L'Art Grec

71
L’art GREC Història de l’Art ‐ 4t d’ESO

description

Continguts del T4

Transcript of L'Art Grec

Page 1: L'Art Grec

L’art GREC 

Història de l’Art ‐ 4t d’ESO 

Page 2: L'Art Grec

A la Grècia an:ga… 

Es van posar els fonaments 

de la civilització occidental 

És a les polis on les formes arEs:ques assoleixen 

una esplendor insòlita 

S’uneixen a la perfecció les proporcions, la intensitat 

dels sen:ments i l’harmonia 

dels moviments. 

Tot girava al voltant de l’home I per 

tant,  l’arquitectura responia a l’escala humana. 

La filosofia, la Osica, la 

història, les matemà:ques i la creació arEs:ca van assolir un gran desenvolupa‐

ment. 

Page 3: L'Art Grec

Període Arcaic 

Període Clàssic 

Període Hel∙lenís:c 

Cronologia 

s.VII aC – s.VI aC s.III aC – s.II aC s.V aC – s.IV aC

Page 4: L'Art Grec

1. LA DIMENSIÓ HUMANA: 

•  Cultura  antropocèntrica.  Ho  defineix  la  famosa sentència  de  PROTÀGORES:  “l’home  és  la  mesura  de totes les coses”. 

•  Concepció ideal de l’home. Els herois homèrics de la Ilíada ens commouen pels  seus  sen:ments  i per  les seves febleses  fins i tot els déus es conceben com éssers  afectats  per  les  passions  humanes  (amore, gelosia,  odi,  enveja...)  i  intervenen  en  les discòrdiesque es produeixen entre els seus protegits. 

Fonaments socials i culturals  

Page 5: L'Art Grec

2. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA: LES POLIS 

•  El poble grec s’organitzava en ciutats‐Estat. •  Al començament, la polis era només la part alta de la ciutat,  la  fortalesa  i el  temple  (culte  i defensa). Més tard  s’hi  va  incorporar  la  part  baixa,  on  es  van instal∙lar els mercaders. 

•  Cada polis s’atorgava una base econòmica i un règim de  govern,  que  tenien  com  a  model  Esparta  (una polis  d’economia  tancada,  agrícola  i  amb  un  règim aristocrà:c)  o Atenes  (una polis  d’economia oberta, comercial i amb un règim democrà:c) 

Page 6: L'Art Grec

3. L’IDEAL POLÍTIC GREC: LA DEMOCRÀCIA 

•  Una  colla  d’homes  públics  i  rellevants,  com  SOLÓ, EFIALTES,  CLÍSTENES  i  PÈRICLES  van  mirar  de  configurar per a Atenes un règim polí:c basat en la igualtat i en el govern del poble. 

•  Tots  els  ciutadans  tenien  el  deure  de  col∙laborar  en els afers públics. 

•  Les  ins:tucions  democrà:ques  –  l’ekklesía (assemblea el poble), la bulé (assemblea restringida), les magistratures, els tribunals (l’areòpag,  l’heliea)  ‐ exigien uns espais per  a  les  reunions  i  per  fer‐hi  les funcions    així  neix  la  necessitat  de  construir edificis públics. 

Page 7: L'Art Grec

4. EL PENSAMENT: 

•  Els grecs van ser els primers que es van plantejar un sistema de pensament basat en  la raó; és a dir, que van intentar donar respostes raonables, lògiques i no pas mitològiques, als interrogants de la vida humana. 

•  Aquest  sistema  de  pensament  va  representar  una autèn:ca  revolució  i  va  esdevenir  la  base  de  la manera  de  pensar  dels  europeus  al  llarg  de  la història. 

Page 8: L'Art Grec

5. LA RELIGIOSITAT: 

•  Més que de religió a Grècia cal parlar de religiositat, d’un sen:ment de  relació amb els déus, que es van anar humanitzant cada cop més. 

•  No  tenien  dogmes  ni  catecisme  ni  predicacions,  ni tan sols clero (excepte els oracles del santuaris). 

•  La coneixem a través dels mites i dels textos literaris. •  Aquesta religiositat va deixar una empremta enorme en  l’art:  les  terres  de  Grècia  es  van  omplir  de santuaris i temples, i la temàWca religiosa fou el gran tema de  les  representacions arEs:ques de  la Grècia an:ga. 

Page 9: L'Art Grec

1. CRETA: 

•  En el decurs del segon mil∙leni abans de Crist, mentre Europa vivia en  l’Edat del Bronze, Creta, gràcies a  la seva  situació  privilegiada  en  un  mar  de  rutes comercials,  va  ser  el  centre  d’una  cultura  que  va servir d’inspiració a les zones con:netals properes. 

Antecedents: Creta i Micenes 

Page 10: L'Art Grec

1.  CRETA: 

•  Els palaus (Cnossos, Festos, Hagía Triáda) tenien una arquitectura complexa que presenta alguns elements comuns:  un  pa:  rectangular,  grans  escalinates d’accés  als  pisos  superiors,  lluernes  i  caràcter allindat.  Les  columnes  amb  el  fust  amb  disminució cap a la base i amb el capitell format per equí i àbac, són una clara influència de l’es:l dòric grec.  

Page 11: L'Art Grec

Reconstrucció d’un fragment del Palau de Cnossos c. 2.000 aC

Page 12: L'Art Grec

Reconstrucció del Palau de Cnossos c. 2.000 aC

Page 13: L'Art Grec

Planta del Palau de Cnossos c. 2.000 aC

Page 14: L'Art Grec

Vista aèrea de les ruïnes del Palau de Cnossos c. 2.000 aC

Page 15: L'Art Grec

Interior del Palau de Cnossos, saló del tron

Page 16: L'Art Grec

1.  CRETA: 

•  En  escultura  van  crear industrialment  estatuetes de la deessa domadora de serps,  homes  nus,  dones a m b  f a l d i l l e s acampanades  i  algunes talles  de  marfil,  com l’Acròbata de Cnossos. 

Page 17: L'Art Grec

1.  CRETA: 

•  Als  palaus,  les  pintures  al  fresc,  combinades  amb baixos  relleus,  representen  els  temes  de  la  vida quo:diana. El pintors hi reflecteixen el seu amor a la natura  (fulles,  espigues..)  i  un  sen:t  del  moviment que no tenia la pintura egípcia. 

•  La  influència  d’Egipte  hi  és  percep:ble  en  algunes manifestacions, com ara en  la bellesa dels perfils de les pintures. 

Page 18: L'Art Grec

Fresc de la dansa del toro. Cnossos.

Page 19: L'Art Grec

Fresc de la dansa del toro. Cnossos.

Page 20: L'Art Grec

1.  MICENES: 

•  Al  con:nent,  a  Micenes  i  a  Tirint,  excavades  per SCHLIEMANN,  s’han  trobat  les  muralles  ciclòpies (innecessàries a Creta perquè és una illa), amb grans portes, com la porta dels Lleons (Micenes), i un :pus interessant  de  tombes,  les  de  corredor  (tomba d’Agamèmnon)  que  desemboquen  en  una  gran cambra coberta amb falsa cúpula. 

•  La manera com van ser modelats els  lleons (úniques escultures  que  ens  ha  llegat  l’art  cretenc)  no  va  ser superada en relleu fins a les escenes de caça assíries, fetes uns quants segles més tard. 

Page 21: L'Art Grec

Porta dels Lleons. Micenes

Page 22: L'Art Grec

Màscara d’Agamèmnon. Museu Arqueològic Nacional. Atenes.

Page 23: L'Art Grec

1. PLANIFICACIÓ DE LA POLIS 

•  La configuració polí:ca de les Ciutat‐Estat va comportar que  es  construïssin  recintes  urbans,  perquè  la construcció  sense  ordre  de  cases  no  responia  a  les funcions  que  la  ciutat  requeria.  Parlem  de  3  funcions essencials de les polis: 1.  MILITAR:  escollien  el  lloc  més  fàcil  de  defensar,  l’acròpolis 

(fortalesa que repeteix la fòrmula de Micenes) 

2.  ECONÒMICA:  calia  facilitar  l’accés al mar  i  situar‐se prop de camins naturals. 

3.  ESTÈTICA: calia que l’entorn sa:sfés uns ideals de bellesa. 

L’urbanisme i la concepció de l’espai 

Page 24: L'Art Grec

2. ELEMENTS DE LA POLIS 

•  ÀGORA:  imprescindible  pel  funcionament  de  la  ciutat. Tenia  una  doble  funcionalitat:  Era  l’àmbit  de l’administració  i  de  reunió  del  poble  per  a  les solemnitats; i també era un centre de comerç i negocis. A l’època homèrica només es tenia en compte el seu ús polí:c,  però  a  poc  a  poc,  va  anar  adquirint  una importància creixent.  

Page 25: L'Art Grec

2. ELEMENTS DE LA POLIS 

•  La  STOÁ:  Pòr:c  cobert  que  servia  d’aixopluc  a  la  gent quan  es  reunia,  on  es  situaven  de  vegades  els establiments comercials. Les stoaí (stoá en plural) solen estar situades a prop de  les àgores  i  també a prop dels indrets  d’esbarjo  públic,  com  ara  el  gimnàs,  el  teatre, etc. 

Page 26: L'Art Grec

2. ELEMENTS DE LA POLIS 

•  El  GIMNÀS  i  la  PALESTRA:  llocs  per  a  la  pràc:ca  de l’exercici Osic i escola de lluita. 

La paraula palestra prové de pahl (lluita). Constiteix en una arena quadrada envoltada d’un pòrtic que dóna a un seguit de sales de descans, d ’en t renament , banys i vestidors.

Page 27: L'Art Grec

2. ELEMENTS DE LA POLIS 

•  El TEATRE: edifici fonamental i espectacle predilecte. Les grades  es  construïen  sobre  la  falda  d’un  turó  per aprofitar‐ne el pendent natural. 

Teatre d’Epidaure (s. IV – s. III aC)

Page 28: L'Art Grec

1.  CARACTERÍSTIQUES GENERALS •  Com  que  construïen  els  edificis  amb  una  escala 

humana i amb una preocupació per l’aparença exterior, els  envoltaven  amb  un  element,  la  columna,  que  era tractat  com  una  forma  estè:ca.  Cada  poble  hi  va aportar  elements  nous  de manera  que  van  sorgir  els tres ordres de l’es:l clàssic: 

L’ARQUITECTURA 

RIC

CO

RIN

TI

JÒN

IC

Page 29: L'Art Grec
Page 30: L'Art Grec
Page 31: L'Art Grec
Page 32: L'Art Grec
Page 33: L'Art Grec
Page 34: L'Art Grec
Page 35: L'Art Grec

2. CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES 

a) És  una  arquitectura  arquitravada.  Es  basa  en  una estructura de línies ver:cals i horitzontals 

b) En  un  primer  moment  s’u:litzava  conglomerat  o pedra  de  marès  (molt  porosa).  El marbe  no  va  ser u:litzat  fins  a  mitjan  segle  V  aC,  data  de  la construcció  del  Temple  d’Apol∙lo  a  Delfos  i  del Partenó, perquè treballar‐lo tenia molta dificultat. 

c) Tot  i  que  s’han  perdut,  se  sap  que  hi  van  aplicar colors: blau als tríglifs, vermell al fons de les mètopes, plans daurats, etc. 

Page 36: L'Art Grec
Page 37: L'Art Grec

2. CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES 

d) Recerca d’harmonia visual. ‐ Curvatures de  l’entaulament  i  l’es:lobat  cap a munt per evitar que semblés deformat pel centre. 

‐ Inclinació de les columnes cap a l’interior perquè no  fessin  l’efecte  que  queien  i  poder  crear  l’anomenat efecte piramidal. 

‐ Èntasi  de  les  columnes  perquè  no  semblessin còncaves 

‐ Distància desigual dels intercolumnis. 

Page 38: L'Art Grec

El temple del Partenó tal i com el veu el visitant. Sembla completament ver:cal, quan en realitat el temple és com a la figura 3.  

El temple tal i com es veuria si s’hagués construït tal com el veiem a la figura 1 

El temple tal i com ha estat construït en realitat, corregint les deformacions òp:ques. 

Page 39: L'Art Grec

•  No  servia  d’aixopluc  als  fidels  i  per  això  el  tractament  de l’interior és limitat. 

•  Tots  els  temples  tenen  en  comú  una  sala  rectangular  (naos  o cel∙la)  on  hi  havia  l’estàtua  de  la  divinitat  a  qui  es  dedicava  el temple;  i  dues  cambres  més:  una  dinterior  (prónaos)  i  l’altra posterior (opisthódomos). 

•  El  temple  s’envolta  per  un perisWl,  fet  amb  columnes  de  fusta fins al segle VI, i posteriorment de pedra. 

•  La construcció es recolza sorbre un basament de grades (krepís) que contribueix a fer‐lo ressaltar. 

•  L’es:l  dòric  assolí  la  seva  plenitud  amb  el  Partenó  d’Atenes. L’Erectèon  amb  les  seves  famoses  columnes  (les  carià:des)  és d’es:l jònic. 

L’ARQUITECTURA: el temple 

Page 40: L'Art Grec

PRÓNAOS 

COLUMNES 

NÁOS o CEL∙LA OPISTHÓDOMOS 

Page 41: L'Art Grec
Page 42: L'Art Grec

El Partenó. Acròpolis d’Atenes (447-432 aC)

Page 43: L'Art Grec
Page 44: L'Art Grec
Page 45: L'Art Grec
Page 46: L'Art Grec

OPISTHÓDOMOS NÁOS o CEL∙LA 

PRÓNAOS 

COLUMNES  PERÍPTER  OCTÀSTIL 

Page 47: L'Art Grec

Erectèon. Acròpolis d’Atenes (421-407 aC)

Page 48: L'Art Grec
Page 49: L'Art Grec

Capitell jònic de l’Erectèon

Page 50: L'Art Grec

•  No  era  només  un  edifici  dedicat  a  l’oci  sinó  a  l’educació  dels ciutadans ja que s’hi difonien els valors ideològics necessaris per garan:r l’harmonia de la polis. 

•  Aprofitaven el pendent d’un turó per fer‐hi les grades 

•  Constava de 3 parts fonamentals: graderia, escena i orquestra. 

•  GRADERIA: de  forma  semi  circular  i  tallada en  seccions per  les escales. 

•  ESCENA: lloc de la representació pròpiament dita •  ORQUESTRA: plataforma on es  situava un personatge col∙lec:u 

que representava tots els ciutadans de la polis: el cor. 

•  Els  teatres  més  importants  foren  el  de  Dionís  a  Atenes  i  el d’Epidaure (350 aC). 

L’ARQUITECTURA: el teatre 

Page 51: L'Art Grec
Page 52: L'Art Grec

1.  CARACTERÍSTIQUES GENERALS •  Els ideals del poble grec es manifestaven en la seva escultura •  Es  tracta d’una escultura d’arrels orientalitzants  i  en un primer 

moment reflecteix  influències egípcies. Això no obstant,  la seva evolució constant va arribar a crear un món de  formes original que acabà allunyant‐se dels models inicials. 

a) Els escultors plasmen a la figura humana les seves concepcions sobe  bellesa  _sica  i  equilibri  espiritual.  La  bellesa  es  concep com la mesura, com la proporció entre les parts. Una anatomia harmoniosa  i    una  idealització  del  cos  humà  que  arriben assoleixen la plenitud. 

L’ESCULTURA 

Page 53: L'Art Grec

b)  Perquè  la  bellesa  no  resul:  freda  cal  un  rostre expressiu. L’expressió de la cara serà doncs el mirall de l’ànima, l’exteriorització dels sen:ments 

c)  La  representació  del moviment és  un  altre  objec:u: felxibilitat  dels  membres,  tensió  muscular... Aconsegueixen  una  vivor  que  fins  aleshores  mai  no s’havia  assolit.  La  figura  humana  n’és  sempre  la preocupació central. 

d) Bellesa, expressió  i moviment cons:tueixen els trets capitals  de  l’escultura  grega.  Només  cal  afegir‐hi  el volum. Els egipcis els havien llegat la concepció plana de  l’estàtua; els grecs hi van aportar el volum per  tal de  poder  contemplar  l’escultura  des  de  diferents punts de vista. 

Page 54: L'Art Grec

•  Les  representacions  dels  Koúroi  i  les  Kórai,  tot  i  conservar  la rigidesa  dels  models  orientals,  mostren  una  observació naturalista  de  la  figura  en  el  modelatge  dels  músculs  i  en l’esveltesa de la cintura. 

•  Encara  presenten  molts  trets  d’arcaisme:  els  ulls  en  forma d’ametlla,  l’ordenació  geomètrica  dels  cabells,  l’expressió hirà:ca, etc. 

•  Hi  predomina  la  llei  de  la  frontalitat,  com  podem  veure  en  el kourós Anavissos. 

•  L’Efebus  cri?  exemplifica  l’evolució  que  van  experimentar  els koúroi  als  voltants  de  l’any  500,  amb  un  clar  treball  de  les superOcies. 

L’ESCULTURA: període arcaic 

Page 55: L'Art Grec

•  Les Kórai,  representen  el mateix  procés  de  recercai  d’evolució constant. A  la Dama d’Auxerre,  el  cos  femení apareix  tens  sota un  pèplum només  suggerit.  A  l’Hera  de  Samos,  els  plecs  de  la túnica  i  del  mantells’hi  diferencien  clarament  mitjançant incisions ajustades. 

TRANSICIÓ AL CLASSICISME:  •  Es  dóna  cap  a  l’any  500  impulsat  pels  relleus  dels  frontons 

d’Eginia i d’Olímpia. •  Trobem relleus on ja hi ha manifestacions de sen:ments com la 

trsitesa i el dolor, així com expressions somrients.  

•  És un exemple d’aquest període l’Auriga de Delfos.  

Page 56: L'Art Grec

La Dama d’Auxerre és la r e p r e s e n t a c i ó m é s característica de les kórai. El peplum estirat deixa veure les formes de les sines i la suau ondulació de la cintura. Tant a la representació del cos com a la del vestit de llana que el cobreix, la proximitat a m b l e s e s c u l t u r e s egípcies hi és ben evident.

Page 57: L'Art Grec

El koúros d’Anavissos és un dels exemples més bonics d’atleta arcaic; en el seu modelatge ja s’hi pot comprovar un cert distanciament dels models egipcis.

Page 58: L'Art Grec

L’Efebus Criti atribuït a CRÍTIES, mostra l’evolució final dels koúros cap a l’any 500. El realisme és més gran I els membre suggereixen una visió unitària del cos. La pell e s t à t r a c t a d a a m b delicadesa i permet una millor contemplació de les formes.

Page 59: L'Art Grec

A L’auriga de Delfos els plecs de la túnica són desiguals i la vora inferior s’ondula en una mena d’arrissat pel vent. El cap anticipa el el Discòbol, amb els cabells aixafats i una mica arrissats als polsos.

Page 60: L'Art Grec

•  Durant  el  s.V  aC  l’escultura  va  assolir  el  grau  més  elevat  de pefecció. Hi trobem l’ideal grec d’equilibri i una atenció especial dels escultors a fer que la cara expressés els sen:ments. 

•  La  llista  de  mestres  d’aquest  període  és  llarga.  Els  més remarcables  són: MIRÓ,  FÍDIES  i POLICLET  al  segle  V  aC;  ESCOPES, PRAXÍTELES i LISIP al segle IV aC. 

•  El bronxista MIRÓ va aconseguir, al seu Dicòbol, de representar‐hi el moviment en el màxim moment de desequilibri del cos; és un instant fugaç, en què l’atleta es disposa a llençar el disc, amb el  seu  cos  contret  que  s’aguanta  sobre  el  peu  dret.  Aquesta posició cons:tuïa aleshores un gran atreviment. 

L’ESCULTURA: període clàssic 

Page 61: L'Art Grec

El Discòbol va sorprendre els seus contemporanis per la posició atrevida d’un cos en contorsió i tensió. Però els músculs encara són plans i les faccions poc expressives. Ens trobem al llindar del classicisme.

Page 62: L'Art Grec

•  FÍDIES es considerat el paradigma del clacissime. 

•  La  bellesa  serena  dels  rostres,  la  flexibilitat  i  la  transparència dels ves:ts,  la  combinació d’equilibri  i  vida  són per a nosaltres trets caracterís:cs de l’art de FÍDIES. 

•  Per  als  seus  contemporanis  devia  suposar  molt  més  perquè l’anomenaven  “escultor  de  déus”.  La  sèrie  d’escultures dedicades a Atena, el Zeus Olímpia i els relleus del Partenó són el llegat d’aquest gran mestre. 

•  Es  va  encarregar  directament  de  la  decoració  excultòrica  del Partenó (fris interior, mètopes i frontons). 

•  En  les  seves  figures  hi  trobem  moviments  amb  elegància  i  el sen:t de la mesura. 

Page 63: L'Art Grec

Al Fris de les Panatenees hi resplandeix l’esperit del classicisme. FÍDIES i els seus col·laboradors hi multipliquen els plecs flexibles. El tema recull una atmosfera solemne de la processó de les donzelles que porten el pèplum que han teixit a la deessa Atena.

Page 64: L'Art Grec

•  POLICLET va ser un teòric de l’anatomia humana que va recollir els seus cànons en textos  literaris  i els va esculpir al Dorífor, figura d’un jove llancer amb un gran treball de la profunditat gràcies a la posició diferent de les cames i dels braços. Les proporcions del cos estan matemà:cament estudiades. 

•  L’herència  del Dorífor  és  visible  a  l’Apoxiomenos  de  LISIP.  Tot  i això,  el  cap  és més  reduït  i  el  cos  sembla  que oscil∙li  entre  les cames,  fet  que  simbolitza  la  pèrdua  de  l’equilibri  perfecte  del classicisme del segle V. 

•  PRAXÍTELES va crear un es:l original a  les seves figures d’Apol∙los de  cos  suau,  que  corben  el  maluc  (sinuositat  praxitel∙liana), recolzen  el  braç  sense  ànsia  i  els  seus  rostres  expressen  una nostàlgia  intensa.  A  l’Hermes  d’Olimpia  aquests  trets  són percep:bles en un cos esvelt de cànon més allargat que el del Dorífor.  

Page 65: L'Art Grec

Dorífor

Apoxiòmenos

Page 66: L'Art Grec

L’Hermes d’Olimpia és un c o m p e n d i d e l ’ a r t d e PRAXÍTELES: curvatura de maluc i suport compensador a l c o s t a t c o n t r a r i , l a supe r f í c i e po l i da mo l t delicadament i l’expressió nostàlgica.

Page 67: L'Art Grec

•  L’Hel∙lenisme significa  la crisi de  les polis quan es va produir  la integració de les ciutat‐estat en una unitat polí:ca sota el domini de Macedònia.  En aquest nou panorama polí:c, organitzat per ALEXANDRE  EL  GRAN,  no  hi  ha  lloc  pels  ideals  d’harmonia  i  de mesura de la Grècia Clàssica que són subs:tuïts per valors nous; és l’època dels conjunts monumentals: l’Altar de Zeus a Pèrgam i el Colós de Rodes. 

•  En el camp de l’escultura comença una època de realisme amb un  punt d’amargor.  Es  prefereix  el desequilibri dels  cossos,  el dramaWsme de les expressions i la lletgesa de monstres. 

•  Atenes  con:nua  sent  considerada  el  centre  de  la  cultura  però apareixen  altres  nuclis  i  noves  escoles  com  Pèrgam,  Rodes  i Alexandria  i  d’aquesta  manera,  la  unitat  d’es:l  d’èpoques anteriors es perd. 

L’ESCULTURA: període hel∙lenísWc 

Page 68: L'Art Grec

Altar de Zeus a Pèrgam. Museo de Pérgamo, Berlín

Page 69: L'Art Grec

Il·lustracions de com es creu que podia haver estat el Colós de Rodes

Page 70: L'Art Grec

L’Aocoont i els seus fills. Representa el sacerdot d’Apol·lo i els seus dos fills atacats per serps. Hi ha expressada la violència i e l desequ i l ib r i que caracteritzen l’hel·lenisme. És un grup concebut per ser observat frontalment.

Page 71: L'Art Grec

La Victòria de Samotràcia procedeix de Rodes. Té les ales tenses i el mantell caigut. Es recolza en un podi en forma de proa de vaixell. La gràcia i la lleu torsió la converteixen en una de les figures més belles de l’art grec.