ajuntament del Masnou es compromet a eliminar qualsevol obstacle oimpediment que pogués dificultar el normal desenvolupament de les obres.

4t. Que la parcel·la ofertada té la qualificació urbanística adequada als efectesde la construcció del referit centre.

El dia 6 d’abril de 1979, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet Argemí, envia unacarta a l’arquitecte en cap de la Unitat Tècnica de la Delegació Provincial del Ministerid’Educació i Ciència, situat al carrer d’Aragó, núm. 135, de Barcelona, que transcrita alcatalà textualment diu:

En compliment al seu escrit de data 11 de juny de 1979, m’és grat adjuntar lasegüent documentació:

- Certificat de l’acord adoptat per aquesta Corporació Municipal, pel qual esposa a disposició d’aquesta Delegació un terreny per a la construcció d’un col·legide 16 aules d’ensenyança general bàsica.

- Certificat del Registre de la Propietat de Mataró, pel qual es fa constar la pre-sentació de l’escriptura pendent d’inscripció del terreny abans esmentat.

- Certificat del secretari d’aquest Ajuntament amb el vist i plau de l’alcaldia,pel qual s’acredita que aquest terreny reuneix les condicions higienicosanitàriesadequades.

- Un plànol escala 1/200 del referit solar.Per tot això i d’acord amb la documentació que s’acompanya, es posi a dispo-

sició d’aquesta Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència un terrenypropietat d’aquest Ajuntament perquè s’efectuï la construcció d’un col·legi de 16aules d’ensenyança general bàsica.

L’11 de juny de 1979, la Unitat Tècnica de Construccions de la Delegació Provincialdemana a l’Ajuntament nova documentació, com són plànols de situació i emplaçament,plànol topogràfic i un informe concret que haurà d’estar firmat per l’arquitecte munici-pal. A la part final d’aquest escrit demanaven que aquesta documentació fos enviada elmés urgent possible per haver estat inclosa la construcció d’aquest centre dintre la pro-


gramació de 1980. L’enviament de la documentació sol·licitada es faria el dia 16 d’agostde 1979.

Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 6 de juliol de 1979, es publica una Resolució delDelegat Provincial de Barcelona per la qual es fan públiques les adjudicacions de dife-rents contractes d’obres. Entre el llistat hi figura la construcció de quatre aules de prees-colar en el Masnou, per un import de 7.500.000 pessetes, el contractista d’aquestes obresserà construccions Viladrich, SL. Aquestes quatre aules van dependre, en principi, delcol·legi Rosa Sensat.

Aquestes quatre aules de preescolar es van construir a l’últim trimestre de l’any 1979i principis de 1980. Una vegada finalitzades, l’Ajuntament va tenir certs problemes ambla companyia Fecsa pel subministrament de fluid elèctric. Encara que es va instal·lar uncomptador provisional per les obres de construcció del parvulari i una vegada finalitza-des va demanar a la companyia el canvi de comptador de provisional a fix i aquí és a onvan sorgir el problemes: van obligar a l’Ajuntament que connectés al transformador quehi havia a l’avinguda Joan XXIII, a uns 100 metres de distància, cosa que va representaruna despesa extraordinària d’unes 350.000 pessetes pagades per l’Ajuntament. En defi-nitiva, que després de realitzar els informes corresponents, la consignació pressupostària,l’aprovació de l’Ajuntament, la contractació de les obres, el seu replanteig i execució, lesobres van finalitzar l’estiu de 1980.

Això no és tot, la burocràcia no solament està en l’administració pública. Es va sol·lici-tar a Fecsa la connexió i la instal·lació del comptador, però faltava l’autorització delDepartament d’Indústria i els butlletins de l’empresa instal·ladora. L’empresa va dir queels havia lliurat a la Delegació d’Indústria. La Delegació d’Indústria va localitzar l’expe-dient, però no tenien els referits documents, per la qual cosa es va demanar novament al’empresa Fecsa que en lliurés un duplicat. Finalment, el dia 19 d’octubre de 1981 sónlliurats els duplicats dels butlletins i enviats a la Delegació d’Indústria perquè emeti elpermís definitiu i poder contractar els comptadors.

Mentre, les aules de preescolar que estaven en ple funcionament tenien corrent elèc-trica mitjançant una connexió provisional amb el comptador d’obres, però tenia uninconvenient, perquè en posar-se en marxa la calefacció es disparava el diferencial, ambla qual cosa es quedaven sense llum. Salvat el problema burocràtic de papers, un dis-sabte del mes d’octubre de 1981 es va retirar la connexió provisional per la directa, perla qual cosa el preescolar que seria més tard del col·legi Ferrer i Guàrdia va tenir unsubministrament normal de llum i força. Quina poca sensibilitat per part de Fecsa opotser de tots els implicats, per no haver facilitat una mica les coses. No haurien d’ha-ver pensat tant en la paperassa, sinó en la finalitat per a la qual es demanava aquestainstal·lació: un col·legi destinat a aules de preescolar de nens i nenes de 4 i 5 anys.Incomprensible.

En sessió celebrada per l’Ajuntament en ple el dia 31 d’octubre de 1980, es va adop-tar un acord que transcrit al català textualment diu:

[...] Donar el nom de Ferrer i Guàrdia a les aules situades al carrer de Fran-cesc Macià. Comunicar al Ministeri d’Educació i Ciència el nom nou apro-vat, amb la finalitat que sigui tingut en compte en l’expedient de creació delnou col·legi d’EGB, així com també siguin denominades les aules de preesco-lar ja construïdes.


En data 3 de març de 1981, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, envia una cartaal senyor Marc Carbonell, director de la Unitat Tècnica de la Conselleria d’Ensenyament,que textualment diu:

Li agreixo una vegada més l’atenció que va tenir al rebre’ns el passat dia 27 defebrer, a la tinent d’alcalde d’Ensenyament d’aquest ajuntament, senyora CarmeGiralt, i a mi, per parlar de la construcció d’un col·legi d’EGB, en aquesta vila.

Comprenem perfectament les dificultats econòmiques que no permeten novesconstruccions escolars a Catalunya; no obstant això, acceptem, en principi, laconstrucció d’un col·legi de 8 aules, en lloc de les 16 que teníem demanades, pertal de pal·liar el dèficit molt greu que tenim ara de places escolars.

Per tant, no tenim inconvenient que, en lloc d’un col·legi de 16 aules, siguindos de 8 aules en el mateix terreny, ja que s’ha de tenir en compte que la situaciód’aquest terreny està afectada per un nucli molt important de veïns i molt defici-tari de llocs escolars que, de moment, amb aquesta construcció, resoldrà el pro-blema que hi ha, però que tornarà a ser greu a curt termini, i finalment, hem dedir que aquest Ajuntament ha fet un gran esforç econòmic per a l’obtenció delterreny i posteriorment per a la seva ampliació, per donar més cabuda al necessa-ri col·legi d’EGB de 16 aules.

Molt li agrairia, doncs, fes tot el possible per a la redacció urgent d’aquest pro-jecte, tenint en compte que a l’esmentat terreny s’hi haurà d’acoblar una altraconstrucció de 8 aules amb la qual es formarà el bloc complet de 16.

Amb aquesta confirmació per part de l’ajuntament, de la construcció de dos col·legisd’EGB de 8 aules en diferents programacions, en comptes d’un de 16 aules, va donarràpidament els seus resultats positius. En sessió celebrada per la Comissió Municipal Per-manent el dia 20 de març de 1981, l’alcalde va donar compte del següent:

[...] Donar compte de la comunicació rebuda dels serveis territorials del Departa-ment d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, de data 10 de l’actual mesde març, per la qual comuniquen haver-se aprovat, per la Direcció General deProgramacions i Serveis Generals, la programació de les construccions correspo-nents a l’any 1981, pel que s’adjudica a aquest terme municipal la construcciód’un centre d’EGB de 8 aules per a 320 llocs escolars.

La possibilitat de poder construir un col·legi de 16 aules o dos col·legis de 8 aules, sobreun terreny de 5.352,18 m2, no era viable, o almenys no era el més adequat per la faltad’espai, però és que l’Ajuntament tenia en perspectiva l’ampliació d’aquest terreny amb2.160 m2 més. Efectivament, el sessió plenària celebrada el dia 27 de març de 1981, s’a-prova el contingut d’un document presentat a l’Ajuntament del Masnou el dia 10 degener de 1981, per diferents propietaris d’uns terrenys situats entre els carrers de SilveriFàbregas, Pintor Fortuny, Joan Llampallas, Bilbao, Flos i Calcat, Pompeu Fabra i Fran-cesc Macià, relatiu a la cessió gratuïta d’un terreny de 2.160 m2, situats al carrer de Fran-cesc Macià, núm. 120, qualificats urbanísticament com a equipaments segons el PlaGeneral d’Ordenació del sector meridional de la Comarca del Maresme, propietat delssenyors Màrius i Àgata Sanjuan Hombravella. D’aquesta manera complien amb la pro-


porció corresponent a la càrrega urbanística que els permetia poder edificar la resta deterreny. Per descomptat que l’Ajuntament del Masnou va acceptar a aquesta proposició,ja que complia amb la legalitat urbanística requerida.

El dia 18 de desembre de 1984, davant del notari del Masnou, senyor Josep Querol,es firma l’escriptura de cessió dels 2.160 m2 de terreny, atorgats pels senyors Màrius iÀgata Sanjuan Hombravella, a favor de l’Ajuntament del Masnou, representat pel seuAlcalde, senyor Josep Azuara Gonzàlez.,

En data 2 de juny de 1981, els Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament,envia un escrit a l’alcalde que textualment diu:

Amb relació a la programació RAM 1981 i al meu escrit demanant la documen-tació pertinent, us prego la ratificació de l’acord del Ple de la Corporació Muni-cipal relatiu a la posada a disposició dels terrenys a favor de la Generalitat en llocdel Ministeri d’Educació tal com us dèiem.

Efectivament tenien raó, l’acord pres per l’Ajuntament del Masnou era a favor del Minis-teri. En traspassar-se tot el que fa referència a l’ensenyament, la construcció del col·legiseria a càrrec de la Generalitat, per tant l’Ajuntament del Masnou havia de posar a dis-posició de la Generalitat el terreny perquè construís el nou col·legi de 8 aules.

L’acord pres per la Corporació Municipal en data 17 de juny de 1981, transcrit alcatalà textualment diu:

Vist l’escrit de data 5 de juny de 1981, enviat pel Departament d’Ensenyamentde la Generalitat de Catalunya, amb relació a la programació RAM 1981, pel quales demana la rectificació de l’acord relatiu a posar els terrenys a disposició de laGeneralitat en lloc del Ministeri d’Educació tal com es diu a l’acord. Aprovar larectificació de l’acord pres en el Ple extraordinari del dia 13 de febrer de 1979, isubstituir el paràgraf on diu «A disposició de la Delegació del Ministeri d’Educa-ció i Ciència», per «A disposició de la Generalitat de Catalunya».

Nova proposta per a la construcció d’aquest col·legi. Igual que la construcció del col·legiLluís Millet va costar a l’Ajuntament del Masnou el 20% de l’adjudicació, que es va cal-cular en 6.000.000 de pessetes, per aquest col·legi, la Generalitat va demanar a l’Ajunta-ment del Masnou que col·laborés amb la quantitat de 8.000.000 de pessetes. L’argumentque exposa per demanar aquesta col·laboració econòmica és que el gran desnivell delterreny pressuposa una partida considerable no prevista en el pressupost de construcció.Realment és cert, el pati d’aquest col·legi hi ha un desnivell respectable.

El dia 18 de desembre de 1981, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, escriu unacarta al director general de Programació i Serveis Generals del Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat, senyor Josep Manuel Basañez, que textualment diu:

D’acord amb la reunió que vaig tenir amb el senyor Benedito, de Supervisió deProjectes, juntament amb la tinent d’alcalde d’aquest Ajuntament, senyoraCarme Giralt, referent al projecte de construcció d’un col·legi de 8 aules en elFerrer i Guàrdia, em complau enviar-te certificació de l’acord pres el passat dia 27de novembre per aquesta Corporació Municipal, pel qual aquest Ajuntament es


compromet a consignar en el pressupost d’inversions de l’any 1982 la quantitatde 8 milions de pessetes, com a participació en el pagament d’aquests obres.

L’acord de la Corporació Municipal a què fa referència aquest escrit, va tenir lloc el dia27 de novembre de 1981, i textualment diu:

Exposades pel senyor alcalde les dificultats sorgides per a l’adjudicació per la Con-selleria d’Ensenyament de la Generalitat de les obres de construcció del col·legipúblic Ferrer i Guàrdia, donat l’encariment de l’obra per les despeses d’anivella-ció del terreny que superen els mòduls oficials, s’acorda per unanimitat que aquestAjuntament consigni en el pressupost d’inversions de 1982, la quantitat de vuitmilions de pessetes com a participació en el pagament de l’obra.

Últim dia de l’any i la comunicació esperada. Era el primer col·legi que es construïa enaquesta època democràtica i era de gran importància i necessitat que el Masnou comptésamb un nou col·legi d’EGB, feia falta. Es cobrien malament les peticions escolars per lafalta d’espai i d’aquesta manera podien baixar els radis dels altres col·legis del Masnou queestaven summament elevats. També va representar una experiència nova per l’Ajunta-ment i per la Generalitat, la construcció i el funcionament d’un col·legi en aquesta pri-mera època democràtica.

Com deia, l’últim dia de l’any, o sigui el dia 31 de desembre de 1981, el cap de la Sec-ció de Contractació i Projectes del Departament d’Ensenyament de la Generalitat comu-nica a l’Ajuntament el següent:

En aquesta data, l’Honorable Conseller d’Ensenyament ha resolt:Primer. Adjudicar amb caràcter definitiu a l’empresa Bosch Pascual, SA, les

obres de construcció de 8 unitats d’EGB al Masnou (Barcelona), pel preu de45.982.634 pessetes, amb estricta subjecció al projecte tècnic i al plec de clàusu-les administratives particulars que s’inclouen a l’expedient.

Segon. Que l’empresa adjudicatària procedeixi a la constitució de la fiançadefinitiva i a la formalització del contracte en la quantia, forma i termini deter-minats en el plec de clàusules administratives particulars.

Tercer. Publicar al Diari Oficial de la Generalitat i al Butlletí Oficial de l’Es-tat, la present resolució d’acord amb el que preveu l’article 38 de la Llei de Con-tractes de l’Estat i l’article 118 del seu Reglament.

Aquesta adjudicació definitiva va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat el dia 3de febrer de 1982.

En sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanent de data 5 de febrer de1982, i a l’apartat d’informacions, l’alcalde va comentar el següent:

Per la Presidència s’informa que el proper dilluns dia 8 de febrer, s’iniciaran lesobres de construcció del col·legi d’EGB Ferrer i Guàrdia i que està previst queentri en funcionament en el proper curs escolar.

El dia 10 de febrer de 1982, la inspectora d’educació bàsica, senyora Filomena Garcia,


envia una carta a la tinent d’alcalde d’Ensenyament del Masnou, senyora Carme Giralt,tot demanant-li quatre coses sincerament, bastant, per no dir del tot, incomprensibles.

La carta, traduïda al català, textualment diu:

Per al proper curs 1982-83 està previst posar en funcionament un nou centreescolar en aquesta vila, per tant li agrairia en confirmés els següents extrems:a) Data aproximada de l’acabament de les obres.b) Disposició per començar el proper setembre de 1982.c) Nombre d’aules d’EGB i capacitat del centre, indicant si alguna d’aquestesaules és de preescolar.d) Proposta de denominació del col·legi.Tot això és per procedir a la corresponent tramitació per posar-lo en funciona-ment.

Crec que no calia contestar aquest escrit, el Departament d’ensenyament de la Generali-tat tenia totes les dades i algunes les sabia més bé que l’Ajuntament, però la senyoraCarme Giralt va contestar la carta donant resposta al quatre punts indicats, ressaltant quela previsió de lliurament de l’escola, segons l’empresa constructora, seria el dia 20 d’agostde 1982.

El col·legi Ferrer i Guàrdia comença el seu primer curs escolar el 1982-83

PROBLEMA INICIAL DEL PRIMER CURS

Aquesta previsió no es va complir, diguem que problemes tècnics no ho van permetre, ien començar el curs escolar 1982-83, dos cursos, concretament el 5è i el 6è d’EGB, vanquedar sense aules i s’havia de buscar una ubicació provisional fins que quedés acabadal’obra definitivament.

Com que l’Ajuntament té en propietat una part del baixos de la finca situada al carrerde M. C. Verdaguer, núm. 53, on hi cabien perfectament les dues aules, es va habilitarprovisionalment perquè els alumnes poguessin continuar els seus estudis d’una formanormalitzada, encara que la distància va ser una molèstia significativa per als alumnes,pares i professors, però en aquells moments l’Ajuntament no tenia uns espais com perpoder triar el lloc més adequat per les tres parts.

Amb motiu d’aquesta decisió, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, va enviardues cartes el dia 8 de setembre de 1982, una dirigida al president de la comunitat deveïns del carrer de M. C. Verdaguer, que textualment deia:

Amb motiu de les dificultats sorgides en la construcció del nou col·legi d’EGBFerrer i Guàrdia, situat al carrer de Francesc Macià, aquest Ajuntament habilita-rà 2 aules que té a la planta baixa d’aquest edifici, per impartir els cursos 5è i 6èd’EGB, fins que estigui construït el referit col·legi, que creiem finalitzarà a prin-cipis del proper any.És per això que els demano que prenguin paciència per les molèsties que elspuguem ocasionar durant aquest temps, ja que com he dit abans serà provisional.


L’altra carta, de la mateixa data, anava dirigida a la senyora Any Kriens Krone domicilia-da a Barcelona, que traduïda al català textualment deia:

Amb motiu de les dificultats sorgides en la construcció del nou col·legi d’EGBFerrer i Guàrdia, situat al carrer de Francesc Macià, aquest Ajuntament habilita-rà les dues aules que té a la planta baixa del carrer M. C. Verdaguer, núm. 53, perimpartir els cursos de 5è i 6è d’EGB, fins que no estigui construït el referitcol·legi, que creiem finalitzarà a principis del proper any.

És per això que molt us agrairíem, si no té cap inconvenient, que ens deixés elterreny de la vostra propietat situat al carrer de Vilassar, que està al davant de l’e-difici referenciat, amb la finalitat que els alumnes que aniran a aquestes classespuguin tenir l’esbarjo normal de qualsevol escola.

Aquest ús seria temporal fins que no estigués acabat el col·legi definitiu, quecom ja he dit, crec estarà a punt a primers del proper any.

Hi va haver problemes amb els veïns, per la tranquil·litat de què gaudien fins a aquellsmoments; no devia ser fàcil haver de suportar uns 70 alumnes amb el xivarri que com-porta. En si, diguem que eren problemes de convivència, però sense ser significatius, mésaviat van ser d’organització i de funcionament en un lloc no adequat per col·legi, la sevaprovisionalitat, en tots els sentits i la distància del centre principal.

Per si fos poc, enmig de tot aquest enrenou i tota aquesta trifulga, he trobat un cartasignificativa que, la veritat, m’ha fet gràcia pel seu contingut; perquè a vegades, quan unacosa es torça, fa l’efecte dominó i tot acaba trontollant i caient. Mai millor dit, ja queaquest va ser el cas. La carta, de data 18 de gener de 1983, la va enviar la tinent d’alcal-de d’Ensenyament de l’Ajuntament del Masnou, senyora Carme Giralt, a la cap d’Equi-paments de les Escoles de la Generalitat, senyora Marta Lacambra, textualment diu:

D’acord amb les converses mantingudes amb vostè, em plau comunicar-li que ambreferència al material que anava destinat al col·legi públic Ferrer i Guàrdia que es va rebreel mes d’agost passat, i atès que l’edifici no estava acabat, es va tenir que emmagatzemaren els locals de l’antic escorxador del Masnou, produint-se un enderrocament que va serla causa del deteriorament d’una part d’aquest material. El material és el següent:

Material destrossat:Pupitres unipersonals petits 10 Cadires 10Pupitres unipersonals mitjans 28 Cadires 22Pupitres unipersonals grans 8 Cadires 8

Total 46 40Prestatgeries de fusta 4

Material deteriorat lleugerament però utilitzable:Pupitres unipersonals petits 3 Cadires 3Pupitres unipersonals mitjans 22 Cadires 22

Total 25 25


En sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanent en data 11 de febrer de1983, la tinent d’alcalde d’Ensenyament de l’Ajuntament, senyora Carme Giralt,informa que en aquesta mateixa data s’ha fet la recepció provisional del col·legipúblic Ferrer i Guàrdia.

PRIMER CONSELL DE DIRECCIÓ DEL COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA

En data 16 de desembre de 1982, la directora del col·legi Ferrer i Guàrdia, senyora Gre-gòria Romano, va enviar a l’inspector d’ensenyament, senyor Delfí Garcia, el següentescrit, que transcrit al català textualment diu:

Efectuades les votacions per a l’elecció de representants dels òrgans col·legiats d’aquestcentre, us notifico la relació de persones que els integren:

CONSELL DE DIRECCIÓProfessorat:Presidenta Gregòria Romano GarciaSecretària Josepa Pla GimenoVocals Àngela Ruíz Jiménez

Sieglinde Lluent QuesadaÀngels Cercós InsaJosep Cussó Díaz

Pares: Glòria Aragó PontRafael Garcia MedinaDolors Rodríguez RodríguezJosep Anton Fernàndez Caserio

Ajuntament: Carme Giralt Rosés

JUNTA ECONÒMICAPresidenta Gregòria Romano GarciaSecretària Josepa Pla GimenoVocals Josep A. Llanillo Veganzones

Josepa Ma Luna Rodríguez

Pares Francesc J. Sagastume AzpitarteJoan Bocanegra RuízJacint Abellaneda Ferra

Ajuntament Carme Giralt Rosés


ESTADÍSTICA I PROFESSORAT


Preescolar de 4 a 5 anys: 30Preescolar de 5 a 6 anys: 30


31 34 33 33 34 30 31 -- 226



Gregòria Romano Garcia DirectoraMa Amor Àlvarez Blanco TutoraÀngela Ruíz Jiménez TutoraSieglinde Lluent Quesada TutoraR. Margarita Carceller Roy TutoraÀngels Cercós Insa TutoraEnric Cervantes Jiménez TutorJosepa Pla Gimeno Tutora - SecretàriaJosep Ant. Lanillo Veganzones TutorCarme Mateu Carrera Mestre de català

MODIFICACIONS INTERNES

En un annex del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de data 11 de juliol de1984, es publica una Ordre de 7 de juny de 1984, per la qual es modifica la composicióde diversos col·legis públics d’educació bàsica i centres de preescolar de Catalunya, entreels quals hi ha el col·legi públic Ferrer i Guàrdia, amb 7 unitats mixtes d’EGB i 2 unitatsde preescolar.

En data 10 de desembre de 1984, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, va enviarun escrit a la directora general d’Ensenyament Primari, senyora Sara Blasi, que textual-ment diu:

El col·legi públic Ferrer i Guàrdia d’aquesta vila ha vist ampliades les seves aules,amb motiu que dues aules de preescolar que ocupava el col·legi Rosa Sensat hanesta traslladades al seu recinte.

És per això, i amb la finalitat d’ampliar el més possible les activitats esco-lars, que em permeto demanar-li per a aquest col·legi, unes prestatgeries i unlot de llibres, ja que una d’aquestes aules serviria per a biblioteca destinada almateix centre.


En un escrit de data 10 de maig de 1984, l’alcalde envia al cap dels Serveis Territorialsd’Ensenyament de la Generalitat, el següent escrit:

Em plau adjuntar-li, degudament complimentats, els documents referents al’habilitació d’una aula als col·legis Rosa Sensat i Ferrer i Guàrdia, a fi i efectede poder-ho justificar davant del MEC per la quota de professorat i així poderobtenir el nombre de mestres suficients per atendre les necessitats d’escolarit-zació.

Aquest escrit va ser tramès amb antelació i amb temps suficient perquè el Departamentd’Ensenyament de la Generalitat tingués en compte que per al proper curs els doscol·legis públics ja impartirien el 8è curs d’EGB. En passar a ser col·legi complet, tambés’hauria de nomenar un nou mestre per la direcció de cada un dels centres.

El Diari Oficial de la Generalitat de data 12 d’agost de 1985 publica una Ordre de 8de juliol de 1985, per la qual es modifica la composició de diversos col·legis públics d’e-ducació general bàsica i centres de preescolar. En la relació de col·legis que figuren a l’an-nex d’aquesta Ordre, hi figura el següent:

Comarca: el Maresme.Municipi: el Masnou.Denominació: col·legi públic Francesc Ferrer i Guàrdia.Domicili: Francesc Macià, 80.Règim de provisió: ordinari.Creació: 1 unitat mixta d’EGB, direcció més funcions docents.Composició resultant: 8 unitats mixtes d’EGB, 2 unitats de preescolar i 1 direc-tor amb docència.

RELACIÓ DE PROFESSORAT I APA

Per al curs escolar 1984-85, segons relació tramesa pel Departament d’Ensenyament dela Generalitat, el professorat va ser el següent:

Ma Amor Àlvarez Blanco Mestre d’EGBJordi Joan Borlan Díez Mestre d’EGBEnric Caravanetes Jiménez Mestre d’EGBR. Margarida Carceller Royo Mestre d’EGBÀngels Cercós Insa Mestre d’EGBMa Roser Gómez Riu Mestre de pàrvulsJosep Ant. Llanillo Veganzones Mestre d’EGBSieglinde Lluent Quesada Mestre d’EGBJosep Pla Jimeno Mestre d’EGBGregòria Romano Garcia Mestre de pàrvulsÀngela Ruíz Jiménez Mestre d’EGB

Per a aquest curs, la Junta Directiva de l’Associació de Pares del col·legi Ferrer i Guàrdia,va ser la següent:


Presidenta Josepa Colon de PallarésVicepresident Ambròs Bertran GarciaTresorer Joan Bocanegra RuízSecretària Teresa Oliver VeraVocal de sanitat Sònia Jiménez de MoscardóVocal d’esports Joan Moliner CasanovaVocal de seguretat Joan Ant. Fernàndez CaserioVocal d’esports Jacint AbellanedaVocal d’esports Antoni Aznar OlivaVocal de cultura i informàtica Candi Vivas Vocal de cultura i informàtica Isabel MontesVocal de cultura i informàtica Elisabeth Schaefers

MODIFICACIÓ ESTRUCTURAL DEL PARVULARI

Finalitzada l’ocupació de dues aules de preescolar del col·legi Ferrer i Guàrdia per part delcol·legi Rosa Sensat, que en si va durar mentre estaven en obres, a proposta del col·legiFerrer i Guàrdia, l’alcalde va enviar una carta al cap del Serveis Territorials d’Ensenya-ment de la Generalitat el següent escrit que textualment diu:

En el col·legi públic Ferrer i Guàrdia d’aquesta vila, en una edificació dintre elmateix terreny, està instal·lat el seu preescolar corresponent.

Dintre d’aqueix mateix edifici hi figurava inclòs el preescolar del col·legi públicRosa Sensat, el qual el curs passat va ésser traslladat al seu recinte, com era lògic.

Per tant, en el preescolar del col·legi Ferrer i Guàrdia, hi sobren actualmentdues aules, que, d’acord amb la direcció del centre, hem pensat aprofitar de lamillor manera possible.

La proposta que sembla més encertada seria aprofitar una aula per destinar-laa biblioteca, amb entrada independent del parvulari, i ampliar les tres aules res-tants anul·lant dos magatzems actuals que per la seva grandària no tenen cap ser-vei, el cost total d’aquestes obres és de 880.000 pessetes.

És per això que em plau adjuntar-vos còpia del projecte, al mateix temps quedemanar-vos ajudes d’obres menors, per poder realitzar les millores abans esmen-tades.

ELECCIÓ NOU CONSELL ESCOLAR

Al començament del curs escolar 1986-87, i per disposició del Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat s’havia d’elegir els representants del Consell Escolar de tots els cen-tres escolars. En el cas del Ferrer i Guàrdia eren tres els sectors a escollir:

Sector de professorsSector d’alumnesSector pares d’alumnes


La mesa electoral del sector del professors estava formada pels mestres: GregòriaRomano Garcia, Mercè Maresma Duran i Josep Ant. Llanillo Veganzones.


Sieglinde Lluent Quesada 7 votsÀngela Ruíz Jiménez 7 votsJosep Ma Collado Morillas 7 votsÀngels Cercós Insa 5 vots

La mesa electoral del sector dels alumnes estava formada pel professor Josep Ant. Llanai-llo Veganzones i els alumnes Xavier Calvo Beci i Mònica Ballesta Hernàndez.


Jordi Martí Aubanell 58 votsCristina Herràiz Borrajo 9 votsSílvia Moscardó Aracil 8 votsNoelia Fernàndez Huerta 7 votsNoemí Rosell Sirés 5 votsCarme Robles Vera 1 votSílvia Rueda Seuba 1 votVa ser proclamat l’alumne Jordi Martí Aubanell.

La mesa electoral del sector dels pares dels alumnes estava formada pel professor JosepAnt. Llanillo Veganzones i pels pares Ferran Garcia Jiménez, Salvador Rosés Botey,Manuel Brenes Salvatierra i Josep Ant. Lorenzo Barreiro.


Josepa Colon Abat 42 votsAntoni Aznar Oliva 41 votsMa Teresa Oliver Vera 39 votsAndreu Ballesta Belmonte 21 votsVirginia Poza Carrasco 16 votsEsther Torres Antón 15 votsJordi Rosell Cortadas 6 votsVan ser proclamats: Josepa Colon Abati

Antoni Aznar OlivaMa Teresa Oliver Vera

RECORDANT LA FIGURA DE FERRER I GUÀRDIA

Som a finals de l’any 1989, concretament el dia 20 d’octubre de 1989, i està a punt decelebrar-se el 80è aniversari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia. L’alcalde delMasnou envia una carta al director del col·legi Ferrer i Guàrdia, que textualment diu:

Segons va informar la tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyora Anna Ma Mora,


en la sessió de la Comissió de Govern del dia d’ahir, el proper dia 3 de novembreteniu prevista la celebració del 80è aniversari de l’afusellament a Barcelona de l’in-signe pedagog, senyor Francesc Ferrer i Guàrdia, el nom del qual ostenta el vos-tre col·legi.

És per aquest motiu que em plau comunicar-vos que podeu comptar amb elsuport i adhesió d’aquest Ajuntament per donar suport a les activitats que penseurealitzar dintre l’àmbit del vostre col·legi.

Per tant, us podeu posar en contacte amb la Regidoria d’Ensenyament, per aqualsevol necessitat que tingueu, pel bon funcionament de l’organització, amb laseguretat que la vostra iniciativa serà un gran èxit.

Per a la celebració d’aquest aniversari, El Periódico, en data 1 d’octubre de 1989, va publi-car un ampli article sobre aquest esdeveniment amb el títol de «El 13 d’octubre es com-pleixen 80 anys de l’afusellament del qui va impulsar l’escola moderna». En un apartatd’aquest article especial hi havia una ressenya dedicada al col·legi Ferrer i Guàrdia delMasnou que transcrit al català deia:

Al Masnou hi ha una escola que porta el nom del pedagog per decisió unànimedel consistori, informa Josep Bernabeu (el corresponsal). Quan es va inaugurar,l’any 1982, la direcció del centre va editar un llibre on s’explicaven els trets mésimportants de la vida i de l’obra de Ferrer i Guàrdia. Als alumnes se’ls explicavaque va ser pedagog en l’assignatura de ciències socials i el proper dia 13 pensenorganitzar una espècie de festa major en homenatge a un home que va ser afuse-llat injustament.

La veritat és que la notícia no es diu gaire amb la realitat.

NOVA RELACIÓ DEL PROFESSORAT

Segons la relació enviada per la Generalitat, la relació del professorat per al curs 1989-90va ser la següent:

Ma Amor Àlvarez Blanco Mestre d’EGBEsther Bernal Arjimon Mestre d’educació especialJoan Borlan Díez Mestre d’EGBMa Àngels Cercós Insa Mestre d’EGBJosep Ma Collado Morillas Mestre d’EGBJosep A. Llanillo Veganzones Mestre d’EGBSieglinde Lluent Quesada Mestre d’EGBJoan Josep Macià Ignacio Mestre d’EGBCarme Mateu Carrera Mestre de catalàJosepa Pla Gimeno Mestre d’EGBGregòria Romano Garcia Mestre preescolarÀngela Ruíz Jiménez Mestre preescolarMa Àngels Trias Herrera Mestre d’EGB


ACTA 10è ANIVERSARI DEL COL·LEGI

Passem a l’any 1992, any de les olimpíades de Barcelona, i sent directora del Col·legiFerrer i Guàrdia la senyora Gregòria Romano, van voler editar un llibre commemoratiudel 10è aniversari. Quan la Gregòria, i ho dic d’una forma amigable i cordial, es propo-sava una cosa, no hi ha dubte, ho aconseguia, es sortia amb la seva. També és cert queamb el que proposava sempre sortia afavorit el col·legi, mai particularment.

El llibre era molt interessant i recollia fotografies, principalment, dels diferents cursosque havien passat pel col·legi, i també explicava les diferents etapes que va passar elcol·legi fins al final de la seva construcció. Al començament hi havia una salutació de l’al-calde del Masnou, senyor Josep Azuara, una salutació, també, del tinent d’alcalde deGovernació, que havia estat regidor d’Ensenyament, senyor Marià Aran, i una presenta-ció de la directora del col·legi, senyora Gregòria Romano.

Per a la presentació del llibre, titulat 10 anys d’escola, es van organitzar diferent actes,que van ser els següent:

- Debat sobre la reforma educativa que va tenir lloc el dia 2 d’abril de 1992. - Un altre debat sobre la literatura infantil i juvenil que va tenir lloc el dia 24 del

mateix mes.- Inauguració, el 4 de maig següent, de l’exposició «10 anys d’escola» i presentació del

llibre del Xè aniversari. L’exposició va estar oberta tot el mes de maig.- El dia 15 de maig es va oferir un concert de guitarra.- El dia 23 de maig es va organitzar una festa-ball d’aniversari al pati de l’escola amb

música, servei de bar i pastís d’aniversari.- També es van fer les finals del trofeu «10 anys d’escola», en les especialitats de volei-

bol, bàsquet i futbol-sala.

Cal esmentar la relació de col·laboradors d’aquesta celebració, que van ser:- Ajuntament del Masnou- Caixa de Catalunya- Caixa del Pensions- Michelin - J. Estragués- Autoservei Alimentació Puri- Mondecor- Perruqueria Lourdes- Distribucions i exclusives del Maresme J. Sabater- Llaminadures Gèminis- Carnisseria Antonia- Pastisseria Font- Flors Isabel

El cost del llibre va ser de 500.000 pessetes que va abonar l’Ajuntament del Masnou, através d’una subvenció donada al col·legi Ferrer i Guàrdia.

RECONEIXEMENT

Quan les coses no surten bé, s’ha de protestar. Quan les coses es demanen, però no esconcedeixen, s’ha de protestar i tornar-les a demanar tantes vegades com faci falta per


aconseguir-les. Però quan les coses es fan bé, quan es té interès en solucionar problemesi complir amb el que es demana o s’ordena, aleshores, poques vegades, només excepcio-nalment, es reconeix i s’agraeix, i no hauria de ser així. Aquest és un cas d’aquests excep-cionals, del qual en vull fer menció expressament.

Hi ha una carta de la directora del col·legi Ferrer i Guàrdia, senyora Gregòria Roma-no, dirigida a l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, de data 5 de novembre de 1993,que transcrita literalment diu:

Benvolgut senyor alcalde,Aquesta no és una carta convencional. Normalment ens adrecem a aquest

Ajuntament per demanar informació, fer peticions o plantejar alguna queixasobre el funcionament municipal. Sempre que així ho hem fet, ha estat pel con-venciment que hi havia, i n’hi havia, moltes de coses que es poden millorar.

Tanmateix aquesta vegada volem manifestar el nostre content pel bon funcio-nament del manteniment des de l’arribada a aquest servei del senyor Robert Rocai la bona feina i esperit de treball del porter de l’escola, senyor Jaume Ballester,també treballador municipal. Sovint el funcionament de les coses depèn més deles persones que de les institucions i, encara que només sigui de tant en tant, ésjust reconèixer-ho.

Donat que aquesta carta no té més intenció que l’esmentada, ens acomiademde vos tot enviant-vos una cordial salutació.

Crec és una veritable lliçó d’agraïment per l’esforç i bona voluntat de les persones en elseu lloc de treball.

NOVA JUNTA DE L’APA

El dia 10 de febrer de 1993, amb motiu del canvi de la Junta Directiva de l’Associacióde Pares del col·legi Ferrer i Guàrdia, es fa saber a l’Ajuntament la relació de la referidaJunta, quedant de la següent manera:

Presidenta Rosa Ma FloVicepresident Lluís MarinSecretari Josep BonvehíTresorera Carme AlonsoAjudant de tresorera Anna CuspinedaVocals esports Mercè Millan

Manoli MillanVicenç RuízJuani Campos

Vocals de cultura i festes Miquel TripianaPilar GonzàlezXavier RocaRobert Fernàndez

Vocal manteniment Lluís ArànegaVocals ecologia i medi ambient Alain Vanmaelsacke

Raquel Saco


FUTURA AMPLIACIÓ

La directora adjunta dels Serveis Territorials de Barcelona (Comarques), envia unacarta el dia 27 de febrer de 2007 a la directora del col·legi Ferrer i Guàrdia que textual-ment diu:

M’és grat comunicar-vos que des dels Serveis Territorials hem iniciat els tràmitsnecessaris per tal de poder encarregar, en els propers mesos, el projecte d’amplia-ció i adequació del centre que dirigiu. Entre d’altres actuacions, el projecte i laposterior obra preveuran la construcció d’un gimnàs, d’un menjador amb cuina,3 aules de petit grup i l’adequació de l’edifici d’infantil.

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5115, de data 21 d’abril de2008, Gisa, l’empresa pública de la Generalitat publica l’anunci de licitació de diver-sos contractes en què es troba la redacció del projecte bàsic d’execució amb els estudiscorresponents i la posterior direcció de l’obra d’ampliació del col·legi Ferrer i Guàrdia.L’anunci, pel que fa al col·legi, textualment diu:

Objecte: assistència tècnica per a la redacció del projecte bàsic i d’execució, l’es-tudi de seguretat i salut, l’estudi geotècnic, l’aixecament de plànols, l’estudi depatologies, el projecte d’enderroc, el pla de millora urbana i el projecte d’activi-tats per a llicència ambiental i posterior direcció d’obra d’ampliació CEIP Fran-cesc Ferrer i Guàrdia, del Masnou. Clau: PAC-08251 (1 volta).

Lloc d’execució: MARESME.Termini d’execució: 6 mesos per a l’assistència tècnica per a la redacció dels

projectes i dels estudis. El termini per a l’execució de la direcció d’obra s’ajusta-rà a la durada real de les obres.

Pressupost: 282.544,00 Euros (IVA del 16% inclòs).

No hi ha dubte que aquestes obres representaran una millora considerable per al Ferreri Guàrdia, qualsevol ampliació d’espais sempre és benvinguda, ajuda a les activitats queprogrami el mateix col·legi, però també és cert que responsabilitza més al col·legi perprogramar o organitzar més serveis i activitats per als escolars.

En aquest cas l’ampliació és important, es programa un gimnàs amb vestidors imagatzem. Aquest gimnàs també pot servir com a sala d’usos múltiples. Finalment tin-drà una cuina i un menjador com cal, el que tenen actualment és una sala adaptada nogaire gran per la gran quantitat d’alumnes que es queden a dinar. Segons em va dir ladirectora, la meitat dels alumnes es queden a dinar a l’escola, el que comporta que s’ha-gin de fer dos torns i a vegades tres.

També es construirà, dins d’aquest projecte que es redactarà, 4 tutories, 3 aules pera petits grups i una sala destinada als mestres del col·legi. Dins d’aquest mateix projec-te s’adequarà l’aula de música, i els despatxos de direcció, cap d’estudis, secretaria i con-sergeria.

Aquestes obres tenen una previsió inicial de començament per a l’any 2009 o 2010.



COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA(1988)

Educar és ajudar a la formació integral de les persones. Francesc Alemany

Guiar els alumnes en tots els àmbits d’aprenentatge (inclosos els valors) i ells en són els pro-tagonistes durant tot el procés. La clau està en saber transmetre les ganes d’aprendre ipoder-los donar les eines per incorporar els nous coneixements.Carme Giol

Avui, dia 21 d’abril de 2008, visito el col·legi al qual en un principi se li va posar el nomde Salvador Espriu i no fa gaire es va canviar aquest nom pel de Marinada.

Particularment, no em sembla bé aquest canvi. Per a mi el Marinada va ser l’escolacreada per una cooperativa de pares que volien un ensenyament diferenciat per als seusfills del que es donava en aquell moment. Volien una escola catalana, coeducativa, ambcontinguts diferenciats, etc. Però sobretot autogovernada per ells mateixos, conjuntamentamb el professorat. Per tant, la l’escola Marinada té tanta història per ella mateixa que elfet que el professorat passés íntegrament al Salvador Espriu, per unes qüestions que enaquell moment van ser molt clares i necessàries, no vol dir que el Salvador Espriu fos unacontinuïtat del Marinada. Posar el nom de Marinada al Salvador Espriu és, per a mi, des-dibuixar o, el que és pitjor, oblidar el que va ser per a molts pares, alumnes i professoratel record de l’escola Marinada. L’escola Marinada era una escola particular, el SalvadorEspriu és un col·legi públic, diferència que s’ha de tenir en compte.

Bé, tanco aquest parèntesi d’un pensament que he fet en veu alta i que és, tal com hedit abans, una apreciació meva molt particular.

En apropar-me al col·legi sento molta música acompanyada de cants, penso que potser d’alguna casa que està propera i que té la música molt alta. Però a mesura que m’a-costo me n’adono que ve del col·legi i, efectivament, quan ja hi estic al davant veig al patipart d’alumnes i professorat en plena activitat musical. Posteriorment em comenten queestan en preparació per celebrar la setmana cultural. Truco el timbre i obren la porta, tra-vesso el pati i em fixo amb les plantes que van sembrar fa temps. Són plantes aromàti-ques pròpies del bosc català que acompanyen alguns arbres que també estan plantats enaquesta entrada. Al final m’està esperant l’Esther Roura, que és la secretària amb qui vaig

413COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)

parlar la setmana passada per visitar el col·legi, després d’haver parlat amb el director, se-nyor Francesc Alemany.

Ens vam saludar, vam fer les presentacions oportunes i em va acompanyar a la sala desecretaria i posteriorment a l’arxiu que té el propi col·legi, per mirar la documentació queguarden, per si hi havia alguna cosa interessant per escriure en aquest llibre.

EL TERRENY

Faig una mica d’història d’aquest col·legi. Una vegada quatre persones van comprar, l’any1974, un terreny bastant gran situat a l’avinguda Kennedy, a la part sud de la urbanitza-ció Santa Madrona de la nostra vila. Segurament que el van comprar per construir habi-tatges en un futur no molt llunyà, o simplement per fer una inversió a llarg termini pertreure un rendiment econòmic.

Però resulta que l’any següent es va morir el dictador que teníem a Espanya i es vaimplantar una democràcia general en tots els àmbits de l’administració pública, i natural-ment en el Masnou també es van fer eleccions municipals per elegir els nostres represen-tants a l’Ajuntament. Aquests representants, elegits l’any 1979, decideixen tots plegats queun dels elements més importants que necessita el Masnou és un Pla General d’Ordenació.

S’aprova, per part de l’Ajuntament del Masnou, la redacció d’aquest Pla General, almateix temps, i per coherència, no es dóna cap permís d’obra per la construcció de noushabitatges fins que no estigui definit i aprovat el Pla General. Per tant, aquestes quatrepersones es troben, en principi, que no poden fer ús del seu terreny fins que no estiguiaprovat el Pla General.

Redactar un Pla General no és fàcil, s’ha de fer d’acord amb el que determina la Lleidel Sòl, i aquesta Llei és molt dura, per tant s’han d’anar concretant els diferents aspec-tes que hauran de configurar el futur del Masnou, com són zones verdes i equipaments.Per concretar aquests dos apartats, la Llei del Sòl deixa molt clar quin tant per cent, d’a-cord amb el sòl urbà, s’ha de cedir a l’Ajuntament, i com que d’equipaments no n’hihavia suficients, s’havien de qualificar algun o alguns terrenys per poder cobrir el quemarca la referida Llei del Sòl. I vet aquí que els terrenys de aquests quatre senyors vanquedar qualificats com equipaments, i per tant la inversió que van realitzar va quedar enun no res.

Una vegada concretat que aquell terreny seria qualificat d’equipaments i abans no fosaprovat definitivament, van tenir lloc diferents reunions d’aquestes quatre persones ambl’alcalde, per defensar la seva inversió i poder modificar la qualificació del terreny, peròes van trobar amb un alcalde que ho tenia molt clar i que no va afluixar en cap moment,potser tampoc ho podia fer ja que, per poder aprovar un pla general, la Llei del Sòl obli-ga que hi hagi una quantitat de zones verdes i equipaments d’acord amb el sòl urbà totalde la població. Sigui com sigui, gràcies a això, avui tenim en el Masnou dos equipamentsimportants: el camp de futbol d’Ocata i un col·legi públic.

Com a resultat d’aquestes entrevistes es va trobar la solució més adient per a tots. Eldia 15 de desembre de 1983, es va presentar un escrit l’Ajuntament del Masnou, firmatpels senyor Francesc Menéndez Abril (al qual vaig conèixer personalment i haig de dirque va ser una bona persona i molt estimada), Miquel Capo Soldevila, Josep MartínezBillo i Salvador Figueras Reverter, pel qual oferien a l’Ajuntament la compra d’aquest

414 COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)

terreny de la seva propietat situat a l’avinguda Kennedy, d’una superfície de 20.280 m2,per un preu de vint-i-cinc milions de pessetes.

Aquesta proposta es va passar a l’arquitecte municipal per tal que fes una valoració d’a-quest terreny i, el dia 13 de febrer de 1984, va emetre un informe que deia que el seuvalor adequat era de vint-i-quatre milions de pessetes. Aquest és el valor que va prevaler.

En un Ple extraordinari celebrat el dia 21 de febrer de 1984, la Corporació Munici-pal va acceptar l’oferta presentada pels quatre senyors abans esmentats, i es va acordarcomprar el terreny de 20.280 m2 de superfície, que llinda al nord amb el carrer de l’AbatEscarré, al sud amb una finca de Pere Cot, a l’est amb un torrent i a l’oest amb l’avingu-da John F. Kennedy. El valor d’aquesta adquisició va ser de vint-i-quatre milions i laforma de pagament va ser la següent:

pessetesL’any 1984 7.576.000L’any 1985 5.303.000L’any 1986 4.545.000L’any 1987 3.787.000L’any 1988 2.789.000

L’escriptura pública es va firmar davant del notari del Masnou, senyor Josep Querol, eldia 18 de desembre de 1984.

El Ple de l’Ajuntament del Masnou aprova, el dia 11 de desembre de 1984, el següentacord, que transcrit literalment diu:

Donat que la zona d’Ocata no disposa de cap col·legi, havent-se de desplaçar elsnens a altres indrets de la població amb el conseqüent perjudici per les famílies.

Donat, així mateix, que l’índex d’increment de població i les previsions urba-nístiques fan palesa la necessitat de la creació d’una nova escola que cobreixi l’es-mentada zona d’Ocata i al mateix temps descongestioni les altres escoles a lesquals cada any hi ha problemes de matriculació.

Donat que l’Ajuntament ha adquirit un solar a la zona d’Ocata, denominat laColomina, de 20.280 m2, es planteja la necessitat de posar a disposició de laGeneralitat de Catalunya 11.500 m2, per a la construcció de 16 aules d’EGB i 4aules de preescolar, s’adopten per unanimitat els següents acords:

1. Posar a disposició del Departament d’Ensenyament de la Generalitat deCatalunya 11.500 m2 de terreny, ubicat a la zona d’Ocata, anomenada la Colo-mina, per la construcció d’un centre escolar amb una dotació de 16 aules d’EGBi 4 de preescolar.

2. Assolir el compromís d’eliminar qualsevol obstacle i impediment que pugidificultar el normal desenvolupament de les obres de referència.

Com es pot comprovar, l’Ajuntament vol que es construeixi un col·legi a la zona d’Oca-ta. Si miréssim el plànol on estan ubicats els col·legis del Masnou, podríem comprovarque, efectivament, a la zona d’Ocata, per l’augment d’habitatges que havia tingut en elsúltims anys i preveient que encara es construiria més a través d’un pla parcial previst, crecera encertada aquesta proposta de l’Ajuntament.


Segons em comentava el senyor Josep Azuara, el conseller d’Ensenyament, senyor JoanGuitart Agell, fent un míting polític a la plaça d’Ocata, es va comprometre oficialmenta construir un nou col·legi a la zona d’Ocata. De ben segur que aquest compromís el vaadquirir per les gestions que havia fet l’Ajuntament amb anterioritat.

LA CONSTRUCCIÓ DEL COL·LEGI SALVADOR ESPRIU

El dia 10 de febrer de 1987, la Direcció General de Programació i Serveis Socials delDepartament d’Ensenyament de la Generalitat, presenta a l’Ajuntament del Masnou lasol·licitud de llicència d’obres per a la construcció del col·legi públic Salvador Espriu, perla qual cosa presenten dos projectes bàsics redactats per l’arquitecte Manuel RodergasPuntas. Aquest projecte li va ser encarregat el dia 21 de maig de 1986 i va presentar l’a-vantprojecte el dia 5 d’agost de 1986.

L’Ajuntament els demana saber qui serà el director de les obres per incloure en el pro-jecte. El dia 9 de març la Direcció General d’Arquitectura Escolar i Inversions fa saberque la direcció de les obres del nou col·legi Salvador Espriu ha estat assumida pels tèc-nics del mateix Departament, que van ser:

Arquitecte, senyor José Ma Garcia-Valdecasas SalgadoAparellador, senyor Ricardo Miranda Pardeiro

La Comissió de Govern de l’Ajuntament del Masnou, de data 24 de març de 1987, vaacordar autoritzar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat, la construcció d’unnou col·legi d’EGB denominat Salvador Espriu. No es van liquidar taxes municipals, nitampoc es va formular cap tipus de dipòsit de garantia. El termini d’execució que es vadonar per finalitzar aquestes obres va ser de dos anys i havien de començar dintre els pri-mers sis mesos d’haver-se notificat la llicència d’obres.

Segons el projecte presentat, s’havien de construir vuit aules destinades a l’ensenya-ment d’EGB, dues aules per preescolar i una aula per educació especial, encara que lagrandària del terreny era per un col·legi de 16 aules d’EGB i 4 de preescolar.

Segons la fitxa de característiques presentada per l’arquitecte redactor del projecte, elpressupost total previst per a la construcció d’aquest col·legi era de 89.976.348 pessetes,inclosos els honoraris de la redacció del projecte i el de la direcció de l’obra. En aquestprojecte hi figuren unes dades bàsiques prou interessants i que són:

Nombre d’alumnes 440 (40 per aula)Superfície del solar 11.575,00 m2

Superfície total construïda 1.848,16 m2

Extensió de la planta edificada 930,08 m2

Superfície construïda per alumne 4,20 m2

Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 23 de juny de 1987, es publica una Resolucióde la Comunitat Autònoma de Catalunya, per la qual es fan públiques les adjudica-cions definitives de diverses obres de construccions escolars, entre les quals hi figurales del Salvador Espriu, mitjançant el sistema de concurs, que traduïda al català tex-tualment diu:


14.1.87. Construcció de vuit unitats d’EGB, dos unitat de preescolar i una uni-tat d’educació especial al Masnou (Barcelona), a l’empresa Construcciones Con-cabella, SA, pel preu de 92.800.000 pessetes.

No sé per quina causa el pressupost no era el mateix, hi havia una diferència a l’alça.Segurament que si tenim en compte la data en què l’arquitecte va presentar l’avantpro-jecte i la data d’adjudicació de l’obra mitjançant concurs, el Departament d’Ensenya-ment havia hagut de modificar els preus de la construcció, ja que en aquella època elsaugments del preu de l’obra eren constants. De ben segur que es devien trobar que no espodia adjudicar pel valor que es va donar al projecte inicial.

Les obres van començar en el temps previst i el ritme de construcció era bo, però aprincipis d’any, aproximadament, l’empresa constructora, sense saber perquè, va reduirpersonal per aquesta obra i es va alentir el ritme. Si a això hi afegim que a principis d’anyes van produir vagues a la construcció, l’Ajuntament temia que aquesta obra no estariaacabada per començar el proper curs escolar. És per això que l’alcalde va demanar quel’arquitecte municipal redactés un informe de l’estat actual d’aquesta obra.

L’arquitecte municipal, en data 13 d’abril de 1988, va emetre el següent informe:

Una vegada efectuada la visita d’inspecció a l’avinguda de John F. Kennedy, llocdestinat a la ubicació del col·legi Salvador Espriu, el tècnic que sotasigna ha pogutcomprovar que l’obra es troba en la següent fase:

- Estructura i coberta, executades al 100%- Façana, executada al 70%- Divisions interiors, executades al 100%- Enguixats, executats al 30%- Paviments, executats al 100%A la vista de tot això es comprova que hi manquen les instal·lacions i acabats

interiors i exteriors.D’igual manera es considera que l’obra està mancada aproximadament de 4

mesos de feina efectiva, ara bé, no obstant la quantitat d’obra executada depèn delnombre d’operaris que hi treballin al llarg d’aquest període; no obstant això s’hade tenir en compte que en els darrers temps s’han fet vagues en la construcció, ique presumiblement n’hi hauran més, així com també ens trobem amb el mesd’agost pel mig.

Un altre aspecte a preveure és el de les escomeses d’aigua i llum a càrrec de l’A-juntament.

De tot això es desprèn que sí, que és possible que l’obra estigui acabada, arabé, no obstant això es considera improbable.

A la vista d’aquest informe i davant la inseguretat que aquest col·legi es pogués inau-gurar per al proper curs escolar, l’alcalde va convocar una reunió entre el Departa-ment d’Ensenyament de la Generalitat, empresa constructora i Ajuntament del Mas-nou, amb la finalitat d’intentar resoldre el problema de la finalització del col·legi iconcretar sobre el terreny les solucions més adients. També hi havia el problema dela calefacció, perquè era complicada la proposta inicial, quan davant mateix delcol·legi hi passava el gas natural. Després d’aquesta reunió, l’alcalde va enviar una


carta el dia 22 de juliol de 1988 al senyor Salvador Beneito, del Departament d’En-senyament, que textualment diu:

Em plau agrair-vos molt sincerament l’haver estat present a la reunió que es varealitzar el dia 19 de l’actual en aquesta vila, per parlar del tema de la construcciódel nou col·legi Salvador Espriu, situat a l’avinguda Kennedy, d’aquesta localitat.

Si bé va quedar bastant concretat el tema de la finalització de l’esmentatcol·legi, el que queda pendent de clarificar és el tema de la calefacció.

En el projecte està previst que es faci una instal·lació per emmagatzemar gasmitjançant una bateria d’ampolles, però es dóna el cas que tots els altres col·legispúblics del Masnou funcionen a la perfecció amb gas natural i sense cap proble-ma, per tant no entenem que es vulgui fer una excepció en aquest sentit, quan nohi ha cap tipus de problema per a la connexió a la xarxa general, ja que aquestapassa per davant del solar on es construeix el citat col·legi.

Com sia que el manteniment d’aquest centre anirà a càrrec d’aquest Ajunta-ment, demanem formalment que es variï el projecte, pel que fa al sistema bàsicde calefacció del col·legi Salvador Espriu, per tal que funcioni amb gas naturalpels avantatges de tota mena que això comportarà per aquest Ajuntament, i perla bona marxa de l’esmentat col·legi.

L’acta d’ocupació i posada en funcionament del col·legi públic Salvador Espriu va tenirlloc el dia 15 de setembre de 1988, més just ja no podia ser. S’ha de tenir en compte,però, que realment no van acabar les obres en aquesta data, només es tractava de l’ocu-pació amb professorat i alumnes per començar les classes. Aquesta acta d’ocupació la vanfirmar representants dels Serveis Territorials, l’empresa constructora i l’Ajuntament.

El col·legi públic Salvador Espriu va començar les seves classes el setembre del cursescolar de l’any 1988, any en què Catalunya celebrava el seu mil·lenari

La recepció provisional de les obres va tenir lloc a les 10 hores del dia 23 de novembrede 1988 al mateix col·legi Salvador Espriu. Es va procedir a l’examen de les obres de cons-trucció de 8 unitats d’EGB, 2 unitats de preescolar, 1 unitat d’educació especial més unreformat addicional del projecte, que per això devia augmentar el cost de l’obra. Possi-blement es devia fer una modificació puntual d’ampliació per al preescolar de 3 anys, per-què no estava contemplat inicialment.

La recepció definitiva de les obres estava prevista que fos el dia 30 de gener de 1991,però l’Ajuntament va demanar a la direcció del centre que facilités una relació de lesobservacions que sobre aquest particular creguessin oportunes efectuar, tant per la direc-ció del centre com per l’Associació de Pares. El dia 28 de gener de 1991 el centre presen-ta a l’Ajuntament una llarga llista d’observacions d’aula per aula, i que en si es concretenamb esquerdes del sostre i d’algunes parets, filtració d’aigua a les finestres, la dificultat enobrir algunes finestres, marc de la porta desenganxada, etc.

Una vegada formalitzats els arranjaments d’acord amb la llista feta pel col·legi, larecepció definitiva va tenir lloc el dia 19 de juny de 1991, al mateix col·legi SalvadorEspriu. La Comissió Receptora estava formada pels senyors: Eduard Escardó pel Depar-tament d’Ensenyament; Josep Azuara per l’Ajuntament del Masnou; Víctor Arbós per


l’Intervenció General i Joan Josep Bernal per part del contractista. Aquesta comissió vaprendre l’acord de rebre definitivament les obres per trobar-les executades conforme alprojecte aprovat.

Recordo molt bé les vicissituds de les obres que no acabaven mai, que s’allargavensense un motiu clar, de ben segur que l’empresa constructora tenia problemes de feina ode personal, el cas és que les obres van acabar just a principis de setembre. El materialescolar, taules, cadires, pissarres, armaris, etc., no havia arribat tot i el dia 15 comença-ven les classes. Tothom estava preocupat per aquest inici, tant els pares, el professorat il’Ajuntament, com el mateix Departament d’Ensenyament.

Sobre les nou de la nit del dia abans de l’inici de curs, i venint de Malgrat de Mar,vaig aturar el meu cotxe davant del col·legi ja que volia comprovar que tot estava contro-lat. Darrera meu va aparcar el senyor Valentí Sallas, cap del Servei Territorial de Barcelo-na-comarques, que també volia saber si tot estava a punt per al començament de curs.Ens vam saludar i vam expressar la nostra satisfacció pel començament d’un nou col·legi,també vam compartir la nostra preocupació per si estaria tot preparat pel al dia següentque s’inaugurava un nou curs escolar en un nou col·legi. Vam entrar i el que vam veureera tot un desgavell. Un desconcert de persones a munt i a vall portant cadires i taules,fregant el terra, traient la pols, organitzant, parlant, cridant, etc. Es confonien el profes-sorat, els pares, les dones de neteja, els transportistes, el servei de manteniment..., tot ungarbuix de gent, tot un desordre previst per ordenar, tot un desconcert batallant per posarles coses al seu lloc.

No recordo amb qui vaig parlar, però vam aturar a algú que ens va informar que comque no havia arribat tot el material, havien anat a buscar el que hi havia en el Marinadaper completar al màxim les aules per al dia següent. Mobilitzats per tot l’enrenou, el se-nyor Valentí Sallas i jo ens vam sumar a aquell remolí de gent treballadora, ens vam treu-re les nostres americanes i a treballar, ajudant i col·laborant en tot el que podíem, trans-portant mobles i el que calgués perquè a l’endemà els nens i nenes matriculats trobessinles seves futures aules en perfectes condicions.

El que sí vam comprovar és que totes les persones que estaven allà treballant, algunesfins a la matinada de l’endemà, gaudien preparant el seu futur col·legi o el col·legi delsseus fills, o bé simplement gaudien de poder comptar amb un nou col·legi a la seva vila.

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 25 de setembre de 1989, surtpublicada una Ordre de 31 de juliol de 1989, per la qual es disposa el començament deles activitats del col·legi Salvador Espriu, situat a l’avinguda Kennedy, 56. Les unitats quees posaven en funcionament eren: 8 unitats mixtes d’EGB i 2 unitats de pàrvuls de novacreació.

PISTA ESPORTIVA

Si bé construir el col·legi va comportar el seu temps, la pista esportiva no havia de sermenys. L’alcalde, senyor Azuara, va aconseguir del Departament d’Ensenyament de laGeneralitat un conveni per a la construcció de la pista esportiva del col·legi SalvadorEspriu. Aquest conveni va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia16 de març de 1989, i es va firmar el dia 13 d’abril de 1989.

El Departament d’Ensenyament aportava el 100% del pressupost determinat per als


mòduls oficials del mateix Departament, quedant fixada la quantitat de 3.790.903 pes-setes, desglossades de la següent manera:

Treballs previs 100.000 pessetes, o sigui el 3%Paviment terres pista 372.332 pessetes, o sigui el 10%Pista 2.431.654 pessetes, o sigui el 64%Sanejament i diversos 886.917 pessetes, o sigui el 23%

L’Ajuntament del Masnou havia d’assumir i revisar el projecte redactat per l’arquitecte,senyor Francesc Moreso. La contractació, recepció provisional i definitiva, i la liquidacióde les obres aniria a càrrec de l’Ajuntament. També quedava clarificat que les obres haviende tenir una durada màxima de quatre mesos.

Per a la construcció d’aquesta pista esportiva es va redactar un plec de clàusules admi-nistratives per a la contractació, que seria per concert directe. Consultades empreses delMasnou, únicament va presentar proposta l’empresa Puig i Roca, SA, la qual es va com-prometre a executar les obres per l’import de 3.664.461 pessetes. La Comissió de Governde l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 27 de juliol de 1989, va acordar la contracta-ció directa amb la referida empresa i per la quantitat especificada. El dia 27 de setembrede 1989, es firma el contracte entre l’Ajuntament i l’empresa Puig i Roca, SA.

No obstant això, a l’hora de replantejar les obres i vistes les dificultats del terreny pelseu desnivell pronunciat, sobretot al final on hi havia un torrent, les obres es van ampliaramb nous conceptes i van costar molt més del que es pensava. El total desglossat és elsegüent:

Obres adjudicades a Puig i Roca, SA 3.664.461 pessetesPressupost sanejament Puig i Roca., SA 2.126.106 pessetesPressupost preparació terreny J. Aragó 3.764.992 pessetes

TOTAL 9.555.559 pessetes

COMENÇAMENT DEL CURS ESCOLAR 1990-91

En data 10 d’agost de 1990, la Direcció del centre es dirigeix a tots els pares, informantde diferents punts que s’hauran de tenir en compte a partir de setembre. Informe delcalendari escolar que començarà el dia 17 de setembre amb horari de sessió única, de 9a 13 hores. Encara que no ho posa a l’escrit, aquest horari era solament per al mes desetembre. També parla del funcionament que hauran d’observar els alumnes de 5è, 6è,7èi 8è que tinguin àrees per recuperar.

L’equip directiu i de tutories del col·legi va ser el següent:

Directora Blanca AragóCap d’estudis Gisa MohrSecretària Carmina ÁlvarezTutora 4 anys Neus GaltésTutora 5 anys Cinta Montoliu


Tutora de 1r Enriqueta de BarberàTutora de 2n Mireia SolerTutora de 3r Montserrat PonsTutor de 4t Jordi NavarroTutora de 5è Lydia López de IpiñaTutora de 6è Montserrat GrauTutora de 7è Maribel PérezTutora de 8è Amparo VázquezEducació especial Blanca AragóAnglès Gisa Mohr

MENJADOR ESCOLAR

En començar el curs escolar 1990-91, la comissió del menjador del col·legi va enviar atots els pares dels alumnes un comunicat en el qual fa saber que ja està en funciona-ment la cuina del col·legi i es disposarà d’un cuiner professional propi. També fa saberque aquest nou sistema encarirà el preu del menjar, encara que la qualitat del serveimillorarà.

El preu del tiquet va ser de 510 pessetes, desglossades de la següent manera: Menjar:315 pessetes; IVA 16%: 19 pessetes; 3 hores de vigilància: 165; cost del tiquet: 1 pessetai material fungible: 10.

Per al curs 1991-92, al menjador hi va haver canvis. Es va fer un primer torn perals nens de 3 i 4 anys que començava a les 12,15 hores i un segon torn per a tots elsaltres nens que començava a les 13 hores. Els preus també van canviar, el tiquet perals nens de 3 i 4 anys tenia un valor de 575 pessetes i per a la resta era de 530 pes-setes. La diferència de preu estava en la vigilància dels nens de 3 i 4 anys i el mate-rial fungible.

També es va instaurar que, per ordre alfabètic, els pares podien tastar el menjar deldia, per tal que poguessin valorar els tipus d’aliments i presentar el suggeriments que cre-guessin oportuns.

Hi ha una fitxa del menjador del col·legi Salvador Espriu, de data 19 de gener de1993, de la Direcció General de Gestió de Professorat i Centres Docents del Departa-ment d’Ensenyament, que entre altres coses diu:

Col·legi: Salvador EspriuCapacitat màxima del menjador: 120 placesGestió a càrrec de l’Associació de Pares d’Alumnes.Preu del menú: 575 pessetes - Nombre d’usuaris: 90 - Nombre de torns: 1

PLA ANUAL 1991-92

Del pla anual que elaborà el col·legi per al curs escolar 1991-92, es desprèn que la sevacomposició és de 3 unitats de preescolar, 8 unitats d’EGB i 1 unitat d’educació espe-cial. El claustre estava constituït per 3 professors de preescolar, 8 d’EGB, 1 d’educació


especial, 1 de suport i 1 director amb funció docent. A part, també tenien un profes-sor d’educació física subvencionat per l’Ajuntament i els pares dels alumnes, i tambétenien una psicòloga de l’EAP del baix Maresme un dia a la setmana. El bisbat de Bar-celona els posava una professora de religió quan era necessari, d’acord amb el nombred’alumnes. Finalment, també tenien una altra professora un dia a la setmana per a unanena cega.

Dintre els objectius generals del centre, n’hi ha un que em crida l’atenció i és que vancontinuar amb el pla de treball com escola associada a la UNESCO, participant en el nouprojecte «Mediterrània» i «Linguapax». Aquest tema el portava l’Amparo Vázquez.

La distribució del professorat en cada unitat era la següent:

Preescolar de 3 anys - Alumnes 20Tutora: Teresa Jaures Alberti, i de suport: Mireia Soler

Preescolar de 4 anys - Alumnes 23Tutora: Cinta Montoliu, i de suport: Mireia SolerGimnàstica: Esteve Rodríguez - Psicomotricitat: Blanca Aragó - Dansa: Gisa Mohr

Preescolar de 5 anys - Alumnes 27Tutora: Neus Galtés, i de suport: Mireia SolerGimnàstica: Esteve Rodríguez - Plàstica Montserrat Pons - Dansa: Gisa Mohr

1r nivell d’EGB - Alumnes 24 + 1 d’integració per deficiència visual totalTutora: Blanca Aragó - Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Música: Cinta MontoliuDansa i anglès: Gisa Mohr - Informàtica: Amparo Vázquez - Castellà: Mireia SolerPlàstica: Montserrat Pons - Mestre de l’ONCE: Josefina MiretEducació especial: Mireia Soler

2n nivell d’EGB - Alumnes 27Tutora: Enriqueta de Barberà - Psicomotricitat: Mireia Soler Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Música: Cinta Montoliu Informàtica i castellà: Amparo Vázquez - Anglès: Gisa MohrPlàstica: Montserrat Pons - Educació especial: Mireia Soler

3r nivell d’EGB - Alumnes 25Tutora: Lydia López de Ipiña - Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Castellà: CarminaÁlvarezNaturals i informàtica: Jordi Navarro - Anglès: Montserrat GrauPlàstica i mestre de reforç: Montserrat Pons

4t nivell d’EGB - Alumnes 27Tutora: Jordi Navarro - Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Anglès: Montserrat GrauCastellà: Lydia López - Socials, plàstica, música i mestre de reforç: Montserrat Pons

5è nivell d’EGB - Alumnes 28Tutora: Carmina Álvarez - Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Anglès: Gisa Mohr


Naturals i informàtica: Jordi Navarro - Català: Lydia LópezMúsica, plàstica i mestre de reforç: Montserrat Pons

6è nivell d’EGB - Alumnes 30Tutora, castellà i socials: Amparo Vázquez - Naturals i matemàtiques: Isabel PérezLlengua, cultura catalana i música: Montserrat GrauAnglès i dansa: Gisa Mohr - Francès: Enriqueta de BarberàGimnàstica i esports: Esteve Rodríguez

7è nivell d’EGB - Alumnes 22Tutora, llengua, cultura catalana i música: Montserrat GrauMatemàtiques, naturals i dibuix: Isabel PérezCastellà i socials: Amparo Vázquez - Anglès i dansa: Gisa MohrFrancès: Enriqueta de Barberà - Gimnàstica i esports: Esteve Rodríguez

8è nivell d’EGB - Alumnes 32Tutora, anglès i dansa: Gisa Mohr - Francès: Enriqueta de BarberàCastellà i socials: Amparo Vázquez - Gimnàstica i esport: Esteve RodríguezLlengua, cultura catalana i música: Montserrat GrauMatemàtiques, naturals i dibuix: Isabel Pérez

El Consell Escola d’aquest curs va ser el següent:Equip directiu:- Direcció: Blanca Aragó- Cap d’estudis: Gisa Mohr- Secretària: Carmina ÁlvarezRepresentants del sector del professorat:- Montserrat Grau- Amparo Vázquez- Lydia López de Ipiña- Cinta MontoliuRepresentants del sector pares:- Jaume Borràs- Juli Callejas- Josefina ManentRepresentants del sector alumnes:- Natàlia CalvetRepresentant de l’Ajuntament del Masnou:- Anna Ma MoraRepresentant del sector serveis:- Jaume BallesterComissió econòmica:- Blanca Aragó (Directora)- Amparo Vázquez (Professora)- Josefina Manent (Mare)


VIATGE A SEVILLA

El dia 28 de novembre de 1991, la directora del col·legi públic Salvador Espriu, enviauna carta a l’inspector de zona, senyor Emili Rodríguez que textualment diu:

Per la present li comunico que un grup d’alumnes del cicle superior, un total de80, faran un viatge a Sevilla per veure l’EXPO 92. Aquest viatge està organitzatper la companyia RENFE.La data de sortida serà el dimecres 30 i la tornada el dijous 31 de novembre.Aquests nens aniran acompanyats per tres tutores responsables:Amparo Váquez Sánchez, tutora de 6è.Montserrat Grau Sanchís, tutora de 7è.Gisa Mohr, tutora de 8è.

A part d’aquestes tutores, també les van acompanyar les mestres Marible Pérez, BlancaAragó i Lydia López.

De Sevilla van portar unes bases per participar en un concurs organitzat per la Fun-dación Santa Maria, amb seu a Madrid. El treball consistia en un treball sobre l’EXPO iels 500 anys del descobriment d’Amèrica. Hi van participar els cursos de 6è, 7è i 8è, quevan fer un treball diferent cada un. El premi era de 400.000 pessetes per cada curs gua-nyador. Arriba el mes de març, que era quan el jurat havia de comunicar els guanyadorsdel concurs literari, i ves per on el col·legi Salvador Espriu guanya en els tres cursos, osigui un total d’1.200.000 pessetes. L’alegria dels alumnes i professors es va convertir enun esclat d’emoció, només cal llegir les cartes enviades pels alumnes de 6è, 7è i 8è d’EGBal jurat del certamen, copio en part aquestes cartes que traduïdes al català diuen:

6è curs. «Estem supercontents i quan la directora ho va comunicar per la mega-fonia de l’escola, no ens ho podíem creure, vam començar a cridar d’alegria i asortir pels passadissos.

Diu l’Amparo que ferem el viatge a l’última setmana del proper mes de setem-bre, perquè ara hi haurà moltes aglomeracions i encara tenim pendent les avalua-cions, les colònies i els exàmens finals del curs.»

7è curs. «Ens hagués agradat que haguessin vist l’enrenou que es va organitzaren el nostre passadís quan van dir que havíem guanyat! Els petits que estan al pisde sobre el nostre van sortir i van aplaudir i cridar d’alegria, perquè alguns teniengermans en diferents cursos. Tots estàvem molt contents. Molts pares van telefo-nar a l’escola per felicitar-nos i també als professors.»

8è. «No ens podíem creure que havíem guanyat el premi per visitar l’EXPO92, perquè encara que l’Amparo ens digués que el treball que vam fer li va sem-blar molt bé, sabíem que hi havia només 80 premis per tots els col·legis d’Espa-nya, i que era molt difícil guanyar.

Quan ho van dir per l’altaveu del col·legi, l’Amparo, que ens estava donantclasse, es va tapar la cara perquè estava molt emocionada i li van saltar les llàgri-mes. Nosaltres ens vam abraçar i vam sortir corrents al passadís per veure elsdemés companys. No vam poder continuar la classe i ens van deixar sortir al patiperquè ens passessin els nervis.»


Aquestes cartes van ser enviades al jurat de la Fundació de Santa Maria, acompanya-des d’un carta conjunta de la directora Blanca Aragó i de la professora Amparo Váz-quez. Va ser un premi extraordinari el que van aconseguir, de ben segur que tota lacomunitat escolar d’aquest col·legi devien estar molt satisfets pel premi guanyat.Aquest premi els va permetre estar novament a l’EXPO durant tres dies complets i visi-tar la ciutat de Còrdova tot un dia quan tornaven cap al Masnou. El més bonic és quequan es va fer aquest viatge era a principis del següent curs, per tant els de vuitè ja noestaven al col·legi i van donar els seus diners al seus companys que havien passat a serels cursos de 7è i 8è.

CONSELL ESCOLAR SALVADOR ESPRIU (1994)

El dia 15 de desembre de 1994, es va constituir el Consell Escolar Municipal del Salva-dor Espriu, que va quedar de la següent manera:

Directora Blanca Aragó CasasCap d’estudis Lydia López de IpiñaSecretària Maribel Pérez Gómez

Representants sector professorat:Lourdes Alonso AsencioNeus Galtés FerrandoEnriqueta de Barberà FortunyMontserrat Grau Sanchís

Representant sector pares o tutorsAgustí TrinitatXavier SerraEduard Herrero

Representant Associació pares d’alumnesCoby van der Wal

Representant Personal d’administració i serveisMerche Rogero

Representant de l’Ajuntament del MasnouAssumpta Vilar Vilar

COMIAT DE LA DIRECTORA

El mes de juny de l’any 2000, la directora Blanca Aragó deixa el col·legi, hi ho fa ambuna carta que textualment diu:


Ja fa uns anys que vaig començar a portar la direcció de l’escola, en aquest tempsha passat de tot, hi ha hagut moments bons i d’altres que no tant. El balanç de lagestió penso que és personal, i que cadascú n’ha de treure les seves conclusions.Tota aquesta feina no hagués estat possible si no hagués comptat amb la col·labo-ració dels meus companys, dels nens i dels pares. Junts hem avançat tots aquestsanys duent a terme el nostre projecte d’escola pública, intentant fer-la capdavan-tera en molts aspectes, de fet encara seguim treballant-hi i penso que mai s’acaba-rà de fer, ja que l’esperit de renovació ha de ser constant; ens hem de plantejarnous reptes sense oblidar mai d’on venim i cap on anem, això al cap i a la fi és elmotor que ens mou endavant.

El 2000 ens porta nous canvis i un d’ells és la direcció del Centre, jo me’n vaigperò us deixo en bones mans, amb un nou equip molt il·lusionat per continuar irenovar la tasca pedagògica. Us agrairia que li donéssiu el suport que es necessitaquan es comença una feina com aquesta.

El nou equip directiu el componen:- Director: Jordi Navarro- Cap d’estudis: Carme Giol- Secretària: Neus GaltésRebeu tots una cordial salutació i una forta abraçada. Fins molt aviat.

ALUMNES DEL CURS ESCOLAR 1996-97

Segons un full de resultats de matriculació del curs escolar 1996-97, el Salvador Espriutenia 251 alumnes, desglossats de la següent manera:

alumnesPreescolar 1r 24 Preescolar 2n 25 Preescolar 3r 251r educació primària 242n educació primària 253r educació primària 254t educació primària 235è educació primària 256è educació primària 258è d’EGB 30

RELACIÓ DEL PERSONAL DEL SALVADOR ESPRIU 2002-03

Hi ha una llista de data 20 de setembre de 2002, on figura un llistat de personal del CEIPSalvador Espriu, en el qual hi figuren els següents professionals:

Francesc Alemany MateuCarmina Álvarez MacedoAnna Chumilla Navarro


Neus Galtés FerrandoMa Carme Giol AbrilMontserrat Grau SanchísAnna Hoces MorenoLydia López i de Ipiña BramónMarta López-Bagó ViñalXavier Martin PayLaura Matavera MagemGisela Mohr JanssenCinta Montoliu GarciaJordi Navarro MercadéEsther Puig GómezSònia Uzñate EspallargasMaite Ortiz Rodríguez

CANVI DE NOM DEL COL·LEGI SALVADOR ESPRIU

Al Consell Escolar del col·legi Salvador Espriu, celebrat el dia 4 de maig de 2004,i en l’apartat de precs i preguntes, es dóna compte que l’APA, en la seva darrerareunió, van aprovar el canvi de nom del col·legi perquè fos nomenat escola Mari-nada. El Consell Escolar aprova per majoria absoluta dels assistents aquest canvide nom.

El director del col·legi Salvador Espriu, en data 15 de setembre de 2004, envia unacarta a l’Ajuntament notificant-li que en l’última reunió del Consell Escolar es va apro-var per unanimitat el canvi de nom del centre passant de Salvador Espriu a escola Mari-nada. Com es preceptiu, l’Ajuntament ha d’enviar al centre un informe favorable, si hoconsidera oportú.

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament del Masnou, en data 4 de novembre de2004, va prendre el següent acord, que textualment diu:

Vist l’escrit del director del CEIP Salvador Espriu, pel que comunica que el Con-sell Escolar del centre va aprovar el canviar el nom de Salvador Espriu per escolaMarinada.

Tenint en compte que aquest canvi permetrà al centre retornar als seus orígens[???].

En l’exercici de les competències conferides en virtut de la delegació efectuadaper l’alcaldia mitjançant decret de data 16 de juny de 2003 i 22 d’abril de 2004,s’adopta el següent acord:

Informar favorablement del canvi de nom del CEIP Salvador Espriu per Esco-la Marinada.

El Diari Oficial de la Generalitat de data 27 de maig de 2005 publica la Resolució1579/2005, de 19 de maig, per la qual s’atribueix una nova denominació específica a uncol·legi d’educació infantil i primària del Masnou. En la seva part dispositiva textualmentdiu:


Resolc: atribuir al col·legi d’educació infantil i primària Salvador Espriu, del Mas-nou, amb codi 08043930, ubicat a l’avinguda J. F. Kennedy, 56, del Masnou(Maresme), la nova denominació específica Marinada.

Aquest col·legi és el benjamí de la família de tots els col·legi del Masnou, i per tant el queté menys història, encara que aquest any hagi complert els seus 20 anys d’existència. Feli-citats.



HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT I VILÀ

[...] La societat es transforma, i a mesura que sorgeixen nous ideals de vida, l’escola ha demodificar les seves tendències per tal d’adaptar-se a les necessitats del present i a les que esdibuixen en els horitzons de l’esdevenidor.Rosa Sensat (Vers una escola nova)

Escriure un llibre sobre l’ensenyament al Masnou i no parlar de la Rosa Sensat seria unveritable pecat o potser més aviat una falta de respecte per a una masnovina famosa en elcamp de l’ensenyament. De ben segur que no sóc la persona més adequada per parlard’una gran professional, una senyora d’edat avançada que havia vist passejar pel carrer dePere Grau de la nostra vila, i que de ben segur que no tenia un coneixement clar de saberqui era realment, i té la seva lògica, estàvem en plena dictadura i aquestes coses era millorno explicar-les gaire.

Neix al Masnou el dia 16 de juny de 1873. En aquells moments la població compta-va amb una mica més de quatre mil habitants. Al Masnou, igual que a d’altres pobla-cions, predominava l’agricultura, però també hi havia fàbriques de teixits de lona, delicors i un bon nombre d’establiments dedicats a la venda de diferents productes. Unaactivitat que no tenien totes les poblacions era la de mariner, i el pare de la Rosa Sensatho era.

La seva infància va ser normal com la de qualsevol nena. La van criar i educar les donesque estaven al seu voltant i de tant en tant veia al seu pare quan tornava dels seus viatgesplens d’obsequis americans. El seu pare, que tenia una salut delicada, va morir l’any1882, quan tenia tan sols 39 anys.

Per ser una noia desperta en els estudis la van matricular en el col·legi Barcelonès, queesta dirigit per la senyora Àngela Vallès. Com que hi havia la dificultat econòmica depagar una pensió a Barcelona, la senyora Vallès es va oferir perquè visqués a casa sevaacompanyada del seu marit i fills. Aquesta va ser una decisió molt important per a la RosaSensat, va estudiar tota la carrera de mestra a casa del matrimoni Ferrer-Vallès, que pos-teriorment serien els seus sogres.

429HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT

L’any 1888 l’escola municipal de nenes del Masnou es queda sense mestra i l’anysegüent queda nomenada com a mestra suplent, quan tan sols tenia 16 anys, i aques-ta va ser la seva primera experiència com a mestra. A final de curs, coincidint amb laFesta Major, s’organitzava un lliurament de premis per part de la Junta Local d’Instruc-ció Pública.

El curs 1891-92 serà l’últim al Masnou. Al final d’aquest curs escriu el seu discurs decomiat, que textualment diu:

[...] Anteayer, vigilia de la fiesta de San Pedro, tuvo lugar en un salón del Palaciode Ciencias la calificación definitiva de las últimas oposiciones que se han cele-brado y habiendo tomado parte en ellas, tuve la suerte de que se me votara uná-nimemente para el número uno, correspondiéndome la plaza de Gerona.

Me despido pues, de ustedes, como Maestra y lo hago con todo el sentimien-to que es de suponer en una buena patricia, pues que mi único anhelo, mi solodeseo, mi constante aspiración, hubiera sido poder formar el corazón y la inteli-gencia de las hijas de ese pueblo para hacer de ellas mujeres que le hubiesen dadoesplendor por su instrucción y relevantes prendas.

Pero ya que la suerte lo ha querido de otra manera, ya que no puedo olvidarmis intereses personales por un exagerado amor al pueblo que me ha visto nacer,permítanme que les diga: No olvidéis, como no habéis hecho hasta ahora, la edu-cación e instrucción de estas niñas que han dado pruebas de aplicación y buencomportamiento, no consideréis estas palabras vacías de sentido, no omitáis sacri-ficio alguno por el bien de la niñez, que la semilla que sembrareis ahora produci-rá el mil por uno, y a vosotros solos os corresponderá la gloria de haber hecho deMasnou un pueblo laborioso y escogido.

Gracias doy al Ilustre Ayuntamiento, que durante el tiempo que he dirigido laEscuela me ha tratado con más consideración de la que merezco; gracias a todoslos miembros que componen la Junta Local, por su interés por la enseñanza y suindulgencia para conmigo; gracias al Sr. Juez municipal y demás individuos delJuzgado porque han contribuido con su presencia a dar solemnidad a estas fiestasescolares que tanto honran y enaltecen a nuestro querido Masnou; y gracias porúltimo a los padres que han tenido confianza bastante para encargarme la direc-ción de sus hijas y me han distinguido siempre dándome pruebas de cariño y sim-patía.

Y vosotras, mis queridas niñas, seguid, seguid siempre, sobre todo el caminoque habéis emprendido, que si bien es verdad que mi sucesora no os querrá tantocomo yo, tal vez con vuestras cualidades le inspirareis el cariño que a mi me habéisinspirado y procurareis que yo reciba noticias de la fama de vuestro buen com-portamiento y aplicación constante, lo que me será tanto más grato, cuanto queyo habré contribuido con mis escasos méritos a sembrar en vuestro corazón yvuestra inteligencia la semilla de la instrucción y del bien.

He dicho.

A partir d’aquí la Rosa Sensat comença una vida dedicada plenament a l’educació que laportarà a ser una figura estimada, important i cabdal de l’ensenyament a Catalunya.

Està un curs a Girona capital i després pot complir el seu somni, estudiar a Madrid,

430 HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT

però l’any següent torna a Girona i l’any 1896 torna a Madrid on posarà en pràctica totsels seus coneixements de Fröebel. L’any 1900 aprova les oposicions al cos de professoratd’escoles normals i deixa Madrid, anant de professora a l’Escola Normal Superior deMestres d’Alacant. Allà li encarreguen les classes de física, química i història natural.

El dia 20 de juliol de 1903, Rosa es casa amb en David Ferrer, s’acull a un decret pelqual canvia la seva plaça per una d’inferior de mestra d’escola primària a Barcelona. Aquíneixen els seus dos fills, l’Angeleta i en Jaume.

Amb la finalitat de trobar solucions a com es trobava l’ensenyament a Espanya, les ins-titucions públiques institueixen beques a grups de professionals per poder estudiarmodels educatius en altres països europeus. L’any 1911 un d’aquests grups surt de Bar-celona, on hi va la Rosa Sensat, i en 19 dies visita 10 ciutats de França, Alemanya i Suïs-sa. A finals de 1912 i tot el 1913 forma part d’una beca i visita diferents centres de Bèl-gica i Suïssa. A Ginebra assisteix als cursos d’Eduard Claparède a l’Institut J. J. Rousse-au, i visita la Maison des Petits. A Brusel·les segueix el treball d’Ovide Decroly a l’escola del’Ermitatge.

L’any 1914, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, emprèn el que serà per a ellal’ideal pedagògic en l’ensenyament, posa en pràctica la primera escola a l’aire lliure del’Estat espanyol, l’Escola del Bosc del Parc de Montjuïc. Els principis fonamentals d’a-questa escola eren els recollits en el seu llibre Vers un nova escola. I eren els següents:

Primer: el coneixement del nen i el respecte de la seva personalitat i dels seus dretshan de ser els eixos sobre els quals ha de girar l’educació.Segon: el nen ha de ser considerat com el centre del sistema educatiu.Tercer: la vida en plena naturalesa és factor essencialíssim d’una cultura integral.Quart: la salut i les forces físiques són condició indispensable i pròpia de totaadquisició de forces intel·lectuals.Cinquè: s’ha de posar el nen en contacte amb les formes de la vida; la naturalesai el treball humà, per tal que adquireixi nocions immediates dels éssers i de lescoses.Sisè: programa restringit, limitació d’hores d’estudi i metodologia apropiada pertal d’aconseguir un màxim de rendiment amb un mínim d’esforç intel·lectual.Setè: preocupació constant i preferent per al millorament del nen com a éssermoral, formant el seu caràcter, desenvolupament de la seva individualitat, alhoraque els seus sentiments socials i patriòticsVuitè: disciplina familiar de manera que la vida de l’escola sigui imatge veritablede la llar domèstica.

A partir d’aquí dóna moltes conferències, sobretot dels deures de la dona i de la seva edu-cació. Entre l’any 1921 i el 1922, dirigeix un «Curs normal d’ensenyament domèstic pera mestres». L’any 1922, a la revista de pedagogia, publica un article reflexionant sobre eltema «La ensenyança de la economia domèstica». Aquest mateix any 1922, representa ala ciutat de Barcelona en el III Congrés Internacional d’Enseignement Ménager, celebrata Paris, amb l’assistència de 35 països.

El 1923 publica el llibre Les ciències en la vida de la llar. El 1927 publica Como se ense-ña la economia doméstica, on insisteix amb les seves idees centrals de la visió feminista, ique és la d’evitar la desintegració de la família a partir de l’educació de la dona. Rep l’en-

431HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT

càrrec de dissenyar un nou pla d’estudis de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular dela Dona. La Rosa Sensat ocuparia durant mols anys la presidència de la secció permanentd’educació d’aquest Institut, amb la col·laboració de la seva filla Angeleta Ferrer.

Durant la II República, dirigirà el centre de nova creació Milà i Fontanals; col·labo-rarà de forma activa dins del Comitè de la Llengua i Ensenyament en Català als Mestresi de l’Escola d’Estiu de la Generalitat. Assistirà com a representant de Barcelona a la reu-nió de la Lliga internacional d’Educació Nova; formarà part del recent creat PatronatEscolar de l’Ajuntament de Barcelona; donarà cursos i conferències al Seminari de Peda-gogia de la universitat i participarà a comissions avaluadores de la Normal de la Genera-litat.

L’any 1935 publica el llibre, que és una síntesi del seu pensament com a mestra, ambel títol Vers una nova escola.

Arrel de la mort del seu marit, el juliol de 1936, la malaltia de la seva filla i l’esclatd’una bomba al pati del col·legi Milà i Fontanals el març de 1938, demana la seva jubi-lació voluntària.

Finalitzada la guerra civil, és reincorporada forçosament per a després incoar-li unexpedient de depuració i jubilar-la definitivament sense cap tipus d’agraïment públic.L’any 1961 mort a l’edat de 88 anys.

En data 24 de juliol de 1973 el que va ser director del col·legi Ocata, senyor FrancescVives, va enviar una carta a l’Ajuntament del Masnou evocant el centenari de la masno-vina Rosa Sensat, tot demanant que sigui perpetuat el seu nom a la nostra vila.

La Comissió Municipal Permanent de data 26 de juliol de 1973 va aprovar aquestescrit i va acordar passar-lo a la Comissió de Governació per tal que fes la propostacorresponent. Així ho va fer i es va passar al Ple de l’Ajuntament de data 27 de setem-bre de 1973, que va aprovar dedicar-li un carrer del Masnou amb el seu nom, en elmoment que se n’obris un de nou. Aquest acord, com era preceptiu, es va enviar alGovern Civil de Barcelona perquè fos tramès al director general d’Administració Localdel Ministeri de Governació de Madrid i així obtenir la seva aprovació corresponent.

En data 20 de novembre de 1973, el Govern Civil de Barcelona demana textualment«[...] sírvase remitir por duplicado ejemplar un amplio informe sobre les actividades dela misma así como de sus antecedentes personales». D’immediat es va enviar un informed’una plana perquè sabessin qui va ser la Rosa Sensat. Al cap de sis mesos, concretamentel dia 13 de maig de 1974, contesta el Govern Civil dient que la direcció general d’Ad-ministració Local del Ministeri de Governació ha acordat concedir l’autorització neces-sària perquè es porti a efecte la retolació d’una via pública en el municipi del Masnou,amb el nom de Rosa Sensat.

Va passar molt de temps abans no es va posar el nom de Rosa Sensat a un carrer. Final-ment va ser designat un carrer de la urbanització Bell Resguard, però en el ple de l’Ajun-tament celebrat el dia 27 de novembre de 1981 va ser canviat i es va nomenar on estàactualment, un lloc que neix a la carretera d’Alella, travessa el pont existent, passa perdavant l’Institut Mediterrània, i al final del carrer hi ha el passeig de la Constitució, onestà ubicat el col·legi Lluís Millet. El lloc és ideal per a una persona tan dedicada a l’en-senyament com la nostra Rosa Sensat.

432 HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT

MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES IRELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT

El secret de la felicitat no és fer el que tu vols, sinó estimar el que estàs fent.Leon Tolstoi

M’ha semblat que en aquest llibre valia la pena fer un recull de les medalles de la vila delMasnou aprovades i concedides a persones relacionades amb l’ensenyament i dels expe-dients de les quals, que es van tramitar des de l’Ajuntament, vaig tenir l’honor de ser elresponsable.

MEDALLA D’OR AL MARQUÈS DEL MASNOU

La donació dels terrenys per la construcció del que seria l’actual Institut Mediterrània,per part del marquès del Masnou, va resoldre les dificultats, sobretot econòmiques, quees va trobar l’Ajuntament del Masnou per poder trobar un terreny adequat amb lesdimensions que demanava el Ministeri d’Educació i Ciència, per tal que fos construïtaquest important equipament.

Amb motiu de la cessió gratuïta al poble del Masnou per part del marquès del Mas-nou, dels 10.240 m2 de terreny on s’hauria de construir l’Institut Mediterrània, la Cor-poració Municipal, en sessió plenària celebrada el dia 26 de juny de 1968, va aprovar elsegüent acord, que transcrit al català textualment diu:

Concessió de la Medalla d’Or d’aquesta vila.Seguidament i a proposta de la Presidència, s’acorda per unanimitat concedir

a l’Excm. Sr. Marquès del Masnou, senyor Camil Fabra de Monteys, la 3a Meda-lla d’aquesta vila, en la seva categoria d’Or, ordenant-se s’instrueixi l’expedientreglamentari, d’acord amb l’article 11, apartat a de l’actual reglament d’honors i

433MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES I RELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT

distincions, així com les autoritzacions superiors que fossin procedents, tenint encompte la seva meritòria actuació en pro d’aquesta vila, pel que se’l considera quees mereixedor a aquest honor.

El senyor Salazar va nomenar instructor de l’expedient al senyor Jordi Humet Argemí, eldia 19 de juliol de 1968.

El dia 21 d’agost de 1968, tal com era preceptiu, es va demanar autorització per poderaprovar definitivament la concessió de la medalla d’or al marquès del Masnou, al direc-tor general de l’Administració Local, del Ministeri de Governació de Madrid, a través delGovern Civil de Barcelona. El dia 21 de novembre del mateix any, el Govern Civil deBarcelona va comunicar a l’Ajuntament del Masnou que el Ministeri de Governacióhavia donat la conformitat a aquesta petició, i per tant quedava autoritzada la concessiód’aquesta medalla a l’Excm. Sr. Camilo Fabra de Monteys. Aquest escrit es va donarcompte al Ple del dia 28 de novembre de 1968.

El lliurament de la medalla d’or de la vila del Masnou va tenir lloc el dia 15 d’abril de1978, a la sala capitular de l’Ajuntament, a les 8 del vespre, sent alcalde del Masnou,l’Il·lm. Senyor Miquel Humet Argemí.

DIFERENTS MEDALLES DE PLATA DE LA VILA

El mes de febrer de 1980, la Comissió de Governació encapçalada pel regidor MariàAran, van decidir que ja era hora de recordar, i d’homenatjar en el seu cas, a aquelles per-sones que van fer de l’ensenyament la seva vida, la seva devoció i el seu culte, i que vanlluitar per millorar l’ensenyament al Masnou, i per tant es va creure que eren mereixedo-res d’un record i una distinció que mai havien tingut.

La memòria dels favors rebuts dels nostres avantpassats no s’ha d’oblidar mai, ja queformen part de la història de la nostra vila que moltes vegades és necessari recordar idonar a conèixer, perquè formin part de la nostra memòria i siguin conegudes per les per-sones que formen part de la nostra societat. Qualsevol poble ha de tenir la sensibilitat derecordar les persones que van lluitar dia a dia per millorar la nostra forma de ser, i ja erahora d’honorar aquestes persones.

Per tant, la Comissió de Governació, d’acord amb el que establia el Reglament d’Ho-nors i Distincions, va presentar a la Corporació Municipal tot un seguit d’expedients perconcedir distincions a persones vinculades amb el camp de l’ensenyament en el Masnou.

TERESA I ÚRSULA PÀMIES

El dia 25 de febrer de 1980, la Comissió de Governació de l’Ajuntament del Masnou, vapresentar una moció per tal que fos aprovada en el proper ple que celebrés la CorporacióMunicipal, i que textualment deia:

Medalla de plata de la vila a títol pòstum, a les mestres Teresa i Úrsula Pàmies, lesquals tingueren una escola al Masnou, barri d’Ocata i carrer del Camp, avui PereGrau. Foren persones d’idees molt avançades pel seu temps, ensenyaren amb

434 MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES I RELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT

dedicació i valentia. Encara avui, malgrat haver tancat l’escola l’any 1939 quedenvius exalumnes en aquesta població. Foren perseguides pel franquisme que pràc-ticament les va portar al pacte de la fam, amb la clausura del col·legi. Junt ambels exalumnes volem dedicar-los-hi un homenatge i rememorar el seu nom. Exer-ciren al Masnou des d’abans de l’any 1910 fins a l’any 1939.

La Corporació Municipal, en sessió celebrada el dia 29 de febrer de 1980, va acordar ini-ciar l’expedient de concessió de la medalla de plata de la vila del Masnou, a títol pòstum,a les senyores Teresa i Úrsula Pàmies, per la seva actuació rellevant dintre el camp de l’en-senyament en el nostre municipi. Es va designar instructor de l’expedient el tinent d’al-calde de Governació, senyor Marià Aran, i a mi se’m va nomenar secretari.

No es va celebrar cap acte de lliurament perquè no es coneixia cap familiar de les ger-manes Pàmies, però això no era l’important, el que era important era el reconeixementdel Masnou envers a aquestes dues germanes que van fer una bona tasca dins el camp del’ensenyament a la nostra vila.

JOSEP PERICOT I MARIA CANALETA


Medalla de plata de la vila, a títol pòstum, a Josep Pericot Llorensí, qui fou durantmolts anys director de les escoles nacionals. Depurat i perseguit pel franquismefou desterrat a Lleó, pel motiu d’haver donat ensenyament en català. Personaamant de les belles arts, féu una gran labor al front de les escoles nacionals on varetornar després del desterrament i on serví fins la seva mort.

La Corporació Municipal, en sessió celebrada el dia 29 de febrer de 1980, va acordar ini-ciar l’expedient de concessió de la medalla de plata de la vila del Masnou, a títol pòstum,al senyor Josep Pericot Llorensí, per la seva actuació rellevant dintre el camp de l’ense-nyament en el nostre municipi. Es va designar instructor de l’expedient el tinent d’alcal-de de governació, senyor Marià Aran, i a mi se’m va nomenar secretari.

A la mateixa moció presentada per la Comissió de Governació també figurava el següent:

Al mateix temps, aquesta Comissió de Governació, escoltant els sentiments de lesseves exalumnes i a moltes persones d’aquests veïnatge, es creu en el deure de pro-posar a la Corporació Municipal la dedicació d’un carrer d’aquesta vila per per-petuar per sempre més el nom de Maria Canaleta Abellà, mestre nacional i espo-sa del senyor Josep Pericot, que va ser directora de la secció de nenes de les esco-les nacionals. Va venir al Masnou acabada la carrera, l’any 1925, i hi va ser fins ala seva jubilació, a excepció d’un període de desterrament a causa de la depuraciófranquista i pel sol motiu d’haver ensenyat el català. En total, uns cinquanta anysde dedicació a l’ensenyament en aquesta vila. Les exalumnes, avui moltes d’ellesja àvies, l’estimen mereixedora de ser recordada dedicant-li un carrer.


El ple de l’Ajuntament del Masnou de data 28 de novembre de 1980, va aprovar aques-ta proposta.

Tal com exposava el Reglament d’Honors i Distincions, els expedients es va sotmetreals tràmits reglamentaris d’exposició al públic. Una vegada finalitzats els expedients, l’A-juntament va acordar fixar el dia 30 de novembre de 1980 per a la celebració delssegüents actes a la sala capitular de l’Ajuntament del Masnou:

- A les 12 del migdia, la celebració de l’acte públic d’homenatge i lliurament de lamedalla de plata de la vila, en caràcter pòstum, al senyor Josep Pericot Llorensí;

- A les 12,45 descobriment de la placa del carrer que dóna el nom de Maria Canale-ta situat a la cruïlla de la plaça de Duc de Plasència i del carrer Josep Estrada, i finalment,

- A les 13,15 hores, al col·legi Mixt Ocata, descobriment de la placa recordatòria deles exalumnes de la senyora Maria Canaleta.

Aquests actes van ser molt emotius per a les persones que van conèixer a aquest matri-moni, els seus exalumnes i tota la comunitat educativa del Masnou, però sobretot per alsseus fills Santiago, Jordi i Robert que van donar les gràcies a tots els presents en aqueststres actes.

MARE MARIA

El dia 25 de febrer de 1980, la Comissió de Governació de l’Ajuntament del Masnou vapresentar una moció per tal que fos aprovada en el proper ple que celebrés la CorporacióMunicipal, i que textualment deia:

Medalla de plata de la vila a la R. M. Maria del Sagrat Cor, religiosa de la Sagra-da Família, la qual començà a exercir com encarregada d’una classe de pàrvulsl’any 1925 i continuà amb la mateixa fins a l’any 1977 en què fou jubilada. Sem-pre van passar per la seva classe nois, més aviat marrecs, dels quals avui n’hi haque ja fa anys que són avis. Tots la volen i ella els tracta, visita i estima. És unaveritable institució al Masnou i la seva labor quotidiana mereix el reconeixementgeneral de la població.

La Corporació Municipal, en sessió celebrada el dia 29 de febrer de 1980, va acordar ini-ciar l’expedient de concessió de la medalla de plata de la vila del Masnou, a la R. M.Maria del Sagrat Cor, religiosa de la Sagrada Família, per la seva actuació rellevant dintreel camp de l’ensenyament en el nostre municipi. Es va designar instructor de l’expedientel tinent d’alcalde de governació, senyor Marià Aran, i a mi se’m va nomenar secretari.

Tal com exposava el Reglament d’Honors i Distincions, l’expedient es va sotmetre alstràmits reglamentaris d’exposició al públic. Una vegada finalitzat l’expedient, l’Ajunta-ment va acordar fixar per al dia 28 de juny de 1980, a les 12 del migdia, la celebració del’acte públic d’homenatge i lliurament de la medalla de plata de la vila, a la R. M. Mariadel Sagrat Cor, religiosa de la Sagrada Família.

L’acte es va celebrar a la sala capitular de l’Ajuntament i va constar de diferents apar-tats: va obrir l’acte el senyor alcalde, tot demanant-me que llegís els certificats correspo-nents dels acords presos per l’Ajuntament amb referència a aquest expedient; seguida-


ment va donar la paraula a un regidor que va explicar el perquè d’aquesta distinció; a con-tinuació van parlar exalumnes, i finalment va tancar l’acte l’alcalde.

PEPETA BOTÉ


Medalla de plata de la vila a títol pòstum, a Josepa Boté i Duran, que va tenir alMasnou un col·legi dels anomenats «de costura» i que avui seria un parvulari. Elva tenir durant molts anys i hi van passar molts nens i nenes del Masnou en con-siderables quantitats. En tenia fins i tot a l’hora de dinar i Josepa Boté els hidonava el menjar que els havien deixat les seves mares, ja que aquestes anaven atreballar a les fàbriques. No havia demanat mai l’import del servei, o sigui elshonoraris, i si alguna persona no podia pagar per la manca de treball o perquèfos molt pobre, continuava amb el marrec sense cobrar els honoraris.

La Corporació Municipal, en sessió celebrada el dia 29 de febrer de 1980, va acordar ini-ciar l’expedient de concessió de la medalla de plata de la vila del Masnou, a títol pòstum,a la senyora Pepeta Boté i Duran, per la seva actuació rellevant dintre el camp de l’ense-nyament en el nostre municipi. Es va designar instructor de l’expedient el tinent d’alcal-de de governació, senyor Marià Aran, i a mi se’m va nomenar secretari.

Tal com exposava el Reglament d’Honors i Distincions, l’expedient es va sotmetreals tràmits reglamentaris d’exposició al públic. Una vegada finalitzat l’expedient, l’A-juntament va acordar fixar per al dia 15 de novembre de 1981, a les 12 del migdia, lacelebració de l’acte públic d’homenatge i lliurament de la medalla de plata de la vila,amb caràcter pòstum, a la senyora Pepeta Boté i Duran.

L’acte es va celebrar a la sala capitular de l’Ajuntament i va constar de diferents apar-tats: va obrir l’acte el senyor alcalde, tot demanant-me que llegís els certificats correspo-nents dels acords presos per l’Ajuntament amb referència a aquest expedient; seguida-ment va donar la paraula a un regidor que va explicar el perquè d’aquesta distinció; a con-tinuació van parlar dos exalumnes, el senyor Joan Camps i la senyora Josefina Vives, ifinalment l’alcalde va tancar l’acte amb unes paraules, fent menció de la important figu-ra de la persona de la senyora Boté. Va fer lliurament de la medalla de plata a títol pòs-tum a la seva germana, la senyora Concepció Boté.

JOAN BOSCH MONEGAL

En data 25 de juny de 1984, va tenir entrada a l’Ajuntament del Masnou, un escrit diri-git a l’alcalde i avalat per 120 firmes, que textualment deia:

Els que signen, majors d’edat, amb el DNI corresponent i veïns d’aquesta vila.Exposen, que amb motiu de la jubilació del benvolgut mestre, en Joan Bosch i


Monegal, en reconeixement a la seva llarga tasca educativa amb pro dels nois inoies d’aquesta vila i constatant la seva participació cívica-social amb els esta-ments que la sol·liciten, els masnovins esmentats, supliquen: li sigui atorgada laMedalla de Plata de la Vila per part d’aquest Consistori. El Masnou, a vint-i-dosde juny de mil nou-cents vuitanta-quatre.

La Corporació Municipal, en sessió plenària extraordinària celebrada el dia 27 de setem-bre de 1984, va acordar iniciar l’expedient de concessió de la medalla de plata de la viladel Masnou, a favor del senyor Joan Bosch i Monegal, en atenció als seus mèrits en prode l’ensenyament i educació als nens, nenes i joves del Masnou. Es va designar instruc-tor de l’expedient el tinent d’alcalde de Governació, senyor Pere Rossell i Puig, i a mi se’mva nomenar secretari. També es va acordar sotmetre’l a informació pública pel termini de15 dies, de conformitat amb el que disposava el Reglament d’Honors i Distincions d’a-quell moment.

Al Butlletí Oficial de la Província, núm. 284, del dia 27 de novembre de 1984, es vapublicar l’edicte d’iniciació de l’expedient i s’exposà en el tauló d’anuncis de l’Ajunta-ment durant 15 dies, sense que es presentés cap tipus de reclamació.

L’Ajuntament, en sessió plenària, celebrada el dia 26 de març de 1985, va acordar defi-nitivament l’expedient tramitat, i per tant concedir la medalla de plata de la vila al se-nyor Joan Bosch i Monegal, en reconeixement a la seva labor realitzada en el camp del’ensenyament al Masnou. El tinent d’alcalde de Governació, senyor Pere Rossell va fixarel dia 22 de juny de 1985 per a la celebració de l’acte públic d’homenatge i lliuramentde la medalla de plata al senyor Joan Bosch.

A aquest acte em va ser impossible assistir-hi, em va saber molt de greu, perquè apre-cio molt al senyor Bosch, però temes familiars m’ho van impedir. Com a responsable delprotocol que era, vaig deixar tot l’acte a punt. Va obrir l’acte el senyor alcalde, passant laparaula al secretari de l’Ajuntament que va llegir els certificats dels acords presos perla concessió de la medalla. Seguidament, l’alcalde va donar la paraula al regidor d’ensen-yament, senyor Marià Aran, que va explicar els motius d’aquesta concessió. A continua-ció es va donar la paraula al senyor Josep Ignasi Bertran, que havia estat alumne del sen-yor Bosch i un dels firmants de la petició. Tot seguit, l’alcalde va fer un parlament i valliurar al senyor Bosch la medalla de plata de la vila. El senyor Bosch, emocionat, vadonar les gràcies de tan important concessió.


PRESSUPOSTOS MUNICIPALS

Si em dones èxit, no em treguis la humilitat.Si em dones humilitat, no em treguis la meva dignitat.Mahatma Gandhi

A continuació faig un recull dels pressupostos a partir de l’any 1966, que és quan escomença a moure l’ensenyament amb noves construccions, amb la finalitat que es puguiconsultar amb la construcció dels col·legis i l’esforç econòmic que moltes vegades va ferl’Ajuntament per poder aprovar les ofertes que li oferien des de l’Administració per laconstrucció de nous col·legis i les que va provocar ell mateix amb la compra o obtencióde terreny per a noves construccions.

pessetesActa Ple 10-11-66 Pressupost any 1967 9.998.664 Acta Ple 27-11-67 Pressupost any 1968 11.150.995Acta Ple 24-2-69 Pressupost any 1969 13.002.110Acta Ple 29-1-70 Pressupost any 1970 15.504.576Acta Ple 25-1-71 Pressupost any 1971 16.763.759Acta Ple 26-2-72 Pressupost any 1972 22.282.529Acta Ple 25-1-73 Pressupost any 1973 30.270.881Acta Ple 27-12-73 Pressupost any 1974 42.893.480Acta Ple 30-1-75 Pressupost any 1975 53.492.432Acta Ple 17-3-76 Pressupost any 1976 65.122.943Acta Ple 31-3-77 Pressupost any 1977 79.224.465Acta Ple 30-3-78 Pressupost any 1978 89.778.403Acta Ple 1-2-79 Pressupost any 1979 89.778.403 prorrogatActa Ple 28-3-80 Pressupost any 1980 139.797.034Acta Ple 29-4-81 Pressupost any 1981 181.000.000

439PRESSUPOSTOS MUNICIPALS

Acta Ple 29-1-82 Pressupost any 1982 205.000.000Acta Ple 29-12-82 Pressupost any 1983 275.000.000Acta Ple 7-2-84 Pressupost any 1984 324.000.000Acta Ple 5-2-85 Pressupost any 1985 372.000.000Acta Ple 25-2-86 Pressupost any 1986 453.545.774Acta Ple 24-3-87 Pressupost any 1987 529.131.752Acta Ple 22-3-88 Pressupost any 1988 805.354.993Acta Ple 17-3-89 Pressupost any 1989 913.529.917Acta Ple 1-3-90 Pressupost any 1990 875.274.093Acta Ple 4-4-91 Pressupost any 1991 1.140.269.923Acta Ple 5-3-92 Pressupost any 1992 1.1.72.127.042Acta Ple 28-1-93 Pressupost any 1993 1.292.557.623Acta Ple 2-12-93 Pressupost any 1994 1.337.787.087Acta Ple 15-12-94 Pressupost any 1995 1.332.185.384Acta Ple 28-12-95 Pressupost any 1996 1.625.472.396Acta Ple 9-1-97 Pressupost any 1997 1.858.372.536Acta Ple 18-12-97 Pressupost any 1998 2.373.809.637Acta Ple 30-12-98 Pressupost any 1999 1.891.845.050Acta Ple 23-12-99 Pressupost any 2000 2.261.913.330Acta Ple 21-12-00 Pressupost any 2001 2.820.553.533

eurosActa Ple 20-12-01 Pressupost any 2002 14.763.978Acta Ple 20-2-03 Pressupost any 2003 14.763.978 prorrogatActa Ple 18-12-03 Pressupost any 2004 18.086.776

440 PRESSUPOSTOS MUNICIPALS

ALCALDES I REGIDORS D’ENSENYAMENT

La veritable saviesa és reconèixer la pròpia ignorància. Sócrates

He fet un recull dels alcaldes de l’Ajuntament del Masnou i dels seus regidors d’Ense-nyament, als quals vaig conèixer i amb qui vaig treballar, amb la majoria d’ells molt direc-tament, durant els anys en què vaig treballar a l’Ajuntament. Crec que ells van fer moltbé la seva feina, cada un en la seva època, per tal que tinguéssim unes instal·lacions des-tinades a l’ensenyament que molt bé podrien ser l’enveja de moltes poblacions com lanostra. Tots ells van apostar per tenir un ensenyament de qualitat al Masnou.

A tots ells el meu agraïment més sincer.

Alcalde: FRANCISCO DE P. SALAZAR CULÍ - Fins al febrer de l’any 1972

Alcalde: MIQUEL HUMET ARGEMÍ - 1972-1979

Acord del Ple de data 4 de març de 1972Comissió Municipal d’Instituts, senyors Honorio González Pastrana, Jaume Grané Taba-ras, Lluís Matalí Pons i Antoni Jerez Vilató.

Acord del Ple de data 3 de febrer de 1974Comissió d’Educació i Cultura, senyors Joaquim Coll Latorre, Francesc Aguilar López iJoan Pla Jarque.

Alcalde: JOSEP AZUARA GONZÁLEZ - 1979-2003

Acord del Ple de data 18-5-1979

441ALCALDES I REGIDORS D’ENSENYAMENT

Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyora Carme Giralt Rosés

Acord del Ple de data 7-6-1983Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Marià Aran González

Acord del Ple de data 14-7-1987Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyora Anna Ma Mora Porta

Acord del Ple de data 17-3-1994Regidora d’Ensenyament, senyora Assumpta Vilar Vilar

Acord del Ple de data 13-7-1995Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Eladi Torres González

Acord del Ple de data 29-7-1999Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor J. Oriol Saltor Pons

Acord del Ple de data 23-12-1999Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Albert Rost Calvo

Acord del Ple de data 16-1-2003Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Miquel A. Verdejo López

Alcalde: EDUARD GISBERT AMAT - 2003

Acord del Ple de data 3-7-2003Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyora Carme Giol Abril

Acord del Ple de data 12-7-2007Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyora Marta Neira ReinaRegidor delegat d’Ensenyament, senyor Màxim Fàbregas Añaños

442 ALCALDES I REGIDORS D’ENSENYAMENT

RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14ANYS (1954)

Donaria tot el que sé, per la meitat del que ignoro. René Descartes

A l’arxiu municipal vaig trobar una relació feta el setembre de l’any 1954, de nens i nenesempadronats al Masnou que tenien, en aquells moments, de 6 a 14 anys. Seguramentque es devia fer per valorar el potencial d’alumnes que tenia la nostra vila i contrastar-laamb la realitat que hi havia a les nostres escoles. El cas és que els nois i noies d’aquestarelació ara tenen més de 60 anys i quan els he escrit un a un he pogut comprovar quemolts d’ells ja no estan entre nosaltres, s’han quedat pel camí, m’ha sabut molt de greuperquè ells no podran llegir el seu nom. Vagi per a ells el meu record i el record de totsels que encara estem vius i gaudim més o menys de salut, en aquest poble maresmenc delMasnou.

En total hi ha, si no m’he equivocat, 606 nois i noies, dels quals 285 són noies i 321són nois. Aquesta relació és la següent:

RELACIÓ DE NENES DE 6 A 14 ANYS (ANY 1954)

COGNOMS NOM EDAT NOM DELS PARES ADREÇA

ALBERT ALSINA Concepción 8 Joaquín-Concepción Ctan. MirambellALONSO BUENO Ma Carmen 8 Juan José-Carmen José Antonio, 6ÁLVAREZ GARCÍA Hilaria 13 Mtros. Villá, 55AMADOR TORREGROSA Ursula 13 Juan-Ursula Dr. Botey, 11AMAT COMÉNECH María 11 Manuel-Rosalia Pere Grau, 54AMAT DOMÉNECH Eulalia 14 Manuel-Rosalia Pere Grau, 54

443RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954)

ANDIÑACH AGUSTÍ Ma Soledad 6 Francisco-María San Bruno, 10ANDIÑACH COSTA Ma Asunción 12 Juan-Nuria Italia, 88ANDIÑACH COSTA Ma Rosa 10 Juan-Nuria Italia, 88ANDREU CEREZO Josefa 8 Antonio-Josefa Torrente Umbert, 6ANGUERA GUNA Montserrat 13 Amadeo-María Santa Rosa, 15ANGUERA PAGÉS Rosa Ma 6 Pedro-Hortensia San Francisco, 13ARAGÓ FONT Ma Glória 7 Vicente-Rosalía Alcazar de Toledo, 86ARAGÓ GRIFOL Ma Isabel 11 Alfonso-Carmen Camil Fabra, 1AULADELL ALFARO Carmen 14 Segismundo-Josefa Torrente Umbert, 7 bisAUSON MARTÍNEZ Ma Carmen 9 Pedro-Dorotea Urb. UmbertAYMERICH GASCÓN Ma Carmen 12 Juan-Manuela Dr. Curell, 60AYMERICH GASCÓN Ma Glória 10 Juan-Manuela Dr. Curell, 60BALLESTER DEL VALLE Margarita 10 Jaime-Margarita Barcelona, 20BARÓ COROMINAS Montserrat 9 Esteban-Montserrat Alsina Sensat, 2BASCUÑANA BUSQUÍ Ma Dolores 10 Antonio-Dolores Verdaguer, 42BASCUÑANA JUAN Ma Teresa 11 Miguel-Teresa Dr. Curell, 1BASCUÑANA JUAN Rosario 7 Miguel-Teresa Dr. Curell, 1BASOMBA LIARTE Ma Teresa 7 Ramón-Ma Teresa Angel GuimeráBASSAS RAMIS Ma Rosa 10 José-Juana San Agustín, 1BASSÓ CAMPOS Ma Rosa 6 Luís-Balbina Avda. MontserratBECH ISUAR Ma Isabel 7 José-Gloria Santiago Rusiñol, s/nBENITO SHAW Ma Carmen 9 Pablo-María Pere Grau, 2BOLART VIDAL Ma Teresa 13 Juan-María Santo Domingo, 6BOSCH ANDIÑACH Mercedes 6 Juan-Paquita San José, 32BOTÉ FERNÁNDEZ Concepción 9 Jaime-Pilar Verdaguer, 23CABALLERO TORRUELLA Antonia 7 Lorenzo-Josefa Bertran Estapé, 5CABANES VERDARA Pilar 13 José-Teresa Flos y Calcat, 92CAMÓS AZNAR Carmen 9 Guillermo-Margarita San Pedro, 22CAMPÁS CUSSÓ Nuria 9 Quirico-Enriqueta Luís Millet, 4CAMPS ALBERÓ Isabel 11 Francisco-Milagro Navarra, 74CANAL RAMÉNTOL Juana 14 Jaime-Catalina José Antonio, 99CANAL RAMÉNTOL Montserrat 12 Jaime-Catalina José Antonio, 99CARBONELL ESTRUCH Montserrat 6 José-María San Bruno, 26CARDONA BLASI Marta 6 José-Buenaventura Generalísimo, 41CARO EJEA Juana 8 Bernardo-Maravillas José Antonio, 77CARRERAS MARI Concepción 7 Luís-Rosa San Cristóbal, 25CARRERAS PAGÉS Magdalena 7 Enrique-Concepción Angel GuimeráCASAHUGA VENDRELL Rosa 6 Antonio-Carmen Verdaguer, 13CASALS AGUSTÍ Montserrat 8 Miguel-Antonia 27 de Enero, 16CASALS ROCA Ma Teresa 12 Jaime-María Mtros. Villá, 59CATALÁ BANÚS Ma Nuria 13 Emilio-Dolores José Antonio, 109CÉSPEDES BOLART Ana Ma 6 Antonio-Montserrat Ctan. Mirambell, 51CHARLE MIGUEL Ma Asunción 6 Teodoro-Constantina Verdaguer, 27CHORNET FABREGAT Ana 12 Antonio-Josefa General Solchaga, 8CID BALLVÉ Ana 6 Eudaldo-Teresa A.GirónCID BUSQUÍ Ma Asunción 11 Pedro-Rosa Pere Grau, 34CID PADRÓS Josefina 10 José-Rosa Barcelona, 26

444 RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954)

CID PADRÓS Ma Isabel 6 José-Rosa Barcelona, 26CISA FARRERONS Ma Antonia 8 Antonio-Dolores San Francisco, 19CISA FARRERONS Ma Mercedes 12 Antonio-Dolores San Francisco, 19CISA RAMÉNTOL Ma Teresa 6 Saturnino-Antonia Roman Fa bra, s/nCLIMENT AGUSTÍ Ma Lourdes 13 José-Teresa Barcelona, 5CLOSA FÁBREGAS Encarnación Isidro-María Ctra. de AlellaCLOSA FÁBREGAS Ma Mercedes Isidro-María Ctra. de AlellaCLOTET PLA Ma Elena 7 Jaime-Elena García MoratóCODINA SAMPIEDRO Isabel 8 Eduardo-Isabel José Antonio, 11CODINA SAMPIEDRO Laura 7 Eduardo-Isabel José Antonio, 11COLL FONT Ma Dolores 12 Salvador-Magdalena Generalísimo, 7COLL PERARNAU Rosa Ma 12 Mateo-Ramona Alcazar de Toledo, 175COLL POIRSON Camila 14 Dalmacio-María San Felipe, 23COLOMÉ VILAGINÉS Ma Pilar 13 Manuel Dolores Casa de Campo, 2COLOMER BUSQUETS Ma Dolores 6 Juan-Concepción Luís Millet, 33COLOMER DE HARO Dolores 6 Pedro-Antonia Pere Grau, 18CORCHS FUSTER Magdalena 10 Antonio-Teresa San Jerónimo, 6COSTA CAMPS Margarita 8 Pedro-Margarita Verdaguer, 4CREIXELL SOLÁ Gloria 6 Francisco-Rosa Barcelona, 22CRISTIÁ GALLEGO Conchita 6 Casimiro-Ana Amadeo I, 3CURELL COMELLAS Antonia 13 Salvador-Antonia José Antonio, 85CURELL COMELLAS Josefa 8 Salvador-Antonia José Antonio, 85CUSCÓ BASSAS Ana 6 Enrique-María Buenos Aires, 41DE CASTELLAR BERTRAN Ma Josefa 9 José Ma-Montserrat Barcelona, 35DEL ARCA DOMÍNGUEZ Francisca 10 Emilio-Luisa San Agustín, 19DEL VALLE GRAU Ma Angeles 7 José-Angela San Jaime, 19DELHORT LLOPART Montserrat 10 Miguel-Carmen Generalísimo, 3DÍAZ CAPILLA Encarnación 8 Manuel-Pilar Pl. Calvo Sotelo, 18DURÁN BARJA Ma Dolores 8 Juan-Carmen Casa de Campo, 22DURÁN PERA Rosa 9 Martín-Rosa Barcelona, 41DURÁN VILA Josefina 10 José-Antonia San José, 29ESCOBET FREIXA Rosa 10 Gregorio-Mercedes General Solchaga, 9ESTAPÉ SENSAT Ma Aurelia 13 Pablo-Claudina Generalísimo, 45FÁBREGAS FEU Montserrat 6 Juan-Filomena Adra, 8FABREGAT VIDAL Angela 10 Ramón-Jacinta Amadeo I, 17FERRER RAMÓN Ana 12 Francisco-María Pere Grau, 18FLO BRUGUÉS Rosa M. 9 Federico-Rosa Generalísimo, 29FLO TORRELL Mercedes 6 Isidro-María San Miguel, 54FONOLLOSA OLCINO Ma Antonia 6 Domingo-Rosa San Jerónimo, 16FORTEA RABASSA Ma Angeles 10 Vicente-Victoria San Cristóbal, 22FUENTES FERNÁNDEZ Ma Cristina Cayetano-Margarita San José, 29FUENTES FERNÁNDEZ Rosa Ma Cayetano-Margarita San José, 29GALBANY ROVIRA Montserrat 13 Juan-Jacinta Pl.G. Sanjurjo, 6GALERA CASALS Josefa 13 José Ma-Josefa San Francisco, 2GALERA VIDAL Nuria 9 Fernando-Eulalia Anselmo Clavé, 1GANGES MASIP Ma Angeles 11 Pablo-Vicenta Dr. Curell, 15GARANGOU GONZÁLEZ Natalia 10 Eugenio-Rosa Navarra, 2


GARCÍA ORTÍZ Ma Rosa 8 Patricio-Rosaura San Pedro, 12GARCÍA PANADÉS Josefa 11 Víctor-Josefa Roman Fabra, 1GARCÍA PANADÉS Teresa 6 Víctor-Josefa Roman Fabra, 1GASPAR GRABULOSA Margarita 13 Juan-Montserrat Dr. Curell, 52GAZA RIFÁ Rosa Ma 7 José Ma-Rosa Ma José Antonio, 14GÁZQUEZ ANDUEZA Marina 12 Angel-Marina Navarra, 78GELADÓ VINARDELL Josefina 12 Esteban-Teresa Navarra, 147GENAVÉS LLAMBIAS Mercedes 7 Francisco-Mercedes Generalísimo, 41GIBERNAU ESTRADA Ma Antonia 7 Agustín-Antonia San Rafael, s/nGIBERNAU SALOMÓ Ma Rosa 11 Jaime-Rosa Luís Millet, 63GIMÉNEZ CASAHUGA Ma Lourdes 10 Jaime-Antonia San AgustínGIRALT ROSÉS Ma Carmen 13 Ramón-Josefa Luís Millet, 30GISBERT COSTA Francisca 12 Francisco-Francisca Roman Fabra, 12GISBERT COSTA Ma Pilar 10 Francisco-Francisca Roman Fabra, 12GISBERT COSTA Ma Teresa 14 Francisco-Francisca Roman Fabra, 12GÓMEZ SALINERO Benita 14 José-Benita San Felipe, 27GOMILA CARBONELL Ma Cristina 7 Manuel-Adela Luís Millet, 64GONZÁLEZ PASTRANA Felicidad 11 Daniel-Emilia Barcelona, 53GONZÁLEZ PASTRANA Ma Isabel 9 Daniel-Emilia Barcelona, 53GRIFOL VILA Carmen 6 Juan-Carmen Ctan. Mirambell, 6HERNÁNDEZ BAILEN Remedios 12 Anselmo-Trinidad Jose Antonio, 71IBAÑEZ CURULL Ma Isabel 7 Rogelio-Carmen Fontanills, 7ILLA GONZÁLEZ Rosa 8 Medín-María Roman Fabra, 60JERÉZ PANICELLO Blanca-Olga 13 Antonio-Josefa Esperanza, 38JORDANA COLOMÉ María 7 Jaime-María San Jerónimo, 12JUANOLA TAULERA Ma Dolores 11 José-Natalia Angel GuimeráLAFUENTE BALLABRIGA Ma Teresa 13 Nicomedes-María Flos y Calcat, 179LAFUENTE VIDAL Ma Teresa 14 Félix-Consuelo San Jerónimo, 19LINARES VALERO Angeles 6 Vicente-Juana 27 de Enero, 84LLEUGER ESPADA Montserrat 6 Francisco-Amalia 27 de Enero, 19LLEUGER GÓMEZ Ma Carmen 8 Andrés-Victoria Luís Millet, 29LLOBET ROCA Montserrat 14 Jaime-María San José, 14LLOP MARTORELL Nuria 6 José-Remedios San Miguel, 101LLOP MARTORELL Rosa Ma 12 José-Remedios San Miguel, 101LLOPART TUR Gloria 13 Ramón-Magdalena Urb. CaliforniaLLORT SENDER Ma Mercedes 11 Pedro-Nieves Flos y Calcat, 170LÓPEZ JIMÉNEZ Juliana 13 Alejandro-Ma Luisa Generalísimo, 13LÓPEZ PEÑA Elvira 6 Antonio-Joaquina Barcelona, 22LÓPEZ PEÑA Ma Pilar 9 Antonio-Joaquina Barcelona, 22MARCH DURÁN Juana 12 Jaime-Valentina Casa de Campo, 23MARCHENA ESPINAR Araceli 6 Manuel-María Buenos Aires, 8MARCHENA ESPINAR Manuela 10 Manuel-María Buenos Aires, 8MARCHENA ESPINAR Pilar 12 Manuel-María Buenos Aires, 8MARIÑOSA ROSÉS Rosa 12 Pablo-Francisca Gaditana, 5MARISTANY ALSINA Teresa 11 Pedro-Ma Teresa San Felipe, 79MARISTANY ANGUERA Ma Antonia 11 Gerardo-Josefa Puerto Rico, 5MARISTANY BADOSA Ana 14 Juan-Carmen Dr. Botey, 3 bis


MARISTANY BUSCÁ Teresa 8 Gerardo-Mercedes San José, 24MARISTANY VILÁ Antonia 12 Salvador-Antonia Dr. Curell, 40MÁRQUEZ DURÁN Nuria 8 Francisco-Teresa Alcazar de Toledo, 88MARTÍNEZ CARRIÓN Leonor 8 Manuel-Eusebia 27 de Enero, 10MARTÍNEZ DOMÉNECH Dolores 9 Salvador-María Mtros. Villá, 56MARTÍNEZ FERNÁNDEZ Montserrat 8 Alberto-Rosario Generalísimo, 53MARTÍNEZ MARTÍNEZ Ma Rosa 8 Sócrates-María Italia, 100MARTÍNEZ RAIMÍ Ma Carmen 13 Alfonso-Teresa Luís Millet, 24MARTÍNEZ VINARDELL Josefina 8 Juan-Carmen Alcalzar de Toledo, 102MAS VELEZ Margarita 8 Federico-Pilar San Antonio, 13MASOLIVER RÓDENAS Ma Luisa 13 Joaquín-Magdalena Carretera de Teyá, 2MASOLIVER RÓDENAS Ma Pilar 10 Joaquín-Magdalena Carretera de Teyá, 2MASOLIVER SIGÜENZA Elisa Ma 6 José Ma-María San Cristóbal, 27MATEU GARSETAS Ma Rosa 11 Martín-María Casa de Campo, 12MAYOLAS PONS Rosa 13 Jaime-Rosa 27 de Enero, 54MEYA MARTÍNEZ Ana Ma 9 Francisco-Ana Ma Camino ant.AlellaMEYA MARTÍNEZ Consuelo 8 Francisco-Ana Ma Camino ant.AlellaMILLET CASALS Ma Pilar 7 Jorge-Teresa Barcelona, 49MILLET LÓPEZ Ma Ofelia 6 José Ma-Ma Dolores San Jerónimo, 25MIR MASGRAU Ma Dolores 13 Juan-Engracia San Rafael, 5MIRALLES COLOMER Ma Teresa 12 Juan-Teresa Pere Grau, 22MIRAVET GRIFOLS Carmen 11 Juan-Josefa Flos y Calcat, 67MIRAVET GRIFOLS Isabel 8 Juan-Josefa Flos y Calcat, 67MIRET FLOTATS Ma Rosa 11 Juan-Dolores Flos y Calcat, 57MISSÉ OLIVA Ma Carmen 10 Juan-Rosa Adra, 12MOLINER CASANOVA Ma Teresa 9 José-Ramona Pere Grau, 16MONJE ESPINOSA Asunción 13 José-Carmen 27 de Enero, 84MORA CAMPS Ma Rosa 8 Francisco-María Verdaguer, 38MORA PORTA Ana 12 José Ma-Antonia Italia, 81MORAGUES IGLESIAS Montserrat 10 Antonio-Pilar Mtros.Villá, 5MORÉ FÁBREGAS Ma Antonia 12 Juan-Josefa José Antonio, 115MORELL DURÁN Montserrat 8 Alberto-María Roman Fabra, 58MUÑOZ JORDANA Rosa Ma 10 Luís-Dolores San Cristóbal, 14MUNTAL PRAT Montserrat 7 José-Mercedes Esperanza, 30MURCIANO FERNÁNDEZ Esperanza 6 Jasús-Esperanza San MiguelNIELL CORTADELLAS Ana Ma 13 Gabriel-Francisca Adra, 75NOGUER PAGÉS Montserrat 6 Juan-Consolación Dr. Curell, 19OLIVERAS LÓPEZ Josefa 12 José-Susana Barcelona, 47OLIVERAS SÁNCHEZ Ascensión 9 Pedro-Estefanía Fontanills, 32ORQUÍN LLOPART Ma Carmen 13 Antonio-Enriqueta Alsina Sensat, 1ORQUÍN LLOPART Mercedes 11 Antonio-Enriqueta Alsina Sensat, 1ORRIOLS MATEU Mercedes 8 José-Juana Pere Grau, 54PABLO SÁNDEZ Josefa 14 Juan-Juana Pozo, 3PAGÉS ARENAS Rosa Josefa 10 Francisco-Filomena Urb. MontsenyPAGÉS BUSQUETS Ma Carmen 8 Ezequiel-Carmen Luís Millet, 13PAGÉS CASALS Ma Teresa 12 Pedro-Teresa Verdaguer, 46PAÑELL GALERA Dolores 12 Juan-Dolores Luís Millet, 25


PARÉS JURIOL Ma Gloria 7 Juan-Dolores Barcelona, 51PASCUAL GRAU Ma Victoria 11 Arturo-Ramona Pl. M.Monteys, 1PAÚS NEGRE Ana Ma 6 Ricardo-Consuelo Amadeo I, 31PEDRET MARTÍN Isabel 11 José-Isabel Santo DomingoPEIX CANALIS Josefina 11 José-Segunda José Antonio, 10PERA CRUSAT Ma Gloria 11 Benito-Aurelia José Antonio, 47PÉREZ FERNÁNDEZ Ma Carmen 7 José-María Esperanza, 42PÉREZ MIRÓ Concepción 11 Julio-Magdalena Torrente UmbertPÉREZ MORENO Esther 14 Rufino-Luciana Santiago Rusiñol, 14PIEDRAFITA RIBOT Manuela 7 Gregorio-Teresa San Agustín, 3PIERA BADIA Ma Antonia 7 Francisco-Ma Teresa Verdaguer, 28PIERA BADIA Ma Teresa 6 Francisco-Ma Teresa Verdaguer, 28PINAZO CREIXEMS Ma Antonia 10 Antonio-María San Cristóbal, 13 bisPINTAT MATEU Bárbara 14 Antonio-Nieves José Antonio, 111PINTAT MATEU Ma Nieves 10 Antonio-Nieves José Antonio, 111PIQUERAS BONVEHÍ Josefina 10 Salvador-Hortensia San Felipe, 87POCH SOLER Rita 6 Francisco-Rosa Esperanza, 18PONS ROCA Montserrat 13 Camilo-Teresa Casa de Campo, 12PROS CABRERAS Conchita 11 Francisco-Concepción Gral. Mola, 11PUIG GARCÍA Concepción 9 Juan-Carmen San Agustín, 6PUIG OBIOLS Ma Angeles 12 Pedro-Angela Casa de CampoPUIG ROSÉS Consuelo 8 Francisco-Antonia San Bruno, 15PUIG ROSÉS Josefa 12 Francisco-Antonia San Bruno, 15PUIG ROSÉS Soledad 10 Francisco-Antonia San Bruno, 15PUJADAS FAMADAS Ma Rosa 8 José-Antonia Luís Millet, 18 bisRAMÉNTOL MANENT Ramona 13 José-Joaquina Ctan. Mirambell, 25RAMÉNTOL PALAU Ma Teresa 14 Antonio-Rosa Pere Grau, 18RAMÉNTOL ROSÉS Montserrat 6 Martín-Eulalia San Pedro, 21REIG TARRAZON Ma Teresa 10 Pedro-Teresa Camino ant.AlellaRENTER ARISA Ma Teresa 13 Pablo-Josefa Luís Millet, 55REULL TORRANO Rosa 6 Magín-Rosa Alcazar de Toledo, 107RIBES PEDRET Ma Luisa 11 José-Jacinta San Felipe, 10RIERA VINARDELL Ma Rosa 6 Pedro-Rosa Casa de Campo, 3RIPOL MILLET Marta 8 Javier-Marta Antonio Maura, 4ROCA SALVATELLA Luisa 7 Jaime-Florentina San Miguel, 60RODRÍGUEZ CASASAYAS Ana Ma 13 Rafael-Josefina Verdaguer, 13RODRÍGUEZ CASASAYAS Teresa 6 Rafael-Josefina Verdaguer, 13ROMEO MATAS Ma Pilar 10 Juan-María 27 de Enero, 62ROMERO F.HUIDOBRO Ma Elisa 7 José Ma-Rosario Plaza EspañaROMEU MARCH Ma Rosa 10 José-Dolores Pere Grau, 18ROSÉS ROCASALVA Ma Luisa 9 Pedro-María Generalísimo, 23ROSSELL VIÑALS Francisca 14 Manuel-Antonia Colomina, 34ROVIRA CANDELA Teresa 7 Jaime-Francisca Navarra, s/nROVIRA GUTIÉRREZ Joaquina 14 Pedro-Cecilia San Bruno, 27RUBIÓ SALA Mercedes 8 Pere Grau, 18RUFETE CASAS Carmen 12 Antonio-Carmen Fontanills, 46RUÍZ CUENCA María 10 Juan-Basilia San Miguel


RUÍZ MARTÍNEZ Ana Ma 12 Alonso-Juana Ctan. Mirambell, 65RUÍZ MARTÍNEZ Juana 7 Alonso-Juana Ctan. Mirambell, 65RUYRA PAGÉS Gemma 13 José Ma-Candelaria Antonio Maura, 11SABATÉ LAFUENTE Mercedes 13 José-Josefa San Pedro, 51SAGRÉ MARQUÉS Montserrat 13 Juan-Montserrat Amadeo I, 21SALARICH GIBERNAU Rosa 10 Miguel-Carmen Casa de Campo, 7SALTOR PONS Carmen 9 Jorge-Carmen Fontanills, 23SALVAT COLOMER Rosa 10 Pablo-Rosa Mtros. Villá, 57SAMPERA PARÉS Ma Lourdes 8 Jaime-Cristina José Antonio, 33SÁNCHEZ MERENCIANO Aurea 11 Alejandrina Pl.G. Sanjurjo, 2SANTAMARÍA ESMERATS Esperanza 13 Salvador-Teresa Viviendas Puig y RocaSANTCLIMENTS CINCA Montserrat 11 Juan-Teresa Miguel BiadaSAREROL RIBAS Ma Angeles 9 Juan-Angela San Bruno, 1SECO JORDANA Marta 9 Enrique-Rosa 27 de Enero, 50SEGURA COLL Carolina 6 Juan-Salvdor Mtros. Villá, 15SENSAT MEDIAVILLA Ma Angeles 6 Silvestre-Ma Josefa San Felipe, 15SOLÁ DOMÉNECH Montserrat 6 Antonio-Balbina Navarra, 96SOLÉ ANDIÑACH Francisca 14 Antonio-Victoria 27 de Enero, 46SOLÉ ANDIÑACH Ma Pilar 7 Antonio-Victoria 27 de Enero, 46SOLER CALVET Rosa Ma 6 Juan-Antonia San Miguel 98SUST TERRADES Irene 12 Pedro-Irene Mtros. Villá, 39TALLADA NADAL Ma Teresa 6 José-María San Cristóbal, 25TERRONES PUMAROLA Ana Ma 7 Candido-Florentina Generalísimo, 1TORAN FUENTES Nuria 7 Enrique-Dolores San José, 12TORRES LORENTE Ma Raquel 6 José-Raquel Buenos Aires, 14UNTERLOHNER SAGRERA Montserrat 11 Carlos-Marcela Roman Fabra, 10URRUTIA TERUEL Rosa Ma 6 José-Dolores 27 de Enero, 2VENTEJO LERIN Josefa 9 Juan-Rosario Santo Domingo, 17VENTEJO LERIN Ma Rosa 12 Juan-Rosario Santo Domingo, 17VENTEJO RODÁ Francisca 11 Francisco-Maria Urb. CaliforniaVENTURA MOMÓ Francisca 9 Salvador-María Buenos Aires, 4VENTURA MOMÓ Ma Elena 12 Salvador-María Buenos Aires, 4VERA ESCOLÁ Ma Pilar 12 Diego-Ma Pilar Antonio Maura, 12VIDAL CUELLA Enriqueta 12 Enrique-Nicolasa Verdaguer, 31VIDAL ESTRADA Ma Carmen 7 Juan-Ramona San José, 17VIDAL TIÓ Eulalia 8 Emilio-Josefa Luís Millet, 14VIDAL TIÓ Ma Teresa 6 Emilio-Josefa Luís millet, 14VILA GUIX María 10 Francisco-María Generalísimo, 3VILÁ PAGÉS Ma Carmen 7 Gabriel-Rosa Barcelona, 34VILÁ PONS Ana Ma 13 Francisco-María Buenos Aires, 15VILLÁ CARDONA Josefa 8 José-Juana Camil Fabra, 1VILLÁ CARDONA Lourdes 11 José-Juana Camil Fabra, 1VILLALBÍ GÓMEZ Montserrat 13 José-Flora 27 de Enero, 14ZAMORA CAÑAMERAS Ma Rosa 6 Mariano-Josefa Anselmo Clavé, 3


RELACIÓ DE NENS DE 6 A 14 ANYS (ANY 1954)

COGNOMS NOM EDAT NOM DELS PARES ADREÇA

ABELLÓ MIRET Antonio 14 Juan-María San Bruno, 7ABELLÓ MIRET Juan 11 Juan-María San Bruno, 7AGUILAR LATIEGUI Javier 6 Flos Calcat, 86AGUILAR LATIEGUI Rafael 9 Flos Calcat, 86AGUILAR LÓPEZ Ernesto 10 José-Emilia Italia, 90AGUILAR MORENO Manuel 10 Manuel-María San Bruno, 11AGUILAR MORENO Miguel 5 Manuel-María San Bruno, 11ALMUDI ANTÍN José Ma 9 Juan-Felisa Adra, 37AMADOR TORREGLOSA Antonio 10 Juan-Ursula Dr. Botey, 11ANDIÑACH AGUSTÍ Antonio 6 Francisco-María San Bruno, 10ANDREU CEREZO Antonio 6 Antonio-Josefa Torrente Umbert, 6ANGUERA PAGÉS Mariano 10 Pedro-Hortensia San Francisco, 13ARAGAY MAYOLAS Luis 6 Pedro-Ana Esperanza, 34ARAGÓ GRIFOL Alfonso 8 Alfonso-Carmen Camilo Fabra, 1ARÁN GONZÁLEZ Juan 14 Mariano-Isabel San Francisco, 12 bisARÁN GONZÁLEZ Mariano 8 Mariano-Isabel San Francisco, 12 bisARÁN GONZÁLEZ Miguel 6 Mariano-Isabel San Francisco, 12 bisARTIEDA GUITART Agustín 9 José-Elena Sto. Domingo, s/nASENSIO CARDELL Gabriel 12 Ramon-Julia Roman Fabra, 2AUSÓN MARTÍNEZ Antonio 7 Pedro-Dorotea Urb. UmbertAYMERICH GASCÓN Antonio 13 Juan-Manuela Sr. Curell, 60AYMERICH GASCÓN Juan 8 Juan-Manuela Dr. Curell, 60AZNAR OLIVA Francisco 7 Blas-María 27 de Enero, 3BACH CASAHUGA José 11 Agustin-Josefa Ant. Maura, 11BALLESTER DEL VALLE Jaime 6 Jaime-Margarita Barcelona, 20BARBER MARFÁ Pedro 12 Antonio-Emilia San Felipe, 101BARBER MARFÁ Salvador 8 Antonio-Emilia San Felipe, 101BASSAS ABELLÓ Agustín 14 Juan-Antonia San Jaime, 20BASSAS ABELLÓ Juan 9 Juan-Antonia San Jaime, 20BASSAS GRAU Jaime 8 José-Juana San Agustín, 1BAUCELLS MARISTANY José 8 José-Juanita J.A.Clavé, 8BENITO SHAW Erico 9 Pablo-María Pere Grau, 2BENITO SHAW Pablo 14 Pablo-María Pere Grau, 2BERTRAN GURRI José Ignacio 10 José-Montserrat Pl.J.Bertran, 2BIGAS VENDRELL José 9 Jaime-Rosa Sto. Domingo, 8BOSCH LLOBET Miguel 13 José-Teresa San José, 30BOSCH MARTISTANY Francisco 7 Juan-Josefa Pl. Calvo Sotelo, 14BROTONS BAILÉN Francisco 8 Francisco-Francisca J.Verdaguer, 39BUCH PEDRET Juan José 12 José-Pilar Sto. Domingo, 5BUSQUETS VALLS Antonio 14 Martín-Antonia Ctra. de TeyáCAMPÁS CUSSÓ Jorge 13 Quirico-Enriqueta Luis Millet, 4CAMPS DOMÉNECH Enrique 8 Enrique-Rosa Flos Calcat, 90CÁNOVAS CÁNOVAS Francisco 8 Bernardino-Ana San Miguel, 89


CARDONA BLASI José Ma 8 José-Ventura Generalísimo, 41CASAHUGA VENDRELL Antonio 11 Antonio-Carmen J.Verdaguer, 13CASALS AGUSTÍ Juan 14 Miguel-Antonia 27 de Enero, 16CASALS ANDIÑACH Luís 6 Gabriel-Remedios Barcelona, 19CASANOVAS MARTÍNEZ Sergio 10 Avda. P. EstapéCASTILLO BASSAS José 7 Aurelio-Isabel Italia, 79CESARI BENEDI Juan 14 José Ma-Angeles San José, 5 bisCÉSPEDES BOLART Francisco 8 Antonio-Montserrat Cap. Mirambell, 51CID BALLVÉ Eudaldo 8 Eudaldo-Teresa Avda. Giron, s/nCID BUSQUETS Antonio 6 José-Luisa San Antonio, 23CLOTET PLA Jaime 9 Jaime-Elena G. Morató, s/nCODINA DALMAU Ramon 7 José-Rosa Sto. Domingo, 10COLL PERARNAU Liberto 14 Mateo-Ramona Alc. de Toledo, 175COLLADO GIL Santiago 9 José-María San Jaime, 14COLOMÉ CASANOVAS Miguel 8 Mateo-María San Agustín, 10COLOMÉ COSTA Joaquin 11 Juan-Marcelina Casa Solar, s/nCOLOMER ALEGRET José Ma 14 Juan-María San Cristóbal, 15COLOMER ALEGRET Juan 9 Juan-María San Cristóbal, 15COLOMER ALEGRET Pedro 12 Juan-María San Cristóbal, 15COLOMER DE HARO Salvador 11 Pedro-Antonia Pere Grau, 18COMAS FUSTER Luís 6 Alfonso-Alicia San Miguel, 104COMPANY SADURNÍ Joaquin 14 Joaquín-Carmen Cap. Mirambell, s/nCONDEMINAS CAPELL Arturo 7 Jesús-Montserrat Dr. Curell, 10CONESA ARMERO Jaime 6 Pedro-Benita Colomina, 22CONESA ARMERO Jorge 9 Pedro-Benita Colomina, 22CONESA ARMERO José 14 Pedro-Benita Colomina, 22COROMINAS MARISTANY José 8 Damián-Rosa Dr. Botey, 2DE CASTELLAR BERTRAN Joaquin 7 José Ma-Montserrat Barcelona, 35DE CASTELLAR BERTRAN Juan Ma 12 José Ma-Montserrat Barcelona, 35DE MIGUEL PAGÉS Eduardo 11 Eduardo-Ma Teresa José Antonio, 53DEL VALLE GRAU José 9 José-Angela San Jaime, 19DOMÉNECH CARDELL Jaime 6 Enrique-Mercedes Roman Fabra, 62DOMÉNECH GIMÉNEZ José 13 José-Concepción Flos Calcat, 94DURÁN BARJA Domingo 12 Juan-Carmen Casa de campo, 22DURÁN FERRÁN Gabriel 13 Florencio-Francisca Dr. Botey, 14DURÁN FORTUNY Jaime 9 Jaime-Montserrat Esperanza, 19DURÁN MARTÍNEZ Juan 6 Francisco-Montserrat José Antonio, 71EXPÓSITO RAMÉNTOL Isidro 10 Francisco-Carmen Pere Grau, 46FÁBREGAS CARDONA Francisco 14 Ramón-María José Antonio, 115FABREGAT VIDAL Ramón 13 Ramon-Jacinta Amadeo I, 17FARRÉ PRATS Miguel 7 José Ma- Josefa Alc. de Toledo, 90FARRÉ PRATS Pedro Jorge 12 José Ma-Josefa Alc. de Toledo, 90FARRÉ SÁNCHEZ Juan 12 Salvador-Manuela Flos Calcat, 187FERNÁNDEZ JORDANA Saturnino 14 José-Carmen Generalísimo, 50FERNÁNDEZ MORA Fernando 7 Mariano-Pliar Benos Aires, 43FERRER GUITART José 6 José-Rosa San Miguel, 182FITÓ MORA Ramón 7 Pablo-Teresa Navarra, s/n


FLO SALMURI José 6 José-Mercedes Luis Millet, 54FLURIACH RAMÉNTOL Jorge 7 Joaquín-Josefa José Antonio, 99FONT VILÁ Benito 9 José-Madrona Amadeo I, 5FORTEA RABASSA Alfonso 12 Vicente-Victoria San Cristóbal, 22FORTEA RABASSA Vicente 10 Vicente-Victoria San Cristóbal, 22FORTUNY SANTÍN Juan 13 Andrés-Dolores Pere Grau, 61FUENTES FERNÁNDEZ José Antonio Cayetano-Margarita San José 29FUENTES FERNÁNDEZ Juan Javier Cayetano-Margarita San José, 29FUSTER DURAN Joaquín 12 Jerónimo-María Ctra. de TeyáFUSTER PADRÓS Roberto 8 Roberto-Mercedes Av. N. Sra. del CarmenGALERA ARMENGOL Luís 6 Luis-Margarita Luis Millet, 52GALERA CASALS Antonio 10 José Ma-Josefa San Francisco 2GALERA SUÑÉ Tomás 9 Tomás-Antonia Dr. Botey, 13GALLARTE BONIAS Vicente 13 Vicente-María San Cristóbal, 17GANGES MASIP Andrés 5 Pablo-Vicenta Dr. Curell, 15GARANGOU GONZÁLEZ Juan Fco. 14 Eugenio-Rosa Navarra, 2GARCÍA TORRES Javier 7 Joaquin-Francisca Italia, 92GAZA RIFÁ José Ma 6 José Ma-Rosa Ma José Antonio, 14GENAVÉS LLAMBIAS Carlos 14 Francisco-Mercedes Generalísimo, 41GENAVÉS LLAMBIAS Francisco 10 Francisco-Mercedes Generalísimo, 41GENER MURCIANO Pedro 14 Vicente-Dolores 27 de Enero, 54GIBERNAU DE CEA Federico 8 Federico-Ma Juana Gaditana, 6GIBERNAU DE CEA José Luis 6 Federico-Ma Juana Gaditana, 6GIL GIL Luis Ma 6 Narciso-Rosario Adra, 27GIMÉNEZ CASAHUGA Jaime 7 Jaime-Antonia San Agustín, s/nGIMENO SERRA Fernando 12 Norberto-Herminia Viv. Sta. RosaGIRALT MARTÍNEZ Juan 14 Pedro-Bernardina 27 de Enero, 19GODÁS GRAS Jorge 10 Esteban-Carmen Amadeo I, 1GÓMEZ DOMÉNECH Ramón 8 Ramón-Matilde José Antonio, 115GÓMEZ GRAU Antonio 12 Tiburcio-Leocadia San Miguel, 84GÓMEZ GRAU Joaquin 9 Tiburcio-Leocadia San Miguel, 84GÓMEZ RODRÍGUEZ Manuel 6 Manuel-María Flos Calcat, 73GONZÁLEZ PASTRANA José Luis 6 Daniel-Emilia Barcelona, 53GRAMUNT MATAS Miguel 8 Joaquin-Primitiva Avda. Girón, s/nGRANÉ TABARAS Jaime 14 Jaime-María Alsina Sensat, 5GUARDIOLA CASELLAS José Ma 8 Pablo-Carmen San José, 4GÜELL CARNICÉ Enrique 10 Enrique-María Villa JardínHERNANDEZ BAILÉN Francisco 8 Anselmo-Trinidad José Antonio, 71HERRERA TURÓN Ricardo 10 Joaquin-María San Juan, 12HUGUER SALA Emilio 10 Emilio-Antonia Luis Millet, 62IBÁÑEZ CURULL Rogelio 13 Rogelio-Carmen Fontanills, 7IBÁÑEZ LLOREDA Mariano 9 José-Mercedes Generalísimo, 53ISERN ÁLVAREZ Pedro 13 José-Celia San Felipe, 21ISERN RIBÓ José Ma 9 José-Susana Dr. Curell, 44JAEN TOMÁS Eduardo 6 Pedro-Maria Amadeo I, 11JORDÁ OLIVÉS José 6 Salvador-Margarita Italia, 77JORDANA COLOMÉ Juan 11 Jaime-María San Jerónimo, 12


LACÁRCEL FUGUET Luis 6 Antonio-Rosario Flos Calcat, 164LAFAU PLANA Alfredo 11 Enrique-María Camilo Fabra, 5LAFAU PLANA Carlos 9 Enrique-María Camilo Fabra, 5LAFAU PLANA Enrique 13 Enrique-María Camilo Fabra, 5LAFUENTE VIDAL Francisco 10 Félix-Consuelo San Jerónimo, 19LATORRE GRAU Javier 12 Mariano-Dolores Flos Calcat, 65 bisLECHA MILLET Emilio 8 Emilio-Francisca Mtros. Villá, 21LLADÓS TOLRÁ Joaquín 12 Ramón-Antonia San Cristóbal, 12LLOBET PERARNAU José 6 José-María San Miguel, 186LLOP DOU Francisco 7 Joaquín-Francisca Pl.J.Bertran, 3LLOP DOU Juan Fco. 8 Joaquín-Francisca Pl.J.Bertran, 3LLOPART BORRÁS Ramon 9 Ramón-Magdalena CaliforniaLLUCH MUJAL Juan 14 Juan-Dolores San José, 15LUCAS RUÍZ Manuel 6 Torrente Umbert, 6MADRID JURIOL Antonio 10 Ramon-Francisca Navarra, 111MARISTANY BUSCÁ Gerardo 13 Gerardo-Mercedes San José, 24MARISTANY BUSCÁ Juan 9 Gerardo-Mercedes San José, 24MÁRQUEZ DURAN José Ma 10 Francisco-Teresa Alc. de Toledo, 88MARTÍ COLOMER Pedro 14 Luís Millet, 33MARTÍNEZ MONREAL Eduardo 11 J.Dionisio-Ma Dolores J.Verdaguer, 43MARTÍNEZ ROS Angel 7 Mariano-María Adra, 27MARTÍNEZ ROS Francisco 11 Mariano-María Adra, 27MARTÍNEZ ROS Manuel 12 Mariano-María Adra, 27MARTORI TORREGROSA Jaime 10 Juan-Enriqueta Dr. Curell 78MARTOS PONS Juan 11 Francisco-María 27 de Enero, 88MASIP COLOM Andrés 7 Eugenio-Dolores Fontanills, 54MASOLIVER MAYOR Jorge 13 José-Gertrudis San Pedro, 1MASSANA AULADELL Ramón 12 Miguel-Josefa San Jaime, 18MASSANAS BLANCH Jaime 12 Alberto-Teresa Pl.G.Solchaga, 7MASSANÉS VILLALONGA Ricardo 9 Juan-Enriqueta Adra, 37MATEU GARSETAS Isidro 12 Martín-María Casa de campo, 12MATEU MORENO Félix 13 Félix-Teresa San Rafael, 4MESTRES CANALS Jorge 7 German-Conchita San Felipe, 4MILÁ GALCERENY Jorge 10 Salvador-Elvira 27 de Enero, 64MILLET CASALS Jorge 10 Jorge-Teresa Barcelona, 49MILLET ESTAPÉ Raúl 10 Pedro-Laura Pere Grau, 15MILLET LÓPEZ Manuel 7 Jose Ma-Ma Dolores San Jerónimo, 25MILLET LÓPEZ Pedro 8 José Ma-Ma Dolores San Jerónimo, 25MIR MASGRAU Antonio 8 Juan-Engracia San Rafael, 5MIR MASGRAU José Ma 13 Juan-Engracia San Rafael, 5MIRAPEIX BASOMBA Jaime 9 Esteban-María San Antonio, 22MISSÉ OLIVA Francisco 7 Juan-Rosa Adra, 12MISSÉ TORTÓS Jaime 13 Pedro-Mercedes San Agustín, 9MOLINER CASANOVA Joaquin 10 José-Ramona Pere Grau, 16MORA GRANÉ Roque 14 Antolín-Rosa San Bruno, 14MORAGUES IGLESIAS Miguel 8 Antonio-Pilar Mtros. Villá, 5MORERA ANGLADA José 10 Ramón-Josefa Viviendas Puig y Roca


MUÑOZ JORDANA Luís 12 Luís-Dolores San Cristóbal, 14MURAY RUBIO Juan 9 Antolín-Teresa Pozo, 11MURIEL FOLGUERA Emilio 13 Emilio-Teresa San Pedro, 2MUSSULL FONT Joaquín 13 Félix-María San Rafael, 23NIETO ROIG Adolfo 9 José-Rosa San Jaime, 16NOGUÉS REULL Mariano 7 José-Rosa Pere Grau, 46OLLÉ VIDALES Juan 8 Andrés-Rosario San Felipe, 17OLTRA BOLART Jorge 11 Federico-Francisca San Jerónimo, 1ORENSANZ ALBIACH Jesús 13 Felipe-Josefa J.Verdaguer, 43PADRÓS ARBÓS Pedro 9 Miguel-Jacinta Esperanza, 42PAGÉS ALBA Miguel 12 Salvador-Benita Fontanills, 27PAGÉS SANJUAN Jorge 8 José-Jacinta Santa Rosa, 21PARDO FELIP Carlos 7 Carlos-Julia Mtros. Villá, 1PASCUAL GRAU Arturo 8 Arturo-Ramona Pl. M.Monteys, 1PAÚS NEGRE Francisco 12 Ricardo-Consuelo Amadeo I, 38PAÚS NEGRE German 10 Ricardo-Consuelo Amadeo I, 38PEIX CANALÍS José 7 José-Segunda José Antonio, 10PERA CRUSAT Jaime 9 Benito-Aurelia José Antonio, 47PERA CRUSAT Joaquin 7 Benito-Aurelia José Antonio, 47PERELLO CAPO Juan 8 Juan-María J.Verdaguer, 13PÉREZ GARCÍA Fernando 7 Adolfo-Concepción Luis Millet, 31PÉREZ RODRÍGUEZ Vicente 12 José Dr. Curell, 84PETRI GARCÍA Luis 13 Tomas-Aurora San Juan, 10PETRI GARCÍA Mario 11 Tomás-Aurora San Juan, 10PIEDRAFITA RÁEZ Francisco 8 José-Pilar San Agustín, 3PIEDRAFITA RIBOLT Javier 13 Gregorio-Teresa San Agustín, 3PIJOAN ESMERATS José Ma 7 Vicente-Josefa Dr. Curell, 78PINAZO CREIXEMS Carlos 14 Antonio-María San Cristóbal, 13POCH SOLER Antonio 11 Francisco-Rosa Esperanza, 18PONS BERTRAN Martin 6 Luís-María Casa Solar, s/nPONS DURÁN Antonio 6 Antonio-Rosa Ma Avda. Giron, s/nPONS ESPINET Agustin 8 José-Concepción Italia, 86PONS ESPINET Casimiro 10 José-Concepción Italia, 86PONS GARCÍA Juan 7 Antonio-Josefa 27 de Enero, 86PONS GIRONÉS Juan 11 Pedro-Concha San Marcos, s/nPONS SALA Jaime 7 José-Rosa Buenos Aires, 45POVEDANO PUIGDEMONT Miguel 7 Miguel-María San Antonio, 17POVEDANO PUIGDEMONT Pedro 8 Miguel-María San Antonio, 17PRATS CABOT Isidro 9 Pedro-Angela Barcelona, 18PRATS CABOT José 8 Pedro-Angela Barcelona, 18PRATS CABOT Juan 8 Pedro-Angela Barcelona, 18PRATS MOTOS Pablo 6 José-Rosario Federico Bosch, 2PUIG GARCÍA Bartolomé 9 Juan-Carmen San Agustín, 6PUIG PAGÉS Pedro 8 Pedro-Josefa Casa de campo, 5RAFART PÉREZ José Carlos 6 J.Verdaguer, 9RAFART PÉREZ Luciano 13 J.Verdaguer, 9RAIMÍ MATEOS Jaime 6 Jaime-Emilia San Rafael, 17


RAMÉNTOL CASAS Francisco 9 Francisco-Ramona José Antonio, 117RAMÉNTOL COLOMER Juan 14 Juan-Pilar Pere Grau, 89RAMÉNTOL DUÑÓ Jaime 9 Rosendo-Mercedes Mtros. Villá, 35RAMÉNTOL SERRA Miguel 6 Carlos-Dolores Flos Calcat, 162RAMÉNTOL VILÁ MartÍn 8 Fernando-Isabel J.Verdaguer, 32RAMÍREZ FUENTES José 7 Rafael-Josefa Amadeo I, 15RAMÍREZ FUENTES Rafael 11 Rafael-Josefa Amadeo I, 15RAMONET MOLAS Rafael 12 Juan-Manuela Ctra. de TeyáREIXACH LLORENS Jorge 6 Agustín-María Barcelona, 55REIXACHS ROSÉS Antonio 13 Flos Calcat, 180RENTER BUSQUETS Francisco 13 Francisco-María San Pedro, 54RIBAS CASTELLSAGUÉ Agustín 8 Agustín-Margarita San Agustín, s/nRIBAS CASTELLSAGUÉ Fernando 14 Agustín-Margarita San Agustín, s/nRIERA ESCANELLAS José Ma 10 Miguel-Dolores 27 de Enero, 82RIERA VALLS Enrique 9 Luis Millet, 65RIPOL MILLET Bruno 12 Javier-Marta Ant. Maura, 4RIPOL MILLET Clàudio 11 Javier-Marta Ant. Maura, 4RIPOL MILLET Javier 9 Javier-Marta Ant. Maura, 4RIUS CUNILL Octavio 13 José-Andrea Ant. Maura, 14RODRÍGUEZ CASASAYAS Rosendo 12 Rafael-Josefina J.Verdaguer, 13ROIG MORENO Benito 9 Enrique-María Fontanills, 40ROMERO PLANAS Pedro 14 Cristóbal-Rosa José Antonio, 4ROMEU MATAS José 9 Juan-María 27 de Enero, 62ROSÉS ROSÉS Gerardo 10 José-Francisca Fontanills, 17ROSÉS ROSÉS José 13 José-Francisca Fontanills, 17ROSSELL PUIG Jaime 12 Jaime-Josefa 27 de Enero, 14ROSSELL PUIG Pedro 11 Jaime-Josefa 27 de Enero, 14ROSSELL VIÑALS Juan 7 Manuel-Antonia Colomina, 34ROSSELL VIÑALS Manuel 10 Manuel-Antonia Colomina, 34ROURA VILANOVA Luis Ma 8 Juan-Ma Teresa 27 de Enero, 44ROVIRA COLOMER José 14 Juan-Isidra San Pedro, 40ROVIRA GUTIÉRREZ José Luis 11 Pedro-Cecilia San Bruno, 27RUÍZ DURÁN Damián 9 Diego-Emilia Luis Millet, 23SABATÉ TORRUELLA Francisco 6 Buenaventura-Josefa San Pedro, 15SABATÉ TORRUELLA José 6 Buenaventura-Josefa San Pedro, 15SÁENZ OLLÉ Eduardo 10 Isidro-Joaquina Beunos Aires, 6SÁENZ OLLÉ Joaquin 6 Isidro-Joaquina Buenos Aires, 6SAGRÉ MARTÍNEZ Juan 10 Jacinto-Pepita Torrente VallmoraSALA ANTON Jaime 13 Benito-Amparo Amadeo I, 7SALTOR PONS Antonio 6 Jorge-Carmen Fontanills, 23SALTOR PONS Jorge 7 Jorge-Carmen Fontanills, 23SALVADOR GIL Jaime 11 Jaime-Inocencia Cap. Mirambell, s/nSALVAT COLOMER Salvador 9 Pablo-Rosa Mtros. Villá, 57SÁNCHEZ GARCÍA Bautista 6 Juan-Dolores J.A.Clavé, 16SÁNCHEZ GARCÍA José 8 Juan-Dolores J.A.Clavé, 16SÁNCHEZ GARCÍA Juan 14 Juan-Dolores J.A.Clavé, 16SÁNCHEZ GARCÍA Sebastian 11 Juan Dolores J.A.Clavé, 16


SANCLIMENTS ROIG Jorge 8 Jaime-Maria Amadeo I, 13SANCLIMENTS ROIG Juan 9 Jaime-Maria Amadeo I, 13SANZ SANJUAN Agustin 13 Carmelo-Carmen San Pedro, 28SANZ SANJUAN Santiago 6 Carmelo-Carmen San Pedro, 28SERRABOU VERDERA Juan 12 Salvador-Josefa Flos Calcat, 92SIMÓ MATAS Jesús 7 José-Rosa Esperanza, 40SIMÓ MATAS Juan 13 José-Rosa Esperanza, 40SOLÉ ANDIÑACH José 10 Antonio-Victoria 27 de Enero, 46SOLÉ MARSIÑACH Francisco 10 Antonio-Matilde Camilo Fabra, 2SOLÉ MARSIÑACH José Ma 6 Antonio-Matilde Camilo Fabra, 2SOLER BATLLE Jorge 7 Salvador-María Casa Solar, s/nSOLER GELOBERT Javier 7 Luís-Mercedes José Antonio, 11SOLER GELOBERT Jesús 12 Luís-Mercedes José Antonio, 11SOLER GELOBERT Luís 9 Luís-Mercedes José Antonio, 11SUBIRÁ ESTAPÉ Jorge 6 Jaime-Rosa Mtros. Villá, 18TALLADA NADAL José 9 José-María San Cristóbal, 25TALLADA NADAL Juan 14 José-María San Cristóbal, 25TELLO ÁLVAREZ German 6 Manuel-María Buenos Aires, 16TIÓ ANTEM Juan 7 José-Francisca Ant. Maura, 7TORRANO HERRERA Joaquin 8 Mariano-Adela Flos Calcat, 183TORRELLA CODINA Carlos 9 Torrente Umbert, 6UNTERLHONER SAGRERA Juan 14 Carlos-Marcela Roman Fabra, 10URRUTIA TERUEL Francisco 14 José-Dolores 27 de Enero, 2URRUTIA TERUEL Jorge 8 José-Dolores 27 de Enero, 2VENDRELL MADRID José Ma 10 Esteban-Paquita San Bruno, 18VENDRELL MARÉS Pelegrín 8 Martín-Teresa Cap. Mirambell, 10VENDRELL TORRES José 14 José-Francisca San Felipe, 8VERA ESCOLÁ Diego 13 Diego-Ma Carmen Ant. Maura, 12VIADÉ ROMERO Jaime 7 Juan-Francisca Barcelona, 19VIAYNA LEZO Juan Antonio 10 Juan-Carmen Generalísimo, 51VIAYNA LEZO Manuel 7 Juan-Carmen Generalísimo, 51VICHÉ CASAS Miguel 9 José-María Urb. UmbertVIDAL PUIG José Ma 9 José-Francisca San Jerónimo, 14VIDAL PUIG Salvador 6 José-Francisca San Jerónimo, 14VILA PLODARI Juan 10 Juan-Paulina Barcelona, 4VILA PLODARI Santiago 7 Juan-Paulina Barcelona, 4VILA VIDALES Pedro 14 Jaime-Juana San Felipe, 17VILALTA PARÉS Pedro Ant. 14 Ramón-Asunción Mtros. Villá, 48VILLÁ CORTADA Marcos 9 Marcos-Ramona Avda. Pau Estapé, s/nVILLÁ CORTADA Ricardo 9 Marcos-Ramona Avda. Pau Estapé, s/nVIVES GANGES Enriques 9 Salvador-Juana Amadeo I, 40XIFRA GRAU Domingo 7 José-Rosa Italia, 98YELA ESPINASA Jaime 10 Angel-Rosa Colomina, 23


Un correu electrònic als mestres

Fa dos anys vaig rebre un correu electrònic sense que posés el nom de l’autor, però és tanbonic i interessant al mateix temps, que el dedico a tots els mestres perquè crec que potser un decàleg per a la seva feina, si més no, poden ser unes pautes a tenir en compte.

Recorda mestre/a,

Recorda que... la memòria dels teus alumnes és fràgil, obliden fàcilment allò que han après.Però la memòria del seu cor reté per a tota la vida allò que ha sentit i ha viscut.Si vols educar, procura no omplir el seu cap de coneixements.És molt millor que omplis els seus cors de valors i de vivències.Recorda que... es produeix més calor encenent un llumí que parlant de foc.Que il·lumines molt més encenent una espelma que descrivint el sol.Si vols educar no imposis els teus camins.Mostra els teus ideals caminant.No els ofeguis amb el pes de normes i de preceptes. Recorda que no es pot educar sense amor.Així, doncs, estima els teus alumnes tal com són.Si estimes i vius sincerament... educaràs sense proposar-t’ho.Si no estimes, si no vius de veritat... no educaràs per més que ho intentis.Educar és mostrar camins amb amor!

El Masnou, 10 de desembre de 2008

457

Agraïments de l’autor

459

Fundació Privada la Calàndria

Arxiu Municipal del Masnou

Elena Alcina Saltor

Lourdes Alemany Mateu

Francesc Alemany Mateu

Paquita Andiñach

Josep Azuara Gonzalez

Anna Balagué Espinosa

Pilar Benito Piedrafita

Ambròs Bertran Garcia

Mercè Bosch Andiñach

Joan Bosch Monegal

Pilar Buch Pedret

Alfonso Carpio Abad

Teresa Casacuberta Vilardell

Joan Casals Agustí

Núria Corbera Vives

Rosa Costa-Jussà

Rosa Cuella Serrano

Carme Duran Mas

Temi Duran Puig

Cristina Espuga

Conxa Fernàndez Martorell

Gumersinda Franco Gonzàlez

Amàlia Garcia Mercadal

Nieves Garcia Villar

Ma Dolors Garrido Gonzàlez

Carme Giol Abril

Ma Carme Giralt Rosés

Jordi Grau Bueno

Montserrat Grau Sanchis

Alba Hernández Pol

Beth Jordà Rafart

Consuelo Mairal Diestre

Josep Mayolas Ballester

Ma Antònia Moré Fàbregas

Teresa Ma Muela Martin

Dolors Oliveras Giralt

Joan Puig Bofill

Josep Puig Marcos

Josep Ma Puñet Aymemí

Palmira Robles Carro

Genoveva Roigé Barrull

Gregòria Romano Garcia

Montserrat Rosanes Martí

Esther Roura Missé

Josep Maria Rovira Fius

Maria A. Rovira Roses

Ma Lluïsa Ruhí Planas

Montserrat Salvatella Terradas

Dolors Sampera Parés

Àngels Soler Vila

Rita Terradas Estrada

Amparo Vàzquez Sànchez

Núria Vila Fortuny

Maria Villalta Morro

Bibliografia:

Documents de l’Arxiu Municipal del Masnou.

M.A.de la Cruz, Catedràtic de Filosofia - Panorama del pensamiento español en la segunda mitad delsiglo XIX.

Historias de España - Historia del siglo XX - El Sexennio Democrático (1868-1874).

Maribel Elena Morales. Enfoque tradicional vs enfoque contemporáneo de la didáctica.

S. Marquès (Universitat de Girona): Ensenyament republicà vs ensenyament franquista: la repressió delmagisteri i Acta d’homenatge als mestres de la República, 4-5-2006.

S. Marquès (Universitat de Girona) Ensenyament republicà vs ensenyament franquista: la repressió delmagisteri.

Reportatge: la República dels mestres. Presència de l’1 al 7 de desembre de 2006.

Olga Roig. Institución educativa española. Abril 2002.

Josep Picas. Jornades Culturals i Pedagògiques «Rosa Sensat», 1995.

461

L’ENSENYAMENT AL MASNOU (1825-2008) · 2009-11-02 · Dedicat a la figura del mestre, i en...

Documents

Transcript of L’ENSENYAMENT AL MASNOU (1825-2008) · 2009-11-02 · Dedicat a la figura del mestre, i en...