L'efecte de les integracions d'especialitats en la despesa del SAP

1

Click here to load reader

Transcript of L'efecte de les integracions d'especialitats en la despesa del SAP

Page 1: L'efecte de les integracions d'especialitats en la despesa del SAP

Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès

-10,4%

35,7%

18,5%

11,3%

-1,5%

-8,1%

-10,2%

-2,5%

2,2%

-5,2%

-10,5%

-16,0%

-12,3%

-3,6%

-20,0% -10,0% 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0%

RESTA PROVES GABINET

DENSITOMETRIES

FIBROENDOSCÒPIES

NEUROFISIOLOGIA

ECOGRAFIES

PATOLOGIA DE LA MAMA

PATOLOGIA VASCULAR

RADIOLOGIA SIMPLE

RADIOLOGIA AMB CONTRAST

TAC

RESSONÀNCIA MAGNÈTICA

ECOCARDIOGRAMES

MNU

TOTALS

TANCAMENT 2010

RESTA PROVES GABINET

10%

DENSITOMETRIES 4%

FIBROENDOSCÒPIES 14%

ECOGRAFIES 7%

PATOLOGIA DE LA MAMA

3%

PATOLOGIA VASCULAR 1%

RADIOLOGIA SIMPLE 3%

RADIOLOGIA AMB

CONTRAST 1%

TAC 15%RESSONÀNCIA MAGNÈTICA 28%

ECOCARDIOGRAMES 4%

MNU 6%NEUROFISIOLOGIA 4%

“L’EFECTE DE LES INTEGRACIONS D’ESPECIALITATS EN LA DESPESA DEL SAP BAGES-BERGUEDÀ, 2009 I 2010

44,71%

48,50%

5,73%

42,81%

29,92%

23,09%

14,92%

12,52%

43,78%

43,01%

41,82%

23,26%

-8,33%

-3,24%

-20,00% -10,00% 0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00%

RESTA PROVES GABINET

DENSITOMETRIES

FIBROENDOSCÒPIES

NEUROFISIOLOGIA

ECOGRAFIES

PATOLOGIA DE LA MAMA

PATOLOGIA VASCULAR

RADIOLOGIA SIMPLE

RADIOLOGIA AMB CONTRAST

TAC

RESSONÀNCIA MAGNÈTICA

ECOCARDIOGRAMES

MNU

TOTALS

Objectius:

- conèixer la variació de la despesa total del SAP en PI (inclòs especialistes) entre el tancament de 2009 i el tancament de 2010 (anys en que s’han produït les integracions)

- conèixer la variació de la despesa generada per professionals dels EAP (exclòs especialistes) entre el tancament de 2009 i el tancament de 2010 (anys en que s’han produït les integracions)

- conèixer la distribució de la despesa de PI segons els tipus de proves demanades

Resultats:

si mirem la despesa global del SAP, inclòs el PI generat per especialistes, disminueix d’un 3,6%. En concret en Ressonàncies, Tomografies, Ecocardiografies, Radiografies, Patologia Vascular, Resta Proves Gabinet, Medicina Nuclear, i Patologia de la Mama, des d’un 1,5% a un 16% segons el tipus de prova.

Si fem recompte de la despesa generada només pels metges de família, trobem un augment generalitzat de la derivació de proves, en total d’un 23,26%. Per sobre del 40% trobem la Medicina Nuclear, Ecocardiogrames, Ressonàncies magnètiques, Neurofisiologia, i Resta proves de Gabinet, a més de Densitometries.

Hem exclòs el grup d’Ecografies obstètriques del recompte a causa de la dificultat per validar com a fiable el registre d’aquestes dades

Variació de la despesa generada per metges de famíli a 2009/10Variació de la despesa global del SAP 2009/10 – inclo u especialistes

Materials i mètodes:- Disseny: estudi descriptiu transversal en dos talls, al tancament dels anys 2009 i 2010.- Objecte d’estudi: l’import de les proves demanades en els anys 2009 i 2010 als usuaris assignats / atesos al SAP Bages-Berguedà, exclosa la despesa de laboratori- Variables: despesa de les proves, tipus de prova demanada, orígen de la sol·licitud- Fonts d’informació: dades extretes del SIAP, basades en el recompte de les etiquetes de derivació registrades pel personal administratiu (que són equiparables al terme comanda per al proveïdor de PI) tenint en compte només les proves facturades dins el pressupost anual. Les dades d'import de despesa les obtenim dels informes de despesa de PI rebuts de Centre Corporatiu de l’ICS, i els detalls corresponents a la mateixa de Sistemes d’Informació de la Gerència Territorial. Després aquestes dades s'han tractat amb el programa de gestió de bases de dades Acces i el full de càlcul Excel pel seu estudi.

Julià Girona, Esther; Comet Jaumet, Dolors

Introducció:

en els últims anys ha crescut arreu l'interès per conèixer la despesa de salut el més ajustada a la realitat possible. Els treballs realitzats en aquest camp en països desenvolupats assenyalen que per comptabilizar correctament la despesa sanitària cal conèixer i integrar en aquesta comptabiliat el component assistencial, orientant la comptabilitat a obtenir el cost/pacient. Amb aquesta filosofia i sense referències anteriors en estudis d'atenció primària en l'àmbit de l'ICS, començem a estudiar una part de la despesa, el Producte Intermedi (PI). És en els any 2009 i 2010 que es desenvolupa la integració de les especialitats de cirugia, endocrinologia, cardiologia, oftalmologia i traumatologia.

Conclusions:

Si bé ha disminuït la despesa global del SAP després de les integracions d’alguns especialistes, que generaven la major part del consum, també veiem un augment destacable de la derivació de proves per part dels Equips d’Atenció Primària.

Podríem suposar doncs, que una part d’aquest augment es deu al trasllat d’aquestes sol·licituds als metges de família. (Exceptuem el cas de les Densitometries, perque a 2010 s’amplia pressupost d’aquesta partida d’un 35%, però la demanda no augmenta, només que no ha quedat cap sol·licitud pendent en acabar l’any). Hem de tenir present a més, que les integracions s’han fet efectives en dates diferents del període analitzat, cosa que podria suposar un biax (creiem que petit) sobre els resultats

Discussió:Possiblement el pes del PI ha augmentat considerablement en el cost/usuari atès del nostre SAP, tot i que no s’ha pogut precisar de moment, degut a la complexitat de registre, obtenció i estudi de les dades. És difícil quantificar dades d’activitat d’altres nivells assistencials, i d’altres entitats proveïdores de serveis i d’activitats no assistencials que també generen despesa. També és necessari incloure perfils clínics i/o poblacionals per fer el càlcul cost/pacient el més real possible.Els resultats també suggereixen la conveniència de valorar l'adequació i indicació correcta de les proves, el grau de resolució dels processos assistencials pel metge de família i el percentatge de derivacions a l'atenció especialitzada en l'estudi del cost del producte intermedi poblacional.

Tot això fa pensar en un estudi més ambiciós de cara al futur, amb l’objectiu d’obtenir costos/pacient que siguin útils per a la gestió assistencial

Paraules clau: Producte Intermedi, cost/pacient, despesa

Distribució de la despesa per grups de proves, al ta ncament de 2010