Jules Verne L’aposta més famosa de la història

-Afirmo -va fer Stuart- que les possibilitats d’e xit estan a favor del lladre, que forc osament ha de ser espavilat! -Apa! -va respondre Ralph-, no hi ha cap pai s on es pugui refugiar. -I ara! -On voleu que vagi? -No en tinc ni idea -va respondre Andrew Stuart-, pero , fet i fet, la terra e s forc a gran. -N’era, de gran, abans... -va dir a mitja veu Phileas Fogg. Tot seguit afegi bo i oferint les cartes a Thomas Flanagan: -Us toca escapc ar, senyor. Durant la ma , la conversa es va interrompre. Pero ben aviat Andrew Stuart la va reprendre dient: -Com, abans? E s que la terra s’ha fet me s petita, per casualitat? -Oi tant! -respongue Gauthier Ralph-. Comparteixo el parer de Mr. Fogg. La terra s’ha fet me s petita, ja que la recorrem deu vegades me s de pressa que fa cent anys. Aixo e s el que, en el cas que

ens ocupa, fara me s breus les investigacions. -I tambe me s fa cil la fugida del lladre! -Us toca jugar, senyor Stuart! -va precisar Phileas Fogg. L’incredul Stuart, pero , no n’estava convenc ut, i, aixi que va acabar la partida, hi va tornar: -Hem d’admetre, senyor Ralph, que heu trobat una manera amable de dir que el mo n s’ha fet petit! Com que ara podem fer-hi la volta en tres mesos... -En vuitanta dies, nome s -va precisar Phileas Fogg. -Si , senyors -s’hi va afegir John Sullivan-, vuitanta dies, d’enc a que s’ha inaugurat el trajecte entre Rothal i Allahabad perl Great Indian Peninsular Railway, vet aqui el ca lcul que ha establert del Morning Chronicle: Des de Londres fins a Suez pel mont Cernis i Bri ndisi, ferrocarrils i vaixell ...........................................................7 dies Des de Suez fins a Bombai, vaixell ........................................................ 13 dies Des de Bombai fins a Calcuta, ferrocarril

…....................................................... 3 dies Des de Calcuta fins a Hong Kong, vaixell ........................................................ 13 dies Des de Hong Kong fins a Yokohama, vaixell................................................ 6 dies Des de Yokohama fins a San Francisco, vaixell.............................................. 22 dies Des de San Francisco a Nova York, ferrocarril.......................................... 7 dies Des de Nova York a Londres, vaixell i ferrocarril........................................... 9 dies Total: 80 dies -Sí, vuitanta dies! -exclama Andrew Stuart, que, per descuit, va fallar amb un trumfo sobre una carta que manava-. Pero sense comptar-hi el mal temps, els vents desvaforables, els naufragis, els descarrilaments, etc. -Comptant-ho tot! -va replicar Phileas Fogg mentre continuava jugant, ja que, aquesta vegada, la pole mica havia deixat de respectar el whist. -Fins i tot si els hindus o els indis arrenquen les vies, aturen els trens, saquegen els furgons i arrenquen el cuir

cabellut dels viatgers? -pregunta Andrew Stuart. -Comptant-ho tot! -repeti Phileas Fogg, i, mostrant les seves cartes, va afegir-: Domino amb dos trumfos. Andrew Stuart, que passava a ser ma , va recollir les cartes tot dient: -Teo ricament, teniu rao , senyor Fogg, pero a la pra ctica... -A la pra ctica tambe , senyor Stuart. -M’agradaria que us hi trobe ssiu. -Nome s depe n de vo s. Marxem plegats. -De u me’n guard! -va exclamar Stuart-. Pero apostaria ben be quatre mil lliures que aquesta volta, en les condicions que exposeu, e s impossible. -Al contrari, e s molt possible -va replicar Phileas Fogg. -Doncs feu-la! -La volta al mo n en vuitanta dies? -Sí. -Entesos. -Quan? -De seguida. -Us heu begut l’enteniment! -va exclamar Andrew Stuart, que es comenc ava a picar per la insiste ncia del seu company de joc-. Prou! E s millor que juguem!

-Torneu a repartir -va respondre Phileas Fogg-, que heu donat malament. Andrew Stuart va tornar a agafar les cartes amb desfici; despre s, tot d’un plegat, les va deixar sobre la taula i va dir: -Doncs, si , senyor Fogg, si . Hi aposto quatre mil lliures! -Benvolgut Stuart -va dir Fallentin-, una mica de calma. Aixo no pot ser. -Quan dic aposto -va replicar Andrew Stuart- és que és així. Així sia! -va dir Mr. Fogg. I es va girar cap als seus companys: -Tinc dipositades vint mil lliures a l’establiment dels germans Baring. Les arriscare amb molt de gust. -Vint mil lliures! -va exclamar John Sullivan-. Vint mil lliures que un retard imprevist us pot fer perdre! -L’imprevist no existeix -va respondre sense embuts Phileas Fogg. -Pero , senyor Fogg, aquest lapse de vuitanta dies ha estat calculat com un mínim de temps! -N’hi ha ben be prou amb un mínim ben esmerc at.

-Pero per a no superar-lo, cal saltar matema ticament dels trens als vaixells i dels vaixells als ferrocarrils! -Doncs saltare matema ticament! -Feu broma! -Un angle s de pedra picada mai no en fa, de broma, quan es tracta d’una cosa tan seriosa com ara una aposta -respongue Phileas Fogg-. Aposto vint mil lliures contra el qui vulgui que fare la volta al mo n en vuitanta dies o menys, e s a dir, en mil nou-centes vint hores o en cent quinze mil dos-cents minuts. Accepteu? -Acceptem -respongueren els senyors Stuart, Fallentin, Sullivan, Flanagan i Ralph, despre s d’haver-se posat d’acord. -Molt be -va dir Mr. Fogg-. El tren de Dover se’n va a tres quarts de nou. L’agafare . -Aquest vespre mateix? -va preguntar Stuart. -Aquest vespre mateix -respongue Phileas Fogg-. Per tant -va afegir consultant un calendari de butxaca-, com que avui e s dimecres, 2 d’octubre, haure d’haver tornat a Londres, en aquest mateix salo del Reform Club, el dissabte 21 de desembre,

a tres quarts de nou del vespre; si no hi so c, senyors, les vint mil lliures dipositades actualment en el meu compte dels germans Baring us pertanyeran de fer i de dret. Us lliuro un xec amb aquest valor. Es va aixecar acta de l’aposta, que varen firmar tot seguit els sis interessats. Phileas Fogg es mantenia sere . En realitat, no havia apostat per guanyar, i si hi havia empenyorat aquelles vint mil lliures, la meitat de la seva fortuna, era tan sols perque preveia que podria haver-ne de despesar l’altra meitat per portar a bon terme aquell projecte difi cil, per no dir irrealitzable. Pel que fa als seus adversaris, ells semblaven trasbalsats, no pas per la quantitat de la juguesca, sino perque els provocava un cert malestar lluitar en aquelles condicions. Aleshores varen tocar les set. Oferiren a Mr. Fogg suspendre el whist per tal que pogue s preparar el viatge. -Sempre estic preparat! -va respondre aquell impassible cavaller, i tan bon punt va haver donat les cartes, en gira una i digue :

-Manen diamants. Vo s comenceu, senyor Stuart.

L’autor i la seva obra

Jules Verne (Nantes 1828 - Amiens 1905) va ser un escriptor que va començar escrivint obres de teatre, sense gaire èxit, i llibrets d'òpera còmica. El gènere que el va consagrar va ser el de la novel·la científica. Hereu en certa manera dels ideals romàntics (el capità Nemo n'és un exemple), en les seves obres va reflectir un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l'home a la felicitat. Alhora, la seva obra va contribuir a despertar un interès científic en amplis sectors de públic. L'èxit li va arribar amb la novel·la Cinc setmanes amb globus (1863). Després d'aquesta -i sempre dins el gènere

de la novel·la científica, amb grans dosis d'aventures i de ficció, però amb troballes enginyoses totalment avanç ades i inimaginables per a la seva època, com ara els vehicles espacials, la televisió o el submarí- va escriure, entre moltes altres de famoses, Viatge al centre de la Terra (1864), De la Terra a la Lluna (1865), la trilogia Els fills dels capità Grant (1867-68), Vint mil llegües de viatge submarí (1870) i L’illa misteriosa (1874), La volta al món en vuitanta dies (1873), Miquel Strogoff (1876), Un capità de quinze anys (1878), El castell dels Càrpats (1892), etc. Durant força anys va ser llegit àvidament pel jovent, i una bona part de les seves novel·les han estat portades al cinema.

Comprensió

1) Un lladre s’ha endut cinquanta mil lliures del Banc d’Anglaterra i els membres del Reform Club de Londres ho comenten tot fent una partida de whist, un joc de cartes…, a partir d’aquí la conversa desembocara en l’aposta de Phileas Fogg de fer la volta al mo n en vuitanta dies. El senyor Stuart, pero , en quant temps creia que es podia fer? 2) Stuart pensa que Phileas Fogg no ho aconseguira . Quant s’hi juga? 3) I Phileas Fogg, quant s’hi juga? 4) Phileas Fogg esta segur que ho aconseguira malgrat els imprevistos, perque ... quin e s el seu lema? 5) En quant de temps creus que es pot fer, avui dia, la volta al mo n?

Jules Verne, La volta al mo n en vuitanta dies. Aula Litera ria, 23. Editorial Vicens Vives, S.A. Barcelona, 2001. Traduccio de Nathalie Bittoun i Josep Maria Sala. El material d’aquesta lectura està extret d’Alfred Sala Carbonell. Cent cinquanta fragments de la literatura universal. Llicència d’estudis retribuïda. Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007.