L’Art Romànic: context històric

• El Romànic se situa en l’època medieval (s. V-XV), més concretament al final de l’Alta Edat mitjana (s. X-XIII).

• És una època caracteritzada pel feudalisme, pel

predomini del món rural sobre l’urbà, per una societat estamental en què una minoria privilegiada (rei, noblesa, Església) viu a costa del treball de la majoria

(camperols, artesans, etc.), i per una gran influència de l’Església.

• Bona part de la població viu al límit de la supervivència.

L’ART ROMÀNIC: concepte

• L’art Romànic s’estén per l’Europa occidental durant les darreres dècades del segle X fins a mitjans del segle XIII.

• Es denomina d’aquesta manera perquè algunes de les seves característiques arquitectòniques més peculiars deriven de l’art romà i perquè la seva cronologia coincideix amb l’aparició de les llengües romàniques.

L’ARQUITECTURA ROMÀNICA

• Es tracta d’una arquitectura fonamentalment religiosa. Els dos tipus d’edificis són els monestirs i les esglésies.

• Tot i que l’arquitectura romànica presenta solucions constructives i formals molt diverses, cosa que ha portar a diferenciar escoles regionals i diferents moments evolutius, hi ha uns elements comuns que defineixen l’estil.

Elements arquitectònics:• Utilització de la pedra, fins i

tot per a les cobertes.• Elements de suport:

s’utilitzarà l’arc de mig punt sobre columnes o pilars. Les voltes generalment són de canó a la nau central, d’aresta a les naus laterals.

• La volta de canó presenta el problema del seu pes i la necessitat de suports potents i continus; la utilització d’arcs faixons permet la divisió en trams que facilita la seva construcció.

• Vicenç de Cardona. Vista de la nau central – vist 676 vegades· [paau] · Església construïda entre els anys 1029 i 1040 a la vila de Cardona (Bages). Estilísticament vinculada al primer romànic. Coberta amb trams de volta de canó separats per arcs torals de mig punt.

• Vicenç de Cardona. Vista de la nau central.

• Església construïda entre els anys 1029 i 1040 a la vila de Cardona (Bages).

• Es pot apreciar els arcs de mig punt, la coberta amb trams de volta de canó separats per arcs faixons de mig punt.

Volta de canó

Arc de mig punt

Arcs faixons

Elements arquitectònics:continuació

• Les tensions laterals de la volta de canó es contraresten amb els murs gruixuts i els contraforts.

• Damunt del creuer s’aixeca el cimbori, torre de planta quadrada o octogonal que permet il·luminar el creuer i que, a l’interior es manifesta en forma de cúpula de mitja esfera.

Cimbori

Absis

Transepte

Tipus de plantes• L’església és l’edifici essencial del període romànic. La seva

disposició conjuga elements de caire simbòlic relacionats amb el significat del temple coma casa de Déu.

• El tipus de planta més habitual és de creu llatina que integra diferents àmbits:

• Un cos longitudinal orientat en sentit oest-est, format per una nau central i, sovint una nau lateral a cada costat.

• El transepte, una nau transversal que determina, en la seva intersecció amb la nau central, el creuer, punt central dels dos eixos, cobert per una cúpula.

• El presbiteri, l’espai reservat als sacerdots, ocupa la capçalera del temple.

• Als extrems de la capçalera hi ha els tres absis que corresponen a les tres naus. L’absis central és més ampli i alt.

Planta de creu llatina

Transepte

Nau lateral

Creuer

Nau central

Campanar

AbsisPresbiteriAbsis

• Climent de Taüll. Vista de la capçalera i campanar.

• Església consagrada el 1123 a Taüll, municipi de la vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. Les església del anomenat 'romànic de muntanya' que abunden en aquestes valls pirinenques es caracteritzen per l'ús de decoració llombarda, sostre de fusta, planta basilical i esvelts

campanars.

• Sant Jaume de Frontanyà.

Vista de la capçalera 

• Església romànica construïda a Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, el poble més petit de Catalunya durant el segle XI.

• És l'únic que queda d'un antic monestir. L'església consta de una sola nau amb transepte i tres absis. Pertany al primer Romànic o romànic llombard.

Cimbori

Transepte

AbsisBandes

llombardes

• Sant Vicenç de Cardona. Vista exterior de la capçalera.

• Església construïda entre els anys 1029 i 1040 a la vila de Cardona (Bages). Estilísticament vinculada al primer Romànic.

• Destaquen l'ús de carreus de pedra regular i les bandes llombardes en la decoració exterior. A la imatge pòdem apreciar dos absis i el cimbori.

Absis

• Vista exterior de la capçalera d’una església romànica, on es pot apreciar els tres, absis, el del centre més ample i alt.

• El mur està decorat amb arcs cegs i bandes llombardes. Les finestres són estretes per no disminuir la força del mur.

absis

Les façanes

• Les façanes , en molts casos queden emmarcades per dues torres cilíndriques o quadrades.

• A les portalades es concentra la decoració escultòrica que sovint omple totes les seves part: arquivoltes,, brancals, timpà i trencallums.

timpà

EL ROMÀNIC A ITÀLIA

• Baptisteri, catedral i torre de Pisa.• La catedral de Pisa va ser construïda per

l'arquitecte Buscheto entre el 1064 i el 1118 i consagrada el mateix any pel Papa Gelasi II. La torre és una mica posterior (1173-1350). La imatge ens permet veure la façana del Duomo i també el Baptisteri, en primer terme. Tanmateix podem apreciar la inclinació del campanar.

•La catedral de Pisa: vista de la nau central i dels arcs formers que la separen de les naus laterals.

LA PINTURA: aspectes generals• Les esglésies romàniques es decoraven amb pintures

murals en tota la superfície del seu interior, fins i tot a les voltes de la nau central.

• La tècnica utilitzada és la del fresc.• Aspecte simbòlic i no naturalista en els temes.• El hieratisme de les figures.• Precisió en el dibuix. Els contorns es perfilen

acuradament i es ressalten amb un traç fosc.• Els colors utilitzats són purs, sense mescles, i plans

(sense matisos tonals o games).• L’absència de fons paisatgístics o arquitectònics.• La manca de preocupació per presentar l’espai es

reflecteix en l’absència de perspectiva i en la sensació plana, exempta de volum de les figures.

Temes representats (programa iconogràfic)

• Els temes representats es relacionaven amb el significat simbòlic de les diferents parts de l’església.

• A la volta de l’absis (àmbit celestial) es pintaven representacions de la presència de Déu davant dels homes tot mostrant la seva gloria. Les més freqüents és el Pantocràtor, envoltat pels símbols dels Evangelistes (Tetramorfos), àngels, arcàngels i querubins.

• Al semicilindre de l’absis, apareix habitualment la Verge acompanyada dels apòstols i els sants als qual es dedica l’església.

• A les naus laterals es pinten escenes de l’Antic i del Nou Testament.

Pintura de l’interior de l’absis de Sant Climent de Taüll. Representa a Déu dins la màndorla celestial, envoltat pels símbols dels evangelistes, àngels i serafins.

Frontal de l’altar. Déu en Majestat envoltat pels apòstols. La part davantera de l’altar es cobria amb un frontal de fusta decorat amb pintures.

L’ESCULTURA: relleus en pedra• Estreta vinculació entre

arquitectura i escultura: l’escultura romànica forma parta de l’edifici, es troba als capitells,timpans, als brancals, arquivoltes.....

• Adaptació al marc arquitectònic.

• Hieratisme i absència de perspectiva i de fons paisatgístics.

• Simbolisme davant el realisme.

• Policromia.• Temes religiosos i bestiari.

L’ESCULTURA: en

fusta• A diverses zones,

especialment a la regió pirinenca, es desenvolupa també una interessant imatgeria centrada sobretot en la figura del Crist crucificat i la figura de la Mare de Déu amb el Nen Jesús.

• Posició rígida i frontal• Estaven fetes amb fusta

policromada o en pedra.

Mare de Déu amb el nen Jesús.• La Verge es

representa asseguda en un tron, en posició rígida i frontal, amb el Nen assegut damunt les seves sames (a un costa).

• Ulls ametllats i la boca amb un posat inexpressiu.

• Policromada.