Lectura 1

3
LA “PRECIOSITAT” Tal i com s'explica a El hòbbit, un bon dia es presentà a la porta d'en Bilbo el gran màgic Gàndalf el Gris i, amb ell, tretze nans [...]. Amb perdurable sorpresa per la seva part, un matí d'abril, quan el còmput 1 de la Comarca marcava l'any 1341, en Bilbo emprengué la marxa a la recerca d'un gran tresor. El grup fou assaltat pels orcs 2 en un coll de les Muntanyes Boiroses mentre es dirigia cap les Terres Salvatges; i com a resultat en Bilbo es trobà perdut durant algun temps als tenebrosos túnels dels orcs, a molta profunditat sota les muntanyes, i allí, mentre palpava inútilment en la foscor, la seva mà topà amb un anell que es trobava a terra del túnel. El Bilbo se'l guardà a la butxaca. En aquell moment li semblà un cop de sort. Bo i intentant de trobar la sortida, en Bilbo continuà avall fins a les arrels de la muntanya, fins que ja no podia anar més lluny. A la fi de la galeria hi havia un estany fred, allunyat de tota llum i, en un illot de roca, enmig de l'aigua, vivia el Gòl·lum. En Gòl·lum era una criatura petita i repugnant: remava en una barqueta gràcies als seus peus grans i plans, escodrinyava 3 amb ulls pàl·lids i lluminosos i enxampava amb els seus dits allargassats els peixos cecs, que menjava crus. Menjava qualsevol cosa vivent, fins i tot orcs, quan els podia agafar i estrangular sense donar-los temps a defensar-se. Posseïa un tresor que havia arribat a les seves mans en temps immemorials, quant encara habitava a la llum: Un anell d'or que tenia la propietat de fer invisible qui se'l posava. Era l'única cosa que estimava, la seva “preciositat”, li parlava, encara que no el dugués posat. Perquè, llevat que hagués de sortir a caçar o a espiar els orcs de les mines, el guardava ben amagat en un forat del seu illot. Potser si hagués dut posat l'anell en el moment de topar-se amb en Bilbo, l'hauria atacat tot d'una; però no el duia, i el hòbbit duia a la mà un coltell 4 èlfic que li servia d'espasa. De manera que en Gòl·lum, a fi de guanyar temps, desafià en Bilbo a un joc d'endevinalles, assegurant-li que si preguntava una endevinalla que ell, en Bilbo, no podia encertar, aleshores el mataria i se'l 1 Recompte d’anys. 2 Monstres de la mitologia celta. 3 Explorava, examinava minuciosament. 4 Ganivet petit i esmolat. Tota l’obra de J.R.R. Tolkien (1892-1973) gira al voltant d’un món fantàstic i imaginari anomenat la Terra Mitjana. Aquest món és ple de personatges, de llocs i d’històries que Tolkien va recuperar de les diverses llegendes tradicionals europees. Les seves obres més conegudes són El hòbbit i El senyor dels anells.

description

Lectura 1

Transcript of Lectura 1

Page 1: Lectura 1

LA “PRECIOSITAT”

Tal i com s'explica a El hòbbit, un bon dia es presentà a la porta d'en Bilbo el gran màgic Gàndalf

el Gris i, amb ell, tretze nans [...]. Amb perdurable sorpresa per la seva part, un matí d'abril, quan

el còmput1 de la Comarca marcava l'any 1341, en Bilbo emprengué la marxa a la recerca d'un

gran tresor.

El grup fou assaltat pels orcs2 en un coll de les Muntanyes Boiroses mentre es dirigia cap les

Terres Salvatges; i com a resultat en Bilbo es trobà perdut durant algun temps als tenebrosos

túnels dels orcs, a molta profunditat sota les muntanyes, i allí, mentre palpava inútilment en la

foscor, la seva mà topà amb un anell que es trobava a terra del túnel. El Bilbo se'l guardà a la

butxaca. En aquell moment li semblà un cop de sort.

Bo i intentant de trobar la sortida, en Bilbo continuà avall fins a les arrels de la muntanya, fins que

ja no podia anar més lluny. A la fi de la galeria hi havia un estany fred, allunyat de tota llum i, en un

illot de roca, enmig de l'aigua, vivia el Gòl·lum. En Gòl·lum era una criatura petita i repugnant:

remava en una barqueta gràcies als seus peus grans i plans, escodrinyava3 amb ulls pàl·lids i

lluminosos i enxampava amb els seus dits allargassats els peixos cecs, que menjava crus.

Menjava qualsevol cosa vivent, fins i tot orcs, quan els podia agafar i estrangular sense donar-los

temps a defensar-se. Posseïa un tresor que havia arribat a les seves mans en temps

immemorials, quant encara habitava a la llum: Un anell d'or que tenia la propietat de fer invisible

qui se'l posava. Era l'única cosa que estimava, la seva “preciositat”, li parlava, encara que no el

dugués posat. Perquè, llevat que hagués de sortir a caçar o a espiar els orcs de les mines, el

guardava ben amagat en un forat del seu illot.

Potser si hagués dut posat l'anell en el moment de topar-se amb en Bilbo, l'hauria atacat tot d'una;

però no el duia, i el hòbbit duia a la mà un coltell4 èlfic que li servia d'espasa. De manera que en

Gòl·lum, a fi de guanyar temps, desafià en Bilbo a un joc d'endevinalles, assegurant-li que si

preguntava una endevinalla que ell, en Bilbo, no podia encertar, aleshores el mataria i se'l

1 Recompte d’anys. 2 Monstres de la mitologia celta. 3 Explorava, examinava minuciosament. 4 Ganivet petit i esmolat.

Tota l’obra de J.R.R. Tolkien (1892-1973) gira al voltant d’un món

fantàstic i imaginari anomenat la Terra Mitjana. Aquest món és

ple de personatges, de llocs i d’històries que Tolkien va recuperar

de les diverses llegendes tradicionals europees. Les seves obres

més conegudes són El hòbbit i El senyor dels anells.

Page 2: Lectura 1

menjaria; però que si en Bilbo el guanyava, faria tot el que aquest li ordenés; li mostraria la

manera de sortir dels túnels.

En Bilbo acceptà el desafiament perquè és trobava perdut en aquella foscor sense cap esperança

i no podia continuar endavant ni endarrere; i es preguntaren moltes endevinalles. A la fi en Bilbo

guanyà la partida, més per sort (segons sembla) que no pas per enginy; ja que al darrer moment

es trobava desconcertat, sense cap endevinalla per preguntar, però, en topar la seva mà amb

l'anell que havia trobat i del qual ja no es recordava, exclamà: “Quina cosa tinc a la butxaca?”, i el

Gòl·lum fou incapaç de endevinar-ho, tot i que li exigí tres oportunitats.

És cert que les autoritats no es posen d'acord sobre si aquesta darrera pregunta era una mera

“pregunta” o [...] una “endevinalla”; això sí, tots estan d'acord que en Gòl·lum [...] estava obligat a

complir el que havia promès. I en Bilbo l'apressà perquè mantingués la seva paraula; perquè se li

havia acudit que aquella criatura llefiscosa podia resultar falsa, per més que aquelles promeses

fossin considerades sagrades, i que, de sempre, tothom, excepte les criatures més malvades,

temés de trencar el que havies promès. El cor d'en Gòl·lum, emperò, després de tant de temps a

les tenebres, era negre i estava ple de traïdoria. La criatura va esmunyir-se i tornà cap al seu illot,

que no era gaire lluny d'aquelles aigües fosques, i del qual en Bilbo desconeixia l'existència. Allí,

pensava en Gòl·lum, hi tenia el seu anell. Estava afamegat, i enutjat, i un cop tingués amb ell la

seva “preciositat” ja no hauria de témer cap arma.

L'anell, però, no era a l'illot; l'havia perdut, havia desaparegut. Va fer un xiscle agudíssim que en

Bilbo sentí amb un calfred al llarg de tota l'espinada, tot i que encara no comprenia el que s'havia

esdevingut. En Gòl·lum, però, acabava de descobrir quina era la resposta; massa tard. “ Quina

cosa té això a les butxaques?” ploriquejà. La llum dels seus ulls, quan s'acuità5 a tornar per matar

al hòbbit i recuperar la seva “preciositat”, era com una flama verda. En Bilbo va capir6 el perill just

a temps, i fugí a cegues, allunyant-se de l'aigua, galeria amunt; i, un cop més, el salvà la seva

bona sort. Perquè, mentre corria, es posà una mà a la butxaca i l'anell lliscà suaument al seu dit.

Aquesta és la raó per la qual en Gòl·lum passà pel seu costat sense veure'l i continuà endavant, a

fi de vigilar la sortida per tal que el “lladre” no aconseguís escapar. Mentre en Gòl·lum avançava,

maleint i xerrant en veu alta sobre la seva “preciositat”, en Bilbo el seguí amb cautela; i, mercès a

les seves paraules, en Bilbo endevinà per fi la realitat; enmig de les tenebres, se li encengué una

llumeta d'esperança: ell era qui havia ensopegat amb l'anell meravellós que li proporcionava una

oportunitat d'escapolir-se dels orcs i d’en Gòl·lum.

J.R.R. Tolkien, El senyor dels anells. Adaptació. Ed. Vicens Vives

5 S’afanyà 6 Entendre.

Page 3: Lectura 1

ACTIVITATS

1.Quin significat té el títol de la lectura?

2.Els fets d’aquesta narració se situen en un deter minant context, en el qual

intervenen uns personatges. Explica el que puguis d ’aquests conceptes.

Espai:

Temps:

Personatges principals.

Personatges secundaris.

3.Respon les següent preguntes que segueixen l’ordr e cronològic.

A l’inici...

- A la recerca de què marxaven en Bilbo i el grup que l’acompanyava?

-Què els va succeir?

-On va anar a parar en Biblio? Què hi va trobar?

Al llarg de la narració…

-Tot buscant la sortida, on arribà en Bilbo?

-Qui hi vivia? Com era?

-De quina manera en Gòl·lum desafià en Bilbo?

Cap al final…

-Com reaccionà en Gòl·lum en adonar-se de l’engany?

-Com aconseguí fugir en Bilbao?

Amb l’ajut d’aquestes respostes , fes el resum de l a lectura.

4.En la lectura, en Gòl·lum es veu obligat a compli r el que ha promès. Tot i així,

en Bilbo creu que és possible que no mantingui la s eva paraula. Pensa en

aquesta situació i respon:

- Penses que en Bilbo té raons per a creure que en Gòl·lum no mantindrà la

seva paraula? Per què?

- Creus que s’ha de complir el que es promet? Per què?

- Aquest tipus de situacions, es poden donar en la realitat?