L’es

cultu

ra S

plas

h, in

stal

·lada

a l’

inte

rior d

e la

Tor

re d

e l’A

igua

, rep

rodu

eix

un e

squi

tx q

ue s

imbo

litza

l’ar

ribad

a de

l’ai

gua

a la

Ter

ra. /

JU

DIT

FE

RN

ÁN

DE

Z

L’Expo inundaSaragossaL’AIGUA, A DEBAT. La capital aragonesa esprepara per viure durant quatre mesos «lamajor festa de l’aigua a la Terra». / 2 a 8

JACINT ROS / 15 • TOMBOUCTOU, DE L’OR AL PAPER / 18 • CARLES FAGES DE CLIMENT / 21 • ART / 27 • ON ANEM? / 31 • LA XARXA / 34

Número 1893. Del 6 al 12 de juny del 2008. Any XLIII. 0,50 €

2 ❙ DOSSIER presència · Del 6 al 12 de juny del 2008

L'Expo deSaragossa

1

10

1. Pont del Mil·lenni

2. Pavelló pont

3. Palau de congressos

4. Torre de l’Aigua

5. Pavellons internacionals

6. Pavelló d’Aragó

7. Pavellons autonòmics

8. Pavelló d’Espanya

9. Aquari

10. Embarcador

11. Aigua Compartida

12. Ciutats d’Aigua

13. Oikos. Aigua i Energia

14. Inspiracions Aquàtiques

15. Set

16. Aigua Extrema

EXPO SARAGOSSA 2008. La inauguració, el dia 14 vinent, atia eldebat sobre si la mostra és una excusa en forma de parc temàtic per fercréixer la ciutat o una ocasió única per debatre el desenvolupament.

● La major part de la humanitat tédificultats per accedir a l’aiguapotable i mil dos-cents milions depersones s’abasteixen de fontscontaminades, no poden satisfernecessitats tan vitals com la salut,la seguretat alimentària, el benes-tar i les oportunitats de desenvo-lupament sostenible. Mentre acausa d’això milers de personesmoren al món durant les hores enquè s’escriu aquest reportatge,Saragossa es prepara per a viure«la festa més gran de l’aigua a laTerra». Aquestes contra-diccions, fruit d’un mo-del de creixement globa-litzat que respon a la lògi-ca insostenible del siste-ma capitalista, són al re-refons de la polèmica;però aquest mateix siste-ma fa que passin desaper-cebudes a les societatsdesenvolupades on elmés normal del món éstenir aixetes per on rajaaigua. El transvasament aBarcelona, per exemple,omple més pàgines als diaris quequalsevol crisi humanitària cau-sada per la sequera o per les inun-dacions.

Les disputes per l’aigua hanestat històricament font de co-operació però també motiu deconflictes, alguns armats, i hocontinuaran sent si es compleixenles previsions de canvi climàtic ino canvien «els principis amb quècal construir la nova relació delséssers humans amb el recurs únici imprescindible per a la vida i el

JORDI PRADES desenvolupament: l’aigua». Di-fondre aquests principis és el quepretén l’Exposició InternacionalAigua i Desenvolupament Soste-nible. Per aconseguir-ho, s’abor-da el tema «com un desafiamentintel·ligent» i es presenta «expe-rimentant amb nous llenguatges,procurant rigor en la informació,claredat en l’expressió i forçaemotiva com a suport i reclam»,diu l’organització, que estructuraal voltant d’un decàleg temàticl’estratègia de continguts i comu-nicativa de la mostra:

� Objecte i objectiu. L’ob-jecte de l’Expo és «l’aiguacom a element imprescindi-ble per a la vida». I l’objectiués «el desenvolupament hu-mà des del compromís èticde la sostenibilitat». Per aixòuna de les «idees força» de lamostra és l’aigua i el desen-volupament sostenible com«un concepte únic i indisso-luble».

� El gran desafiament. Elsavenços tecnològics i científicsdel segle passat van crear «el mi-ratge de poder assegurar el benes-tar sobre la Terra mitjançant eldomini de les forces de la natura,però junt amb grans fites van apa-rèixer greus desequilibris ecolò-gics i socials, entre els quals, lacrisi de l’aigua derivada de l’aug-ment de població, l’increment delconsum i el desequilibri entrel’oferta i la demanda del recurs ennombroses parts del món». Elrepte del segle XXI «afecta tot el

planeta i es caracteritza pel ritmevertiginós dels canvis i la com-plexitat de les interaccions delssistemes naturals i culturals».

� Innovació. La innovació per ala sostenibilitat «no sempre és si-nònim de nou, significa també re-pensar el present i recuperar usos,pràctiques i tècniques tradicio-nals exemplars». Per això l’Expodestacarà «el valor de la innova-ció cientificotècnica, dels nousaprofitaments i de fórmules degestió i concertació social reno-vades», així com «les idees i ex-periències que posin en valor laqualitat en la gestió, la transpa-rència, la implicació responsablede la societat civil i l’augmentd’autonomia en la presa de deci-sions.

� Nou paradigma biocèntric.Els participants podran fer apor-tacions per superar les crisis am-bientals i conservar el patrimoni iels paisatges relacionats amb l’ai-gua. Aquesta esdevé, com a fona-ment de la vida, un factor decisiuen la distribució i la mobilitatd’espècies. La humana té «la ca-pacitat i la responsabilitat de ges-tionar el medi natural amb criterisde sostenibilitat».

� Recurs únic i governabilitat.La crisi mundial de l’aigua es pre-senta sovint «com un problemaexclusivament d’escassedat» i,tanmateix, «també és una crisi lli-gada en bona mesura a la gover-nabilitat que requereix el desen-volupament de plans, estratègies

i actuacions per a una gestió sos-tenible de l’aigua, més intel·li-gent, més eficient, justa i solidà-ria en les seves quatre dimen-sions: social, econòmica, políticai ambiental».

� Un dret humà. Les NacionsUnides declaren que «l’aigua ésfonamental per a la vida i la salut.El dret humà a l’aigua és indis-pensable per a una vida saludablei digna». L’Expo «se suma al re-coneixement de l’accés a l’aiguacom un dret humà universal, pre-sentant els objectius de les Na-cions Unides i les iniciatives i ex-periències encaminades a fer quetota la població mundial tingui ai-gua suficient, segura, de qualitatacceptable, físicament accessible

- SITUACIÓSaragossa(Ranillas)

– SUPERFÍCIE25 ha

– OFERTA5.000 espectacles,140 pavellons,2.000 experts,220 ONG

– CALENDARI14 de juny-14 desetembre

– HORARIDes de les 9 del

matí fins a les 3de la matinada

– ENTRADESDe 35 euros(adult) a 21 euros(nens de 5 a 14anys). També hiha descomptes iabonaments per adiversos dies

L E S D A D E S

presència · Del 6 al 12 de juny del 2008 DOSSIER / AIGUA I SOSTENIBILITAT ❙ 3

2

3

4

5

5

5

5

6

7

811

12

13

14

15

16

9

jar els conflictes i desafiaments,projectar escenaris de futur, i di-fondre acords internacionals i ex-periències modèliques de coope-ració internacional».

� Punt de trobada. L’Expo,punt de trobada entre «culturesdiverses i gents distintes», propi-cia l’intercanvi d’idees «amb unavisió positiva» i esdevé un lloc oncelebrar els avenços cap a la sos-tenibilitat «com una gran festa enquè el gaudi sensorial, la satisfac-ció intel·lectual, l’ambient acolli-dor i l’alegria serveixin de vehi-cle per a la trobada», fent queaquesta es converteixi en «unaexperiència inoblidable per al vi-sitant i en un llegat esperançadorper a la comunitat humana».

tots els agents implicats». Es pre-sentaran experiències en la gestiócompartida d’una mateixa conca,de mediació i resolució de con-flictes, d’innovació en la gestió in-tegrada i de participació responsa-ble dels diferents actors: polítics,usuaris i gestors públics i privats.

� Creativitat i cooperació.«En el present, com al llarg de lahistòria, els conflictes de l’aiguasón una font de cooperació i crea-tivitat a tot el món. Les crisis del’aigua en el passat han despertatl’enginy i la creativitat de les so-cietats que ens han deixat un ricpatrimoni cultural. L’aigua, amés d’origen de conflictes, és uncatalitzador per a la pau.» Els as-sistents a l’Expo podran «plante-

i econòmica per a ús personal idomèstic», amb una atenció es-pecial a «l’equitat i la igualtat en-tre gèneres i generacions».

� Unitat de gestió. L’Expo«vol subratllar la conveniència deconsiderar la conca hidrogràficacom a unitat de gestió, ressaltantels acords, experiències i bonespràctiques internacionals en laplanificació i gestió sostenibledel cicle integral de l’aigua en lesconques hidrogràfiques compar-tides de diverses parts del món».

� Compartir responsabilitats.Els reptes de les crisis de l’aiguaen l’àmbit local, regional i mun-dial «només es poden resoldreamb la participació integrada de

● Saragossa confia que, com va passar aBarcelona i a Sevilla amb motiu dels Jocs Olímpics ide l’Exposició Universal de 1992, la ciutataconseguirà la projecció internacional i les milloresque buscava. El 2004, un cop elegida com a seudavant de Trieste i Tessalònica, tots els partitspolítics i institucions es van abocar en el projecteque s’inaugura dissabte vinent. Aquest no ha afectatnomés les 25 hectàrees que ocupa el recinte del’Expo i les 120 del parc de l’Aigua, sinó que haaccelerat el desenvolupament urbà d’altres zonesde la ciutat que ara s’articulen al voltant del que elssaragossans ja anomenen «el barri de l’Expo». Através d’Expoagua (la societat formada perl’Ajuntament, les corts aragoneses i l’Estat) s’haninvertit 1.500 milions en millores a lescircumval·lacions, l’aeroport, els ponts sobre l’Ebre(cinc dels tretze que té Saragossa s’han construïtper a l’Expo) i l’entorn fluvial de la ciutat.

Estratègia de ciutat

● És una de les entrades principals al recinte iel lloc on es podrà veure l’exposició Aigua,recurs únic, que vol que els visitants prenguinconsciència que l’ésser humà és el principalconsumidor d’aigua arreu del món i el culpablede la pressió que pateix actualment aquestrecurs, que és «un dret humà». Planteja la«governabilitat» com una nova política degestió allunyada de «l’ortodòxia de l’aigua» idels patrons de consum que malbaratenl’aigua. També analitza l’«equilibri inestable»entre l’oferta i la demanda i els efectes enl’aigua disponible de la contaminació, el canviclimàtic, l’augment de població i el creixementde les àrees urbanitzades.

Es calcula que més de 10.000 personescaminaran pel pont cada hora. Repartides endos nivells, les zones de pas ocupen 3.100 m² iles expositives n’ocupen 2.700.

● L’edifici més alt de l’Expo Saragossa 2008 ésuna construcció de 70 metres i 23 plantes ques’eleva sobre una base amb forma de gotad’aigua. L’edifici té dues zones: el sòcol i latorre. El sòcol està format per tres nivells (dossoterranis i la planta baixa). La torreincorporarà elements singulars com ara unacortina d’aigua de 32 metres de longitud i tresmetres d’altura i una gran escultura quereprodueix una esquitxada com a metàfora de«l’arribada de la vida al planeta».

La torre té 10.400 m² accessibles al públic is’hi exposarà la mostra Aigua per a la vida, quetransmet sensacions i emocions a més deconceptes. L’exposició tractarà de laimportància de l’aigua per a la vida i de la relacióentre natura i cultura des d’un enfocament«biocèntric» que destaca el fet que «els homespertanyem a la natura, i no a la inversa».

● És l’aquari d’aigua dolça més gran d’Europa il’únic amb una combinació tan rica d’espèciesaquàtiques: 5.000 exemplars de 300 espèciesde mamífers, rèptils i amfibis característics dediferents rius del planeta es repartiran en 60peixeres i terraris. La instal·lació, titulada Elspaisatges de l’aigua, vol promoure la recerca,divulgar els coneixements i educar els visitants,que se sentiran transportats a cinc ecosistemesfluvials a través d’efectes sonors, ambientals ivisuals. Una gran bassa que simbolitza l’origendel planeta i relaciona Pangea amb els cinccontinents representarà el riu del Món icomunicarà els ecosistemes fluvials exposats:el Nil (Àfrica), el Mekong (Àsia), l’Amazones(Amèrica), el Darling Murray (Oceania) i l’Ebre(Europa) seran els protagonistes d’aquesthomenatge als rius que vol «revelar la sevaànima profunda i la seva fragilitat oculta».

La torre de l’Aigua

La icona vertical de la mostra. / J. FERNÁNDEZ

El pavelló pont

Recreació virtual del pont. / EXPOZARAGOZA 2008

L’aquari fluvial

Una de les peixeres de la instal·lació. / J. FERNÁNDEZ

Però no tot seran flors i violes.Aquest caràcter lúdic i festiu del’exposició internacional és undels aspectes més discutits perqui considera que «fóra desitjableque la mostra fos una oportunitatde debat, reflexió i denúncia» pe-creu que «serà més aviat un parctemàtic que basarà el seu èxit en elnombre de visitants i en el ressòque obtindrà amb el gran circ me-diàtic que ofegarà la seva pretesaànima social». Qui parla així ésPedro Arrojo, professor d’anàlisieconòmica de la Universitat deSaragossa i un dels experts mésreconeguts de l’Estat en planifi-cació i gestió hidràulica. Arrojo,que va ser fundador de la Funda-ció Nova Cultura de l’Aigua(FNCA) i primer president del’entitat, compateix universitatamb el catedràtic d’hidrogeolo-gia Javier Martínez Gil, a quil’uneixen també la FNCA i dèca-

des de lluita antitransvasament ide pedagogia sobre una gestiósostenible de l’aigua.

Martínez Gil qualifica d’«im-moral» que l’Expo parli de soste-nibilitat i compara: «És com feruna fira per la pau i vendre-hi ar-mes.» En aquest sentit critica «elmalbaratament energètic i d’ai-gua» que comportarà la mostra iafirma: «L’Expo és ostentació,els educadors, els mitjans de co-municació i els polítics hem de ferque aquesta sigui considerada unpecat tenint en compte els dramesque hi ha al món per l’aigua.»

Segons Martínez Gil, «la no-va cultura de l’aigua és el valord’allò que és natural, aquí no caliafer un gran centre d’interpretacióembolcallat d’enraonaments, pe-rò el que passa amb l’aigua és unreflex del que passa en altres àm-bits de la nostra societat, que no-més es mou per l’economia. De

moment, els efectes de l’Expo aSaragossa han estat la especula-ció urbanística i un notable incre-ment de preus». L’hidrogeòlegcritica la «manipulació dels mis-satges» i la «perversió dels con-ceptes», crida a «construir unllenguatge que permeti l’aparicióde valors diferents al voltant del’aigua» i reivindica «una percep-ció antropològica del paper del’aigua en el desenvolupament, elprogrés i el benestar».

Sobre aquest punt, el directorde la Casa de l’Aigua de laFNCA, Germán Bastida, exem-plifica: «És una estupidesa ferconreus monsònics en un paísafricà com també és una estupide-sa pensar que podem transferir alspaïsos en desenvolupament elssistemes tecnològics de tracta-ment i de xarxes de distribuciód’aigua bastats en l’obra públicacom els que tenim aquí.»

● Les dues mil intervencions a la Tribuna de l’Aigua,en què participaran entre altres personalitat MikhaïlGorbatxov, Rigoberta Menchú, Federico MayorZaragoza, Javier Solana i José Luis Sampedro,seran sintetitzades junt amb les aportacions delFaro i d’altres fòrums de discussió en «un documentde propostes que orientarà l’ésser humà cap anoves formes de relacionar-se amb l’aigua». En laTribuna també hi haurà videoconferències,projeccions d’audiovisuals i l’espai Àgora, que através de les noves tecnologies divulgarà elscontinguts dels debats de deu setmanes temàtiquesi buscarà la implicació del gran públic. Així, la Cartade Saragossa inclourà «lliçons apreses, bonespràctiques, experiències replicables, iniciatives deprojectes innovadors i recomanacions» que faranque l’Expo «mantingui el seu esperit viu i vigent enforma de llegat».

L’Expo també llegarà la Caixa Blava de l’Aigua iel Desenvolupament Sostenible (una memòria delscontinguts tractats) i la col·lecció Paraules del’Aigua, formada per 17 assajos breus que espublicaran en format de llibre de butxaca.

Conclusions per al futur

4 ❙ DOSSIER / AIGUA I SOSTENIBILITAT presència · Del 6 al 12 de juny del 2008

Oikos, aigua i energia. En aquesta plaça es

crearà un sistema autosuficient amb dispositius decaptació per demostrar que es poden utilitzar elsrecursos de manera respectuosa amb l’entorn. / J.F.

La set com a esperó. En aquesta plaça la set es

converteix en un símbol de la capacitat humana deprogressar, tant en l’àmbit del coneixement com en eldels pactes i acords relacionats amb l’aigua. / J.F.

Aigua extrema. L’edifici simula l’instant en què

una onada trenca a la platja. Els continguts estanrelacionats amb els riscos associats al canvi climàtic,com ara les pluges torrencials i la sequera. / J.F.

Ciutats d’aigua. La plaça més propera al riu Ebre

destaca la necessitat d’un canvi d’actitud que posi envalor l’aigua com a recurs urbà i com a element clauper millorar la qualitat de vida a les ciutats. / J.F.

Aigua compartida. Davant de les divisions

humanes hi ha les de les conques hidrogràfiques onels usuaris comparteixen responsabilitats. A la foto,detall expositiu a l’interior de la torre de l’Aigua. / J.F.

Inspiracions aquàtiques. En aquesta plaça

coberta i bioclimàtica s’hi representarà el mateixespectacle sis cops al dia durant tota l’Expo. A laimatge, interior de la torre de l’Aigua. / J.F.

● A més dels tres edificis ense-nya (a la plana anterior, dalt, elpavelló pont, la torre de l’Aigua il’aquari), l’Expo inclou sis placestemàtiques que tenen l’objectiud’intensificar des de diversesperspectives el missatge de la re-lació vital amb l’aigua. N’hi hasis (a les imatges superiors) i ca-dascuna té un tractament exposi-tiu monogràfic sobre el tema cen-tral de l’Expo.

En el recinte també hi ha unpalau de congressos amb salesd’exposicions, i un auditori de1.500 persones de capacitat i ambdiversos pavellons: el dels païsosparticipants ocuparà més de61.600 m² i tindrà representacióde 102 estats dels cinc continents

JORDI PRADES

Els espais de «la festa de l’aigua»

DE DIA,EXPOSICIONSEDUCATIVES ALSPAVELLONS IACTIVITATSDIDÀCTIQUES ALES PLACESTEMÀTIQUES.DE NIT, TEATRE,DANSA, MÚSICAI MÚLTIPLESPROPOSTESLÚDIQUES

agrupats per ecosistemes. L’Estatespanyol s’ha reservat un pavellópropi, Ciència i creativitat, inspi-rat en un bosc, i l’Aragó tindrà elseu per promocionar la diversitatde paisatges de la comunitat a tra-vés de l’espectacle de Carlos Sau-ra Agua y futuro i altres contin-guts. La resta de comunitats autò-nomes, Catalunya inclosa, com-partiran un altre pavelló amb or-ganitzacions internacionals i em-preses.

Pel que fa a la programaciód’espectacles, a més de la cerimò-nia d’inauguració i de clausuradestaquen les tres produccions degran format de l’Expo: Iceberg,de Calixto Bieito, que es repre-sentarà sobre les aigües de l’Ebre;Hombre vertiente (teatre aeri ar-

gentí, a la plaça InspiracionesAcuáticas) i la cercavila pel re-cinte El despertar de la serp (Cir-que du Soleil). També hi ha pro-gramades actuacions, en aquestcas al palau de congressos, de Da-rio Fo, Juan Echanove i Els Jo-glars, i dansa clàssica, espanyola ixinesa. La Fira de Saragossa il’auditori (Carmen, El amor Bru-jo, Montserrat Caballé) compar-teixen programació amb l’Expo i,a més, el recinte inclou «espaisespectacle» com ara els «balconsanimats» (de les arts escèniques,de les músiques i de les cultures) iun escenari, l’Amfiteatre 43, ones podran citar fins a 6.000 perso-nes per escoltar música. Bob Dy-lan, Patti Smith, Gloria Estefan iAlanis Morissette són algunes de

les estrelles anunciades en la pro-gramació, que també inclounoms com Juan Luis Guerra, Lo-quillo, Dulce Pontes, Björk, Gil-berto Gil, Montserrat Caballé,Sara Baras i, no podia ser d’altramanera a Saragossa, Bunbury.Altres espais peculiars sónl’Avinguda 2008 i el Districte 50,on s’oferiran espectacles de«poètica visual» com ara dansaaèria, acrobàcia, música i teatrede carrer, malabars amb foc, artsaudiovisuals i construcció degrans estructures efímeres

També s’ha cuidat molt laprogramació infantil, amb tallersdidàctics i 480 funcions de 39companyies d’espectacles quecombinen l’humor, la màgia i ladiversió amb la conscienciació.

presència · Del 6 al 12 de juny del 2008 DOSSIER / AIGUA I SOSTENIBILITAT ❙ 5

● Per primera vegada en la histò-ria de les exposicions internacio-nals (la primera va tenir lloc aLondres el 1851), la societat civildisposa dintre del recinte d’un pa-velló propi «autogestionat i almarge de l’Expo», explica Fer-nando Rivarés, coordinador del’equip de comunicació d’aquestespai, el pavelló d’iniciatives ciu-tadanes Faro, seu de 220 ONG detot el món.

Es tracta d’una construcció depalla, fusta i fang que reprodueixun càntir i que, a més de tenir unespai expositiu i un cafè solidari,disposa d’un amfiteatre per a 150persones on tindran lloc debatssetmanals, al llarg de quatre me-sos, sobre aigua i educació, gestiópública i participativa de l’aigua,grans preses i infraestructures, ai-gua i conflictes, usos i abusos,desastres naturals, aigua i col·lec-tius vulnerables, interculturalitat,aigua i quart món, degradaciód’ecosistemes aquàtics, i el dret

JORDI PRADES

Participació alternativa i crítica radicalLes ONG tenenun espaiautogestionat al’Expo: elpavelló Faro,lloc de crítica idenúncia onproposaralternatives.Els grups méscontestataris iels antisisteman’han quedat almarge

humà a l’aigua potable i al saneja-ment. «N’hi ha que veuen l’Expocom una oportunitat històrica perfer un debat sobre l’aigua i d’al-tres que creuen que només és unespectacle. Nosaltres tenim undiscurs diferent. No es tracta deser els més radicals, sinó d’apro-fitar l’ocasió però mantenint laindependència crítica», explicaRivarés. És el que faran entitatscom ara la Fundació Ecologia iDesenvolupament, Creu Roja,Intermon Oxfam, EnginyeriaSense Fronteres, Sustainlabour,WWF/Adena i la Fundació NovaCultura de l’Aigua (FNCA).

El precedent del Fòrum«El Faro serà l’aldea gal·la d’As-tèrix a l’Imperi Romà, però sercrític no és ser deslleial, sinópracticar l’exercici de la lliureopinió», explica des de la FNCAPedro Arrojo, que prefereix«veure l’ampolla mig plena»malgrat no estalviar crítiques al’Expo: «Hi participem però amb

condicions: vam exigir un espaiindependent on no se censuri res,de la mateixa manera que l’orga-nització tampoc censura la pro-moció que el govern xinès fa de lapresa de les Tres Gorges en el seupavelló. L’organització va accep-tar les nostres condicions per evi-tar el que va passar al Fòrum deBarcelona, que va deixar un saboragredolç.» La FNCA participaràtambé «en el fòrum jove i en el fò-rum ètic per la gestió de l’aigua, ala Tribuna de l’Aigua», un espaique l’Expo defineix com «la pro-posta de pensament que ha estatcreada, junt a l’oferta expositiva,lúdica i cultural, per a respondre alas necessitats d’una ExposicióInternacional que naix de la vo-luntat de realitzar un exercici dereflexió, debat i trobada de solu-cions en relació amb l’aigua i lasostenibilitat.

www.expo-no.esEl contrapunt més punyent al’Expo oficial el posa ZH2NO.

Aquest lloc web antisistema de-nuncia el «muntatge» i l’«espec-tacle» en què s’ha convertit l’es-deveniment i dóna veu a organit-zacions ecologistes que hanabandonat la mostra per «la deri-va del projecte Expo 2008, quecada cop més se sembla a un parctemàtic de diversió i que no és res-pectuós amb els principis que diuvoler llançar al món d’aigua i sos-tenibilitat i que no passen de seruna mera qüestió de màrque-ting». La «veritat nua que ningúens ofereix», diu el web no oficialde l’Expo, és en respostes a pre-guntes com ara «millora la gestióde l’aigua a Saragossa l’existèn-cia d’un aquari o d’un canal d’ai-gües braves?», «milloren el pro-blema de l’habitatge els pisos a600.000 euros de Ciutat Expo?».

Aquests moviments de ciuta-dans contraris a l’Expo critiquenl’«especulació», la «destrucció»,les «mentides», la «repressió», iel «malbaratament» («més de800 milions en obra pública»).

Pavelló d’Espanya. El director del Cosmocaixa de Barcelona, el físic i

divulgador científic Jorge Wagensberg, ha participat en el pavelló estatal com aautor de la sala dedicada al canvi climàtic. / J.F.

El Faro: moviments alternatius i cívics. El pavelló de les alternatives

ciutadanes s’ha construït amb criteris d’eficiència energètica, reciclatge isostenibilitat. Utilitzarà fonts d’energia renovable. / J.F.

Pavelló d’Aragó. La

comunitat autònomaamfitriona disposarà al’Expo d’un pavelló propique ja es pot visitarvirtualment al lloc webwww.pavellondearagon.esi que defineix l’esperitaragonès en el lemaAragó, aigua i futur.Carlos Saura, VíctorUllate, Santiago Auserón,Daniel Olano i MiquelMarcos són algunes deles personalitatsvinculades al pavelló. / J.F.

6 ❙ DOSSIER / AIGUA I SOSTENIBILITAT presència · Del 6 al 12 de juny del 2008

La bandasonora delpavelló és unfragment delconte de MercèRodoreda «Elriu i la barca»que cantaràEster Formosa

Catalunya i el fantasma de la sequera● En una ciutat, Saragossa, on eltransvasament de l’Ebre és un ta-bú, Catalunya tindrà molta feinaper fer-se entendre. I no per lallengua, sinó perquè la seva imat-ge ha quedat malmesa després del’intent de la Generalitat de cons-truir una canonada per transvasarl’aigua de l’Ebre a Barcelona.«S’explicaran les mesures contrala sequera que estiguin en vigoren cada moment en coherènciaamb la transparència que manté elGovern, però l’aportació del nos-tre pavelló a l’Expo és el diàleg ila nova cultura de l’aigua», expli-ca el delegat de la Generalitat aMadrid, José Cuervo. «Els prin-cipis que inspiren els contingutsdel pavelló són la transparència iles polítiques a llarg termini»,afirma Cuervo, segons el qual

J. PRADES «no es tracta d’una discussió deconjuntura sinó de futur».

Així, «hi haurà un espai perparlar de la gestió de la sequera,perquè no se’n pot fugir, on s’ex-plicarà que totes les cultures hande tractar amb crisis, però femuna aposta per la gestió sosteniblei coherent amb l’aposta estratègi-ca general de l’Expo». En aquestsentit les dessalinitzadores tin-dran un paper destacat en el pave-lló, que ha costat 1,7 milionsd’euros i ocupa 239 m².

S’hi entrarà per una porta onla Tuixén, la presentadora virtualdel programa de televisió Tempsde neu, donarà la benvinguda alvisitant i on hi haurà un punt d’in-formació sobre el turisme rela-cionat amb l’aigua. El recorreguta l’interior tindrà el curs d’un riucom a fil conductor: en primer

lloc se simularà un salt d’aigua fetamb 400 ampolles d’arreu delmón cedides per la col·lecció pri-vada del Laboratori Doctor Oli-ver Rodés de Barcelona. Tot se-guit, un passadís estret simularàun congost on una trentena demonitors mostraran imatges deles capçaleres dels rius.

Els següents espais s’ocupa-ran de la planificació i les infraes-tructures hidràuliques, de la novacultura de l’aigua, dels deltes i delfons marí. Hi haurà informacióinteractiva en temps real sobre elcabal dels rius i les reserves delspantans i, en una pantalla parabò-lica de 2,5x14 metres, es projec-tarà un audiovisual de la cineastaRosa Vergés que inclou les bom-bolles de Pep Bou i La cançó del’aigua, amb música de Jordi Ni-co i Maurici Vilavechia. La visita

al pavelló, de l’arquitecte LaurentGodel i l’interiorista Pepe Cortés,durarà uns vint minuts i acabaràamb la frase «Hem de salvar totsels tresors del nostre planeta per ales generacions futures», del se-cretari general de l’ONU, Ban Gi-mun.

La participació catalana al’Expo, però, no es circumscriu alpavelló oficial. Altres arquitectescom Felip Pich-Aguilera (premiMedi Ambient de la Generalitat),han participat en l’exposició quees podrà veure al pavelló d’Espa-nya. Al seu torn, Enric Batlle iJoan Roig s’han encarregat del’ordenació del front fluvial i deles places temàtiques i en el plaurbanístic del recinte, on hi ha el«banc ecogeogràfic», el més llargd’Europa: té 700 metres i recorretot el recinte de l’Expo.

● Les fotografies d’aquest reportatge es van fer el29 de maig durant una visita guiada pel recinte del’Expo, parcialment inundat per l’última crescuda del’Ebre. Grues, excavadores, camions i altresmàquines treballen nit i dia perquè tot estigui a puntper la inauguració. Es fan tres torns, segons explicaun empresari contractat a les obres del pont delTercer Mil·leni, que tanca el tercer cinturó deSaragossa. És de Barcelona i té «el 80% de laplantilla ocupada a l’Expo», segons explica en elviatge que compartim en tren. M’explica «l’acuditfàcil» que aquests dies es fan els treballadors: «Novolien una Expo de l’Aigua? Doncs aquí la tenen!»,riu. Però tot seguit adopta un posat més seriós i diu:«Les obres no estaran acabades el dia 14, si mésno les de fora del recinte». I això que li diuen «queho faci com sigui» i que ell els adverteix que «lescoses no es fan així, després s’ho trobaran amb els

Dues recreacions virtuals del pavelló català: a l’esquerra, la pantalla parabòlica on es projectaran imatges dels deltes. Al costat, la cascada d’ampolles d’aigua mineral. / EL PUNT

acabats i la qualitat de l’obra». Un altre instal·lador,Carlos Trilla (aquest de Tarragona), explica: «Fa unmes em van trucar per dur la gent a treballar-hi però

amb tan poc temps no m’hi vaig arriscar perquè sino acabes et penalitzen.» A l’interior de l’Expo lescoses no estan gaire millor. Dels quatre espais queens mostra l’organització només n’hi ha und’acabat. No és el pavelló català ni el basc. Tampocla torre de l’Aigua. És el pavelló suís, que tot i volerser, segons els responsables, «alguna cosa mésque el del país del formatge, la xocolata i elsrellotges», funciona amb la precisió del quars. Altrecop a fora, els taxistes consultats, que prenen cadadia el pols a la ciutat, critiquen «l’enriquiment delciment» i els embussos de trànsit: «Saragossa erauna ciutat molt còmoda i amb l’Expo perdemqualitat de vida», asseguren. I sentencien: «Això dela sequera és una excusa, els del delta de l’Ebreben bé que ho saben per molt que a Barcelonadiguin que passaran set. Si el que fan és beurel’aigua embotellada, com passarà aquí a l’Expo!».

Crescuda de l’Ebre a Saragossa aquesta setmana . / EFE

Una visita d’obres amb l’Expo parcialment inundada per la crescuda de l’Ebre

presència · Del 6 al 12 de juny del 2008 DOSSIER / AIGUA I SOSTENIBILITAT ❙ 7

8 ❙ DOSSIER / AIGUA I SOSTENIBILITAT presència · Del 6 al 12 de juny del 2008

L’ENTRADAPERMETACCEDIR ALRECINTE I ATOTES LESACTIVITATS,ESPAIS IESPECTACLES

Les preguntes més freqüents sobre l’Expo● L’Expo respon al lloc webwww.expozaragoza2008.esles preguntes més freqüents:

�A quins espais puc accediramb l’entrada? Amb l’entra-da es pot accedir al recinte del’Expo, a totes les activitats,espais i espectacles.

�Què inclou l’entrada al re-cinte de l’Expo? Inclou l’ac-cés a totes les activitats, espaisi espectacles que se celebrindintre del recinte del 14 juny al14 de setembre del 2008.

�Quant valen les entrades?Hi haurà descomptes? Elspreus per als adults seran de 35euros per l’entrada d’un dia, 70per la de tres dies, 210 pel passide temporada (esgotats) i174,60 pel passi de temporadade nit. També hi ha descomp-tes per a nens, joves, personesmajors de 65 anys, personesamb discapacitats i famíliesnombroses. Gratuït per als me-nors de cinc anys.

�Què passarà si plou, ambles activitats a l’aire lliure?En cas de pluja s’avaluarà lanecessitat de suspendre les ac-tivitats a l’aire lliure. L’entra-

J.P.

da d’accés a l’Expo és únicaper a totes les activitats, tantper als espais oberts a l’airelliure com per als tancats.

�Hi haurà devolució d’en-trades? No, no s’acceptarancanvis ni devolucions.

�He d’anar a l’Expo el ma-teix dia que compri l’entra-da? L’entrada es pot comprarquan es vulgui per entrar al re-cinte el dia que es vulgui.

�Com es pot arribar fins alrecinte de l’Expo? En trans-port urbà, de 9 del matí a 4 de lamatinada, amb les línies Ex-press que comuniquen vuit es-

tacions de la ciutat amb l’Ex-po. Si l’opció és el vehicle pro-pi, aquest es pot deixar al pàr-quing nord (4.300 places) o alpàrquing sud (5.600). Preu: 12euros; horari: de 9 del matí a 3de la matinada.

Altres opcions són les bicisde lloguer, la telecabina entrel’estació del TAV i l’Expo (9euros anada i tornada) i el vai-xell (línia regular d’ embarca-cions al llarg dels 3 quilòme-tres de recorregut; 14 euros).

�Com es pot accedir alsconcerts que es faran foradel recinte de l’Expo? L’en-trada als macroconcerts a la Fi-ra de Saragossa (Bob Dylan,Bunbury i Gloria Estefan) cos-tarà 8 euros si s’acompanya dequalsevol tipus d’entrada al’Expo i 25 euros si no es duuaquest títol. L’entrada serà im-prescindible per assistir als es-pectacles que tindran lloc alpalau de congressos però no esnecessària per assistir al ciclede música clàssica programatper l’auditori de Saragossaamb motiu de la mostra.

�On estaran les taquilles?Als punts d’accés al recinte: latorre de l’Aigua, el pavellópont i el port fluvial.

Vista parcial de l’edifici dels pavellons internacionals. / J.F.

● Després de l’Expo alguns delspavellons del recinte es convertiran enun parc empresarial de 160.000 m²d’oficines, empreses de serveis, seusd’institucions oficials i establimentsd’oci i locals de restauració. Lesentitats financeres Ibercaja i Caja deAhorros de la Inmaculada (CAI)adquiriran el pavelló pont i la torre del’Aigua respectivament per convertir-losen museus. Altres espais del recinte elsocuparan un parc temàtic sobre laciència, la cultura i l’oci i la futuraEscola d’Arquitectura de la Universitatde Saragossa. El palau de congressos il’auditori completaran l’oferta de què jadisposa la ciutat pel que fa aequipaments d’aquest tipus. A més, elshabitants de la capital aragonesatindran un gran parc amb espais d’oci idescans rodejats de canals, llacunes,vegetació, i fins i tot un centre termal iun canal d’aigües braves per practicaresports d’aventura.

El projecte de remodelació plantejaun conjunt d’edificis que essencialmentmantenen la imatge de l’Expo però quealhora plantegen solucionsarquitectòniques que permetendisposar d’oficines amb una granflexibilitat i claror. També es preveuobrir un carrer central i diferentsceloberts, i, pel que fa a lesestructures, es crearan dues plantesnoves intercalades entre les duesexistents mitjançant forjats. L’objectiudel projecte és minimitzar la inversió enla fase posterior a l’Expo i aconseguirla màxima versatilitat amb vista a lafutura comercialització dels espais.Aquesta operació ha estat qualificadad’especulativa pels sectors més críticsamb l’Expo, que critiquen l’ús privatque es donarà a unes instal·lacionsconstruïdes amb diners públics:«Estupend, un autèntic dineral percomunicar una zona fins al momentdeshabitada, posar-hi llum, aigua,xarxa telefònica per a major glòria delbenefici privat. Un ús d’allò mésaltruista i social», diuen. Tambécritiquen sense embuts els «culpables»de l’Expo i les exempcions fiscals dequè es beneficiaran: des dels socis (laCAI, Ibercaja, Endesa, Acciona,Telefónica i Renault) fins alspatrocinadors (entre altres, Mapfre,Roca, Vichy Catalan, Carrefour, ElCorte Inglés i Coca Cola) i els «amicsde l’Expo» (entre els quals, Repsol,Gas Natural, Danone, Banc Sabadell,Banc de Santander, diverses firmes deconstrucció i d’enginyeria civil, i Sorea iAquagest, d’Agbar). Tampoc se salvende la crema dels més radicals els gransmitjans i grups de comunicació.

Els usos del recintedesprés de l’Expo

– AIGUA: és, juntament amb eldesenvolupament sostenible,el fil conductor de l’Expo.

– BIE: el Bureau Internationaldes Expositions és l’entitat queregula aquestes mostres. Esdiferencien de les exposicionsuniversals en la durada (tresmesos en lloc de sis), en latemàtica (en les exposicionsinternacionals és concreta i enles universals, general) i en lasuperfície (en les exposicionsinternacionals està limitada a25 hectàrees).

– COMUNITAT VIRTUAL: lamostra inclou una comunitatvirtual amb canal de televisió,blocs, galeria fotogràfica ifulletons informatius sobrebones pràctiques ambientalsen jardineria, lampisteria,fusteria, mecànica iconstrucció.

– EXPOEDUCA: conjunt de

recursos pedagògics que espoden descarregar del lloc webde l’Expo. Inclou fitxes, guies,pòsters i contes.www.expozaragoza2008.es

– FARO: el pavelló Faro de lesiniciatives ciutadanes és la veucrítica a l’Expo a l’interiormateix del recinte.www.faro2008.org

– FLUVI: la mascota de l’Expo ésla protagonista d’una sèriede dibuixos animats, deljoc de fitxes educatives Amullar-se i altres recursospedagògics dirigits als méspetits. La seva companyad’aventures és l’Ica.

– INAGA: l’Institut Aragonès deGestió Ambiental (Inaga) vaaprovar el 2005 l’estudid’impacte ambiental de lesobres de l’Expo. Amb elscompromisos que ha assumit,la mostra «incideix en elsprincipis de la sostenibilitat»

alhora que «contribueix a uncanvi en la consciènciaambiental de la població id’altres actors com empreses iinstitucions».

– LLIBRES: la Biblioteca del’Aigua i el Medi Ambient jaconsta de setze títols publicatsque inclouen des de contes fins

a assajos i títols sobreurbanisme, arquitectura,poesia...

– MOBILITAT: Es visitantspodran accedir a l’Expo a peu,en telecabina, bicicleta, vaixell,bus, taxi i vehicle particular.

– RANILLAS: és el nom delmeandre que l’Ebre dibuixa alseu pas per Saragossa i ons’ha instal·lat l’Expo.

– TRIBUNA DE L’AIGUA: ésl’espai de reflexió i de debatamb relació a l’aigua i lasostenibilitat. Només esparlarà de problemes per atrobar solucions.

– VOLUNTARIS: un equip demilers de persones formadesper a l’ocasió potenciaran entre

els visitants de l’Expo elsvalors de la solidaritat, lapau i la no-discriminació, ipromouran la igualtat, la

sostenibilitat i els valors dela ciutadania.

D I C C I O N A R I