Dades per a l'anàlisi de narratives per al lector infantil i juvenil
L'anàlisi semiòtic
-
Upload
sais-iraida-m -
Category
Career
-
view
184 -
download
4
description
Transcript of L'anàlisi semiòtic
TEMA 5
L’ANÀLISI SEMIÒTIC
Laura Cortés
Paula Cortes
Iraida Martos
Sergi Puig
Gemma Roura
EL SIGNE
• Etimologia: A través del llatí 'signum', prové de l'ètim
grec 'secnom', arrel del verb 'tallar', 'extreure una
part de'.
L'arrel primitiva sembla indicar que aquesta
paraula es voldria referir a una cosa major, la qual
s'havia extret (una fulla amb relació a un arbre, una
dent en relació a un animal...)
FUNDADORS DE LA SEMIÒTICA/SEMIOLOGIA
• Semiòtica → És la ciència de la significació i
parteix d'un punt de vista peculiar:
preguntar-se de quina manera les coses es
converteixen en portadores de significat.
Deriva de dues fonts; del filòsof Charles
Sanders Peirce i del lingüístic Saussure.
DIFERÈNCIA SEMIÒTICA-SEMIOLOGIA
• Oficialment no hi ha diferència (tot i que se sol
relacionar semiòtica amb tradició anglosaxona i
semiologia amb l'europea).
• Semiòtica per Charles Sanders Peirce “Doctrina
quasi necessària o formal dels signes” i “la lògica,
no és sinó un altre nom de la semiòtica”.
• Semiologia per Saussure “Ciència general de tots
els sistemes de signes (o símbols) gràcies als quals
els homes es comuniquen entre ells”, el que fa de la
semiologia una ciència social.
FERDINAND DE SAUSSURE
• Ginebra, Suiza.
• 1857 – 1913
• Pare de la Lingüística Estructural
del s. XX.
LLENGUA I LLENGUATGE
• Llenguatge: Conjunt o sistema de símbols utilitzats
per la comunicació dels éssers humans
• Llengua: Conjunt o sistema de símbols que
serveixen per la comunicació entre persones d’una
mateixa comunitat.
LLENGUATGE
• El llenguatge és un substitut simbòlic de la realitat
• Els missatges verbals s’estructuren per operacions
mentals de selecció i de combinació.
• Comunicació: paraules que constitueixen un símbol
representat per sons que transmeten significats.
DEFINICIONS
• La parla: ús particular que fa una persona d’una llengua per comunicar-se
• Llengua i escriptura: són 2 sistemes de símbols, l'escriptura és la representació de la llengua
• Signe lingüístic: entitat psíquica de dues cares en la qual s'uneixen un significant (imatge acústica) i un significat (concepte)
CHARLES SANDERS PEIRCE
• Pare de la semiòtica.
• El signe és triàdic:
1. Representamen
2. Interpretant
3. Fonament del representamen
En relació al referent el signe pot ser classificat en:
1. Icona: signe que posseeix alguna semblança o
analogia amb el seu referent. Ex:
2. Indici: signe que manté una relació directa
amb el seu referent.
3. Símbol: el signe no te relació directa amb el
seu referent. Depèn d’una convenció.
CHARLES MORRIS
•(1901), nord-americà.
•Tres branques de la semiòtica:
1. Sintaxi
2. Semàntica
3. Pragmàtica
CHARLES MORRIS
1. SINTAXI
Llenguatge verbal → Oracions: grups de paraules
combinades de certa manera.
Paraules=siginifcants. Oració: significants enllaçats
entre si mitjançant la sintàctica.
Sintaxi: Relacions formals dels signes entre sí. Estudia
la part formal del llenguatge: com parlem, com
combinem paraules...
CHARLES MORRIS
2. SEMÀNTICA
Cada significant (paraula) té un significat.
La paraula “demà” vol dir el dia
següent al d'avui. La relació que
s'estableix entre el significant i el seu
significat és la semàntica.
Nivell denotatiu: Relació entre signe i
referent, primer significat o lèxic
consignat en un diccionari.
CHARLES MORRIS
→ Lo sintàctic influeix en lo semàntic: si canvio la combinació
de les paraules, canvia el significat.
Ex: Mañana no iré. No iré por la mañana.
Mañana deixar de ser el dia següent al d'avui per passar a ser
les segones 6 hores del dia.
→ Lo semàntic influeix sobre lo sintàctic, si vull treure “mañana” i
posar “elefant” (un altre significat), la frase deixa de tenir
sentit “elefante no iré”, llavors s'ha de canviar la sintaxi: “no
iré con el elefante”.
CHARLES MORRIS
• Les relacions sintàctiques i semàntiques es donen d'acord
amb certes regles.
Regles sintàctiques
→ gramaticals (indiquen les combinacions de paraules que són
lícites i les que no). Lògiques (estableixen quines combinacion
d'oracions són lícites per fer un raonament correcte).
Regles semàntiques: significat que hem de donar a
significants
→ “Gat” significa animal amb bigotis que miola.
Importància llenguatge científic: Carnap i Hempel.
CHARLES MORRIS
3. PRAGMÀTICA
La pragmàtica té relació amb l'intèrpret: perquè li serveix a
l'home el llenguatge i com l'utilitza. Aspecte utilitari del
llenguatge. (Dennotació)
El llenguatge pot servir per informar, expressar, agradar,
ordenar...Les paraules permeten estructurar les relacions
interpersonals i, amb això, regular el comportament de la
gent.
Charles Morris:Aspectes pragmàtics de la comunicació humana
Altres autors van centrar els estudis en els aspectes sintàctics: De
Saussure (semiología: semiòtica), Chomsky, etc.
SEMIÒTICA
• La semiòtica ha trobat importants camps
d'aplicació en àmbits tan diversos com la
psicoterapia i la publicitat o la epistologia i el
cinema. Això és així perquè qualsevol activitat
humana implisica sempre dir quelcom (semàntica)
d'una manera (sintaxi) i amb algun propòsit
(pragmàtica)
MARSHALL MCLUHAN
• La relació del mitjà amb el recpetor arriba a ser més important
que el missatge en si. “El mitjà és el missatge”.
• Segons ell els mitjans estan evolucionant de Hot a Cool: Del llibre
a la Tv, de lo mecànic a lo automàtic, de l'art figuratiu a
l'abstracte.
• Mentre major sigui la quantitat d'informació a descodificar, major
és la intensitat i pertant més calent és el missatge i a la inversa.
• EX. Un retrat és molt calent i una caricatura freda. El vals és
calent, el pop és fred. La ciencia és calenta, l'art és fred.
• L'individu no és menys intel·ligent, però disposa d'informació molt
automatitzada però sense sentit.
LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
• Funcions del llenguatge segons Roman Jakobson
• FUNCIONS LINGÜISTIQUES:
- Funció referencial
- Funció emotiva
- Funció connativa
- Funció poètica o estètica
- Funció fàtica
- Funició metalingüística
L’ANÀLISI DE LA IMATGE
• Societat de la comunicació
• El procés de percepció ESTRUCTURAT
• Competències de l’ésser humà que es posen en pràctica en l’interpretació de les imatges
- Competència iconogràfica
- Competència enciclopèdica
- Competència lingüística-comunicativa
- Competència modal (espacio-temporal)
- Competència estètica
- Factor ideològic
GRÀCIES PER LA
VOSTRA ATENCIÓ