L’anticatalanisme al País Valencià

Aquesta Tesi Doctoral va ser presentada a Valncia el dia 25 de juny de 2009 davant un tribunal format per:

- Dr. Salvador Cards i Ros - Dr. Rafael Xamb i Olmos - Dra. Dolors Mayoral i Arqu - Dr. Juan Antonio Roche Crcel - Dr. Anselm Bodoque Arribas

Va ser dirigida per: Dr. Antonio Ario Villarroya Copyright: Servei de Publicacions Vicent Flor i Moreno Dipsit legal: V-4167-2010 I.S.B.N.: 978-84-370-7648-5

Edita: Universitat de Valncia Servei de Publicacions C/ Arts Grfiques, 13 baix 46010 Valncia Spain

Telfon:(0034)963864115

22 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

precisament, contra la particular proposta de modernitzaci no noms ideolgica sin tamb social i poltica que determinades elits i grups socials valencians propugnaven, en particular durant la transici democrtica. En un context de canvis socials profunds determinats sectors i actors, poregosos de resultar socialment desplaats, tracten de reubicar-se i ho fan aprofitant un discurs que estava al seu abast i que resultava socialment, almenys en part, versemblant. Tractar de mostrar per qu a la ciutat de Valncia i a bona part del seu hinterland sorg el blaverisme com a moviment social i no, per exemple, a La Plana, on tamb es donaren fenmens dindustrialitzaci re-llamp, immigraci massiva daltres territoris de lestat, conflicte ideolgic entre moder-nitzadors i antimodernitzadors, ser una de les qestions que abordar la recerca.

Malgrat que alguns autors com Hobsbawm (1983) ens han parlat de linvent de la tradici, s cert que no qualsevol tradici es pot inventar amb possibilitats de qua-llar socialment, s clar en qualsevol context social. El regionalisme anticatalanista era versemblant, era creble, als ulls de determinats sectors socials de o prxims al cap i casal, per no ho era (tant) a Castell, a Elx o a Alacant. Precisament la visi territorial esbiaixada i no inclusiva del conjunt del territori proporcion la creaci duna valencianitat mutillada, una identitat valenciana ni tan sols central, sin ms aviat provincial, si b s cert que lxit electoral dUV a finals de la dcada dels huitanta i principis dels noranta transcendir aquesta demarcaci electoral i assolir uns relatius bons resultats a la demarcaci de Castell o, millor dit, a algunes comarques com La Plana Baixa i, en part, La Plana Alta.

Aquesta recerca, en definitiva, pretn ser una aproximaci sociolgica a la tran-sici de rgim i a la consolidaci de la democrcia al Pas Valenci per tal dobtenir llums sobre el fenomen de lanticatalanisme en un perode ben interessant de la hist-ria poltica dels valencians. No s una obra exhaustiva dhistria daltra banda, tan necessria que ens descriga documentalment les claus de tot el procs autonmic ni de la conformaci de la identitat regional valenciana hegemnica, encara que s tracta de relacionar el mxim possible de variables, conscients que lenfrontament identitari valenci no t una explicaci univariable.

Pot resultar sorprenent que aquesta investigaci briga des de la sociologia la recerca cientfica del blaverisme, com un objecte destudi especfic i no tangencial. Certament un moviment i un discurs tan influients en la societat valenciana de les tres darreres dcades han gojat de poc dinters fins ara de les cincies socials, tret dalgunes aproximacions indirectes per interessants i que farem servir.6 En el camp de la histria, per, shan fet avanos encara insuficients per ms notables. En aquest sentit vull destacar particularment les aportacions dArchils, en concret el seu article de 2007, que aporta algunes de les reflexions ms assenyades sobre la identitat valenciana contempornia i, tamb, alguns suggeriments i preguntes sobre lxit social del blaverisme amb els quals trobarem una gran coincidncia. Tanmateix, en general, hem patit la manca de recerques serioses que tingueren lanticatalanisme com a tema principal. Hi ha hagut com una llei del silenci, que creguem que t algunes explicacions poltiques. Aquest treball pretn contribuir a trencar una mica aqueixa llei.

Excusatio

Aquesta investigaci, aix mateix, s producte de linters que mha despertat des de que era un xiquet el fenomen de lanticatalanisme en el meu medi social: la

6 Coincidim amb Bodoque, tot i que ell parla des de la cincia poltica, en qu som conscients que la realitat poltica valenciana contempornia s relativament poc coneguda, dins i fora del Pas Valenci, i que ha sigut el centre descassos estudis politolgics, tot i que la particularitat identitria valenciana haja provocat un debat extens i no exempt dinters. Assumim, per tant, les limitacions que es puguen derivar daquest fet i destaquem que les aportacions que puguen fer-hi caldr considerar-les amb un grau de provisionalitat superior al dels estudis sobre realitats amb una tradici danlisis major per part de la cincia poltica (2000: 4).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 23

ciutat de Valncia i la seua rea de influncia. En linters esmentat es barregen les procedncies intellectuals i biogrfiques que, sense orgull, no cal ni dir-ho!, de cap de les maneres no vull amagar.

Nasqu al si duna famlia anticatalanista de classe mitjana de la ciutat de Valn-cia. A ma casa es comprava diriament Las Provincias (LP) quan la dirigia Mara Consuelo ReynaA1 i quan ens mobilitzava a una part importat de membres si ms de les classes mitjanes de lrea metropolitana de Valncia. I a ma casa, com al meu me-di social, se sentien coses i es creien! com que els catalans volien furtar-nos no se sap ben b qu: que si la paella, que si la llengua, que si el port...

A aix sha dafegir la meua militncia poltica en UV des de lany 1986 (en con-cret, a les seues Joventuts, ja que em faltaven tres anys per abastar la majoria dedat) fins a la meua expulsi el 20 de novembre (la casualitat volgu aquesta data tan assenyalada per al franquisme) de 1993, amb vint-i-dos anys, per Vicente Gonzlez Lizondo,A1 aleshores president dUV i primer tinent dalcalde de lAjuntament de Valn-cia, ats que ell no tolerava massa b cap mena dheterodxia, ni que fra juvenil. Aqueixa militncia, per, em fu conixer gent, actituds i, sobretot, conservar molta documentaci que tingu la prudncia darxivar i que ara mha sigut de molta utilitat.

Vull aclarir que mai he militat en el blaverisme ms radical ni he collaborat amb ell (contrriament, sc corresponsable de lintent, fracassat, de tractar de separar en el que Martnez Sospedra anomen el valencianisme tricolor els militants nacionalistes daquells qui eren estrictament regionalistes i anticatalanistes) com alguna informaci periodstica i alguns han tractat de fer servir amb intencions que no venen al cas comentar.7 Podria haver passat quan era un adolescent, certament, per no fou el cas. Mai he sigut soci del GAV ni he collaborat en les estratgies i tctiques daquestes persones. S visit alguna vegada la seu que tenien (i conserven) en el carrer Pintor Gisbert, en el barri de Russafa de la ciutat de Valncia cosa que em permet acon-seguir diversa documentaci valuosa que encara conserve i coneixia una part impor-tant de la seua (a la segona meitat dels vuitanta del segle passat, escassa) militncia.

Es podria argumentar que la meua proximitat en un determinat moment biogr-fic a lanticatalanisme al Pas Valenci i, per tant, a lobjecte destudi de la investigaci, mimpossibilita o em dificulta per a lobjectivitat que mereix un estudi cientfic. s un tema abastament tractat en les cincies socials sobre el qual no em detindr, per trobe que la proximitat esmentada ha sigut una oportunitat de conixer de primera m el moviment social anticatalanista i el partit poltic que pretenia representar-lo i encarnar-lo, cosa que, sense poder-se qualificar de cap de les maneres dobservaci participant prpiament, mha atorgat uns coneixements i, en concret, una perspectiva emic que difcilment hauria pogut abastar-los duna altra manera.

Tot i aix he prets una aproximaci cientfica a lanticatalanisme el ms objecti-va i desapassionada que mha estat possible, lluny de qualsevol elegia per tamb dacusacions exagerades o exacerbades, tals com ser un moviment poltic feixista (haguera resultat molt preocupant que el feixisme haguera superat el 10% dels su-fragis al Pas Valenci, com ocorregu a les eleccions de 1991 amb UV). En qualsevol

7 Em referisc a la informaci de LEV de 31-XII-2002 dun judici de faltes per motiu duna pintada (Olimpisme, s; catalanisme, no. Eren els moments previs als Jocs Olmpics de Barcelona de 1992) en el camp de Mestalla. Malgrat ser declarat innocent Eliseu Climent, a lentrevista del documental Del Roig al Blau declar: Laltre dia va aparixer, ara fa un any, uns papers, en Levante el Vicent Flor... complicats... unes coses molt rares. Vicent Flor, el del... el del Bloc. Amb grups del GAV i tota aquella... ja et dic, el GAV si que... una miqueta violent s que s. (Riu) Vaja, era, sobre tot. Ara no s si al final el civilitzarem o no. Per... home, evidentment la component base s feixisme. s el que et dic, hi ha un moment en que el feixisme i esta gent sajunten. No els saps destriar, s molt difcil destriar entre Carrau... i Xavier Casp. Estan en el mateix barco, estan fent el mateix... estan fent el mateix els dos, no? Aix s evident (00:4033). All cert, s que eixa pintada no lhavia fet jo (mai no midentifiqu amb aquella consigna del GAV) ni la colla amb qu anvem, que estvem enganxant cartells de les Joventuts dUV duna campanya poltica: Espanya-92: Valncia-0.


dels casos la possible qualitat daquesta tesi doctoral i dels seus resultats no em correspon jutjar-la a mi.

* * *

La meua evoluci personal em fu trencar definitivament amb el blaverisme8 i, junt a altres heterodoxos, (re)fundar Joventut Valencianista lany 1993, com un intent de crear un valencianisme sobiranista tricolor per no anticatalanista. Algun any abans comenc a treballar a lassociaci cvica Futur Valenci, el president de la qual era el socileg Dami Moll. Lany 1995 ingress en el Partit Valenci Nacionalista (PVN) i, com a partit fundador, en el Bloc Nacionalista Valenci (BLOC), del qual formaria part de la seua direcci fins a 2003. Tota aquesta trajectria poltica posterior tamb podria ser argida com un element negatiu en atribuir-sem que la meua podria ser ms una motivaci freudiana de revenja contra el meu passat, contra lanticatalanisme, i no una voluntat cientfica dampliar els nostres coneixements. Per aix tampoc no em corres-pon jutjar-ho a mi. Jo em limite a explicitar-la com un exercici, crec, de lanomenada honestedat intellectual.

s evident que la meua posici actual i des de fa ms de quinze anys s contr-ria al secessionisme lingstic i, per descomptat, al blaverisme. Considere que sn molt negatius a aspectes molt importants per a mi, com ls social del valenci i la contrucci del Pas Valenci com a societat diferenciada. Participe dun valencianisme democrtic i progressista. Per igualment pense sincerament que la meua particular evoluci poltica no minhabilita com a socileg9 i que aquesta recerca t una motivaci fonamentalment socilogica, producte lgicament, duna persona que, com tants altres, ha viscut lenfrontament identitari al pas com una lluita que tamb ha fet seua i que ha contribut a conformar la seua particular socialitzaci poltica. Trobe que aquest ha sigut un debat bastant superat, el de la proximitat entre lobjecte i el subjecte a les cincies socials. I igualment que un socileg alemany que milite a lecologisme pot estudiar aquest o el moviment nacionalsocialista, un socileg valenci i valencianista considere que tamb pot investigar cientficament el blaverisme.

Amb independncia de la meua biografia particular i de les meues preferncies analtiques, estic convenut que la histria poltica i social dels darrers trenta anys no es pot entendre duna manera global sense analitzar la influncia que ha tingut aquest fenomen de masses que sha vingut a conixer colloquialment, per tamb cientifca-ment, com blaverisme. I per aix mhe animat a iniciar i a concloure aquesta investiga-ci. Se nhan escrit centenars darticles a peridics i web al voltant del regionalisme anticatalanista al Pas Valenci per les recerques des de les cincies socials sn

8 No s ara el moment danalitzar aquesta evoluci per a m em pass el que apunt Fuster: Jo no descartaria les excepcions dalguns escassos blaveros (aix s: anticatalanistes locals) autnti-cament aferrats a la seua llengua, que s la meua, i que, tant si els agrada com si no, s la catalana. Po-dem imaginar-los, almenys, com a referncia dialctica. Un mnim de lucidesa els hauria dinduir a veure que han caigut en una trampa ignominiosa: una trampa parada deliberadament pels qui maquinen lextin-ci del valenci reduint-lo a folklore o a fssil. Pense en ells. I crec que, un dia o altre, obriran els ulls. Si ho fan, i si la seua adhesi a la llengua valenciana s real i duta fins a les ltimes conseqncies, desco-briran que han estat vctimes de la maquinaci castellanitzadora, del bilingisme capcis, de la vella inrcia de les classes dominants indgenes, genuflexes o despistades. Aleshores, la dissidncia sesva-nir (febrer de 1982, a 1985: 140).

9 No tots hi coincidirien. Eric Hobsbawm, per exemple, afirma ningn historiador serio de las naci-ones y el nacionalismo puede ser un nacionalista poltico comprometido, excepto en el mismo sentido en que los que creen en la veracidad literal de las Escrituras, al mismo tiempo que son incapaces de aportar algo a la teora evolucionista, no por ello no pueden aportar algo a la arqueologa y a la filologa semtica (1991: 20). Brubaker i Cooper fan una crtica ms suggerent en explicar que: todava solemos encontrar una inestable amalgama de lenguaje constructivista y argumentacin esencialista. Esto no es un pro-blema de indolencia intelectual. Ms bien, refleja la orientacin dual de muchos acadmicos especialistas en identidad como analistas y protagonistas de polticas identitarias a la vez. Refleja la tensin entre el lenguaje constructivista requerido por la correccin acadmica y el mensaje fundamentalista o esencialis-ta necesario si se quiere que las apelaciones a la identidad sean eficaces en la prctica (2005: 185). El fet destudiar el blaverisme i no el nacionalisme valenci em lliuraria, de moment, de tal impugnacions.


quasi inexistents i fins i tot escassegen els assajos explicatius daquest moviment del qual pocs, amb independncia del seu posicionament poltic, poden negar lextraordi-nria capacitat de mobilitzaci social que ha tingut. Desitge que amb aquest estudi i altres recerques que potser la seguiran incrementem els nostres coneixements i la nostra comprensi sobre la nostra realitat social, tan perifrica i, potser per aix, de vegades tan mal estudiada.


IA PART. MARC TERIC, OBJECTIUS

I METODOLOGIA


Captol 1er. Plantejament del problema, objectius i hiptesis de la investigaci

Los procesos de cambio social suelen ser lentos, y el caso del cambio social en la sociedad valenciana no es una excepcin. Los elementos constitutivos bsicos de la estructura de una sociedad sus instituciones, sus normas y valores, sus re-laciones sociales no cambian de un ao para otro, aunque se hayan producido transformaciones polticas y econmicas importantes (Garc. Ferrando, 1992: 11).

Per a nosaltres suposava (i continua suposant) un repte intellectual tractar danalitzar de quina manera lanticatalanisme, i especficament el regionalisme antica-talanista al Pas Valenci, ha aconseguit construir un discurs i un moviment sociopoltic que, si ms no parcialment, ha hegemonitzat la definici de la identitat valenciana i que fins i tot ha condicionat duna manera sovint decisiva el sistema poltic valenci dels darrers trenta anys.

Ms encara quan aquest ha sigut denigrat, fins i tot des de posicions acadmi-ques, sovint en el millor dels casos com un aplec dindocumentats i danalfabets, pas-sionals i activament irracionalistes (Ninyoles, 1992) i dhuc com uns feixistoides o, ras i curt, feixistes (Bello, 1989). Necessriament ens havem de qestionar com era pos-sible que, en una societat ja moderna com la valenciana de finals de la dcada dels setanta del segle passat (recentment moderna per al cap i a la fi moderna), aquesta mena de cafres o autoenganyats (la fosca conscincia com a concepte explicatiu que proposava Josep Vicent MarqusA3 (1974) hagueren definit majoritriament la identitat collectiva dels valencians i hagueren assolit parcelles importants del poder a les institucions municipals i autonmiques.

A ms a ms, havem de preguntar-nos com un moviment al qual durant si ms no els inicis de la transici democrtica sel menyspreava amb consignes com sou quatre gats, ties maries, us queden quatre dies o bnquer-barraqueta, haguera esdevingut tan prompte (ja lany 1978) un moviment de masses que aconseguiria transformar la immensa majoria de pronstics que les forces poltiques democrtiques havien fet respecte a lautogovern del Pas Valenci (Fabregat, 1976 i 1978).

Tanmateix, les descripcions majoritries, poltiques i acadmiques, donades fins aleshores del blaverisme no acaben de quadrar completament. Parcialment, no eren massa simplistes? o fins i tot, no eren massa maniquees? No estaven al capdavall condicionades per un context en el qual el blaverisme actuava intensament i, a ms, acusava les persones amb major capital cultural i ms o menys compromeses amb una altra narrativa de la identitat valenciana de renegades i tradores i en responi-en? Ens havem de qestionar, en conseqncia, quina part de lanlisi fet fins ara continua sent vlida i quina no.

No resultava una tasca senzilla qestionar els pressupsits amb qu shavia mi-rat el blaverisme (tampoc nosaltres estvem lliures daquesta mena desguards), per calia fer-ho si volem anar ms enll del simple combat poltic contra el regionalisme anticatalanista (daltra banda tan legtim) i si volem entendre des de la disciplina de la sociologia qui eren, qu feien, qu deien i com ho deien els integrants del blaverisme.

A ms, tampoc no ens ressignvem a acceptar acrticament el recurs a leste-reotip o al determinisme que si els valencians serem meninfots, que si a Valncia no hi hauria res a fer, que si tota la vida haurem odiat als catalans, etc. per explicar un fenomen nou (bviament a partir delements anteriors), nascut a la d-cada dels setanta del segle passat, com era el blaverisme.

Per tot plegat resultava, al nostre parer, dun gran inters, cientfic i social, coni-xer monogrficament i amb una certa profunditat el que havia representat i representa


una ideologia i un moviment social que semblava indubtable que, ens agradara o no, havia condicionat la poltica i la societat valenciana de les tres darreres dcades.

Aquesta investigaci, doncs, tenia com a objectiu analitzar les estratgies socials i poltiques (comunicatives, simbliques, associatives, retriques, etc.) del blaverisme per poder contribuir a entendre la penetraci social duna proposta que era minoritria a les primeries de la transici democrtica. Perqu el que a hores dara ja s inqes-tionable s que, al capdavall, els militants anticatalanistes ni en foren quatre, ni es mobilitzaren quatre dies, ni romangueren a un bnquer sin que en bona mesura guanyaren la batalla poltica identitria, s dir, que assoliren si ms no parcialment lhegemonia social. I aquest procs exits de (re)construcci duna identitat collectiva mereix al nostre parer una mirada atenta des de la disciplina de la sociologia.

La nostra manera dabordar lobjecte de la recerca no havia de ser, en conse-qncia, filosfica (entendre el blaverisme, per exemple, com una ideologia que ataca els pressupsits de la cincia, sobretot de la lingstica) o tica (avaluar, per exemple, el blaverisme pels seus valors o credencials democrtics o per les possibles contra-diccions entre teoria i praxi) ni tampoc periodstica o merament descriptiva. Ens inte-ressava i ens interessa conixer com aquesta proposta acab per hegemonitzar (in-sistim, si ms no parcialment) la construcci de la identitat collectiva valenciana.

* * *

En aquesta recerca partirem, doncs, de les premisses que el blaverisme ha con-tribut duna manera decisiva a la creaci i a la reproducci duna identitat collectiva i, en particular, a una identitat poltica de caire regional valenciana i catalanfoba i que, aix mateix, aquest discurs i moviment social responen a una voluntat poltica (no sempre partidista, tot i que ha sigut majoritriament dirigits pels partits UV i PP) inequ-voca, dassumir el poder, en el sentit de tractar dabsorbir la capacitat hegemnica de definir el qu som els valencians (al capdavall dinclusi i dexclusi socials), la qual cosa no deixa de ser una manifestaci particularment important de la poltica. De fet, la instrumentalitzaci de la identitat regional valenciana ha sigut un factor clau per en-tendre laccs i el control del poder autonmic, subaltern i perifric per important, de determinades elits de la societat valenciana.

Aquesta investigaci pretn acostar-se des de la sociologia al blaverisme i con-tribuir a entendre qu ha suposat i qu suposa al si del Pas Valenci. Considerem que lanlisi sociolgica pot aportar una explicaci comprehensiva daquest fenomen, ats que necessriament ha de recercar la interinfluncia duna banda entre la reproducci del seu discurs i del seu moviment (i, en concret, del seu teixit associatiu, cvic i poltic) i la incidncia poltica i el poder al si de la societat duna altra.

Lgicament una recerca social especfica del regionalisme anticatalanista valen-ci esdev un treball que ha dabordar diversos aspectes propis de la sociologia pol-tica i, aix mateix, que sendinsa en els terrenys propis de la sociologia de la cultura. Aquesta tesi es construir a partir daquestes dues branques de la disciplina.

Duna banda, doncs, es dur a terme la recerca des la sociologia poltica que, amb independncia de les seus lgiques discrepncies teriques, comparteix com a base lestudi de la relaci i de la influncia mtua entre els sistemes socials i els seus trets i lespecificitat del camp poltic que, al capdavall, no deixaria de ser un camp aut-nom dins del conjunt de les relacions socials:

Aunque, a estas alturas, pueda parecer superflua una declaracin de principios de esta naturaleza, el presupuesto inicial a tener en cuenta es la conviccin de que existe algn tipo de relacin o de influencia mutua entre las caractersticas de los sistemas sociales y la naturaleza de la esfera de la poltica (Benedicto i Mo-rn, 1995: 20).


I duna altra, des de la sociologia de la cultura, branca que estudia aquesta des duna concepci no sols mplia sin tamb com un sistema significant que sinterrela-ciona amb altres sistemes (ac ens interessar particularment llur relaci amb el sis-tema poltic) i ens permetr aix una anlisi multidimensional:

la cultura como sistema significante est inserta en toda una gama de activida-des, relaciones e instituciones, de las que slo algunas son manifiestamente cultu-rales. Para las sociedades contemporneas ste sera un uso ms eficaz del con-cepto de cultura que el estrictamente antropolgico, porque permitira cuatro tipos de anlisis: en primer lugar, del sistema social como sistema significante; en se-gundo lugar, del sistema cultural como sistema significante manifiesto; en tercer lugar, de los sistema poltico, econmico y generacional como sistemas significan-tes, pero cuya significacin permanece latente; en cuarto lugar, de las interrelacio-nes entre los distintos sistemas, permitiendo plantear cuestiones como la vigencia de las ideologas, el mercado de la cultura y las polticas culturales (Ario, 1997a: 57).

La mirada sociolgica (de la sociologia poltica i de la sociologia de la cultura), junt a altres mirades, considerem que pot aportar llum a un fenomen mal estudiat i fins i tot prcticament indit des de les cincies socials, la qual cosa resulta sorprenent precisament per la influncia esmentada del blaverisme. Fins on apleguen els nostres coneixements, ser la primera investigaci monogrfica daquestes caracterstiques no sols feta a la Universitat de Valncia sin, en general, al mn universitari i acadmic. Aix, dentrada, pot suposar un avantatge en esdevenir una recerca pionera. Tan-mateix, sn molts ms els perills en iniciar un objecte especfic destudi cientfic, en-cara ms quan aquesta tesi explcitament no aspira a mostrar tots i cadascun dels aspectes relacionats amb el regionalisme anticatalanista valenci sin fonamentalment a lestudi duna banda del seu discurs poltic i de la seua influncia en la construcci de la identitat valenciana, si ms no de la identitat valenciana central i duna altra a la capacitat de reproducci daquest mitjanant un teixit associatiu i comunicatiu particu-larment important si ms no al hinterland de la ciutat de Valncia.

Per aix no pretenem (fra ills per la nostra banda) esgotar lanlisi del blave-risme. Aix, a ms dimpossible, ni tan sols s desitjable. Esperem que altres estudis quantitatius i qualitatius aporten una llum ms intensa i difana, complementria i fins i tot, per qu no!, contradictria, amb la nostra intenci de comprehendre les regularitats i les particularitats del procs de modernitzaci al nostre pas.

Ats que en aquesta investigaci partim de la base (prcticament de sentit co-m per a la gran majoria de socilegs) que la identitat collectiva es construeix en la interacci social, mitjanant mecanismes darticulaci dinteressos, dagregaci de de-mandes i de prctiques inclusives i exclusives, el regionalisme anticatalanista ha inter-actuat amb el catalanisme duna manera certament peculiar, ja que al Pas Valenci hi ha hagut i hi ha ms anticatalanistes que no prpiament catalanistes (cosa que tractarem dexplicar en el desenvolupament de la recerca), per aquests han esdevin-gut particularment tils per fer versemblant la suposada amenaa catalanista10 contra la identitat valenciana.

Ens preguntarem com ha influt i influeix el discurs, la ideologia blavera, en la societat valenciana i en concret en la construcci social de la identitat valenciana (de la

10 El terme catalanista ha esdevingut un concepte majoritriament pejoratiu al Pas Valenci. Tal com afirma Bodoque El terme catalanista t una connotaci negativa al Pas Valenci, si ms no entre bona part de la poblaci, especialment a les comarques que envolten la ciutat de Valncia i on lanticatala-nisme t ms presncia social. Polticament, lanticatalanisme ha considerat catalanistes des dels nacio-nalistes catalans defensors del projecte poltic dels Pasos Catalans (els nics catalanistes en sentit es-tricte, polticament parlant) fins a aquells que afirmaven la unitat de la llengua catalanovalenciana, pas-sant per qui considers la necessitat dalguna mena de relaci estable amb Catalunya en matria lings-tica, cultural o institucional. Catalanista s, a ms, una desqualificaci poltica radical, sinnim dantivalen-cians i de tradors a lautntica ptria valenciana (2005: 107).


identitat valenciana central i dhuc de les identitats valencianes perifriques) i de les identitats nacionals que operen al seu si en concret tractarem dobservar quines implicacions ha tingut en les identitats nacionals espanyola i valenciana.

Ens preguntarem aix mateix i tractarem dobtenir respostes per les causes del grau deficcia social del discurs anticatalanista al Pas Valenci que apuntvem ads. Per qu, per exemple, el secessionisme lingstic t tant dxit estadstic si totes les universitats valencianes aix com la romanstica internacional el discurs cientfic respecte la llengua prpia han deixat ben pals la unitat lingstica entre el valenci i el catal? Si, com ens diu Prez-Agote (1984: 2), no tot en els hmens i les dones s raciocini i reflexi, si tenim en compte que una definici falsa determina el comporta-ment social igualment que ho determina una de vertadera, si assumim que leficcia social de les idees no depn de la veracitat cientfica que tinguen, sin del grau devi-dncia (de plausibilitat social) que abasten, que la realitat social s performativa, en el sentit que els actors socials creen la realitat social dacord amb les seues definicions, anhels i objectius, etc., estarem en condicions dentendre millor i ms profundament el fenomen del blaverisme.

En aquesta investigaci es tractar el blaverisme com un moviment singular amb aspectes especfics per tamb sanalitzaran les concomitncies i similituds amb altres discursos i moviments poltics i socials. Daquesta manera evitarem les hiptesis abso-lutament ad hoc i les interpretacions que shan fet a lestil de qu el Pas Valenci seria una completa singularitat social (absolutely different) i/o una mena danomalia particu-larssima. Contrriament la societat valenciana sha dentendre dins del context de les societats modernes occidentals:

para poder entender los cambios que se estn produciendo en la estructura soci-al de la sociedad valenciana, hay que referirse necesariamente al contexto social y poltico que confieren su significado ms profundo a tales cambios, y que no es otro que el que delimitan las sociedades occidentales ms avanzadas (Garca Ferrando, 1992: 10-11).

Daquesta manera podrem trobar equivalncies del blaverisme amb altres movi-ments socials contemporanis relativament semblants que ens permeten entendrel millor i evitar considerar-lo aix com un moviment absolutament singular i incomparable com fan alguns assaigs que es queden en els aspectes ms formals i epidrmics.

En aquesta investigaci no ens interessar, en conseqncia, tant la conforma-ci histrica de la ideologia i del moviment social anticatalanista al Pas Valenci una qesti, com ja hem explicitat, encara no massa ben estudiada per que correspon fonamentalment als historiadors i a la sociologia histrica sin les implicacions so-cials (els conflictes i canvis socials) que han tingut en els darrers trenta anys a la societat valenciana. En aquest sentit aquesta s una tesi sociolgica i no histrica sobre el blaverisme. Prestarem alguna atenci, evidentment, als orgens i a levoluci de lanticatalanisme per aix no ser prpiament el nostre objecte destudi. El que volem s tractar dentendre com les estructures socials i els diferents grups socials han facilitat la reproducci i lextensi daquest moviment social i no tant la gnesi ni les explicacions psicologistes o histriques de curta alada que venen a dir, si fa no fa, que si Xavier CaspA1 i Miquel AdlertA1 no hagueren fet all o all altre,11 que si Mara

11 La majoria de les elits no blaveres expliquen la ruptura de Fuster amb el tndem Casp-Adlert per enveges i qestions personals. Vegem sin el que diran dos coneixedors directes del grup Torre com Bur-guera i Max Cahner: no puc estar-me de ser rabiosament sincer i rigors a lhora de criticar, severament, lactitud desvergonyida que el 1977 adopten tant Adlert com Casp, quan reneguen del seu passat o, millor dit, menteixen sobre el seu passat i volen fer veure all que no va ser, amb lnica finalitat denganyar els incauts del moment, els ingenus desconeixedors del que havia estat la histria del valencianisme els pri-mers anys de la postguerra (Burguera, 1991: 89) o Casp, si u ha seguit la seva trajectria literria, va fer tots els papers catalanistes, perqu als Jocs Florals va intervenir a lexili, vull dir, a ms arriscant-se. El que passa s que ell volia ser el poeta valenci, i quan... i lintellectual valenci. Quan al Fuster, doncs, li vam fer ms cas que a ell, ell va considerar que era injust i va trencar. s... s una pataleta (Cahner,


Consuelo ReynaA1 no-s-qu... s evident que aquests protagonistes de la transici democrtica i de la histria ms recent han tingut una influncia notable en la projecci del blaverisme per tamb ho s que aquesta assumpci de lanticatalanisme per sec-tors significatius no haguera sigut possible sense alguna cosa ms.

Tampoc participarem de les explicacions, ms o menys identificades amb el pro-jecte identitari fusteri, que convertiren els valencians en una mena daudincia pas-siva i submissa que acceptaria (que sengoliria) les manipulacions de les classes diri-gents. Ens agrade o no, els valencians sn identitriament el que sn no sols per lac-ci nacionalitzadora (poderosa, bviament) de lestat-naci espanyol sin tamb per-qu majoritriament han acceptat la proposta identitria que sels oferia des de dalt per, a ms a ms, han contribut, com tractarem de mostrar al llarg de la redaccci, des de baix. Coincidim amb Archils en qu:

En definitiva, els valencians i les valencianes han acceptat aquest conjunt de re-pertoris simblics (i no simblics) per a definir-se a si mateixos, i aix no pot ser explicat suficientment remetent a autoenganys, manipulacions o fins i tot recur-sos a la conscincia fosca o lautodi (2007: 183).

Contrriament, ens interessar ms tractar de mostrar com la identitat regional valenciana (i nacional espanyola) histrica ha sabut adaptar-se a les profundes trans-formacions socials i poltiques del Pas Valenci duna manera exitosa (Archils, 2007a: 182) i, en particular, com el regionalisme anticatalanista valenci fou a partir de la transici democrtica i continua sent un mecanisme efica dajustament de la iden-titat regional a la construcci poltica de la comunitat autnoma valenciana i de respos-ta a la narrativa alternativa del fusterianisme o, expressat probablement duna manera ms exacta, com el blaverisme aconsegu connectar amb aquell regionalisme i mobilit-zar una part important dels actors socials a partir de la interpellaci anticatalanista, a partir de la percepci social que era Catalunya i els catalanistes qui posaven en perill la identitat valenciana.

En aquest sentit en aquesta recerca partirem de la hiptesi de qu el blaverisme s un discurs i un moviment social anticatalanista, regionalista i espanyolista, populis-ta, conservador, amb una argumentaci conservadora i, almenys retricament, i anti-modernitzadora, que es desenvolupar en un perode de molt rpides transformacions a la societat valenciana com s la transici democrtica per que aconseguir tras-cendir-lo i esdevenir la identitat valenciana hegemnica fins a lextrem dhaver-se con-vertit, si ms no parcialment, en ideologia oficial al pas. Aquesta hiptesis es pot ampliar en les cinc subhiptesis segents:

1) que lanticatalanisme valenci actual, el blaverisme, ha construt amb xit una identitat collectiva valenciana bsicament a partir dels tres pressupsits se-gents: a) la instrumentalitzaci duna tnia valenciana, fonamentada en lexis-tncia duna politeia des del segle XIII fins al XVIII (el Regne de Valncia), una llengua i una cultura percebudes amb ms o menys intensitat no sols com a prpies sin fins i tot, segons com, privatives (la denominaci particularista de valenci o llengua valenciana i no catal o llengua catalana s majoritria si ms no des del segle XV) i una certa conscincia daquesta diferenciaci po-ltica i cultural; b) lassumpci i apropiaci dels principals pressupsits (no tots,

00:1341). Aquesta percepci sha reprodut a tota una generaci que no visqu la ruptura directament. Vegem, a tall dillustraci, lexplicaci segent: hi ha un trencament evident. Estos senyors, Adlert i companyia, es troben davant dun intellectual que t una talla i un nivell de raonament molt diferent i molt superior. I que els deixa bandejats deixe futur regionalisme que ells somniaven, on podien ser els vede-ttes, els number one, els que manaven... Clar, Fuster t una contextura intellectual que no els deixa a estos reeixir el ms mnim. Jo crec que s una qesti purament personalista, perqu em negue a pensar que el senyor Casp, o Adlert, que no sn tontos, prengueren eixa posici per raons lgiques, per deducci intellectual... en absolut, jo crec que s una qesti molt ms emotiva, molt ms humana, molt ms personal, que no intellectual (Benlloch, 00:1147). Tot i ser certes aquestes justificacions, no explicarien perqu Casp, Adlert i altres enganyaren a tants i tants incauts.


per) de la construcci de la identitat regional valenciana confor-mada a finals del segle XIX i les primeres del segle XX (que originriament, com veurem, no era catalanfoba) i, si ms no duna bona part dels smbols i mites daquesta per esdevenir versemblant socialment, plausible i alhora la instrumentalitza-ci daquesta tradici poltica aix com la conversi en anticatalana, en conside-rar (i, com tamb veurem, no li mancar ra) que el paradigma fusteri atempta contra aquesta identitat regional que es concep com lautn-tica iden-titat collectiva dels valencians. El blaverisme, per tant, malgrat els antecedents anticatalanistes de la primera meitat del segle XX, no t una tradici centenria sin que naix a les acaballes del rgim franquista (i amb algunes connexions evidents amb sectors daquest), es desenvolupa a la transici democrtica i es consolida com un nou moviment social i poltic i c) la institucionalitzaci de la Generalitat, amb bona part de la crrega simblica del blaverisme incorporada en el text estatutari o en desenvolupaments legislatius posteriors (Llei de Smbols i altres), que supondr una mena de regionalisme ordinari, rutinari o banal (manllevem aquest adjectiu del llibre de Michael Billig Nacionalisme banal) que legitimar polticament lanticatalanisme valenci i que afavorir la seua reproducci social;

2) que el blaverisme, ha generat i genera, mitjanant la sndrom de diferenciaci marginal (desenvolupem aquest concepte al captol cinqu) una identitat va-lenciana percebuda com ntidament no catalana si no catalanfoba: els valen-cians serem, sobretot, no catalans, i estarem, molt allunyats de qualsevol mena de catalanitat. Mai mos fareu catalans. Aquesta construcci identitria, lgicament com totes les altres identitats collectives, lha fabricada per oposici i per exclusi (un mosatros els valencians front un altre, en aquest cas, Catalu-nya i els catalans duna banda i els catalanistes valencians duna altra, que esdevenen tots plegats lalteritat principal per a lanticatalanisme) tot nodrint-se de prejudicis i dimatges estereotipades dels catalans i de Catalunya i dels catalanistes del Pas Valenci. Aquests estereotips (els catalans mos volen furtar la paella i tamb Ausis March i, darrerament, no volen ni donar-mos laigua que els sobra, entre daltres) han sigut particularment eficaos en tant que socialment creguts, i condicionen el comportament i la visi identitries de les coses de bona part dels ciutadans de lrea metropolitana de Valncia i fins i tot de fora del seu hinterland.

Aquesta valencianitat construda, valenciania, en no ser una identitat que sa-firma contra la que produeix un nacionalisme destat com lespanyol, nesdev no sols no incompatible amb lespanyola sin, ans al contrari, perfectament complementria (tan valencians com espanyols). Tot plegat contribueix a cons-truir, majoritriament, una identitat valenciana regional i no sols no nacional si-n antinacionalista valenciana. Lanticatalanisme valenci, per tant, genera, tret de contades excepcions, no sols regionalisme (i un regionalisme, en general, bien entendido) i no nacionalisme valenci sin que esdev un mecanisme par-ticularment efica de nacionalisme espanyol en presentar-se com un autocto-nisme front al nacionalisme valenci, identificat necessriament com a catala-nista i, per tant, foraster (el que anomenarem paradoxa de lautoctonia). Ai-x explicaria la inexistncia, ms enll de persones i organitzacions molt poc significatives socialment, dun nacionalisme valenci anticatalanista alternatiu a la identitat nacional espanyola hegemnica (i al nacionalisme darrel fusteriana) i ensems que el blaverisme haja sigut un instrument particularment efica per consolidar aquesta identitat (nacional) espanyola en presentar-la com natural, compatible i complementria amb la identitat (regional) valenciana, tal com lentn aquest.

La identitat valenciana per la qual aposta el blaverisme, doncs, s integradora i funcional per a lespanyolitat i per aix les institucions estatals, des de les ms altes (com el Cap dEstat) fins laparell burocrtic i repressiu, aix com el nacio-nalisme espanyol, en particular el conservador, no sols no el percebr com un


competidor sin com un aliat, al qual si ms no en moments puntuals donar suport a les seues reivindicacions;

3) que el blaverisme, igualment que qualsevol altra ideologia o moviment social, articula un conjunt dinteressos i objectius i respon a determinades necessitats socials o demandes. En aquest sentit el blaverisme no es pot concebre bsi-cament (perqu explica poc i perqu explica malament la societat valenciana), com fa Bello a La pesta blava, com una anomalia social producte de lexistncia dun cert nombre (gens insignificant, per cert) de desequilibrats, o de feixis-tes, al Pas Valenci.12 Una ideologia i/o discurs determinats arrelen en una collectivitat concreta perqu hi ha elements socials, estructurals o temporals, que aix han de permetrens entendrel i en aquest cas sostenim que el blave-risme esdevingu, des de prcticament els seus orgens a les acaballes del franquisme i durant la transici democrtica, un moviment conservador i fins i tot en alguns casos retricament antimodernitzador, de defensa duna determi-nada tradici (tamb en el terreny esttic i patrimonial. La lluita contra la re-construcci del teatre de Sagunt ns un exemple molt revelador).13

El blaverisme, per tant, construeix una tradici particularista, que reaccion contra no pocs dels canvis socials i poltics per, sobretot, culturals conse-qents promoguts per la rpida modernitzaci econmica i social del pas de la dcada dels seixanta i dels setanta del segle passat, modernitzaci que en bo-na mesura es considerar fornia i fins i tot antivalenciana. Daquesta mane-ra aconseguir crear una mena de refugi identitari contra (una determinada) modernor.

El blaverisme, per tant, es desenvolupa en un determinat context social en qu sha produt un procs de modernitzaci econmica i social accelerada, s dir, una transformaci vertiginosa de lestructura ocupacional valenciana i dels can-vis caracterstics que comporta sovint els processos modernitzadors: desenvo-lupament econmic, urbanitzaci, immigraci, individualisme, nostlgia i rein-venci de la tradici, etc. En aquest sentit considerarem el blaverisme com un discurs i un moviment social antimodernitzador que, si ms no en aparena, reaccionar contra determinats aspectes de la modernitzaci i, en particular, contra la proposta de modernitzaci ideolgica representada particularment per Joan Fuster14 i pels seus seguidors amb formes dantiintellectualisme, defensa dels sentiments, duns valors suposadament ancestrals (Catal? No, gra-cies. Conec a mon pare) i fins i tot millenaris, la qual cosa no significar, per, que no siga una ideologia i un moviment social inequvocament moderns, propis de la modernitat;

4) que el blaverisme consisteix en un discurs i un moviment social populistes. El populisme (conservador en aquest cas), en tant que una forma de lgica polti-

12 En conseqncia coincidim amb Bodoque en qu la consideraci del blaverisme com a una mena de moviment feixista que han fet alguns autors (Bello: 1988) seria discutible, malgrat els trets intole-rants i violents; caldria considerar-lo, ms aviat, com un fenomen populista mobilitzador de sectors margi-nats pel procs de modernitzaci i industrialitzaci iniciat una dcada abans, amb poc nivell cultural i un temor indubtable per futur econmic i poltic (2000: 8). Cursiva de loriginal.

13 Durant el govern de Joan Lerma es produ una polmica rehabilitaci-reconstrucci del teatre rom de Sagunt que, a ms, seria irreversible. La dreta poltica i meditica (particularment LP) del Pas Valenci i, en concret, el blaverisme es mobilitz, com veurem, en contra daquest projecte, al qual sacu-sar despectivament de progre i de no respectar unes runes, sacralitzades, i linterpretar com un altre atac contra la personalitat valenciana, suposadament conformada fa milers danys.

14 Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992): de famlia de llauradors (tot i que son pare fou tallista carl), llicenciat en dret, ha sigut un dels assagistes i crtics ms importants de la literatura catalana, a ms dhistoriador i poeta. Per a la nostra recerca ens interessa destacar que s el pare ideolgic del neovalen-cianisme o fusterianisme, paradigmticament al seu Nosaltres els valencians (1962) i que ser considerat, per tant, el gran trador per banda del blaverisme fins al punt que satempt amb explosius contra sa ca-sa. Al captol catorz analitzem ms detingudament el seu pensament nacional.


ca, articula demandes poltiques diverses i alhora reinterpreta fragments de la histria local duna manera essencialista, i els projecta com al referent collectiu amb qu justifica els seus objectius. Malgrat ser, si ms no en principi, una mi-noria social, lanticatalanisme del Pas Valenci sapropiar de les suposades essncies del poble a qui pretesament representen en la seua globalitat, tot exceptuant els tradors (maniqueisme) a partir de la tpica estratgia populista metonmica didentificaci del propi blaverisme amb el conjunt del poble valen-ci i les instrumentalitzar per a un programa ocult (no explcit, dispers), la recuperaci del poder, del poder valenci per banda de la minoria que sungia com a representaci autntica daquest poble;

5) que el blaverisme sha dotat dun particular teixit associatiu i comunicatiu que lhan fet convertir-se en un moviment social duna particular importncia i que ha aconseguit una reproducci social constant, de tal manera que aquest dis-curs (per ms que sorprenga a bona part de la comunitat universitria i in-tellectual) continua gojant de prestigi entre sectors significatius de la societat valenciana (empresarials, poltics, esportius, festius, etc.), particularment a la ciutat de Valncia i el seu espai dinfluncia ms immediat. Entre daltres ha aconseguit controlar institucions culturals centenries de la ciutat i del pas com Lo Rat Penat (LRP) o altres dhistriques com el Centre de Cultura Valenciana (que esdevindr finalment Reial Acadmia de Cultura Valenciana-RACV) i di-versos mitjans de comunicaci escrita particularment arrelats, com LP, o de nous, com Diario de Valencia (recentment desaparegut) o Valncia hui, entre daltres, de rdio (com la 97.7) o de televisi (LPTV, Canal 7, etc.), qesti que explicar, entre daltres, per qu la presncia social del blaverisme a lrea me-tropolitana de Valncia s molt ms superior que no a les comarques de La Plana o de LAlacant. Aix mateix ha aconseguit que la seua proposta influisca decisivament en el subsistema de partits poltics valenci i en lentremat institu-cional de lautogovern (inclosos els mitjans de comunicaci pblics de RTVV), de tal manera que ha esdevingut, si ms no parcialment, ideologia oficial del Pas Valenci, un regionalisme banal, ordinari, que sha expandit socialment mitjanant un particular procs de dominaci simblica.

Com afirma Ricoeur en interpretar Geertz, no ens interessar oferir tant bons di-agnstics genetistes del regionalisme anticatalanista valenci sin especialment com ha operat i com opera aquest i, per tal daconseguir-ho, atendre en particular al procs autnom de la formulaci simblica, s dir, al desenvolupament de la construcci i reproducci social del blaverisme:

Geertz sostiene que los socilogos marxistas y los socilogos no marxistas tie-nen en comn el hecho de prestar atencin slo a los factores determinantes de la ideologa, es decir, a lo que causa y promueve la ideologa. Pero lo que estos so-cilogos no se preguntan es cmo opera la ideologa. No se preguntan cmo fun-ciona la ideologa, no se preguntan cmo, por ejemplo, un inters social pueda ser expresado en un pensamiento, en una imagen o en una concepcin de la vida [...] Esas sociologas pueden ofrecer buenos diagnsticos de la enfermedad social. Pero la cuestin de la funcin, es decir, la manera en que realmente opera una en-fermedad, es en ltima instancia la cuestin ms importante. Estas teoras fraca-san, dice Geertz, porque pasaron por alto el proceso autonmo de la formulacin simblica (1997: 53).

Evidentment no ens acontentarem en analitzar el discurs de lanticatalanisme va-lenci per se sin tamb la base social que el sustenta aix com el context social. B que sabem els socilegs que els actors socials poden enganyar els investigadors o fins i tot enganyar-se a lhora de justificar la seua conducta. Ens caldr, doncs, confirmar de manera independent les dades i opinions. Si hagurem de creure el que ens escriu, per exemple, el bigraf de Lizondo sobre la seua actuaci poltica (que analitzarem al captol 14.2.1), haurem de concloure que ha sigut lestadista valenci ms gran de la histria. Per aix no podem donar per vlid sense ms el que diu el


blaverisme dell mateix sin que haurem de buscar explicacions socials de la reproduc-tivitat que ha assolit com a moviment i com a discurs:

Los cientficos de la conducta estn en constante peligro de confundir las justifi-caciones que la gente da a los dems y que con frecuencia ellos mismos se creen con las razones que hay detrs de un curso de accin dado [] Un inves-tigador nunca debera aceptar, sin confirmacin independiente, las explicaciones sociales sobre su conducta como explicaciones de esa conducta (Turner, 1991).

Explicitat aix ens interessar investigar no tant per qu sorgeix el discurs antica-talanista, particularment a la transici democrtica, sin com ha roms i com roman aquest a la societat valenciana. Perqu el que resulta evident amb un simple esguard sociolgic s que el blaverisme, malgrat la crisi gravssima que ha afectat a UV en els darreres anys (el partit poltic que fonamentalment lha encarnat durant la dcada dels huitanta i dels noranta del segle passat), ni ha desaparegut ni es preveu la seua des-aparici. De fet, el PP, que ha fet servir aquest discurs des de la transici democrtica, lha assumit si ms no parcialment i ha aconseguit guanyar-se la major part dels seus votants i esdevenir el partit regional.

Si el blaverisme ha aconseguit bona part dels seus objectius es deu a qu ha impregnat la identitat valenciana central mitjanant un procs didentificaci de la valencianitat no sols amb una no-catalanitat sin tamb amb una certa afirmaci anticatalana, tal com tractarem de mostrar al llarg de la investigaci. Lanticatala-nisme al Pas Valenci i, en qualsevol dels casos, a lrea metropolitana de Valncia, sembla estructural i per ms que la societat de 1975 a 2008 sha transformat duna manera significativa, el discurs anticatalanista continua estant ben present en la conformaci de la identitat valenciana general. Podrem afirmar que el blaverisme ha vingut per a quedar-se i que shi ha installat cmodament. La valenciana, com a socie-tat moderna, experimenta processos de mobilitat social, de contacte i dinformaci interna i externa. Tot i aix, la narrativa anticatalanista no sols roman sin que ho fa duna manera hegemnica, si ms no parcialment.

Barth ha sigut un dels que ha aportat una de les explicacions ms convincents del manteniment de les identitats collectives i de la diversitat cultural en processos no precisament dallament geogrfic i social sin dintercanvi dinformaci i dinteracci contnua que caracteritzen a les societats occidentals. Lantropleg ha defs que tot i els canvis socials i els contactes interculturals i les interdependncies, les categories tniques i identitries es reprodueixen i, per tant, sobreviuen a aquests canvis:

En otras palabras, las distinciones tnicas categoriales no dependen de una au-sencia de movilidad, contacto o informacin; antes bien, implican procesos socia-les de exclusin e incorporacin, por los cuales son conservadas categoras discretas a pesar de los cambios de participacin y afiliacin en el curso de de las historias individuales (1976: 10). La cursiva s de loriginal.

Si lanticatalanisme valenci es fonamenta en un conjunt de visions socials parti-culars, tal com sostenim, aquestes deuen de ser una part fonamental, els fonaments amb els quals construir una valenciania particularista. Lanlisi daquestes formes discursives, sovint estereotipades, daquestes construccions socials, que impregnen profundament el discurs anticatalanista (i que exclouen de la valencianitat bona part de les elits intellectuals valencianes), doncs, s clau per entendre la permanncia i la capacitat reproductiva que t en no poques comarques valencianes aquesta ideologia. Tot aquest esfor crtic anir encaminat a la comprensi cientfica del blaverisme, concretament des del perode del seu naixement com a moviment de masses (la transici democrtica i la preautonomia del Pas Valenci) fins a lactualitat; s a dir, per posar dates aproximatives dacord amb criteris histrics, des de la mort del dictador Francisco Franco lany 1975 (encara que amb una major incidncia des de la Llei per la Reforma Poltica aprovada lany segent) fins el present ms immediat. I s que els socilegs tamb necessitem una perspectiva histrica per tal de captar el


significat cabalment dall que estem investigant. Cal que els analistes socials no restringim lestudi al present ms immediat i abarcar un perode histric suficient:

el analista social amplia el campo de observacin hasta abarcar un perodo his-trico suficiente; suficiente para captar el significado que trata de comprender y explicar (Valles, 1997: 111). La cursiva s de loriginal.

A ms, considerem que qualsevol transici poltica en aquest cas dun rgim dictatorial cap a un nou sistema democrtic resulta un moment privilegiat per a la investigaci dunes realitats dinmiques i no esttiques com sn els moviments regio-nalistes i nacionalistes i les identitats collectives que els acompanyen, ats que un perode de transformaci social profunda, com acostuma a resultar qualsevol transici, s un magnfic laboratori social per a lestudi del desenvolupament daquestes (o de llur subdesenvolupament). Per aix, tot i no ser una recerca histrica, s es prestar una certa atenci a la gnesi del blaverisme durant la transici democrtica. De fet, el resultat de lenfrontament de dues narratives que aspiraven a hegemonitzar la identitat valenciana, la fusteriana i la blavera, tot i que sha produt al llarg daquestes darrers tres dcades, es concentr en un perode histric curt: des de 1978 a 1981-1982, apenes tres o quatre anys.

Tot i que una de les principals estratgies investigadores ser estudiar el discurs del blaverisme i, per fer-ho, hem de tenir present lmbit territorial del conjunt del Pas Valenci ja que s aquest lespai reivindicat (el Regne de Valncia, la regi valenciana o la Comunitat Valenciana), centrarem latenci fonamentalment en la ciutat de Valncia i la seua rea metropolitana per tres motius: 1) per ser on el blaverisme naix i t la seua major influncia i suport social; 2) pel caire de centralitat social i poltica de Valncia al Pas Valenci, que facilitar la reproducci social del blaverisme precisa-ment perqu es difondr particularment al centre i des del centre i esdevindr una ideologia i un moviment social centrals (fins i tot els marges del centre acostumen a ser si ms no parcialment centrals) per a la construcci de la identitat valenciana i lestructura social valenciana i 3) perqu lmbit local i urb esdev un territori privile-giat per a lanalista social de les identitats collectives.15

De tota manera amb aquesta recerca es busca, a partir del coneixement exhaus-tiu del cas valenci, poder aportar elements que contribuisquen a conixer millor, a partir dun estudi de cas, el fenomen dels regionalismes i dels populismes i de les identitats i, ms en concret, a coadjuvar a tractar dinterpretar els xits i els fracassos (les causes i conseqncies) daquesta mena de projectes poltics. En definitiva, amb aquesta investigaci ens plantegem analitzar sociolgicament com ha construt discur-sivament el blaverisme una particular hegemonitzaci de la identitat valenciana i alhora de quines estratgies socials sha fet servir per aconseguir reproduir amb xit una proposta poltica que, si ms no, era minoritria fa tan sols trenta anys.

I del blaverisme podem anticipar, a diferncia daltres opinions que pronosticaven o encara pronostiquen la seua desaparici o minoritzaci, que no li ha anat massa malament. Almenys per a nosaltres, com tractarm de mostrar al llarg de la tesi, no deixa de ser una obvietat tot i que cal remarcar-la que lanticatalanisme a Espanya i, particularment, al Pas Valenci ha sigut un moviment social que ha adoptat un discurs efica pel que fa a laconseguiment si ms no duna part dels seus objectius i, tot i haver disminut la seua intensitat mobilitzadora en els darrers anys (en part tamb degut als propis xits), contnua condicionant la poltica valenciana i la identitat valenciana central (Piqueras, 1996).

De fet, la reproducci daquest discurs anticatalanista continua sent notria. El blaverisme, en bona mesura, aconseguir ser, des de la transici democrtica fins a

15 El mbito local (y an ms especficamente el urbano) se convierte en un espacio privilegiado para el anlisis de las identidades colectivas (Archils, 2006: 126).


hui, el discurs hegemnic al voltant de la identitat valenciana, si ms no a lrea metropolitana de Valncia, i aconseguir tenir una influncia poltica i social al conjunt del Pas Valenci incontestable, el que demostraria que el seu camp dactuaci no s exclusivament lespai cvic16 o lespai cultural sin que afecta directament al que Bourdieu anomena camp poltic (Bourdieu, 1979: 470).

16 Fem servir el concepte com a societat civil en Barber (2000), s dir, com a espai intermedi entre el camp de les relacions econmiques i el de lestat.


Captol 2on. Metodologia, enfocament, tcniques i disseny de la investigaci

No existeix, que tinguem constncia, un estudi especfic que ens permeta coni-xer directament la base social i la implantaci de lanticatalanisme valenci i no comp-tvem amb mitjans per la nostra part per assolir-los. No obstant, ens preguntrem, hi ha mitjans indirectes per aconseguir-ho? Pensrem que s i encetrem una estratgia investigadora a partir dels elements que estaven al nostre abast per radiografiar sociolgicament el blaverisme.

Metodolgicament, en aquesta investigaci, partim de la convenincia de fer ser-vir el que Miguel Beltrn anomen una epistemologia pluralista i que Alfonso Ort repleg en la convenincia de defensar una metodologia pluralista (a Garca Ferran-do, 1989: 172), s dir, que no es tanque exclusivament en un positivisme ni en una hermenutica radicals sin que estructure les bondats dels enfocaments quantitatius i qualitatius i, per tant, de les tcniques dinvestigaci social quantitatives i qualitatives.

A efectes prctics, per, no ens era possible abordar una recerca completa i ex-haustiva que combinara totes dues perspectives. Per la necessitat dacotar lobjecte de lanlisi i per labsncia de finanament en aquesta investigaci, per tant, no ens proposrem mesurar quantitativament el blaverisme qesti que tamb tindria el seu inters per per a la qual cosa caldria fer una inversi econmica mitjanant tcniques quantitatives de mostreig amb qestionaris que escapaven a les nostres possibilitats. Havem doptar, doncs, per un aspecte fragmentari del nostre objecte destudi.

En conseqncia, per analitzar el discurs i la reproducci social del blaverisme hem optat per seguir bsicament un enfocament qualitatiu que pensem que pot servir-nos millor per al nostre propsit de contextualitzaci significativa dels fets estudiats (Ort a Garca Ferrando, 1989: 172) ats que ens interessa investigar no tant quants blaveros hi ha a la societat valenciana i qui sn (qesti, per, dinters indubtable) sin com ha operat polticament el blaverisme per aconseguir i mantenir una proposta identitria no sols majoritria sin si ms no parcialment hegemnica en no poques esferes de lrea metropolitana de Valncia i del seu espai dinfluncia social.

Dissortadament continuem encara sense conixer quina s exactament i detalla-da la importncia quantitativa de lanticatalanisme al pas i a lrea metropolitana de Valncia. Estudis quantitatius complementaris ens permetran conixer amb exactitud quins sn exactament els agents que advoquen pel regionalisme anticatalanista i en quin grau, on sautoubiquen a lestructura social i ideolgica, com participen i es mobi-litzen i quines sn les variables sociolgiques que els diferencien. Labast de la nostra investigaci, per, lhem de centrar fonamentalment a lanlisi qualitatiu del discurs blavero i a lestudi de les elits i les estructures associatives daquest.

Tot tenint present que partem de la hiptesi que aquest singular anticatalanisme valenci ha aconseguit si ms no parcialment hegemonitzar la identitat valenciana i enviar als marges socials altres propostes identitries, all que ens resulta ms impor-tant s destacar com sha produt i com sha perpetuat aquesta hegemonia social, cosa que pensem que podem fer amb ms profunditat amb una metodologia qualitativa.

Per enfocament o metodologia qualitativa entenem en aquesta recerca: la in-vestigacin que produce datos descriptivos: las propias palabras de las personas, habladas o escritas, y la conducta observada (Taylor i Bogdan, 1987: 20). Lenfoca-ment qualititatiu, tal com ens recorda Callejo, centra la seua anlisi en la dimensi simblica de la interacci social i aquesta es du a terme fonamentalment mitjanant el llenguatge. Lestudi del discurs social, que es concreta, en el nivell socio-lingstic, esdev una ferramenta decisiva, doncs, per als qualitativistes:


El abandono de la esfera de los hechos, hace que el eje central de anlisis del enfoque cualitativo se traslade a la dimensin simblica de la interaccin social producida fundamentalmente a travs del lenguaje cotidiano [...] El discurso social materializado en el lenguaje comn, o producido en la situacin emprica, es el material con el que se trabaja bsicamente en este enfoque (2003: 102).

Aquest enfocament, a ms, implica necessriament alguna forma de Verste-hen,17 de comprensi activa per banda de linvestigador, fet que esdevindr una de les grans diferncies envers el positivisme quantitativista que, almenys en teoria, preten-dria accedir als fets objectius com si aquests foren una realitat independent de la perspectiva (perspectives) dels actors socials.

Si lacci social est, duna manera ineludible, lligada a les percepcions de la realitat social, cal fer un esfor des de la sociologia i resta de cincies socials per comprendre aquestes, que al capdavall ser la nica manera dentendre-les. Calle-jo, fins i tot, va ms enll i reclama una simpatia i una certa complicitat amb els subjectes estudiats,18 cosa que no compartim perqu implicaria, si ho dugurem fins les darreres conseqncies, la impossibilitat del qualitativista destudiar fenmens socials que detesta o que considera negatius (veure prleg).

Tanmateix s compartim que s necessria, com ho anomenen els antroplegs, una certa perspectiva emic per tal duna comprensi profunda i adequada dall que estudiem. Per interpretar correctament o, el que ve a ser el mateix, comprensiva-ment, un discurs determinat cal capficar-shi per veure les motivacions que porten a lacci des de la lgica social dels protagonistes, ats que en un cas com el blaveris-me, tal com hem esmentat en el captol anterior, no podem quedar-nos amb una pers-pectiva racionalista i elitista que simplement es mire els anticatalanistes com si foren uns sers menyspreables que es dediquen a negar activament veritats cientfiques.

El que ens interessa, doncs, s saber per qu ho fan i com es possible que ha-gen pogut hegemonitzar la construcci de la identitat valenciana. I per fer-ho hem des-forar-nos per capbussar-nos en el particular paradigma simblic i identitari. Lopci qualitativa, doncs, pensem que podia i que pot acostar-nos amb major profunditat a lobjecte de la nostra recerca perqu:

el investigador ve al escenario y a las personas en una perspectiva holstica: las personas, los escenarios o los grupos no son reducidos a variables, sino conside-rados como un todo. El investigador cualitativo estudia a las personas en el con-texto de su pasado y de las actuaciones en que se hallan (Taylor i Bogdan, 1987: 20).

Per abordar el treball de camp ens hem basat fonamentalment en tres fonts que parcialment o total romanien indites i que estaven al nostre abast:

a) duna banda laprofitament de la base de dades que contenia la transcripci de les 35 entrevistes bastant completes (veure transcripcions al dvd adjunt) a lders de la transici democrtica gravades en vdeo des de la tardor de 2003 a la primavera de 2004 pel Laboratori dAudiovisuals de la Universitat de Va-lncia i realitzades per al documental Del Roig al Blau. Aquestes han suposat una documentaci extraordinriament til per lanlisi del discurs de lanticata-lanisme valenci i que fins ara romania sense investigar;

17 el fenomenlogo lucha por lo que Max Weber denomina verstehen, esto es, comprensin en un nivel personal de los motivos y las creencias que estn detrs de las acciones de la gente (Taylor i Bogdan, 1987: 16).

18 La accin que comprende el Verstehen (comprensin), slo se pueden adquirir desde la inter-accin entre observador y observado. Esta tradicin que invita a la interpretacin desde la comprensin supone una de las grandes fracturas entre ambos enfoques. El Verstehen implica empata, simpata, cierta complicidad e interaccin con el sujeto para comprenderlo. En la prctica, ste es el polo opuesto de la propuesta objetivadora del positivismo (Callejo, 2003: 105).


b) duna altra la investigaci documental i lanlisi de contingut de les diferents fonts blaveres (que sovint estaven molt disperses i han sigut particularment dficil el seu seguiment) aix com el seguiment de les iniciatives parlament-ries i dels discursos a les Corts aix com de determinats mitjans de comunica-ci que instrumentatitzaren aquest discurs (bsicament LP, DV i VH);

c) i, per ltim, lestudi sociolgica de les elits del blaverisme i lanlisi de lentre-mat associatiu de lanticatalanisme al Pas Valenci.

Lestratgia de la investigaci ha sigut esbrinar quin s el discurs del blaverisme i com es reprodueix socialment, com crea i refora una determinada identitat valencia-na. Per aix la recerca ha combinat lanlisis de les fonts de ms duna trentena den-trevistes i lanlisi de contingut de tota la documentaci consultada que pensem que hauria de servir per fer si ms no una certa triangulaci metodolgica dins de la meto-dologia qualitativa.

2.1 Entrevistes en profunditat

La base de dades de la transcripci de les entrevistes en profunditat realitzades pel Taller dAudiovisuals de la Universitat de Valncia entre octubre de 2003 i juny de 2004 ens ha perms accedir a unes fonts de primera m per conixer el discurs que permetr la reproducci social del blaverisme aix com la percepci del blaverisme daltres protagonistes de la transici democrtica al Pas Valenci i de la poltica valenciana de la dcada dels vuitanta i dels noranta del segle passat.

Cert s que lobjectiu principal daquestes entrevistes era aconseguir material per a una pellcula documental, Del roig al blau i que, per tant, podrem qualificar-les com periodstiques ms que no cientfiques. Tanmateix, la profunditat i inters daquestes en levoluci i el desenvolupament de lanticatalanisme al Pas Valenci, molt ms enll del reportatge, aix com lamplitud i la significaci dels entrevistats les ha conver-tides en una font valuosssima per a la recerca del blaverisme. Amb lexplotaci daquesta documentaci es pretenia conixer el relat de la histria i les experincies personals de la construcci identitria valenciana dels individus seleccionats, tots ells elits poltiques i/o socials en algun moment histric significatiu.

Particularment ens interessava aquells qui b per la seua activa participaci en el moviment social blavero b per la seua significaci social, per ser lders poltics, institucionals o daltra mena i per tamb haver sigut protagonistes del desenvolupa-ment i de la influncia de lanticatalanisme ens podrien resultar altament informadors de com el blaverisme (re)construeix la histria i la identitat dels valencians.

Aix mateix tamb hem fet servir les entrevistes en profunditat a personalitats de la transici democrtica i del passat poltic ms recent no anticatalanistes i/o que han participat en diversa mesura dall que anomenarem com paradigma fusteri. Consi-derrem que per investigar el discurs blavero tamb ens seria molt til el discurs no anticatalanista i fins i tot, si es que podem anomenar-lo aix, lantianticatalanista.

La tcnica de lentrevista s generalment considerada molt til per obtenir infor-maci sobre com els subjectes actuen i reconstrueixen el sistema de representacions socials en les seues actituds i comportaments individuals i, en conseqncia, ens per-met dapropar-nos a les representacions socials associades de lanticatalanisme valen-ci i als esdeveniments viscuts de forma individual al seu voltant. Al cap i a la fi lentre-vista s, junt al grup de discussi, un dels principals ferraments de la metodologia qualitativa per a les cincies socials i est molt estesa, ja que permite un tratamiento bastante profundo de aspectos sociales que por otros medios no lograramos apre-hender ms que superficialmente (Lpez, 2005: 78).


Novament hem de recrrer a Ort per destacar els tres principals avantatges de lentrevista en les cincies socials: 1) contribuir a lanlisis de significats; 2) lestudi de casos tpics o extrems i, last but not least, 3) aflorar les relacions socials no sempre explcites, no sempre visibles a primer colp dull.19

Nosaltres volem, precisament, contribuir a lanlisi dels significats i pressupsits del blaverisme a partir de casos prototpics (una entrevista amb Mara Dolores Garca Broch, exregidora de cultura de lAjuntament de Valncia per UV ser, sense dubte, molt ms reveladora que no la feta a un anticatalanista mitj de qualsevol barri del cap i casal). s dir, on ms pretenem fer la incidncia s en la primera i la segona funci de les entrevistes. Amb lexplotaci de les entrevistes es va buscar la major significati-vitat possible en els perfils dels informants, ja que ens interessava sobretot la creaci del discurs i la reproducci daquest i s evident que les elits tenen una major rellevn-cia en aquests afers, els productors professionals ms que no els profans.

Talment com ens ha dit Bourdieu, hem de necessriament tenir en compte que tamb la capacitat de producci dels discursos i, particularment, dels discursos domi-nants, est desigualment distribuda de tal manera que sovint molts actors socials estan a merc del discurs que se li proposa i es reconeixen en el discurs dominant malgrat no coincidir amb la seua experincia personal exactament:

En el punto de encuentro entre la experiencia y la expresin es donde se situa la intervencin de los productores profesionales y los profanos, los significantes y los significados: los dominados que toman partido por la conciencia, es decir, por el lenguaje, estn a merced del discurso que se les propone, corriendo el riesgo de no salir de la doxa ms que para caer en la alodoxia, en todos los falsos recono-cimientos que favorece el discurso dominante, a merced, en el mejor de los casos, de su portavoz, al que corresponde proporcionarles los instrumentos de la reapro-piacin de su propia experiencia (1979: 472).

De fet, sobre les qestions necessriament poltiques i identitries que ens inte-ressaven dels nostres informants es requereix un nivell dinformaci poltica determi-nat, un determinat grau de competncia comunicativa i poltica per ser contestades duna manera significativament rica com per analitzar-la amb tot detall. Sovint, doncs, el discurs de grups amb escassa competncia poltica esdev una mera assimilaci i repetici dels discursos dominants:

En resumen, las interrogaciones ms propiamente polticas, las que exigen ms imperativamente la competencia poltica especfica, son aquellas que se formulan a los profesionales a los que los mismos enfrentan [] o aquellos que, si bien afectan de manera muy directa a las condiciones ms concretas de la existencia de sus destinatarios, se presentan bajo la forma que tienen que tomar para con-vertirse en las apuestas reconocidas en las luchas que tienen lugar en el campo de la produccin ideal (Bourdieu, 1979: 474).

Pel que fa al fons documental del Laboratori dAudiovisuals de la Universitat de Valncia hem analitzat exhaustivament les trenta-set entrevistes segents,20 que les

19 En primer lugar, desde un punto de vista semntico, puede contribuir al anlisis de significados,

precisando mediante la colaboracin del propio sujeto entrevistado las cadenas asociativas de significan-tes, inherentes a la llamada polisemia del signo [...] Igualmente [...] tiende a resultar muy productiva para el estudio de casos tpicos o extremos, en los que la actitud de ciertos individuos encarna, en toda su riqueza, el modelo ideal de una determinada actitud, mucho menos cristalizada en la media del colectivo de referencia [...] Pero, sobre todo, la mayor pertenencia de la tcnica de la entrevista individual en pro-fundidad para el anlisis sociolgico, corresponde a la potencialidad de su situacin proyectiva para reve-lar las relaciones [...] con los modelos culturales de personalidad (a Garca Ferrando et al, 1989: 197).

20 En aquesta relaci, aix mateix, destar vius i amb bona salut durant la gravaci de les entrevis-tes probablement shaguera dhaver incls en la nmina dels entrevistats si ms no els segents protago-nistes de la transici poltica i de la dcada dels huitanta i dels noranta del segle passat que hagueren aportat uns testimonis sobre el blaverisme molt significatius (per ordre alfabtic): Fernando Abril Martorell; Miquel Adlert Noguerol; Emilio Attard Alonso; Jos Barber Armelles; Manuel Broseta Pont; Xavier Casp i Verger; Vicente Giner Boira; Vicente Gonzlez Lizondo i Jos Ramos Costa (veure Apndix 1).


hem subdividides entre tretze entrevistes a personalitats que hem considerat anticata-lanistes (encara que la seua pertinena al blaverisme siga perifrica, com el cas del que fou governador civil Fernndez del RoA1 o que, producte de la seua evoluci pol-tica, a hores dara ja sel puga considerar com a tal, com el cas de Xavier Mar) i vint-i-quatre no anticatalanistes (encara que alguns, com el fill de Manuel Broseta o, daltra banda, el recentment fallit Antonio Palomares o fins i tot Jos Luis Pitarch, parti-ciparen en certa mesura de la lgica anticatalanista), subdivits alhora entre les dife-rents militncies poltiques. Dels trenta-set, trenta-dos sn21 dorigen valenci (un dells, Palomares, nascut a Castella-La Manxa), un catal i quatre castellans:

A) Protagonistes anticatalanistes: 1) Artur Ahuir; 2) Ignacio Carrau; 3) Jos Mara Fernndez del Ro (castellanolleons); 4) Mara Dolores Garca Broch; 5) Vi-cente Garrido; 6) Jos Lus Manglano; 7) Xavier Mar; 8) Pascual Martn Vi-llalba; 9) Enrique Monsons; 10) Jos Ramn Pin Arboledas (madrileny); 11) Miguel Ramn Izquierdo; 12) Mara Consuelo Reyna; 13) Hctor Villalba;

B) Protagonistes de la transici o de la post-transici democrtica:

UCD:22 1) Javier Aguirre de la Hoz (castell a Catalunya); 2) Manuel Broseta Dupr (fill de Manuel Broseta); 3) Rodolfo Martn Villa (castellano-lleons);

PSPV-PSOE: 1) Josep Llus Albinyana; 2) Carmen Alborch; 3) Rafael Blasco; 4) Vicent Garcs; 5) Manuel Girona; 6) Joan Lerma; 7) Ricard Prez Casado; 8) Vicent Soler;

PCE-PCPV: 1) Emrit Bono;23 2) Ernest Garcia; 3) Antonio Palomares; 4) Jo-s Luis Pitarch;

UPV: 1) Francesc de Paula Burguera; 2) Pere Mayor; 3) Vicent lvarez;24

Altres nacionalistes dinspiraci fusteriana: 1) Max Cahner (catal); 2) Eliseu Climent (PSV i ACPV); 3) Josep Guia (PSAN); 4) Josep Vicent Marqus (Germania Socialista); 5) Joan Josep Prez Benlloch (PSPV); 6) Joaquim Maldonado (UDPV);

2.2 Lanlisi de contingut de les fonts documentals

Sn diversos els analistes socials que conceptuen la documentaci, junt a lob-servaci i la conversaci, com un dels tres ingredients metodolgics principals de la recerca social (Valles, 1999: 119) o una tercera tcnica de replegada de dades (Ruiz Olabunaga i Ispizua, 1989: 69). A aquesta investigaci, com ja sha explicitat, fem servir la conversaci en les entrevistes analitzades i indirectament lobservaci.25

Tamb considerrem que calia completar la recerca amb tot un seguit de fonts documentals que contextualitzaren millor la bsqueda del significat del discurs antica-talanista al Pas Valenci. Des del principi de la recerca considerrem que detectar,

21 Quatre anys desprs del treball de camp de Del roig al blau hem de lamentar la mort de Joaquim Maldonado (2005), dAntonio Palomares (2007) i de Miguel Ramn Izquierdo (2007). En aquests tres casos lentrevista ha esdevingut un document histric encara ms rellevant.

22 Aquells no obertament anticatalanistes. 23 Tot i que acabaria passant-se al PSPV-PSOE i nesdevindria fins i tot Conseller. 24 Tot i que, arran del pacte amb CiU i PSM a les eleccions europees de 1994, es passar a EUPV. 25 Com hem esmentat al prleg, tot i que no es pot considerar prpiament una observaci partici-

pant de cap de les maneres, lautor de la investigaci ha pogut conixer des de dins una part significativa del moviment blavero des de 1986 fins a 1993.


resseguir i analitzar els textos del blaverisme era un element fonamental per entendre el discurs blavero perqu aquests tenen un doble nivell de comunicaci, el de la deno-taci i de la connotaci: Los textos pueden llegar a albergar no nicamente informa-ciones manifiestas sino adems mensajes subyacentes (Lpez, 2005: 83).

Ens interessen ambds nivells danlisi del seu contingut i, particularment, el dar-rer o, el que s el mateix, no tant el que el blaverisme diu dell mateix com el per qu i el com daquestes estratgies retriques. Els textos, per tant, i no sols els entrevistats han sigut els escenaris dobservaci de la recerca. I els textos han sigut tractats duna manera molt semblant a les entrevistes analitzades, s dir, observats amb lupa, lle-gits duna manera crtica:

A todos estos textos, en realidad, se les puede entrevistar mediante preguntas implcitas y se les puede observar con la misma intensidad y emocin con la que se observa un rito nupcial, una pelea callejera, una manifestacin popular. En este caso la lectura es una mezcla de entrevista/observacin y puede desarrollarse como cualquiera de ellas (Ruiz Olabunaga i Ispizua, 1989: 69).

Una part particularment important, doncs, del treball daquesta investigaci ha sigut la cerca documental de les fonts del blaverisme, sovint molt disperses en publi-cacions que no sempre estan presents a les biblioteques i arxius pblics. Si seguim Valles els avantatges que pot suposar treballar amb fonts documentals sn quatre: 1) el baix cost daccedir a una gran quantitat dinformaci que ja la tenim fabricada; 2) la no reactivitat (a diferncia de les tcniques com lobservaci participant o lentrevista en profunditat); 3) lexclusivitat dalguns documents que proporcionen informaci que no podria aconseguir-se de cap altra manera; i 4) la historicitat, que proporciona una dimensi histrica al fenmen social que estem investigant.

Valles, per, tamb ens alerta dels incovenients dels materials documentals, b-sicament els tres segents: 1) selectivitat (particularment la tria, interessada si no ten-denciosa, dels mitjans de comunicaci); 2) la natura secundria daquests; 3) i la inter-pretabilitat (tot i que aquest s un problema consustancial de les cincies socials i, en particular, de lenfocament qualitatiu).

El regionalisme anticatalanista al Pas Valenci ha generat un particular discurs, bastant prolfic en textos per que no sempre sha reflexat en volums escrits amb ISBN, la qual cosa ha dificultat el seu seguiment. Tanmateix hem aplegat testimonis ms que suficients per a una anlisi de contingut profund i detallat. Les fonts documen-tals amb qu he comptat per analitzar el blaverisme han estat bsicament producte de:

llibres, opuscles, biografies i autobiografies que hem seleccionat b per la im-portncia dels seus autors (Vicente Gonzlez Lizondo,26 Miquel Adlert, Vicente Ra-mos) b per la rellevncia b per la claredat que aportaven per al seu posterior anlisi de contingut;

revistes blaveres peridiques: Murta, Som (GAV), Lo Rat, etc.;

pamflets, cartells, adhesius i tota mena de documents;

els diaris de sessions i el Butllet Oficial de les Corts Valencianes;

i, especialment, els mitjans de comunicaci escrits (notcies i articles dopini) arran de la mort del dictador Francisco Franco fins a lactualitat.

26 En aquest cas, per, s probable que els seus dos llibres hagen estat escrits per un o diversos negres ats que foren publicats en perodes daltssima activitat poltica del protagonista i a lescs capital cultural de lautor.


La recerca documental ha sigut particularment complexa degut a que una part significativa daquests opuscles no estan presents als arxius pblics i es troben des-perdigats. El problema, per tant, daquestes fonts s que sn daccs particularment difcil. Una part important de la procedncia dels textos analitzats en aquesta investiga-ci responen a larxiu personal de lautor de la tesi doctoral que, durant dcades, ha anat adquirint obres blaveres, qesti que sha intensificat durant els anys de la recerca. La categoritzaci i lanlisi del contingut daquest discurs, present a la III part daquest volum, ha sigut resultat del conjunt de fonts treballades, tant de les entrevis-tes com de les diverses fonts documentals.

Daltra banda conv recordar que hem decidit respectar lortografia i la sintaxi ori-ginries dels textos blaveros seleccionats perqu considerem que ajuda a copsar i contextualitzar millor aquesta mena de discurs el llenguatge, recordem, denota per tamb connota, i perqu una ortografia distinta s un dels trets distintius que cerca el moviment blavero tot i que reconeixem que poden dificultar una mica la lectura per lestranyesa que provoquen en el lector del registre estndard de la llengua.


Captol 3er. Marc teric i introducci a laparell conceptual de la investigaci

Aquesta recerca partir dun marc teric27 relativament prxim a les teories de lacci social, ats que ens interessar no tant tractar dexplicar com funciona en gene-ral les estructures culturals de la societat valenciana sin atendre a la construcci so-cial dun discurs particular que ha aconseguit esdevenir en bona mesura hegemnic de la valencianitat. Considerem que resultar ms rellevant per aconseguir aquest objec-tiu estudiar la interacci social que ha dut a la reproducci daquest discurs poltic per tal de captar el significat daquesta acci. Al cap i a la fi, com ens diu Giddens al seu conegut manual de sociologia:

las teoras de la accin social prestan una mayor atencin a la accin y a la inter-accin de los miembros de la sociedad a la hora de formar tales estructuras. Aqu se considera que el papel de la sociologa es captar el significado de la accin y de la interaccin sociales, y no el de explicar qu fuerzas externas al individuo ha-cen que ste acte como lo hace (2001: 46-47).

Ms concretament aquesta investigaci ser tamb deutora de les aportacions de linteraccionisme simblic a les cincies socials i, en particular, del seu inters pel llenguatge, pel significats28 i pels smbols. Resseguir aquestes construccions culturals ser la nostra preocupaci, en aquest cas pel que fa a lestudi de lanticatalanisme al Pas Valenci. Concretament tindrem en compte les aportacions de Lakoff i de John-son al voltant de la conformaci conceptual de la vida social i, en concret, del funcio-nament quotidi dels actors socials. Els conceptes (siga el de llengua valenciana, el de valenciania o qualsevol altre), construts en la interacci social, tenen un paper central en la definici de les nostres realitats:

Los conceptos que rigen nuestro pensamiento no son simplemente asunto del in-telecto. Rigen tambin nuestro funcionamiento cotidiano, hasta los detalles ms mundanos. Nuestros conceptos estructuran lo que percibimos, cmo nos move-mos en el mundo, la manera en que nos relacionamos con otras personas. As que nuestro sistema conceptual desempea un papel central en la definicin de nuestras realidades cotidianas (1995: 39).

Com a conseqncia, la nostra investigaci ser fonamentalment microsociolgi-ca, dun estudi de cas, tot i que tractarem dentendre cientficament el blaverisme com un objecte destudi no absolutament singular sin com un discurs i un moviment que presenta concomitncies amb altres de semblants per tal de tractar dubicar-lo dins dels parmetres de les lgiques poltiques contempornies.

27 Qualsevol socileg s el resultat, entre daltres, del conjunt de lectures i investigacions amb que ha construt el seu itinerari particular. bviament tamb s el meu cas. I aquest, com el de tants altres, s la conseqncia duna muni dinfluncies teriques diverses de vegades, fins i tot, aparentment contra-dictries que sovint pot generar com a resultat una mixtura eclctica. Trobe que s un exercici dhones-tedat intellectual explicitar-les perqu aprofitar per entendre millor les insuficincies i els possibles en-certs daquesta investigaci: dels tres grans fundadors de la disciplina he sintonitzat millor amb Durkheim i, sobretot, amb Weber, que no amb Marx, cosa que explicar ms les simpaties cap a linteraccionisme simblic i la major distncia envers el funcionalisme, lestructuralisme i el marxisme crtic. Ms a prop nostre la fenomenologia mha provocat un impacte durador i mhe entusiasmat ms o menys amb autors de la sociologia interpretativa com Geertz i Bourdieu; per als moviments socials mhe basat sobre tot en Tarrow i Touraine; he llegit amb respecte Dahrendorf, amb el qual no sempre he coincidit, per s que mha deixat clar que el conflicte forma part de la natura dall social i, last but not least, amb Giddens, Bauman i Castells he gojat dinspiracions constants.

28 El interaccionismo simblico atribuye una importancia primordial a los significados sociales que las personas asignan al mundo que las rodea (Taylor i Bogdan, 1987: 24)


Aix mateix hem dexplicitar el deute intellectual que t la investigaci amb el construccionisme i la sociologia fenomenolgica29 ja que el fenomenlogo quiere entender los fenmenos sociales desde la propia perspectiva del actor (Taylor y Bog-dan, 1987: 16). En concret, laportaci de Peter L. Berger i Thomas Luckmann i, en particular, la seua La construcci social de la realitat esdevindr una font constant dinspiraci durant la recerca. Per a nosaltres tamb la realitat social es construeix i hem datendre amb atenci a aquesta creaci identitria i simblica en el nostre cas particular. I fer-ho a partir de la lgica

L’anticatalanisme al País Valencià

Documents

Transcript of L’anticatalanisme al País Valencià