LAUTARO Montt Herebia

Religió 2012-2013

Santes Creus

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 2

Índex Introducció:

L’Albareda de Santes Creus.........................................................3-7

La vida monàstica...........................................................7-10

Història:

Fundació......................................................................................11-12

Expansió.................................................................................12-17

Declivi....................................................................................17-18

Arquitectura:

Església................................................................................18-20

Tombes reials........................................................................20-22

Claustre gòtic........................................................................22-25

Dormitori..............................................................................25-25

Sala capitular........................................................................25-26

Palau reial............................................................................26-28

Opinió..............................................................................29-29

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 3

El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una

de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de

Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp).

Actualment és l'únic monestir de la Ruta del Cister que no té

vida monàstica.

L'albereda de Santes Creus

L'albereda de Santes Creus es troba situada al municipi d'Aiguamúrcia, just als peus del Monestir cistercenc de Santes Creus, constitueix una de les poques representacions mitjanament ben conservats de la vegetació de ribera a Catalunya. Es tracta d'una superfície de 12'5 hectàrees vora el riu Gaià, actualment inclosa dins el PEIN . Es troba situada a 280 metres sobre el nivell del mar, sobre sòls al·luvials amb un bon drenatge, al El

marge esquerre del Gaià, riu que té una superfície de conca hidrogràfica de 430 quilòmetres quadrats.

L'albereda està constituïda, botànicament parlant, per un conjunt d'arbres que es disposen seguint les quantitats

Introducció

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 4

d'aigua presents al sòl. Així torbaríem una vegetació potencial constituïda per una salzeda a la mateixa llera del riu, una albereda a la vora del Gaià i una omeda més interior, on les disponibilitats hídriques són menors.

L'interès de l'albereda de Santes Creus rau en la importància de l'estrat arbori i la seva distribució seguint paràmetres de disponibilitat hídrica; malauradament l'estrat herbaci, interessant en aquestes comunitats vegetals, és més aviat pobre, a causa de la forta utilització d'aquest espais pels humans. L'estudi de l'estrat herbaci es pot realitzar uns quants quilòmetres aigües avall, cap a Montferri, on encara es conserven petits fragments de vegetació de ribera constituïts per omedes i alberedes que mantenen amb certa puresa l'estrat herbaci, s'hi poden estudiar les diferents espècies vegetals que hi ha i fer transsectes de vegetació o bé inventaris de superfície coneguda.

Tant l'albereda de Santes Creus com la resta d'alberedes que es troben pel Gaià ofereixen un interessant ventall de possibilitats amb les seves aplicacions didàctiques.

La proximitat del riu Gaià facilita també una àmplia gamma d'activitats, principalment en el tema de vegetació, ecologia i zoologia tant vertebrats com invertebrats. Com que es tracta d'un curs típic de la Mediterrània s'hi donen tots els factors geogràfics i geològics característics que il·lustren aquest aspecte.

Actualment les institucions responsables del manteniment de l'albereda han començat a posar mitjans a fi de conservar aquest indret únic a Catalunya, que va fer decantar els monjos de l'orde del Cister a instal·lar-se en aquesta zona fa

Vista del monestir i l’Albereda a l’actualitat

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 5

prop de 900 anys, tal i com ho feren els monjos al populetum

(bosc d'àlbers, per tant albereda) de Vimbodí, que originà el monestir de Poblet.

Tall esquemàtic de la disposició de les comunitats vegetals a l'albereda

Comunitats vegetals i flora

una salzeda de sarga (Saponario- Salicetum purpureae)

a la mateixa llera del riu, per tant en zona inundada. És una comunitat molt dependent de l'aigua. És una zona afectada per les riuades, les plantes tenen moltes arrels i flexibilitat en el brancatge per evitar trencaments i no impedir el pas de l'aigua, està molt enriquit en espècies nitròfiles, que el mateix riu aporta. Espècies característiques: sarga, saulic, esbarzer, menta borda. (torna a l'esquema)

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 6

una albereda (Vinco-Populetum albae)a la

vora del riu, els nivells freàtics són molt poc profunds, a vegades és un terreny inundable. És una comunitat vegetal que requereix molta aigua, té un component herbaci important (de fulles grans, amb capacitat de transpiració). Espècies característiques: àlber, freixe, om, arç blanc, esbarzer, vinca, sarriassa, fenàs boscà, lleteressa de bosc, heura.(torna a l'esquema)

una omeda (Lithospermo-Ulmetum minoris)

més allunyada del riu, és una comunitat menys dependent de l'aigua, faria de pont entre la vegetació de ribera i la vegetació típica de l'indret (l'alzinar). Espècies característiques: om, freixe, arç blanc, esbarzer, mill gruà, lleteresa de bosc, heura. Actualment està afectada per la grafiosi: malaltia fúngica produïda per l'ascomicet Ceratocystis ulmi, que provoca la mort de les branques més externes ,i de forma gradual, la mort de l'arbre.(torna a l'esquema)

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 7

La vida dels monjos cistercencs als seus monestirs havia de seguir la Regla de Sant Benet, aquesta Regla, de setanta-tres capítols, marcava horari de la vida monàstica de forma estricta, conté les normes sobre l'oració, l'horari que s'ha de seguir, de com ha de ser un abat, de l'administració econòmica dels recursos, la construcció d'edificis, etc. La Regla de Sant Benet diu,

Pel que fa a la construcció del monestir:

El monestir, si és possible, s'ha d'establir de tal manera que totes les coses necessàries, és a dir, l 'aigua, el molí, el forn, l 'hort i els diversos oficis, s'exerceixin a l 'interior del monestir, per tal que els monjos no tinguin necessitat de córrer per fora, perquè no convé

de cap manera a les seves ànimes. (Capítol LXVI)

Pel que fa a l'organització del monestir:

L'abat és el cap de la comunitat, encarregat i responsable de fer complir la Regla. L'elecció es farà tenint en compte el mèrit de vida i la saviesa de doctrina del qui hagi de ser instituït, encara que sigui l 'últim per ordre de comunitat (Capítol LXIV).

Els altres càrrecs del monestir depenen directament de l'abat: el prior, els degans, el majordom, l'infermer, l'alberguer, el porter i el mestre de novicis.

La vida monàstica

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 8

Pel que fa a l'administració del monestir:

Per majordom del monestir, que s'esculli d'entre la comunitat un home de seny, reposat, sobri, ni golut, ni vanitós, ni

turbulent, ni injust, ni cançoner, ni pròdig, sinó temorós de Déu, que sigui com un pare per a tota la comunitat. Que s'ocupi de tot....Que vetlli per la seva ànima, recordant-se sempre d'aquella dita de l 'Apòstol: "Qui administra bé, es guanya un bon lloc". (Capítol XXXI)

El majordom administrarà tots els béns del monestir, que poden provenir del conreu de l'hort, la venda de productes elaborats dins el monestir, els beneficis del treball d'altres terres, les granges treballades per conversos.

Pel que fa a l'oració:

Hi ha dos tipus de pregària, la col·lectiva i la privada; pel que fa a la primera, la Regla estableix l'horari de realització; pel que fa a la segona diu: ...Per això la pregària ha de ser breu i pura, fora del cas que s'allargués per una efusió inspirada per la gràcia divina"

(Capítol XX). La pregària col·lectiva es fa a l'església, en cant gregorià.

Pel que fa a distribució del temps al monestir.

La Regla de Sant Benet estableix uns horaris dependents de les estacions, així l'any queda dividit en un horari d'estiu i un d'hivern (del 15 de setembre fins començar la Quaresma). Durant l'hivern només es farà una menjada a dos quarts de tres de la tarda, en temps d'abstinència no es menjarà fins

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 9

les cinc de la tarda i a l'estiu es menja dues vegades, a la una del migdia i a les sis de la tarda. Però durant la Quaresma, fins a Pasqua, que mengin al vespre. Les vespres, tanmateix, s'han de celebrar de manera que per menjar no necessitin d'encendre les llànties, sinó que tot s'acabi encara amb claror de dia (Capítol XLI).

Les hores benedictines segons la Regla de Sant Benet:

Temps Horari d'estiu Horari

d'hivern

aixecar-se 1.45 1.20

matines 2 1.35

laudes 3 7

repartiment treball

treball

prima 4 8

lectura de la Regla

tèrcia 7.45 9.20

sexta/dinar 10.40 11.20

nona 14 13

treball

vespres/sopar 18 15.30

completes 19.30 16

dormir 20 16.30

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 10

Fundació

De l'orde del Cister, filial de la Grand Selva (Llenguadoc), fou

fundat l'any 1150 originàriament a Valldaura, al Vallès

Occidental, per donació dels Montcada. Guillem Ramon de

Montcada i els seus fills Guillem, Ramon i Berenguer,

donaren a l'abat de la Grand Selva, en mans del seu prior

Guillem i en presència del monjo Guillem de Montpeller, un

alou de la seva propietat a Cerdanyola del Vallès, conegut

com l'alou de Valldaura perquè s'hi fundés un monestir, el

qual posteriorment seria conegut amb el nom de Santa Maria

de Valldaura.

La comunitat es constituïa l'any 1152 i el primer abat de Valldaura fou el prior Guillem. Però la manca de recursos hídrics, l'excessiva proximitat a Barcelona i altres impediments feren que aquesta fundació no es perllongués en el temps i la comunitat de monjos es va veure forçada a buscar un

emplaçament més adient dos anys més tard. La comunitat va sol·licitar al comte de Barcelona i príncep d'Aragó, Ramon Berenguer IV la concessió d'un lloc més proper a la recent conquerida Catalunya Nova, per tal de traslladar-hi la casa conventual. El comte accedí i els hi donà

Història

Vista general

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 11

l'Espluga d'Ancosa. El lloc no era gens apropiat per la vida conventual i per tant la comunitat mai hi construí un monestir, però sí una granja, coneguda amb el nom de Granja d'Ancosa.

El 2 de juny 1160, Guerau Alemany IV de Cervelló, Gerard de Jorba i Guillem de Montagut els van fer donació del paratge de Santes Creus a l'emplaçament actual vora el riu Gaià,[3] amb aigua abundant i suficients terres per a garantir l'economia del monestir. No obstant això, per una disputa jurisdiccional entre les diòcesis de Barcelona i Tarragona, el trasllat es va demorar fins que el papa Alexandre II va decretar la independència del monestir el 1168. L'any 1169 es fa el trasllat definitiu de tots els monjos que encara quedaven a Valldaura i l'any següent s'hi afegeix la comunitat veïna de Sant Pere de Gaià.

Expansió

La primera etapa de construcció del monestir es perllongà durant 100 anys, i s'inicià amb el mandat del primer abat del país, Pere de Valldaura/Santes Creus (1158-1184), considerat l'abat fundador del monestir de Santes Creus. L'abat aprovà els plànols de l'edifici dins el més pur estil arquitectònic cistercenc, a semblança del monestir del qual procedia, el de la Grand Selva.

El 1168 es comencen a bastir les principals dependències monacals. La nova església es comença el 1174. L'any 1191 es posava la primera pedra del dormitori dels monjos; l'any

Detall del claustre

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 12

1211, en temps de l'abat Bernat d'Àger, es cobreix l'absis. L'església s'acaba el 1226, l'hospital de Sant Pere s'hi bastí l'any 1229; l'any 1302 fou posada la primera pedra del refetor del claustre –avui desaparegut -, i l'any 1313 fou començat el claustre anterior i finalitzat l'any 1341, obra de Reinard de Fonoll, arquitecte anglès.

Aviat els monjos iniciaren una política d'expansió territorial a una i altra banda de l'eix del riu Gaià, adquirint terres a la Marca del Penedès, al Tarragonès, a l'Alt Camp, a la Segarra, a l'Urgell, i l'Anoia, i altres llocs més allunyats del monestir, com al Baix Ebre, Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental.

A mitjan segle XIII la monarquia catalana interfereix en la ritme de l'abadia mostrant un interès per la mateixa que alhora pertorba la senzillesa de la vida monàstica cistercenca i engrandeix el complex monacal amb construccions noves i valuoses. És època de l'abat Sant Bernat Calvó (1226-1233), conseller de Jaume el Conqueridor (1213-1276), a qui va acompanyar en les conquestes de Mallorca i València

Un impuls notable el rebé quan durant el govern de l'abat Gener (1265-1293) el monestir es convertí en tomba del comtes-reis, cosa que comportà la dignificació del monestir a fi d'acollir les restes reials. El successor a la corona, Pere el Gran (1276-1285), va dispensar el seu reial patrocini a l'abadia i hi va voler ser enterrat, com també ho serien després el seu fill Jaume el Just (1291-1337) i la seva esposa, Blanca d'Anjou.

Un dels abats més importants fou fra Bonanat de Vilaseca, en temps del qual, i sota el patronatge reial

de Jaume el Just, es fundà la filial de Santa Maria de Valldigna, l'any 1298, i deu anys més tard el monestir

Lavatori del claustre,cimbori

i la torre del rellotge

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 13

d'Altofonte a Sicília. No cal dir que, en temps d'aquests dos monarques, el monestir assolí una importància primordial dins el món monacal cistercenc català. Ambdós reis foren sebollits a Santes Creus.

A instàncies d'aquest últim monarca es van convertir les habitacions abacials en palau reial, i a la seva voluntat es deu la demolició del claustre romànic per ser substituït pel gòtic actual, així com la construcció del cimbori sobre el creuer de l'església. A Pere el Cerimoniós (1336-1387) cal atribuir l'emmurallament del recinte monacal i també que, a causa de la seva predilecció pel monestir de Poblet, el de Santes Creus deixés de de ser palau i panteó reial; per això, les dependències palatines van tornar a destinar-se a habitacions abacials.

El monestir fou fortificat per a la defensa entre els anys 1376 i 1378 per raó de la guerra amb Castella. A arrel d'aquestes fortificacions, les relacions del monarca amb l'abat Ferrera foren tibants. El monestir també exercí una influència notable durant el segle XIV, XV i XVI a causa de la fundació de l'Orde militar de Montesa per part del papa Joan XIII, donat que hi quedà vinculat fins l'any 1666 amb l'aportació d'un monjo que exercia com a prior dins aquest orde militar.

El papa Benet XIII, visità el monestir l'any 1410. Quan s'extingí el monestir cistercenc femení de Bonrepòs (Priorat), els seus béns foren incorporats a Santes Creus, igual que les despulles de la reina Margarida de Prades, segona esposa de Martí

l'Humà, que recentment han estat instal·lades en una

Al fons del la façana

de l’església

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 14

urna de pedra en el mur de la nau de l'evangeli. Un retaule gòtic, obra de Lluís Borrassà, fou inaugurat l'any 1411 en temps de l'abat Bernat Dalmau.

A finals del segle XV el monestir experimentà un canvi en l'explotació de les seves propietats. La gairebé desaparició del monjo convers, degut als canvis econòmics produïts en la baixa edat mitjana, els monjos de Santes Creus es van veure obligats a establir en les seves propietats conreadors en règim de contractes emfitèutics,explotació que prevaldria fins l’exclautració definitiva de la comunitat l’any 1835.

Durant els segles XVI i XVII el monestir albergà una intensa activitat cultural, és en aquests moments que la seva biblioteca conté nombrosos incunables i manuscrits.

En temps de l'abat Jaume Carnisser, el monestir, juntament amb Poblet, s'oposa al projecte de constitució de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó i fou el més acèrrim defensor del vell sistema dels abats perpetus. A la mort de fra Carnisser el monestir es doblegà al nou sistema i a

partir de 1619, electe fra Josep Barberà, com abat quadriennal de Santes Creus, el monestir encetà una nova etapa de plena integració a la congregació que durarà fins l'extinció del monestir. L'abat Barberà ocupà el càrrec de Vicari General de la congregació i fou amic personal de Francesc Vicent Garcia i Torres, més conegut com el Rector de Vallfogona.

Cimbori i la torre del claustre

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 15

Un nou palau de l'abat fou aixecat el 1640 sobre l'antic hospital dels Pobres, el 1733 fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics. A la segona meitat del segle XVIII s'acabà la urbanització de les places i la construcció del portal de l'Assumpta.

En temps de l'abat Bartomeu Rovira els monjos abandonaren les dependències del claustre anterior i passaren a ocupar la zona del claustre posterior, iniciant-se un procés de restauració i adequació d'aquella part del monestir, que els monjos no abandonaren fins la seva total desaparició.

Declivi

És en aquests moments que els abats del monestir passen de ser vitalicis a tenir càrrecs temporals, de caràcter triennal, a partir de la incorporació a la Congregació de la

Corona d'Aragó, el monestir comença una davallada que el durà anys més tard a la desaparició de la comunitat cistercenca, ajudat per episodis històrics com la Guerra del Francès (1808-1814) i el Trienni Liberal (1820-1823); així el 1820 la comunitat cistercenca és dissolta en la primera exclaustració del monestir. La vida monàstica es restaura l'any 1823 i dura

Figura del claustre

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 16

fins el 25 de juliol de 1835, en què es dissol el cenobi de forma definitiva; posteriorment la Llei Mendizábal comporta la impossibilitat de continuar el monestir com a forma de vida monacal.

A partir de 1843, a les dependències exteriors dels monjos, s'hi va anar desenvolupant el nou poble de Santes Creus. A partir de l'abandonament dels monjos, el monestir comença una cursa de destrucció ajudada pel trasllat de la presó de Tarragona l'any 1870 a l'edifici del monestir, fet que causà importants destrosses. La recuperació del monestir no es fa ben efectiva fins la declaració de Monument Històric l'any 1921, any en què comença la lenta recuperació de l'edifici. Actualment la gestió del monument la realitza la Generalitat de Catalunya.

El monestir ha continuat deshabitat fins als nostres dies, a diferència dels monestirs veïns de Poblet (Conca de Barberà) i Vallbona de les Monges (Urgell), els quals encara són habitats actualment; el conjunt de tots tres forma la turística Ruta del Cister.

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 17

Església

La planta de l'edifici és de creu llatina, amb tres naus i un total de cinc capelles abacials. La façana es va començar al darrer terç del segle XII i està composta per una portalada d'arc de mig punt i al seu damunt un gran vitrall gòtic amb traceria emmarcada per un arc ogival que recolza sobre dos petits capitells que coronen els fusts, i que limiten la resta de l'obertura. El calat és compost per un pentalobat inscrit en un cercle, dos trilobats i petits angles curvilinis. Mostra reminiscències romàniques en la manera de compartimentar cadascuna de les composicions, de proporcions molt petites, i la manera de concebre les formes. El treball de les escenes, tant pel que fa a la composició com a la realització dels petits detalls ens recorda el treball d'un miniaturista i sorprèn que l'artista no tingués en compte que serien impossibles d'apreciar des del pla de la basílica. La protecció reial de Santes Creus, unida a una sèrie de realitzacions arquitectòniques i artístiques situen el finestral vers el 1280 i les característiques pròpies del vitrall permeten datar-lo vers el 1300.

A la façana de llevant s'hi trobava el cementiri monacal, en l'angle que formen les parets de la infermeria, construïda l'any 1636, i la capçalera de l'església. Destaca poderosament la rosassa monumental que s'obre al mur est de l'absis central. D'estil romànic, s'organitza a partir de dos cercles concèntrics units per vuit columnetes radials de dos capitells i fust hexagonal, que s'enllacen entre elles amb parelles d'arcs semicirculars. Al cercle central, una corona

La rosassa romànica

Arquitectura

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 18

octolobulada envolta un entrellaç format per vuit anells. Segons Vives i Miret es va construir entre 1193 i 1211.

L'absis també era il·luminat per tres finestres allargades d'arc de mig punt que actualment estan tapiades.

La façana està coronada per merlets amb espitlleres, propis de l'emmurallament del segle XIV.

Pel que fa a l'interior de l'església, destaca el retaule de l'altar major, d'època barroca (1646), obra de Josep Tremulles.

Aquest altar, que va substituir l'anterior gòtic de Lluís Borrassà de 1410.

Jaume II deixa una forta empremta en l'aspecte actual del monestir, ja que manà habilitar-lo per rebre les despulles del seu pare. El mestre Bartomeu de Girona és l'arquitecte principal, destaca el treball escultòric del mausoleu i respecte a les pintures policromes hi ha constància que hi va treballar el pintor Andreu de la Torre.

Tombes reials

L'altar major és flanquejat a banda i banda per dos mausoleus, formats per sarcòfags de pedra situats a l'interior de sengles templets de pedra d'estil gòtic, amb les tombes de:

- Mausoleu del costat de l'Evangeli:

1. El Rei Pere el Gran en una banyera de pòrfir com a sarcòfag

2. L'almirall Roger de Llúria als seus peus.

- Mausoleu del costat de l'Epístola:

3. El Rei Jaume II el Just, i Blanca d'Anjou, esposa del rei Jaume.

Tomba de Pere el gran

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 19

Segons els historiadors, aquestes tombes reials són els primers exemples de l'art gòtic català. L'any 2010,el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, sota la direcció del Museu d'Història de Catalunya, ha restaurat les tombes reials del Monestir de Santes Creus, coincidint amb el 850è aniversari del monument. Els treballs han permès comprovar que els elements del mausoleu del rei Pere el Gran i la policromia de color blau, vermell i daurat, són originals i que es va utilitzar la tècnica de la pintura a l'oli: el sepulcre, per tant, és una de les primeres obres catalanes on apareix aquesta tècnica. Aquesta pintura es mantindria intacta des del 1307.

També es tractaria de l'única tomba reial de la Corona d'Aragó d'època medieval que no ha estat profanada i que, per tant, aporta dades inèdites del rei Pere el Gran. Als seus peus s'ha realçat la llosa funerària de marbre, fins ara molt degradada, de l'almirall Roger de Llúria, qui va manifestar la voluntat de ser enterrat ben a prop del seu senyor.

D'altra banda,es demostra que el sepulcre de Jaume II i Blanca d'Anjou van patir un canvi de disposició del sarcòfag, probablement al segle XVI, a més de la seva profanació al 1836. El cos de la reina ha estat recompost i embolcallat en roba de lli.

A més, totes les tombes "porten un missatge polític associat". En la làpida que Jaume II va encarregar pel seu pare, Pere el Gran, hi figura que va ser un gran home, gran conqueridor i just governant. En la que Jaume es va encarregar per ell mateix es diu que va ser un rei pacificador.

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 20

Claustre gòtic

El claustre major, gòtic, va ser fet construir el 1331 per Jaume II, per substituir-ne un de més antic, d'estil romànic, del qual es conserva el

templet hexagonal del lavatori. És un rectangle de 40 per 35 metres, amb una obertura a l'exterior, a l'extrem meridional, que dóna a la plaça Major a través de la porta reial, antiga entrada per fer la visita del monestir. Aquesta porta la va fer construir Jaume II i la seva esposa, Blanca d'Anjou. És per aquest motiu que als arcs hi ha relleus amb els escuts de la corona d'Aragó, les quatre barres, i la flor de Lis, símbol de la casa d'Anjou.

La construcció del claustre agafà una gran empenta a causa de la incorporació de l'escultor d'origen anglès Reinard des Fonoll, que acabà la seva tasca deu anys més tard. Es considera que aquest escultor es troba retratat en diferents escultures dels capitells del claustre.

Cal destacar-ne la decoració dels capitells, que representen un ampli repertori d'iconografia medieval.

L'ornamentació, que s'aparta de la senzillesa que dicta l'arquitectura

Una galeria del claustre

Claustre

Galeria nord del claustre

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 21

cistercenca, és rica i exuberant.

l'Antic Testament, animals exòtics i fabulosos, personatges populars, personatges fantàstics, com el Greenman, etc.

Entre l'àmplia varietat iconogràfica que figura esculpida en els capitells del claustre podem distingir com a mínim tres estils. Un primer compost per figures que ocupen tot el

capitell i atribuïbles a l'artista Reinard des Fonoll. Un segon estil que fou obrat segurament per un deixeble de Reinard, que representen composicions completades amb ornamentació

vegetal. Per últim un estil més arcaïtzant de caràcter romànic, realitzat amb relleus més baixos i que ens mostra el cicle del Gènesis que corona el pilar de l'angle sud-oest.

Actualment l'entrada al claustre des de l'exterior es fa a través de l'ala sud, on abans hi havia el calefactor, la cuina i el refetor, que posteriorment es van traslladar al claustre posterior. En entrar al claustre hom troba al davant el templet del lavatori, que servia per rentar-se les mans els monjos abans dels menjars. Es tracta d'una construcció de

Galeria nord del claustre

Banc on l’abat rentava els peus

dels monjos per Dijous Sant

Templet del lavatori

Templet del lavatori

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 22

una planta hexagonal coberta amb volta de creueria, la decoració dels capitells és simple, hi ha esculpides fulles de lliri.

L'ala nord, la que toca a l'església, hi trobem dues portes, la dels conversos, al davant de l'ala oest, i la de la lliçó o dels monjos, davant de l'ala est. La primera era utilitzada per entrar a l'església els conversos i la segona era utilitzada pels monjos per entrar a l'església. En aquesta ala hi trobem el banc de pedra que servia perquè l'abat rentés els peus als monjos del monestir el Dijous Sant, en senyal d'humilitat.

La galeria est porta a les dependències segons l'arquitectura cistercenca, així hi trobem la sala capitular, l'escala que porta al dormitori, l'armarium, el locutori i la capella de Sant Benet, actualment tancada. Al final de l'ala hi ha la porta per l'ala nord, la que toca a l'església, hi trobem dues portes, la dels conversos, al davant de l'ala oest, i la de la lliçó o dels monjos, davant de l'ala est. La primera era utilitzada per entrar a l'església els conversos i la segona era utilitzada pels monjos per entrar a l'església. En aquesta ala hi trobem el banc de pedra que servia perquè l'abat rentés els peus als monjos del monestir el Dijous Sant, en senyal d'humilitat.

La galeria est porta a les dependències segons l'arquitectura cistercenca, així hi trobem la sala capitular, l'escala que porta al dormitori, l'armarium, el locutori i la capella de Sant.

Benet, actualment tancada. Al final de l'ala hi ha la porta per on entraven els monjos a l'església.

El locutori,que

comunicava els dos

claustres

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 23

Dormitori

Des del claustre podem pujar al dormitori, que és una gran sala amb arcs apuntats. Des d'aquí, es pot accedir a la Torre de les Hores i al cimbori. Es tracta d'una àmplia nau de 46 metres de llargada per 11 d'amplada il·luminada per finestres d'arc ogival, el sostre és de dues vessants i descansa sobre onze arcs diafragma. Al final de la nau hi ha l'escala que mena directament a l'església. Era el dormitori comú dels monjos i estava dividit en cel·les individuals.

Actualment fa les funcions d'auditori per la seva acústica.

Sala capitular

La sala capitular és de planta quadrada, àmplia, d'onze metres de costat, cobert amb nou creueries sostingudes per quatre columnes cilíndriques al centre. Està il·luminada per tres finestres d'arc de mig punt. S'hi entra per una porta amb un finestral a cada costat que permetia als conversos seguir el capítol des de l'exterior de la sala.

Iniciada a finals del segle XII, la façana consta d'una porta, formada per un doble arc de centre suspès i timpà perforat per un quadrat, i dos finestrals de doble obertura. S'hi compten quaranta columnes distribuïdes en quatre grups a ambdós costats de les finestres i de la porta d'accés, formades per una base àtica amb rosetes, pentàgons i rombes, un fust monolític i un capitell. Aquests últims són decorats amb simples fulles de lliri d'aigua, frisos de volutes i trenes de dos fils. Consta de

Dormitori

Sala capitular amb les

làpides al terra

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 24

nous trams, seccionats en la seva coberta per arcs torals i formers de perfil motllurats, a l'entrecreuament dels quals se situen les claus de volta, en baix relleu i de tipus geomètric, que descansen en quatre columnes – amb capitells de fullatges estilitzats, palmetes digitades separades per tisores-, i dotze culs-de-llàntia estructurats en dos cossos superposats: un cos prismàtic, un astràgal i un capitell.

La sala capitular era el lloc de reunió de la comunitat, diàriament s'hi llegia el Martirologi, el Santoral del dia, es resava una oració i es feia la lectura d'un capítol de la Regla de Sant Benet. També era el lloc destinat a l'enterrament dels abats, que es feia de forma anònima, tret dels que es feren durant els segles XVI i XVII, què es posaren làpides dels abats enterrats; en concret, a la sala capitular hi ha set làpides. Contemplats d'esquena als tres finestrals i d'esquerre a dreta, són: Bernardí Tolrà (b 1534), Pedro de Mendoza (b 1519), Jaume Valls (b 1560), Pere Nogués (b 1608), Jaume Carnicer (b 1619), Jeroni Contijoc (b 1593). El setè és un bisbe lleidatà franciscà, del segle XIV, Andreu de Velleregia que morí a Nàpols.

Palau reial

La seva construcció s'inicià durant el segle XIV per allotjar els reis i la seva cort durant la seva estada al monestir.Atès que els

comtes-reis utilitzaven aquest edifici en comptades ocasions, fou residència habitual de l'abat fins al segle XVI, que es construí fora del recinte el Palau de l'Abat, actualment seu de l'ajuntament de Santes Creus.

El pati central del palau reial

Columna de pòrfir

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 25

El palau reial està situat a la banda de migdia del claustre posterior. Respon a la iniciativa de Pere el Gran, enriquit per Jaume el Just i ampliat per alguns abats perpetus, des de Guillem de Ferrera (1347-1375) fins a Pere Noguers (1593-1608). Constitueix un exemple dins el monestir de l'arquitectura civil medieval a Catalunya, a la planta baixa les oficines, les cavalleries i la masmorra, al primer pis habitacions i al segon pis s'allotjava el servei.

Les dependències envolten dos patis contigus i es distribueixen en tres nivells. Un vestíbul amb enteixinat ornat amb heràldica reial i de l'abat A. Porta (1390-1402) ens introdueix al primer pati, on uns senzills permòdols escalonats sostinguts per arcs rebaixats aguanten l'escala principal, amb un formós relleu que mostra les armes catalanes entre àngels i lleons tinents, que ens condueix a una galeria amb barana de pedra on descansen columnes quadrilobulades i arcades sobre capitells ornats a dos nivells. El pati és cobert per un bonic i interessant enteixinat.

A l'interior del primer pis hi han les cambres reials modificades pels diferents abats que hi habitaren. Al segon pis d'aquest mateix pati, trobem dues baranes amb columnetes, una de pòrfir, que mostren els escuts dels abats A. Porta, J. Pinyana (1430-1438) i el de J. Valls (1534-1560) flanquejant una porta conopial. Aquest darrer abat sobrealçà el palau construint dues galeries d'estuc i un mirador. L'última intervenció és degué a l'abat P. Nogués qui foradà la part superior de la torre de l'homenatge amb una escala de cargol, on havia estat reclòs el fill de Jaume II.

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 26

La informació d’aquest treball m’ha estat fàcil de trobar perquè a Internet hi ha molta.

El vocabulari ha estat una mica difícil d’entendre perquè havia moltes paraules que encara no coneixia i per tant he tingut que buscar-les al diccionari.

Amb aquest treball he après moltes coses del Monestir de Santes Creus com per exemple com hi vivien en aquella època els monjos ,l’arquitectura del monestir i on es trobava.

M’ agradat molt fer aquest treball perquè a part d’aprendre m’he em distret quan el realitzava.

També he après coses com ficar marcs a les fotos, col·locar les imatges, fer un encapçalament i un peu de pàgina, coses que em serviran per poder realitzar qualsevol altre treball.

Opinió

MONESTIR DE SANTES CREUS

2012-13 Pàgina 27

Fi