WordPress.com · Author: Usuario Created Date: 7/11/2020 12:48:47 PM
LAOCOONT!! - · PDF fileEd.VicensVives,2009. Author: Pedro Created Date: 4/13/2011 7:02:09...
Transcript of LAOCOONT!! - · PDF fileEd.VicensVives,2009. Author: Pedro Created Date: 4/13/2011 7:02:09...
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR DE RODES
DOCUMENTACIÓ GENERAL
Títol: Laocoont i els seus fills Autor: Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes Cronologia: segle I aC Estil: grec hel·∙lenístic Tècnica: talla i trepanat Material: marbre Formes: escultura exempta Tipologia: grup Cromatisme: monocroma Dimensions: 2,42 m (alt) Localització original: descoberta entre les ruïnes del palau de Titus a Roma ,l’any 1506 Localització actual: pati del Belvedere dels Musei Vaticani, a Roma Tema: mort del sacerdot troià Laocoont i dels seus fills segons explica la llegenda, recollida també per Virgili a L’Eneida.
INTRODUCCIÓ Laocoont i els seus fills és una composició d’un gran dramatisme que mostra un els episodis en què els déus de l’Olimp es van mostrar més malvats i desconsiderats amb els humans. L’object iu de l ’autor va ser plasmar l’expressivitat per sobre del tema tractat o de qualsevol judici sobre la conducta dels déus. Aquest grup, que probablement es basa en un original grec de bronze, és l’escultura més significativa de l’escola de Rodes (responsable del famós Colós), que treballava a partir de la monumentalitat, el patetisme i la preferència per les composicions piramidals.
Segons la miologia grega, i sobretot segons la versió de l'Eneida, de Virgili, el sacerdot del temple de Neptú, Laocoont, intentà advertir els troians que no entressin el cavall de fusta dintre de la ciutat perquè els portaria conseqüències greus. Aquest presagi no va agradar als déus, els quals li van enviar dues serps com a càstig per haver desafiat el destí; els animals van matar Laocoont i els seus dos fills. I aquest és, jus-‐tament el moment que immortalitza l'estàtua.
ANÀLISI FORMAL composició
La composició es defineix a partir d’una piràmide i d’una diagonal que travessa tota l’escultura. Per una banda, la piràmide que formen les tres figures, amb el cap de Laocoont al vèrtex i per l’altra, la diagonal que generen el braç dret i la cama esquerra de Laocoont. Les tres figures queden unides per les serps, que estrenyen els cossos musculosos, tractats tots com si fossin adults, ja que les anatomies dels nens són com la del pare, però a escala reduïda. Els artistes es recrearen en el seu art, amb independència del contingut i del missatge del conjunt. Perdut ja en gran mesura a l’època hel·∙lenística el sentit religiós de l’art, els escultors es concentraren a resoldre problemes tècnics i a crear sensacions en els espectadors. Per això, aquestes tres figures són representades en una lluita brutal per la seva vida en què cada múscul és en tensió per tal d’escapar-‐se de l’abraçada mortal.
El dramatisme s’accentua amb els detalls com ara la boca oberta de Laocoont i les arrugues de dolor de la seva cara, com també les expressions llastimoses dels fills, el més gran dels quals mira el pare per demanar-‐li ajuda. El moviment es produeix a partir dels cossos contorçats, que no tenen cap possibilitat d’escapar-‐se, però lluiten fins el final, i de les serps que els tenen presos. És notable el talent dels escultors a l’hora de plasmar, tot paralitzant-‐lo, un moment d’agitació dramàtica sense que l’acció s’aturi. El volum dels músculs i alguns punts concrets, com els ulls enfonsats, creen uns efectes de clarobscur que disparen l’emotivitat de l’escena.
ANÀLISI FORMAL es7l
Per a molts autors, aquesta còpia de Laocoont i els seus fills és l’adaptació en marbre d’un original de bronze del començament dels segle II aC. L’original només l’haurien format dues figures, perquè en el relat mitològic grec Laocoont apareixia únicament amb un dels fills; probablement el segon fill hi fou afegit per tal de fer coincidir l’escena amb la narració que Virgili fa a l’Eneida.
Laocoont i els seus fills és l ’ e s c u l t u r a m é s important de l’escola de Rodes, que va destacar d u r a n t e l p e r í o d e hel·∙lenístic i que va p r o d u i r o b r e s emblemàtiques, com la Victòria de Samotràcia.
L’experiència del passat a l’hora de resoldre problemes compositius o tècnics s’alià en el període hel·∙lenístic amb els nous gustos, que cercaven provocar sensacions immediates, fos amb una tragèdia de dimensions incommensurables, amb la gràcia d’una deessa en una posició suggerent, amb una lluita aferrissada o amb la força d’un déu o d’una deessa implacables. L’idealisme clàssic, amb les seves paradigmàtiques expressions d’equilibri i de serenitat als rostres passés el que passés, deixava pas al realisme i a les expressions turmentades. Els artistes es recreaven a donar forma al sofriment, tant físic com espiritual.
L’art hel·∙lenístic, caracteritzat per la seva teatralitat a l’hora d’expressar les accions i la seva preferència pel moviment i per la grandiositat, influí en obres de l’art romà, com el Rapte de Prosèrpina. Els romans eren uns admiradors apassionats de l’escultura grega, fins al punt que molts emperadors romans tenien estàtues en què són representats com a déus o herois grecs. Laocoont i els seus fills fou trobada per Rafael, que de seguida la va mostrar a Miquel Àngel. El florentí en quedà molt impressionat per l’excel·∙lència de la composició i per la ràbia continguda, que ressuscità a les seves obres de maduresa i va fer parlar als contemporanis de terribilità.
INTERPRETACIÓ con7ngut i significació
Aquesta escultura representa l’agonia de Laocoont. Tant a l’original com a les còpies totes les figures van nues, tot i que alguna de les reproduccions mostra les inevitables fulles de parra col·∙locades en llocs estratègics. Com deia Sir Kenneth Clark, historiador de l’art, el nu “és una forma artística inventada pels grecs, així com l’òpera és una forma artística inventada a la Itàlia del segle XVII”. El nu té unes profundes arrels en la idiosincràsia del poble grec que es poden rastrejar fins al costum dels atletes, iniciat a l’època arcaica, de competir completament nus en el jocs. Probablement Laocoont i els seus fills va ser encarregada per l’Estat per exposar-‐la en un lloc públic, però també podria haver estat la comanda d’un particular.
INTERPRETACIÓ funció
A l’època hel·∙lenística les persones amb diners començaren a col·∙leccionar obres d’art, ja fossin originals o còpies. Els rics pagaven sumes fabuloses per les peces d’art i els artistes famosos (més els pintors que no pas els escultors). Els escriptors contribuïren a la glòria d’aquests escrivint sobre la seva vida i les seves anècdotes. El grup de Laocoont, molt pla, va ser concebut per mirar-‐lo frontalment.
El rapte de Prosèrpina, Bernini (1621-‐1622)
MODELS I INFLUÈNCiES L’escultura hel·∙lenística deu molt a l'experiència tècnica del passat, i en alguns detalls encara té com a referent els models de l’escultura clàssica del segles V i VI aC. Miquel Àngel quedà impressionat per aquesta escultura, tant per la seva terribilità com pel pathos que transmet. Si el període clàssic va ser una font d’inspiració per Renaixement, l’hel·∙lenístic ho va ser per al Barroc. Així, aquest conjunt és un magnífic exemple de barroquisme escultòric de l’hel·∙lenisme.
Extret de: LLACAY, Toni. Visualart. Ed. Vicens Vives 2009 TRIADÓ, JR. Història de l’Art. Batxillerat. Ed. Vicens Vives, 2009