l’àmbit lal’àmbit laborboralald’ad’atenció a latenció a ladedependènciapendència

LL’àmbit laboral’àmbit laboral

d’atenció a la dependènciad’atenció a la dependència

secretaria d’acció socioeconòmica

L’àmbit laboral d’atenció a la dependència

Elaborat: Toni Tuà MolinosDisseny gràfic: Mikel de Toro MuñozAmb la col·laboració de:

CERES (Centre d’Estudis i Recerca Sindicals)Secretaria d’Acció SocioeconòmicaFederació de Sanitat

gener de 2005Edita: CONC Comissió Obrera Nacional de CatalunyaFinançament: Departament de Salut. Generalitat de CatalunyaImpressió: Service PointDL: D-15.480-2005

íínnddeexx

pàg.Presentació 7

Introducció 9

Anàlisi del sector 11Regulació a les diferents comunitats autònomes 11

- l'atenció a domicili 11- l'atenció en centres de dia 12- l'atenció en residències 12

Estructura del sector a Catalunya 15- ordenació funcional 15- recursos físics 15- recursos de personal 17- regulació de les relacions laborals 21

Perfil dels treballadors/es. Enquesta sociolaboral 23

Perspectives de futur 27- l’evolució demogràfica de la població 27- el canvi de model de l’estructura familiar 32- increment progressiu de la incorporació de la

dona al treball remunerat 33- baix nivell de desenvolupament del sector 39- impuls del sector, a partir del reconeixement

del dret a l'atenció 39

Conclusions 43

Propostes 45

Annex. El sector laboral d’atenció a la dependència en xifres 46

Legislació 53

Bibliografia 55

pàg. 7l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

presentació

L'increment de l'esperança de vida i lamillor atenció de les persones amb disca-pacitat, permeten viure més anys però,en molts casos, amb un nivell de depen-dència que requereix cures d'intensitat iespecialitzades que es perllonguen en eltemps.

Les cures informals les han vingut desen-volupant les famílies, i sobretot les donesel que ha dificultat i dificulta de formagreu la seva plena incorporació al mer-cat de treball.

L'atenció integral a la dependència s'haconvertit en el major repte dels sistemespúblics de protecció social.

L'atenció a les persones amb dependèn-cia ha de ser un dret de ciutadania quegaranteixi l'equitat en l'accés i qualitatdels serveis, que millori la qualitat de vidade tots i totes, que permeti una majorincorporació de la dona al mercat de tre-ball i que suposi la creació de llocs de tre-ball.

Per tal de garantir una atenció de quali-tat a les persones usuàries és necessarique el conjunt del sector que prestaaquests serveis tingui assegurada l'estabi-litat en l'ocupació i el reconeixement pro-fessional i social.

La futura llei d'atenció a la dependènciahaurà de comportar majors recursospúblics per la creació de places residen-cials, per augmentar els serveis i tambéper millorar les condicions laborals delsprofessionals que treballen en aquest sec-tor.

En aquest treball trobareu l'anàlisi de lescondicions laborals dels treballadors i tre-balladores del sector d'atenció a ladependència i les propostes sindicals pera la seva millora.

Esperem que us sigui d'utilitat i a la vega-da contribuir al reconeixement social delsprofessionals que són clau pel desenvolu-pament d'un dels pilars de l'Estat delBenestar.

Dolors Llobet i MariaSecretària d’acció socioeconòmicaCCOO de Catalunya

pàg. 9l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

introducció

Un dels aspectes evidenciats, des de fatemps, tant en els fòrums de discussió rea-litzats, com en els diferents estudis sobrel'atenció a la dependència publicats, ésel de la desitjable millora de la prepara-ció tècnica i del reconeixement, tant pro-fessional com social, dels treballadors itreballadores del sector.

Històricament han existit un seguit de fac-tors que han anat determinant la situaciódels treballadors i treballadores dedicatsprofessionalment a la cura de personesamb dependència:

- Els orígens de les cures, en el si de la prò-pia família, a càrrec generalment de lesdones, cosa que ha "prefigurat" un perfilcuidador de baix nivell tècnic.

- La manca de reconeixement de l'aten-ció a la dependència com a dret subjec-tiu de ciutadania, per part del'Administració, cosa que no ha donat nials agents del sector, ni al conjunt de laciutadania, la seguretat i l'estabilitatnecessàries per consolidar, de formaordenada i amb la qualitat necessària,l'espai econòmic i social adequat deprestació dels serveis.

- El precari desenvolupament del sector,que, sent majoritàriament de provisió pri-vada, presenta unes bases estructuralsfebles tant en infraestructures com enrecursos humans.

Les actuals perspectives de reconeixe-ment del dret subjectiu a l'atenció a ladependència per part de l'Administració,tant de l'Estat com l'autonòmica, i la con-següent planificació i ordenació delsrecursos per atendre les necessitats ac-

tuals i les previsibles a curt i a llarg termini,fan preveure un fort creixement del sectoren tots els seus nivells d'atenció.

Aquest fort desenvolupament s'ha dedonar en dos aspectes, el quantitatiu i elqualitatiu, és a dir, pel que fa als recursoshumans hi haurà la necessitat d'incre-mentar tant el nombre de professionalscom el seu nivell de preparació.

Estudis d'entitats tan diverses com CCOO-amb Los servicios de atención a las per-sonas dependientes, de l'any 2000, o Laprotecció social a la dependència, del'any 2001-, o bé la proposta de model Peruna prestació universal de dependència,del Consorci Hospitalari de Catalunya,del 2002, o les Propostes d'atenció a ladependència, de la Unió Catalanad'Hospitals, del mateix any, així com elLlibre blanc de la gent gran amb depen-dència, o el document Bases per a unanova Llei de Serveis Socials de Catalunya,del Departament de Benestar i Família dela Generalitat, L'informe especial sobrel'atenció a la dependència, del Síndic deGreuges, del 2004, o la visió d'entitats pri-vades com ara Edat i Vida, amb l'Estudiodel modelo de atención a las personasmayores con dependencia en España,de desembre de 2004, o els estudis tantde la Fundación AstraZeneca, del 2003,com la Fundació "la Caixa", del 2001, totsells evidencien la necessitat tant de l'in-crement de serveis i recursos personalscom la millora de la qualitat professionalal conjunt de l'Estat i a Catalunya.

En referència a la necessitat de mésrecursos humans, els diferents treballs rea-litzats pel sindicat, des del ressenyatServicios de atención a las personas de-

pàg. 10 l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

pendientes, del 2000, fins a La generaciónde empleo en el desarrollo de un sistemapúblico de atención a la dependencia,de novembre de 2004, de projecció defutur de les necessitats al nostre país, comen exercicis de comparació amb la situa-ció actual en països de l'entorn, i de lamitjana de la Unió Europea dels 15, posenen evidència la inajornable necessitat dedesenvolupament del sector, amb previ-sions d'increment de centenars de milersde llocs de treball, tant directes com indi-rectes i induïts.

Pel que fa a l'altre aspecte, referit a lamillora de la qualitat de les habilitats pro-fessionals i al seu reconeixement laboral isocial, presentem aquest treball, que pre-tén fer una aproximació a la situacióactual i alguna proposta de futur, seguintamb l'actitud de demanda i proposta,com a forma de treball adoptat perCCOO per a qualsevol tema, i que con-cretament en aquest de l'atenció a ladependència ja vàrem introduir com ademanda en l'Acord de Diàleg Social,amb Govern i Patronal, per incloure en larenovació del Pacte de Toledo a nivelld'Estat a l'abril de l'any 2001, i com a pro-posta la que anem plantejant mitjançantpublicacions, jornades i declaracionspúbliques des l'any 2000.

Toni Tuà MolinosResponsable de política sanitàriaSecretaria d’acció socioeconòmica

pàg. 11l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

regulació en les diferents comunitats autònomes

Sent les prestacions socials responsabilitatde l'Administració de cada comunitatautònoma (CA), l'atenció a la dependèn-cia, malgrat no estar reconeguda com adret subjectiu, a dia d'avui tant aCatalunya com a la resta de l'Estat ja exis-teix un cos legislatiu abundant que haanat modelant un tipus determinat deprestacions i de finançament en cadacomunitat autònoma.

Pel que fa a Catalunya, existeix un desen-volupament legislatiu compost per unparell de lleis, set decrets i algunes ordres,així com algun Reial Decret estatal d'apli-cació bàsica, que preveuen des de lacreació de programes interdepartamen-tals d'atenció sociosanitària, com ara"Vida als Anys", de l'any 1986, fins a lleiscom la de Coordinació del sistema deserveis socials, del 1994, o la d'Alimentsentre parents, de l'any 1996, així com totun seguit de decrets i ordres que regulendes dels procediments d'accés als serveis,fins a la concessió d'ajuts, passant per lacreació de la xarxa d'establiments d'a-tenció a la dependència d'utilitzaciópública (vegeu annex).

Pel que fa a la regulació de les condi-cions mínimes d'autorització i acreditació,tant de les condicions físiques, materials ifuncionals dels centres i serveis, com delsnivells professionals i ràtios de personal, lasituació al conjunt de l'Estat presenta unagran variabilitat en els casos en què hi haregulació, que són pocs, sobretot pel quees refereix als professionals. Per conèixerla situació a dia d'avui, hem utilitzat l'estu-di encarregat per Edat i Vida a laFundació Institut Català de l'Envelliment,de la UAB: Estudio del Modelo de aten-ción a las personas mayores con depen-dencia en España. Aquest estudi presen-ta els següents resultats:

l'atenció a domicili

Aquesta és la línia de servei menys regu-lada, pel que fa a requeriments materials,que cap de les 17 comunitats demanen,així com tampoc hi ha necessitat de captipus d'acreditació, llevat de l'autoritzacióadministrativa, que és requerida en 14comunitats, i ni tan sols això en 3 d'elles.

Pel que fa a requeriments funcionals (obli-gació de tenir registre d'usuaris, històriapersonal de l'usuari, planificació d'activi-tats, règim de funcionament intern orègim de preus), només hi ha 1 comunitatque ho regula (Catalunya), 4 ho fan deforma parcial i 12 no fan cap tipus derequeriment.

Pel que fa a requeriments de personal,com ara el nivell d'estudis del director delservei, tipus de professionals per a la pres-tació dels serveis, etc., hi ha una diferèn-cia important entre les comunitats autò-nomes, ja que unes regulen els serveispúblics però no els privats (8 comunitats),d'altres que no regulen ni els públics ni elsprivats (8 comunitats) i només una queregula tant els uns com els altres(Navarra).

Les comunitats autònomes que ho tenenregulat, ho han fet en el sentit següent:

Direcció: Treballador social / Educadorsocial / Psicòleg / Sociòleg.

Professionals: Treballadora familiar /Auxiliar d'ajut a domicili / Educadors /Animadors.

anàlisi del sector

pàg. 12 l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

l'atenció en residències

Els requeriments d'autorització administra-tiva d'aquesta línia de servei també sónexhaustius; en canvi els requeriments denivells de coneixements i ràtios de perso-nal no s'exigeixen ni en la meitat de lescomunitats.

Així, doncs, ens trobem que al conjunt del'Estat els requeriments mínims de personaldonen les xifres següents:

Perfil de director: només es defineix en 8comunitats (de grau mitjà a títol superioro 3 anys d'experiència).

Perfil dels professionals sanitaris: igualmentdefinits en 8 comunitats, amb nivells d'exi-gència absolutament dispars (metges iinfermers, només infermers "localitzables",altres professionals com treballadorssocials o fisioterapeutes o terapeutes ocu-pacionals, etc.), tots ells amb més omenys dedicació horària segons el nom-bre de places residencials.

Ràtios mínimes de plantilles: només en 6comunitats han estat concretades lesràtios que han de complir les plantilles depersonal a les residències, amb lessegüents xifres: 0,25 per a l'atenció ausuaris vàlids, i de 0,35 a 0,45 per a usuarisassistits, o bé amb plantejaments de xifresabsolutes en els casos de residènciesamb un nombre de places inferior a 29.Per exemple: 9 treballadors per 15-19 pla-ces o 13 treballadors per 25-29 places.

Ràtios mínimes de personal d'atenciódirecta: aquest requeriment es regula en9 comunitats autònomes, amb unes dife-rències de rang considerable: per a vàlidsde 0,05 a 0,20 i per a assistits de 0,10 a0,42.

l'atenció en centres de dia

En aquesta línia de servei, l'Administracióde les 17 comunitats autònomes fa unsrequeriments d'autorització exhaustius(autorització de creació, llicència munici-pal, autorització d'obertura, inscripció alregistre d'entitats).

La regulació dels mínims de personal, tantdels nivells de capacitació com de lesràtios de treballadors, només es troba en8 comunitats i d'una forma molt diferen-ciada i poc exhaustiva:

Direcció: Des de titulació mitjana, o 3anys d'experiència, fins a cap tipus derequeriment, passant per 100 hores de for-mació en gerontologia.

Professionals: Des d'infermer fins a tera-peuta ocupacional, passant per fisiotera-peuta o treballador social, però senseespecificació concreta en la majoria decomunitats.

Ràtio de personal: Només es concreta en1 comunitat (0,20).

Ràtio de professionals assistencials:Aquest requeriment és el més regulat,encara que només el fan 8 comunitats,amb una ràtio que va de 0,10 a 0,20, oamb requeriments concrets de nombresabsoluts de professionals, com ara 1 x 9usuaris lleus, 1 x 6 usuaris severs i 1 x 5 usua-ris amb demència (al País Basc).

L'acreditació de centres privats col·labo-radors només regula les ràtios de personalen 4 comunitats.

pàg. 13l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

Així, doncs, amb aquesta prospecció dela Fundació Institut Català del'Envelliment, podem veure el baix nivellde regulació mínima existent en el con-junt de l'Estat i la diversitat d'exigència pelque fa als recursos humans, tant en nivellsde coneixement dels professionals comen les ràtios de personal, en les diferentscomunitats autònomes, cosa que ensdóna una idea del baix estat de desen-volupament i la nul·la homologació decondicions, tant físiques com funcionals ilaborals del sector, tant quantitativamentcom qualitativa, que necessita d'urgentreconeixement, tant legal com social, pertal d'assolir els nivells de suficiència, equi-tat i qualitat necessaris per poder ser con-siderat com un nou pilar de l'Estat delBenestar al nostre país.

pàg. 15l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

estructura del sector a Catalunya

ordenació funcional

A Catalunya, des de l'any 1986, amb laimplantació del Programa Interdeparta-mental "Vida als Anys", podem plantejarel sector d'atenció a la dependència divi-dit en tres tipus de serveis principals: l'a-tenció sociosanitària, l'atenció residenciali l'atenció domiciliària. El primer tipus d'a-tenció, amb un component de presta-cions sanitàries preponderant, i els altresdos amb el component prioritari de pres-tacions socials.

Al seu torn, el programa "Vida als Anys",d'atenció sociosanitària, consta de diver-sos tipus de serveis: -Llarga estada, per a persones amb unprocés de tractament sanitari intensiu isostingut en el temps.-Mitja estada o convalescència, per a lespersones dependents amb un procés d'a-tenció sanitària de postintervenció i/orehabilitació. -Cures pal·liatives, per a les personesdependents en estadis terminals del seuprocés de malaltia (UFISS).-Atenció domiciliària, amb equips interdis-ciplinaris, sanitaris i socials (PADES).

De la mateixa manera, les prestacionsresidencials es presten en dos nivells d'a-tenció:-Residencial, en què la persona fa l'opcióde substitució permanent de la llar per laresidència. Aquest recurs es presta ambtres nivells d'intensitat d'atenció a la per-sona dependent, segons el seu grau denecessitat d'ajut.-Centre de dia, en el qual la personadependent compagina diàriament uneshores d'estança al propi domicili i la resi-dència.

L'atenció domiciliària és el primer nivelld'atenció a la dependència, en el qual lapersona dependent continua vivint alpropi domicili, a on es desplaça el perso-nal qualificat a prestar els serveis desuport adequats, amb prestacions dediferents característiques i intensitatsdiverses, com ara:-Acompanyament, dins i fora del domici-li.-Feines de la llar.-Ajut a la cura personal.

I també amb recursos passius d'alerta,com ara la teleassistència.

recursos físics

Estem davant un sector majoritàriamentde provisió privada, i minoritàriament deprovisió pública, independentment dequina part del finançament dels serveissigui públic, ja que les administracionscatalanes varen optar, al seu moment,per la concertació dels serveis a entitatsalienes abans que la prestació directad'aquests amb mitjans públics propis.

Així podem veure, per exemple, que deles 986 residències de gent gran existentsa Catalunya (de les quals 513 tenenfinançament públic), només 16 són prò-pies de la Generalitat, o només 9 centresde dia dels 601 existents pertanyen al'Administració (i d'aquests són finançatspúblicament 263).

Una altra característica del sector és lamida mínima, tant de les residències comdels centres de dia que no són de propie-tat pública, i que difícilment assoleixen lamassa crítica per aconseguir

pàg. 16 l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

B. Wright, Variations in standard of geria-tric care. Lancet 1973; 1.300-1-3002, elsestàndards de serveis plantejats es con-creten en:

Atenció sociosanitària (més intensitat d'a-tenció sanitària). L'aplicació de les xifresestàndard per 1.000 habitants >65 anysés:-5,5 places de llarga estada -2,5 places de mitjana estada -2 places d'hospital de dia Això ens posa en evidència el dèficit deplaces, que poden quantificar-se, pelque fa a Catalunya, per a aquest tipus deserveis, en més de 1.000.

l'eficiència de gestió. Així veiem que lamitjana de places per residència se situaen 39,6, amb un ventall que va de les109,5 places per residència pública a les21,9 places per residència privadacol·laboradora o les 32 places per resi-dència privada concertada.

I pel que fa als centres de dia, amb unamitjana de 16 places per centre, el ventallva de les 22,81 places dels centres públicsa les 6,96 places dels centres privatscol·laboradors. (Veure quadre I).

En conjunt, si tenim en compte estudis sol-vents, com ara el de P.M. Halliburton y W.

quadre Iresidències centres dia centres sociosanitaris

col·laboradores núm. 442 190

places 9.694 1.324

places/centre 21,93 6,97concertades núm. 22 3

places 704 65

places/centre 32,00 21,97pròpies núm. 16 9

places 1.752 199places/centre 109,50 22,11

gestionades núm. 33 61

places 2.076 1.392

places/centre 62,91 22,82privades núm. 473 338

places 23.883 6.598

places/centre 50,49 19,52total núm. 986 601 91

places 38.109 9.578 7.185

places/centre 38,65 15,94 78,96

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ICASS

pàg. 17l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

Atenció residencial (més intensitat d'aten-ció social). L'aplicació de les xifres estàn-dard per 100 habitants > 65 anys és:-3,5 places residencials -1 plaça de centre de dia Això ens dóna el resultat d'un dèficit de12.571 places residencials i 11.000 placesde centre de dia de finançament pública tot Catalunya.

recursos de personal

Els nivells de dedicació professionalesmerçats en la cura de la dependènciatenen una variabilitat important, donadala diversitat de serveis, les diferents titulari-tats dels centres, i el fet que gaudeixin ono de concert amb l'Administració públi-ca.

L'atenció sociosanitària, a Catalunya, ésuna prestació que es dóna, en la sevatotalitat, mitjançant centres i serveis detitularitat privada, prèvia concertacióamb l'Administració pública. Les condi-cions del conveni signat per les duesparts, pel que fa a recursos humans,només "exigeixen" als centres concertats"la dedicació de personal suficient", ambl'única especificació que hi hagi atenciómèdica i d'infermeria les vint-i-quatrehores del dia.

Com es pot veure al quadre III de la pàgi-na següent, els centres residencials assis-tits, sota responsabilitat de l'Institut Catalàd'Assistència i Serveis Socials (ICASS) delDepartament de Benestar i Família de laGeneralitat, que gestiona centres propiso concerta la prestació dels serveis ambtercers, es regeixen, des de 2001, pelProtocol per a la millora de la qualitat i delfinançament del programa de suport al'acolliment residencial, que, a bandadels acords sobre els diferents procedi-ments per garantir els drets dels usuaris, laqualitat de l'assistència, la potenciació

del treball interdisciplinari, etc. Tambéestableix el nivell de dedicació professio-nal i la ràtio de personal, en hores/any iprofessional/usuari, referida a l'atenciódirecta, tal com es reflecteix en el quadreII següent, segons els tres nivells d'intensi-tat d'atenció.

quadre IIhores/any/usuari any 2003

categoria nivellbaix

nivellmig

nivellalt

gerocultor

diplomats infermeria

terapeuta ocupacional

educador social o animador sociocultural

fisioterapeuta

treballador social

psicòleg

metge

400

37

0

17

17

17

0

0

440

60

5

17

35

17

17

10

580

70

17

17

35

17

17

10total hores/any 488 601 763ratio atenció directa 0,27 0,33 0,42

Així, doncs, les ràtios mínimes d'atenciódirecta acordades entre Administració ientitats proveïdores de serveis, encaraque insuficients al nostre entendre, l'any2001 varen representar un avenç respec-te al que hi havia, implantant l'incrementprogressiu en tres anys fins a arribar a lesràtios del 2003, que pensem que ésnecessari millorar, per anar incrementantel nivell de qualitat dels serveis.

Font: Protocol per a la millora de la qualitat i del finança-ment del programa de suport a l’acolliment residencial,CONC, UGT, FEATE, ACRA, ICASS.

pàg. 18 l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

quad

re I

II.

recu

rsos

d’a

tenc

ió r

esid

enci

alof

erta

tota

l

serv

eis 2 1 2 1 - 2 3 3 1 1 8 1 23 3 1 - 2 - 1 4 6 - 1 2 1 - - 1 - 1 1 - 3 2 1 1 - - - 4 5 88

% 6

5 i

més

any

s1,

450,

111,

510,

64-

1,16

0,69

1,01

1,75

0,28

0,80

0,70

0,61

1,51

2,37

-1,

32-

0,63

0,92

1,03

-0,

940,

890,

53- -

1,18

-0,

520,

44-

1,03

0,46

1,00

0,21

- - -0,

530,

490,

68

% to

tal

0,28

0,02

0,26

0,15

-0,

200,

140,

160,

380,

050,

100,

110,

120,

380,

42-

0,20

-0,

150,

150,

15-

0,23

0,16

0,16

- -0,

23-

0,13

0,11

-0,

190,

070,

210,

03- - -

0,07

0,06

0,12

pl. 10

0 20 214 28-

185

222

234

250 51 705 65

2.57

914

6 60-

212 -

70 204

537 -

81 212 19- -

55-

28 28-

320 86 24 57- - -

540

207

7.53

9

ofer

ta p

rivad

ase

nse

finan

çam

ent

DB

F

IM

- - - - - - -68

- -21 3

528 37- - - - - -

30-

27- - - - - - - - -

53- - - - - -

15-

782

IS

- - - 3 -31 84

-55

-63

-13

4 15 28-

23- -

75 47- -

78- - -

10- - 6 -

57- - - - - -

76 10 795

tota

l

% 6

5 i

més

any

s1,

450,

111,

510,

57-

0,97

0,43

0,72

1,37

0,28

0,70

0,66

0,46

0,97

1,27

-1,

17-

0,63

0,58

0,88

0,00

0,63

0,56

0,53

- -0,

97-

0,52

0,35

-0,

670,

461,

000,

21- - -

0,44

0,46

0,54

% to

tal

0,28

0,02

0,26

0,13

-0,

160,

090,

110,

290,

050,

090,

100,

090,

250,

23-

0,17

-0,

150,

090,

13-

0,16

0,10

0,16

- -0,

18-

0,13

0,09

-0,

130,

070,

210,

03- - -

0,06

0,06

0,09

pl. 10

0 20 214 25-

154

138

166

195 51 621 62

1.91

7 94 32-

189 -

70 129

460 -

54 134 19- -

45-

28 22-

210 86 24 57- - -

449

197

5.96

2

ofer

ta p

úblic

apr

iv. a

mb

finan

çam

ent D

BF

IM

- - - - - - -12

2 - -35

1 62 685 20- - - - - -

150 -

54- - - - - -

28- -

210 - - - - - - -

381.

720

IS

-20

-25

-15

413

8 -19

5 51 270 -

302 15 32-

189 - -

54 153 - -

134 - - -

45- -

22- -

23- - - - -

167

103

2.09

2

públ

ica

dire

cta pl. 10

0 -21

4 - - - -44

- - - -93

0 59- - - -

70 75 157 - - -

19- - - - - - - -

63 24 57- - -

282 56

2.15

0

adm

.lo

cal

100 -

214 - - - -

44- - - -

807 59- - - -

70 20 157 - - - - - - - - - - - -

63 24 57- - - - -

1.61

5

CG

- - - - - - - - - - - -12

3 - - - - - -55

- - - -19

- - - - - - - - - - - - - -28

2 56 535

pobl

ació

200

1

65 i

més

anys 6.

913

18.2

1214

.197

4.40

575

415

.884

32.0

9023

.190

14.2

7518

.141

88.5

779.

338

420.

142

9.69

72.

528

4.49

916

.099

5.23

211

.165

22.1

4752

.016

11.7

658.

583

23.7

883.

610

1.46

46.

534

4.66

22.

606

5.35

26.

312

4.06

731

.145

18.6

022.

410

26.9

633.

530

7.07

91.

065

102.

541

42.5

341.

104.

113

tota

l

35.6

3599

.321

80.9

7619

.105

3.47

793

.529

155.

112

145.

675

66.3

6910

2.56

669

2.89

261

.256

2.09

3.67

037

.995

14.1

5818

.766

108.

194

18.9

9947

.747

136.

543

356.

545

57.5

5034

.744

129.

543

12.0

576.

174

29.7

2324

.347

9.19

621

.656

25.7

4418

.497

166.

090

117.

393

11.4

6618

1.37

412

.196

31.0

267.

691

736.

682

321.

431

6.34

3.11

0

com

arqu

es

Alt

Cam

pA

lt E

mpo

rdà

Alt

Pen

edès

Alt

Urg

ell

Alta

Rib

agor

çaA

noia

Bag

esB

aix

Cam

pB

aix

Ebr

eB

aix

Em

pord

àB

aix

Llob

rega

tB

aix

Pen

edès

Bar

celo

nès

Ber

gued

àC

erda

nya

Con

ca d

e B

arbe

ràG

arra

fG

arrig

ues

Gar

rotx

aG

ironè

sM

ares

me

Mon

tsià

Nog

uera

Oso

naP

alla

rs J

ussà

Pal

lars

Sob

iràP

la d

'Urg

ell

Pla

de

l'Est

any

Prio

rat

Rib

era

d'E

bre

Rip

ollè

sS

egar

raS

egrià

Sel

vaS

olso

nès

Tarr

agon

èsTe

rra

Alta

Urg

ell

Vall

d'A

ran

Vallè

s O

ccid

enta

lVa

llès

Orie

ntal

Cat

alun

ya

Font: Dept. de Benestar i Família, Mapa de serveis socials, 2002, pàg. 97.

pàg. 19l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

sols una hora a la setmana per persona, iaixò considerant que les persones ambalgun nivell de dependència que noviuen soles (unes 190.000) no necessitessinsuport de serveis formals.

Segons les dades de l'Anuari de l'envelli-ment a Catalunya 2004, de 14 de juny,presentades per l'Institut Català del'Envelliment, l'any 2002 estàvem en elsíndexs de cobertura següents: serveis d'a-juda a domicili, prestats per àrees bàsi-ques de municipis i comarques, a 17.092persones grans, que és una cobertura del'1,5 %, que arriba fins el 3,8 % comptanttambé altres recursos com ara presta-cions econòmiques, PADES (atenciósociosanitària a domicili) i PUA (altres ajutssocials).

L'atenció domiciliària és consideradacom a atenció primària, sota responsabi-litat de l'administració local: els ajunta-ments de més de vint mil habitants, que lagestionen directament, o els consellscomarcals, que gestionen els serveis perals ajuntaments de fins a vint mil habi-tants. Els recursos esmerçats en el conjuntde Catalunya són els reflectits en el qua-dre V de la pàgina següent (serveissocials d’atenció primària, 2001).

A Catalunya hi ha 1.149.741 persones mésgrans de 65 anys, i d'aquestes unes220.000 viuen soles. Considerant que l'es-tat de dependència afecta aproximada-ment el 21 %, unes 50.000 persones demés de 65 anys i que viuen soles necessi-ten ajut (quadre IV).

Amb els recursos consignats en l’esmen-tat quadre V (últimes dades de l'IDESCAT),la prestació del servei seria d'unes 41hores / any per persona, és a dir, ni tant

quadre IV. mapa de l’envelliment a Catalunya227.000227.000 persones grans de Catalunya tenen algun grau de

dependència17,2%17,2% de la població catalana té més de 65 anys (1.149.741

persones)20,4%20,4% d’aquestes persones viuen soles (220.000 persones)

50%50% viuen en pisos sense ascensor (30% en pisos superiors a lasegona planta)

3,9%3,9% de la gent gran reben alguna atenció domiciliària (1,5% tenenajuda a casa)

Font: elaboració pròpia a partir de dades de El Periódico, 15 de juny de 2004, pàg. 42.

pàg. 20 l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

quadre V. serveis socials d’atenció primària, 2001comarques diplomats

treball socialeducadors

socialsatenció

domiciliària (hores)Alt CampAlt EmpordàAlt PenedèsAlt UrgellAlta RibagorçaAnoiaBagesBaix CampBaix EbreBaix EmpordàBaix LlobregatBaix PenedèsBarcelonèsBerguedàCerdanyaConca de BarberàGarrafGarriguesGarrotxaGironèsMaresmeMontsiàNogueraOsonaPallars JussàPallars SobiràPla d'UrgellPla de l'EstanyPrioratRibera d'EbreRipollèSegarraSegriàSelvaSolsonèsTarragonèsTerra AltaUrgell Val d'AranVallès OccidentalVallès OrientalCatalunyaÀmbit MetropolitàComarques GironinesCamp de TarragonaTerres de l'EbreÀmbit de PonentComarques CentralsAlt Pirineu i AranBarcelonaGironaLleidaTarragona

7121131

111615102184

7231

623

1456

1637

55

1822323323

2412

321

331

7836

747491

715621435311

541735577

1972078837

583

99311

1004

1417

40600110111

1061

15010

5526

391272

4228

81324

3295

431635

17.61724.79020.24416.281

1.88626.00764.98258.47722.04838.000

175.62815.314

831.99118.685

6.2404.683

34.5767.072

16.46739.85789.13815.65512.37632.386

7.8553.0009.3026.087

12.5925.4146.4366.596

43.16229.348

3.80462.046

6.03612.590

9.764200.459

81.6872.096.5781.433.723

160.985170.729

49.15391.098

145.86445.026

1.575.783167.225133.688219.882

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Família. Secretaria General.

pàg. 21l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

mica, dels serveis i de les prestacions delque ha de ser un nou dret subjectiu deciutadania, mentre que la situació delstreballadors i treballadores que presten, iseguiran prestant, aquests serveis es tro-ben en una situació de diferenciació decondicions de treball importants, fent elsmateixos serveis i realitzant les mateixestasques a les mateixes persones, fins i totper compte del mateix finançador, quees l'Administració.

A continuació presentem, a tall d'exem-ple, el quadre VI amb algunes condicionslaborals de tres categories de professio-nals amb dedicació a la cura de les per-sones amb dependència.

regulació de les relacions laborals

A Catalunya, les relacions laborals delsector d'atenció a la dependència, en elseu conjunt de serveis, es regulen princi-palment a través de quatre conveniscol·lectius, que corresponen a àmbits d'a-plicació diferenciats segons la titularitatdels centres o serveis, o segons la presta-ció de serveis per compte del'Administració o per compte propi, itambé per l'àmbit de desenvolupamentde les tasques, a domicili o en interna-ment.

Així, doncs, ens trobem davant una pro-pera regulació, tant estatal com autonò-

quadre VIconvenicol·lectiu

jornadalaboral

categoriaprofessional sous/any formació

V conveni únic, per-sonal laboral de laGene. de Catalunya

1.648 h/any37,5 h/setm.

auxiliar sanitari

infermer

14.340,04

19.855,15

40 h/any

V conveni col·lectiunacional deCatalunya sanitat privada, 2001-2003

1.754 h/any

1.746 h/any(nocturn)

auxiliar clínica/sanitari

infermer

12.211,64 (*)

17.577,56

II acuerdonacional deformacióncontinua art. 19 LPR

III convenio marcoestatal de residen-cias privadas de per-sonas mayores y delservicio de ayuda adomicilio

1.792 h/any(residències i

centres de dia)1.755 h/any

(atenciódomiciliària)`

màxim 9 h/dia

gerocultor

aux. ajuda domiciliaux. infermeria

infermer

10.502,24

10.305,54

14.191,24

III acuerdonacional deformacióncontinua

II convenio colectivode empresas y traba-jadores de atencióndomiciliaria y trabajofamiliar de Catalunya

1.665 h/any37 h/setm.

treballador familiar (curs750 h Generalitat)aux. geriatria domiciliària

auxiliar neteja

10.091,30

8.870,45

art. 23 ETart. 19 LPR

(*) província de Barcelona. Les de Lleida, Girona i Tarragona tenen sous inferiors.Elaboració pròpia. Xifres aproximades i generals,sense antiguitats ni complements. Jornades anuals per torn de dia.

Font: elaboració pròpia.

pàg. 22 l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

Aquests convenis col·lectius són elssegüents:

-V Conveni Únic del Personal Laboral dela Generalitat de Catalunya: que regulales relacions laborals en les residènciesgeriàtriques de l'ICASS.-V Conveni Col·lectiu Nacional deCatalunya de la Sanitat Privada: queregula les relacions laborals en l'àmbitdels centres sociosanitaris.-III Convenio Marco Estatal deResidèncias Privadas de PersonasMayores y del Servicio de Ayuda aDomicilio: pel qual es regeixen les entitatsprivades, ja siguin d'iniciativa social comd'iniciativa mercantil.

-II Conveni Col·lectiu d'Empreses iTreballadores/ors d'Atenció Domiciliària iTreball Familiar de Catalunya: que estipu-la les condicions laborals dels treballadorsi treballadores de les empreses, tant pri-vades com d'iniciativa social, que prestenatenció al domicili de les persones ambdependència.

La comparació dels trets principals delsdiferents convenis col·lectius ens dónaidea de la manca d'homologació de lescondicions laborals dels professionals delmateix sector d'activitat, així com el baixnivell de reconeixement salarial de latasca dels professionals dedicats a l'aten-ció directa.

pàg. 23l’àmbit laboral d’atenció a la dependència

perfil dels treballadors/esenquesta sociolaboral

L'aproximació realitzada als treballadors itreballadores del sector d'atenció a ladependència a Catalunya, limitada alnivell de serveis d'internament tant resi-dencial com sociosanitari, mitjançantuna enquesta d'autoresposta, sobre dife-rents aspectes personals i professionals,ens ha aportat diverses dades. Unes sónprou conegudes, com la feminització delsector. Altres eren intuïdes, com la rotacióde contractació, i d'altres poc conegu-des com els nivells d'estudis dels professio-

nals, resta dons per la propera ocasió l'es-tudi de la situació soci - laboral de les tre-balladores d'atenció domiciliària.

(vegeu resultats de l'enquesta a l'annex).

Del conjunt de les 303 enquestes analitza-des, 205 corresponen a treballadors/resde residències geriàtriques i 98 a centressociosanitaris, que donen el resultat deconjunt, i el desglossament presentat alquadre VII:

quadre VIIestructura sociolaboral de l’atenció a la dependència

variables total geriàtrics sociosanitarissexe dones

homes92.41%7.59%

93.17%6.83%

90.82%9.18%

estat civil casats/adesno casats/ades

45.00%55.00%

45.73%54.27%

44.90%55.10%

fills/es síno

50.17%49.83%

61.76%38.24%

44.90%55.10%

nacionalitat espnayolaestrangerasense dades

77.23%8.58%

14.19%

72.68%13.66%13.66%

86.73%6.12%7.14%

tipus de contracte fixsubstitució eventual

66.67%9.12%

24.21%

67.20%7.41%

25.40%

65.63%12.49%21.88%

nivell d’estudis elementalsmitjanssuperiors

51.20%27.49%21.31%

52.28%28.43%19.29%

40.63%32.29%27.08%

temps de treball menys d’1 any1 a 4 anys5 a 9 anys10 a 14 anysmés de 15 anys

13.31%45.05%18.43%11.26%11.95%

12.31%51.79%16.92%9.23%9.74%

13.54%32.29%21.88%15.63%16.67%

ampliació d’estudis sífins 4 anys de feina

63.37%60.94%

63.90%61.83%

65.31%60.94%

Font: elaboració pròpia.