L’ILLA DEL DIA ABANSUmberto Eco

Dissabte, 25 de gener de 2020 A les 17:30 h Biblioteca de l’MMB

FUNCIONAMENT CLUB DE LECTURA

Espai de lectura i col·loqui El club de lectura de la Biblioteca MMB està constituït per un grup de persones interessades en la lectura i la conversa de temes marítims.

Els objectius principals del club són:

• Fomentar l’hàbit de lectura de temes marítims i la reflexió crítica• Crear un punt de trobada per a les persones interessades en la lectura• Obrir un espai de diàleg • Promoure l’ús de la Biblioteca de l’MMB

La sessió del club de lectura del proper 25 de gener consistirà en debatre la lectura proposada, i votada entre els seus membres, amb l’ajuda dels materials de suport que trobareu en aquest dossier i els que cadascú cerqui.

Per tal d’aconseguir un bon funcionament del club i una sessió enriquidora es recomana:

• Respectar el torn de paraula• Exposar les idees de forma sintètica• Avisar prèviament si no s’hi pot assistir

La coordinadora dirigirà les intervencions dels participants i senyalitzarà el tancament de la sessió del club.

Desitgem que tingueu unabona lectura i que gaudiu dela sessió de col·loqui

Cal fer la reserva a través de la web del Museu www.mmb.cat

Per a qualsevol suggeriment o dubte –si us plau- contacteu amb la Biblioteca de l’MMB trucant al 93 342 99 20 o enviant un correu a busquetsfr@mmb.cat

CLUB LECTURA DE L’MMB 3

Autor Umberto Eco (1932-2016)

Escriptor, fi lòsof i semiòleg. Catedràtic de semiòtica. Autor de set novel·les, en destaquem: El nom de la rosa (1980), El Pèndol de Focault (1988), Bau-dolino (2000), Cementiri de Praga (2010).

Informació completa sobre l’autor https://it.wikipedia.org/wiki/Umberto_Eco

“Res no consola més el novel·lista que descobrir lectures que no se li havien acudit i que els lectors li suggereixen”.

L’Isola del giorno prima (1994) Retrat sobre Roberto de la Grive i el seu temps. Ell és l’únic supervivent del naufragi de l’Amarilli a l’oceà Pacífi c, l’any 1643. Roberto “cau”, agafat a una fusta, dins la coberta d’una urca holandesa deshabitada, la Daphne. Sorpre-nentment veu que està sol en un vaixell ple de queviures que sembla que hagi estat abandonat a corre-cuita. I enllà albira una illa que també sembla deserta i inasolible perquè no sap nedar. Una triple solitud: de la mar, de l’illa i de la nau.

El lector s’endinsa en la novel·la a través d’un narra-dor contemporani, (l’autor?) que transcriu els escrits de Roberto. Quan cita Roberto usa l’estil i escriptura del segle XVII. El narrador-cronista, especula, fa servir expressions deductives per tal de refl ectir que està interpretant el diari de Roberto com: “Puc imaginar...” ”presumeixo” “potser sóc jo qui barrina a partir d’uns indicis escadussers” “convé donar via lliure a la fantasia i imaginar-nos com devia succeir” “Més aviat jo diria ...”.

L’autor dialoga amb el lector. La narració no és pas lineal. El present, a bord de la Daphne, es barreja amb el passat de Roberto, la seva infan-tesa, el setge de Casale (1630), la seva vida a Paris, l’embarcament a l’Amarilli a la recerca del secret de la longitud.

Roberto, a bord de la Daphne, deixa testimoni de les seves aventures escrivint cartes adreçades a la seva estimada.El narrador llegeix els seus escrits i és així com anem descobrint la vida de Roberto i també la història de fi cció que transcorre paral·lela a la seva vida.

a la recerca del secret de la

Roberto recorda el seu passat i el seu diari està està ple de reflexions extretes de les converses i debats amb savis que han estat els seus mestres i que li han presentat idees contraposades. Hi escriu sobre els seus sentiments, també sobre religió, cosmologia, metafísica, ciència, tecnologia i bellesa. Re-flexiona sobre la naturalesa de la novel·la. El seu relat ens permet conèixer la seva situació física i mental com a supervivent d’un naufragi. Confon realitat i ficció, somni o desig amb la realitat.

Eco juga amb el gran potencial que té un novel·lista de canviar la realitat barrejant la ficció amb la realitat fins a fer que el novel·lista tingui el poder de canviar el final d’una història real barrejant espai i temps. Personatges pa-ral·lels, reals i ficticis, llocs reals. Narracions paral·leles, barreja de reflexions i somnis.

Les reflexions sobre la creació literària fetes per un creador que ens explica que sempre estem escoltant les mateixes històries i l’autor sent l’angoixa de saber que tota novel·la està influïda per les anteriors. “A la novel·la hom fa veure que conta coses vertaderes però hom no ha de dir seriosament que es fa veure”.

L’illa del dia abans és una novel·la repleta de descripcions detallades així com amb abundants reflexions filosòfiques. El deliri de reflexions arriba, potser, en el capítol on reflexiona sobre com pensen les pedres i en quina mesura Roberto és més lliure que una pedra.

Temes per parlarL’espai, el temps i el buit. Es pot viatjar al dia abans?

L’elaboració d’una novel·la. La narració dins d’una narració.

Què és la literatura? L’autor afirma que si escriu per un mateix no és literatura. Cal un lector. La importància del paper actiu del lector en una novel·la com l’Illa del dia abans. (Final obert, diàleg, reflexió filosòfica)

El diàleg escriptor-protagonista / narrador-transcriptor / autor amb el lector.

Els jocs, les referències, que fa Eco (recordant l’enverinament amb tinta d’un llibre d’El Nom de la Rosa, la referència a Hollywood, o situant el Corto Maltés al segle XVII), les referències a Els Tres mosqueters i a L’home de la màscara de ferro.

El setge de Casale i la història d’Europa a mitjans segle XVII.

El poder al segle XVII. L’espionatge de Richelieu i Mazzarino.

CLUB LECTURA DE L’MMB 5

La recerca de la longitud i el poder de qui lideri la descoberta. Els rellotges de la Daphne. Les pòlvores de simpatia.

La mort. La dels altres i la pròpia.

Realitat i ficció. Roberto-Ferrante, Daphne-Tweede Daphne.

El paral·lisme illa-Senyora, les dues inassolibles.

L’altre jo.

Els personatges savis Saint Savin, Emanuele, l’intrús.

La simbologia: el vaixell com a presó, el vaixell com a illa. La pedra com a mort.

L’Illa del dia abans és obra d’Eco o és una obra col·lectiva?

Obres d’Umberto Eco que ajuden a interpretar aquesta novel·la

Eco, Umberto. Semiótica y filosofía del lenguaje. Barcelona: Lumen, 2000 Lector in fabula: la cooperación interpretativa en el texto narrativo. Barcelona: Lumen, 2000

Crítiques i interpretacions de l’obra

D’Angelo, Biagio. Intertesti postmoderni “L’Isola del giorno prima” e il nichilismo di fine secolo http://www.verbum-analectaneolatina.hu/pdf/1-2-16.pdf

Mangieri, Rocco. “Significación del espacio y modos de producción sígnica en La Isla del día antes de Umberto Eco”.Universidad de Los Andes (Venezuela). Consejo de Desarrollo Científico y Humanístico CDCHT. Revista Signa 15 (2016), p. 369-399 En línia: http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/bibliuned:signa-2006-15-30590/Documento.pdf [consulta: 4 novembre 2019]

Un bon resum (compte!, ple d’spoilers) http://notasomargonzalez.blogspot. com/2013/01/la-isla-del-dia-de-antes.html

Bibliografi a relacionada amb l’obra present a la Biblioteca MMB

- Sobel, Dava. La Longitud. Barcelona: Edicions 62, 1997- Alcalá Galiano, Dionisio. Memoria sobre las observaciones de latitud y longituden el mar. [Madrid]: en la Imprenta de la Viuda de D. Joachîn Ibarra, 1796- Ruiz Morales, Mario. “Las medidas de longitud realizadas por Jorge Juan yAntonio de Ulloa”. Revista de historia naval núm. 124 (2014), p. 9-30- Gougeard, M. La Marine de guerre: ses institutions militaires Richelieu et Col-bert d’aprés les documents inédits. Paris: Georges Decaux, 1877 - Album de Colbert 1670. Nice: Omega, 1988- Boyne, John. Motí al Bounty. Barcelona: Empúries, 2008- Dumont d’Urville, Jules Sébastien César, Viaje pintoresco al rededor del mundo:Resumen jeneral de los viajes y descubrimientos de Magallanes, Tasman, Dam-pier, Anson, Byron, Wallis, Carteret, Bougainville, Cook, Lapérouse, G. Bligh.Barcelona: Imprenta y librería de Juan Oliveres, 1841- Rodríguez Cuevas, Tomás. Historia del buceo. Murcia: Mediterráneo, 1987 - Landín Carrasco, Amancio. “Guía de descubridores: los grandes viajes de Men-daña: (1567 y 1595)”. Revista general de marina. T. 221 (Julio 1991), p. 31-40 - “Expedición de Álvaro de Mendaña para poblar las Islas de Salomón, (1595-1597): relaciones de las poblaciones de la Isla de Santa Cruz, el fracaso y susconsecuencias inmediatas” Australia franciscana. Madrid: Archivo IberoAmerica-no, 1963 volum 6- Verne, Jules. La Isla misteriosa. Madrid: Sáenz de Jubera Hermanos, [1897?]

A COMPLETAR PEL LECTOR

L’ILLA DELDIA ABANSUmberto Eco

Primeres frases del llibre:

CLUB LECTURA DE L’MMB 7

Personatges:

Paraules que, per a tu, defineixen el llibre:

Aspectes que vols comentar:

Frases que vols recordar:

CLUB LECTURA DE L’MMB 9

Quin o quins capítols t’han agradat més, per què?

El que menys t’ha agradat:

T’ha semblat:

Gens interessant

Acceptable

Molt interessant

Imprescindible

El recomanaràs a:

perquè:

Què opines del final obert?. Per què creus que Eco dóna tantes op-cions? Et quedes amb alguna?

CLUB LECTURA DE L’MMB 11

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Catàleg

http://biblioteca.mmb.cat

Imatgeshttp://www.flickr.com/photos/bibliotecammb

Novetats, sumaris de revistes i altres inspiracions http://www.pinterest.com/bibliotecammb

Biblioteca digital https://archive.org/details/bibliotecammb

BIBLIOTECA DE L’MMB

De dilluns a divendres de 10 a 14h. Dimarts de 15 a 18.30h.

Agost tancat al públic.

Recomanem concertar cita prèvia al telèfon 933 429 920 (extensió 2122)

busquetsfr@mmb.catwww.mmb.cat

@museumaritim