L'Apagafocs-13

nº 13 ANY III

gener 2012

REVISTA ESPECIALITZADA EN LA HISTÒRIA I MEMÒRIA DELS COSSOS DE BOMBERS

L’APAGAFOCS -número 13. gener 2012- - 1 -

SUMARI

Editorial....2 Tortosa s’uneix al club del segle i mig....3 Fins quan seguireu tibant de la corda?....7 Història del Cos de Bombers d'Andorra....8 Primera imatge iconogràfica d'un bomber català?....11 XXIII Congrés de l’ASELF....12 1986:Crema Montserrat....14 Ha estat notícia....17 Imatges: Bombers de Figueres 1920 i Bombers de Reus 1931....21 Imatges: Bombers de Cornudella de Montsant 1996 i Bombers de Tarragona 1982....22

L’APAGAFOCS - Número 13, gener de 2012 Director: Marc Ferrer i Murillo Consell Assessor: Carles Savalls i Ortiz, Joan Rovira i Morató, Jesús Mestre i Campi , Pius Dóniga i Fraile. Col·laboradors en aquest número:Carles Savalls i Ortiz, Pere López Codina, Jordi Serra, Jordi Farré, Albert Domènech, José Luis Martínez Garrido i Marc Ferrer i Murillo. Fotografia de portada:Fragment d’una fotografia dels bombers de Tàrrega maig 1885. Fotografia de contraportada: Anunci de la casa “AntiFyre”, publicat a a la revista “Alarma”, al llarg de 1960.

Per col·laborar i/o rebre L’APAGAFOCS només cal enviar un correu electrònic a la nostra adreça email: [email protected] L’APAGAFOCS és una revista que té com a principal finalitat estudiar i divulgar la història dels bombers catalans en qualsevol de les seves èpoques. L’APAGAFOCS és una revista virtual i electrònica en format .pdf, gratuïta i sense ànim de lucre. No s’edita en format paper. No fem pagar per llegir-la ni comprar-la ni tampoc paguem als nostres col·laboradors/res. La seva periodicitat és trimestral. No rebem cap subvenció. L’APAGAFOCS sí que es fa responsable dels articles publicats, ja que confiem en els nostres col·laboradors/res, i en el nostre propi saber fer, per publicar una cosa o una altra. L’APAGAFOCS és una publicació que una vegada descarregada des de l’ordinador es pot fer amb ella el que es vulgui. Et convidem a reenviar-la i a difondre-la. Es permet reproduir i distribuir en qualsevol suport els articles publicats a la revista, sempre citant el seu origen i autor/a. No es permet la transformació de les obres sense l’autorització prèvia del seu autor/a. Molts dels continguts de la revista es poden consultar per internet:

http://www.facebook.com/apagafocs.historiesdebombers

http://twitter.com/Apagafocs http://historiesdebombers.blogspot.com/


EDITORIAL En el mes de gener del 2009 naixia L’APAGAFOCS. Han passat tres anys i ja portem, amb aquesta, tretze números. Deu n’hi do el camí que portem recorregut. En aquest darrer any hem donat a conèixer, entre d’altres, la història dels Bombers de Badalona i la dels de Cornudella de Montsant, de la primera autobomba dels Bombers de Reus i la segona dels Bombers de Manresa, dels intents per crear un Servei Provincial d’Incendis a Tarragona, estadística Bombers de la Generalitat de Catalunya dels darrers 20 anys, de Josep Puig i Cadafalch, cap dels Bombers de Mataró, dels bombers repressaliats pel franquisme, de l’evolució del telèfon dels Bombers de Barcelona, dels 25 anys de l’Escola de Bombers de Catalunya, I també hem parlat de l’ASBOVOCA i l’ASELF, tot publicant també diferents fotografies i retalls d’hemeroteca històrics. Però també, mica en mica, hem anat publicant coses relacionades amb el present, com la participació catalana en els Jocs de Nova York, o un article sobre el debat que afecta als bombers catalans, si cal que Generalitat i Barcelona s’unifiquin en un sol cos. En aquest número també donem a conèixer opinions i denuncies que ens afecten avui en dia. I aquesta serà una nova línia d’aquesta revista: donar veu al present. Sense voler oblidar la nostra història i el nostre passat, dins el nostre col·lectiu no hi ha cap revista en la nostra llengua i en el nostre àmbit geogràfic que parli dels bombers a nivell general. Existeixen excel·lents revistes, com la Fahrenheit 451 dels Bombers de Barcelona, que deixa de publicar-se en paper i passa a ser una revista electrònica i digital, però que es centra molt en el seu àmbit: Barcelona. Els Bombers de la Generalitat, només publiquen un butlletí intern, igual que els de Barcelona. També podríem destacar “Lo Forestalillo”, editada pel GRAF, però és una revista molt tècnica i especialitzada. Cal precisar que existeixen excel·lents revistes a nivell estatal i internacional, però cap en la nostra llengua i que es centri en qüestions dels bomber catalans. Potser caldria una revista d’aquest tipus, una revista que parlés dels problemes que afecten la nostra professió, dels riscos de la nostra societat i dels temps actual, de les innovacions tecnològiques, una revista que servís per mostrar les inquietuds i esperances dels bombers catalans. Així doncs, recollint la petició dels nostres lectors i col·laboradors, també inclourem aquells articles que ens feu arribar i que expressin la situació actual dels bombers catalans i que puguin generar debat i aportar solucions.


TORTOSA S’UNEIX AL CLUB DEL SEGLE I MIG

Aquest article és una resposta al nostre editorial del número 11, on afirmàvem que potser una proposta d’unificar els cossos de bombers que operen a Catalunya en un de sol, no tindria gaire partidaris.

Carles Savalls i Ortiz

Els Cos de Bombers de Tortosa va

néixer oficialment el 9 de juny de 1861. Com en molts altres llocs de Catalunya, la Companyia de Bombers naixia impulsada per l’Ajuntament i

sota el comandament del mestre d’obres municipal, Josep Batet. Aquella primera Companyia la componien 47 homes; tots ells provinents d’oficis relacionats amb la construcció. Es va dividir en tres seccions, assimilant d’aquesta forma la divisió administrativa de la ciutat en aquella època. Va disposar de dos carros amb bidons d’aigua i de dos carretons amb estris diversos. La Companyia no va aprovar el seu reglament fins al 1871, any en què s’hi va incorporar un preparador físic i s’hi va crear una quarta secció. Al 1915 es va adquirir el primer camió que funcionava amb motor d’explosió. El nou Reglament de 1928 estipulava en els 55 anys l’edat de jubilació; una de les més joves de l’època La Guerra Civil va inaugurar el període més agitat de la història de la Companyia de Bombers de Tortosa, per la quantitat de serveis que es va haver d’atendre i per les contínues sotragades que va

viure la nòmina del personal que l’integrava. D’entrada, amb l’esclat de la guerra el Cos de Bombers de la ciutat va passar a dependre de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat de Catalunya. Tortosa va sentir la primera bafarada del conflicte armat al vespre del 31 de juliol de 1936, quan els revolucionaris van incendiar diverses esglésies i convents i el seminari local. Els bombers, ajudats per voluntaris, van treballar durant tota la nit i matinada posterior per sufocar els nombrosos incendis que afectaren la ciutat. Van muntar línies d’aigua directament des del riu Ebre. Al març de 1937, la ciutat va viure un primer bombardeig aeri, que va tenir una segona part al mes de juliol. Ja al 1938, l’aviació italiana bombardejava la capital del Baix Ebre en diferents dies al mes de març, mentre que a l’abril, i donat l’avanç de les tropes de Franco, l’Ajuntament es traslladava a El Perelló i, amb ell, la Companyia de Bombers. Tortosa havia esdevingut front de guerra. A l’octubre del mateix any, la ciutat va haver

Els Bombers a finals del segle XIX (ABT)

L’APAGAFOCS -número 13. gener 2012- - 4 - d’afegir al drama de la guerra la crescuda del riu Ebre, que va inundar cases, hortes i camps i va obligar a tallar carreteres i la via del ferrocarril. Els bombers van instal·lar ponts de cordes entre balcons del barri de Sant Jaume fins a Ferreries, a l’altre marge del riu, per rescatar persones que havien quedat aïllades a les seves cases. Molts passatgers van quedar retinguts a l’estació de tren i la ciutat va quedar pràcticament sense queviures. La crescuda de l’Ebre va durar 11 dies, passats els quals els bombers van ajudar la brigada municipal a netejar els carrers de la ciutat. Bombers dels ajuntaments de Tarragona i Barcelona van ajudar en les tasques de salvament i sanejament. La Guerra també va suposar una reducció del personal de la Companyia de Bombers, obligat a anar al front. En total van ser 5 els bombers que van fer la guerra; Josep Matias Pla, Tomàs Nivera Borràs, Joan Llosa Pellisa, Joan Piñol Pallarès i Agustí Martínez Nolla, que va morir a l’agost de 1938 al front de Llevant. Els dos primers van ser afusellats a Tarragona al 1939. Acabada la guerra, altres membres del Cos van ser expedientats pel nou règim de Franco en ple període de purgues de tot el personal que en algun moment havia servit a la República. Acabada la Guerra Civil, els Bombers de Tortosa recuperaren el material perdut durant el conflicte i, al 1945, publicaren un nou Reglament. En aquells moments, el Cos el van passar a constituir el comandant el cap, que era l’arquitecte municipal, un oficial (l’aparellador de l’Ajuntament), un brigada, quatre caporals, 20

individus, un conductor titular, un altre de suplent i un avisador - guarda del Parc. Al 1958, el Cos de bombers de Tortosa el componien 29 persones: un comandament (Agustín Bartlet, que era l’arquitecte municipal), un oficial (l’aparellador de l’Ajuntament) i 27 voluntaris, en què s’incloïen un brigada, un sergent, quatre caporals, un avisador, dos xofers i 18 individus. Treballaven amb un camió Ford amb motor de benzina amb una bomba Guinard amb capacitat per a 4.000 litres, una motobomba Guinard de 70 m3/h, una camioneta Ford per al transport de personal i una escala de 16 metres, entre d’altre material. No hi havia un retén permanent, al parc. A començament dels 60, els bombers tortosins reclamaven millors retribucions i equipaments; per exemple l’any 1961, l’Ajuntament autoritzava una partida de 30.000 pessetes per adquirir roba, ja que s’havia donat el cas que un dels bombers del parc havia estat utilitzant les mateixes botes i els mateixos pantalons durant 15 anys. Va ser un any d’aiguats i de forta crescuda de l’Ebre. Els bombers de la ciutat van estar 15 dies traient aigua de baixos, evacuant masos i animals de les granges properes a nucli urbà. Al 1962 es contractava una assegurança per cobrir els possibles accidents laborals dels bombers. Les companyies demanaven unes primes que l’Ajuntament va considerar força altes. Les havien calculat en base a la mitjana de sous de la ciutat en l’època, que era de 12.675 pessetes anuals, però les autoritats municipals van adduir que els bombers només en cobraven unes 2.600 perquè atenien molt

Els Bombers a principis de segle XIX davant el parc Teodoro Gonzalez (OCT)


El cap del Cos, Francesc Riocabo, va morir l’agost de 1994 en un accident d’helicòpter

pocs serveis. Al 1966, per exemple, els bombers de Tortosa van fer 11 serveis dins el terme municipal de la ciutat i cinc més en altres localitats de la rodalia. Al 1967 en van fer tan sols 12 i l’any posterior, 9. Fora de l’àmbit municipal de Tortosa, els Bombers eren requerits especialment per sufocar incendis d’habitatge, de tallers i de la mitjana indústria. La construcció del polígon industrial Baix Ebre, el primer que es va fer a Tortosa, impulsat pel règim a mitjan dels 70, va fer molt més necessària la presència dels Bombers donat l’increment potencial del risc de sinistres. Al 1974 va accedir al càrrec de comandant del Cos Francesc Riocabo, nou arquitecte municipal de Tortosa. Riocabo va ser cabdal en la història, tant dels bombers de Tortosa com dels Bombers de tota la demarcació de Tarragona, ja que va ser el primer cap de la Brigada provincial dels bombers quan el servei el va assumir la Generalitat de Catalunya, al 1980. A partir d’aquell moment, Tortosa va deixar de ser l’única localitat de les Terres de l’Ebre a tenir parc de bombers, ja que a poc a poc es van anar incorporant al servei les instal·lacions d’Amposta, l’Ametlla de Mar, Ascó, Móra d’Ebre, Gandesa i Ulldecona (funcionaris), Flix, Batea, Horta

de Sant Joan i Tivissa (voluntaris) i Benifallet (estiu). Va ser al 1981 que l’Ajuntament i la Generalitat van signar un conveni mitjançant el qual el parc de bombers passava a dependre del servei autonòmic junt amb el personal que hi estava adscrit, bé com a funcionaris o com a voluntaris, i conservant tots els drets adquirits fins a aquell moment. El cap del Cos, Francesc Riocabo, va morir l’agost de 1994 en un accident d’helicòpter, quan l’aeronau va patir una avaria en el moment que s’enlairava per anar a un foc forestal a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Aquell estiu, un dels pitjors quant a incendis a Catalunya, van cremar 2.380 hectàrees a la serra de

Llaberia. En el record queden també altres serveis destacats, en què els Bombers de Tortosa van tenir molt de protagonisme: al 1956, van estar gairebé una setmana treballant per apagar les muntanyes de palla d’arròs, emprada

per fabricar pasta de paper, que es van incendiar dins el recinte de l’empresa Celulosa de Levante. Al 1967 es va treballar en un incendi forestal a la Serra del Boix, on els bombers també van haver de protegir masos i els boscos de propietat

municipal. Al 1971 va haver un altre incendi forestal a la Serra de Cardó. 1978 va ser l’any de la tragèdia del càmping dels Alfacs: un camió cisterna amb una càrrega

festa del patró dels bombers Sant Joan de Deu (OCT)

Els Bombers a mitjans de segle XX davant el (OCT)

L’APAGAFOCS -número 13. gener 2012- - 6 - de propilè va explotar a la carretera N-340, a tocar d’aquesta instal·lació turística, plena a vessar de turistes, ja que era el mes de juliol. Van morir 215 persones i 67 més en van resultar ferides. La notícia va fer la volta al món. Els bombers de Tortosa van ser els primers a intervenir-hi i a demanar reforços, donada la magnitud de la tragèdia. Així doncs, al servei posteriorment s’hi van afegir bombers de Castelló, els dels ajuntaments de Tarragona i Reus i els de la Diputació de Barcelona. Efectius del parc de Tortosa es van encarregar de neutralitzar les bombones de gas que hi havia per tot el càmping i posteriorment van retirar els cossos sense vida de les víctimes, portant-los al cementiri de la ciutat. Al 1980 es va haver de treballar en un altre incendi forestal que va cremar 3.500 hectàrees de vegetació als Ports de Tortosa – Beseit. Els bombers de la Diputació de Barcelona van col·laborar en les tasques d’extinció. A la tardor de l’any 2000, els bombers tortosins van treballar en uns altres aiguats que van afectar el Baix Ebre i el Montsià. Al mes de febrer de 2010, el president José Montilla va inaugurar la reforma i ampliació del parc de bombers de la ciutat i l’edifici de nova planta annex que acull des d’aleshores la seu de la Regió d’Emergències de les Terres de l’Ebre, creada al 2003. Joan Rich en va ser el seu primer cap. Fins a aquell moment, les tasques de la Regió s’havien estat desenvolupant a Tarragona. Al 2008, Rich va ser substituït per Fèlix González. Rich és l’actual coordinador de les actuacions de Prevenció Operativa Forestal de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.

(aquest article ha estat elaborat amb dades extretes de documents originals que es conserven a l’Arxiu de Tortosa i amb l’ajut del cap de parc de Tortosa, Eloi Moreno). * Carles Savalls i Ortiz és històriador i periodista, treballa a l’Oficina de Premsa dels Bombers de la Generalitat de Catalunya. És co-autor del llibre “Bombers de Catalunya: història i present”. * Fotografies: Arxiu Bombers Tortosa (ABT) i Ofi-Complet-Tortosa (OCT), Raul Muñoz Arcas (R.M.A.)

Bombers tortosins l’any 1983. (R.M.A)

El Parc actual dels Bombers de Tortosa (ABT)


FINS QUAN SEGUIREU TIBANT DE LA CORDA?

Aquest article denuncia la insostenible situació que pateixen els bombers voluntaris de Badalona, assetjats pel col·lectiu de funcionaris del mateix parc.

Pere López Codina

Sincerament no sé com començar aquest, article però si que tinc clar que em fa molta vergonya escriure’l, vergonya perquè admiro la feina de bomber i tot el món que l’envolta. Sóc bomber voluntari de la Generalitat de Catalunya adscrit al parc de Badalona ara fa un any. Antigament havia estat caporal voluntari del cos de bombers del Ajuntament de Badalona durant mes de dotze anys. Des de que es va formalitzar el nostre traspàs, se’ns va obligar a sortir del nostre parc ubicat al Turó del Carig, el nostre material va ser distribuït per arreu de Catalunya i nosaltres vam passar a formar part del parc de Badalona (on fins a les hores únicament era format per bombers professionals). Tots sabíem que la nostra incorporació al parc de Canyet no seria fàcil, però mai no ens vam imaginar que arribaríem a la situació actual... Desprès de realitzar el curs pont al I.S.P.C, les proves físiques i les guàrdies pràctiques als parcs de referència, vaig arribar al parc de Badalona el mes de febrer de l’any passat. He de dir que anava molt il•lusionat, i creia que només era qüestió de temps que tot anés rodant cap a la normalitat. La meva sorpresa va arribar quan, dins les instal•lacions que ara havien passat a ser el meu parc, vaig començar a ser víctima d’una hostilitat sense límits i que no desitjo per ningú. Tot va començar el primer dissabte de febrer que vaig anar de guàrdia: Al matí, com es costum, desprès de revisar els vehicles es fa la col•lecta per comprar el menjar del dia. Jo vaig donar els meus 5 euros, però un bomber va dir; ‘que si el bomber voluntari era dins la comunitat, ell se’n sortia’. La resta del torn de guàrdia no s’ho va pensar, i van decidir tornar-me els diners i deixar-me fora, ja que no volien tenir problemes amb l’esmenta’t bomber. Aquí va començar tot. Sembla ser que aquesta mesura va ser pactada per alguns integrants del col•lectiu del parc, ja que des d’aquell dia, cap bomber voluntari ha pogut fer comunitat al parc de

Badalona es trobi al torn que es trobi. A més a més, no només ens hem vist obligats a fer-nos el menjar a part, sinó que hem hagut de menjar a part perquè acostumen a separar les taules. A les següents setmanes de dit incident, i desprès d’una reunió de pràcticament tota la plantilla de funcionaris, la pressió va anar in crescendo cap els voluntaris, fins arribar al dia d’avui on una àmplia part de la plantilla del parc no ens dirigeix la paraula.

No penso seguir descrivint la situació actual; crec que amb la petita descripció us podeu imaginar la sensació d’angoixa que pateixo cada vegada que faig guàrdia al parc de Badalona, essent discriminat i rebutjat únicament per ser bomber voluntari. No cal que us digui que s’ha informat de tota aquesta situació anòmala a l’estructura de comandament del cos de bombers de la Generalitat arribant, fins i tot, a tenir una entrevista amb el Director General d’Emergències, el Senyor Jordi Gassió, en la qual ens han informat que, respecte aquest tipus de tracte, no en poden fer res. Ara mateix només em queda preguntar-me, ‘fins on pensen arribar?’. Sóc capaç d’ entendre que no vulguin bombers voluntaris a les instal•lacions on treballen, però creieu que són realment necessàries prendre aquestes mesures de pressió psicològica i discriminació? Personalment, no deixaré de fer guàrdies a la ciutat on he nascut, i molt menys si s’utilitza aquestes mesures de violència psicològica: seguiré fent guàrdies perquè tinc dret a fer-les; perquè em sento orgullós de ser bomber voluntari, i perquè la meva vocació m’ho fa fer -encara que el meu cap, desprès del tracte rebut, em digui que no-. És a les vostres mans seguir tibant de la corda; a les meves, no deixar-la anar. Salutacions. * Pere López Codina és bomber voluntari del Parc de Badalona


HISTÒRIA DEL COS DE BOMBERS D'ANDORRA

El Servei d'Extinció i Salvament de les Valls d'Andorra és un servei relativament jove si tenim en compte els països veïns. Per proximitat geogràfica, lingüística i cultural, hem cregut interessant publicar la seva història.

Jordi Serra i Jordi Farré

El Servei d'Extinció i Salvament de les Valls d'Andorra és un servei relativament jove si tenim en compte els països veïns. Les raons poden ser dues: d'una banda, la poca població d'habitants que tenien les valls fins a la segona meitat

del segle XX i, de l'altra, la falta de necessitat de tenir un grup de persones dedicades a aquest afer. Els primers documents que es tenen on es fa al·lusió a la lluita contra els incendis daten de 1901, en els quals ja es parla d'una junta contra incendis dels quarts de les valls. Aleshores, els mateixos veïns i les famílies feien acords entre ells per ajudar-se i fins i tot reunien un fons econòmic conjunt com a assegurança contra desastres d'aquesta mena. El 23 d'agost de 1943 el Consell General acorda comprar una bomba contra incendis a proposta del Sr. Joan Vehils, enginyer, de FHASA. El 21 de juliol de 1944 s'accepta comprar una bomba contra incendis marca Guinard per 14.000 pessetes. El 27 de gener de 1945 el Consell General contracta el Sr. Molné fill (mecànic) i el paleta jove de la casa Glorieta per manipular la bomba esmentada. El dia 4 de desembre de 1959 es produeix un incendi devastador que va durar prop de dos dies i que va ocasionar greus danys materials i econòmics a una asserradora de Sant Julià de Lòria. Aquest fet va provocar el neguit dels ciutadans andorrans, per la qual cosa al pressupost del Consell General de l'any 1960 ja

es van preveure els honoraris de qui seria el primer cap del Servei d'Incendis i Salvament. El dia 21 d'abril de 1961 el Consell General de les Valls d'Andorra nomena el Sr. Manel Mas com a primer cap del Servei d'Incendis i Salvament per reclutar personal i comprar el material necessari per formar el cos. Primerament, es va contractar el Sr. Rafel Marfany i el Sr. Josep Vila, que van ser els primers bombers de les valls d'Andorra. A finals de l'any 1961 el Cos de Bombers ja estava format per un cap i sis bombers, i disposaven d'un camió Berliet i una ambulància Volkswagen a la primera caserna del Principat, ubicada al c/ Canals d'Andorra la Vella. La dècada dels 60 va ser molt important pel que fa al desenvolupament dels serveis socials gràcies a l'expansió demogràfica i econòmica del país. Durant aquests anys es formen el

Els primers bombers andorrans


servei de sanitat (Clínica de Meritxell), el servei de bombers, Seguretat Social, etc. L'any 1964 el Cos de Bombers es trasllada a la caserna de bombers del carrer Sant Salvador núm. 5 d'Andorra la Vella. L'any 1970 el Sr. Rafel Marfany Mateu és nomenat primer director i cap del Servei d'Incendis i Salvament, que va desenvolupar aquesta tasca fins a l'any 1982, quan li va prendre relleu el Sr. Josep Armengol Giralt. El mes d'abril de 1979 i a causa de tots els problemes de comunicació que hi havia amb el Pas de la Casa, s'inaugura la caserna del Pas de la Casa, amb dos efectius i dos vehicles. L'any 1981 s'hi va incorporar personal nou: 14 bombers que es van afegir als 14 que ja hi havia fins a la data, la qual cosa feia que a l'inici de l'any 1982 hi hagués 28 efectius amb 8 vehicles al Cos d' Incendis i Salvament d'Andorra. El Cos de Bombers de les valls no ha estat un cos únicament i exclusivament dedicat a tasques de bomber sinó que ja des dels inicis s'ha dedicat al salvament i el transport de ferits. Així, durant una bona part de la segona meitat del segle XX i per una falta d'infraestructures i de personal qualificat, els bombers han dut a terme el transport dels ferits, no només a les valls, sinó també cap a hospitals dels països veïns. És a partir de l'any 1993 i amb l'arribada del Sr. Màxim del Valle que el Cos pateix la reestructuració més important fins aquell moment. Es creen diferents àrees per tal de professionalitzar més encara als membres del Cos. Així doncs, comencen a funcionar l'Àrea de Formació, l'Àrea de Prevenció, l'Àrea de Laboratori i Manteniment, l'Àrea del GRIM, Grup de Rescat Immersió a la Muntanya, i l'Àrea de Control Central.

L'any 1995 s'inaugura la caserna de La Massana començant així un procés de descentralització del parc d'Andorra la Vella. A l'estiu del 1999 comença a funcionar la caserna de Canillo que cobrirà la part nord est del país i ajudarà al sector del Pas de la Casa. Al començament del 2002 neix l'associació de Bombers d'Andorra i al setembre del mateix any s'inaugura el nou parc de bombers del Pas de la Casa que es construeix en el mateix edifici on va ubicat el nou CAP del Pas. A principis de l'any 2006, assumeix la Direcció del Departament el senyor Francesc Areny Caselles fins a mitjans de l'any 2007, moment on passa a assumir la direcció del Departament de Protecció Civil i són nomenats com a Director i Director adjunt els senyors Jordi Boixader i Sergi Fluchà respectivament. El 23 de gener del 2007 s'inaugura el nou parc central de bombers d'Andorra situat a Santa Coloma, dotant així al país d'un parc modern, funcional amb terreny de maniobres, torre per simulacres i equipaments que fins l'actualitat no disposaven els bombers per realitzar els

Primera ambulància del servei

Incendi del Santuari de la Mare de Déu de Meritxell de Canillo, la nit del 8 al 9 de setembre de 1972.

L’APAGAFOCS -número 13. gener 2012- - 10 - entrenaments i les maniobres tant necessaris pel correcte desenvolupament de la seva tasca. L'estiu del 2008, prenent jurament com a Director i Director adjunt del DEPEIS, els Oficials del Cos, Joan Carles Recasens Cabiscol i Jordi Farré Canelles. A partir d'aquest moment s'inicia una reestructuració i modernització de Cos molt important amb la creació de noves Àrees i seccions potenciant el perfil professional dels efectius del cos. En l'actualitat i fruit del projecte de la reestructuració el DEPEIS, queda organitzat de la següent manera (amb els seus responables): Àrea de formació (Jordi Farré), Àrea de Grups Especials (Joan Carles Recasens), Àrea de prevenció (oficial Oscar Llovet), Àrea de logística (oficial Agustí Insa), Àrea de Parcs (oficial Josep Ribera, i adjunt Miquel Torregrosa), Àrea de procediments (Oficial Josep Mº Alonso i adjunt David Micó), Àrea de RRHH i CCO (oficial Joan Botell), Secció sanitària (sotsoficial Juanjo Barrio), secció psicològica (bomber Pau Pascual ), secció forestal (bomber Pere Pons), secció educació física (bomber Gerard Solanelles) i secció esportiva i cultural (sotsoficial, Marc Mateu). El Cos de Bombers d’Andorra està format per 106 bombers professionals repartits en quatre casernes (Santa Coloma, la Massana, Canillo i el Pas de la Casa).

* Jordi Serra, Jordi Farré són bombers del Cos de Bombers d’Andorra Fotografies: Arxiu Bombers Andorra

Grup de rescat de muntanya

Grup de rescat d’enderrocs


PRIMERA IMATGE ICONOGRÀFICA D'UN BOMBER CATALÀ?

L’amic Albert Domènech ens ha fet arribar el que podria ser la primera imatge iconogràfica d'un bomber català. Una litografia de Tomàs Padró, publicada en el setmanari "Un tros de paper" del 5 de novembre de 1865 a Barcelona. El número és el 25 del setmanari. I es tracta d’un acudit.


XXIII CONGRÉS DE L’ASELF Els dies 19, 20 i 21 d’octubre, l’ASELF va celebrar a Toledo el seu 23è Congrés de l’ASELF.

José Luis Martínez Garrido

Els dies 19, 20 i 21 del passat mes d’octubre es va celebrar a Toledo el

XXIII Congrés de

l’ASELF (Asociación Española de la Lucha contra el Fuego ) en el 52è aniversari de la seva creació. No son temps de congressos, jornades o reunions que impliquin trasllats, hotels o despeses en general. Les coses no estaven clares per la organització, i 15 dies abans només hi havia 25 inscrits. La fe en el col·lectiu i les ganes de fer del Comitè Organitzador van aconseguir el miracle d’una reunió que va sobrepassar els 170 assistents en un ambient de germanor que recorda altres temps. La Caixa Rural de Toledo va cedir les seves instal•lacions per les sessions de treball tècnic i l’Escola de Bombers de Castella la Mancha i el parc de Bombers de Toledo van fer el mateix pels tallers que com sempre son l’essència d’aquestes reunions de l’ASELF . Per cert, a la residència de l’Escola es van allotjar els instructors que hi participaven en els tallers. Què queda de la residència de la nostra Escola? Es clar que molts de vosaltres no l’heu conegut, però feia la seva funció. Al matí, ponències i dinar de germanor. A la tarda, pràctiques, pràctiques i pràctiques. Aportació d’experiències, exercicis mai realitzats al Servei de cadascú i treball amb companys totalment desconeguts, però amb la mateixa intenció: aprendre cada dia més en una tasca engrescadora per si un dia… Pot ser el programa el coneixeu si heu entrat aquest dies en la web d’ASELF , (www.aself.com) però hem de destacar les ponències de Hazmat Trainning i Fire Training, sobre matèries perilloses i focs d’interiors, elaborades per un equip internacional en el que col•labora ASELF i que estan disponibles per tots els Bombers de l’Estat, una altra sobre la Comunicació en l’Emergència, veient sobre la

pantalla el poder dels Mass-Media en grans esdeveniments com el 11-S, el terratrèmol del Japó, o el 15-M, la gestió Logística d’un servei de Bombers presentada pel Ramón Dinarés, la gestió Informática d’una de les regions de la Direcció General a càrrec de Rafael Martínez o la presentació en societat d’una associació de Bombers d’Empresa que va exposar Marià Masana. El paper d’Aprat, la UME, la coordinació dels mitjans aeris en un foc forestal, la intervenció en accidents amb vehicles híbrids o el comportament de les estructures prefabricades davant del foc van ser algunes de les exposicions al llarg de les dues matins del Congrés. Però els bombers volien que arribes la tarda, doncs els hi esperava una pràctica real en un aerogenerador de 70m. d’alçada, la manipulació a l’aula de informàtica dels programes autoformatius explicats al matí, un taller d’ascensors, un altre d’obertura de portes, de risc elèctric o d’assistència a un presumpte suïcida. Com veieu, formació, formació i formació. No volem això?. No ens queixem sempre de la manca de formació?, doncs aquí n’hi havia i de la bona, de la que surt del treball dels bombers de base, de la que s’adquereix el dia a dia en les intervencions i que es vol compartir amb la resta de companys, portin l’uniforme que portin. Son Bombers, siguin o no socis d’ASELF. El dia 19, a la nit es va fer una petita festa amb

L’APAGAFOCS -número 13. gener 2012- - 13 - les autoritats que van poder venir, els patrocinadors que van voler aportar quelcom pel desenvolupament de les jornades i sobretot, els bombers, que ja havien fruit d’un dia de treball. Ens van acompanyar Bombers de Portugal, en representació de la LIGA, un representant de la Federació Mundial de Bombers Voluntaris vingut d’Itàlia i Bombers d’Andorra, als que, des de l’Apagafocs demano perdò per no haver-los nomenat aquella nit, així com el director general Jordi Gassió que ens va voler acompanyar i val a dir que va ser el primer director general de Catalunya assistent a un congrés d’ASELF. Dintre les dificultats econòmiques generals, aquesta vetllada no s’hauria pogut celebrar sense la participació de RIBÓ, cosa que agraïm .ASELF és conscient de les necessitats de formació dels Bombers, i malgrat l’existència d’algunes Escoles de Bombers, manca una línea de treball que unifiqui el nostre coneixement. En algun moment s’ha de dir què és un caporal o un sergent, quins coneixements han de tenir, i quin valor tenen els seus coneixements quan a la formació acadèmica. No podem viure en una endogàmia formativa com està passant a casa nostra els darrers anys. Fora i no molt lluny, també es mouen, i en la mateixa direcció. No podem caminar junts ?

* José Luis Martínez Garrido. Vicepresident d’ASELF. Va ser primer cap de l’Escola de Bombers de Catalunya. Sotsinspector jubilat del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Fotografies: José Luis Martínez Garrido


1986: CREMA MONTSERRAT En el mes d’agost de 1986 una sèrie d’incendis van cremar la muntanya de Montserrat, afectant més del 90% de la superfície boscosa.

Marc Ferrer i Murillo El 7 d’agost de 1986, a dos quarts de vuit de la tarda va començar el primer d’una sèrie d’incendis que va afectar al llarg d’aquell mes la muntanya de Montserrat. Aquest es va iniciar en el paratge de Santa Cecília i els primers vehicles que van anar van ser dels bombers de Manresa i de Martorell. La manca d’accessos al front serà un greu dificultat que ajudarà a la propagació de l’incendi. Dues avionetes surten de Sabadell per ajudar en les tasques d’extinció. L’aviació de Reus, en canvi, no pot sortir ja que s’està aprop de l’ocàs. Durant la nit ja es veu que l’extinció serà molt complicada i es demana el màxim de reforços. Fins a 38 dotacions de bombers de la Brigada de Barcelona i una vintena més arribats de la resta de Catalunya treballen de valent al llarg de la nit. En la part que va des de la Calsina a Santa Cecília s’ha controlat el front, evitant la seva propagació cap a l’est. Els problemes són cap a l’oest, per sota de la carretera de can Maçana, al serrat de Calsina, a can Martorell i a la carena de la Creu de Ferro, on el foc comença a amenaça les urbanitzacions del Casot i de Sant Cristòfol. Durant el dia següent les tasques de coordinació es compliquen ja que el cap de guàrdia no pot disposar de cap helicòpter per organitzar l’extinció des de l’aire. A més, molts

relleus s’han presentat sense les dotacions d’auxiliars forestals i durant unes hores el nombre d’efectius que lluiten contra les flames s’ha rebaixat de manera important. A primera hora de la tarda hi ha una reproducció al vessant dret del torrent de Can Martorell. Dos vehicles, un de Granollers i l’altra de Vic, fan una estesa de més de 200m de mànegues pendent amunt i enmig d’una màquia espessa i de difícil penetració. Al cap de poca estona es troben que el front de Santa Cecília avança directe cap a ells. En uns minuts han de marxar corrents de la zona i són evacuats en helicòpter. Un altre vehicle de Granollers, més dos de Guardiola i de Cardona, també han de deixar-ho tot i fugir del front. El vehicle de Granollers quedarà afectat per les flames i el seu conductor, patirà més tard un inici d’infart sense

conseqüències greus. A mitja tarda la majoria de dotacions es veuen superades pel foc i s’han d’emplaçar de nou. Una de les situacions més complicades es donen en la urbanització de Sant Cristòfol on les flames amenacen les cases. A les unitats de bombers se’ls ha afegit una secció de mossos d’esquadra per ajudar a estirar i recollir mànegues. Una altra zona on les tasques d’extinció han estat feixugues ha estat sota l’estació inferior del

L’APAGAFOCS -número 13. gener 2012- - 15 - funicular de Sant Jeroni. A la matinada el foc queda encerclat i les instal·lacions dels dos sectors es troben. Durant tres dies es quedaran a la zona diverses dotacions de bombers per evitar qualsevol reproducció. En total han treballat 58 vehicles i més de 230 bombers, així com 6 mitjans aeris, 2 helicòpters de comandament, 2 hidroavions i 2 avionetes. El dia 16, un nou incendi va afectar la vegetació de sota el monestir i seguí la línia de l’aeri, prop de la cova on va ser trobada la verge. Va ser extingit el mateix dia. Però dos dies després, el 18, el malson tornà a Montserrat. Pcoc abans de les nou del matí es declara un incendi a Castellfollit del Boix. Vehicles dels bombers d’Igualada, Calaf i Martorell son els primers en arribar amb l’ajut dels mitjans aeris. Quan semblava que tenien el foc controlat, al migdia, les flames s’escapen empeses pel vent i s’obre un front de foc de més de 500 metres. Aquest es parteix en dos grans fronts més, l’un cap als Brucs, tot esquivant la muntanya, l’altre cap a l’esquerra, en direcció a la carretera de Can Maçana. Si aquest flanc no es pot aturar, avançarà inevitablement cap al monestir. La magnitud de la tragèdia obliga a instal·lar un comandament avançat en el mateix monestir. Molts voluntaris espontanis, així com pagesos i estiuejants, malgrat que van mal equipats, son voluntariosos i s’afegeixen a traginar les línies. Malauradament les flames van travessar la carretera de Can Maçana i amb una amplada de 2km van avançar enganxades a les parets de Montserrat, cap a Marganell. Setze bombers van resultar ferits, a un li va caure unes roques sobre una cama, i la resta van patir símptomes d’asfixia i conjuntivitis. A la tarda, el front nord ja va arribar fins i tot al monestir i s’enfilava pels canals amunt. Els monjos més ancians van haver de ser evacuats. Però una de les imatges més recordades és la del monjo Ricard Maria amb la Moreneta en braços i traient-la del monestir. De nit, una llengua de foc va amenaçar Sant Salvador de Guardiola, on un bon grapat de vilatans es defensaren amb mitjans primaris fins l’arribada de 5 autobombes. L’acció de la població va ser determinant per aguantar el foc fins l’arribada dels bombers. Passada la mitjanit el front de Maians fins Sant Salvador de Guardiola ja estava controlat. L’incendi encara es revifaria amb força durant unes hores l’endemà, tot i que a la nit ja estaria totalment dominat. Fins el dia 24 es va mantenir una reserva de bombers. Van treballar 70 vehicles, aproximadament 280 bombers. També hi van participar 2 hidroavions

L’APAGAFOCS -número 13. gener 2012- - 16 - i efectius de l’Exèrcit. Més enllà de les tasques d’extinció, es va haver de protegir les persones que hi havia, a la muntanya; monjos, peregrins i excursionistes. Es calcula que unes 3.000 persones van quedar aïllades, i que van haver de ser evacuades. Els accessos a Montserrat van quedar totalment tallats, tant per carretera com pel funicular. El foc va afectar l’ermita de Sant Iscle i els cables de la xarxa telefònica. Les flames fins i tot es van apropar al restaurant. En total, 4.517 hectàrees cremades, principalment a la vessant de l’Anoia. Aquells incendis van afectar el 90% de la superfície boscosa de Montserrat. Milicia Catalana un grup terrorrista ultradretà espanyolista va reivindicar ser responsable del foc del 18 d’agost, en una trucada al diari “Avui”: “Montserrat és el bressol del separatisme i com a resposta als atemptats de Terra Lliure Visca Catalunya i Visca Espanya”. L’oposició i els sindicats van culpar del desastre al Govern, pel que consideraven manca de política forestal i de mitjans. Durant setmanes va haver-hi un important debat polític. Per acabar-ho d’adobar, el dia 22 d’agost un nou incendi en El Bruc, es va propagar al costat de la urbanització “Montserrat Park”. Un vehicle de bombers que pertanyia al parc d'Igualada es va cremar quan estava treballant en l'extinció. Els ocupants del vehicle van poder sortir i escapar de les flames sense cap tipus de cremada. Els diferents focus van poder ser apagats i no es van acostar al Parc Natural. * Marc Ferrer i Murillo és historiador, bomber voluntari i co-autor del llibres "Història dels Bombers de Terrassa" i “Bombers de Catalunya: història i present”. Fotografies: Captures de TV3 i La Vanguardia


HA ESTAT NOTÍCIA...

Bombers de la Generalitat col·laboren en el calendari solidari 2012 de l'Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu

Els Bombers de la Generalitat han col·laborat en l’elaboració d’un calendari solidari amb l’objectiu de recollir fons per als projectes de recerca mèdica de la Fundació Sant Joan de Déu. Els protagonistes d’aquest calendari solidari per a l’any 2012 han estat 26 nens i nenes de l’hospital Sant Joan de Déu, que han estat fotografiats amb vehicles, material i personal del parc de Bombers de l’Hospitalet, tant en aquesta instal·lació com a les pròpies dependències del centre mèdic al llarg del passat mes d’octubre. El calendari, es pot adquirir als parcs de Bombers de la Generalitat i també a través d’altres col·laboradors i patrocinadors de la iniciativa. El seu preu és de 10€.

Bombers de Matadepera celebren 30 anys

L’any 2012 el cos de Bombers Voluntaris de Matadepera (Vallès Occidental) celebra el seu 30è aniversari. Entre els diferents actes, el 19 de gener es va celebrar un simulacre d’excarceració que es va emetre en directe pel programa “Divendres” de TV3. Per la diada de Sant Joan de Déu, s’inaugurarà una exposició fotogràfica.

Incendi en una planta de compostatge de Mataró

Vuit dotacions dels Bombers es van mobilitzar el 5 de gener per un incendi que va afectar la planta de compostatge de Mataró (Maresme). La part afectada per l’incendi va ser una pila de restes vegetals de 5 metres d’alçada que ocupaven una superfície total de 3.000 m². Les tasques d’extinció es van allargar unes 10 hores.

Bombers de la Generalitat reben una delegació de la Israel Air Force

El 26 d’octubre una delegació de la Israel Air Force, que està creant un esquadró aeri d’extinció d’incendis i vol conèixer l’experiència d’altres cossos, va ser rebuda a les instal·lacions de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments a Bellaterra per Jordi Gassió, director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, i Anna Martín, la subdirectora general Operativa, entre d’altres. Els militars israelians es van interessar per saber quin tipus d’aeronaus s’utilitzen i per quin tipus de serveis són més

adequades, com funciona el comandament, quina és la formació i l’entrenament que reben els pilots i els Bombers, o quins agents extintors poden ser més recomanables. Posteriorment, es va fer una visita a les instal·lacions de la Sala Central de Bombers, i van acabar la visita a l’Aeroport de Sabadell, la base d’operacions principal dels mitjans aeris que utilitzen els Bombers de la Generalitat.

Deflagració d'un remolc cisterna a Sant Boi de Llobregat

Els Bombers de la Generalitat van ser alertats a primera hora de la tarda del 4 de novembre, d’una deflagració a l’interior d’una empresa de transports situada al polígon industrial Salines al municipi de Sant Boi de Llobregat. L’accident es va produir quan els treballadors de l’empresa procedien a realitzar les tasques de neteja d’un remolc cisterna situat a l’exterior de la nau i que estava buit de producte i quan es va obrir es va produir la deflagració dels gasos a l’interior de la cisterna. Va quedar afectada la nau de l’empresa amb trencament d’elements superficials de coberta, però sense danys estructurals. Com a conseqüència de l’incident una persona va resultat ferida greu amb cremades i va ser evacuada pel SEM a l’hospital Vall d’Hebron. Fins al lloc es van desplaçar quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat.

Incendi de cinc tractores de camions a Bell-lloc d'Urgell

A les 22.45h del 9 de novembre, Bombers de la Generalitat van rebre l’avís d’un incendi en un descampat de Bell-lloc d’Urgell (Pla d'Urgell) on van cremar cinc tractores de camions de gran tonatge. El foc, que estava situat en un descampat del barri del Telègraf, no es va propagar a la fàbrica del costat, així com tampoc a les càrregues dels camions. Al lloc, van treballar set dotacions dels Bombers de la Generalitat que van poder donar per controlat el foc en un hora.

Bombers de Gelida viatgen a Colòmbia per cedir material

El 10 de novembre, Bombers de Gelida (Alt Penedès), van iniciar el viatge al departament d’Antioquia (Colòmbia), on lliuraran gairebé 1.000 Kg de material, que estava en desús i descatalogat pels Bombers de la Generalitat. Entre tot el material, cal destacar els antics equips de protecció individual, equipament bàsic i reglamentari de treball dels bombers en qualsevol sinistre i que inclou, entre d’altres equipacions pantalons de protecció i jaquetó. També lliuraran als bombers locals altres tipus de roba i material necessaris en actuacions en

L’APAGAFOCS -número 13. gener 2012- - 18 - incendis forestals. L’estada s’allargarà 20 dies durant els quals els bombers participants podran conèixer més bé la zona i intercanviar mètodes de treball amb els membres de l’operatiu colombià.

Bombers de Reus viatgen a Nicaragua per participar en un intercanvi formatiu

Set membres dels Bombers de la Generalitat, cinc de Reus i dos de la RET van iniciar el 21 de novembre un viatge a la ciutat de San Ramon, a Matagalpa (Nicaragua) on participaran en un intercanvi formatiu amb els Bombers Voluntaris locals.

Bombers de la Generalitat participen a les XXI “Jornadas Nacionales de Sanitarios de Bomberos de España”

El Grup d’Emergències Mèdiques (GEM) dels Bombers de la Generalitat va participar a les XXI “Jornadas Nacionales de Sanitarios de Bomberos de España” celebrades el 24, 25 i 26 de novembre al parc de bombers de Pamplona, un acte organitzat per la Asociación de Sanitarios de Bomberos de España (ASBE). L’objectiu de la trobada era intercanviar informació i fomentar el suport tècnic i professional entre els equips de sanitaris dels cossos de bombers de l’Estat, tot i que entre els ponents també hi havia personal sanitari que treballa en serveis públics de la salut, professionals d’urgències hospitalàries i tècnics de Protecció Civil.

I Jornada de Treball sobre Intervenció Operativa en sinistres de Risc Tecnològic

Els dies 24 i 25 de novembre es va fer a Tarragona la 1a edició de les jornades de treball sobre Intervenció Operativa en sinistres relacionats amb els Riscos Tecnològics, organitzada pels Bombers de la Generalitat en col·laboració amb el Cos de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona. Les jornades es van fer a la seu del 112 de Tarragona. L’objectiu de la cita era reunir en un mateix fòrum els principals experts de l’Estat en matèria de gestió d’emergències derivades del risc tecnològic per posar en comú experiències professionals i modes d’organització operativa davant aquest tipus de sinistres.

Simulacres d’accidents de tren Durant el mes de novembre van tenir diferents simulacres d’accidents ferroviaris a Viladordis, a Montmeló i a la Línia 9 del Metro de Santa

Coloma de Gramanet. Els tres exercicis es van portar a la pràctica nous procediments i materials.

Bombers de Tortosa commemora els seus 150 anys d'història

El parc de Bombers de Tortosa va commemorar el darrer cap de setmana de novembre, el 150è aniversari de la seva creació, amb una jornada de portes obertes que va incloure una exposició de fotografies i material antic i modern, i tot d’activitats per als més petits. El conseller d’Interior, Felip Puig, juntament amb l’alcalde de la ciutat, Ferran Bel, i el cap del parc de Bombers de la ciutat, Eloy Moreno, van fer la inauguració oficial.

Trenta dotacions dels Bombers en un incendi a Olot

Els Bombers de la Generalitat van treballen des de les 00.55h del 22 de desembre en un incendi que afecta una indústria de fabricació de maniquins, “Atrezzo”, ubicada al carrer Martí Alsina, d’Olot (Garrotxa). La nau, d’uns 3000 m², constava de planta baixa, semisoterrani i planta pis. El foc va afectar la planta inferior, on hi havia el magatzem de l’empresa; amb palets de fusta carregats amb caixes amb maniquins. L’alta temperatura va dificultar, en alguns moments molt les tasques d’extinció. Com a mesura preventiva, es van evacuar una vintena de veïns del carrer Pompeu Fabra, que es troba just al davant de la fàbrica, ja que el vent impulsa cap a la zona la fumera de l’incendi. També es van retirar vehicles que hi havia aparcats a la zona, per caure cascots de pedra i vidres de les finestres de la nau, que van trencant-se com a efecte del foc. El foc es va extingir a l’endemà.

Incendi en un restaurant de

Torrefarrera Els Bombers de la Generalitat van treballar, amb deu dotacions terrestres en un incendi en un restaurant del polígon industrial de Torrefarrera (Segrià), declarat al migdia del 26 de novembre. El foc, que es va iniciar en la xemeneia del

L’APAGAFOCS -número 13. gener 2012- - 19 - braser, es va propagar pel fals sostre i va cremar l’aïllant. La resta de local va quedar afectat pel fum però l’estructura de l’edifici d’una sola planta no va quedar afectada. Cinc persones van ser ateses per inhalació de fum, dues de les quals van ser evacuades a l’hospital.

Ensorrament del fals sostre d'un restaurant de Puigcerdà amb deu persones ferides lleus

A primeres hores de la tarda del 26 de novembre, Bombers de la Generalitat van rebre l’avís de l’ensorrament del fals sostre del restaurant Wok, amb una superfície aproximada de 300m², del polígon industrial Sant Marc de Puigcerdà. El fals sostre es va desprendre totalment de les guies de suport i va caure. En el moment de l’ensorrament hi havia unes 160 persones en el local que van poder sortir pel seu propi peu. Els serveis sanitaris van atendre a 10 persones per ansietat i ferides lleus que van ser evacuades amb ambulància a l’hospital de Puigcerdà. Al lloc, es van desplaçar nou dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat. A més, també hvn treballat efectius dels Mossos d’Esquadra, de la Guàrdia Civil, la Policia Local i la Creu Roja.

Foc al magatzem d'un hotel de Lloret de Mar amb tres intoxicats

Bombers de la Generalitat van treballar el matí del 18 de desembre en un incendi al magatzem d’un hotel de Lloret de Mar (la Selva) on tres treballadors de l’establiment van ser atesos i evacuats per una inhalació lleu de fums. L’establiment estava tancat en aquells moments; tan sols havia obert les portes del restaurant al matí, per acollir un grup que hi havia anat per esmorzar. Un cop donada l’alerta als Bombers, van desplaçar 10 dotacions. Van cremar dues prestatgeries amb roba de l’establiment.

Un incendi afecta 21 cotxes a Barcelona

Un incendi en un solar del Districte de Nou Barris va afectat 21 vehicles la matinada del 13 d’octubre. La proximitat entre els vehicles que estaven aparcats va facilitar la propagació ràpida de les flames. Dels 21 cotxes afectats, catorze que van resultat totalment calcinats. Bombers de Barcelona va desplaçar tres dotacions al lloc, i va extingir l’incendi en poc més d’una hora.

Incendi en una cooperativa de fruites de Torres de Segre

Vint dotacions dels Bombers de la Generalitat van treballant en les tasques d’extinció de l’incendi que va afectar, des de poc abans de les

sis de la matinada del 19 de desembre, la cooperativa fruitera Aveca, situada al c/ de l’Estatut de Sau del municipi de Torres de Segre (Segrià). El foc va començar en una filera de palets de fusta a l’exterior de l’edifici de l’empresa i posteriorment s’ha estès a la nau pel sostre, col·lapsant una tercera part. El foc va calcinar la meitat de la superfície d’una de les naus industrials i 1.000m² de palots de fusta. Així mateix, l’incendi va afectar un dipòsit de gas propà que hi havia a una finca veïna i per això els Bombers van evacuar preventivament la família que hi habitava. En cap moment es va témer per l'explosió del dipòsit, ja que aquests compten amb un dispositiu especial de seguretat. Extingit el foc, les persones evacuades van poder tornar a casa. En les tasques d’extinció, cinc bombers van patir lesions lleus.

Un foc a El Vendrell crema durant

22 dies El 22 de desembre es va declarar un foc en l’empresa de tractament de residus urbans, “Cosbapsa”, a El Vendrell (Baix Penedès). Durant les primers hores van treballar 24 dotacions dels Bombers, que amb l’ajut d’una màquina retroexcavadora van mullar la pila de brossa que hi ha acumulada en una superfície aproximada de 8000m². Les piles de brossa acumulada d’entre 4 i 12 metres d'altura, i que formaven més de 4.000 tones de brossa, van cremar durant 22 dies, fins el 13 de gener.

Bombers de Barcelona incorpora nous vehicles amb la tecnologia més avançada

A principis del mes de desembre, Bombers de Barcelona va incorporar, a la seva flota, quatre noves autobombes pesades de darrera generació, que incorporen un nou sistema per generar escuma més efectiu per a l'extinció d'incendis. Els nous vehicles permetran, així, reduir un 50% el consum d'aigua i escuma i guanyar més autonomia. A més, el cos

L’APAGAFOCS -número 13. gener 2012- - 20 - incorpora, també, un nou contenidor mòbil equipat amb material per a grans incendis.

67 persones afectades per un incendi en un edifici d'apartaments a Barcelona

Un total de 67 persones van quedar afectades per un incendi el 27 de desembre al vespre en un edifici d'apartaments tutelats per a la gent gran situat al carrer Montnegre del barri de les Corts. Bombers de Barcelona va desplaçar dotacions, així com la Guàrdia Urbana i el SEM. Diferents autoritats de Barcelona van supervisar el sinistre.

El cap dels bombers en l'incendi d'Horta anirà a judici acusat de 5 homicidis imprudents

La jutge de l'incendi mortal d'Horta de Sant Joan va tancar a principis de novembre, la instrucció del cas i va enviar a judici, Carles Font, el cap dels bombers en l'operatiu, Delta 0, acusat de cinc delictes d'homicidi imprudent. La magistrada van separar el cas en dues parts, una per l'actuació del cap dels bombers i l'altra per l'incendi forestal en què hi ha imputats dos joves. Un cop acaba la instrucció del cas, ara, la fiscalia i les acusacions particulars han de presentar els seus escrits.

Fiscalia i Generalitat acusen els piròmans d'Horta d'homicidi imprudent i d'incendi forestal intencionat

El ministeri fiscal i la Generalitat van coincidit a acusar Juan Antonio Paz i Lorenzo Forner per un delicte d'incendi forestal intencionat i també pels delictes d'homicidi imprudent per la mort de cinc bombers de Graf Lleida el juliol de 2009 al foc d'Horta de Sant Joan. Així es va confirmatr en l'acte de concreció de les acusacions contra els dos piròmans celebrat el 2 de desembre als jutjats en Gandesa. Forner i Paz van reconeixer davant del jutge ser responsables d'un delicte d'incendi forestal per imprudència i les seves defenses han demanat una valoració psiquiàtrica per conèixer l'estat psicològic dels seus clients i si presenten trets de piromania. Els dos homes van ser acusats, tant pel ministeri fiscal com per la Generalitat, per un delicte d'incendi forestal intencionat i per cinc delictes d'homicidi imprudent. Les acusacions populars, que representen les famílies dels bombers Graf Lleida morts en el foc d'Horta, els acusen únicament pel delicte d'incendi forestal

intencionat, mantenen la imputació pels homicidis imprudents per a Delta 0, i sol·licitaran una pena de 20 anys de presó per a cadascun dels piròmans. El jutge haurà de decidir ara si accepta que es duguin a terme les proves psiquiàtriques, una demanda que podria respondre a una estratègia de les defenses de Juan Antonio Paz i Lorenzo Forner per dilatar el procés. Paral·lelament, l'Audiència Provincial de Tarragona ha de resoldre els recursos presentats per la Fiscalia, on es demana la unificació de les causes contra els piròmans i contra Delta 0, i també el recurs de la defensa de Carles Font que sol·licita l'anul·lació de la imputació de Delta 0 per cinc delictes d'homicidi imprudent.

Manifestació dels Bombers de la Generalitat contra les retallades

Els Bombers de la Generalitat es van manifestar el 18 de novembre pel centre de Barcelona en protesta per les retallades proposades per la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments. Segons els sindicats, amb el pla d'austeritat tornaran a la situació en què es trobava el cos l'any 1998. Els Bombers van manifestar el rebuig als pressupostos que, està precaritzant els serveis que ofereixen. Els sindicats van afirmar que no hi ha manteniment de material, que s’han aturat els processos selectius i concursos per tal de proveir i tenir els

membres i llocs de treball necessaris per cobrir les necessitats de recursos personals bàsiques i, per tant, no poden oferir un servei de qualitat.

incendi d'un basar xinès de Gavà Els Bombers de la Generalitat van ser alertats a les 4 de la tarda del 30 de desembre d’un incendi que va destruïr totalment un basar xinès a Gavà, ubicat als baixos del carrer Sant Lluís, i una superfície de 150m². Van treballat 12 dotacions dels Bombers. Van ser evacuades 90 persones de 3 blocs superiors i 2 persones van ser ateses per crisi nerviosa. A més del local, tots els baixants d’aigua de l’edifici van quedat destruïts. El foc va ser donat per extingit en tres hores.


IMATGES

Bombers de Figueres l’any 1920. Procedència de la fotografia: Revista El Bombero Español

Cos de Bombers de Reus l’any 1931. Procedència de la fotografia: Arxiu Bombers Reus


IMATGES

Bombers de Cornudella de Montsant l’any 1996. Procedència de la fotografia: Arxiu Bombers Cornudella de Montsant

Bombers de Tarragona l’any 1982. Procedència de la fotografia: Arxiu Bombers Tarragona

L'Apagafocs-13

Documents

Transcript of L'Apagafocs-13