1

Lectura en veu alta Escola Sant Llorenç del Munt Activitats ILEC 2013-2014

Material elaborat per Miguel Angel Duplessis Ca mbronero

Contingut

1. Descripció de l’activitat ........................................................................................................... 2

2. Vinculació amb el marc teòric................................................................................................. 4

3. Dimensió comunicativa .......................................................................................................... 4

4. Dimensió literària .................................................................................................................... 5

5. Objectius, evidències i activitats ............................................................................................. 6

6. Desenvolupament del taller .................................................................................................... 9

7. Instruments d’avaluació: rúbrica per avaluar la lectura en veu alta ...................................... 13

8. Textos per l’alumnat ............................................................................................................. 15

9. Materials d'aula .................................................................................................................... 16

2

Activitat: Lectura en veu alta

Centre: Escola Sant Llorenç del Munt

Etapa: 4t primària

Curs: 2013-2014

Professorat: Miguel Angel Duplessis Cambronero,

Objectius:

1. Prendre consciència de la correcta postura corporal per llegir davant d’un auditori.

2. Millorar la lectura en quant a la descodificació, l’entonació i la pronúncia.

3. Adquirir l’hàbit de seguir una lectura col·lectiva amb atenció.

4. Reforçar alguns hàbits de treball: atenció, respecte, ordre,..

1. Descripció de l’activitat

a) Contextualització

La nostra escola és de caràcter públic, té dues línies i està ubicada al barri de Sant Llorenç de la ciutat de Terrassa. Actualment comptem amb 436 alumnes; les nostres famílies tenen un nivell sòcio - econòmic baix i mig - baix i a nivell lingüístic predomina la llengua àrab i castellana.

L’activitat s’emmarca al Cicle Mitjà i, concretament al grup de 4t B. Aquest, està format per 19 alumnes que, en general, són tranquils i treballadors. Cal distingir tres tipus de nivells acadèmics: un petit grup que segueixen molt bé els aprenentatges i es mostren motivats i amb moltes ganes de treballar; un altre grup més nombrós que va seguint bé i un últim grup més reduït que necessita l’ajuda del mestre, però que també mostren, en general, ganes d’aprendre i s’esforcen molt. Al grup – classe tenim 6 alumnes que assisteixen a l’aula d’ Educació Especial. Un d’aquests alumnes té un PI a les àrees de castellà, català, matemàtiques, coneixement del medi i música. Està exempt de l’àrea d’anglès.

L’activitat està contemplada al nostre Pla Anual Estratègic i parteix de la necessitat del nostre Centre d’establir una línia comuna de treball de les habilitats del alumnes. L’objectiu de l’escola és fer una valoració de l’activitat per tal que si el resultat és positiu, a nivell de quart, s’afegirà a la resta de nivells i d’activitats de lectura en veu alta que ja es desenvolupen a l’escola.

L’activitat té una durada de 30 minuts i consisteix a llegir diàriament en català. Es fomentarà la lectura en veu alta mitjançant el treball de mecànica lectora i les estratègies que permeten planificar i revisar la manera de com abordar la lectura d’un text.

Algunes preguntes clau a treballar amb els infants són: quina és la millor postura corporal per llegir en veu alta?, com haig de llegir?, què em serà més útil abans de llegir?, quins tipus de lectura estic fent?, la meva forma de llegir és la més adient per comprendre i fer comprendre un text?,...

Es pararà especial atenció a aspectes referents a les pauses, l’entonació i el canvi de veu en la discriminació de diversos personatges que n’hi apareguin al text. Considerem que reforçant tots aquests aspectes millorarem tant la comprensió com l’expressió.

3

.b) Descripció

Cada dia, a primera hora del matí o la tarda, en la mesura que la distribució de classes ho faci possible, l’alumnat llegeix un fragment d’una lectura, que és comuna per tothom, durant 30 minuts aproximadament.

Aquesta activitat es desenvoluparà en diverses fases:

El mestre fa la presentació del títol del text del dia i l’alumnat fa la formulació d’hipòtesis del tema que tractarà el fragment basant-se en aquest títol.

Lectura en veu alta del mestre per tal de facilitar les estratègies necessàries per afavorir la mecànica lectora, la comprensió i la interpretació del text. Aquesta lectura es pot anar interrompent tant com sigui necessari per tal d’aclarir conceptes i/o vocabulari.

Segona lectura en veu alta per part del mestre per tal que l’alumnat identifiqui de forma global el text, així com per fer el modelatge de la lectura.

Posada en comú sobre les hipòtesis formulades prèviament es corresponen amb la realitat d’allò que veritablement explica el text.

Lectura individual i silenciosa on cada alumne/a dedicarà atenció a les estratègies de lectura facilitades i el modelatge previ del mestre. Per la seva part, el mestre ajudarà a aquells alumnes que presentin més dificultats.

Lectura col·lectiva en veu alta on alguns alumnes llegeixen un fragment o pàgina del text. El mestre va prenen notes a la graella de registre de seguiment del procés d’adquisició de lectura.

Al finalitzar les lectures programades per aquella sessió els alumnes que hagin llegit faran una autoavaluació de com ho han fet. La resta del grup farà una coavaluació dels seus companys/es destacant els aspectes positius.

Es comparteixen les coavaluacions i avaluacions del mestre i es fan les correccions oportunes.

c) Metodologia:

L’alumnat participa de forma activa en el procés d’aprenentatge de la lectura fent-lo copartícep de:

• El que ha d’aprendre des de l ’inici (objectius).

• Com ho aprendrà (estratègies).

• Com demostrarà allò que n’ha après (evidències).

d) Materials

• Biblioteca d’aula i llibres de lectura socialitzats.

• Graelles de seguiment del procés d’autoavaluació i coavaluació per als alumnes i d’avaluació del mestre. (rúbrica)

e) Lectures de referència

• El monstre i la bibliotecària. Alfredo Gómez Cerdá. Editorial Baula, 2013.

• Poemes de cada dia. Lola Casas. Editorial Baula, 2013

4

• Aixecant el vol. Jaume Cela i Ollé. Editorial Animallibres, 2009.

2. Vinculació amb el marc teòric

PLEC

Aquesta activitat està directament relacionada amb les següents idees claus del nostre PLEC:

• La lectura és un instrument bàsic per aprendre a aprendre, en qualsevol matèria i circumstància de la vida.

• La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques i, juntament amb els altres processos intel•lectuals com són escriure, parlar i escoltar, faciliten el desenvolupament personal i l’adquisició dels aprenentatges.

• El mestre, (...), és i serà el model a seguir per l’alumnat, com expert i bon lector per tal d’endinsar-lo en el plaer de la lectura. Com a tals, farem lectures en veu alta, activant els coneixements previs, formulant hipòtesis i verificant-les. Tanmateix, afavorirem aquest modelatge entre els alumnes exercitant la lectura en veu alta, el treball cooperatiu en parelles,...

• Des de l’escola plantejarem diferents activitats per tal de potenciar i fomentar la lectura, quedant contemplades i seqüenciades en el present pla. Tindrem present que s’aprèn a llegir llegint, demanarem també a l’alumnat que llegeixi de manera individual i que opini sobre allò que s’ha llegit en grup.

• Així doncs, entenem que el PLEC és el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies que ens permetran aprofitar tot el potencial del Centre per tal de promoure la competència lectora (l’aprenentatge de la lectura), la competència informacional ( l’aprenentatge a través de la lectura), el gust per llegir en el nostre alumnat i el de formar-lo com a usuaris de biblioteca.

A més, vol donar resposta a quatre preguntes clau: Per què llegim?, Què és llegir?, Llegir i/o comprendre?, Què, com i quan avaluar? Tot fent partícips tant al claustre de mestres com a l’alumnat que haurà d’adoptar un paper actiu durant tot el procés.

Currículum

L’àrea que està directament vinculada a l’activitat és la Llengua catalana i castellana.

3. Dimensió comunicativa

Parlar i conversar

1. Participació activa en interaccions amb el grup o mestre respectant les normes que regeixen la interacció.

2. Producció de missatges orals (lectura, transmissió de resultats d’avaluació,...).

Escoltar i comprendre

1. Comprensió de missatges orals (explicacions) del mestre o dels companys/es de classe.

2. Comprensió del text oral per a obtenir informació i aprendre

Llegir i comprendre

5

1. Utilització d’estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat d’autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de puntuació que formen part del text).

2. Ús d’estratègies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta amb el professorat.

Coneixements del funcionament de la llengua i del s eu aprenentatge

1. Utilització de les normes ortogràfiques més senzilles i de més ús, i dels signes de puntuació ,més bàsics (punt, interrogant i admiració).

4. Dimensió literària

1. Ús d’estratègies lectores apreses en altres situacions, en la lectura individual silenciosa o en veu alta: fer atenció al títol i a les imatges, anticipació, deducció del significat d’un mot pel context de la paraula dins del text, relació amb els coneixements previs, entre d’altres.

2. Lectura en veu alta tot fent atenció a la pronunciació, al to de veu, a l’entonació perquè tothom ho entengui, i adequant l’entonació i el ritme a cada tipus de text.

6

5. Objectius, evidències i activitats

Els resultats de l’aprenentatge

Evidència a partir de l’avaluació

Estratègies

Activitats

Objectiu 1

Aprendràs a prendre consciència del teu cos per tal de tenir una bona postura corporal per projectar la veu i facilitar l’escolta a l’auditori al que et dirigeixes.

Té l’esquena recta.

Volum adequat per la sala on es produeix la lectura.

Estableix contacte visual amb els oients.

Tenir una correcta postura corporal per poder llegir en veu alta.

Fer canvis del to de veu tocant el diafragma. També es pot fer estirats al terra.

Joc del mirall: en parelles, un component fa un moviment i l’altre ho imita. També es pot fer amb la veu.

Treballar la posició correcta llegint aguantant dues escumes sota les aixelles i estirant d’un elàstic que agafes amb les dues mans i passa sota.

Objectiu 2

Milloraràs l’entonació d’una lectura.

Adequació de l’entonació. Aquesta no ha de ser monòtona.

Grau d’expressivitat de la lectura.

Dicció

Articulació i pronuncia de la lectura.

Entonació i fluïdesa

Lectura no dubitativa ni amb equivocacions.

Volum

El missatge ha d’arribar a tot l’auditori.

Ritme

Velocitat adequada sense precipitacions.

Interpretació emotiva

Expressió d’emocions mitjançant la veu

Practicar exercicis de dicció, entonació i fluïdesa mitjançant el modelatge del mestre.

Llegir el text amb diverses intencions i emocions (enfadat, trist, alegre, ...).

Es reparteix un paperet amb un estat d’ànim a cada alumne. No l’han d’ensenyar, i han de llegir el text segons l’estat d’ànim: engripat, endormiscat, molt content, excitat, ...

7

Els resultats de l’aprenentatge

Evidència a partir de l’avaluació

Estratègies

Activitats i els gestos facials i corporals.

Objectiu 3

Identificaràs els diàlegs en un text al veure un guionet al principi d’una frase o d’una bafarada.

Hauràs de canviar el to perquè parla un personatge.

L’alumne/a canvia el to de veu quan ha de llegir el que diu un personatge.

Identificar la funció del guionet o la bafarada en el text narratiu.

El mestre fa una primera lectura en veu alta fent el modelatge explicant, amb diferents estratègies, els diferents canvis de veu que cal fer segons el personatge i els elements expressius del text.

Modelar amb l’alumnat maneres d’establir codis (marques, senyals, indicis, ...) que ens facilitin la lectura en veu alta d’un text (com per exemple: subratllar mots difícils de pronunciar, marcar els enllaços fònics, indicar les pauses,...).

La lectura per part dels alumnes ha de respondre a aquest modelatge.

Objectiu 4

Comprendràs el significat global d’una lectura.

Correcció de respostes orals.

Respondre a les sis preguntes de tipus periodístic:

- Què?

- Qui?

- Com?

- Quan?

- Per què?

- On?

Després de llegir atentament el text, respondre preguntes orals fetes pel mestre.

Assegurar que es compren de manera global el text. Buscar, si cal, paraules al diccionari.

Objectiu 5 Graella Anar omplint la graella de forma Lectura col·lectiva en veu alta on alguns

8

Els resultats de l’aprenentatge

Evidència a partir de l’avaluació

Estratègies

Activitats

Seràs conscient del teu propi procés d’aprenentatge per tal de millorar el teu nivell de lectura.

d’autoavaluació, coavaluació de l’alumnat i d’avaluació del mestre.

individual al llarg de tot el procés.

Posar en comú els registres i treure conclusions.

alumnes llegeixen un fragment o pàgina del text. El mestre va prenen notes a la graella de registre de seguiment del procés d’adquisició de lectura.

Al finalitzar les lectures programades per aquella sessió els alumnes que hagin llegit faran una autoavaluació de com ho han fet. La resta del grup farà una coavaluació dels seus companys/es destacant els aspectes positius.

Es comparteixen les coavaluacions i avaluacions del mestre i es fan les correccions oportunes.

9

6. Desenvolupament del taller

ESTRATÈGIA QUE ES DESENVOLUPA: LECTURA EN VEU ALTA

TEXT: AIXECANT EL VOL FRAGMENT ESTRET DE AIXECANT EL VOL. Jaume Cela i Ollé

1. MINI LLIÇÓ (10’)

CONNEXIÓ MODELATGE PARTICIPACIÓ ACTIVA ENLLAÇ

Lligam amb l’alumnat

“Us mostro de què es tracta i per què és important”.

“He triat aquest text perquè crec que mostra molt bé els sentiments del personatge protagonista”.

“A més a més em recorda a quan passava les vacances al poble de la meva mare perquè el paisatge que descriu s’assembla molt”.

El mestre és l’expert i modela l’estratègia

“Ho penso en veu alta i ho faig davant vostre”.

L’alumnat practica l’estratègia i la comparteix

“Ara, fem-ho junts!”.

Reflexió final i encàrrec per a la lectura independent

“Podeu fer-ho sols/es?”.

Ja sabeu que per llegir en veu alta hem de mantenir una bona postura corporal per tal de projectar bé la veu i que ens puguin sentir a tot l’auditori sense necessitat de forçar la veu.

També sabeu que per llegir davant d’un públic hem de fer-ho amb un ritme adequat i amb una bona fluïdesa i entonació.

Recordeu el que vam treballar per llegir amb correcció quan vam fer el càsting per presentar-nos al concurs de Lectura en veu

Ara fixeu-vos bé en com ho faig amb aquest fragment del text de Jaume Cela i Ollé, perquè després ho fareu vosaltres:

FRAGMENT ESTRET DE AIXECANT EL VOL

“El germà gran va presentar un problema que també trobaria una explicació per part de l’esquirol:

- Si la naturalesa és tan sàvia, per què el meu pare ha hagut de marxar del nostre bosc per poder trobar menjar?

L’esquirol va callar uns moments, no pas perquè ignorés la resposta, sinó per donar-se importància i perquè el que anava a dir volia que tingués un to de solemnitat.

Llegim tots/es junts/es seguint el ritme marcat pel mestre. (Modelatge del mestre).

Per parelles ho poseu en pràctica. Podeu llegir el text al vostre company/a.

Expliqueu-vos els uns/es als/les altres les estratègies que heu utilitzat per fer-vos entendre i així podreu comprovar que ho heu entès bé. (Modelatge entre iguals).

Expliqueu-vos què heu entès

Ara ho assajareu de manera individual fins que entoneu bé la lectura del text.

10

alta?

Doncs així ho heu de fer quan llegiu per a un públic. D’aquesta manera s’entendrà millor el text i us escoltaran amb més atenció.

Ara parlarem sobre estratègies que us seran molt útils per tal de millorar l’entonació i la fluïdesa quan llegim per altres.

- Bé, perquè hi ha éssers humans, i aquesta espècie, que , segons ells reconeixen, és la més intel·ligent del planeta, tot i que ho dissimulin molt bé, no paren de destruir-lo. Allà on veuen un bosc, apa, a tallar tots els arbres que puguin per fer-se les seves cases, que necessiten molta fusta. I si veuen un riu que va cap al mar tranquil i content, doncs ells ja miraran d’espatllar-li el viatge.

- Això també ens ho diu la mare – va recordar en Becdor.

- Heu de vigilar, amb els humans – va recomanar l’esquirol-. No són tots iguals, és clar, però més val que no us hi acosteu, perquè per un que trobareu que us respectarà la vida, que no mirarà d’atrapar-vos per entaforar-vos dins d’una gàbia, en trobareu cent que sí que ho faran.

- Sí, sí, que és veritat – va comentar la Miradadeseda -, que la mare sempre ens ho explica.

Postura corporal

Tinc l’esquena recta i aixeco la cara per poder mirar de tant en tant al públic. Les meves cames estan ben estirades i tracto de treure l’aire des de la panxa.

Dicció

Llegeixo vocalitzant per tal que m’entengueu. Fixeu-vos en la meva boca.

del text (com són els personatges que hi surten, els paisatges, el temps atmosfèric, ...).

Expliqueu-vos si alguna vegada heu sentit el que sent el personatge o heu vist un paisatge semblant.

11

Entonació i fluïdesa

Quan llegeixo un text, faig les pauses a les comes (compto fins a 1) i els punts (compto fins a 2). Això dóna sentit a la lectura i m’asseguro que tothom la pugui entendre bé.

Volum

El missatge ha d’arribar a tot l’auditori. Haig d’aconseguir projectar bé la veu sense haver-me d’esforçar gaire. Començaré una mica fluixet i aniré pujant el volum mica en mica.

Fixeu-vos que en aquest moment la postura corporal és molt important. Ara llegiré encongit...i ara amb l’esquena ben recta, les cames estirades, amb el cap aixecat i amb el pit enfora. Noteu alguna diferència?

Ritme

Llegeixo el text amb diferents ritmes (ara molt lent..., ara molt ràpid...).

M’hi fixo moltíssim en respectar el signes de puntuació comptant bé fins a 1 o fins a 2 segons el signe.

Interpretació emotiva

Com que estic llegint un text he d’aconseguir expressar les emocions que n’hi intenta transmetre i que ho puguin entendre bé.

12

Fixeu-vos que per aconseguir-ho, en aquest cas també són molt útils els signes de puntuació. (faig una lectura monòtona..., una altra més emotiva...).

També haig de reflectir l’estat d’ànim del personatge que ens parla (ara llegeixo alegre..., ara llegeixo trist...).

2. LECTURA INDIVIDUAL / CERCA GUIADA (30’)

Cada alumne/a fa una lectura individual del text aplicant totes les estratègies treballades, essent filmat/da en vídeo.

3. COMPARTIR O REFLEXIONAR (20’)

Visualitzem les gravacions, i avaluem entre tots i totes a partir d’una graella d’avaluació (rúbrica), fent les aportacions que considerem oportunes. Aquestes avaluacions seran primer individuals (autoavaluacions), entre companys/es (coavaluacions) i del mestre (avaluacions).

Reflexionem i valorem si les estratègies emprades ens han ajudat a millorar la lectura en veu alta.

4. TRACTAMENT A LA DIVERSITAT

Es proposa la lectura d’un fragment senzill o més curt amb el suport de la mestra de reforç en aquells/es alumnes que presenten més dificultats. S’intentarà agrupar junts/es a aquests/es alumnes per tal de poder arribar a tots/es de manera més còmoda i discreta aprofitant que la resta del grup està fent la lectura individual i silenciosa.

Es pot fer el mateix text canviant el tipus de lletra per lletra lligada o lletra de pal si fos necessari. També es pot canviar la mida de la lletra si es creu convenient.

També es pot treballar un text més complex o més llarg per alumnes que mostren més capacitats i requereixen d’una activitat que els hi motivi.

13

7. Instruments d’avaluació: rúbrica per avaluar la lectura en veu alta

1 - INSUFICIENT 2 - MODERADAMENT

BÉ 3 - SATISFACTORI 4 - EXCEL·LENT

POSTURA CORPORAL

La postura és encongida i no estableix contacte visual amb l’auditori.

L’esquena està bastant recta però no estableix contacte visual amb l’auditori.

L’esquena està recta i de vegades s’estableix contacte visual amb l’auditori.

L’esquena està totalment recta i s’estableix constant contacte visual amb l’auditori. Les cames estan ben estirades i l’aire surt des de la panxa.

DICCIÓ

El text ha estat llegit amb poca claredat. No s’ha entès.

El text ha costat d’entendre. Algunes paraules no s’han captat.

El text s’ha entès bé, però amb alguns errors d’articulació i pronúncia.

Hi ha hagut una bona articulació i pronúncia. El text s’ha entès molt bé.

ENTONACIÓ I FLUÏDESA

No hi ha hagut seguretat en la lectura. En ocasions mostrava dubtes i ha sil·labejat.

No s’han respectat els signes de puntuació.

En llegir, s’han canviat i omès alguns mots o sons.

No s’ha fet una interpretació adequada dels signes de puntuació.

La lectura ha estat adequada, tot i que hi ha hagut desfiguracions i canvis en la lectura d’algunes paraules.

S’ha produït algun error en els signes de puntuació.

La lectura s’ha fet adequadament. No hi ha hagut ni dubtes ni errors en llegir les paraules.

S’ha respectat els signes de puntuació.

VOLUM

No s’ha sentit amb prou volum.

No s’ha projectat la veu.

S’ha pogut seguir el text, però no s’ha fet amb prou volum.

En general, s’ha llegit amb bon volum de veu. En ocasions s’ha perdut força, però hi ha hagut capacitat de recuperar el volum.

S’ha utilitzat un volum de veu adequat. Tot l’auditori podia seguir perfectament la lectura.

Hi ha hagut una bona adequació de la modulació de la veu, segons cada situació

14

del text.

RITME

No hi ha hagut un ritme coherent: excessivament ràpid o excessivament lent.

Hi ha hagut entrebancs en algunes paraules.

Hi ha hagut vacil·lació, pauses i retrocessos en la lectura.

S’ha llegit a una velocitat correcta, tot i que hi ha hagut alguns canvis de ritme inadequats.

S’ha llegit a una velocitat adequada. S’ha mantingut el ritme adequat segons el que requeria la intencionalitat del text.

INTERPRETACIÓ EMOTIVA

La lectura no s’ha fet de forma expressiva, no hi ha hagut emotivitat i no s’ha captat el missatge.

La lectura ha estat poc natural, s’ha exagerat l’expressivitat.

S’ha fet una expressivitat adequada, tot i que no s’ha acabat de captar bé la intencionalitat dels sentiments del text.

S’ha aconseguit, mitjançant una lectura expressiva i plena d’emotivitat, que l’auditori captés els sentiments i el missatge del text.

15

8. Textos per l’alumnat

FRAGMENT ESTRET DE AIXECANT EL VOL

“El germà gran va presentar un problema que també trobaria una explicació per part de l’esquirol:

- Si la naturalesa és tan sàvia, per què el meu pare ha hagut de marxar del nostre bosc per poder trobar menjar?

L’esquirol va callar uns moments, no pas perquè ignorés la resposta, sinó per donar-se importància i perquè el que anava a dir volia que tingués un to de solemnitat.

- Bé, perquè hi ha éssers humans, i aquesta espècie, que , segons ells reconeixen, és la més intel·ligent del planeta, tot i que ho dissimulin molt bé, no paren de destruir-lo. Allà on veuen un bosc, apa, a tallar tots els arbres que puguin per fer-se les seves cases, que necessiten molta fusta. I si veuen un riu que va cap al mar tranquil i content, doncs ells ja miraran d’espatllar-li el viatge.

- Això també ens ho diu la mare – va recordar en Becdor.

- Heu de vigilar, amb els humans – va recomanar l’esquirol-. No són tots iguals, és clar, però més val que no us hi acosteu, perquè per un que trobareu que us respectarà la vida, que no mirarà d’atrapar-vos per entaforar-vos dins d’una gàbia, en trobareu cent que sí que ho faran.

- Sí, sí, que és veritat – va comentar la Miradadeseda -, que la mare sempre ens ho explica.

16

9. Materials d'aula

17

Postura corporal

Tinc l’esquena recta i aixeco la cara per poder mirar de tant en tant al públic.

Les meves cames estan ben estirades i tracto de treure l’aire des de la panxa.

18

Dicció

Llegeixo vocalitzant per tal que m’entengueu.

Fixeu-vos en la meva boca.

19

Entonació i fluïdesa Quan llegeixo un text, faig les pauses

a les comes ( compto fins a 1) i els punts ( compto fins a 2).

Això dóna sentit a la lectura i m’asseguro que tothom la pugui entendre bé.

20

Volum

El missatge ha d’arribar a tot l’auditori.

Haig d’aconseguir projectar bé la veu sense haver-me d’esforçar gaire.

Començaré una mica fluixet i aniré pujant el

volum mica en mica.

21

Ritme Llegeixo el text amb diferents ritmes (ara

molt lent..., ara molt ràpid...). M’hi fixo moltíssim en respectar el signes

de puntuació comptant bé fins a 1 o fins a 2 segons el signe.

22

Interpretació emotiva Com que estic llegint un text he

d’aconseguir expressar les emocions que n’hi intenta transmetre i que ho puguin

entendre bé.

També haig de reflectir l’estat d’ànim del personatge que ens parla (ara llegeixo

alegre..., ara llegeixo trist...).

23

6. ANNEXOS

GRAELLA D’AVALUACIÓ “LECTURA EN VEU ALTA”.

AUTOVALUACIÓ / COAVALUACIÓ/ AVALUACIÓ DEL MESTRE

Alumne POSTURA

CORPORAL DICCIÓ ENTONACIÓ I

FLUÏDESA VOLUM RITME INTERPRETACIÓ

EMOTIVA

1

2

3

4

5. .....

7. BIBLIOGRAFIA

� La lectura en el centre educatiu. Servei de comunicació i publicacions. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 2013

� Idees i propostes per a llegir en veu alta. Montserrat Bertran, 2012. � XV Tallers de llengua i Literatura Catalana. Equip LIC-VOC, 2012 � Cómo mejorar la comprensión lectora. Estrategias para lograr lectores

competentes. Wolters Kluwers. Andrés Calero Guisado. � Recursos SIAL. Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics. � CRP Vallès Occidental � http://www.xtec.cat/web/serveis/serveis/sez/crp/bancderecursos