L’ART DEL GRAVAT I L’ESTAMPACIÓ -...

El Gravat i la Imatge Impresa

LART DEL GRAVAT I LESTAMPACI

Professora: Eva Figueras Ferrer, 2011

El Gravat i la Imatge Impresa

TEMA I.- El Gravat i la Imatge Impresa. Concepte y teoria. Lart del Gravat i lestampaci. Definici. Funcions del gravat. Multiplicitat. Repertori tcnic.

TEMA II.- Gravat en fusta. Xilografia. Concepte grfic . Orgens del gravat en fusta. Orient/ occident. Materials, eines i premsa especfica. Fusta tallada. Fusta gravada. Linleum i altres alternatives. Estampacien relleu

TEMA III.- Gravat en metall . Calcografia. Concepte grfic. Incisi directe. Signe grfic: tra, taca, trames. Metalls, eines, materials, premsa. Tcniques bsiques. Altres Materials: Plstics. Estampaci calcogrfica

TEMA IV.- Gravat en metall. Incisi indirecte. Signe grfic: tra, taca, trames. El gest. Materials propis: Mordents, vernissos i resines. Tcniques bsiques. Variables destampaci

TEMA V.- Litografia. Concepte grfic. Orgens. Materials, eines, premsa. Derives de la litografia. Signe autogrfic. Imatge fotogrfica. Alternatives a la pedra. El report. El color

TEMA VI .- Serigrafia. Concepte grfic. Forma. Color. Orgens. Serigrafia autogrfica. Serigrafia fotogrfica. Materials, eines, premsa. Suports alternatius

TEMA VII.- Nous medis i nous conceptes grfics. Fotogravat. Fomopolmer. Imatge digital. Tcniques mixtes

TEMA I.- Concepte y teoria.. Definici.

El gravat i lestampasn dos conceptes diferents que sovint es confonen i que no sapliquen amb propietat.

El gravat s el resultat de fer una incisi en un disseny o de tallar-lo en una matriu amb un cisell, un bur, una punta o un altre instrument semblant. Aquesta matriu pot ser una planxa de metall, fusta o una altra matria en qu es pot fer una incisi o es pot tallar, i que s susceptible de rebre tinta per traslladar-la al paper a travs del procs destampaci o impressi, tantes vegades com sigui convenient

L estampas la imatge obtinguda per lestampaci o la impressi de la planxa o matriu gravada. Per consegent, mentre que el gravat s una part del procs, lestampa s el resultat final del procs


La litografia, la serigrafia, els mtodes additius... encara que sanomenen amb els epgrafs de gravat i/o estampa, en realitat els tipus delaboraci de la matriu no es corresponen exactament amb el concepte de gravat. s a dir, no es fa una incisi en la matriu o suport de la imatge ni es talla, sin que sobt per altres procediments com ara els planogrfics, basats en lantagonisme de les substncies greixoses i aquoses en la litografia, o b lobturaci i/o el pas de la tinta al paper a travs de la pantalla serigrfica.


La calcografias la instituci on es dipositen, es conserven, sestudien i es cataloguen matrius i estampes, el conjunt dels quals constitueix una part del patrimoni artstic.

La calcografias el conjunt i a cada una de les tcniques de gravat sobre metall, i daquesta manera es diferencia de la xilografia, la serigrafia i la litografia. En aquesta accepci, la calcografia fa referncia al material de la matriu: en grec kalks s el coure i grphoes refereix a lescriptura o al dibuix.

Tamb anomenem calcografiatant la matriu de metall gravada com lestampa resultant, encara que s ms correcte denominar-les gravat calcogrfic i estampa calcogrfica, respectivament

Laplicaci incorrecta de calcografia:


La denominaci de lmina , planxa, placao xapaper fer referncia a la matriu del gravat calcogrfic tambs problemtica. Hi ha alguns autors que opinen que la lminas la matriu abans de gravar i que la planxas la matriu una vegada gravada. Per hi ha arguments totalment contraris a lexplicaci anterior i, finalment, hi ha autors partidaris de no establir aquesta distinci, i argumenten que la denominacilmina actualment est en dess i que s ms correcte designar amb el terme planxa la matriu metl lica, abans i/o desprs de ser gravada.

TEMA I.- Concepte y teoria.. Definici..

La denominaci de lempremta resultant de lestampaci calcogrfica podem trobar-la citada com segueix: canal , cubeta, taca, petjadao testimoni.

La talla dola o intaglio designa el conjunt de procediments manuals de gravat al buit sobre metall. En sentit restringit, en canvi, indica el gravat al bur.

TEMA I.- Caracterstiques del gravat.

Caracterstiques del gravat

Inversi de la imatge: el gravador ha de tenir en compte que el disseny estar invertit en lestampa abans de comenar a gravar, sobretot si es tracta dincorporar text o una imatge que implica una direcci. Alguns gravadors recorren a lespill per confrontar el treball que estan fent amb la seva idea o esbs original, daltres, amb una mica de prctica, graven de manera invertida sense dificultat.

Mir Llull

Mir Llull. El cant de la terra, 1985. Linleum, 13,4 x 17,5 cm


Inversi del buit-relleu. Totes les incisions i traces aprofundides en la matriu ja sigui de metall, fusta o algun altre material, sn el relleu en lestampaci. Alguns artistes estampen les matrius sense tintar, amb lobjectiu de crear la imatge noms amb els relleus. Aquestes estampes blanques, sense tinta, es coneixen amb el nom de gofratges


La inversi de relleus implica una dialctica entre lespai en qu es fa la incisi i el superficial, entre el buit i el relleu. El gravador treballa novament de forma contrria al resultat que obtindr, s a dir, el fet dobrir el metall o de tallar la fusta implica elevar un relleu sobre el paper. Com ms aprofundeixi el solc en la matriu, ms pronunciat ser el sortint resultant en el paper.


Visual i tctil . La possibilitat de llegir la imatge a travs del tacte s poc habitual en altres manifestacions artstiques, el suport de les quals s el paper, com ara el dibuix o la fotografia.


En relaci amb el relleu i el tacte, trobem les textures. Moltes tcniques de gravat en relleu i al buit permeten manipular o fabricar una infinitat de textures.


Alguns artistes han aprofitat aquesta qualitat per incorporar objectes ja existents o una part en les seves creacions. Per exemple, el guant que per atzar va trobar Antoni Clav i que va introduir en moltes de les seves produccions, o les tisores que Antoni Tpies incorpora en algunes de les seves estampes.


Tamb la dualitatpositiu i negatius present en el gravat. Per exemple, en una xilografia, el dibuix tallat en la matriu s el blanc en el paper. Dalguna manera, s com si es dibuixs en blanc sobre un fons fosc.


s possible, per, revocar lafirmaci anterior si entintem el tac de fusta ambun color molt clar i lestampem damunt dun suport fosc, com feia Picasso enalguns dels seus gravats sobre linleum.


El mateix conflicte negatiu/positiu sens presenta en el gravat al buit. Convencionalment, la incisi del metall s el dibuix negre en el paper i la superfcie

s el blanc. De vegades, un cop gravada la planxa resulta ms interessant entintar-la

com si es tracts dun gravat en relleu; o sigui, deixar els solcs blancs i pintar laSuperfcie.

gravat crible


Una altra particularitat del gravat s la multiplicitatde la imatge. Aquesta caracterstica influeix en el procs i en el resultat final: en primer lloc, la possibilitat destampar diverses proves destat permet controlar i modificar el treball durant el procs. Dalguna manera, lartista estableix un dileg ntim entre all que vol dir i all que en realitat estexpressant, entre la imatge que est gestant al seu interior i la que resulta en el paper.

TEMA I.- Caracterstiques del gravat.. Multiplicitat.

En lestampaci, abans de donar per definitiva una estampa gravada, ens permet experimentar amb diversos suports diferents classes de paper, grandries, grossors, colors, etc., amb diversos colors de tintes, es poden fer diferents manipulacions en la neteja de la matriu retrossada, pentinada, nevada, natural, etc., provar lenquadrament del suport grfic, etc.

la possibilitat de fer diverses proves facilita tamb la barreja de tcniques en el mateix paper, de manera que diverses matrius amb autonomia prpia poden formar part, alhora, duna altra obra singular. O b, fins i tot, una mateixa planxa es pot estampar en cap i cua o invertida o de forma seriada.

La multiplicitat influeix en diverses direccions:

TEMA I.- Caracterstiques del gravat.. Multiplicitat.

Des dun altre mbit, la multiplicitat del gravat ha perms, al llarg de la histria de lart, difondre i popularitzar lart. A diferncia de la pintura o de lescultura, el gravat s ms assequible. Aquesta qualitat, juntament amb el fet que es pot transportar amb facilitat, en possibilita una major circulaci.

TEMA I.- El Gravat i la Imatge Impresa. Recursos i materials processuals.

Centrant-nos en els suports o planxes, podem citar la fusta, el linleum, el metall, el metacrilat, els PVC, etc. Tamb hi ha una gran diversitat de fustes i metalls que sn aptes per gravar, com ara el boix, el cirerer, la perera, el pi, el coure, el zinc, el llaut, el ferro, lalumini, etc. El material de la matriu condiciona uns determinats procediments.

Aquesta varietat en el material i en les tcniques implica una gran riquesa grfica: des dels treballs ms fins i subtils del bur fins a les taques contundents dun carborndum, el gravat permet tota classe de traces, lnies, taques i la resta de recursos expressius. Aquesta pluralitat accepta una diversitat destils i de llenguatges artstics.

El gravat s molt ric en recursos materials i processuals:

TEMA I.- El Gravat i la Imatge Impresa. Repertori tcnic.

Xilografia o gravat a la fusta (del grec xlon = fusta). Linoleografia o gravat sobre linleum. Calcografia o gravat en metall (del grec kalks = coure). Litografia (del grec lthos = pedra). Serigrafia (del grec serikos = seda). Gravat sobre altres materials.

Cada un daquests grups es pot subdividir en una srie llarga de subgrupssegons factors diversos: leina que sutilitza per gravar (gravat al bur, a la punta seca,etc.), el material (gravat al sucre, al sofre, a la sal, etc.), lefecte aconseguit (gravat apunts, aiguatinta, a la manera negra, etc.), o lartista que el va enginyar (mtode deSiegen, de Bracquemond, de Franois, dOriva, etc.).

El gravat es pot classificar o subdividir segons la naturalesa de la matriu en:


Una altra classificaci s deguda a la varietat de tra en la matriu (tra enrelleu, al buit o de superfcie) i a la manera daplicar la tinta, s a dir, sisentinten les incisions o b la superfcie:

El gravat en relleu: la imatge tallada s el blanc de lestampaci i la superfcie que rep la tinta s el negre o el color utilitzat. Formen part daquest grup la xilografia i la linoleografia.

El gravat al buit: al contrari que el gravat en relleu, la imatge gravada, el buit, s el disseny en lestampa i la superfcie, el blanc. Tradicionalment el gravat al buit s el calcogrfic. Actualment es poden utilitzar matrius alternatives com, per exemple, el PVC, el metacrilat, algunes tcniques additives com ara el carborndum, etc.

Elsprocediments planogrfics: sn aquells en qu no sha fet cap incisia la matriu ni sha gravat, sin que, com ja hem comentat, sobt a partir daltres processos. Formen part daquest grup la litografia i la serigrafia.

Gravat en relleu

Altres procediments

matrius de cartplanxes de metacrilat (incisi amb punta, pirogravat)

cellocutcollagraphen relleu

acoblament de lmines metl liques, plstics,

superfcies ready-made

aiguafort en relleu (mtode de Blake i S. W. Hayter)

mtode de Lambourne (en planxa metl lica)

clivellatge o crible

gofratge(japons: Kimekomi)

gipsografia

Xilografia

a fibraa contrafibra o testa

en color:

encaix o mtode dE. Munch

diversos tacs plantilla, dibuix picat o pochoir

corr (arc iris)

il luminaci manuala planxa perduda

Linoleografia

en color: d. que en xilografia


Franois Marchal


Incisi indirecta (amb atac dun mordent)

aiguafort

aiguatinta amb resina a la sal, el betum de Judea, lesprai sofre

sucre, a la mel, el mtode de Bracquemond o a la ploma, etc.

verns tou

lavis o llavatfotogravat, gillotage

heliogravat, gravat al buit

Incisi directa (amb una eina)

punta seca

bur

manera negra o mezzatintamartell (opus malleio crible)

punts o punteig,

manera de llapis...

Gravat al buit: Calcografia


Procediments planogrfics: litografia

naturalesa de la matriu:sobre pedrasobre metall (zincografa o metal lografia)

mode destablir el dibuix:manual: tinta slida, lquida, llapis i barres litogrfiquesfotomecnic (fset)

processos especials:variacions en el granejatge de les pedresmanera negrareproducci fotogrfica en la litografia manualetc.


Procediments planogrfics: Serigrafia

Clix manual: clix de paper, de pel lcula retallable, dobturaci directa, de manufix (demulsi), doble per a impressi tramada en relleu (impressi i el de guia), de plstic i goma laca, goma laca polvoritzada.

Clix fotomecnic

L’ART DEL GRAVAT I L’ESTAMPACIÓ -...

Documents

Transcript of L’ART DEL GRAVAT I L’ESTAMPACIÓ -...