L'ART CATALÀ MEDIEVAL - rosamariaserra.cat · Dit això, em permeto incloure aquí l'art...
75
artmedieval file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58] L'ART CATALÀ MEDIEVAL L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural. Actualment, els historiadors del període prefereixen matisar aquesta ruptura entre l'edat antiga i l'edat mitjana, de manera que entre els segles III i VIII se sol parlar d'antiguitat tardana, que hauria estat una gran etapa de transició en tots els àmbits: en l'àmbit econòmic, per la substitució del sistema esclavista pel feudalisme; en l'àmbit social, per la desaparició del concepte deciutadania romana i la consolidació dels estaments medievals; en l'àmbit polític, per la descomposició de les estructures centralitzades de l'imperi que donà pas a una dispersió del poder; i en l'àmbit ideològic i cultural, per l'absorció i substitució de la cultura clàssica per les teocèntriques cultures cristianes o islàmica (cadascuna en el seu espai).[1] L'edat mitjana s'acostuma a dividir en dos grans períodes:alta edat mitjana(segle V a segle X, sense una clara diferenciació amb l'antiguitat tardana); i baixa edat mitjana (segle XI a segle XV), que al seu torn pot dividir-se en un període de plenitud, la plena edat mitjana (segle XI a segle XIII), i els dos últims segles (edat mitjana tardana) que van presenciar la crisi de l'edat mitjana (segle XIV i XV). Viquipèdia Dit això, em permeto incloure aquí l'art paleocristià per la importància de les obres que conservem d'aquesta època i la trascendència en l'art posterior. Art paleocristià Amb la instauració del cristianisme com a religió oficial al segle IV, la producció artística es desenvolupa al voltant de la temàtica religiosa, en el que s'ha definit com a art paleocristià. Aquest art parteix de les formes i tipologies romanes, però amb un nou contingut basat en la iconografia cristiana. En l'arquitectura destaca l'església, hereva de la basílica romana, incorporant noves formes com la planta en forma de creu llatina, símbol de Jesús, i tipologies com el baptisteri. Així, hi ha el conjunt paleocristià i altmedieval de Santa Maria de Terrassa (segles V-VII), l'església de Sant Feliu a Girona, la de Santa Jerusalem a Tarragona i la de la Santa Creu a Barcelona.[24] Una altra obra significativa de l'art paleocristià és el mausoleu de Centcelles, a Constantí, del segle IV, edifici sepulcral amb una gran sala coberta amb cúpula, i decorada amb un mosaic policrom amb escenes de la Bíblia, així com de caceres i de les quatre estacions.[25] En l'art paleocristià cobren rellevància els sarcòfags, generalment de marbre, amb decoració de temàtica cristiana, moltes vegades importats de tallers romans o del nord d'Àfrica. Bona mostra n'és els de l'església de Sant Feliu de Girona i l'anomenat sarcòfag de les orants, trobat a la necròpolis paleocristiana de Tarragona.[26] https://ca.wikipedia.org/wiki/Art_de_Catalunya#Art_paleocristi%C3%A0 Imatges pròpies d'aquest període: bon pastor, orant, personatges de l'Antic i Nou Testament. STA MARIA DE TERRASSA. EL CONJUNT D'EGARA: Sota l'actual conjunt monumental s'han trobat restes d'una antiga vil.la romana que es considera que podia haver estat una "domus ecclesiae": una casa habitada pels primers cristians, on es celebraven cultes i reunions. Aquesta vil.la se situa cronològicament a partir de mitjan segle IV, és a dir, posterior a l'any 350 de la nostra era.
Transcript of L'ART CATALÀ MEDIEVAL - rosamariaserra.cat · Dit això, em permeto incloure aquí l'art...
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
L'ART CATALÀ MEDIEVAL
L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos gransesdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé ambel descobriment d'Amèrica l'any 1492.
El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendorcultural.
Actualment, els historiadors del període prefereixen matisar aquesta ruptura entre l'edat antiga i l'edat mitjana, de manera que entre els segles III i VIII se sol parlard'antiguitat tardana, que hauria estat una gran etapa de transició en tots els àmbits: en l'àmbit econòmic, per la substitució del sistema esclavista pel feudalisme; enl'àmbit social, per la desaparició del concepte deciutadania romana i la consolidació dels estaments medievals; en l'àmbit polític, per la descomposició de lesestructures centralitzades de l'imperi que donà pas a una dispersió del poder; i en l'àmbit ideològic i cultural, per l'absorció i substitució de la cultura clàssica per lesteocèntriques cultures cristianes o islàmica (cadascuna en el seu espai).[1]
L'edat mitjana s'acostuma a dividir en dos grans períodes:alta edat mitjana(segle V a segle X, sense una clara diferenciació amb l'antiguitat tardana); i baixa edatmitjana (segle XI a segle XV), que al seu torn pot dividir-se en un període de plenitud, la plena edat mitjana (segle XI a segle XIII), i els dos últims segles (edatmitjana tardana) que van presenciar la crisi de l'edat mitjana (segle XIV i XV). Viquipèdia
Dit això, em permeto incloure aquí l'art paleocristià per la importància de les obres que conservem d'aquesta època i la trascendència en l'art posterior.
Art paleocristià
Amb la instauració del cristianisme com a religió oficial al segle IV, la producció artística es desenvolupa al voltant de la temàtica religiosa, en el que s'ha definit coma art paleocristià. Aquest art parteix de les formes i tipologies romanes, però amb un nou contingut basat en la iconografia cristiana. En l'arquitectura destaca l'església,hereva de la basílica romana, incorporant noves formes com la planta en forma de creu llatina, símbol de Jesús, i tipologies com el baptisteri. Així, hi ha el conjuntpaleocristià i altmedieval de Santa Maria de Terrassa (segles V-VII), l'església de Sant Feliu a Girona, la de Santa Jerusalem a Tarragona i la de la Santa Creu aBarcelona.[24]
Una altra obra significativa de l'art paleocristià és el mausoleu de Centcelles, a Constantí, del segle IV, edifici sepulcral amb una gran sala coberta amb cúpula, idecorada amb un mosaic policrom amb escenes de la Bíblia, així com de caceres i de les quatre estacions.[25] En l'art paleocristià cobren rellevància els sarcòfags,generalment de marbre, amb decoració de temàtica cristiana, moltes vegades importats de tallers romans o del nord d'Àfrica. Bona mostra n'és els de l'església de SantFeliu de Girona i l'anomenat sarcòfag de les orants, trobat a la necròpolis paleocristiana de Tarragona.[26]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Art_de_Catalunya#Art_paleocristi%C3%A0
Imatges pròpies d'aquest període: bon pastor, orant, personatges de l'Antic i Nou Testament.
STA MARIA DE TERRASSA. EL CONJUNT D'EGARA:Sota l'actual conjunt monumental s'han trobat restes d'una antiga vil.la romana que es considera que podia haver estat una "domus ecclesiae": una casa habitada pelsprimers cristians, on es celebraven cultes i reunions. Aquesta vil.la se situa cronològicament a partir de mitjan segle IV, és a dir, posterior a l'any 350 de la nostra era.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Posteriorment es va construir una primera basílica cristiana (un nou tipus d'edifici inspirat en l'arquitectura civil romana, però d'ús religiós), que comptava amb un temple, un baptisteri, diverses cambres funeràries amb enterraments, un espai de necròpoli al nord i una zona residencial al sud del conjunt. El paviment que podem veure a l'exterior de l'actual església de Santa Maria correspon a aquesta època, entre finals del segle IV i el segle V. El mosaic de la tomba dedicada a un tal Securus és un dels elements principals d'aquesta època. També s'han trobat monedes del 350-353, de l'època de l'emperador Magnenci, on apareix el símbol cristià del "crismó" amb les lletres alfa i omega.
El temple funerari de Sant Miquel és l'edifici menys modificat que ha arribat fins als nostres dies de tots els que composaven el conjunt episcopal d'Ègara. Conserva la seva estructura original (sense la galeria exterior, enderrocada), la cripta i les pintures murals de l'absis, del segle VI, úniques al món en el seu gènere. Al seu interior destaquen les columnes i capitells reaprofitats d'edificis anteriors.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
La Seu d'Ègara, al segle VI (reconstrucció virtual, DualMultimedia-Museu de Terrassa) http://www.seudegara.cat/p/que-es-la-seu-degara.html
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Del segle VI són les pintures murals de l'absis de Santa Maria i de Sant Miquel. També destaca per la seva singularitat el retaule petri de Sant Pere (segles VI – VIII). Constitueixen un conjunt pictòric únic en el panorama de la història de l'art cristià alt medieval occidental. http://www.terrassa.cat/seu-egara
http://www.terrassa.cat/documents/12006/146075/La+Seu+d%27Egara+cat/4761bf14-569d-418b-b197-e2d2fada5d99
Església de Sant Feliu de Girona:
Destaquem els sis sarcòfags paleocristians encastats als murs del presbiteri i que tradicionalment es considera que foren recollits al mateix lloc en construir-sel'església, la qual s'aixecaria sobre una antiga necròpolis.
Disposició dels diferents sarcòfags romans i paleocristians a les parets del presbiteri del l'església de Sant Feliu de Girona (adaptat de N. M. Amich). Numeració: MurNord: 1- Sarcòfag de la cacera de lleons. 2- Sarcòfag de fris continuat núm. 2. 3- Sarcòfag de fris continuat núm. 1. 4- Sarcòfag de fris continuat núm. 3. Mur Sud: 5-Sarcòfag estrigil·lat núm. 1. 6- Sarcòfag de fris continuat núm. 4. 7- Sarcòfag estrigil·lat núm. 2. 8- Sarcòfag de rapte de Prosèrpina.
Pel que fa als sis sarcòfags paleocristians, podem distingir dos sarcòfags, el de l'orant i dels dos pastors (número 2) i el de l'orant en el centre (número 1), que tenen
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
decoració estrigil·lada (que conté estries en forma d'essa o estrígils). Aquests dos sarcòfags es daten de període preconstantinià (305-312). Els altres quatre sarcòfags són de fris continuat. D'aquests quatres sarcòfags, dos (sarcòfags de fris continuat 1 i 2) són també de període preconstantinià i en ells es representen diferents escenes entre les que podem esmentar “El sacrifici d'Abraham” o “Crist triomfant sobre el lleó i la serp” en un d'ells i “La història de Susanna” en l'altre. Pel que fa als dos darrers (sarcòfags de fris continuat 3 o de Sant Feliu i 4) són de període constantinià (315-335) i representen diferents escenes del Nou Testament. Els altres set se situen en el primer terç del segle iv, cinc al voltant del 310 dC i els altres dos, plenament constantinians, entre el 315 i el 335 dC. S'ha apuntat que el taller en el qual es van realitzar aquests dos darrers sarcòfags correspondria a l'anomenat "Taller del Dogmàtic", que va treballar en la decoració escultòrica de l'Arc de Constantí a Roma.[4] El conjunt permet veure l'evolució estilística i temàtica entre els segles III i IV. Així mentre el sarcòfag del rapte de Prosèrpina seria un prototipus d'art de plena tradició clàssica amb un clar domini de la perspectiva, els sis sarcòfags paleocristians serien el símbol d'un art cristià amb un hieratisme, immobilisme i frontalitat característics.[3]https://ca.wikipedia.org/wiki/Conjunt_de_sarc%F2fags_romans_de_Sant_Feliu_de_Girona
La cacería de Leones, Iglesia de San Félix (Gerona). Sarcófago de principios del IV (h. 315-335 d.C.). El león, símbolo de la muerte. José Luis Filpo Cabana.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
La Historia de Susana en un sarcófago de la Iglesia de San Félix (Gerona). José Luis Filipo Cabana.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Detalls del sarcòfag de temàtica cristiana amb decoració estrigilada i dues figures del bon Pastor (Sarcòfag Nº 5).
http://www.pedresdegirona.com/separata_sarcofags_1.htm
Sarcòfag de Llàtzer. https://www.monestirs.cat/monst/girones/gi11feli.htm
Vegeu també https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/viewFile/54435/63548
Tarragona paleocristiana : http://cdatarragona.net/el-campthe-camp/la-nostre-ciutat/monuments-paleocristians/la-necropolis-paleocristiana/
Sarcófag de Leucadius. Museu de la Necrópolis Paleocristiana. Tarragona. Foto Jordi López.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
“Pel que fa a la iconografía, es representen indistintament escenes del Vell i del Nou Testament. Com és propi del món paleocristia, destaquen escenes de salvació: el cicle de Jonas, Daniel i la serp o el sacrifici d'lsaac. També miraeles del nou Testament: el guariment deis cecs, la curació de l'hemorro'i'sa i la del paralític; o bé escenes de la vida de Jesús com !'entrada a Jerusalem el diumenge de Rams; o de la vida de Sant Pere. Altres representacions són més hieratiques, com les figures deis apostols o deis orants. En definitiva, les restes escultoriques ens mostren que les primeres representacions cristianes van entrar a Tarraco el primer ter\ del segle IV (coberta amb escenes de Jonas), i després hi ha un buit significatiu fins !'arribada de sarcofags teodosians a finals del mateix segle i l'esclat de les importacions nordafricanes.” p. 24 Article de Jordi López Vilar Els sarcòfags paleocristians de Tàrraco. Aproximació a la primera iconografia cristiana de Tarragona. Dins la revista Taüll, nº 39, juliol-octubre 2013, pp.22-24.
Mausoleu de Centcelles
La vil·la romana de Centcelles, una explotació agrària habitada des del segle II aC, situada entre Constantí i el riu Francolí, aconseguí el seu màxim esplendor al segle IV. En aquest moment, construïren zones residencials i termals i es modificà una estança de planta centrada amb cúpula. La funcionalitat d’aquesta sala és incerta, ja que ignorem si va ser un mausoleu funerari; una sala de recepció o un edifici litúrgic, així com tampoc sabem qui va ser el seu titular. Alguns investigadors pensen que va estar dedicat a Constant, fill de l’emperador Constatí, com a mausoleu funerari, altres l’adscriuen a un bisbe i altres a un personatge laic de gran influència. L’espai semiesfèric és decorat amb pintures parietals bastant deteriorades i amb uns magnífics mosaics, estructurats en quatre faixes concèntriques, separades per amples sanefes. Descobrim de baix cap dalt: una llarga representació d’una cacera, setze espais emmarcats per columnes amb escenes bíbliques, escenes que representen les quatre estacions i personatges entronitzats. En el zènit només es conserven dues cares. La imatge inferior correspon a Daniel a la fossa dels lleons.
http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/roma/tarragona_centelles.htm
http://cdatarragona.net/el-campthe-camp/la-nostre-ciutat/monuments-paleocristians/centecelles/
“Les investigacions històriques actuals tendeixen a palesar que no hi ha un trencament absolut entre la mentalitat, els hàbits i -en conseqüència- els gustos artístics dels ciutadans romans dels primers quatre segles de la nostra Era, fossin cristians, pagans o creients de qualsevol altra religió. En un primer moment, la transformació que el cristianisme aporta a l'art té un signe fonamentalment ideològic, sobre formes preexistents. Moltes vegades, fins i tot, amb l'únic canvi del contingut espiritual en imatges que posseeixen una antiquíssima tradició anterior.[2]
Animals com el peix, l'anyell, el colom, el fènix, el gall, el cérvol o la serp; elements iconogràfics com la palma, la corona, l'àncora, el vaixell, el riu o la creu; personatges i fets de l'Antic Testament que contenen alguna al·lusió més o menys directa als del Nou Testament. Es repeteixen, representats en làpides, sarcòfags, mosaics i pintures, i creen un llenguatge gràfic d'una forta càrrega simbòlica.[2]
Des de mitjan segle iv es produeix un canvi en els símbols. Enfront d'aquesta iconografia, que tradueix un anhel individual i col·lectiu de felicitat en el més enllà, apareixen les representacions de la comunitat religiosa, l'església, com a camí de salvació. És el moment de l'església triomfant, amb tot un seguit d’imatges que volen mostrar l'arrel divina de la institució.[2]” https://ca.wikipedia.org/wiki/Necr%C3%B2polis_paleocristiana_de_Tarragona
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/roma/tarragona_centelles.html
https://www.tarragona.cat/patrimoni/fitxers/Centcelles.jpg/@@images/2e37545d-6384-4ef3-bf50-f04b43c5c918.jpeghttp://photos.wikimapia.org/p/00/00/55/21/60_big.jpg
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://www.fotoaleph.com/Colecciones/Tarragona/02165051.jpg
Art visigòtic A Catalunya no disposem de gaires mostres de l'art visigòtic perquè no hi havia nuclis visigòtics, la població era predominantment hispanoromana. Tot i així podem incloure en aquest període el temple amb absis d'arc de ferradura de l'amfiteatre de Tarragona. Jaciments arqueològics a Seròs, al Segrià: El Bovalar; Poblat visigòtic Puig Rom al municipi de Roses i el jaciment de L'Esquerda a les Masies de Roda, Osona.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Baptisteri visigòtic de El Bovalar de Seròs, s. VI. Museu de Lleida. https://www.monestirs.cat/monst/segria/si29bova.htm
EL ROMÀNIC
Els historiadors de l'art no es posen d'acord en donar la periodització de l'art romànic, l'estil que el precedeix i les seves variacions, per tant trobem diferents opinionssobre allò que anomenem preromànic, romànic, primer romànic, romànic llombard...
Posem-ne alguns exemples:
En Puig i Cadafalch va optar per la divisió en dos períodes: primer romànic (s. IX-XI) i segon romànic (XII i fins entrat XIII). La majoria dels historiadors l'han seguit.Però altres estudiosos prefereixen afinar més i incloure més divisions: preromànic (VIII-principi s. X), protoromànic ( s. X-mitjan s. XI cas de Kenneth John Connat o3ª dècada XI com Sitjes i Molins adoptada per Pagès) primer romànic s. XI o romànic llombard de principis a finals de. XI i segon romànic s. XII o romànic fastuósdel s. XII i principi XIII segons Sitjes i Pagès.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Arquitectura_Romanica_catalunya/Com_coneixer_l_arquitectura_romanica_religiosa_de_catalunya_br.pdf
Consulteu https://www.iec.cat/arcat/ per a la bibliografia ampliada.
Preromànic:
L'art preromànic a Catalunya o primer romànic són totes aquelles obres anteriors al romànic, i s'acostuma a associar-lo amb més propietat al que es practicà després de ladominació sarraïna durant els segles IX i X. https://ca.wikipedia.org/wiki/Art_prerom%C3%A0nic_a_Catalunya
Però hem vist que alguns historiadors parlen de temps més remots, en tot cas seria l'estil derivat de l'evolució de les formes carolíngies.
“Es designa així l’art que es manifestà a Catalunya des del període de recuperació als sarraïns fins a l’adveniment del romànic, corresponent als segles IX-X. A l’arquitectura delprimer moment corresponen les re-composicions d’edificis d’èpoques anteriors i els aixecats de nova planta, basíliques de pedres i fang, cobertes de fusta i amb santuarisrectangulars o trapezials com a capçalera.
En el decurs del segle X es produïren les interferències carolíngies en el concepte de l’espai amb els mètodes mossaràbics en l’ús de l’arc de ferradura. S'inicià l’assaig de lacoberta de volta en els santuaris i més tard en la nau de les esglésies petites. Les estructures es feren més sòlides i presenten sovint l’aparell de pedres en espina de peix, mètodeconstructiu seguit arreu i que predominà a la segona meitat del segle X, tant en les esglésies conservades a l’Empordà i prop del Llobregat com en els castells situats a lesmarques de frontera amb els musulmans.
El segle X és el de més empenta constructiva en les esglésies dels monestirs i dels territoris menys afectats per les incursions musulmanes. Es començaren a aixecar les gransobres de Cuixà, de Ripoll, de Sant Pere de Rodes, amb àmplies construccions basilicals cobertes amb encavallades de fusta i finestres d’una sola esqueixada. Entre les obres pre-romàniques més importants sobresurten, a part les citades, l’església de Santa Maria a la Tossa de Montbui, bona part del conjunt de les esglésies de Terrassa, Sant Quirze dePedret, etc.
La sobrietat de murs i cobertes admetia rarament l’escultura en els elements decoratius, que es resolia en relleus, inspirats en temes de la tradició anterior, amb escasses figureshumanes. Pel que fa a l’argenteria, cal citar l’ara portàtil de Sant Pere de Rodes.” http://www.xtec.cat/~mpuigpe1/art_catala/pre_romanic.htm
Trets de l'esglésies d'aquest període:
a. Esglésies amb planta basilical o rectangular.
b. Sostres amb encavallades de fusta a les naus, i de volta als absis.
c. Finestres d’una sola esqueixada i volums pesants.
d. Utilització d’arcs ultrapassats o de ferradura.
e. Presència d’absis trapezoïdals
SANT MIQUEL DE CUIXÀ: Veure entrada al blog
SANT QUIRZE DE PEDRET:
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]

artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://m.arteguias.com/imagenes4/santquirzepedret.gif
Planta amb capçalera plana, dos absidiols, arc triomfal. Arcs de ferradura.
A la terminologia de PROTOROMÀNIC correspondria un tipus d'edifici religiós com l'església de Santa Maria de Colera, a l'Alt Empordà: nau coberta amb voltaapuntada i un absis semicircular.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1a/Iglesia_de_Santa_Maria_de_Colera.jpgPrimer romànicEn els comtats catalans, l’art romànic es va manifestar des del començament del segle XI i va perdurar fins ben entrat el segle XIII. En l’arquitectura i en l’art es depèndels grans centres europeus, especialment els d’Itàlia i el Llenguadoc, de manera que les influències externes van ser determinants per a les successivestransformacions.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Als inicis, els centres artístics més importants reflecteixen la continuïtat respecte del segle X, marcat per la tradició carolíngia, tal com es veu a l’església del monestirde Sant Pere de Rodes. Durant gran part del segle XI l’arquitectura presenta unes solucions derivades del món tardoantic i d’Itàlia, que són utilitzades també en unabona part de la Mediterrània occidental. L’exemple més important, entre els conservats, és el de Sant Vicenç de Cardona. No es pot oblidar la il·lustració demanuscrits, amb escriptoris com ara el del monestir de Ripoll.La pintura, especialment a l’entorn de 1100, presenta diferents tendències, unes marcades per les influències italianes, d'altres més vinculades amb centres artísticsfrancesos. És en aquests moments que treballa un pintor extraordinari a Sant Climent de Taüll, església consagrada el 1123.L’aportació dels corrents i tallers d’origen forà serà una constant que alimentarà les transformacions arquitectòniques i artístiques també entre la segona meitat delsegle XII i l’entorn de 1200. Les influències arribades des de Tolosa de Llenguadoc seran la base més significativa de l’escultura des de mitjan segle XII. Cap a 1200,una profunda renovació, clarament afavorida per l’aristocràcia i les corts, va representar la incorporació de l’àmbit català a tendències de caràcter bizantí. En algunscasos, les manifestacions van reflectir les novetats que més tard donarien pas al gòtic.http://www.museunacional.cat/ca/lart-romanic-catalunya-i-la-seva-relacio-amb-lart-europeu
Promotors: Autoritats comtals i eclesiàstiques, i de la noblesa, que les finançaven en gran part a partir de donacions .L'Arquitectura com a marc de les arts:“Durant els segles XI, XII i XIII, les construccions de caràcter civil i militar com ara palaus i fortificacions van tenir una gran importància. Les restes que se’nconserven són escasses si es compara amb les obres de tipus religiós, per això la major part de coneixements que avui es poden aportar sobre l’arquitectura i l’art del’època romànica tenen a veure amb esglésies i conjunts catedralicis i monàstics.Per comprendre el sentit de la major part d’obres romàniques, cal tenir en compte que l’edifici és el marc de la resta de produccions. L’espai interior s’adapta a lesnecessitats litúrgiques de cada centre, i per tant, està jerarquitzat. Un dels punts més rellevants és l’altar i el seu entorn, el presbiteri, on se celebra l’acte essencial de lamissa: l’Eucaristia. La forma més habitual de l’altar és la de taula, amb revestiments que tant poden ser tovalles com plafons pintats o esculpits, o estar coberts demetalls preciosos com or o argent. Gran part dels objectes i les obres van destinats a aquest espai (baldaquins, frontals d’altar, imatges, etc.). Per tot plegat, l’absis, quepresideix el presbiteri i l’altar, acostuma a ser el lloc de l’església on s’ubica la representació pictòrica més important, centrada per una teofania o representació de ladivinitat.”http://www.museunacional.cat/ca/larquitectura-com-marc-de-les-artsLa volta de canó fou la primera aportació de Catalunya a l'art romànic.El focus de creació català va néixer al segle IX a l’Alt Empordà (església de Sant Julià deBoada, església de Sant Joan de Bellcaire…) i continuà al segle X (Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera…).La introducció o creació de la volta de canó a les cobertes de les esglésies romàniques presenta no poques preguntes o qüestions. Té un origen simbòlic (espiritual) oeminentment pràctic (per exemple, per evitar el perill de foc)? O potser es descobrí bàsicament per pures qüestions constructives? Cal tenir molt present que lesprimitives esglésies amb coberta de volta de canó eren petites esglesioles, on la coberta de fusta fou substituïda per una de pedra. Es tractaria d’una solució moltcostosa per a uns edificis tan humils. Descartada a priori la causa de perill de foc –tot i que, en llocs poblats de boscos, el perill realment degué existir– deuria serforassenyat aplicar-ho també en altres llocs on les esglésies estaven situades en terrenys descampats. També resulta absurd –almenys, respecte al cost econòm ic quecomportava– la substitució d’una coberta de fusta, de construcció senzilla i més fàcilment assumible, per una de pedra, de cost més elevat. Aquest canvi és m ésfàcilment explicable, per tant, si es reco rre a m otius simbòlics (espirituals). Segurament el nou tipus de construcció perm etia als clergues explicar als feligresoscristians, de manera més fàcil o completa, els conceptes del Bé i el Mal, del Cel i l’Infern, i alhora mostrar de manera més explícita imatges de Déu i els sants. És a dir,seguram ent ajudava a expandir amb més comoditat o més completament, entre el poble reunit, les Sagrades Escriptures.http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Arquitectura_Romanica_catalunya/Com_coneixer_l_arquitectura_romanica_religiosa_de_catalunya_br.pdf
A la terminologia de PROTOROMÀNIC correspondria un tipus d'edifici religiós com l'església de Santa Maria de Colera, a l'Alt Empordà: nau coberta amb voltaapuntada i un absis semicircular.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://www.artmedieval.net/images/image122.jpg
Primer romànic
En els comtats catalans, l’art romànic es va manifestar des del començament del segle XI i va perdurar fins ben entrat el segle XIII. En l’arquitectura i en l’art es depèndels grans centres europeus, especialment els d’Itàlia i el Llenguadoc, de manera que les influències externes van ser determinants per a les successivestransformacions.
Als inicis, els centres artístics més importants reflecteixen la continuïtat respecte del segle X, marcat per la tradició carolíngia, tal com es veu a l’església del monestirde Sant Pere de Rodes. Durant gran part del segle XI l’arquitectura presenta unes solucions derivades del món tardoantic i d’Itàlia, que són utilitzades també en unabona part de la Mediterrània occidental. L’exemple més important, entre els conservats, és el de Sant Vicenç de Cardona. No es pot oblidar la il·lustració demanuscrits, amb escriptoris com ara el del monestir de Ripoll.
La pintura, especialment a l’entorn de 1100, presenta diferents tendències, unes marcades per les influències italianes, d'altres més vinculades amb centres artísticsfrancesos. És en aquests moments que treballa un pintor extraordinari a Sant Climent de Taüll, església consagrada el 1123.
L’aportació dels corrents i tallers d’origen forà serà una constant que alimentarà les transformacions arquitectòniques i artístiques també entre la segona meitat delsegle XII i l’entorn de 1200. Les influències arribades des de Tolosa de Llenguadoc seran la base més significativa de l’escultura des de mitjan segle XII. Cap a 1200,una profunda renovació, clarament afavorida per l’aristocràcia i les corts, va representar la incorporació de l’àmbit català a tendències de caràcter bizantí. En algunscasos, les manifestacions van reflectir les novetats que més tard donarien pas al gòtic.
http://www.museunacional.cat/ca/lart-romanic-catalunya-i-la-seva-relacio-amb-lart-europeu
Promotors: Autoritats comtals i eclesiàstiques, i de la noblesa, que les finançaven en gran part a partir de donacions .
L'Arquitectura com a marc de les arts:
“Durant els segles XI, XII i XIII, les construccions de caràcter civil i militar com ara palaus i fortificacions van tenir una gran importància. Les restes que se’n
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
conserven són escasses si es compara amb les obres de tipus religiós, per això la major part de coneixements que avui es poden aportar sobre l’arquitectura i l’art del’època romànica tenen a veure amb esglésies i conjunts catedralicis i monàstics.
Per comprendre el sentit de la major part d’obres romàniques, cal tenir en compte que l’edifici és el marc de la resta de produccions. L’espai interior s’adapta a lesnecessitats litúrgiques de cada centre, i per tant, està jerarquitzat. Un dels punts més rellevants és l’altar i el seu entorn, el presbiteri, on se celebra l’acte essencial de lamissa: l’Eucaristia. La forma més habitual de l’altar és la de taula, amb revestiments que tant poden ser tovalles com plafons pintats o esculpits, o estar coberts demetalls preciosos com or o argent. Gran part dels objectes i les obres van destinats a aquest espai (baldaquins, frontals d’altar, imatges, etc.). Per tot plegat, l’absis, quepresideix el presbiteri i l’altar, acostuma a ser el lloc de l’església on s’ubica la representació pictòrica més important, centrada per una teofania o representació de ladivinitat.”
http://www.museunacional.cat/ca/larquitectura-com-marc-de-les-arts
La volta de canó fou la primera aportació de Catalunya a l'art romànic.El focus de creació català va néixer al segle IX a l’Alt Empordà (església de Sant Julià deBoada, església de Sant Joan de Bellcaire…) i continuà al segle X (Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera…).
La introducció o creació de la volta de canó a les cobertes de les esglésies rom àniques presenta no poques preguntes o qüestions. Té un origen simbòlic (espiritual) oeminentment pràctic (per exemple, per evitar el perill de foc)? O potser es descobrí bàsicament per pures qüestions constructives? Cal tenir molt present que lesprimitives esglésies amb coberta de volta de canó eren petites esglesioles, on la coberta de fusta fou substituïda per una de pedra. Es tractaria d’una solució moltcostosa per a uns edificis tan humils. Descartada a priori la causa de perill de foc –tot i que, en llocs poblats de boscos, el perill realment degué existir– deuria serforassenyat aplicar-ho també en altres llocs on les esglésies estaven situades en terrenys descampats. També resulta absurd –almenys, respecte al cost econòm ic quecomportava– la substitució d’una coberta de fusta, de construcció senzilla i més fàcilment assumible, per una de pedra, de cost més elevat. Aquest canvi és m ésfàcilment explicable, per tant, si es reco rre a motius simbòlics (espirituals). Segurament el nou tipus de construcció perm etia als clergues explicar als feligresoscristians, de manera més fàcil o completa, els conceptes del Bé i el Mal, del Cel i l’Infern, i alhora mostrar de manera més explícita imatges de Déu i els sants. És a dir,seguram ent ajudava a expandir amb més comoditat o més completament, entre el poble reunit, les Sagrades Escriptures.
http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Arquitectura_Romanica_catalunya/Com_coneixer_l_arquitectura_romanica_religiosa_de_catalunya_br.pdf
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Ermita de St. Julià de Boada. Palau-Sator. Jordi Contijoch Boada.
Sant Pere de Rodes
Veure la meva entrada al bloc https://rosamaria-rms.blogspot.com/2015/12/sant-pere-de-rodes.html. Fotos de Rosa Mª Serra.
i sobretot http://www.terresdegirona.cat/alt_emporda_sant_pere_rodes.htm
Segons Josep Pagès, la segona aportació catalana, a principis del segle XI, també va ser d’arrel constructiva. Fou una nova solució tècnica que contribuí decididament aldesenvolupament de l’arquitectura romànica europea. Es tracta dels pilars cruciformes, aquells elements de sosteniment que, a partir d’un tronc comú, acaben dividint endiversos trams les naus romàniques amb volta de canó. El nou sistema va incidir en l’arquitectura romànica i més tard, degudament transformat, en la nova arquitecturagòtica. Ens trobem, per tant, davant el naixement d’una arquitectura modular. El lloc on es va aplicar per primera vegada –on, per tant, es va inventar aquesta solució– vaser a la canònica de Sant Vicenç de Cardona.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
https://www.rutasconhistoria.es/loc/sant-vicent-de-cardona
Sant Vicenç de Cardona (1029-1040): arquitravat i voltat, de pedra. Exterior: distribució clara en volums. Interior.
L'espai interior està dividit en tres naus: una central amb una mida força considerable i dues naus laterals més
estretes. A una de les zones més orientals de l'església, les naus es veuen creuades per un transsepte, el qual, encara que és una mica més ample que les naus, és força curti no sobresurt gaire de la planta. Aquest transsepte dóna a l'església la típica forma de creu llatina.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Per acabar, les tres naus desemboquen, en la zona més oriental de l'obra, en tres absis semicirculars de diferent mida que varia segons la mida de les naus.
El presbiteri està situat sobre una cripta. L’església està precedida d’un atri, o galilea. Es conserva parcialment el claustre, d’època posterior a la construcció de l’església.Tant aquesta església, un dels edificis romànics més reeixits del país, com la resta d’edificis han estat restaurats.
http://www.xtec.cat/iespuigdelacreu/departaments/socials/documents/30.SANTVICENCDECARDONA-CONTEXTROMANICz.pdf
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicen%C3%A7_de_Cardona
https://www.monestirs.cat/monst/bages/ba07vice.htm
https://es.slideshare.net/julialopezvalera/fitxa-24-sant-vicen-de-cardona
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://www.jdiezarnal.com/leridasantamariadetaullplanta01.jpg
“L’església de Santa Maria de Taüll és l’exemple més complet que es conserva de la decoració pictòrica d’un interior romànic. A la volta de l’absis hi trobem l’Epifania oadoració als Reis, amb la Mare de Déu com a tron de l’infant Jesús. Completen el conjunt escenes del Judici Final i altres històries bíbliques als murs, així com a lescolumnes i els arcs de separació de les naus. Les diferències estilístiques evidencien la mà de dos mestres, el que va pintar l’absis i l’autor del Judici Final.
L’interior d’un edifici romànic era molt més sumptuós del que les restes actuals ens poden fer imaginar. Cal afegir la necessitat d’objectes destinats al culte, des de lesimatges fins als vasos sagrats emprats entorn de l’altar. En aquests casos, la producció va ser molt variada quant a materials i tècniques, però cal destacar els tallersd’orfebreria especialitzats en el treball de l’or, l’argent i els esmalts.
A l’exterior dels edificis es va introduir progressivament la decoració escultòrica o pictòrica en els punts més destacats que s'estén per portades i claustres, i també almobiliari litúrgic o al d'ús funerari. Un exemple paradigmàtic de decoració escultòrica és el de la portalada de Santa Maria de Ripoll.”
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://www.museunacional.cat/ca/larquitectura-com-marc-de-les-arts
Veue també el meu blog: l'entrada Les esglésies de la Vall de Bohí.
https://www.blogger.com/blogger.g?tab=mj&blogID=7570767405304558414#editor/target=post;postID=5419371540394230918;onPublishedMenu=allposts;onClosedMenu=allposts;postNum=0;src=linkFotos pròpiès de Santa Maria de Taüll. Característiques del primer romànic: Lesenes llombardes i arcuacions cegues en l’exterior dels absis i absidioles.Carreuat. Finestra semicircular petita amb doble esqueixada (una dins l’altre).
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Fotos pròpies.Pintures de l'absis.Tema de l’Epifania. Màndorla amb la Verge i el Nen en vermell, ocre i blanc. Hieratisme
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
SANTA MARIA DE RIPOLL
“El monestir de Santa Maria de Ripoll ha estat considerat un dels edificis emblemàtics del romànic català. La seva fundació pel comteGuifré el Pilós i la seva dona Guinedilda, la consagració de l’església monàstica el 888, l’elecció com a lloc d’enterrament del propiGuifré i d’un bon nombre dels seus descendents, distingeix i singularitza el monestir dels altres cenobis coetanis.
El tracte de favor dels comtes de Besalú i Cerdanya i l’empenta constructiva d’abats com Arnulf (949-970), Guidiscle (970-979) i Oliba (1008-1046) expliquen les successives consagracions de l’església monàstica els anys 935, 977 i 1032 i la renovació de la seva fàbrica, un espai que s’amplià i es monumentalitzà.
Si bé l’interior de l’església actual és fruit, en gran mesura, de la restauració dirigida per Elies Rogent conclosa el 1893, la planta respon al pla de l’edifici impulsat per l’abat Oliba, el mateix que ell consagrà el 1032. Es tracta d’una església de cinc naus, tallades per un ample transsepte coronat per set absis, el central més gran. La llargada de les naus i el fet de ser-ne cinc, les laterals separades per alternança de pilars i columnes, i la capçalera amb una bateria de set d’absis arrenglerats, són trets del tot inusuals en l’arquitectura romànica catalana del segle XI i, com s’ha suggerit, cal buscar-ne el model tant a les grans basíliques romanes com a esglésies monàstiques mosanes o renanes, sense oblidar l’església de Sant Miquel de Cuixà, governada pel propi Oliba. Aquest gran transsepte es va alçar damunt d’una necròpoli amb tombes que s’han datat dels primers dos segles del monestir.
Juntament amb la capçalera, una de les parts més interessants de l’església és la façana occidental, flanquejada a banda i banda per dues torres canpanar, de les quals només la meridional conserva bona part de l’estructura i la decoració original. Entre les dues torres va existir un cos occidental de doble nivell, l’inferior presidit, en un primer moment, per la porta d’accés al temple i decorat amb pintura mural de la qual resten alguns vestigis rere la gran portalada superposada al mur, construïda a mitjan segle XII. El nivell superior tenia una funció cultual i és probable que hostatgés l’altar dedicat al Sant Salvador i les relíquies de la Creu.
A mitjan segle XII la comunitat renova parts substancials del cenobi com l’altar major, on es construeix un nou baldaquí i s’obra un mosaic que serveix de paviment al presbiteri. L’accés a l’església es monumentalitza amb una gran portada historiada i, finalment, s’inicia la renovació del claustre, que ja existia, i en el qual ara s’aixeca, almenys, una nova galeria, la nord –la que toca a l’església–, organitzada i decorada amb un estil i un llenguatge plenament romànics.
Sota l’abadiat de Ramon de Vilaregut (1280-1310) es construeix l’atri anterior a la portalada, amb un porxo d’arcs de mig punt. És un espai conegut amb el nom de galilea i que tingué una funció funerària com és atestat per erudits que visitaren el monestir al segle XIX, que veieren tombes sumptuoses a banda i banda de la portada.”
http://www.monestirderipoll.cat/monestir/el-cenobi-medieval/
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://www.monestirderipoll.cat/wp-content/uploads/2014/01/vista_aeria.jpg
http://www.monestirderipoll.cat/la-portada/
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
https://www.slideshare.net/carmadruga/monastery-and-bible-of-ripoll. Planta de Sta. Maria de Ripoll i exterior: viem els cinc absis.
Interior:
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Fragments de la portada:
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
El segon romànicEl segon romànic, també dit romànic ple o romànic internacional, s'associa en la majoria del territori al segle XII. El més notable que aporta és, juntament amb l'ús de carreus bellament tallats, la incorporació de l'escultura monumental, com l'església de la Seu d'Urgell, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Besalú o Sant Pere de Galligants.En aquest període l’arquitectura va esdevenir més monumental, amb esglésies de tres o més naus, transsepte, diversos absis i absidioles, i en alguns casos un cimbori que cobreix la cúpula.Catedral de SANTA MARIA DE LA SEU D'URGELL
D’estil romànic i datada del Segle XII, es la quarta i última d’un seguit de catedrals que es van aixecar a la Seu d’Urgell entre els segles V i XII. És considerada com la gran obra del bisbe Sant Ot, que va morir l’any 1102, just a l’inici de les obres. La construcció de la catedral va ser continuada durant el mandat dels seus successors i sota la direcció de l’arquitecte Ramon Lambard. El nom de l’arquitecte es coneix per l’únic contracte d’obres de l’època de que es té coneixement, fet excepcional ja que són pocs els arquitectes altmedievals que es coneixen a Catalunya. Les diferents restauracions1 efectuades durant el segle XX van permetre retornar a la catedral el seu perfil medieval tal com avui la podem veure. La catedral va ser declarada monument historicoartístic al 1931.
Església de planta basilical, de tres naus, amb un gran transepte rematat a cada extrem per una torre. La capçalera està formada per un sol absis a l’exterior. Té sinc portes, tres a la façana ponent, una a la façana nord que dona a la plaça dels Oms i l’altra a la façana sud que comunica al claustre.http://www.laseu.cat/turisme/centre-historic-i-patrimoni/catedral-de-santa-mariaVeure les meves fotos a https://photos.google.com/album/AF1QipO8CCBnwjDyBmfzjJpzR2ydDEp83zK9X6nzdBHW?key=CI2KpJef1urgWQObservem l'ús de les arquacions cegues i les bandes llombardes, així com les finestres geminades. Per això també podem incloure aquests edificis dins el "romanic llombard" d'influència italiana.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://www.terresdegirona.cat/ripolles_sant_joan_abadesses_monestir.htm
Sant Joan de les Abadesses. A dalt, exterior. A baix, planta.
Monestir%20_%20Monestir%20de%20Sant%20Joan%20de%20les%20Abadesses.html L'església del Monestir de Sant Joan, concebuda com un edifici de tres naus, amb transsepte, i una àmplia capçalera amb absis, girola i capelles radials, segueix unaestructura usual a França i especialment de les anomenades esglésies de peregrinació. El pla, però, no es dugué a terme i l'església té únicament una nau molt curta, demanera que a la pràctica esdevé un edifici de creu grega. Els absis són decorats interna i externament per arcuacions i columnetes formant una estructura de dos pisos. Elterratrèmol de 1428 afectà la capçalera, que ja no fou reconstruïda a la manera original. Actualment, tres capelles radials s'obren al gran absis central, mentre que un petitabsis s'obre a cada braç del creuer.[4]Interior.Segons la terminologia de Pagès, ens falta el romànic fastuós del s. XII i principi XIII: Les plantes tenen moltes similituds amb les del segle XII, i són de planta de creullatina, amb tres naus i transsepte. També trobem naus úniques. En canvi, desapareixen els temples de creu grega i els circulars. La majoria de capçaleres són de tres absiso bé d’un de sol, sempre semicirculars.Murs i aparell: Són gruixuts, com en el segle anterior, ja que calia refiar-se del gruix de les parets per sostenir la volta. Tot i que en alguns llocs trobem contraforts,
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
aquests són amples i poc sortits, ben diferents dels gòtics. Els carreus són de superfícies llises, amb acabat puntejat d’escoda o amb ratllat inclinat o en espiga, de tallant.Les juntes son primes i el material d’unió és morter de gra fi. Els carreus perfectament escairats són de mides més grans que els que s’em praven al segle XI, i no són tanallargats.
Cobertes: Es continuen emprant les voltes semicilíndriques, amb arcs torals de reforç o sense, però també trobem un nombre aproximadament semblant de voltesapuntades. Les voltes d’aresta són poc freqüents. La novetat la constitueixen les voltes de creueria o les voltes d’aresta, reforçades aparentment amb arcs semicirculars desecció tòrica.Els arcs de l’interior dels temples solen ser de mig punt o ja apuntats, segons el tipus de nau. Els arcs de portals i finestres, en canvi, acostumen a ser sempre semicirculars, tot i que n’existeixen alguns d’apuntats. Portals: Per la forma de ser construïts, els podem classificar en dos grups: els portals de llinda i els portals d’arcada. Els primers, els de llinda, són poc nombrosos i se situen en llocs secundaris. Es formen amb llindes rectangulars i assentades simplement sobre els muntants o sobremènsules. En canvi, els portals d’arc d’aquesta època es distingeixen dels construïts en l’anterior centúria pel fet que solen tenir les dovelles més amples. Quasi tots sónde mig punt, però algun ja presenta una mica d’apuntament. D’aquests portals d’arc n’hi ha de simples i d’altres amb arquivoltes concèntriques. Finalment, cal referir-seals portals amb columnes, la gran creació del romànic en el període que estudiem. Es tracta d’un element arquitectònic que sembla creació occitana i que fou importat aCatalunya completament elaborat. D’aquests portals monumentals n’hi ha amb timpà o sense, essent aquests darrers els més nombrosos. (...)http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Arquitectura_Romanica_catalunya/Exemples:Sant Pau del Camp (Barcelona)
http://www.barcelonaturisme.com/wv3/ca/page/499/sant-pau-del-camp.html"Antic monestir benedictí fundat a l'entorn de l'any 911 tot i que les primeres notícies documentades són de l'any 977. El 985 va ser destruït durant l'atac d'Almansor aBarcelona i no es va reconstruir definitivament fins el 1117, establert com a priorat depenent de Sant Cugat del Vallès.Consta de nau única coberta amb volta de canó, amb planta de creu grega, capçada per tres absis i transsepte amb cúpula. La façana, bastida al segle XIII, s'ornamentaamb arcuacions llombardes i té al damunt restes d'un matacà. La portada és flanquejada per dues columnes amb capitells corintis de marbre d'època visigòtica (segles VII-VIII). A la llinda hi ha una inscripció que fa referència a la donació per a la reconstrucció de l'església. El timpà mostra un relleu que representa Crist entre els apòstols.Envoltant les arquivoltes hi ha representats els símbols dels quatre evangelistes: el lleó de sant Marc, el bou de sant Lluc, l'àngel de sant Mateu i l'àguila de sant Joan,conjunt denominat tetramorf."Propi de l'edifici romànic és el claustre porticat. Pel que fa als claustres d'aquest període estan construïts amb carreus de superfície llisa, són més grans que els del segleXI, i tenen més arcades, que creixen tant en alçada com en amplada. La decoració és més senzilla als capitells i les columnes són més primes i més esveltes. Tot elconjunt arquitectònic apunta ja una te ndència decidida cap al que ha passat a anomenar-se art gòtic. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2656La Catedral de la Seu d'Urgell seria inclosa en aquest període, segons Pagès. Així com la de Solsona. També serien representatives les esglésies de Santa Maria deVilabertran i la de L'Estany.Visiteu l'entrada al meu bloc dedicada a l'església de Vilabertran o cliqueu directament aquí.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Catedral de Solsona.
L'edifici actual, gòtic, d'una nau coberta amb volta de creueria i capelles laterals entre els contraforts, fou construït als segles XIII-XIV, al lloc d'una església romànica delsegle XII, de la qual n'han pervingut els absissemicirculars amb decoració llombarda, dues figures a la porta d'accés, un finestral, el Pantocràtor (avui al Museu),el campanar, una portalada d'accés al Claustre i una nau transversal amb volta de canó apuntada, visible encara des de l'estança de manxes de l'orgue de la Catedral. Fouconstruït en dues fases, a la primera es va fer l'església de tres naus, la nau central més alta que les laterals, amb finestrals que hi donaven llum. La nau lateral esquerracorresponia a la portada d'accés. Té tres absis rodons, decorats interiorment amb arcuacions. A la segona fase es construí el campanar, sobre la nau lateral dreta i l'atrid'accés als claustres, a les que s'havia de pujar per una escala de nou o deu graons per a salvar el desnivell de més d'1,75 m. Té tres plantes, acusades a l'exterior peruna cornisa en les que alternen, per planta i per cara, un finestral d'un sol arc amb un de geminat, tots amb capitells esculpits. L'escala del campanar, de 25,92 m, és depedres i està practicada a un pas de carreus amb volta de canó ascendent. Va pujant des de sobre de la nau lateral dreta pel costat de la caixa, que només s'interromp peruna cúpula, rebaixada i sostinguda sobre trompes, al nivell de la segona planta. Al segle XVI el campanar s'allargà fins a l'alçada total de 35,12 m i se cegaren elsfinestrals.[1]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Solsona
Santa Maria de L'Estany
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://www.arteguias.com/monasterio/lestany-3.jpg
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
L'església de Santa Maria de l'Estany, amb el seu claustre, constitueix un important monument romànic, flanquejat per les antigues dependències de la comunitat decanonges, que actualment centren la població.[3] L'església actual correspon bàsicament a la consagrada el 1133. És d'una gran sobrietat, d'una nau amb transsepte capçat per tres absis rodons. Al creuer s'aixecaun cimbori, sobre el qual reposa el campanar, refet el 1648 després que el terratrèmol de 1448 el fes caure sobre la volta, tot provocant-ne l'esfondrament. L'església foucoberta aleshores amb un sostre embigat sobre arcs diafragma gòtics, que el 1670 foren camuflats per una volta de creueria feta amb rajol, substituït novament peruna volta de canó arran de la restauració dels anys 1966-1970. En la mateixa restauració es van refer les dues absidioles, mutilades el segle XVIII per fer-hi una capella ila sagristia. L'escultura dels seus elements ornamentals és per tant totalment moderna, tot i que imita les de l'absis major. Adossada al costat S del creuer hi ha l'antiga salacapitular, o capella de Sant Nicolau, ara capella del Santíssim.[3] El claustre, comunicat amb l'església per un portal gòtic del segle XVI, constitueix l'element més interessant del conjunt. Situat a migdia de l'església, és de plantaquadrada, força regular, amb quatre galeries de deu arcs que reposen sobre nou parells de columnes, excepte als angles, on hi ha un grup de cinc columnes (que havienestat massissades i foren refetes en la restauració dels anys 50). Té un total de 72 capitells, molt ben conservats, només amb algunes mutilacions intencionades. El sostreés embigat, tot i que abans sembla que era amb volta. La seva construcció s'allargà a mitja segle XII fins a finals del XIII o principis del XIV, amb la intervenció dediversos tallers d'escultura, tal com reflecteix la diversitat temàtica dels seus capitells. L'ala més primitiva és la de tramuntana (la més propera a l'església). En els seuscapitells s'escenifica la vida de Jesús, entre dos capitells (situats als extrems) que al·ludeixen a la redempció: el pecat original, d'un costat, i el pesament d'una ànima, de
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
l'altre. A l'ala de llevant destaquen els temes profans (una noia pentinant-se, les esposalles d'una parella), així com diversos motius vegetals. A les altres dues alespredominen els motius florals, de bestiari, geomètrics o heràldics.[3] Així, trobem una sèrie de capitells en els quals destaca la seva talla volumètrica i les diferentstemàtiques pròpies del romànic, com poden ser els motius ornamentals fitomòrfics, zoomòrfics i antropomòrfics.[5](...)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_l%27Estany
ESCULTURAVeurem l'escultura exempta, és a dir les talles i l'escultura monumental: capitells, timpans, portalades, on s'utilitza la pedra.Imatgeria policromada en fusta: "A les esglésies romàniques aquestes imatges litúrgiques, símbols de la devoció popular, devien constituir un element primordial que se centrava a l’entorn de l’altar.Algunes d’aquestes imatges eren de materials rics com or i argent amb esmalts i pedres precioses si els recursos econòmics ho permetien, però el més freqüent eren lesimatges de fusta policromada o de pedra. La mobilitat d’aquestes imatges, situades habitualment a sobre de l’altar o darrere d’ell, permetia la seva inclusió en diverses cerimònies religioses, com ara lesprocessons o, fins i tot en el teatre litúrgic que es representava en determinades festivitats. Igualment, algunes obres presenten una concavitat en la part posterior perquèeren utilitzades com a reliquiaris. La seva datació és imprecisa en la major part dels casos perquè, contràriament al que succeeix amb l’escultura realitzada en pedra, la poca evolució que es pot observartant en la tècnica com en l’estil dificulta l’establiment d’una cronologia. És a dir, la repetició d’uns mateixos models no permet establir una seqüència cronològica clara.Malgrat tot, els especialistes tendeixen a considerar la majoria de les imatges conservades com obres del segle XII i posteriors, en una cronologia que s’allarga fins elsegle XIV. L’elaboració de l’escultura en fusta tenia lloc en tallers diferenciats dels escultors que treballaven en pedra, signe de la creixent especialització que separava els fustersdels talladors associats als santcrists. Alguns especialistes consideren que aquests tallers estarien relacionats amb els monestirs i els centres catedralicis. Així, a moltes deles abadies romàniques havien tallers de talla de fusta junt amb els de pintura, el que demostra clarament les relacions que existien entre els creadors d’imatges i elspintors, sense descartar la possibilitat que tots dos treballs fossin realitzats per les mateixes persones. Des del punt de vista tipològic, a Catalunya podem classificar la imatgeria romànica en tres grans grups: el Crist crucificat, la Mare de Déu amb el Nen i el Davallamentde la Creu. El grup d’imatges del Crist Crucificat segueix dos models diferents: la Majestat (el Crist triomfant que no mostra senyals del patiment a la Creu) i el Crist sofrent (el Jesúsmartiritzat en una imatge dramàtica que representa un a exemple de Fe). El Crist representa la immortalitat, generalment sense mostres sofriment humà sinó que triomfacom a Déu. Tampoc presenta corona d’espines del martiri, i si algun d’ells està coronat és amb la corona reial. L’anatomia segueix la verticalitat de la fusta que forma lacreu, les mans estan obertes amb els dits estirats i els membres clavats cada un individualment (amb quatre claus)."
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/09/20/la-imatgeria-romanica-a-catalunya/
Exemple: Majestat Batlló, de mitjan s. XII. "Las imágenes talladas en madera constituían uno de los elementos fundamentales de la iglesia como objetos de devoción. Una de las tipologías más desarrolladas enCataluña fue la de las Majestades, imágenes de Cristo en la Cruz que simbolizan su triunfo sobre la muerte, entre las que destaca la Majestad Batlló. Se caracteriza por sucarácter solemne, gracias a una composición marcada por la frontalidad y la geometrización, y por el aspecto lujoso de la túnica, que recuerda los refinados tejidosbizantinos o hispanomusulmanes. Esta modalidad contaba con un gran referente, el Volto Santo de Lucca (Toscana, Italia), objeto de un culto extraordinario desde finalesdel siglo XI. Probablemente procede de una iglesia de la comarca de la Garrotxa (Girona)."http://www.xn--espaaescultura-tnb.es/es/obras_de_excelencia/museo_nacional_de_arte_de_cataluna_mnac/majestad_batllo.html
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/09/20/la-imatgeria-romanica-a-catalunya/ La Majestat de Beget és una talla romànica policromada d'un Crist Majestat d'uns dos metres d'alçada del segle XII, que es troba a l'interior de l'Església de SantCristòfol de Beget, al poble de Beget, que forma part del municipi de Camprodon. És considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana. Aquesta obra va ser mostrada fora del seu emplaçament per primera vegada l'any 1961 en unaexposició efectuada a Barcelona i Santiago de Compostela.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Tercer quart del segle XII. Fusta de noguera. https://ca.wikipedia.org/wiki/Majestat_de_Beget
En segon lloc, el grup d’imatges de la Mare de Déu amb el Nen Jesús representa el conjunt més nombrós. La Verge Maria es representa asseguda en un setial ambforma de tron, vestida amb túnica, mantell i en general amb corona, sempre en una posició rígida i frontal, amb el Nen Jesús assegut al centre o escorat cap al costatesquerre de la Mare. Sembla que no hi ha comunicació ni cap tipus d’emoció entre tots dos personatges. Generalment, els rostres d’aquestes imatges són moltesquemàtics i simètrics, amb els ulls ametllats i la boca amb un posat inexpressiu i excessivament horitzontal. Tanmateix, des del segle XIII, va anar desapareixent larigidesa a favor de l’incipient expressió dels sentiments de tendresa entre la Mare i el Nen. Aquestes estàtues van ser objectes de gran veneració i de culte popular, i lapietat dels fidels els atribuïen alguns miracles. Gairebé sempre eren usades també com a reliquiaris i s’utilitzaven per ésser col·locades en un altar, però també per a lesprocessons.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://palmonara.blogspot.com/2011/01/mare-de-deu-romaniques.htmlLa Mare de Déu de Ger és una talla de fusta romànica que procedeix de l'església parroquial de Santa Coloma de Ger, pertanyent a la comarca de la Baixa Cerdanya iactualment es troba exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Ger
Finalment, el tipus d’imatges més complex és integrat per les representacions del Davallament de la Creu, realitzats per ocupar l’absis de les esglésies en unadistribució horitzontal, del qual trobem notables exemples procedents fonamentalment de les esglésies pirinenques. En aquest sentit, el desenvolupament d’aquestatemàtica s’associa amb el teatre litúrgic i en la lluita de símbols entre el cristianisme i el catarisme (religió que negava la mort de Crist).http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/09/20/la-imatgeria-romanica-a-catalunya/
És un tema de gran importància al romànic català. Del focus de la vall de Boí (segurament del s. XII) resten el grup d’Erill la Vall (Museu Episcopal de Vic, llevat deles imatges de la Mare de Déu i de Sant Joan, al Museu d’Art de Catalunya), el menor de Santa Maria de Taüll i la Mare de Déu del de Durro (ambdós al Museu d’Artde Catalunya). El darrer gran davallament conegut és l’anomenat Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses, datat del 1251.
Exemples: Davallament de la Creu de Santa Eulàlia d'Erill -la-VallTalla amb restes de policromia Vall de Boí (Ribagorça), Segle XII Provinent de l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Erill-la-Vall (Vall de Boí, Ribagorça). Museu Episcopal de Vic.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://alauniversitat.blogspot.com/2017/07/davallament-de-santa-eulalia-derill-la.html (Imatges i text )
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Una de les característiques més notables dels davallaments és la seva monumentalitat. ”Atès que els braços de les escultures són articulats s’ha suposat que devientenir un ús relacionat amb els drames litúrgics medievals del cicle pasqual que es representaven a les esglésies durant la Setmana Santa. L’estudi esquemàtic del cos deCrist així com el moviment contingut de Josep d’Arimatea i Nicodem mostren que ens trobem davant d’un artista genial que va saber expressar el pathos d’aquestmoment amb un llenguatge escultòric que encara avui dia sorprèn per la seva modernitat.” Com s’esmenta a l’inici d’aquest capítol, els Davallaments de la Creu del romànic tenien un profund sentit religiós. Cal doncs assumir que la monumentalitatd’aquestes escultures no té un sentit decoratiu sinó plenament religiós. En aquest sentit n’és un cas clar el d’Erill la Vall, situat damunt d'una biga, sota l'entrada del'absis i, per tant, pràcticament damunt l'altar i en una distribució horitzontal. És evident que les figures durant el culte enfrontaven, interpal.laven els fidels, “miraven”als fidels. Era una visió aclaparadora, que en algunes comunitats dels primers segles del cristianisme, arran de la lectura de la Passió de Crist es produïen catarsiscol.lectives en què la visió del patiment devia tenir una funció purificadora perquè el cristianisme era més que un seguit dogmes i deures, era sobretot una experiènciavital. Com ja s’ha comentat abans, aquesta presentació teatral és part essencial. A més cal tenir en compte que els davallaments, com a tema, són del segle IX isorgeixen al Pròxim Orient i les representacions es veuran a l’església d’Orient i d’Occident. No és casual que tant el cristianisme com la iconografia del davallamenttinguin com origen el Pròxim Orient.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Davallament de Sant Joan de les Abadesses. Santíssim Misteri 1251https://ca.wikipedia.org/wiki/Davallament_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses#/media/File:Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses-PM_24970.jpg
Escultura monumental: Portades
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
https://image.slidesharecdn.com/lartromnic-111110114700-phpapp01/95/lart-romnic-55-728.jpg?cb=1320930214Fixem-nos ara en la portalada esculpida de Santa Maria de Ripoll
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
https://image.slidesharecdn.com/portaladaderipoll-111001112936-phpapp01/95/portalada-de-ripoll-23-728.jpg?cb=1317468670http://www.davinci-systems.es/ripoll/ripollic.htmMestre i taller anònim del Rosselló Cronologia 1150-1170 Tipologia relleu Material Pedra sorrenca Estil romànicTema Bíblic Localització Monestir de Santa Maria de Ripoll (Catalunya) CONTEXT L’atribució de la portalada de Ripoll a l’abat Oliba, atès que era considerat l’ideòleg i el promotor de tota l’abadia, va fer que la datació d’aquesta obra se situés a la primera meitat del segle XI. No obstant això, estudis més recents n’han atribuït l’autoria al taller d’un mestre anònim del Roselló, que es va instal·lar a Ripoll en una data posterior al 1151. A més de la portalada de Ripoll, aquest mateix taller va esculpir , també al monestir ripollès, el sarcòfag del comte Berenguer III de Barcelona, mort el 1131. En canvi, les escultures del cimbori actual són obra de l’arquitecte Elies Rogent (1821-1897), representant de la tendència neoromànica
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
catalana guiada pel bisbe Morgades.MODELS I INFLUÈNCIES La peculiar tipologia formal de la portalada com a arc triomfal sense timpà ha estat motiu de nombroses hipòtesis, que van des deconsiderar que el seu model són els antics arcs de triomf romans, fins a pensar que ho és el petit reliquiari carolingi conegut amb el nom d’arc Eginard i conservatnomés en dibuixos. En el terreny iconogràfic, el model emprat és molt més clar, i apunta a les il·lustracions de la Bíblia miniada de Ripoll.Hi ha molta bibliografia sobre la portada: https://es.slideshare.net/julialopezvalera/fitxa-25-portalada-de-santa-maria-de-ripollhttps://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll
El Mestre de Cabestany.El Mestre de Cabestany fou un escultor desconegut de l'època romànica que va treballar bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès del’Aude i el Rosselló) i les comarques de Girona. Cronològicament i en relació amb els edificis en què va treballar, caldria situar-lo a la segona meitat del segle XII. Elnom de Mestre de Cabestany va ser utilitzat per primer cop per Josep Gudiol el 1944 i es deu a una de les seves obres més representatives: el timpà de Cabestany. Aquest escultor té un estil força característic, que el diferència de la resta d'artistes de la mateixa època que van treballar en el mateix marc geogràfic:
Els caps són angulosos, amb els fronts estrets, ulls grans i expressius, treballats amb trepant.
El treball de les vestidures, amb plecs característics.
Important desproporció en les figures, notablement en les mans.
Treball dels volums molt expressiu.
És habitual que empleni tots els buits amb figures i comparse d'animals decoratius, probablement inspirat en l'escultura dels sarcòfags romans.[1]
Tractant-se d'un artista gens documentat i la complexitat de l'atribució de les obres (atribució que es basa únicament en les similituds estilístiques), identificar el quepot ser obra del mateix mestre, la del seu taller i altres artistes influenciats per ell, és una tasca força complexa, fins i tot s'ha dit que aquell taller en realitat es tractavad'un grup de monjos que anaven d'un lloc a l'altre, segons les necessitats. Text i imatges:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mestre_de_Cabestany. Hi trobareu totes les obres atribuïdes al Mestre a les comarques del Rosselló, de Girona-L'Alt Empordà com St.Pere de Rodes, St. Pere de Galligants o st. Esteve d'en Bas. Vegeu també la web del Museu de Cabestany, prop de Perpinyà: http://www.maitre-de-cabestany.com/diaporama_themes.php?theme=17
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Timpà de Cabestany. Église Notre-Dame-des-Anges de Cabestany, France.
Mestre de Cabestany. Capitell de l’Assumpció. Església de Rius de Menerbés (Rieux-Minervois), Llenguadoc-Rosselló, França. Foto de
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Baldiri.https://ca.wikipedia.org/wiki/Mestre_de_Cabestany#/media/File:Rieux-Minervois-Capitell-2.jpg
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0089309.xml L'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar al Museu Frederic Marès, procedent del monestir de Sant Pere de Rodes.
Relleu de l'Agnus Dei, del Mestre de Cabestany. Fragment de l'antiga portada de marbre, actualment al Museu Marés, Barcelona. A la galilea se n'exhibeixuna rèplica
http://www.terresdegirona.cat/Imatges/sant_pere_rodes_103.jpg
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Amadalvarez - Capitell de Sant Pere de Roda, obra del Mestre de Cabestany. Museu del Castell de Peralada.
"En la región catalana, se observan visibles influencias de las escuelas de Toulouse22 y provenzal23 en las figuras que adornan los capiteles y en otros relieves de losclaustros, sobre todo, en el de la catedral de Gerona y en el de San Cugat del Vallés. Pero no se descubren tales injerencias sino que más bien debe reconocerse un tipoexcepcional, en la soberbia portada del monasterio de Ripoll, acaso de filiación lombarda. Este precioso monumento, que en su labor escultórica parece datar de finalesdel siglo XI a pesar de su relativa perfección o bien de la segunda mitad del siglo XII, presenta zonas horizontales de relieves figurando pasajes o episodios bíblicos enel paramento en que se abre el arco abocinado de la puerta, el cual, a su vez ostenta variados relieves y se apea en columnillas ornamentadas y en sendas estatuas-columnas. De principios del siglo XIII son ya las labores románicas del claustro catedralicio de Tarragona y las de la catedral vieja de Lérida(continuadas a lo largo delmencionado siglo) ambos monumentos de tipo ecléctico sin exclusión de influenciasmusulmanas."https://es.wikipedia.org/wiki/Escultura_en_Espa%C3%B1a#Catalu%C3%B1a
Els capitells del Monestir de Sant Cugat:El conjunt monàstic, fundat al segle IX, és un dels majors exponents de l’art medieval de Catalunya i símbol de la ciutat. A l’edat mitjana, el Monestir de Sant Cugatva arribar a ser el més poderós de tot el Comtat de Barcelona. El lloc triat per edificar el Monestir va ser l’entorn d’una antiga església edificada al s. V, on latradició deia que hi havia enterrat el màrtir Cugat.El Claustre és considerat una joia de l’escultura romànica, dels més importants d’Europa, i un dels més ben conservats. Destaca per l’estructura i la decoraciódels 144 capitells únics. L’Església és un lloc privilegiat per poder observar clarament la transició del romànic al gòtic. https://www.visitsantcugat.cat/que-veure/monestir-de-sant-cugat/Vegeu tots els capitells del claustre: https://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo16cugaCL.htm
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
https://www.barcelonaesmoltmes.cat/documents/18771743/36276901/Sant-Cugat-Monestir-1.jpg/079e8e3a-9eba-4cf4-acc4-65e40b834082?t=1471602157249De capitells romànics, restaurats o no, en podeu veure arreu de Catalunya. Destaquem els que podeu veure a les Catedrals de Tarragona, de la Seu d'Urgell, Sant Martíde Canigó, vinculat a St. Miquel de Cuixà, a prop podeu visitar Santa Maria de Serrabona i la Catedral d'Elna:
St. Martí de Canigó. Foto pròpia.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Foto pròpia de la tribuna de la cripta de Santa Maria de Serrabona
Foto pròpia. Catedral d'Elna. Vegeu el meu bloc Uns altres capitells romànics interessants per visitar són els de Sta. Maria de l'Estany:
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://www.estany.cat/public/municipi/historia/el-monestir-de-santa-maria-de-lestany/
Enfo - Treball propi Santa Maria de l'Estany (Bages)
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
https://www.monestirs.cat/monst/bages/cba12maCS.htm
"L’ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altrestemes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l’entrada de Jesús a Jerusalem.
En l’ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. Cal remarcar el capitell ambanimals alats.
L’ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeriaoest. Cal remarcar els capitells amb els motius encerclats d’un gall, un cavaller i un cérvol.
L’ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l’anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenesprofanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical.
A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguerde Riudeperes (segle XIV)."
Altres obres.
La llinda del monestir de Sant Genís de Fontanes és una esculturaromànica en baix relleu situada al portal de l'església de Sant Genís de Fontanes, a la comarcadel Rosselló. Del 1119-1120, és l'escultura romànica més antiga amb la data inscrita a la pedra. La llinda és una pedra rectangular de marbre blanc de Ceret. Malgrat que la talla és feta amb bisell, bàsicament en dos plans, s'hi inicia la tècnica dita dels plecsrepassats: cada plec dels vestits està lleugerament en relleu sobre el següent; és el punt on comença la veritable escultura. https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Saint-G%C3%A9nis-des-Fontaines_linteau.jpg/700px-Saint-G%C3%A9nis-des-Fontaines_linteau.jpg Hem vist unes mostres de l'escultura romànica catalana, ara passem a la pintura monumental: tant l'escultura com la pintura depenen del marc arquitectònic.
PINTURAPreromànica: Pedret.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://m.arteguias.com/imagenes4/santquirzepedret.jpg
Pintura mural preromànica: A l'esquerra, una creu de braços radials amb un cercle al mig. Dins del cercle, hi ha un cavaller amb una llança guarnida amb un estendard.Al cap porta un elm cònic amb nasal. Al seu costat hi ha una figura i un gos. També porta una creu sobre el cap.
Damunt el cavall, hi ha un ocell que picoteja un raïm i que en porta un altre a l'esquena. El cercle i els braços de la creu tenen com a decoració motius vegetals igeomètrics. Fora del cercle, al costat esquerre, hi ha un home amb una barba en posició de sostenir sobre el pit un llibre. A l'altre costat, hi ha la figura d'un home nuamb un genoll a terra sostenint un bastó i amb una foguera al davant, que podria ser el dimoni.A la dreta de la finestra de l'absis, hi ha una figura que representa l'orant,personatge masculí amb barba, túnica i braços estesos, dins d'un cercle decorat amb motius de zigzaguejants. Sobre el cercle hi ha un paó.
A la volta, s’hi representa la Mare de Déu amb el nen, en bust, mentre que al mur apareix la paràbola de les verges prudents i les verges fàtues (Mt. 25,1-13), lesprimeres assegudes a la taula al costat de Crist, les segones dretes a fora.
Així s'al·ludeix al judici final, ja que només els que estiguin preparats podran entrar a la casa del Senyor.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Par%C3%A0bola_de_les_verges_n%C3%A8cies_i_prudents
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/castella/sant%20quirze%20de%20pedret.htm
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
La lapidació de sant Esteve. Sant Joan de Boí (Val d'Aran). MNAC.
http://www.museunacional.cat/sites/default/files/015953-000.JPG
Llàtzer, el leprós, a la porta del ric Apuló, mural de Sant Climent de Taüll (Vall de Boí). MNAC
Característiques de la pintura romànica. Escoles i mestres. Mestres de primer ordre: Pedret, Taüll, Seu d'Urgell. De segon ordre: Mestre D'Orcau o el d'Estaon Pintura mural (al fresc). Tècnica.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
El pintor romànic parteix d'uns àlbums de reculls de models iconogràfics o de motius diversos "similia"provinents de la miniatura, d'altres arts, dibuixos,esquemes... desl quals parteix amb força llibertat, si la comparem amb la de l'artista bizantí. A diferència d'ell, també, el pintor romànic no li concedeix tantaimportància al dibuix previ a l'aplicació del color i quan n'hi ha, sol ser un esquema geomètric, perquè pot improvisar, no ha d'atendre a esquemes tan rígidscom els bizantins. Així doncs, el procés és el següent: 1-Dibuix preparatori, en ocre vermell/ocre groc on traça les línies de construcció que indiquen els registres i eixos de simetria.2-Dibuix pròpiament dit: traça l'esquema de les figures i de la composició: "sinòpia".Superposició de capes de pintures fetes amb terres naturals dissoltes amb aigua o algun component gras:3-Capes de pintura de fons o base.4-Capes de pintura d'acabat.5- Acabats. Correccions.En paper, podeu consultar els llibres de Joan Sureda La pintura romànica a Catalunya Ed. Alianza i Eduard Carbonell La pintura mural romànica. Els llibres d elafrontera. Coneguem Catalunya, 5.Vegeu l'article de Montserrat Pagès:"La pintura mural romànica de Catalunya, que se salvà de l’espoli i la dispersió el 1919, quan la Junta de Museus de Barcelona endegà una magna campanya decompra, arrencament i trasllat al museu, és un patrimoni únic de valor universal, de gran qualitat i extensió. Tot i que no ens ha pervingut la de les catedralsromàniques, ni la de les grans abadies com Ripoll, el que es conserva és molt notable, tant estilísticament com des del punt de vista de la iconografia, inspiradasobretot en la de la Roma paleocristiana i de la reforma gregoriana, però amb altres aportacions del món bizantí, del món llombard i del món germànic, traduïdes enprogrames d’imatges molt originals. A les obres emblemàtiques conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), com l’absis de Sant Climent de Taüll,capo lavoro de la pintura romànica europea, o el de Sant Pere de la Seu d’Urgell i el de Santa Maria d’Àneu, de notabilíssima qualitat tots dos, les pintures de SantJoan de Boí, una part de les de Sant Quirze de Pedret i d’altres, s’hi han de sumar les del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, les del Museu Episcopal de Vic, lesdel Museu d’Art de Girona i les del Museu Diocesà d’Urgell i, a més, nombrosos murals i testimonis pictòrics conservats in situ, molts dels quals descoberts en larestauració de monuments efectuada als darrers anys. D’aquestes troballes, sobresurten les pintures de Sant Vicenç d’Estamariu i, també, noves imatges als arcstriomfals de Sant Climent de Taüll, amb les quals es pot completar millor la lectura del seu programa iconogràfic. En aquest article es recull el més important d’aquestpatrimoni mural pictòric, així com les darreres aportacions de la crítica i la bibliografia més recent."https://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/viewFile/268033/355614El Mestre de PedretOBRES
Absis de Santa Maria d’Àneu (MNAC)Absis de Sant Pere de Burgal (MNAC)Absis de Sant Quirze de Pedret (MNAC, Museu Comarcal i Diocesà de Solsona)Absis de Sant Pere d’Àger (MNAC, Museu de Lleida Diocesà i Comarcal)Absis de Sant Liziers de Couserans
COMITENTS Els fills d’Artaud I i Llúcia, Artau II, comte de Pallars, i sant Ot, bisbe d’Urgell (1096-1122) semblen estar darrera dels conjunts d’Àneu i Burgal. http://www.magistricataloniae.org/ca/indexmcat/mestre/item/pedret-mestre-de.html St. QuirzeDel Mestre de Pedret també són les pintures de l'absis St. Pere del Burgal (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà). :
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
A la dreta:Decoració de l'absis principal. Procedeix de l'església de Santa Maria d'Àneu (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà).
http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/absis-del-burgal/mestre-de-pedret/113138-001:Pintura de finals del segle XI – inicis del segle XII. "Malgrat el caràcter eminentment religiós de l’art medieval, la noblesa laica acostumava a actuar com a responsable de l’encàrrec i finançament d’obra artística. Larepresentació de la figura del comitent no és inusual en l’art romànic, com testimonia aquí la presència de la comtessa Llúcia de Pallars, retratada a la part inferiordreta de l’absis. La noble dama vesteix luxosament i duu a les mans un ciri encès, atribut que és propi de les persones difuntes. Aquest detall fa suposar que lespintures es van finalitzar després de la seva mort, documentada l’any 1090.
"La decoració de l’absis de Santa Maria d’Àneu, obra de l'anomenat Mestre de Pedret, és una mostra de la superposició de temes i motius de l’Antic i del Nou
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Testament a la pintura romànica catalana. A la volta hi ha representada l’Epifania, amb Maria en Majestat i els Mags. Al registre inferior, apareixen els dos serafins dela visió d’Isaïes al temple de Jerusalem (Is 6,3-6) que canten «S(AN)C(TU)S S(AN)C(TU)S S(AN)C(TU)S» i apropen les tenalles amb brases ardents als llavis delsprofetes Elies i Isaïes. Al mig, les quatre rodes de foc del carro de Jahvè al·ludeixen a la visió d’Ezequiel (Ez 1,15). Cal subratllar també el protagonisme dels tresarcàngels, Miquel, Gabriel i Rafael, advocats el dia del Judici Final. Aquesta original temàtica troba la seves fonts en repertoris bizantinitzants d’Itàlia." El Mestre de TaüllA Viquipèdia llegim “El Mestre de Taüll és un pintor d'identitat desconeguda, considerat com el més gran dels pintors de murals del segle XII a Catalunya i un delsmés importants pintors romànics d'Europa. La seva principal obra, d'on agafa el seu nom, és la de l'església de Sant Climent de Taüll. Es distingeix com un pintor moltben format que domina les tècniques i que coneix la iconografia que hi havia a l'ús a l'època. Es considera gairebé perfecta la seva manera d'articular els espais. Dibuixa les cares de les figures amb gran realisme i estilització. Utilitza en la seva gammacromàtica dels colors carmí, blau i blanc. S'ha arribat a pensar que va portar des d'Itàlia, a més de les eines, els materials necessaris per al seu treball. Gràcies a una pintada en una de les columnes de la nau, podem saber que el 10 de desembre de 1123 el bisbe Ramon de Roda va consagrar l'església de Taüll;[1] i ésmolt probable que entrés en contacte amb aquest mestre, encarregant llavors la decoració del petit absis de la catedral de Roda d'Isàvena a Osca. Les pintures de la capella major de Santa Maria de Taüll tenen prou afinitat amb les de Sant Climent, l'artista havia de ser del cercle del Mestre de Taüll, encara que elseu treball és menys genial i amb una gamma cromàtica menys rica en matisos.”
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Meister_aus_Tahull_001.jpgVisiteu també http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/absis-de-sant-climent-de-taull/mestre-de-taull/015966-000.:"Aquesta és una de les obres mestres del romànic europeu. La seva genialitat resideix en la combinació d’elements de diferents visions bíbliques –les de l’Apocalipsi,Isaïes i Ezequiel– per presentar-nos el Crist del Judici Final. Aquest apareix des del fons i provoca un moviment centrífug de la composició, en la qual domina el sentitornamental dels perfils i l’habilitat en l’ús del color per donar volums. Per la seva excepcionalitat i força pictòrica, l’obra del Mestre de Taüll s’ha projectat a lamodernitat i ha fascinat artistes de les avantguardes del segle XX, com ara Picasso o Francis Picabia." També : http://web.iesmollet.net/ciencies-socials/conjunt-iconografic-de-sant-climent-de-tauell
Pintures de Sant Pere de la Seu d'Urgell. Actiu a Perpinyà, al darrer terç del segle XV.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Imatges del MNAC"L’absis és l’espai més important de l’església, el lloc on s’emplaça l’altar. En el romànic, els absis solen estar decorats amb una Teofania (és a dir, una manifestacióde la divinitat), tal com es pot observar en aquest exemple de la Seu d’Urgell. Malgrat que s’ha conservat incomplet, es distingeix una gran imatge de Crist en Majestatdins d’una màndorla flanquejada pel Tetramorf (els quatre símbols dels Evangelistes) que presideix la conca absidal. Al registre del mig s’hi representa una sèried’apòstols, entre els quals s’inclou també la figura de Maria, Mare de Déu. El registre inferior, que no s’ha conservat, devia estar pintat amb cortinatges que imitaventeixits de luxe."http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/absis-de-sant-pere-de-la-seu-durgell/mestre-de-la-seu-durgell/015867-000
Altres manifestacions pictòriques destacables:
Santa Maria de Mur Sant Pere de Sorpe
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Decoració de l'absis del costat de l'Epístola. Tema: L'Ascensió de Crist. Clarexponent del corrent francès de mitjan s. XII. Veure MNAC.
Sant Sadurní d’Osormort (segon quart del s. XII)
"La decoración estaba presidida por la figura de la Virgen rodeada de lossímbolos del tetramorfos (figuras humanas con cabeza de animal querepresentan a los cuatro evangelistas). De ellos sólo se ha conservado la parteinferior, en la que pueden verse la mandorla (marco en forma de almendra) ylos pies de la Virgen, así como las extremidades inferiores del león de SanMarcos y del buey de San Lucas.
Debajo están las figuras de los doce apóstoles y, debajo de éstos, aparece lahistoria del ciclo de la creación del hombre y el pecado original. "
Al MNAC: "Conjunt format per la decoració dels arcstriomfals, de les parets septentrional i meridional de la nau i
els arcs de comunicació amb les laterals. Hi ha altres pinturesal Museu Diocesà d'Urgell i restes in situ. Procedeixen de
l'església parroquial de Sant Pere de Sorpe (Alt Àneu, PallarsSobirà).
Fresc traspassat a telaSegle: XII
http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/pintures-de-sorpe/mestre-de-sorpe/113144-cjt
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Sorpe
Santa Coloma i Sant Esteve d’Andorra
"Les pintures murals romàniques de Santa Coloma estanrelacionades iconogràficament amb la visió apocalíptica de
sant Joan i amb la Pentecosta. (...) Aquestes pinturesconstitueixen el conjunt pictòric romànic més ric i extens
conservat del Principat d’Andorra. Són les més importantsrealitzades pel Mestre de Santa Coloma a Andorra i les que
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
El Tapís de la Creació, de la catedral de Girona
"L'obra, segons afirma aquest expert, va ser molt probablement elaborada ala mateixa ciutat de Girona, revelant així una de les moltes incògnites que desde sempre ha planat sobre la singular peça: el seu origen. La tela va serbrodada per les mans de les monges del monestir femení de Sant Feliu, versl'any 1097, a partir de dibuixos trets de la canònica de Sant Feliu de Girona idel monestir de Santa Maria de Ripoll."
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2011/11/27/llibre-aprofundeix-enigmes-lextraordinari-tapis-creacio-girona/518338.html
Esquema del tapís: descripció i simbologia
http://www.pedresdegirona.com/separata_tapis_1.htm:
han donat nom a l’autor, alhora que participen i s’integrenen el gran moviment artístic europeu de l’art
romànic."https://www.cultura.ad/banc/article.php?id=140&rec=seccio=
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
"Decoració d'una absidiola lateral i del mur adjacent. Elconjunt comprèn bona part de la de l'absis principal,
especialment la del semicilidre amb la història de la Passió,amb 5 fragments al MNAC i 3 grans plafons en col·leccions
particulars. Procedeixen de l'església parroquial de SantEsteve d'Andorra la Vella.
Fresc traspassat a telaSegle: XIII"
http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/absidiola-de-sant-esteve-dandorra/mestre-de-sant-esteve-dandorra/035711-000
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
"Esquema compositiu del tapís, en el que s'hi representen els fragmentsperduts. Probable contingut dels espais desconeguts o incomplets: 1.- Tigris.2.- Juliol. 3.- Agost. 4.- Setembre. 5.- Octubre. 6.- Novembre. 7.- Desembre.8.- Eufrates. 9.- Eva. 12.- Terra. 15.- Adam. 16.- Fison. 17.- Gener. A la zona18, segons les hipòtesis més plausible, una doble franja desenvoluparia lainvenció de la Vera Creu i, a sota, escenes apocalíptiques.
Al voltant d'aquest cercle central, hi figuren els mots de Déu: que existeixi la llum, i la llum vaexistir (Gènesi, 1, 3). La figura del Creador està representada alçant la mà dreta en senyal debenedicció, mentre que amb l'esquerra aguanta un còdex obert que encarna la Llei Suprema.
D'aquest cercle central emanen les porcions del cercle exterior, espai en el que estan reprentatsl'Esperit planant damunt les aigües, els àngels de la llum i de les tenebres, la creació delfirmament, la separació del firmament i les aigües, la creació dels astres del cel, la creació dels
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
animals de la terra i del cel, <="" i="">, el cel i el mar, mare i, finalment, la creació de l'home ide la dona.
Marc Sureda i Jubany (op. citat a la bibliografia) en destaca els diversos animals, representatsde manera més aviat fantàstica i, sobretot, els monstres marins. La darrera escena del cicle dela creació mostra el naixement d'Eva a partir de la costella d'Adam, qui jeu adormit al mig del'Edèn; el pecat només està indicat per la presència de l'arbre de la ciència del bé i del mal,un lignum pomiferum, la pomera, encara no tastat per Adam i Eva, sense necessitat de ser mésexplícit." (seguir llegint a la web esmentada:
http://www.pedresdegirona.com/separata_tapis_1.htm
http://www.pedresdegirona.com/separata_tapis_2.htm
Pintura sobre fustaFrontals d’altar, baldaquins i altres peces d’una bellesa i una riquesa cromàtica senzillament extraordinàries.
"UNA de les joies del MNAC és el Frontal dels Apòstols o de la Seu d’Urgell que està datat en el segon quart del segle XII i és una pintura al tremp amb coles animalsi no rovell d’ou sobre fusta de pi silvestre. La seva composició té tres escenes: la central està ocupada pel Crist Pantòcrator amb els seus símbols – nimbe amb creuplatejada, mà beneïnt, llibre, assegut amb els peus sobre la Terra, expressió fora del temps al rostre. La doble màndorla o cercle del cel que en aquest cas és dobleperque segueix una moda carolingia (de l’Imperi de Carlemany)- A les bandes i de manera simétrica trobem dos construccions piramidals formades pels apòstols entreels que es destaquen pels seus atributs Sant Pere (claus i cercle del front) a la dreta de Crist i Sant Pau (calv) a l’altra banda. El tema és l’Ascensió , la pujada de Cristal cel després de tornar resuscitat a la terra."
http://blocs.xtec.cat/artmedieval/frontals-romanics/
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
"Els frontals d’altar formaven part del mobiliari litúrgic de l’església i s’utilitzaven per cobrir la part davantera dels altars. Aquest frontal, del segon quart del segleXII, policromat al tremp, és una de les obres mestres de la col·lecció de pintura sobre taula del Museu Nacional. En el registre central trobem la representació dela Maiestas Domini, o Crist en Majestat, inscrit en una doble màndorla, que recorda models d’origen carolingi. A banda i banda es reparteixen els dotze apòstols enuna composició triangular molt original que genera un joc de simetria i d’espai clarament jerarquitzat. Els tres compartiments rectangulars, amb els seus colorsbrillants, recorden l’esplendor de les pàgines miniades."
http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/frontal-daltar-de-la-seu-durgell-o-dels-apostols/anonim-catalunya-taller-de-la-seu-durgell/015803-000
Més frontals (els més destacats):
Frontal d'altar de Esquius
"L’ús de pigments valuosos (lapislàtzuli, orpiment, cinabri) propis de la miniatura, fa pensar que aquest frontal es va pintar en un monestir amb un escriptoriimportant, com ho va ser el de Ripoll. La poètica inscripció que recorre la màndorla del Crist és ben característica dels ambients intel·lectuals ripollesos: «Aquest és elDéu de l’Alfa i l’Omega. Vine, oh clement i misericordiós, amb la teva pietat, i afluixa les cadenes dels miserables. Amén». A més, la composició amb les dues fileresd’apòstols flanquejant el Crist central és paradigmàtica dels frontals d’altar romànics."
http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/frontal-daltar-desquius/anonim-catalunya-taller-de-ripoll/065502-000
Frontal de Durro:
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Procedeix de l'ermita de Sant Quirc de Durro (la Vall de Boí, Alta Ribagorça).Tremp sobre fusta. Segle: XII
http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/frontal-daltar-de-durro/anonim-catalunya/015809-000
Frontal d'altar de Baltarga
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Procedeix de l'església parroquial de Sant Andreu de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya).Tremp i restes de full metàl·lic colrat sobre fustaSegle: XII
http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/frontal-daltar-de-baltarga/mestre-alexander/015804-000
Frontal d'Avià
"Aquest frontal és una excel·lent representació de l’anomenat art del 1200, que es va caracteritzar per la influència, a l’Occident cristià, de l’art bizantí renovat al segleXII a través de la miniatura anglesa i de l’art dels Croats. El frontal està centrat en la figura de Maria com a sedes sapientiae o ‘tron de la saviesa’, amb el Nen a lafalda i flanquejada per quatre escenes de la infantesa de Jesús. La influència estilística de Bizanci és perceptible en el modelat escultural dels cossos, en el tractamentdels rostres en tres quarts i en els vestigis de decoració vegetal daurada dels fons. També és d’origen bizantí la posició de Maria en l’escena de la Nativitat, on apareixmig asseguda sobre un feix de palla.(...)
Procedeix de l'església de Santa Maria d'Avià (Berguedà).Tremp, tapajuntes de pergamí, relleus d'estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta. s XIII
Ampliació: Article BIZANCI, EL MEDITERRANI I L’ART DE 1200 A CATALUNYA de Manuel CastiñeirasUniversitat Autònoma de Barcelona - Magistri Cataloniae, pp.9-26.
"La mirada mediterrània que emprèn, de forma predilecta, per passat i geografia, l’art català al llarg del segle XII, es consolida a través del matrimoni del comte deBarcelona, Ramon Berenguer III, amb Dolça de Provença el 1112, que li donà a aquest un ampli domini patrimonial i feudal sobre Occitània, així com amb lasubsegüent unió amb Aragó, el 1137, protagonitzada pel seu fill Ramon Berenguer IV (1132-1162), qui a més fou l’adalil de les conquestes militars en terres del’Ebre. Totes aquestes premisses van col·locar Catalunya en una posició privilegiada per convertir-se, anys més tard, en un dels espais més interessants i creatius del’anomenat art 1200. Per dit nom es coneix, de manera genèrica, a un gran estil internacional que qualla a finals del segle XII en el llavors emergent art de les cortseuropees, des del Mediterrani fins l’Atlàntic. Aquest es caracteritzava per una forta empremta de l’art bizantí comnè, que hauria de conduir al vell estil romànic a unvirtuós naturalisme. Les causes de dita renovació poden cercar-se en l’assimilació de l’anomenat “art dels Croats”, accelerat amb la caiguda de Jerusalem el 1187 enmans de Saladí i la derrota de la Tercera Croada (1189-1192), amb la consegüent migració de models i artistes d’Orient a Occident. A més la presa de Constantinoble
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
el 1204 va permetre l’arribada a Occident d’una gran quantitat de relíquies i objectes." p. 9
Baldaquí de Tavèrnoles
"La conservació gairebé completa d’aquesta peça (les bigues han estat retallades) permet comprovar com era l’estructura original d’un baldaquí de tipus plafó. La taulapintada està decorada amb una imatge de Crist en Majestat, dins d’una màndorla sostinguda per quatre figures angèliques que evoquen el tema de l’Ascensió. Elbaldaquí es va descobrir a Tavèrnoles a principis del segle XX, mig amagat per un retaule gòtic. Tot i haver-se trobat en posició inclinada, sembla que en origen elsbaldaquins-plafó es disposaven horitzontalment, a manera de sostre per a l’altar."
http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/baldaqui-de-tavernoles/anonim-catalunya-taller-de-la-seu-durgell-del-1200/024060-000
MiniaturaLes obres mestres de la il·lustració miniada catalana del segle X al XII.
Les grans Bíblies dels monestirs de Ripoll i de Sant Pere de Rodes: són dins de la tradició carolíngia.
Biblia de Ripoll
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
http://www.davinci-systems.es/ripoll/biblia2.jpg
Biblia de Rodes. No hi ha unanimitat en la datació, però "possiblement es tracta d’una Bíblia escrita i il·lustrada en la seva major part entre els anys 1010 i 1025,encara que la seva elaboració es va allargar en el temps i hi van participar diverses mans. Al menys des del 1130 el manuscrit es trobava al monestir de Sant Pere deRodes, fet que es pot assegurar perquè en aquella data es va copiar en un full en blanc un document relacionant-lo amb aquest monestir. Per altra banda l’origen delmanuscrit cal cercar-lo, segons sembla, en el monestir de Ripoll, on hauria sortit del seu conegut escriptori, malgrat això, sembla que els darrers folis es van afegir peraltres mans segurament en el mateix monestir de Rodes.(...)
"Es tracta un exemplar manuscrit de la Bíblia que actualment es conserva a la Bibliothèque nationale de France, a París (BNF Latin 6) dividida en quatre volums.Sembla indiscutible que es tracta la bíblia esmentada per Jaime Villanueva que ell ja no va poder veure "...de la biblioteca tan celebrada nada ha quedado. Hay aquíuna tradición vaga de que un general Francés, llamado Noailles, trasportó, no sé en qué tiempo, varios códices á París, entre ellos una preciosa Biblia. Esto sería enlas guerras del siglo XVII, durante las cuales estuvo muchos años despoblado el monasterio...", efectivament, el 1693 el mariscal Noailles que va ocupar molts llocsde les terres de Girona va emportar-se aquesta obra del monestir de Sant Pere de Rodes."https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae42rodeA.htm
https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae42rodeA.htm
Els beatus de la Seu d’Urgell i de la catedral de GironaEl beatus de Torí, creat a l’escriptori de la catedral de Girona
Beatus de la Seu d'Urgell
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Beatus_de_la_Seu_d%27Urgell#/media/File:B_Urgell_138v.jpg
"El Beat d'Urgell data de finals del segle X i no coneixem la identitat del copista ni del miniaturista; pertany al que es coneix com a beats "d'importació mossàrab", toti que no eren obres d'artistes mossàrabs. Aquesta denominació, tal com explica l'historiador Joaquín Yarza, es deu al fet que la majoria de Beats es van fer als regnesde Castella durant el període d'art preromànic —dit també mossàrab— i després van ser importats en altres territoris.[2]
El Beat conserva actualment un total de 239 folis, set d'ells numerats en caràcters romans i 232 en àrab. El text s'organitza en dues columnes i el copista utilitza el quees coneix com a lletra visigòtica rodona. Però més que el text, el que fa cèlebres els manuscrits són les seves excepcionals miniatures, que il·lustren els capítols del'Apocalipsi, no pas els comentaris de l'abat de Liébana. Es caracteritzen per l'estilització de les figures, tret que correspon a un estil avançat en l'evolució dels Beats.Amb gairebé un centenar d'il·lustracions, el Beat d'Urgell és un dels més complets que ens han arribat.[2]"https://ca.wikipedia.org/wiki/Beatus_de_la_Seu_d%27Urgell
Beatus de Girona
Manuscrit miniat, obra del’escrivà Senior i dels
miniaturistes Emeteri i la monjaEnde; fou acabat el 975, i el1078 passà a la catedral de
Girona, on és conservat.
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
Bé que incomplet, té encara 284folis; és de lletra visigòtica, laqual cosa demostra que fouimportat, segurament dels
regnes de Lleó. Les miniaturessón molt riques en policromia i
hi abunden l’or i l’argent.Deriva del Beatus de la PierpontMorgan Library, i fou imitat aBeatus copiat a Girona al final
del s XI i conservat a labiblioteca de Torí.
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0008332.xml
Liber feudorum maior. Una de les il·lustracionsdel Liber feudorum maior que representa al
rei Alfons II d'Aragó el Cast i al compilador Ramonde Caldes.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Liber_feudorum_maior
L’evangeliari de CuixàEl Liber feudorum maior, de la cúria reial de Barcelona, i altres llibres igualment preciosos
"Elements d'estil característics del romànic són: el traç continu, una distribució clara de figures i simetria ornamental.[12] En els manuscrits i missals medievals, lesminiatures consistien en petites figures o escenes que representaven diversos temes, així com diferents ornaments en els marges dels fulls. Freqüentment, erencomposicions encaixades en les lletres inicials o dibuixos separant les columnes de text, formant composicions com: arquitectures pintades, arabescs, greques o motiusvegetals enroscats en els marges i altres llocs de la pàgina. En els manuscrits i llibres il·lustrats de l'edat mitjana, les miniatures consistien en dibuixos de personatges,inclosos o no en escenes sobre composicions, les quals, si s'esqueia, representaven diversos temes propis de la seva etapa històrica, com els temes de caràcter sacre,similars als que omplien els vitralls de les catedrals i esglésies en l'art romànic i en el primer art gòtic."
artmedieval
file:///C/Users/PC/Documents/copia%20antigua/web%20rms/rosamaria/armedieval.html[19/06/2018 01:01:58]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Miniatura
Veure també:
P. Bohigas, Lo ilustración y la decoración del libro manuscrito en Cataluña. 1960-1967, 3 vols.
La Miniatura Románica en España. Estado de la Cuestión de Joaquín Yarza Luaces.Universidad Autónoma de Barcelona.. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte (U.A.M.) Vol. 11. 1990
ROSA MARIA SERRA
