LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS

LAURA A LA CIUTAT DELS LAURA A LA CIUTAT DELS SANTSSANTS

Pensament literari de Miquel Pensament literari de Miquel Llor:Llor:•Clàssics del segle XIX:

•Dostoievski

•Autros del segle XX:

•Sigmund Freud

•Marcel Proust

•André Gide

•Italo Svevo

Individu arrossegat per passions i patologies diverses

Psicologia, repressió de la sexualitat

Deshumanització de l’home en la societat moderna

Ús del monòleg interior

El record i la memòria com a font de coneixement


Trets de la seva narrativaTrets de la seva narrativa:: Art com a sublimacióArt com a sublimació: : utilització de la realitat, utilització de la realitat,

pròpia i del que el volta, com a matèria de pròpia i del que el volta, com a matèria de ficcióficció

Art com a refugi:Art com a refugi: complicitat amb la imatge de complicitat amb la imatge de Giacomo Leopardi, romàntic italià malencònic i Giacomo Leopardi, romàntic italià malencònic i amb turments físics similarsamb turments físics similars

Idea de fatalitat:Idea de fatalitat: força cega que arrossega força cega que arrossega l’individu a ser presoner d’ell mateixl’individu a ser presoner d’ell mateix

Personatges que ocupen tot l’espai narratiu:Personatges que ocupen tot l’espai narratiu: el el món es converteix en un personatge grotescmón es converteix en un personatge grotesc

Pessimisme de la seva obraPessimisme de la seva obra


Publicació de l’obra:Publicació de l’obra: 13 desembre 193013 desembre 1930: : Premi CrexellsPremi Crexells aa

Laura a la ciutat dels SantsLaura a la ciutat dels Sants Jurat format per Pompeu Fabra, Carles Jurat format per Pompeu Fabra, Carles

Riba, Just Cabor, Josep Mª López-Picó Riba, Just Cabor, Josep Mª López-Picó (entre d’altres)(entre d’altres)

Final de març de 1931: apareix a la Final de març de 1931: apareix a la col·lecció “A tot vent” d’Edicions Proacol·lecció “A tot vent” d’Edicions Proa

Tiratge de 1500 exemplarsTiratge de 1500 exemplars


La críticaLa crítica L’èxit de la crítica fou generalL’èxit de la crítica fou general Molts articles que en destaquen: la Molts articles que en destaquen: la

bellesa i la qualitat de la prosa; el bellesa i la qualitat de la prosa; el pessimismepessimisme

Just Cabot descriu com a tema central laJust Cabot descriu com a tema central la incomprensió entre els éssers humans, incomprensió entre els éssers humans, l’hostilitat de la majoria de relacions:l’hostilitat de la majoria de relacions:

“cap gran passió no agita ningú: és un drama sord, però d’acció lentament corrosiva, sense esclats”


Carles RibaCarles Riba:: comenta el conflicte entre la protagonista i comenta el conflicte entre la protagonista i

Comarquinal, i laComarquinal, i la fatalitatfatalitat amb què es amb què es combinen les relacions entre personatges.combinen les relacions entre personatges.

El Determinisme no és naturalista del XIX El Determinisme no és naturalista del XIX sinó quesinó que

Se situa sobre la línia d’aquest realisme cerebralment arbitrat tant d’avui” Carles Riba


L’escàndol:L’escàndol: Quan es va identificar Comarquinal amb VicQuan es va identificar Comarquinal amb Vic Els comportaments socials i alguns Els comportaments socials i alguns

personatges es van prendre com a crítiques personatges es van prendre com a crítiques i atacs a la ciutat i alguns dels seus i atacs a la ciutat i alguns dels seus personatgespersonatges

La La Gazeta de VichGazeta de Vich: : article negatiu el 1931. article negatiu el 1931. diu que només parla de la boira i la diu que només parla de la boira i la hipocresia:hipocresia:

I per mil indicis diversos l’autor us vol donar a entendre que la ciutat de Vic és això; i aquí està la monstruositat


La novel·la fou llegida amb molt interès a La novel·la fou llegida amb molt interès a Vic: 400 exemplars venuts.Vic: 400 exemplars venuts.

Dir de Vic la “ciutat dels sants” era una Dir de Vic la “ciutat dels sants” era una crítica a la pseudobeateria i la falsa bondat crítica a la pseudobeateria i la falsa bondat dels vigatans de l’època.dels vigatans de l’època.

Identificació de Laura amb la senyora Roca Identificació de Laura amb la senyora Roca FigueraFiguera

Trets essencials de la seva àvia Esperança: Trets essencials de la seva àvia Esperança: lectura, coneixements de francès, tarannà lectura, coneixements de francès, tarannà obertobert


Llor segueix el model de Llor segueix el model de “dona adúltera”, de “dona adúltera”, de “dona insatisfeta”de “dona insatisfeta”de novel·les del segle XIX:novel·les del segle XIX:

Madame Bovary Madame Bovary (Gustave Flaubert, (Gustave Flaubert, 1857)1857)

Anna Karènina Anna Karènina (Lev (Lev Tolstoi, 1877)Tolstoi, 1877)

La Regenta La Regenta (Leopoldo (Leopoldo Alas, Alas, ClarínClarín, 1884), 1884)

Triangle amorós: bovarysme

Laura

Tomàs Pere

Els models de la novel·la realista


Novel·les del XIX:Novel·les del XIX: Heroïna casada amb un home que no la comprènHeroïna casada amb un home que no la comprèn Dona romàntica, lectora, amant de la música i Dona romàntica, lectora, amant de la música i

imaginativaimaginativa Avorriment i monotonia de la rutina diàriaAvorriment i monotonia de la rutina diària Necessitat d’evasióNecessitat d’evasió Anàlisi de la conducta femenina: atacs de nervis, Anàlisi de la conducta femenina: atacs de nervis,

depressionsdepressions Societat molt estricta, que no tolera l’adulteriSocietat molt estricta, que no tolera l’adulteri Procés: il·lusió-realitat-desil·lusióProcés: il·lusió-realitat-desil·lusió


Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants Llor segueix l’esquema de l’heroïnaLlor segueix l’esquema de l’heroïna Laura i Teresa tenen, a més, trets de la neurosi Laura i Teresa tenen, a més, trets de la neurosi

(infl. Freud): interès pels processos psicològics (infl. Freud): interès pels processos psicològics Ccomarquinal: semblant a Rouen (Ccomarquinal: semblant a Rouen (Madame Madame

Bovary)Bovary) i Vetusta ( i Vetusta (Oviedo a Oviedo a La RegentaLa Regenta))

Escenes similars: Escenes similars:

trobades religioses a l’interior de l’esglésiatrobades religioses a l’interior de l’església relació maternitat-frustració amorosarelació maternitat-frustració amorosa


Vic- ComarquinalVic- Comarquinal Llor usa Vic per a construir el seu univers literariLlor usa Vic per a construir el seu univers literari De Vic en descriu:De Vic en descriu:

La plaça La plaça CatedralCatedral Carrers i passeigs més cèntricsCarrers i passeigs més cèntrics CasalsCasals Situació geogràficaSituació geogràfica Clima extrematClima extremat La boira de l’hivernLa boira de l’hivern

•Realitat psicològica, psicològica i literària: recull una manera de viure i una concepció del món comuna a altres ciutats europees


Miquel Llor:Miquel Llor:

Me n’he valgut perquè de temps ha m’havien cridat l’atenció els fariseus descolorits d’aquell indret de Catalunya on m’ha semblat descobrir algun tret temperamental comú als seus habitants” “Mirador” 1930

Preparar el llibre minuciosament, amb perpetuals reagrupaments de forces com per a una ofensiva, suportar-lo amb fatiga, acceptar-lo com una regla, construir-lo com una església, seguir-lo com un règim, vèncer-lo com un obstacle, sobrealimentar-lo com un fill, crear-lo com un món. Marcel Proust (cita penjada a la cambra de Llor)

Obra cuidada en cada detall:


Una novel·la moderna:Una novel·la moderna: Problema de fons: el Problema de fons: el matrimoni catòlicmatrimoni catòlic

indissoluble i de conveniència econòmica entre la indissoluble i de conveniència econòmica entre la burgesiaburgesia: :

estructura de estructura de l’hereu masclel’hereu mascle, i el sacrifici dels altres fills:, i el sacrifici dels altres fills: Oncle Llibori Terra Negra Oncle Llibori Terra Negra TomàsTomàs

La dona, educada en el sacrifici personal: La dona, educada en el sacrifici personal: casar-secasar-se tenir fillstenir fills portar la casaportar la casa

Submissió al marit A Catalunya la llei

del divorci és de

1932, però no era

pràctica comuna


BARCELONABARCELONA Metròpoli modernaMetròpoli moderna S’assimila al vici i la S’assimila al vici i la

pèrdua dels bons i vells pèrdua dels bons i vells costumscostums

Els homes s’hi escapenEls homes s’hi escapen Les dones en volen tenir Les dones en volen tenir

notíciesnotícies Lloc de perdició: moral Lloc de perdició: moral

laxa i liberallaxa i liberal

COMARQUINALCOMARQUINAL Ciutat anclada en el passatCiutat anclada en el passat Marcada per la crítica, la Marcada per la crítica, la

xafarderia, la hipocresia xafarderia, la hipocresia religiosa i una moral religiosa i una moral obtusaobtusa

Les dones viuen una vida Les dones viuen una vida tradicional i tancadatradicional i tancada

Tancada respecte a les Tancada respecte a les novetatsnovetats

Aïlla qui no és com ella: Aïlla qui no és com ella: LauraLaura

CONFLICTE CAMP-CIUTAT:CONFLICTE CAMP-CIUTAT:


Laura:Laura: No és una dona fortaNo és una dona forta És filla de l’idealisme modernistaÉs filla de l’idealisme modernista Encarna alguns aspectes de la Encarna alguns aspectes de la donna donna

angelicattaangelicatta de Dante i Petrarca (moda a finals de Dante i Petrarca (moda a finals XIX)XIX)

Envoltat d’una aurèola d’idealitat: per damunt Envoltat d’una aurèola d’idealitat: per damunt dels altres personatgesdels altres personatges

Participa d’alguns valors romànticsParticipa d’alguns valors romàntics Personatge eteriPersonatge eteri


Laura:Laura:•Noia mal preparada per a la vida de família•Enemiga de la mediocritat i convençuda que pot canviar les coses

•Noia de Barcelona•Desconeguda•De costums liberals•Pobra•Vesteix a la moda europea•És una mica provocativa•Anticlerical•Etèria


La distingeix la seva sensibilitat i La distingeix la seva sensibilitat i l’educació artística: música i l’educació artística: música i literatura:literatura:

Música: romàntica i del segle XXMúsica: romàntica i del segle XX Literatura: evasió de la realitatLiteratura: evasió de la realitat

Abandó de les tasques domèstiquesAbandó de les tasques domèstiques Decorativa, coqueta, poc responsableDecorativa, coqueta, poc responsable Desig de millora de la posició social a Desig de millora de la posició social a

través del matrimonitravés del matrimoni

Laura: Laura: educada pel pareeducada pel pare


Laura:Laura: No sap renunciar a la independènciaNo sap renunciar a la independència Després dels primers mesos, s’adona que Després dels primers mesos, s’adona que

Tomàs és rude i primari, sense interès per la Tomàs és rude i primari, sense interès per la música o la literaturamúsica o la literatura

Relació concretada en el sexe primari, que més Relació concretada en el sexe primari, que més tard ja no suportatard ja no suporta

Focalitza en Pere el su amor ideal: màxim Focalitza en Pere el su amor ideal: màxim moment quan és a les Aulines moment quan és a les Aulines IDEALITZACIÓIDEALITZACIÓ

Quan en Pere Quan en Pere ÉS REALÉS REAL la Laura el rebutja la Laura el rebutja


TERESATERESA

Formació de la Teresa-model tradicional: educada en les tasques de la llar

Al llarg de l’obra s’adona de la seva exigua formació, sacrificada al domini de l’hereu

Pren consciència de la ignorància dels seus sentiments i en l’expressió de l’amor

El matrimoni de Tomàs posa de manifest el seu desig: destinada a ser soltera, el germà és el seu amor

L’aparició de la Laura desperta el seu desig sexual: espia la cambra nupcial

Encarna les virtuts pairals de la raça: prudència, honestedat estalvi

Esperit de la tradició centenària de Comarquinal


TeresaTeresa•Complicitat, reconeixement i rivalitat davant d’en Pere

•És mentre l’esperen, en les converses, que veiem el desig de la Teresa

•´La Teresa ordeix la lenta venjança i la difamació

•La Teresa castiga la Laura a les Aulines: escarceller

•Estat de neurosi i deliri: la Teresa descobreix finalment el seu desig a la Laura. Li vol fer d’alcavota

•En la lluita psicològica entre les dues, guanya Teresa

•El procés psicològic d’anul·lació i autoimmolació de Teresa el converteix en el personatge mes ric i de major força tràgica


LauraLaura TeresaTeresa

Relacions de competència i rivalitat, complexes i innovadores

Anàlisi de les raons internes del comportament de la dona: retrat profund

Anàlisi de dues psicologies femenines davant el desig


LauraLaura

TomàsTomàs TeresaTeresa

LauraLaura

PerePere TeresaTeresa

Es posa de relleu la dictadura Es posa de relleu la dictadura del sistema més que del sistema més que l’adulteri, que no passa de l’adulteri, que no passa de les murmuracions i les murmuracions i conjecturesconjectures


Conflicte de l’obra:Conflicte de l’obra: Tomàs de Muntanyola, hereu d’una Tomàs de Muntanyola, hereu d’una família de propietaris rurals, es casa amb la dona equivocada:família de propietaris rurals, es casa amb la dona equivocada:

L’educació de la dona:L’educació de la dona: Llor es fa ressò dels canvis en l’educació entre el Llor es fa ressò dels canvis en l’educació entre el

XIX i els anys 30 del segle XX:XIX i els anys 30 del segle XX:

Importància de l’art:Importància de l’art:Mn Joan Serra, Ferro Vell, homenatge a Mn. Josep Mn Joan Serra, Ferro Vell, homenatge a Mn. Josep

Gudiol, únic personatge positiu de la novel·la, Gudiol, únic personatge positiu de la novel·la, dediacat a la recerca i reconstrucció de peces dediacat a la recerca i reconstrucció de peces arqueològiques antigues per a la construcció del arqueològiques antigues per a la construcció del Museu Arqueològic de VicMuseu Arqueològic de Vic


Estructura de la novel·la:Estructura de la novel·la:Temps 2 anys Temps 2 anys Dividida en dues partsDividida en dues parts

1ª part: 15 seqüències 2ª part: 27 seqüències

•Arribada de Laura a Comarquinal

•Ambients i personatges

•Naixement i mort de la filla

•Separació implícita de la parella

•Arribada d’en Pere

•Procés psicològic intern de Laura, Teres i Pere

•Escàndol i difamació de Laura

•Reclusió de Laura. Retorn a Comarquinal

•Fugida a Barcelona


Relació amb altres obres:Relació amb altres obres: Pilar PrimPilar Prim Narcís OllerNarcís Oller. L’arribada en . L’arribada en

tren de Barcelona a Vic a l’inici de la tren de Barcelona a Vic a l’inici de la novel·la.novel·la.

La RegentaLa Regenta Clarín Clarín. L’escena de . L’escena de declaració a l’església.declaració a l’església.

Madame BovaryMadame Bovary Flaubert Flaubert. La fugida . La fugida final dalt del cotxe de cavalls.final dalt del cotxe de cavalls.


Estil:Estil: Descripcions impressionistes, fetes Descripcions impressionistes, fetes

de retalls evocadorsde retalls evocadors Ús de la metonímia i la sinestèsia Ús de la metonímia i la sinestèsia

per definir els ambientsper definir els ambients No hi ha descripcions llargues ni No hi ha descripcions llargues ni

detalladesde la ciutat, el camp o el detalladesde la ciutat, el camp o el físic dels personatges.físic dels personatges.

Ús de prosa poètica: poemes en Ús de prosa poètica: poemes en prosaprosa


Tècniques narratives:Tècniques narratives: Són usades per mostrar els estats d’ànim Són usades per mostrar els estats d’ànim

dels personatges, els processos psicològicsdels personatges, els processos psicològics Ús de la memòria involuntària de Marcel Ús de la memòria involuntària de Marcel

ProustProust La cadència d¡un tempo interior melangiósLa cadència d¡un tempo interior melangiós Ús del simbolisme: la Ús del simbolisme: la boiraboira

La boira:La boira: Element simbòlic progressiu i canviantElement simbòlic progressiu i canviant Defineix l’evolució de la relació Laura-Defineix l’evolució de la relació Laura-

ComarquinalComarquinal


Altres elements simbòlics:Altres elements simbòlics: Els personatges Sigfrid i Isolda de Wagner Els personatges Sigfrid i Isolda de Wagner

en les relacions Laura-Pereen les relacions Laura-Pere Els ocells de cendre dibuixats a la tassaEls ocells de cendre dibuixats a la tassa L’alzina morta on seu Laura a les AulinesL’alzina morta on seu Laura a les Aulines Tornar cecs els canaris per part d’en TomàsTornar cecs els canaris per part d’en Tomàs Posar-se l’anell per part de la TeresaPosar-se l’anell per part de la Teresa Els topònims: Collat Negre, el gorg de la Els topònims: Collat Negre, el gorg de la

Bruixa, les Aulines, Terra NegraBruixa, les Aulines, Terra Negra Els malnoms: Nas de Rei, Cal Calçot, Ferro Els malnoms: Nas de Rei, Cal Calçot, Ferro

VellVell


Presència de l’art:Presència de l’art: Present amb referències a la Present amb referències a la

música i l’arqueologiamúsica i l’arqueologia Lligades a Laura i al sentiment Lligades a Laura i al sentiment

amorós: la músicaamorós: la música Escena a l’ermita romànica de Sant Escena a l’ermita romànica de Sant

Roc: els dos enamorats es Roc: els dos enamorats es comuniques a través de la música comuniques a través de la música de Bach o de Frescobaldide Bach o de Frescobaldi

LAURA: A LA CIUTAT DELS LAURA: A LA CIUTAT DELS SANTSSANTS

El punt de vista narratiu:El punt de vista narratiu:

Narrador omniscient absolut amb Narrador omniscient absolut amb anticipacions (p.68-p.148anticipacions (p.68-p.148

Narrador omniscient absolut que Narrador omniscient absolut que es dirigeix a vosaltreses dirigeix a vosaltres

Estil indirecte lliure en present Estil indirecte lliure en present

Canvi de focalitzacióCanvi de focalització


COL.LEGI SANT MIQUEL DELS SANTSCOL.LEGI SANT MIQUEL DELS SANTSDepartament de FilologiaDepartament de Filologia

Profs. Sílvia Caballeria i Carme Profs. Sílvia Caballeria i Carme CodinaCodina

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS

Education

Transcript of LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS