N5 MARÇABRIL11

SEGONA ÈPOCA

La FI.CCOO.CAT encara amb forces la negociació col·lectiva de 2011La defensa del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, així com el mante-niment i la recuperació de l’ocupació, són dos dels elements que han marcat l’inicide la negociació col·lectiva d’aquest 2011 en els sectors que engloba la Federaciód’Indústria de CCOO de Catalunya.

Com ja va succeir l’any passat, els metal·lúrgics i metal·lúrgiques de la província deBarcelona han vist de nou bloquejada la revisió de les taules salarials per part de la pa-tronal, i a les altres províncies moltes empreses intenten absorbir i compensar les millo-res salarials acordades. A això cal sumar l’amenaça de pèrdua d’ocupació que s’estàdonant en alguns sectors, com el de les dues rodes, amb decisions com la de Yamaha oPiaggio. fi

La FI.CCOO.CAT rebutja els xantatges de les multinacionals per retallar les condicions laborals dels treballadors i treballadores

La FI.CCOO.CAT adverteix que aquestes pràctiques empresarials comencen a estendre’s i posen en risc lanegociació col·lectiva i els drets conquerits amb el pas dels anys a força de negociacions i mobilitzacions

La plantilla de Yamaha en una de lesmobilitzacions contra el tancament anunciat

Estratègies empresarials com les de NISSAN i SEAT, a Catalunya, o de FIAT, a Itàlia,que sotmeten les plantilles al xantatge d'acceptar una retallada de les seves condi-cions salarials i laborals, com a condició necessària per a l'adjudicació de nous mo-dels que garanteixin la continuïtat industrial i dels llocs de treball, posen de manifestuna nova manera de fer de les multinacionals, que estan imposant uns mètodes quevulneren clarament els drets de la representació dels treballadors i treballadores i po-

sen en risc la participació en la negociació col·lectiva. La FI.CCOO.CAT rebutjaaquestes pràctiques empresarials basades en la imposició i el xantatge i també de-nuncia que alguns aspectes modificats per la reforma laboral, com la modificaciósubstancial de les condicions de treball, que van ser un dels motius de la vaga gene-ral del 29-S, s'hagin utilitzat de nou per aplicar retallades salarials i de condicions la-borals, només pensant en augmentar els beneficis empresarials fi

2 ı L’EINA SINDICAL

La negociación colectiva,un elemento clave en lasrelaciones laborales

El mes de febrero, CCOO, UGT, CEOE yGobierno alcanzamos el Acuerdo so-cial y económico, que abordaba dife-rentes aspectos que nuestro sindicatoveníamos reivindicando desde el ini-cio de la crisis.

Además de la reforma del sistema depensiones, que se llevó buena partede los titulares, se acordaron otros as-pectos que mejoran la política activade empleo para las personas desocu-padas y su reinserción en el mercadode trabajo, los planes para la contra-tación de jóvenes y parados de largaduración, las políticas industriales,energéticas y de desarrollo e innova-ción, y algo muy importante para to-dos los trabajadores y trabajadoras:las bases para la negociación de la re-forma de la negociación colectiva.

Queremos hacer especial hincapié eneste último aspecto, debido a la trans-cendencia que el resultado de esteproceso de negociación entre sindica-tos y patronal puede tener en las rela-ciones laborales de nuestro país y enel desarrollo del mercado laboral. Eneste escenario, los sindicatos tenemosque superar una fuerte posición que lapatronal ha mantenido durante todoel periodo de crisis, intentando con-quistar una vieja reivindicación: la eli-minación de la ultraactividad de losconvenios colectivos y la pérdida deefectividad de los convenios sectoria-les en favor de los convenios de em-presa.

Una garantía frente a las políticas empresarialesde hechos consumados

La paralización de las negociacionesde los convenios y su incumplimiento,con el bloqueo de la aplicación de lastablas salariales firmadas, nos han lle-vado al movimiento sindical a movili-zarnos en 2009 y en 2010, y en 2011 lovolveremos a hacer si es necesario.

Este bloqueo patronal pretende, por lavía de los hechos consumados, refor-mar la estructura de la negociacióncolectiva, poniendo en cuestión laefectividad de los convenios. Esta es-trategia lleva a la individualizaciónde las relaciones laborales, un aspec-to gravemente negativo para los inte-reses de los trabajadores y trabajado-ras así como para sus condiciones detrabajo.

De ahí la importancia que tiene man-tener la ultraactividad de los conve-nios (es decir, la aplicación de las con-diciones de trabajo una vez hayafinalizado su vigencia, hasta el acuer-do del próximo convenio) y estructu-rar la negociación colectiva desde elámbito sectorial, el autonómico, elprovincial y el de empresa, garanti-zando sus espacios de concurrencia.Esto es fundamental para CCOO eneste proceso de negociación.

Impulsar la negociación de algunoscontenidos en el ámbito de la empre-sa requiere de garantías de participa-ción sindical en estos procesos de ne-gociación. Teniendo en cuenta que lamayoría de empresas son pequeñas omicroempresas, reforzar la legitimidadde los sindicatos para la negociaciónes la única manera de garantizar queestos trabajadores y trabajadoras ten-gan capacidad de negociación consus empresarios.

En la reforma de la negociación colec-tiva nos jugamos mucho y, aunqueesté pasando desapercibida para unabuena parte de la opinión pública,debemos estar atentos a su desarrollo.Mejorar las condiciones del mercadode trabajo depende de un buenacuerdo en la reforma de la negocia-ción colectiva, pero también de hacerreversibles los aspectos de la reformalaboral por los que nos movilizamos el29-S en la huelga general. Por esto,impulsaremos una iniciativa legislati-va popular para recoger millones defirmas que obliguen al Parlamento amodificar esta reforma laboral, tenien-do en cuenta los planteamientos delos sindicatos y del conjunto de la ciu-dadaníafi

La negociaciócol·lectiva, un elementclau en les relacionslaboralsEl mes de febrer passat, CCOO, UGT,CEOE i Govern vam signar l'Acordsocial i econòmic, que abordava di-ferents aspectes que el nostre sindi-cat reivindicàvem des de l'inici de lacrisi.

A més de la reforma del sistema depensions, que es va endur bona partdels titulars, es van acordar altres as-pectes que milloren la política activad'ocupació per a les persones des-ocupades i la seva reinserció en elmercat de treball, els plans per a lacontractació de joves i aturats dellarga durada, les polítiques indus-trials, energètiques i de desenvolu-pament i innovació, i un fet molt im-portant per a tots els treballadors itreballadores: les bases per a la ne-gociació de la reforma de la nego-ciació col·lectiva.

Volem fer especial esment d'aquestúltim aspecte, a causa de la trans-cendència que el resultat d'aquestprocés de negociació entre sindicatsi patronal pot tenir en les relacionslaborals del nostre país i en el desen-volupament del mercat laboral. Enaquest escenari, els sindicats hem desuperar una forta posició que la pa-tronal ha mantingut durant tot el pe-ríode de crisi, amb la intenció deconquerir una vella reivindicació: l'e-liminació de la ultraactivitat delsconvenis col·lectius i la pèrdua d'e-fectivitat dels convenis sectorials enfavor dels convenis d'empresa.

Una garantia davant lespolítiques empresarials defets consumats

La paralització de les negociacionsdels convenis i el seu incompliment,amb el bloqueig de l'aplicació de lestaules salarials signades, ens hanportat al moviment sindical a mobi-litzar-nos el 2009 i el 2010, i el 2011

ho tornarem a fer si és necessari.Aquest bloqueig patronal pretén,per la via dels fets consumats, refor-mar l'estructura de la negociaciócol·lectiva, posant en dubte l'efectivi-tat dels convenis. Aquesta estratègiaporta a la individualització de les re-lacions laborals, un aspecte greu-ment negatiu per als interessos delstreballadors i treballadores així comper a les seves condicions de treball.

En això rau la importància de man-tenir la ultraactivitat dels convenis(és a dir, l'aplicació de les condicionsde treball una vegada hagi finalitzatla seva vigència, fins a l'acord delpròxim conveni), i estructurar la ne-gociació col·lectiva des de l'àmbitsectorial, l'autonòmic, el provincial iel d'empresa, garantint els seus es-pais de concurrència. Això és fona-mental per a CCOO en aquest pro-cés de negociació.

Impulsar la negociació d'alguns con-tinguts en l'àmbit de l'empresa re-quereix garanties de participació sin-dical en aquests processos denegociació. Tenint en compte que lamajoria d'empreses són petites o mi-croempreses, reforçar la legitimitatdels sindicats per a la negociació ésl'única manera de garantir queaquests treballadors i treballadorestinguin capacitat de negociació ambels seus empresaris.

En la reforma de la negociaciócol·lectiva hi ha en joc moltes coses i,encara que passi desapercebudaper a una bona part de l'opinió pú-blica, hem d'estar atents al seu des-envolupament. Millorar les condi-cions del mercat de treball depènd'un bon acord en la reforma de lanegociació col·lectiva, però tambéde fer reversibles els aspectes de lareforma laboral pels quals ens vammobilitzar el 29-S en la vaga general.Per això, impulsarem una iniciativalegislativa popular per recollir mi-lions de signatures que obliguin elParlament a modificar aquesta refor-ma laboral, tenint en compte elsplantejaments dels sindicats i delconjunt de la ciutadania fi

L'estratègia patronalporta a laindividualització de les relacions laborals, unaspecte greumentnegatiu per als interessosdels treballadors itreballadores i les sevescondicions laborals

La estrategia patronallleva a laindividualización de lasrelaciones laborales, unaspecto gravementenegativo para losintereses de lostrabajadores ytrabajadoras y suscondiciones laborales

Millorar les condicionsdel mercat de treballdepèn d'un bon acord enla reforma de lanegociació col·lectiva,però també de ferreversibles els aspectesde la reforma laboralpels quals ens vammobilitzar el 29-S

Mejorar las condicionesdel mercado de trabajodepende de un buenacuerdo en la reforma dela negociación colectiva,pero también de hacerreversibles los aspectosde la reforma laboral porlos que nos movilizamosel 29-S

ED

ITO

RIA

L

L’EINA SINDICAL ı 3

La Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya ha es-tablecido tres ejes fundamentales que marcarán las lí-neas estratégicas y centrarán las propuestas sindicalesde CCOO en la negociación colectiva de este año, porlo que toda la acción sindical que se lleve a cabo, en elámbito tanto sectorial como empresarial, estará im-pregnada por estos tres objetivos primordiales:

1. Hacer frente a los aspectos más lesivos de la re-forma laboral, especialmente en aquellos temasque guardan una relación directa con la negocia-ción colectiva, como son el despido y las condicio-nes laborales.

2. Fomentar el mantenimiento y la recuperacióndel empleo, así como la erradicación de la preca-riedad laboral.

3. Mantener el poder adquisitivo de los trabajado-res y trabajadoras, mediante las cláusulas de revi-sión salarial, y mejorar los salarios más bajos.

Estas cuestiones vertebrarán la política sindical de laFederació d'Indústria de CCOO de Catalunya en la ne-gociación colectiva, sin olvidar otras materias que tam-bién desempeñan un papel importante en la defensade los intereses y las condiciones laborales del conjuntode trabajadores y trabajadoras.

La implantación de medidas y de planes para pro-mover la igualdad de oportunidades y la conciliaciónde la vida laboral y la personal así como las propuestaspara impulsar la seguridad y la salud en el puesto detrabajo son otros de los puntos fuertes que se van a lle-var a las empresas para su discusión.

En la situación actual, adquieren especial relevancialos derechos sindicales de la representación de los tra-bajadores y trabajadoras, ya que son su mejor garantíafrente a la gestión de las empresas, a las que la reformalaboral ha dado vía libre en determinados temas queantes debía negociar. Ante este escenario se planteaun proceso de negociación colectiva más complicadoque en otras ocasiones, en el que tendremos que ponertodo nuestro esfuerzo y empeño fi

La recuperación del empleo y el mantenimiento del poderadquisitivo, ejes de la negociación colectiva

NEGOCIACIÓN COLECTIVA 2011 Este año, la Federació d’Indústria de CCOO deCatalunya negocia:

4 32 convenios y pactos de empresa:

que afectan a un total de 20.746 trabajadoresy trabajadoras, que se verán envueltos enesta negociación.

4 1 convenio sectorial:

Convenio de metalgráficas de Catalunya, queafecta a alrededor de 1.600 trabajadores ytrabajadoras.

La FI.CCOO.CATexigeix a la patronalque apliqui elsincrementssalarials acordatsDavant el bloqueig de la patronal UPM a la revisióde les taules salarials del Conveni del metall deBarcelona per a 2011, durant el mes de març, laFederació d'Indústria de CCOO de Catalunya vainiciar una campanya d'assemblees informatives atota la província per exposar la situació alsdelegats i delegades, i per decidir quines accions

calia emprendre per exigir a la patronal l'aplicaciódels increments salarials acordats.

Com ja va succeir l'any anterior, la UPM ha tornat aqüestionar els increments pactats en el conveni i s'ha ne-gat a aplicar els acords sobre l'increment de referènciasignats l'any passat. La FI.CCOO.CAT ja va advertir la pa-tronal que no pensa renegociar el que ja està acordat i li

va exigir que fes efectiva la revisió salarial sense mésdilacions per evitar un conflicte social en el sector.

La Federació d’Indústria recorda que el mateixconveni estableix un instrument al qual poden em-parar-se les empreses en cas que tinguin proble-mes per aplicar les taules salarials, sempre i quanaportin la documentació justificativa necessària fi

CONVENI DEL METALL DE BARCELONA

La revisió salarial garanteix la millora del poder adquisitiudels metal·lúrgics i metal·lúrgiques de la província gironina

Les taules salarials del Conveni provincial del metallde Girona per a 2011 s'han revisat amb un 2% d'incre-ment, a compte de l'IPC real que es pugui donar a fi-nals d'any, un percentatge que es podrà revisar a l'al-ça en cas que l'IPC real superi aquest 2% i que estraslladaria a les taules salarials de 2012.

Això confirma la valoració sindical positiva que laFederació d'Indústria de CCOO de Catalunya va fer delconveni, que es va signar el mes de novembre passat, enmatèria salarial, ja que garanteix la millora del poderadquisitiu dels salaris dels metal·lúrgics i metal·lúrgi-ques de la província en un punt per sobre de la sumadels IPC reals de tots els anys de vigència, gràcies a laclàusula de revisió salarial (que regula les possibles des-viacions entre els percentatges d'increments i els IPC re-als de cadascun dels anys de vigència), que s'aplicarà apartir de l'any 2012. El conveni també inclou un clàusulade garantia conforme es respectarà la millora acordadaen cas que els IPC siguin negatiusfi

CONVENI DEL METALL DE GIRONA

NOTA: Les taules i els annexos salarials es poden consultar a la pàgina web www.industria.ccoo.cat. Per a qualsevol dubte podeu contactar amb el Sindicat d'Indústria de CCOO de Girona (972 22 44 62).

Hacer frente a los aspectos más lesivos de la reforma laboral será uno de los principales objetivos

NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

4 ı L’EINA SINDICAL

NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

Malgrat les dificultats i discrepàncies mantingudesamb la patronal APEMTA, el 9 de febrer passat es vansignar les taules i els annexos salarials del Conveniprovincial del metall de Tarragona per a 2011. Uncop més, la fortalesa del conveni es fa evident ambl'aplicació d'uns increments salarials que van del4,66% al 4,82%, en funció dels grups professionals. Elsplusos del conveni, les dietes i els valors de les presta-cions per accident de treball s'han incrementat un3,3%.

Aquests increments permeten mantenir i millorar elpoder adquisitiu dels treballadors i les treballadoresde la indústria siderometal·lúrgica de la província deTarragona. A més, la FI.CCOO.CAT recorda que elconveni no permet, tal com es recull en l'article nú-mero 8, ni la compensació ni l'absorció de l'incrementresultant, per la qual cosa els treballadors i treballa-dores l'han de percebre íntegrament.

A fi d'explicar la revisió salarial de 2011 i per ga-rantir la correcta aplicació del conveni en matèria sa-larial, el Sindicat d'Indústria de CCOO de Tarragonaha realitzat una campanya informativa a les empre-ses del sector durant els mesos de febrer i març, quees va iniciar amb una assemblea general dels dele-gats i delegades de la província fi

CONVENI DEL METALL DE TARRAGONA

Les taules salarials del metall de Lleida s'han vist ac-tualitzades de manera automàtica amb un incrementmínim del 2,75% que estableix el conveni, més uncomplement salarial que varia en funció del grup pro-fessional. El problema és que només es beneficien d'a-quest complement els treballadors i treballadores queperceben exclusivament els salaris previstos en elconveni (les empreses estan absorbint els que tenenmillores per sobre del conveni i els les estan compen-sant), de manera que al voltant d'un 80% delsmetal·lúrgics i metal·lúrgiques de Lleida estan co-brant el mateix salari que l'any 2008. Pel que fa a la

jornada, aquesta es manté en 1.769 hores anuals, lamés llarga del sector a Catalunya.

Precisament, la Federació d'Indústria de CCOO deCatalunya ja ha iniciat els treballs per millorar les condi-cions salarials i laborals dels treballadors i treballadoresdel metall de Lleida, per intentar equiparar-les a les delsaltres convenis provincials. Abans que acabi l'any de-nunciarà el conveni actual, que s'ha de negociar l'anyque ve. Recordem que la FI.CCOO.CAT no va signaraquest conveni (2008-2011), ja que el va considerar insu-ficient perquè no garantia els mínims en matèria salariali de drets socials dels treballadors i treballadoresfi

CONVENI DEL METALL DE LLEIDA

Les taules salarials de 2011 suposen una millora de la capacitat adquisitiva per als metal·lúrgics i metal·lúrgiques de la província

NOTA: Les taules i els annexos salarials estan penjats al webwww.industria.ccoo.cat. Per a qualsevol dubte contacteu amb nosaltres:977 21 64 56 - 629 26 80 59 - 650 91 60 56 o industria_tarragona@ccoo.cat.

Un centenar de delegats i delegades de Tarragona van participar en l'assemblea informativa del 25 de febrer passat

Se alcanza un acuerdotras un largo procesode negociaciónLEl pasado 16 de marzo, la Federació d’Indústria deCCOO de Catalunya, la federación MCA-UGT y la UniónMetalúrgica de Catalunya alcalzaron un preacuerdo so-bre el XVII Convenio colectivo para la industria metal-gráfica de Catalunya, después de un largo e intenso pro-ceso de negociación, que se inició en junio de 2010.

El texto acordado prevé una vigencia del conveniode 4 años (2010-2013). En el apartado salarial, se ga-rantiza el poder adquisitivo de los trabajadores y tra-bajadoras del sector con una mejora del 0,6% y se esta-blece una cláusula de revisión salarial que garantizael cumplimiento de los incrementos acordados a la fi-nalización de la vigencia del convenio.

Otro aspecto destacado del preacuerdo alcanzadoes que limita la flexibilidad horaria y semanal, me-diante la participación e intervención de los represen-tantes de los trabajadores en la planificación de la or-ganización del trabajo. En cuanto a derechos sociales,se mantienen los ya establecidos y se mejora el refe-rente a ayuda escolar.

A mediados de marzo, la Federació d’Indústria deCCOO de Catalunya convocó a los delegados y dele-gadas de las empresas de metalgráficas a una reu-

nión informativa para explicarles los aspectos másdestacados y hacer una valoración del acuerdo al-canzado fi

NOTA: Les taules i els annexos salarials estan penjats al web www.industria.ccoo.cat, a l’apartat de negociació col·lectiva.

...ÚLTIMA HORA

Amb la renovació del conveni provincial en ment

CONVENIO DE METALGRÁFICAS DE CATALUNYA

ACCIÓ SINDICAL

La situació de crisi econòmica en la qual ens trobem im-mersos, provocada per la pressió dels interessos dels mer-cats financers i especulatius, ha derivat en una crisi socialde dimensions considerables, marcada per la manca decrèdit a les famílies i empreses, la destrucció d'una partimportant del teixit industrial del nostre país i el creixentíndex de desocupació (al mes de gener el volum de per-sones aturades a Catalunya se situava prop de les600.000). Els governs han impulsat una sèrie de mesuresper fer front a la situació de crisi, que en molts casos s'hantraduït en retallades de drets socials i laborals que hanacabat repercutint sobre les persones treballadores i laciutadania en general, en comptes de sobre aquells quehan provocat aquesta situació.

En aquest escenari, s'ha instal·lat entre la població assa-lariada la por a perdre el lloc de treball, davant les res-ponsabilitats familiars i econòmiques, una por que les em-preses multinacionals estan aprofitant per pressionar elstreballadors i treballadores per rebaixar les seves condi-cions salarials i laborals i incrementar així els seus margesde beneficis. Les direccions de les companyies s'escudenrere l'amenaça per a la continuïtat industrial i de l'ocupa-

ció que suposa el fet que les plantes que estan instal·ladesen el nostre territori no siguin competitives per a la fabri-cació de determinats productes, respecte d'altres plantesde la mateixa multinacional ubicades en diferents països,amb costos laborals més baixos.

Aquí és on entra el xantatge de les multinacionals a lesplantilles perquè acceptin retallar sous, treballar més ho-res, incrementar la flexibilitat en favor de la empresa, etc.,com a condicions indispensables i necessàries per a l'adju-dicació de nous productes que garanteixin el manteni-ment de l'ocupació i de l'activitat productiva, almenys du-rant uns anys. Unes condicions que s'acaben imposantsense haver obert abans un procés de negociació amb elsrepresentants sindicals dels treballadors i treballadores.

Aquestes estratègies empresarials s'han vist afavoridesamb la reforma laboral aprovada pel Govern amb el be-neplàcit de la patronal. Per això és important continuarlluitant per fer reversibles els aspectes més lesius d'aquestareforma i, per això, és important que tots i totes donem su-port a la iniciativa legislativa popular que estan impulsantconjuntament CCOO i UGT. També és necessari assentarles bases per a la negociació de la reforma de la negocia-ció col·lectiva, ja que és un element fonamental per als in-teressos dels treballadors i treballadores, davant les inten-cions empresarials per individualitzar les relacions laboralsi eliminar l'efectivitat dels convenis col·lectius.

La Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya rebutjatotalment i denuncia aquestes pràctiques empresarials ba-sades en la imposició i en el xantatge, com ha fet recent-ment a Nissan i com va fer a Seat el març de 2009, i adver-teix del perill que suposa cedir davant d'aquestespolítiques per l'efecte domino que comença a tenir en al-tres empreses que volen aprofitar la situació per deixarsense efectes els acords presos i per retallar de manera uni-lateral uns drets que són fruit de la negociació i que s'hanaconseguit amb el pas dels anys, deixant la responsabili-tat de la decisió en mans dels treballadors i treballadores.

A més a més, la FI.CCOO.CAT avisa que acceptar lescondicions que plantegen les empreses tampoc és unagarantia fiable que compliran els compromisos assumits,com ho demostra el recent cas de Nissan, on l'empresa haincomplert flagrantment els acords de pla industrial sig-nats el 2009 fi

CCOO adverteix del risc de cedir als xantatges empresarials

RACÓ ELECTORAL

La FI.CCOO.CAT mantenim la representació a SEAT

CCOO mantenim els resultats globals al grupSEAT després de les eleccions sindicals celebradesel 10 de febrer. En total, CCOO hem obtingut 34delegats i delegades repartits així: 11 a la fàbricade Martorell, 6 a la Zona Franca, 6 a Gearbox, 6al Centre de Recanvis i 5 al Centre Tècnic.

La FI.CCOO.CAT valorem positivament els resul-tats, tenint en compte que en aquest procés s'esco-llien 10 delegats menys que en l'anterior. Cal des-tacar que CCOO hem millorat percentualment alstallers de Martorell, hem retallat un delegat alCentre de Recanvis i hem escurçat la distànciarespecte al primer sindicat al Centre Tècnic.

Amb aquests resultats, CCOO hem obtingut 4representants al comitè intercentres de SEAT, elsmateixos que vam obtenir ara fa quatre anys. Laresta de representants del comitè intercentres són7 d'UGT i 2 de CGT.

CCOO també valorem positivament l'alta parti-cipació dels treballadors i treballadores en aquestprocés electoral, que en termes globals s'ha situaten el 81,08%, gairebé 8 punts per sobre respecte ales eleccions anteriors. CCOO agraïm al conjuntde l'afiliació de SEAT la seva feina, que ha permèsafrontar una campanya molt dura, en què CCOOhem defensat en tot moment els drets socials i la-borals de la plantilla fi

CCOO valorem el suport rebutal taller de Nissan ZonaFranca, en unes eleccionsmarcades pel xantatge

Les eleccions sindicals celebrades al grup Nissanel 24 de febrer han estat marcades pel xantatgede la direcció, que va culminar amb un referèn-dum en què la plantilla va acceptar empitjorarles seves condicions laborals a canvi que la multi-nacional adjudiqués a la planta de Barcelona lafurgoneta pick-up, una adjudicació que en reali-tat ja estava atorgada.

En aquest escenari, malgrat que reconeixem lapèrdua de representativitat a favor de SIGEN-USOC, la FI.CCOO.CAT valorem positivament elresultat obtingut al taller de la fàbrica de Nissande la Zona Franca, on CCOO continuem sent elsindicat majoritari i on els treballadors i treballa-dores han vist especialment empitjorades les se-ves condicions de treball.

També cal destacar que CCOO hem millorat elsresultats de fa quatre anys a la comercial (NIBSA),on hem aconseguit retallar un delegat a SIGEN-USOC, i mantenim la representació al Centre deRecanvis. CCOO hem obtingut en total 16 delegatsi delegades als diferents centres de treball queNissan té a Catalunya, on s'escollien 8 represen-tants menys que en el procés electoral anterior fi

NISSAN: El 13 de gener de 2011 la plantilla va votar en referèn-dum una proposta de contenció salarial i incrementde la productivitat i la flexibilitat, com a condició pera l'adjudicació del model "pick-up" a la planta deZona Franca, incomplint els acords signats l'any 2009,que ja preveien l'adjudicació d'un nou model. El 70%va votar-hi a favor.

SEAT:El 18 de març de 2009 la plantilla va votar en referèn-dum la proposta de congelació salarial com a condi-

ció per a l'adjudicació del model d'Audi Q3 a la plan-ta de Martorell. Un 65% va votar-hi a favor.

En els dos casos, la FI.CCOO.CAT va demanar el voten contra en els referèndums, ja que considerava quela decisió de l'adjudicació no depenia de l'acceptacióo no d'aquestes condicions, sinó de la competitivitatde les plantes, clarament demostrada per la professio-nalitat i qualificació de les plantilles. La FI.CCOO.CATatribueix els resultats dels referèndums al xantatge i ala política de la por impulsada per les dues multina-cionals automobilístiques fi

Dos casos paradigmàtics al sector de l'auto

Aquestes estratègies empresarialscomencen a tenir un efectedomino en altres empreses quevolen aprofitar la situació perdeixar sense efectes els acordspresos i per retallar de maneraunilateral uns drets que són fruitde la negociació

Les empreses multinacionalsestan aprofitant la por a perdre el lloc de treball per pressionarels treballadors i treballadoresper rebaixar les seves condicionssalarials i laborals

L’EINA SINDICAL ı 5

SECTOR DOS RUEDAS

6 ı L’EINA SINDICAL

Los recientes anuncios de las multinacionales Piaggio y Yamaha de cierre de lasfactorías que tienen en Catalunya para trasladar la producción a otras plantaseuropeas (Francia en el caso de Yamaha, e Italia en el caso de Piaggio), que sesuman a la deslocalización de producción que ya hizo Honda en 2009, puedensignificar la desaparición total del sector en nuestro país.

Ante esta situación, la Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya ha trasla-dado a las administraciones públicas, especialmente a la Generalitat deCatalunya, su preocupación por el futuro del sector y les ha requerido un proce-so de intervención para defender la industria de la moto en nuestro territorio yevitar la desaparición de un sector con una larga tradición en nuestro país, muyespecializado, con tecnologías de vanguardia y con plantillas jóvenes y muycualificadas.

Paralelamente, la FI.CCOO.CAT también ha convocado a los delegados y de-legadas de las empresas constructoras y de componentes del sector de las dosruedas para ir unidos en la defensa de un sector que ocupa a unos 5.000 traba-jadores y trabajadoras en Catalunya y que durante muchos años ha sido punte-ro, junto con Italia y Francia, en fabricación y ventas en los países de la UniónEuropea y en Estados Unidos.

CCOO denuncia que las políticas de carácter fiscal y normativo para la con-ducción de motocicletas de baja cilindrada o ciclomotores, aprobadas por elGobierno central, han ido más allá de las concertadas por la directiva europeay han restringido la expansión del sector, al haber dificultado la venta de moto-cicletas y encarecido los precios. Estas políticas, que han recibido el rechazo delconjunto del sector (patronal, sindicatos y asociaciones vinculadas al mundo dela moto), junto con la crisis económica, han provocado una caída masiva de lasventas, que ha facilitado que las multinacionales aprovechen la situación paraplantear una deslocalización masiva a otros países.

La Federació d'Indústria de CCOO se opone firmemente a estos procesos dedeslocalización, y más aún cuando las plantas catalanas han obtenido benefi-cios a lo largo de los años que han permitido financiar otras factorías a las queahora se pretende trasladar la producción, e insta a las multinacionales del sec-tor a mantener la actividad productiva y los puestos de trabajo de las fábricasque tienen en Catalunya fi

MONTESA-HONDA

Ubicación: Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental)

Plantilla: 160 trabajadores y trabajadoras

Situación industrial:

En diciembre de 2009 la empresa llevó a cabo una deslocalización de la pro-

ducción de motocicletas de gran cilindrada a las plantas italianas, después de

un intenso proceso de negociación y movilizaciones que finalizó con un acuer-

do para la restructuración de la planta del Vallès que establecía medidas no

traumáticas para la plantilla. Actualmente, la factoría catalana sólo fabrica un

modelo de cross de la marca Montesa y se dedica a la inyección de plástico y

pintura para las motos que se montan en Italia, además de la comercialización

de la moto en España.

YAMAHA MOTOR ESPAÑAUbicación: Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental)Plantilla: 430 trabajadores y trabajadorasSituación industrial: A principios de marzo de este año la empresa presentó un ERE para el cierre dela planta catalana, que afectaba a 388 trabajadores y planteaba un plan derecolocaciones en la planta de Saint-Quentin (Francia). CCOO ha apoyado ala plantilla de Yamaha en las movilizaciones y exige a la multinacional la con-tinuidad de la actividad productiva y los puestos de trabajo de la fábrica delVallès, que ha obtenido históricos beneficios y tiene una situación financierasolvente, que ha servido de soporte a la planta francesa, donde ahora quieredeslocalizar la producción.

PIAGGIO ESPAÑA (DERBI)

Ubicación: Martorelles (Vallès Oriental)

Plantilla: 270 trabajadores y trabajadoras

Situación industrial:

A principios de marzo, la empresa ha anunciado la decisión del grupo Piaggio

de trasladar la producción de Martorelles a las plantas italianas del grupo, lo

que supondría el cierre de las factorías catalanas. CCOO denuncia que no exis-

ten causas objetivas que justifiquen esta decisión, ya que las plantas del Vallès

han obtenido beneficios en los últimos años, no tienen pérdidas y son una de

las plantas más eficientes del grupo. Esta decisión rompe el acuerdo alcanzado

a finales de 2009 con la dirección de la empresa, que garantizaba la continui-

dad de la planta y de los puestos de trabajo.

RIEJU

Ubicación: Figueres (Alt Empordà)Plantilla: 70 trabajadores y trabajadoras

Situación industrial: Desde finales del año pasado, la plantilla está regulada por un ERE de suspen-sión temporal por causas de producción. La empresa, que tienen beneficios, hahecho una apuesta por la motocicleta eléctrica y, junto con otras empresas delsector, está llevando a cabo un proyecto subvencionado por la Generalitat.Hace tres años la plantilla llegaba a los 100 trabajadores.

OTRAS EMPRESAS DEL SECTOR

4 GAS-GASSalt (Gironès). Tiene 103 trabajadores en plantilla y se dedica únicamente a

la moto de montaña o cross. En los últimos años ha pasado por malos mo-

mentos económicos y productivos.

4 BETA-TRUEBAEsparreguera (Baix Llobregat). Ha pasado de 35 a 8 trabajadores. Única-

mente se dedica al montaje y a la comercialización de los productos que lle-

gan de Italia.

4 Hay otras empresas del sector en Catalunya, pero que se dedican básica-

mente a la comercialización de varias marcas. En cuanto a las proveedoras

del sector, la mayoría son pymes y alrededor de un 80% están instaladas en

Catalunya.

La FI.CCOO.CAT insta a la Administración adefender la industria de la moto para evitar ladesparición de un sector con una larga tradiciónen nuestro país, muy especializado, contecnologías de vanguardia y con plantillasjóvenes y muy cualificadas

El sector de la moto en Catalunya, en riesgo de desaparecer

L’EINA SINDICAL ı 7

En los últimos meses, la Federació d'Indústria de CCOOde Catalunya ha tenido que afrontar el intento, por par-te de las empresas del sector de montaje y manteni-miento del tendido eléctrico, de incumplir las garantíasde estabilidad en el empleo que recogen las cláusulasde subrogación de los convenios provinciales del metalde Barcelona, Tarragona y Girona.

En octubre, la empresa principal, ENDESA, abrió unnuevo proceso de licitación para renovar los contratosde adjudicación del mantenimiento de la red eléctricaen Catalunya, lo que supuso cambios de empresas con-tratistas en algunos territorios, un aspecto que fue utili-zado por algunas empresas para poner en cuestión lascláusulas de subrogación anteriormente mencionadas.

La capacidad de anticipación de la FI.CCOO.CAT, encoordinación con la sección sindical interempresas deCCOO de ENDESA y con los delegados y delegadas delas empresas contratistas, a través de la Coordinadora deCCOO del sector eléctrico, permitió el impulso de un pro-ceso de movilización, con la convocatoria de una huelgasectorial y de una negociación conjunta con UGT, quesalvaguardó los derechos de estabilidad en el empleo re-cogidos en los respectivos convenios sectoriales.

La Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya estáconvencida de que este no va a ser el último ataque pa-tronal a los derechos de subrogación de los trabajadores

y trabajadoras de estos sectores de actividad, así que seestá preparando para hacer frente a esta estrategia em-presarial, salvaguardando uno de los derechos funda-mentales que tienen nuestros convenios colectivos.

La FI.CCOO.CAT exige a la Administración catalanay a ENDESA que se establezca un protocolo de obligadocumplimiento en el que se garantice la participaciónsindical desde el origen en los procesos de licitación deempresas de un servicio esencial para la ciudadanía,como es la red eléctrica. A su vez, requiere a ENDESA ya las empresas contratistas que garanticen una mejorcalidad en el servicio eléctrico a la ciudadanía, huyen-do de las políticas de precariedad laboral y del recortede costes e inversiones, que ponen en riesgo las condi-ciones de un servicio que es básico.

CCOO no puede admitir que, al mismo tiempo que seincrementa la tarifa eléctrica a los ciudadanos en un10%, un hecho rechazable por sí solo, esta vaya acom-pañada de una estrategia empresarial que precariza elservicio, de modo que este pierde calidad y se pone enriesgo el empleo en el sector.

La Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya se-guirá defendiendo las cláusulas de estabilidad en elempleo y una mayor intervención de las administracio-nes públicas para asegurar unas mejores condicionesde trabajo y un mejor servicio para la ciudadanía fi

La FI.CCOO.CAT sigue en lucha por la estabilidad en el empleo en el sector demontaje y mantenimiento eléctrico

TE INTERESA...¿Por qué es importante la cláusula de subrogación?Es una conquista sindical que ha permitido a lostrabajadores y trabajadoras de las empresas con-tratistas que desempeñan actividades de montajey mantenimiento en los sectores de tendidos eléc-tricos, líneas telefónicas y telecomunicaciones,alumbrado público, semáforos, en las centrales nu-cleares, en las plantas petroquímicas y en PortAventura (estas tres últimas en la provincia deTarragona) mantener sus puestos de trabajo almargen de las sucesiones de empresas contratistasque se dan cada 4 años, aproximadamente.

¿Cómo se hace efectivo?La cláusula establece el derecho de los trabajado-res y trabajadoras de estos sectores de actividadde las empresas contratistas salientes a mantenerel empleo y las condiciones laborales y a ser subro-gados por las nuevas empresas adjudicatarias dela contrata.

¿En qué convenios es de aplicación?La cláusula de subrogación en las actividades demontaje y mantenimiento se consiguió en el año2004, como consecuencia de una larga movilizacióny tras 8 días de huelga en la provincia de Tarragona,después de lo que se incluyó en el Convenio para laindustria siderometalúrgica de esta provincia, que seestaba negociando entonces.

Posteriormente, en el año 2005, esta cláusula sehizo extensiva al Convenio provincial del metal deGirona y, en el 2007, se acordó también en elConvenio de la provincia de Barcelona fi

RACÓ ELECTORAL

CCOO assolim de nou la majoria absoluta al Grup Endesa

CCOO hem aconseguit de nou la majoria absoluta enles eleccions sindicals celebrades al Grup Endesa elpassat 14 de febrer, després d'obtenir el 56% dels dele-gats i delegades que s'escollien en el conjunt de cen-tres de treball que el grup té a Catalunya.

La FI.CCOO.CAT ens consolidem, així, com a prime-ra força sindical en el sector elèctric a Catalunya i ensimposem davant la segona força (UGT), amb més d'un12% de representació.

Amb una alta participació en aquest procés electo-ral (del 87,11%), els treballadors i treballadores delGrup Endesa de Catalunya han tornat a dipositar laconfiança en les candidatures de CCOO, que hemaconseguit 80 delegats i delegades, mentre que UGTs'ha quedat amb 63.

CCOO valorem positivament aquests resultats, jaque aquest any s'escollien 50 delegats menys que fa 4

anys, com a conseqüència dels canvis en el volum dela plantilla del grup.

A Catalunya, el Grup Endesa està integrat per lesempreses Endesa Distribución, Endesa Generación,EOSC (Endesa Operaciones y Servicios Comerciales),Endesa Servicios, Endesa Holding, Endesa Energía iEndesa Red, que en total engloben aproximadamental voltant de 2.400 treballadors i treballadores distri-buïts en uns 65 centres de treball fi

SECTOR ELÈCTRIC

EDICIÓ: Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya. Via Laietana, 16, 3a, 08003 Barcelona. Telèfon 93 481 27 96. Fax 93 268 40 42. CONSELL EDITORIAL: Javier Pacheco Serradilla, Miquel Puente Salvadó i Mertixell Arcos. REDACCIÓ: Meritxell Arcos, industria@ccoo.cat. PRODUCCIÓ: Carmen de Hijes. Dipòsit legal: M-25757-2009. Tirada: 31.600 exemplars

DONA

Durant les últimes dècades, el sector de la indústria ha experimentatgrans canvis estructurals, part dels processos productius s'han externa-litzat i subrogat de les empreses matriu a empreses externes de serveisper a la indústria, la qual cosa ha suposat una pèrdua important dellocs de treball estables i, alhora, un increment de la temporalitat i laprecarietat laboral en els llocs de treball indirectes, que han estat elsprimers en rebre l'impacte de la crisi.

Si a aquesta transformació de l'ocupació en la indústria li posem carade dona, l'impacte de la crisi té uns efectes qualitatius que van mésenllà de les dades purament estadístiques.

Cal tenir en compte que la dona s'ha incorporat tard i paulatinamentals sectors industrials, sense superar encara la quota del 25% de pre-sència respecte als homes. Aquesta incorporació de treballadores atasques que tradicionalment havien desenvolupant els homes, gràciesa l'eliminació de barreres legals i a les noves tecnologies aplicades al'activitat industrial, s'ha vist frenada per la crisi que estem patint en elsnostres sectors.

Un altre factor que s'ha de tenir en compte és que la dona ha estatconsiderada en la indústria, fins fa un cert temps, mà d'obra barata. Elbaix nivell de formació i els estereotips culturals de gènere l'han enca-sellada en llocs de treball poc qualificats, d'àmbit administratiu, com aoperàries de cadenes de manufacturació i amb una presència majori-tària en empreses de serveis auxiliars i de components industrials, unsàmbits que s'han vist durament castigats per la crisi.

Tot i que, en xifres globals, els homes han estat els més perjudicatsper la pèrdua d'ocupació, les dones continuen mantenint una posicióforça desigual en el món laboral. S'ha de tenir en compte que, espe-cialment en els nostres sectors, les dones tenen uns nivells d'ocupaciómés baixos, amb una forta segregació ocupacional i sectorial, gransdiferències salarials i una major taxa de treball a temps parcial.

D'aquí que l'impacte de la desocupació en les treballadores de laindústria té rostre de dona d'edat mitjana, amb un nivell professionalbaix i, per tant, amb una remuneració més baixa. Aquestes condicionshan estat utilitzades per alguns sectors com a argument per minimitzarl'efecte emocional i la rellevància de l'atur de la població activa femeni-na en un context general de crisi.

Malgrat els efectes negatius de la pèrdua d'ocupació i la consegüentpèrdua d'ingressos, la situació de crisi actual representa també unrepte i una oportunitat per a les noves generacions de dones, avui méspreparades científicament i tecnològicament i, per tant, més prepara-des per ocupar llocs més qualificats i susceptibles de promoció profes-sional en el món industrial. Una indústria que funciona cada cop mésamb la innovació com a punt de referència, i que obliga les empresesa modificar les seves estructures per adaptar-se als canvis.

Per això mateix les institucions públiques han de destinar els recur-sos ocupacionals necessaris per superar la crisi i eradicar la discrimi-nació i la divisió sexual dels treballs, aprofitant el coneixement, lacapacitat de treball i l'adaptació de la dona a tots el àmbits produc-tius i de responsabilitat. Només això ens permetrà continuar treba-llant en el camí iniciat per la llei, per superar la igualtat formal, ambla implantació de mesures i accions en les nostres empreses, per tald'aconseguir una igualtat real entre homes i dones. Una igualtat quereverteix indiscutiblement en la societat i en la coresponsabilitat enl'àmbit familiar fi

Ocupació femenina i crisi en el sectorde la indústria

La dona s'ha incorporat tard i paulatinament en els sectorsindustrials, sense superar encara laquota del 25% de presènciarespecte els homes

La crisi actual representa també un repte i unaoportunitat per a les noves generacions, avui méspreparades científicament i tecnològicament i, pertant, més preparades per ocupar llocs mésqualificats i susceptibles de promoció professional