Alumne: Laia Pérez Salvadó.Matèria: Biologia.Centre: IES Comte de Rius.Professora: Lourdes Tablado.

Conèixer i comprendre la fisiologia bàsica del sistema cardiocirculatori: cor, vasos sanguinis, regulació del sistema cardiovascular...

Aprofundir en el coneixement de la pressió arterial normal i, més concretament, en la hipertensió.

Esbrinar quines conseqüències fisiològiques té la hipertensió i quin factors poden provocar-la.

Establir les bases d’un protocol de treball experimental.

Estudiar experimentalment alguns dels factors que influeixen en els valors de pressió sanguínia: edat, sexe, activitat física...

Trobar informació sobre els hàbits que ajuden a controlar la tensió arterial.

1.- L’Aparell circulatori.

L’aparell circulatori és un mecanisme anatòmic de transport dels aliments des de l’aparell digestiu fins a les cèl·lules, com també de repartiment de l’oxigen. També s’encarrega de regular la temperatura corporal i d’ intervenir en les defenses de l’organisme. De tot aquest treball s’encarrega la sang, un líquid que circula per l’ interior de l’organisme compost per aigua i substàncies orgàniques i inorgàniques.

Els elements i òrgans que constitueixen aquest sistema són: El cor: un múscul buit dividit en dos meitats no comunicades entre si. La seva funció és

repartir la sang rica en oxigen i nutrients mitjançant dos moviments, un de contracció (sístole) i un de relaxació (diàstole)

Els vasos sanguinis:

- artèries: són vasos sanguinis amples i transporten fins als òrgans i a la resta del cos la sang oxigenada i rica en nutrients i sals. Les principals són l’artèria pulmonar i l’arteria aorta

- venes: són vasos que s’han format a partir de moltes vènules Consten de parets primes i poc elàstiques que recullen sang poc oxigenada i la retornen a les aurícules del cor.

- capil·lars sanguinis: son vasos prims formats per la ramificació progressiva de les arterioles. La seva funció és intercanviar substàncies com fluïts, nutrients i rebuig, entre la sang i les cèl·lules dels teixits.

2.- La pressió sanguínea.

La pressió sanguínia o tensió sanguínia és la força que exerceix la sang quan és bombada pel cor i viatja a través de les artèries i venes per arribar a tot l’organisme.

Aquesta pressió es pot mesura a través d’un esfigmomanòmetre que pot ser de dos tipus: tradicional i digital. Els valors s’expressen en mmHg.

Hi ha dos tipus de pressió arterial:

-La màxima o sistòlica, correspon a la pressió dins de l’artèria quan el cor realitza la sístole i el flux de sang que surt del ventricle és màxim, per tant, l’artèria ha de suportar una pressió prou alta.

-La mínima o diastòlica, pertany al moment que el cor es troba en relaxació i el volum de sang que hi surt és mínim.

2.1 Classificació de la pressió arterial

La normotensió: és la pressió normal sistòlica i diastòlica que comprenen valors entre 120/80 mmHg.

La hipotensió: és quan la pressió sanguínia de les artèries és més baixa del normal, és a dir, es troba per sota dels valors compresos entre 100/60 mmHg.

La hipertensió: és quan la pressió sistòlica i distòlica és igual o superior a (140/90 mmHg). Aquest fet provoca que les artèries perdin la seva elasticitat, i per tant, suposa un gran risc per als accidents cerebrovasculars, atacs cardíacs, aturades cardíaques, etc.

2.2 Síntomes de la hipertensió.

Normalment no es manifesten símptomes molt aparents. No obstant, algunes manifestacions poden ser:

Mal de cap. Dificultat per respirar (dispnea). Hemorràgia nassal.

2.3 Factors que incrementen el rics de hipertensió.

Hi ha diversos factors que incrementen la tensió arterial, els més coneguts són:

Tendència familiar a patir hipertensió. Obesitat. Tabaquisme. Consum d’alcohol. Increment del consum de sal. Etc.

Tractament amb medicaments.

- Diürètics - Bloquejadors - Vasodilatadors - Etc.

Tractament sense medicaments.

- Pèrdua de pes. - Limitació del consum de alcohol. - Reducció de l’ ingesta de sal. - Mantenir una ingesta adequada de

potassi, calci i magnesi en la dieta. - Disminuir el consum de tabac. - Etc.

2.4 Tractament i prevenció.

El tractament de la hipertensió s’indica per a:

• Persones que contenen una pressió diastòlica superior a 90mmHg o una pressió sistòlica de més de 140mmHg.

• Pacients amb una tensió diastòlica de menys de 89mmHg amb un tensió sistòlica superior a 160mmHg.

• Pacients amb una tensió diastòlica de 85 a 90mmHg que tinguin diabetis o arteriosclerosis.

Afecta el sexe a la tensió arterial.

Es l’edat un factor d’hipertensió?

És l’activitat física un mètode preventiu?

Afecta la posició a la tensió arterial?

Poden ser factors de risc els hàbits tòxics.

Afecten els elements externs com el clima a la tensió arterial.

Esta correlacionat el IMC amb la tensió arterial.

Per tal d’assolir alguns dels objectius que em vaig plantejar inicialment, vaig dissenyar un estudi experimental que em permetés respondre algunes de les preguntes que m’havien sorgit:

1.- Mostra i disseny experimental

Per tal de dur a terme la part pràctica del treball de recerca, vaig agafar un total de 46 persones; 24 dones i 22 homes, compresos entre 16 i 54 anys.

Les proves es realitzaven sempre a la mateixa hora (10’10h del matí). El subjecte era rebut al laboratori de ciències. En arribar se li demanaven un seguit de dades com: nom, edat, si era o no fumador habitual, si practicava esport i la freqüència.

A continuació d’apuntar les diferents dades, els mesurava la talla i els pesava per tal de calacular l’IMC.

Desprès prenia la mesura de la tensió arterial amb un esfigmomanòmetre digital. Els valors de tensió normal es prenien amb el subjecte assegut a una cadira i se li col·locava l’esfigmomanòmetre digital al canell esquerra recolzant en colze sobre la taula i la mà sobre una caixa per tal de que estigues a la mateixa alçada que el cor.

Per veure si hi havia variacions de la tensió arterial per la temperatura havien de ficar la mà dreta en un recipient amb aigua freda a 10ºC i desprès en aigua calenta a 42ºC durant 2 minuts. Passat aquest temps els tornava a prendre la tensió per veure quin havia sigut l’efecte. Finalment, per veure l’efecte de la postura en la tensió, havien de romandre durant 5 minuts en posició de cubito

supino.

Una vegada recollides totes les dades, les vaig passar a un full EXCEL i vaig codificar cada variable per abreujar el seu nom.Desprès vaig exportar aquestes dades al programa SPSS (Statistical Package for the Social Sciences ) un programa per fer proves estadístiques a tot tipus de dades.

Com que hem fet moltes proves sols mostraré aquelles en els que el valor de p<0.05 ens parla de diferències significatives. Hem preferit l’estudi estadístic perquè la representació gràfica pot fer-nos creure que hi ha diferències quan aquestes no són importants.

Influeix l’edat i el sexe en la tensió arterial (TA)?.

Per veure si hi ha una correlació entre l’edat i els valors normals (asseguts a temperatura ambient) de tensió arterial és va fer una correlació de Pearson.Aquesta prova ens diu que no hi ha correlació; per tant, a la mostra estudiada, en augmentar l’edat no tenen perquè pujar els valors.

Com veiem els homes sempre tenen de mitjana valors més alts. Tant pels valors de tensió normals (pressió sistòlica i diastòlica en posició asseguda i temperatura ambient) com per els valors en canviar la temperatura i la posició del cos.

0

20

40

60

80

100

120

PS

AA

PD

AA

PP

A

XP

AA

PS

AC

PD

AC

PP

AC

XP

AC

PS

SU

PIN

O

PP

sup

ino

Xp

sup

ino

Dona

Home

La pràctica freqüent d’esport influeix en la tensió arterial ?

Per aquestes dades s’ha utilitzat la ANOVA per comparar els 2 grups, tot i que hi ha una mica de diferències en tots els valors estudiats, és significativa solament la diferència trobada en els valors de pols i de pressió diastòlica amb gel entre els 2 grups esportistes habituals i no esportistes habituals.

63,94

70,93 76,0984

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

POLSAA PDAG

Esportista

No esportista

Aquest gràfic mostra com la freqüència cardíaca (POLSAA) i la pressió diastòlica (PDAG) es més baixa en les persones que practiquen alguna activitat física.

La posició del subjecte al qui es pren la tensió farà canviar els valors mesurats ?

Analitzan aquestes dades amb la T de Student vam comprovar que l’única diferència significativa es veia en el pols. Respecte a les dades de tensió, poden no ser molt reals, ja que aquesta prova es feia la ultima i, en tocar el timbre la gent es posava neguitosa i probablement li pujava la tensió quan l’ esperat és que li baixes.

50,0

54,0

58,0

62,0

66,0

POLSAA

Polssupino

És el tàbac un factor que augmenta els valors de TA ?

En contra del que proposaven els llibres nosaltres no hem trobat diferències significatives en cap de les variables estudiades en comparar els 2 grups (fumadors i no fumadors). Tal vegada el fet de tenir un grup molt reduït de fumadors 10 persones de 46 no ha permès trobar les diferències.

Influirà la temperatura externa en els valors de TA ?

Respecte a l’efecte de la temperatura hem de dir que com es mostra a continuació, les diferències significatives han estat entre els valors de tensió i pols normals.

110,7

120,1

109,8111,6

100

105

110

115

120

125

PSSA PSAG PSAC PSsupino

Podem observar, en posició asseguda la pressió es troba a uns nivells dintre del rang normal, mentre que la variació de temperatura amb fred (PSAG) i amb calor (PSAC) fa que augmenti molt ràpidament i disminueixi, no obstant, amb posició ajaguda s’incrementen els seus valors considerablement tornant així al nivells inicials.

Influirà la temperatura externa en els valors de TA ?

69,6

78,6

70,5 70,5

64,0

66,0

68,0

70,0

72,0

74,0

76,0

78,0

80,0

PDAA PDAG PDAC Pdsupino

En aquest cas el fet d’ajaure’s no fa variar els valors de la pressió arterial diastòlica respecte del canvi de temperatura de calor (PDAC)

66,1

69,7 69,3

63,5

60,0

61,0

62,0

63,0

64,0

65,0

66,0

67,0

68,0

69,0

70,0

POLSAA PolsAG POlSaC Polssupino

Podem comprovar com a temperatura ambient els valors són normals, però al modificar aquesta variable podem observar un augment en la freqüència cardíaca. En canvi en posició de cubito supino hi ha una disminució del pols molt significativa.

Influirà l’ IMC en els valors enregistrats ?

IMC

PSAA Correlación de Pearson ,532(**)

Sig. (bilateral) ,000

N 48

PDAA Correlación de Pearson ,376(**)

Sig. (bilateral) ,008

N 48

POLSAA Correlación de Pearson ,029

Sig. (bilateral) ,843

N 48

.

Com podem comprovar a la taula següent es veu que si hi ha correlació. Per tant, si l’IMC és més elevat també ho seran la pressió sistòlica i la diastòlica. No hi ha correlació amb el pols. Aquest resultats també són lògics perquè un IMC elevat indica persones més grans i per tant major recorregut de la sang; per tant la força amb la que la sang surt i retorna al cor ha de ser més elevada.

El sexe es un dels factors que més influeix en la tensió arterial doncs en gairebé tots els paràmetres estudiats apareixen diferències significatives entre homes i dones.

L’edat, en aquest estudi, no ha representat un factor que condicioni la tensió. Donant per bó que el nostre estudi sols presenta subjectes fins els 54 anys i en la bibliografia sembla ser que la tendència a valors de hipertensió és generalment més tardana.

El fet de practicar algun tipus d’esport o activitat física fa possible la prevenció i disminució del risc de patir hipertensió ha semblat més influent en el pols o freqüència cardíaca que en els valors de TA.

La posició no ha afectat a la pressió arterial. Sí ho ha fet en el cas del pols.

La temperatura també provoca canvis significatius en les dades de TA.

Amb el fred la pressió augmenta notablement en la majoria dels casos, mentre que amb el calor disminueix tot i que suament.

L’IMC és un dels principals factors correlacionats amb la pressió arterial, ja que s’obtenen valors més elevats com més gran és la massa corporal de cada persona.