L'EMIGRACIÓ MALLORQUINA AL PA´S

elsca

mins

delaqu

imera

5

,!7II4J3-cehbdd!ISBN: 84-932471-3-8

La notcia que en el segle XVII shagus pro-dut una emigraci important de mallorquinscap al regne de Valncia com a part del procsde repoblaci de les terres dels moriscs des-prs de lexpulsi daquests al 1609, no ha estatde coneixement general fins a dates relativa-ment recents. Cal destacar en la difusi da-quest esdeveniment el paper dels treballs delgegraf Josep Costa El Marquesat de Dnia.Estudio geogrfico (1977), i sobretot Larepoblaci mallorquina a la Marina Alta i alseu entorn en el segle XVII (1977-1978).Laparici daquests estudis supos una revela-ci dins el camp de les historiografies mallor-quina i valenciana.

Per poblar lo regnede Valntia...

Lemigraci mallorquina al Pas Valencien el segle XVII

ANTONI MAS I FORNERSJOAN-LLUIS MONJO I MASCARO

Perpo

blar

loregn

ede

Valntia...

Conselleria de Presidncia. Govern de les Illes Balears

COLLECCI "ELS CAMINS DE LA QUIMERA"

Director de la collecci:Joan Buades Cresp

Consell assessor:Carles Manera i ErbinaMariantnia Manresa MonserratAntoni Marimn RiutortMargalida A. Mas BarcelSebasti Serra BusquetsJaume Verdera Verdera

Disseny i realitzaci:Di7 ComunicaciLloren Villalonga, 8 - 1r07350 Binissalem. Illes Balears

Impressi:Grfiques Rubines, SL

ISBN: 84-932471-3-8Dipsit legal: PM-2461-2002

Foto de la coberta: Acta matrimonial de 1620, Arxiu Parroquial de Trbena(foto: Jacint Molines)



ANTONI MAS I FORNERSJOAN-LLUIS MONJO I MASCARO

Per poblar lo regne de Valntia...

5

ndex

Prleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

1. Lexpulsi dels moriscos i les seves conseqncies . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

2. Mallorca a darreries del segle XVI i en els inicis del segle XVII . . . . . . .21

3. Notes metodolgiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27

4. Lemigraci mallorquina al Pas Valenci en el segle XVII . . . . . . . . . . . .33

5. Sociologia de la repoblaci: les relacions entre els immigrantsi els indgenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .91

5.1. La solidaritat de grup . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .915.2. La xenofbia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .965.3. Lexplicaci mtica de la repoblaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .985.4. Els particularismes lingstics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1035.5. Els estereotips tradicionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .108

6. El llegat de la Repoblaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .115

6.1. Els cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1156.2. La dialectologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1226.3. Altres aspectes antropolgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1336.4. La repoblaci com a tema literari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .139

Apndix documental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .141

Contes del cicle de Trbena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153

Referncies bibliogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .157


presentaci

Si fins a hores dara en els diferents ttols publicats a la collecci Els camins de la quimerashavia imposat la temtica relacionada amb els moviments emigratoris balears a lpoca con-tempornia, amb lobra dAntoni Mas i Joan Llus Monjo, Per poblar lo regne de Valntia(Lemigraci mallorquina al Pas Valenci en el segle XVII), es trenca aquest monopoli crono-lgic i de la m dambds autors viatjam al temps ms lluny de ledat moderna, els inicis delXVII, en qu es va desenvolupar una espectacular dispora de mallorquins (i en menor graudeivissencs i menorquins) que, empesos per la misria i altres causes, es dirigiren cap a lesterres de lantic Regne de Valncia per repoblar les contrades don havien estat expulsats elsmoriscos el 1609.

Aquest llibre constitueix el fruit de la llarga i solitria pertinncia investigadora dun historia-dor i dun filleg que han unit les seves dries per oferir-nos aquest magnfic i minucis tre-ball, en el qual els seus diferents captols sarticulen harmonitzadament al voltant de les sevesrespectives especialitats cientfiques. Mitjanant la utilitzaci dun extens ventall de fontsdocumentals mallorquines y valencianes, Mas i Monjo ens descriuen a la primera part de laseva obra els motius que provocaren la partida dels colons illencs, la procedncia social i geo-grfica del collectiu emigrat, el carcter familiar del desplaament, el mapa de lassentamenta lespai dacollida, labast cronolgic del corrent, el volum del flux, les relacions de solidaritatque caracteritzen als immigrans i la xenofbia que sentn entre els autctons valenciansenvers els nouvinguts. La segona part del llibre tracta del llegat lingstic i antropolgic quedeixaren els repobladors dins els indrets receptors, fent especial esment als camps de lono-mstica, la dialectologia i a alguns aspectes de la cultura popular com la gastronomia que son, encara avui en dia, es fa ms evident lemprenta dels mallorquins que a principis del XVIIemigraren al Regne de Valncia.

Per acabar, noms em cal dir que menorgulleix presentar, com a cinqu ttol de la collecciEls camins de la quimera, aquesta obra que servir per recuperar de loblit un fenomen emi-gratori prou desconegut entre els mallorquins i reconixer, a la vegada, la seva trascendncia.Obra, a ms, que cal valorar com un estudi profund i rigors (tal vegada el primer) sobre laven-tura vital dun nombrs contingent dillencs i sobre la petjada que deixaren en el seu nou esta-bliment.

ANTONI GARCIAS I COLLConseller de Presidncia


7

PRLEG

Aquest llibre s un drama en diversos actes i un epleg. Val la pena comenar, encara que sem-bli mentida, per lepleg, tota vegada que representa bona part del que s ara el Pas Valenci.A diversos indrets daquesta comunitat autnoma, habitants de diferents pobles han amagatdurant segles els seus orgens, costums i forma de parlar. Venien a esser ciutadans de sego-na. El problema era que aquests valencians parlaven amb larticle salat o amb trets lingsticssingulars, eren anomenats garruts o mallorquins que gaireb venia a ser el mateix i,segons deien, els seus avantpassats havien arribats a Valncia baratats per porcs. Va esser aprincipis del s. XX quan Mn. Antoni Ma. Alcover descobr aquests nuclis que no dubt en rela-cionar amb una repoblaci mallorquina que tengu lloc en el s. XVII. Anys ms tard, algunsestudiosos com Josep Costa i Mas publicaren diversos treballs que plantejaren obertamentaquestes arrels, aix com quan, com i perqu es produ aquest fenomen.

Lepleg, pel moment, shauria de fixar quan una vila de Mallorca, Santa Margalida, i unadel Pas Valenci, Trbena, sagermanaren. Amb motiu daquest fet, es varen conixer els dosautors i Antoni Mas i Forners, mallorqu de Santa Margalida, es va sorprendre de qu en JoanLlus Monjo i Mascar, tarbener descedent de margalidans, tengus uns llinatges ms carac-terstics, en relaci a Santa Margalida, que ell mateix. Daqu va nixer no sols lamistat, sinel desig diniciar una investigaci amb profunditat per tal de recobrar i reivindicar uns orgensnegats o perduts. Orgens que, fins fa poc, eren amagats i menystenguts per bona part delsactuals valencians. Tot havia comenat a 1609, quan el 22 de setembre daquell any es va ferpblic un terrible edicte. A partir daquells moments els illencs anaren a omplir un buit: elque anaven deixant els moriscos que, per ordre de Felip III, havien dabandonar Espanya

Per el drama havia comenat molt abans daquella data. De fet, lantecedent immediathavia estat lexpulsi dels jueus en temps dels Reis Catlics, per aquells fins a cert punt.Havien tengut ms opcions que els moriscos. La tragdia dels moriscos s el de dues comu-nitats condemnades a no entendres mai. Comenaren essent mudjars; s a dir, comunitatsque es rendien a un rei cristi o es traslladaven a viure a territori cristi. Es signaven uns pac-tes que els permetien sobreviure com a individus i com a collectivitats. Pactes que al cap dundeterminat perode de temps eren trencats.

En el cas de Mallorca, no es donaren aquests pactes ja que la comunitat musulmana vaesser totalment delmada, per, en el Pas Valenci, es respectaren moltes daquests comuni-tats amb la conquesta de Jaume I. Daquesta manera, es don un model de poblaci que JoanRegl no dubt en comparar amb lAlger duns anys abans de la guerra de la independncia.Les ciutats, la zona costanera i bona part de lhorta estaven en mans de cristians que, comhan demostrat recents aportacions, provenien en la seva majoria de terres catalanes. La zonamuntanyenca, molt ms feudalitzada i amb una agricultura molt diferent, estava poblada decomunitats musulmanes.

El problema era que a poblaci cristiana considerava enemiga natural la musulmana.Parlaven una llengua diferent, tenien costums propis, vestien duna altra manera, eren moltfrugals i prolfics ... de tal manera que, quan es llogaven, ho solien fer a jornals ms baixos que


9

cades. Va haver denviar el seu propi germanastre, Juan de Austria, a sufocar la rebelli. Bonapart dels moriscos granadins varen esser convertits en esclaus i prcticament tota la poblacideportada. El regne va ser repoblat per cristians que provenien de diversos indrets del regnede Castella.

Poc a poc, sanava creant lopini que lnica soluci era lexpulsi, com shavia fet ambanterioritat amb els jueus. El problema era que es tractava dun conjunt de ms de mig milide persones i si moure aquest volum de gent avui en dia s un gran problema es pot enten-dre qu suposava a principis del s. XVII. A Valncia, un dels ms ferms defensors de lexpul-si era el patriarca Joan de Ribera (el teric avantpassat de dona Obdlia de Montcada deMort de Dama) que va arribar a aquesta opci quan comprov que tots els seus esforos perconvertir-los eren de bades. A ms a ms, existia un altre conflicte. La noblesa no volia per-dre uns sbdits feiners i dcils, ja que suposaven la font del seu poder i riquesa. A la cort, pertant, sorganitzaren dos partits: els favorables i els contraris a lexpulsi.

Conten que el rei Felip III va passar tota una nit doraci, esperant que el Cel lilluminsa lhora de prendre la decisi. Quan es va conixer, va esser una sorpresa per a tothom. Encontra dels consells del patriarca Ribera, sorden que els primers moriscos expulsats fossinels valencians. La noblesa no shi opos gaire, ja que, a canvi, el rei els havia ofert determi-nades contraprestacions.

El procs dexpulsi va esser llarg i trgic. Els moriscos no pogueren vendre les seves pro-pietats i sols els deixaren treure determinada quantitat de moneda o joies. El problema eragreu, si es t en compte que shavien de pagar el passatge i la manutenci. El problema eraencara ms greu, ja que es va ordenar una expulsi general; fins i tot, daquells que feia seglesque eren bons cristians. Daltra part, tant en els vaixells com en els ports que atracaven erensotmesos a depredacions, vexacions i assassinats; fins i tot, en el nord dfrica.

La notcia va caure com a una bomba. En el Pas Valenci, suposava buidar bona part delterritori i que sectors productius sencers quedassin sense m dobra. A Europa, provoc asto-rament no sols per la injustcia de la mesura, sin tamb pel volum de lempresa. El propi papaprotest, ja que implicava posar en perill de renegar a tot aquest allau de cristians.

Els senyors valencians tengueren com a primer objectiu tornar a posar en rendiment lesseves terres. A tal efecte, i en primer lloc, cercaren repobladors valencians; emper, molts desastres, ferrers, forners, ... no eren pagesos de naturalesa i havien de passar a viure de ciutatslliures a terres jurisdiccionals. Els valencians, per tant, sols quedaren quan sels hi assegura-ren les millors terres i condicions. Amb tot, shagu de cercar gent a altres bandes; fins i tot,a Itlia. Un daquests indrets on es cercaren pagesos per omplir el buit que havien deixat elsmoriscos va esser lilla de Mallorca.

Mentrestant, qu passava a Mallorca? Malauradament, el s. XVI mallorqu s un gran des-conegut, a no esser pel captol de les Germanies i, amb menor grau, pels atacs corsaris a lesviles costaneres. El problema que es planteja, per tant, s el de sebre qu impuls una quan-titat no gens menyspreable de mallorquins a deixar la seva terra. El present estudi s capda-vanter amb presentar lemigraci ms notable dels mallorquins de principis del s. XVII; enaquest cas, cap a terres valencianes. Pel mateix temps, emper, sen donaren daltres. Aix, esconeix una important sortida de pollencins per dirigir-se a Sardenya. En aquesta illa tamb, ia la localitat de Vilamare, la presncia de descendents de felanitxers s encara notable. Que

antoni mas i forners, joan-llus monjo i mascar

8

els cristians. Per davant tot, emper, hi ha havia dos elements que els segregaven encara ms.Per una part, es mostraven irreductibles en el terrenys religis; per laltra, eren sbdits fidelsdels senyors feudals, els quals servien moltes vegades com a exrcits particulars en contra deles comunitats cristianes.

Aquest model, dalguna manera, es va reproduir a Granada desprs de la conquesta de1492. El problema era que sempre exist un partit que consider que era possible lassimila-ci daquestes comunitats per mitjans pacfics. Diversos arquebisbes, bisbes, capellans i frarescreien que amb la predicaci, els sermons, les missions, leducaci cristiana (especialment,dels notables de cada comunitat) saconseguiria la integraci. La qesti va esser que, quanaquests mesures mostraren la seva ineficcia, els propis partidaris delles es convertiren enels principals defensors de les mesures de fora.

A Granada, el maltractament dels mudjars provoc una primera sublevaci a principisdel s. XVI, suscitada per les actuacions del cardenal Cisneros. Va esser lexcusa que sespera-va. Els musulmans varen esser obligats a la conversi al cristianisme i va esser el moment enqu el darrer rei de Granada, Boabdil, abandon la pennsula acompanyat de bona part de lanoblesa musulmana que encara hi quedava. Aquesta conversi forada suposava que elsmusulmans queien completament baix les urpes del Sant Ofici. Tothom sabia, per, que el seucristianisme era fictici. Notables musulmans negociaren amb la corona i, mitjanant substan-ciosos donatius, aconseguiren un perode de grcia en qu es respectaren, tericament, elsseus drets i costums, i sels treia de la competncia de la Inquisici.

En el cas del Pas Valenci, la crisi forta esclat amb les Germanies. Els agermanats ata-caren les comunitats musulmanes, promovent baptismes collectius amb aigua de les squies,moltes vegades prviament a lassassinat de tothom. Quan acabaren les Germanies, les comu-nitats musulmanes valencianes acudiren a Carles I demanant que no es considers vlida laconversi, ja que shavia fet usant la fora. Es reun una junta de telegs que dictamin queels baptismes eren vlids, tota vegada que havien pogut elegir entre el cristianisme o la mort.

El s. XVI va esser per Espanya de ficci social. Tericament, no existien conflictes; empe-r, la irrupci de lImperi Turc en la poltica europea i especialment a la Mediterrnia ho can-vi tot. Els moriscos comenaren a esser vists com a ms enemics que mai: eren la quintacolumna en el si de la monarquia defensora del cristianisme. A ms a ms, poc a poc esdemostrava la impossibilitat dintegrar-los. Cap a 1550, la prpia monarquia comen a dic-tar mesures repressives: es prohibiren la seva llengua, els vestits, els balls, la msica, ... Totall que els diferenciava com a grup. El tema era greu si es t en compte que, a molts depobles moriscos, els nics cristians autntics eren el capell i lalcalde.

La crisi esclat a Granada quan, a ms de totes les mesures repressives, es va crrer lanotcia que aviat passarien a esser jutjats pel Sant Ofici. Fins aquells moments, diverses per-sones, tan cristianes com morisques, cregueren que encara era possible un enteniment. Fins itot, es va plantejar la possibilitat darribar a un acord religis. s en aquest sentit que shandinterpretar els famosos llibres de plom del Sacromonte. Per ja no era hora de qu parls laploma, sin lespasa. Els moriscos de Las Alpujarras es sublevaren, demanaren ajuda alImperi Turc i reinstauraren el Regne de Granada.

El rei Felip II tem que tots els altres moriscos de la pennsula, especialment els valen-cians, es sumassin a la revolta, ja que totes les comunitats es trobaven molt ben intercomuni-


11

Per aix, no pot sorprendre que la segona mitat del s. XVI sigui un perode de gran exten-si de les rotes. Sha de recordar que aquest era un sistema de posar en producci terres mar-ginals, de baixssims rendiments. Els roters, a canvi del perms docupaci daquestes terres,les havien dartigar i espedregar amb un gran esfor. La dificultat era que, quan es podia treu-re profit dels treball inicial, el contracte acabava o el rendiments eren tan minsos que lesterres shavien dabandonar de nou.

No s que els senyors, ni tan sols els cavallers, ho tenguessin millor. Les demandes de lacort, el model aristocrtic de vida, la guerra, ... els suposava multitud de despeses. Bona partde la seva renda provenia del camp. Per, es gastava ms del que es cobrava, ja que la rendasenyorial moltes vegades es fonamentava en models medievals. Es cobrava el mateix, per elspreus havien augmentat substancialment. Les grans possessions estaven sotmeses, a ms, amultitud de servituds, de tal manera que la seva gesti es podia convertir en una negoci ru-ns. Els senyors intentaren actualitzar les seves rendes per diversos motius. En alguns casos,intentaren apoderar-se de les comunes duna vila; en altres, reclamaren drets senyorials extin-gits o oblidats; en altres, exerciren violncia per capturar rendes que, de fet, no els pertoca-ven. Tot i aix, mentres encetaven un procs per declarar les seves propietats totalmentexemptes dimpostos i talles. Tota aquesta pressi senyorial saplicava especialment sobre elspagesos i en no poques ocasions de manera violenta.

Un panorama semblant, encara que diversa naturalesa, es nota entre els menestrals. Lapressi demogrfica havia dinfluir tamb, per fora, en els oficis. Les cpules dels collegisartesanals poc a poc introduren modificacions en la legislaci que impedien la promociinterna. De fet, el drets dexamen per passar doficial a mestre eren tan crescuts que sols elsfills de mestre hi podien accedir, tant i ms quan gaudien de quotes especials. A ms a ms,la congelaci dels salaris dels oficials en un perode de continuades pujades de preus impe-dia que aquests poguessin reunir el capital necessari pel dia de dem muntar un obradorpropi. Entre els mestres examinats i els oficials que no podien promocionar sorganitz un pro-letariat menestral que estava sotms a les decisions personals de les cpules dels oficis, cadavegada ms properes a les oligarquies. El tema era tant i ms greu que, a causa de les com-posicions de les Germanies com per la compra de matries primeres i les malversacions deles cpules dirigents, els collegis estaven perennement endeutats i ja podien fer molt poquesde les funcions assistencials. A la segona mitat del s. XVI, lestructura gremial shavia conver-tit ms en un instrument de poder i recaptaci que en altra cosa.

Per evitar aix, sorgiren a les diverses viles de la Part Forana nuclis artesanals amb unacerta empenta. A indrets com Inca, Pollena o Manacor arribaren a tenir tanta fora que plan-tejaren la segregaci. Daquesta manera, els menestrals forans defugien de la rgida normati-va urbana i de la seva dria recaptadora. El problema era que tamb sels vedava el mercaturb i especialment lexterior. Aix, la seva producci es va haver de dirigir a bastir mercatslocalitzats i amb unes tcniques i productes molt reduts, de tal manera que sovint les aven-tures que protagonitzaren acabaren en endeutaments. Amb tot i a la llarga, els grups delsmenestrals forans va esser el qui aguant ms b els embats de les diverses conjuntures.

Per acabar, i contrriament al que ha plantejat la historiografia tradicional, la segona mitatdel s. XVI va esser, pel Regne de Mallorca, duna gran violncia. Aquesta no sols lexercien elscorsaris nordafricans que peridicament atacaven les costes illenques, sin tamb que es tro-


10

bona part daquestes emigracions estaren provocades per la mala situaci econmica i socialde lilla ho demostren aquelles notcies que expliquen com, amb motiu de les males anyadesde 1613 i 1618, famlies senceres es llanaren a la mar amb petites barques amb lesperanade fugir de la fam.

El primer que sha de tenir en compte s el gran augment que pat la poblaci al llarg dela segona mitat del s. XVI. La visita que, a 1585, realitz el virrei Lus Vich y Manrique, permotius de defensa a tota lilla avalu tota la poblaci en unes 115.000 persones. La xifra sindubtablement exagerada i segurament sha de disminuir entre un 10 i un 15 %. De totes mane-res, la pressi demogrfica era enorme. Lilla de Mallorca era un dels territoris ms densamentpoblats de la monarquia dels ustries. Els mallorquins coetanis eren conscients daquestasuperpoblaci. En un procs que sencet entre els sabaters i els assaonadors, a lany 1593, elssabaters afirmaven que la poblaci de Mallorca era de 300.000 nimes. Demostraci de la sen-saci de saturaci del moment.

El problema era que els mecanismes de producci no havien evolucionat al mateix ritme.Totes les terres havien estat conreades fins a la darrera possibilitat, exceptuant-se garrigues,costaners de muntanyes i marines. Bona part de la terra es dedicava a la producci de cere-als; els gran comerciants, emper, realitzaven substanciosos negocis amb les importacions iexportacions de blat. Al llarg del s. XVI, ms del 75 % dels preus del blat no sexpliquen perlabast de la collita, sin per manipulacions. En algunes ocasions, aquestes manipulacions ointervencions del mercat eren per evitar aldarulls populars, com pass a 1566 quan es va ferdavallar artificialment el preu. En altres, molt ms nombrosos, el preu estava sobrevalorat;per pels compradors, no pel venedors.

Els conflictes de lagricultura eren greus, ja que deixaven bona part de la poblaci en ellmits de la supervivncia. Daltra part, la segona mitat del s. XVI va esser el moment de la granexpansi del conreu de la vinya; conreu que, tericament, shavia de fer en terres no cerealco-les, per que, a la prctica, es realitz a indrets fonamentals per produir aliments per a la pobla-ci. Tamb exist un altre factor que sha de tenir en compte i s el del canvi del patr alimen-tari carn / cereals pels cereals. En el segle anterior, la cria dovelles tenia tres funcions bsi-ques: llana, carn i llet. En l s. XVI, el principal objectiu de les ovelles era la producci de llana.Les autoritats del regne, a principis del s. XVII, tengueren greus dificultats per poder abastirles carnisseries. En resum, el camp mallorqu no sols no estava preparats per poder alimentaraquest allau de nova poblaci, sin que, en certs aspectes, havia disminut el seu potencial.

Calia donar feina tamb a aquesta gent i la sort (o la desgrcia) va esser la minva subs-tancial dels esclaus que antigament treballaven a les possessions. A la segona mitat del s. XVI,la major part de la feina agrcola ja estava en mans de jornalers cristians. Aquest grup a vega-des estava format per persones que eren petits propietaris, per les seves propietats no bas-taven per mantenir una famlia. Els pagesos, propietaris o no, shavien de llogat de Sant Miquela Sant Miquel. Cobraven a final dany i el senyor els descomptava el que havien gastat en men-jar i vestir. Al llarg daquell any, emper, les famlies havien tengut despeses, per la qual cosaera habitual que haguessin hagut de demanar bestretes. Per tot aix, no era gens estrany que,al final del perode, els jornalers es trobassin endeutats amb els senyors i haguessin de con-tinuar lligats a la possessi. Daquesta manera, es don, amb paraules de Pedro de Montaner,una veritable servitud de la gleva encoberta.


12

bava en el s de la prpia societat. Les Germanies i la seva repressi no havien acabat ambles demandes de pagesos i menestrals, sin que havien agreujat la seva situaci. Nous intentsrevolucionaris es donaren, almanco, a 1566 i 1618, estroncats de socarrel pels governadors icavallers. Per, la tensi era present.

Els cavallers, a ms a ms, es dividien en dues banderies: Torrella i Puigdorfila (antece-dents de Canamunt i Canavall), que ja crearen els seus exrcits particulars de bandolers. Ambells, exercien pressi i violncia sobre els seus enemics i sobre el conjunt de la poblaci, espe-cialment els pagesos. Les morts indiscriminades, els atacs a possessions, les bregues, ... erentan habituals que, a 1590, es va considerar notable un perode de tres mesos sense cap mortviolenta i es va fer constar a en els noticiaris.

Era aquest el context que es donava a Mallorca quan es produ lexpulsi dels moriscos.No pot estranyar, per tant, que una quantitat substancial de mallorquins cercassin la sevaAmrica particular. Havien danar a viure lluny de la seva terra, en unes condicions pot ser nomassa favorables; emper, lemigraci podia esser una sortida i, fins i tot, lnic sistema de sal-var la vida duna persona i tota la seva famlia. Els mallorquins que arribaren a Valncia sendugueren tot el seu bagatge cultural: forma de xerrar, menjar, devocions, ... i la violncia. Node bades, part dels bandolers valencians de la segona mitat del s. XVII i, fins i tot, alguns diri-gents de la segona Germania eren mallorquins o fills de mallorquins.

Lobra que es t a les mans presenta, per primera vegada, un estudi en profunditatdaquesta aventura que afecta a dues terres germanes. s el moment de recobrar el nostrepassat amb tot el que tengu de positiu i negatiu. Sha desperar que estudis com aquest ser-veixin per apropar unes gents que alguns volen mantenir separades. Pels valencians dorigenmallorqu s el moment de reivindicar uns orgens que de cap manera poden deixar en mansde loblit. Pels valencians de natura, per recordar que tots provenen dun allau de poblaci demolts diversos indrets i que aquest orgens no impliquen una jerarquitzaci social. Pel mallor-quins, per tenir en compte que, al cap i a la fi, recobram un germans perduts que molts nosabem ni que tenem. Per tamb per recordar que el mn, fins i tot el nostre mn, no acabaa la mar i que Mallorca sovint ha hagut de llanar els seus fills a cercar el pa a altres terresper considerar aquells que avui arriben a les nostres costes amb les mateixes necessitats.

Jaume Serra i Barcel


13

INTRODUCCI

La notcia que en el segle XVII shagus produt una emigraci important de mallorquins cap alregne de Valncia (i en menor grau deivissencs i de menorquins) com a part del procs de repo-blaci de les terres dels moriscs desprs de lexpulsi daquests al 1609, no ha estat de coneixe-ment general fins a dates relativament recents.Cal destacar en la difusi daquest esdeveniment elpaper dels treballs del gegraf Josep Costa El Marquesat de Dnia. Estudio geogrfico (1977),i sobretot La repoblaci mallorquina a la Marina Alta i al seu entorn en el segle XVII (1977-1978).Laparici daquests estudis supos una revelaci dins el camp de la historiografies mallorquina ivalenciana, no noms perqu venia a posar en dubte la teoria que la repoblaci de Valncia sha-guera duit a aterme quasi exclusivament amb pobladors del mateix Regne, sin perqu mostravaque la participaci de colons balears en aqueixa mampresa no era un fet anecdtic, noms exten-sible a un parell de casos (eren ben coneguts els de Trbena i de la Vall de Gallinera, consideratscom un fenomen allat) sin que tenia una extensi considerable i un abast encara indeterminat:sobria el cam a noves recerques. La investigaci den Costa, que es nodria duna mplia recercadocumental i que tenia en gran consideraci el coneixement de lonomstica, va donar a conixerque lrea de major incidncia de la presncia de repobladors insulars tenia com a nucli central lacomarca de la Marina Alta o Marquesat i sescampava a comarques venes i no tan venes, prin-cipalment la Marina Baixa, el Comtat i la Safor, tamb la Vall dAlbaida, la Ribera...

Hi havia, tanmateix, tot un seguit de treballs precedents que ja feien esment a la migracimallorquina, generalment poc difosos i de vegades amb afirmacions sobre el fet migratori poco gens sustentades per les pertinents citacions documentals. En aquests darrers casos desconei-xem si les referncies a la repoblaci mallorquina es basaven noms en la intuci o en la tradi-ci popular o historiogrfica que tamb nhi ha o si estaven avalades per la documentaci.

Entre els historiadors era molt coneguda i reproduda la referncia que fu lillustratvalenci Antoni-Josep Cabanilles dins les seues Observaciones de la Historia, Geografa,Agricultura, poblacin y frutos del Reyno de Valencia (vol. 2, 1795-1797) de la repobla-ci amb famlies mallorquines dels pobles de la Vall de Gallinera:

La expulsion de los Moriscos despobl el valle [de Gallinera] de tal modo, que elDuque de Ganda, para conservar con utilidad aquella corta porcin de sus esta-dos, traxo de Mallorca 150 familias.1

Per aquest erudit ja feia una cita en la seua exposici duna obra historiogrfica prece-dent: el Bculo Pastoral de la Parroquia de Beniciv. Ao 1762, de la qual era autorMn. Josep Guillem, rector de Benissiv.

De Trbena, la notcia historiogrfica ms reculada que hem trobat est continguda alDiccionario den Pascual Madoz, de 1845:

Expulsados los moriscos en 1610 fue poblada por mallorquines, como lo conven-ce su idioma particular, que an conservan algo modificado, y el quinquelibre de

1 Prenem la cita de ledici del 1958 [CSIC, Saragossa, p. 194].


14

defunciones de los aos 1616 en adelante. En este ao se hizo un reparto de tierrasentre los nuevos pobladores y los que haba antiguamente, que no pasaban de 17.2

En Vicent Boix ja tenia coneixement en la segona meitat del segle XIX de lorigen mallor-qu dels primers cnjuges registrats al llibre de matrimonis ms antic de dues parrquies dela Marina Alta: de la Vall dAlaguar (el 1864)3 i dels Poblets (el 1865).4

El 1888 en Pau Piferrer i en Josep-Maria Quadrado donaven notcia suposem que ambjustificaci documental de la repoblaci amb mallorquins dels pobles de la baronia dOlocau(Olocau de Carraixet i Marines, del Camp de Tria, i Gtova, de lAlt Palncia), que llavors erenvassalls del virrei de Mallorca, el valenci Joan de Vilaragut.5

Lhistoriador denier Roc Chabs editava el 1890 la carta de poblaci de lAtzvia, en ques feia esment ben explcitament de lorigen mallorqu de la totalitat dels seus repobladors.6

El 1922 en Sanchis Sivera en el Nomenclator geogrfico-eclesistico de los pueblosde la dicesis de Valencia donava notcies de la repoblaci mallorquina de lAtzvia, Lorxa,Trbena i la Vall de Gallinera.7

El 1946 en Carmel Giner Bolufer, que indicava haver consultat diverses fonts, parlava delorigen mallorqu dels habitants duna redolada de la Marina Alta: la Vall dEbo, la ValldAlaguar i la major part dels pobles de la Rectoria. En la metodologia daquest investigadorhi va tenir un paper molt important lestudi de lonomstica. s, clarament, el precursor msdirecte dels resultats den Costa.8

El 1952, des de Mallorca, en Josep Obrador es referia a la repoblaci de diverses locali-tats valencianes amb famlies illenques: la baronia dOlocau, la Vall de Gallinera, la Vall dEbo,la Vall dAlcal i Trbena.9

El 1974 en Vicente Prez Soler ens sorprenia amb la dada suposem que fonamentadade lorigen mallorqu dels repobladors de la Foia de Bunyol.10

El 1975 en Joan Segura documentava la presncia dun grapat de mallorquins (i dalgunmenorqu i eivissenc) a Algemes (Ribera Alta).11

El 1976 en Vicent Garcia i en Joan-Baptista Pedrs ens informaven de lorigen mallorquduna bona part dels primers pobladors del Poblenou de Benitatxell (Marina Alta).12

El 1978 Mn. Andreu de Sales Ferri publicava interessants dades referents a lorigenmallorqu dels primers habitants de la parrquia dAlpatr (Vall de Gallinera).13

Posteriorment una srie de treballs sobre la histria local de la comarca de la Marina hananat confirmant les tesis den Costa, ja que coincideixen a afirmar lorigen majoritriamentmallorqu dels repobladors daquesta contrada. Es tracta, per exemple, dels estudis den Pla,referits a la Vall de Guadalest (1986); den Josep Vicens, centrats en Pego i en les valls dAlcal


15

i de Gallinera (1986, 1987); den Giner Guerri, referits a Murla i a diverses poblacions venes,com ara, la Vall dAlaguar (1995) o den Salvador Sendra, sobre la Vall dAlaguar (1996).

Tamb en altres comarques han anat apareixent estudis que ens han revelant la presn-cia important o no dillencs entre els nous pobladors de moltes ms localitats, escampa-des arreu del Pas Valenci, entre les Valls del Vinalop i la Plana.

Lesplet de treballs produts al Pas Valenci contrastava amb el desconeixement absolut ms enll de lancdota que hi havia a Mallorca del procs migratori cap a Valncia, fins que enBartomeu Font (1982), a partir de la documentaci notarial, va corroborar la importncia de lemi-graci de llucmajorers a Valncia i donava a conixer un fragment duna acta del Gran i GeneralConsell que ens ha servit per encapalar el ttol daquest treball en la qual safirmava, l11 doc-tubre del 1611, que per poblar lo regne de Valntia ha buydat molt la gent de Mallorca ysen buyden.14 Aix i la importncia de la fuita dels llucmajorers a Valncia en Font calculavaunes 280 persones li feren qestionar i sembla que desconeixent els treballs den Costa laidea del predomini absoluts dels valencians en la repoblaci de la comarca.

Tanmateix ha estat la dialectologia lmbit destudi que ms ha contribut a la popularit-zaci del coneixement de laportaci insular en la repoblaci valenciana. Lexistncia de tretslingstics tan cridaners com larticle es, sa dins de parles locals valencianes posava molt de-vidncia que hi havia hagut una difusi delements lingstics dels parlars de les Illes.

Els estudis sobre la colnia lingstica mallorquina al Pas Valnci sencetaren amb latesi sobre el dialecte catal dAlacant, de la m den Pere Barnils (1913). Aquest lingista dona conixer per primera volta la presncia de larticle salat a Trbena i a la Vall de Gallinera.15

El segueixen les notes que redact Mn. Alcover arran de la seua visita a aquests pobles, lany1918, publicades al Bollet del Diccionari de la Llengua Catalana, X, 172-176 i 181-182).

Entre els fillegs, des que aquests dos fillegs descobriren dins el dialecte valenci meri-dional lexistncia daqueixs dos illots lingistics definits per la isoglosa de ls de larticle es,sa, ja es parlava mpliament duna colnia mallorquina al regne de Valncia que tenia la seuaexplicaci en un fenomen particular de repoblaci que afectava noms els usuaris daqueix arti-cle (que eren, a la primeria del segle XX, la Vall de Gallinera i Trbena).

No coneixem que, des daleshores, a Mallorca es difonguessin pus notcies sobre aquestsvalencians de nissaga mallorquina fins que, devuit anys desprs, el 1936, en Francesc de BorjaMoll, el deixeble i continuador de mossn Alcover, en descriure la seva estada a la Vall deGallinera, escrivia que els habitants de tots els pobles de la Vall saben que sn mallor-quins, i aquest s el nom que tots els donen.

Tot i que lorigen mallorqu daquests i altres pobles ja havia estat assenyalat pels histo-riadors i erudits valencians, com ja hem vist, a Mallorca aquest fet era molt poc conegut finsa lestada del prevere manacor a la comarca. A part de la curiositat, normalment anecdtica,que pogus despertar lexistncia de mallorquins a Valncia, la qesti no suscit gaire lin-ters dels historiadors i fillegs mallorquins; lnica aportaci remarcable fou la den JoanVeny, qui va aprofundir molt en lestudi del mallorqu de Trbena16 i, seguint una mena de tra-

2 Madoz, II: 57.3 Don notcies dels primers nous pobladors daquesta vall en una nota que incloa en la seua novella histrica Omn-al-Kiramo la expulsin de los moriscos, vol. II: 129. Prenem la referncia de Giner Guerri: 337.

4 Boix: 16.5 Piferrer-Quadrado: 479.6 Roc Chabs: El archivo. Revista de Ciencias Histricas, IV, 1890, 393-395.7 Sanchis Sivera: 16, 274, 398, 438.8 Giner Bolufer: 46-74.9 Obrador: 172.10 Prez: 88.11 Segura: 48.12 Garcia-Pedrs: 42, 89.13 Ferri: 19-20.

14 Font:1982, 420.15 Vegeu linforme Zur Kenntnis einer mallorkinischen Kolonie [Anuari de lOficina Romnica de Lingstica i

Literatura, VI, pg. 181-188, 1933].16 Joan Veny: El llegat mallorqu de Trbena (Alacant), Lluc, nm. 614, Mallorca, 1972, 18-20; i Trbena i les petges dels colo-nitzadors mallorquins, Estudis de geolingstica catalana, Eds. 62, Barcelona, 1978, 226-240.


17


16

Treballs de nAntoni Mas i en Joan-Llus Monjo:- 2000: repobladors mallorquins al Sud del pas valenci desprs de lexpulsi dels moriscs.

Cap a un estat de la qesti.- 2001: repobladors mallorquins a la Marina Alta i Baixa del Pas Valenci (segle XVII). El

cas de Manacor.- 2001: Sobre lorigen dels repobladors de Llber al segle XVII.- [en premsa]: La mallorquinitzaci onomstica a la Valncia del segle XVII. Laportaci de

la vila de Santa Margalida.Treballs den Joan-Llus Monjo:

- 1989: Els cognoms mallorquins de Trbena.- 2000: Els cognoms de Trbena.- 2000: Unes notes sobre els primers habitants de Bolulla (segle XVII).- 2001: Mallorquins i garruts. Una introducci a lestudi antropolgic de la repoblaci

mallorquina del sud valenci a travs de la tradici oral.

Finalment, cal donar a conixer una discrepncia terminolgica entre nosaltres mateixos,els autors, relativa a la caracteritzaci daqueix procs migratori i que el lector podr obser-var per poc que pari esment en ls indiscriminat dels termes repoblador, colon i dels seusderivats. Lassentament de colons mallorquins fou bsicament una colonitzaci o unarepoblaci? Fou una colonitzaci feudal tardana, dirigida pels senyors valencians de la matei-xa manera que havien dirigit com tamb els senyors mallorquins la colonitzaci del segleXIII i XIV i en les quals, tant en el segle XIII com el segle XVII, els colons eren blancs pobresi els indgenes eren andalusins? O els colons mallorquins es limitaven a repoblar unes terresque havien colonitzat uns altres en el segle XIII i, per tant, hi passaven a ocupar el mateix lloci el paper pagadors de renda dins una societat feudal que abans hi havien tengut els ind-genes? Certament, un bon tema per debatre per aquella gent que, com nosaltres els mallor-quins i els valencians, som fills de conquestes i dexpulsions.

Finalment, ens pertoca agrair la collaboraci desinteressada de molta gent entre laqual no podem deixar desmentar (i s segur que deixarem qualc, aix s que demanam dis-culpes per endavant) en Vicent Beltran, Joan Buades, en Miquel Castell, nAntoni Domingo,na Maribel Guardiola, nAdolf Minyana, en Jacinto Molines, en Sebasti Riutort, na IsabelSancho, en Carles Segura, en Jaume Serra i en Felip Vidal que ens han ajudat, proporcio-nat informaci i fet suggeriments. Grcies a tots i a totes. Aix mateix hem dagrair lamabili-tat dalguns capellans que ens han facilitat molt la consulta dels arxius parroquials que cus-todiaven, una de les principals fonts del nostre estudi (cal advertir que tamb hi ha hagut quiens ha negat la consulta, cosa que ha influt negativament en la nostra tasca). Entre aquests,volem manifestar el nostre ms sincer agrament a Mn. Emili Hernndez, de Xal; Mn. PacoRayos, de Trbena; Mn. Josep-Miquel Canyams, de Benimassot; Mn. Llus Lpez, del Castellde Guadalest; Mn. Avelino Castells, dAlpatr; Mn. Rafael Vilaplana, de Beniard, Mn VicentCanet, de Dnia, Mn. J. R. Gadea, dOrba. Aix mateix el volem fer extensiu a na GlriaMaanet, de Fageca, i al Sr. Garcia Carri de Pedreguer.

Santa Margalida-Trbena, novembre de 2001

dici dins la Filologia catalana, va tenir en compte aquests particularismes a lhora de confe-gir el mapa de les divisions dialectals del catal dins la seua magistral obra Els parlars (sn-tesi de dialectologia), de 1978, molt difosa, actualment reeditada i ampliada (1998).

A partir dels estudis den Jordi Colomina (1985), que va tenir en compte les notcies his-triques i antroponmiques donades a conixer per en Josep Costa (1977-1978) se sap, per,que lrea dinfluncia lingstica mallorquina abraa un redol important dins el valencimeridional, i que t com a centre la comarca de la Marina Alta. Destacam els estudis delsmallorquinismes lxics, fontics i morfosintctics del parlar de la Marina Alta den JordiColomina:- 1985: El parlar de la Marina Alta.- 1986: Mallorquinismes a Trbena i a la Marina Alta.

Aquestes aportacions suposaren una revelaci dins la filologia catalana: es trencava eltpic del particularisme mallorqu exclusiu de Trbena i de la Vall de Gallinera i es posava demanifest la necessitat duna interdisciplinaritat en els estudis histrics i filolgics, els qualspodien i devien contrastar i compartir objectius i conclusions.

Aix mateix cal destacar una srie de treballs posteriors que han anat aprofundint moltms encara en el coneixement dels parlars de lrea dinfluncia mallorquina. Es tracta dunasrie destudis monogrfics sobre diversos parlars locals o subcomarcals.Lestudi den Joan-Llus Monjo:- 1993: No s lo mateix parlar ab la reina que ab sa gerra. Sobre ls de larticle lite-

rari al parlar de Trbena.Lestudi de na Josepa Garcia i den Vicent Beltran:

- 1994: El parlar de Pedreguer.Els estudis den Vicent Beltran:

- 1995: El parlar de Callosa den Sarri i de les valls de Trbena i Guadalest.- 1996: El parlar de Benissa.- 1998: El parlar de Xal i la influncia dels mallorquins.- 1998-1999: Aproximaci al lxic de les valls centrals de la Marina.- 1999: Els parlars mallorquinitzants de la Marina.- 2000: El parlar de Trbena i la influncia dels mallorquins.

Aix mateix hem de dassenyalar lexistncia duna tesi doctoral, encara indita, centradaen el parlar de la Marina Alta (2000) duta a terme per en Vicent Beltran. Aquest excellent tre-ball de recopilaci i danlisi arriba da unes conclusions lingstiques que justifiquen definiti-vament les conseqncies (en aquest cas dialectals) de la repoblaci insular del segle XVII alRegne de Valncia, que apareixen resumides en el seu article Els parlars mallorquinitzantsde la Marina (1999).

Finalment, i com a presentaci daquest treball, farem referncia als nostres treballs sobreaqueix tema. El nostre propsit era dabordar la problemtica de la investigaci sobre la repo-blaci a partir dels plantejaments den Josep Costa, tot tenint en compte les noves aportacionsi emprant una metodologia de treball basada en el creuament de les fonts mallorquines ivalencianes, que exposarem ms envant. Fins ara, els nostres treballs shan referit a aspectesgenerals (lestat de la qesti) o particulars (estudis monogrfics sobre una determinada loca-litat, estudis des dun punt de vista especfic):


19

1. LEXPULSIO DELS MORISCS I LESSEVES CONSEQUENCIES

Lexpulsi dels moriscs del 1609 la culminaci de la neteja tnica iniciada ms de tres seglesi mig abans, tal com la qualific nAntoni Furi17 supos la prdua de prop dun ter de lapoblaci del Regne de Valncia (unes 400.000 persones). Una prdua defectius demogrficsdaqueixa magnitud havia de causar una minva sobtada dels ingressos del fisc reial i, sobre-tot, de les rendes percebudes pels senyors feudals propietaris de senyorius habitats majorit-riament o totalment per moriscs. Aix doncs, tant per als uns com per als altres era urgentprocedir al repoblament de les terres abandonades. Una tasca que comen gaireb al mateixtemps de lexpulsi, per que ensopegava amb la tendncia cap a lestancament de la pobla-ci del Regne de Valncia, clarament visible en les darreries del segle XVI. Aquest estat decoses nimpedia la recuperaci demogrfica i, consegentment, locupaci de la totalitat delsterritoris abans poblats pels moriscs. No s estrany, doncs, que els cristians vells del PasValenci sassentassin preferentment a les terres baixes i a les hortes prximes a la costa, onpodien obtenir terres amb rendiments acceptables.18 A les zones muntanyoses, ms poc aptesper a lagricultura cerealcola, per superpoblades fins al moment de lexpulsi, la insuficin-cia dels efectius fou suplida principalment amb lafluncia de repobladors de fora del Regne.

Tot i els avenos assolits per la historiografia, resten encara per definir les caractersti-ques daquest procs migratori. En alguns casos com podria ser el cas dels repobladors delPrincipat, de Castella o del Regne de Frana sembla un moviment autnom;19 en altres, comlassentament de repobladors genovesos i mallorquins, es tracta dun procs dirigit o si msno estimulat pels senyors valencians i que, en el cas dels colons mallorquins, noms sexplicable per la intervenci directa dels senyors valencians, sobretot pel que fa a la lorga-nitzaci de lembarcament dels colons mallorquins en direcci cap a Valncia. Per, abans depassar a estudiar el procs dassentament dels colons mallorquins, caldr descriure les cir-cumstncies que, a Mallorca estant, propiciaren lxit de la iniciativa repobladora dels senyorsvalencians.

17 Furi 1995: 311.18 Furi 1995: 311-324.19 Poitrineau 1976.


21

2. MALLORCA A DARRERIES DEL SEGLE XVII EN ELS INICIS DEL SEGLE XVII

Els diferents estudis sobre la distribuci de la terra de darreries del segle XVI en la seva majo-ria basats en els cadastres (estims) del 1578 mostren que les grans explotacions (possessions)ocupaven el gruix de la superfcie dels diferents municipis de la Part Forana. En tots els munici-pis de qu disposam de treballs sobre aquest aspecte (Felanitx, Manacor, Muro i Santa Margalida),les grans tinences suposaven ms del 90% de lextensi total de cada un. Tots els indicis i refe-rncies que coneixem sobre altres municipis indiquen que aquesta era la tnica de tota la rura-lia mallorquina de lpoca. Segurament no ens equivocarem si afirmam que les grans tinencesocupaven, en el conjunt de la ruralia, una extensi superior al 80% de la seva superfcie, si aques-ta no era, com hem vist, superior al 90% (vegeu la taula). Lanterior i lextremada polaritzaci enla distribuci de la possessi de la terra a cada terme, i tamb dins les mateixes comunitats rurals,explica que la majoria de les seves famlies pageses tenguessin patrimonis insuficients per a lasubsistncia. Concretament, el 60,1% dels possedors de Campos, el 57,1% dels de Felanitx, el 57,5%dels de Manacor, el 49,3% dels de Muro i els 60,9% dels de Santa Margalida tenien bns amb unavaloraci igual o inferior a 200 lliures, que solien consistir en una casa i en una o dues com amolt. parcelles de terra.20 La polaritzaci era encara ms accentuada a Pollena i Alcdia, vileson el 57,4 i el 71,9% dels possedors respectivament tenia bns valorats entre 0 i 100 lliures.21

PARCELLACIO A DIFERENTS TERMES DE LA PART FORANA (1578)22

Terme Extensi total nm. % total extensi % extensi(Km2) tinences parcelles tinences (hectrees) terme

Felanitx 169,5 992 833 84,0 1027,8 6,0Manacor 342,3 1035 927 89,6 924,8 2,8Muro 90,5 1015 954 94,0 874,4 9,7Santa Margalida 115,1 423 365 86,3 387,1 3,4

Quelcom semblant esdevenia en els termes dAndratx, Esporles, Sller i Valldemossa, estu-diats per Ferrer Flrez,23 on la gran majoria dels contribuents tenien bns amb una valoraci infe-rior a 499 lliures. Per a la majoria daquests possedors el conreu de les seves terres els deviaresultar insuficient per assolir la subsistncia, atesos lentitat del seu patrimoni, els rendimentsmitjans de la terra i els clculs de consum de cereals per a aquesta poca. Tot plegat impedialautoreproducci de la gran majoria de la poblaci de la ruralia al marge de les grans explota-cions, on es concentrava el gruix de loferta de treball ja fos temporal o fixa, com els missat-ges i de terres en arrendament, fonamentalment petites parcelles cedides en forma de rotes.

20 Barcel 1998, Mas 1997, Vaquer 1978, 1987,1991.21 Mayol, 2001: 68.22 Elaboraci prpia a partir de Barcel 1998, Mas 1997 i Vaquer 1978, 1987,1991.23 Ferrer, 1974.


23


22

Tot plegat explica que en el darrer quart del segle XVI ja es documentin moviments migra-toris duna certa entitat, que tenien a Ciutadella28 i Sardenya i, en aqueixa illa, sobretot, la ciu-tat de Cller, com a principal destinacions. En Francesc Serra de Gayeta ja document els pre-paratius de 18 venats de Pollena i les seves famlies en total, entre els uns i els altres, de75 persones que loctubre de 1599, tenint propsit i deleberati de partir-nos deMallorca a la insigne i preclara ciutat de Cller de la illa de Sardenya, contractavenal Port dAlcdia el seu viatge cap a aquella ciutat.29 I, un any ms tard, un testimoni dun pro-cs localitzat per nOnofre Vaquer afirmava que aquell any, en la ciutat de Caller (...) se mori-ren ms de cent homes de Felanig30. A ms, en la poblaci sarda de Vilamare existeix, segonsreporta el mateix autor, un barri mallorqu (quartiere maiorchino) on el segle XVII es docu-menta la presencia de mallorquins.31

Aqueixa situaci devia formar part de lagenda diria del virrei de Mallorca en el moment delexpulsi dels moriscs, el valenci Joan de Vilaragut, senyor de la baronia dOlocau32. El virrei tambdevia conixer perfectament de fet, ell mateix nera afectat als seus dominis la sagnia demo-grfica provocada per lexpulsi dels moriscs i la urgncia de procedir a la repoblaci. No seria gensestrany, doncs, que el virrei haguera actuat de pont entre les autoritats mallorquines i els senyorsfeudals de les comarques valencianes, que havien perdut 2/3 parts dels seus efectius33 a fi datreu-re-hi pobladors des de Mallorca. De fet, la historiografia mallorquina ja shavia referit al paper delvirrei com a possible organitzador del transport de colons mallorquins cap al seu propi feu valen-ci (haba tratado de atraer su despoblada barona de Olocau multitud de familiasisleas, escrivien Piferrer i Quadrado).34 Per lanterior, a hores dara, no sembla probable, ats quegaireb no hem localitzat colons mallorquins a la baronia den Vilaragut i que aquest va morir eldesembre de 1610. El seu substitut, durant nou mesos, de manera interina, fou el mallorqu PereRamon Safortesa, aleshores procurador reial, i de manera definitiva per un altre senyor Valenci,Carles Coloma. A lentretant, continuava la migraci mallorquina cap a Valncia.35

Segons Josep Obrador, el duc de Gandia, senyor dextensos dominis a la comarca de laMarina, hauria destacat en loperaci de captaci de colons mallorquins, i hauria estat secun-

28 Que shagu de repoblar desprs del saqueig turc del 1578. Sobre aix vegeu Sastre 1986.29 Serra de Gayeta 1982: 265-267.30 Tot i que es podria tractar, almanco en part, duna migraci temporal, com proposa el mateix Onofre Vaquer un altre delstestimonis del procs declarava que stant en Falanig vingueren molts homes i dones qui sen eran anats a Cller- el fet s queel mateix autor ha documentat als llibres sagramentals daquella poblaci sarda nombrosos mallorquins, com tamb matri-monis entre mallorquins i felanitxers (Vaquer 2001: 256-257). A ms, cal ressenyar que en Miquel Dey estudi les activitatsdun mercader mallorqu, en Pere Femenia, establert, no sabem si temporalment- a Cller, ja que les seves activitats es docu-menten entre 1623 i 1626 (Dey 1998: 147-154).

31 Vaquer 2001: 257.32 Juan 1996:168-171.33 Costa 1977-78: 80-81.34 Pau Piferrer-Josep Maria Quadrado. Espaa... 479); s tracta, per, duna dada que no hem pogut contrastar.35 Juan 1996: 168-171.36 Sabido es que al ser expulsados de Valencia los moros, por los aos de 1609 se encontraron sin manos que labrasen las tie-rras muchas heredades de los magnates del Reino. Entonces fue cuando algunos seores llamaron en su auxilio a las gentesde la payesa de Mallorca para labrar los campos de su seorio. Entre estos podemos contar a D. Juan de Vilaragut, seorde la barona de Olocau y en aquel entonces virrey de Mallorca, que atrajo a su despoblada barona multitud de familias isle-as, reclutadas a fuerza de ddivas y promesas. Igualmente debemos contar al Duque de Ganda que suplico al Virrey gentemallorquina para repoblar sus tierras. Acudieron unas 150 familias y se establecieron en la Vall Gallinera formando actual-mente unas ocho poblaciones tan diminutas que entre todas no exceden mucho de las setecientas casas. En parte poblarontambin los valles de Ebro [sic] y Alcal. Otro de estos seores terratenientes fue el Marqus de Aitona, poseedor del casti-llo y lugar de Trbena, que cuenta actualmente con un censo de unas 1.500 almas (Obrador 1952: 172).

Aqueixa situaci sagreuj pel continu creixement de la poblaci que segu la Germania,que va provocar la subdivisi continuada de les tinences pageses.24 El 1573, segons es desprnde la recaptaci del morabat, es recuperaren per primera vegada els nivells demogrfics asso-lits en la primera meitat del segle XIV (el 1329).25 Aquest creixement, si atenem a estudis cen-trats en altres fonts, com talles, estims i registres parroquials, degu sser molt superior al quereflecteix la recaptaci daqueix impost i, daltra banda, mostren com la tendncia a laugmentde la poblaci es mantenia a darreries del segle XVI i en els inicis de la segent centria. Aixes desprn, per exemple, de levoluci del nombre de contribuents als estims de diferentspoblacions. A Santa Margalida, el nombre de contribuents pass dels 95 del 1459 als 204 del1553 i als 480 del 1613 per tant, shauria quintuplicat respecte del 1459; a Manacor, passdels 388 del 1511 als 744 del 1581; a Pollena, dels 426 del 1501 als 711 del 1572 i als 911 del1608; a Alcdia, dels 329 del 1500 als 705 del 1600.26

Laugment de la poblaci se sustentava en la intensificaci del treball a les parcelles pos-sedes per la petita pagesia i, sobretot, per leixampla de lrea de conreu a les possessions i,tamb, per larrendament de trossos de garriga (rotes) de les possessions i de les comunes alsestrats ms pobres de la pagesia. La naturalesa primordialment extensiva daqueixa expansi,que supos la rompuda i el conreu de terres marginals, fins aleshores dedicats a les pastu-res, aviat caus la caiguda dels rendiments, la minva del producte per cpita i, en el primerdecenni del segle XVII, la detenci del creixement de la producci cerealcola, que en algunscasos, com fou el dAlcdia, ja shauria produt a darreries del segle XVI.27 De ms a ms, caltenir en compte que, regularment, la producci de cereals de lilla era insuficient per al con-sum de la poblaci, la qual cosa que en feia imprescindible la importaci. Aquesta manca afec-tava tant a la Ciutat un dels principals centres de consum com a les viles, ja que bonapart de les collites nera detreta directament mitjanant els delmes i altres drets feudals rendes a part de fruits, com la tasca i els arrendaments de les possessions. Aix feia que

els municipis de la Part Forana esvessen forats a adquirir blat per alconsum dels seus venats i, fins i tot,per a la sembra. Per tant, en els pri-mers decennis del segle XVII, quanla producci de cereals iniciava elseu declivi, amb un raig-i-roll demales anyades que tengu el seucimal el 1613, la poblaci manteniala seva tendncia a lala i els preusdels blats shavien incrementat demanera significativa, la situacidevia sser especialment crtica.

24 Sobre la conjuntura agrria a Mallorca durant els segles XVI i XVII veugeu els estudis de Juan Vidal 1987, Jover 1998, Vaquer 1987.25 Sevillano 1974. Lilla hauria assolit, a darreries del segle, una poblaci dentre 85.000 i 90.000 habitants Juan, 1991: 244.26 Mas 1997 i buidatge personal de la talla del 1613 de lArxiu Municipal de Santa Margalida, nm. reg. 1813; Pujol 1992; Mayol2001;, Deya-Mas-Rossell 2002; Vaquer 1978, 1987,1991.

27 Deya-Mas-Rossell 2002

Font: elaboraci prpia a partir de Vaquer (1987)


25


24

Linteressant s que els captius cristians eren mallorquins que shavien embarcat per despla-ar-se a la repoblaci de Valncia: El cap[it]n justifica esta pressa con lo siguiente, louno con el servicio q[ue] dize hizo a Dios en rescatar 18 20 captivos christianos, lamayor parte dllos mugeres y nios mallorquines q[ue] avan sido presos por cos-sarios yendo de Mallorca a Valen[ci]a a poblar. Per les edats i sexe daquests malauratsviatgers (20 christianos: dos hombres, cinco mugeres y 13 nios de diferentes eda-des) i per les dades de lapresament podem imaginar que es tractava duna remesa demigratsque, si havien estat capturats en la seva totalitat, devien ser familiars de colons ja desplaats,ats el predomini de les dones i dels infants, tot i que part podien ser famlies desplaades mstardanament cap a Valncia.

dat per altres senyors feudals de lindret, com la marquesa dAitona, senyora de Trbena.36

Per, tot i que lanterior resulti plausible les terres del duc de Gandia i Trbena foren repo-blades per colons mallorquins, no nhi ha constncia documental coneguda. Dissortadament,no hem pogut localitzar cap referncia de com es concret la captaci dels colons i de comsorganitz el seu transport i el seu embarcament. Per el fet s que lagost del 1610 ja es docu-menten colons mallorquins residents a Valncia37 i que el mes segent les fonts mallorquinesja es fan ress de la importncia dels moviments migratoris. Aix, el 22 de setembre de 1610,un dels preveres de Muro sopos a les pretensions de part del Reverend com daquella vilaa comprar una casa situada a lesmentada poblaci per tal com en est temps tothom senva a la poblati de Valntia i les cases vindran a valer no res.38 El setembre del 1611,en una reuni del Consell de Santa Margalida una de les poblacions ms afectades per le-migraci sexposaven les dificultats amb qu ensopegava la redempci del deute municipal.Los dins faltan, argumentava el jurat, per so que hi a molts manfallits [deutors a lestalles], los uns que sn a Valnsia, altres que sn morts.39 L11 doctubre del 1611 el Grani General Consell, en una sessi duita a terme a fi defectuar lescrutini anual de cereals, vadeterminar que no calia comprar-ne pus per mor que per poblar lo regne de Valntia habuydat molt la gent de Mallorca y sen buyden.40 Com es desprn de lanterior citaci idel context en qu es produ a fi de justificar la minva de les necessitats dimportaci decereals lemigraci cap a Valncia havia assolit magnituds que, almanco per als contempo-ranis, eren ms que rellevants.

Cal suposar que, almanco de tot duna, les autoritats mallorquines no posaren cap impe-diment a la iniciativa, ja que els potencials emigrants eren les borses de poblaci ms pobresdel Regne i, sobretot, consumidors efectius de queviures en poques de carestia. Per al capde dos anys, el 1613, les magnituds del procs migratori, probablement agreujat per la cares-tia daquell any, ja semblaven preocupar a les autoritats mallorquines. En una de les reunionsdel Gran i General Consell sexposava que estes temporades (...) [han estades] tan strylsque molts dhabitadors sn forats buydar aquest Regne y mudar-se ab ses mullersy infants en altres terres de qu se han seguit los inconvenients tan notoris de pr-dues ax de persones mortes com captivades.41

La captura dels vaixells mallorquins i la seva submissi a la captivitat no era noms unrecurs retric de les autoritats. Aix es pot apreciar en el procs instrut contra el capit anglsGuillem Garret,42 a hores dara una de les escasses referncies directes a com es desenvolupa-va un viatge dels repobladors mallorquins cap a Valncia. El 26 de novembre de 1611 lesmen-tat Garret havia segrestat la tripulaci (27 turcs i magribins, 11 jueus i 63 moros granadins) i lacrrega dun viatge que shavia iniciat amb el trajecte Alger-Tetu. Formaven part de la merca-deria segrestada 20 captius cristians que els pirates duien a vendre a Tetu el capit desviel trajecte cap a Alacant i, barata haver rescatat els captius, demanava el favor pel seu delicte.

37 Vicens, 1987.38 Fiol-Rossell-Payeras 1991: 177.39 Arxiu Municipal de Santa Margalida, Consells, 9. Sessi del 21 de setembre de 1611.40 Font1982, 420.41 Juan 1991: 245.42 ACA, Consell dArag, Secretaria del regne de Valncia, llig. 607, f. 14. s esmentada aquesta notcia per Torres 1977: 12.


27

3. NOTES METODOLOGIQUES

Abans de passar a descriure lassentament dels colons illencs a Valncia, cal descriure lesfonts en qu ens hem basat i quin mtode hem seguit a fi destudiar-les, cosa que pensamresulta imprescindible per entendre i valorar adequadament bona part de les afirmacions quefarem durant el text.43

3. 1. Les fonts i el mtode destudi

Habitualment, la font emprada per conixer lorigen dels colons han estat els llibres sacra-mentals dels arxius parroquials, ats que en els diferents tipus documentals resulta freqentque es faa menci explcita de lorigen de les persones que hi apareixen consignades. De fet,el ms habitual s que lorigen no es registri o que ho siga de forma imprecisa. Per tant, haestat necessari completar aqueixa informaci amb el creument de dades procedents de fontsmallorquines (talles, estims, protocols notarials, documents sacramentals) i valencianes (cartesde poblaci, relacions de venats, documents sacramentals).

3.1.1 Els arxius parroquials

Tal com hem exposat, els arxius parroquials constitueixen una de les principals fonts dinfor-maci, sobretot cosa que no succeeix sempre si en els diferents tipus documentals es fa men-ci explcita de lorigen de les persones que hi apareixen. Amb aquesta finalitat hem fet consultatels llibres de matrimonis, bateigs i defuncions i, ms ocasionalment, els de confirmacions.Generalment solen ser els llibres de matrimonis dels Quinque libri els qui indiquen el lloc denaixena dels futurs cnjuges, com tamb el nom dels pares, cosa que permet didentificar i recons-truir les famlies dels colons. Altres fonts dinformaci poden ser la referncia explcita de lorigendels padrins de bateig o dels padrins i testimonis de noces aqueixa informaci, dissortadament,no sol aparixer en la majoria darxius que hem consultat. Alguna volta, per en molt clares vega-des, tamb sindica lorigen dalgun dels difunts duna parrquia. Encara que puga aparixer unareferncia molt detallada de lorigen dels anomenats dins els documents sacramentals, resulta msfreqent que noms es faa referncia a la procedncia mallorquina, sense especificar-ne el poblede naixement. O, fins i tot, s possible que no es faa cap menci a lorigen dels citats.

Tanmateix, que sindiqui noms lorigen mallorqu constitueix una informaci prou valuo-sa, sobretot si es tracta de llinatges que coincideixen amb cognoms valencians preexistents.En alguns casos hem pogut identificar com a nadives duna poblaci mallorquina a personesde les quals no sassenyala aqueix origen a la font valenciana, ats que apareixen als llibresdesponsoris i de bateigs de parrquies illenques. Cal dir que noms hem establert aqueixaidentificaci en els casos en qu es produeix una coincidncia absoluta entre els prenoms illinatges dels contraents de la poblaci amb els de les persones que apareixen casades a

43 Aqueixes notes metodolgiques reprodueixen, gaireb de forma literal, les consideracions sobre aqueix aspecte que havemexposat a Mas-Monjo 2001-a i Mas-Monjo (en premsa).


29


28

a) Que portassen una combinaci de nom i prenom existents a la poblaci mallorquina adarreries del segle XVI i en els inicis del segle XVII;

b) Que portassen un llinatge que, dins el conjunt de lonomstica dels colons, haja estat docu-mentat nicament com a originari duna determinada poblaci (com Calafat, Monjo,Molines, Ordines, Server..., en el cas de Santa Margalida) o quan la seva associaci ambel prenom amb el qual apareixen associats fos molt poc habitual i que haga estat docu-mentada en les fonts mallorquines;

c) Que residissen a contrades afectades considerablement per lemigraci mallorquina (Xal,Trbena, Benimassot, Tollos...);

d) En el cas que estassen casats, que el cognom del cnjuge fos tamb habitual a la pobla-ci dorigen, cosa que suposa eliminar dels clculs els matrimonis contrets amb dones dal-tres pobles els matrimonis se solien celebrar en la poblaci on residia la nvia.

Aix, hem considerat els cnjuges mallorquins Mart Canet i Joana Fluixana com a moltprobablement originaris de Santa Margalida pels segents fets:

1. Apareixen persones anomenades Mart Canet a Santa Margalida de forma interrompudades del 1553 fins al 1613 (en aquest estim tots els homes amb aquest cognom nomien Mart);

2. El cognom de la seva dona Fluix era un dels ms freqents de Santa Margalida: elportaven 9 caps de famlia el 1595, 11 el 1603 i el 13 1613 (el que el collocava, en aquestatalla, com el sis llinatge ms freqent).

3. En la seva localitat de residncia (Benimassot) tamb es documenten altres colons origi-naris de Santa Margalida.

De la mateixa manera, hem considerat que els colons de llinatge Gai establerts a Pedreguerel 1646 eren molt probablement mallorquins i originaris de la vila de Sant Joan perqu:

1. El llinatge Gai sembla que no existia en la comarca abans de lexpulsi dels moriscs;2. Una de les persones que apareix associada amb aqueix llinatge a Pedreguer el 1646 s la

vdua de nArnau Gai;3. En la carta pobla de la vall de Gallinera del 1611, en la qual els colons sn descrits com

omnes oriundi ex insula balearis, hi apareix nArnau Gai;4. Gai s un llinatge, dins el conjunt de lonomstica mallorquina del segle XVI, molt carac-

terstic de la poblaci de Sant Joan;5. En els estims de Sant Joan del 1578 hi apareix un possedor anomenat Arnau Gai, ferrer.44

Tot plegat, es tracta duna tasca lenta i complicada, que cal dur a terme per a cada colono llinatge, per que s lnica manera de proposar un origen concret amb una certa fiabilitat.Per la mateixa ra, hem deixat de banda un bon nombre de colons o habitants de les comar-ques receptores de la migraci mallorquina, que podrien sser illencs i/o originaris de deter-minades poblacions per per als quals, ara com ara, no podem proposar aqueixa identificaci

44 Rossell 1985: 102.

Valncia o quan aquesta coincidncia sestableix entre els prenoms dels pares que apareixenen la partida de baptisme i dels pares que consten en les fonts valencianes.

3.1.2 Els estims (cadastres) i les talles

Lestudi de les talles relacions de contribuents i els estims avaluaci dels bns delscontribuents que es conserven a diferents arxius illencs, que hem consultat directament o permitj de diferents publicacions, ofereix una informaci onomstica de gran utilitat per tractardidentificar els colons dels quals noms sindica lorigen mallorqu, i en alguns casos, daquellsque no sindica el seu origen. A ms, lexistncia destims contemporanis al procs migratoripermet, en bastants de casos, reconstruir lextracci social dels migrants. A ms, lestudi con-junt daquestes talles ens permet conixer levoluci de la distribuci onomstica i, tamb,mesurar limpacte, onomstic i demogrfic, de lemigraci cap a Valncia.

3.1.3 Els protocols notarials i clusules testamentries

Hem fet servir tamb informaci procedent de protocols notarials de lArxiu del Regne deMallorca. Tot just hem encentat la consulta daquesta font, duna considerable magnitud.Tanmateix, per hem pogut localitzar documentaci directament o a diverses publica-cions de considerable inters sobre la trajectria vitals dels immigrants, com s el cas dac-tes notarials en qu els colons, abans de partir cap a Valncia, alienen part dels seus bns, o,una volta establerts a Valncia, alienen el seus bns a lilla. Tamb caldria dur a terme un bui-datge acurat de les disposicions testamentries i dels llibres de capbreu de misses dels arxiusparroquials de Mallorca, on, en alguns casos, hem pogut localitzar espigolar dades dinters.

3.2. Els resultats de la recerca: colonsdocumentats directament i colons molt proba-blement naturals duna determinada poblaci

El creuament de les fonts a les quals ens hem referit anteriorment ens ha permet localit-zar colons documentats directament com a naturals de Mallorca o duna determinada pobla-ci o dels quals hem pogut constatar de manera inequvoca aqueixa naturalesa mitjanantaltres vies, com la seva identificaci en els llibres sacramentals mallorquins. El nombre decolons documentats directament podria sser superior, per hem decidit considerar que lesdades documentals referides a persones amb el mateix prenom i llinatge, si no disposam dedades que ens permetin diferenciar-les, es refereixen sempre a la mateixa persona. Aqueixacircumstncia la repetici de nom i prenom resulta freqent, i es deu tant a la imposicidels noms de fonts del pares com a lassentament de diferents famlies de colons emparenta-des elles amb elles. Daltra banda, hem considerat que altres colons, dels quals no sassenya-la el seu origen o noms sindica que sn mallorquins, com a molt probablement naturals dunadeterminada poblaci. El criteri per establir aqueixa proposta didentificaci ha consistit afixar quatre condicions, de les quals els colons nhavien de complir almanco dues:


31


30

Mallorca o Eivissa en pobles ben propers: com ara, a la comarca de la Marina, o en el Comtat).Per ja el mateix document ens desenganya de la nostra primera aprecaci i ens adverteix delorigen valenci de la gran majoria dels portadors daqueixs llinatges: Morant procedia delmateix lloc dAlmoines; Pasqual, de la Font den Carrs (Safor); Costa, Rovira, de Gandia (Safor);Blanquer, Cabrera, Carri, Dur, Garcia, de Calp (Marina); Pastor, de Benignim (Vall dAlbaida).Lnic mallorqu del document es deia Aulet: aquest cognom, noms lhem retrobat entre elspobladors siscentites dAltea.

Entre els habitants documentats a Gata a travs de la segona carta pobla (1645) i del censde la Generalitat (1646) hi havia que duien els cognoms Dur, Febrer, Mulet, Pastor, Pons,Serra, Soler, Tur, Vives; tots considerats com a homfons dubtosos, perqu de tots hi ha docu-mentaci que ens indica la presncia en pobles de lentorn abans de 1609 i aix mateix enpobles de repoblaci, duits per illencs. Per el testimoni den Font46 ens ha ajudat a, almenysper ara, descobrir la procedncia dels portadors del cognom Mulet a Llucmajor i no a Dnia(don eren tamb caracterstics). Els llinatges Malonda i Vives, habituals al Regne de Valncia,tamb els portaven repobladors naturals del poble mallorqu de Santa Margalida establerts,respectivament, a Beniaia i a Xal.47 A Murla, una de les escasses poblacions amb predominide cristians vells dins la Marina, en un cens de 160348 trobam documentats els llinatgesCabrera, Llambies, Mar, Puig, Sancho. Una mica danys desprs, i no gaire lluny, per leslocalitats venes documentam colons mallorquins amb aqueixs mateixs llinatges: Cabrera aOndara (procedent de Manacor), Llambies a Trbena (procedent dArt), Puig a la Vall dEbo(procedent de Campos) i a Llber (procedent de Llucmajor) i Giner, Mar i Sancho a Fageca(procedents dAlar, Petra i Alcdia). Retrobam el mateix perill de confusi entre alguns delscognoms dels caps de les famlies de Sant Joan dAlacant i Benimagrell, que sen sn anata biure de aquella a les terres que se han despoblat dels moriscos49 Garcia, Joan,Mart, Pons, Ripoll, Vicent; possiblement algun daquests es degu installar per la Marina.A la carta de poblaci de Benidoleig (1611) es documenten, dins el mateix document, un colonmallorqu amb llinatge Serra i un colon de la contrada (de Pego) amb el mateix cognom.

46 Font: 423.47 El llinatge Malonda ha estat documentat com a originari de Santa Margalida a Beniaia per Josep Costa (Costa 1977-78: 88).Antoni Vives, fill de Joan Vives de la Torreta, natural de Santa Margalida, residia al Regne de Valncia a la vila de Xal (ARMPN 5008 f. 130).

48 AHN, Osuna, llig. 1220/3. Prenem la informaci de Giner 1995: 265.49 Continguts en una interessant carta enviada per les autoritats de la dita vila al Consell dArag, 1613: Arxiu de la CoronadArag, CA, Secretaria del Regne de Valncia, 702.

amb prou fonament. Daltra banda, cal tenir en compte que aquest treball vol sser simple-ment un estat de la qesti. Cal encara el buidatge i sistematitzaci duna bona partida defonts mallorquines i valencianes, entre les quals es compten arxius parroquials valencians ontenim notcia que shi ha documentat mallorquins.

3. Els llinatges homfons

A lhora didentificar la procedncia insular dalguns dels colons des quals noms conei-xem el nom i el cognom (perqu formaven part dun llistat nominal, perqu dins el documenten qu estaven localitzats no hi havia cap referncia a lorigen) ha estat de gran importnciala qesti de la preexistncia duna gran quantitat de cognoms en terres valencianes. Ja ensreferirem en el captol dedicat a lonomstica que hi ha ocasions en qu la correspondncias noms homfona i, per tant, es pot produir una assimilaci entre cognoms detimologia oforma diferent (per exemple Morell i Morei, Gener i Giner, Palmer i Palmir). Anomenem,per tant homfons els cognoms que poden suscitar dubtes pel que fa al seu origen, perqutant podem considerar-los, si no tenim ms dades sobre els seus portadors, valencians combalears. Per tant, per evitar falses conclusions hem tingut en compte la problemtica daques-tes homofonies i hem seguit aquestes pautes:

1. Hem considerat automticament com a valencians aquells cognoms en qu no hi havia unadocumentaci a la mateixa zona en qu ens apareixien que ens testifics que hi haviacolons illencs portadors daqueixs llinatges per lentorn. Sobretot hem descartat aquells lli-natges en qu hi havia una documentaci en els pobles de cristians vells de la comarca dela seua presncia abans de la repoblaci. Per exemple, del cognom Miralles no tenim cons-tncia a la Marina que haja sigut portat mai per cap colon illenc i, en canvi, s que tenimdocumentada la seua presncia a Pego almenys des del segle XVI.

2. En el cas que siga un cognom format o molt caracterstic de les Illes i, en aquest darrercas, el fet que siga un cognom no atestat al regne de Valncia des de lpoca medieval i sa Mallorca ens aboca a considerar-lo dorigen balear. s el que succeeix, per exemple,amb els llinatges Bennsser, Benimelis, Femenia, i Llodr llinatges toponmics formatsa lilla durant el segle XIII o amb cognoms com Babiloni, Fluix, Omar, Ordines, Quecles,Tatxiquet, o Torrendell.

3. En el cas que dun cognom tinguem constncia documental tant del seu origen valenci ante-rior a la repoblaci, com balear, dut al segle XVII, si no hi ha dades documentals auxiliarsque ens resolguen lenigma de la seua identitat ens obliga que el considerem dubts. Espot realitzar llavors un percentatge incloent o no els casos dubtosos; en tot cas s necessa-ri advertir-ho. En aquest punt s molt important ls de fonts auxiliars (fonts parroquials,fonts judicials, fonts administratives). Donarem un parell dexemples daquesta problemtica:

A la carta pobla atorgada a Almoines (Safor)45 hi ha almenys 11 cognoms que a simplevista ens podrem considerar balears (i que, de fet, han estat documentats com a originaris de

45 Sanchis-Gil: 114.


33

4. LEMIGRACIO MALLORQUINA AL PAISVALENCIA EN EL SEGLE XVII

Volentes ad Civitatem Valentiae nos transmigrare

Tot i que, com hem avanat abans, ignoram com es dugu a terme la captaci de colons, hi haindicis ferm que indiquen que almanco part dells tengueren temps de preparar el viatge. Aixho mostra que es documentin futurs migrants venent els seus bns poc temps abans del des-plaament cap a Valncia segurament a fi de reunir doblers amb els quals costejar les pri-meres despeses una volta assentats a Valncia, o que tamb sen documentin nomenant pro-curadors per tal que administrassen els seus bns o perqu nalienassen una part.

Aix ho havem pogut apreciar quan hem analitzat lextracci social i les activitats de diferentsfamlies de migrants i, tamb, en altres notcies que hem espigolat. Aix, el 20 dagost de 1610, elsartanencs en Jordi Ginard i la seva esposa Joana, feien constar la seva voluntat demigrar a Valnciajuntament amb els seus fills (volentes ad Civitatem Valentiae nos transmigrare una cumfiliis et tota domo nostra et bonis) i nomenaven procurador el seu nebot Antoni Catal per talque aliens les cases que posseen dins la vila dArt.50 El 6 doctubre de 1610 la Cria del batle deLlucmajor feia saber que en Joan Noguera sen sia anat en Valntia i age venut les dites cin-quanta ovellas51 El 8 de maig de 1611, en Jaume Pieres i la seva esposa na Margalida Fluixana,conjugues de la vila de Muro, expressaven la seva voluntat dabandonar el regne deMallorca (volen-tes a presenti Regno Maioricarum decedere) partir cap a la ciutat segurament cal entendreel Regne de Valncia (ad civitatem Valentiae), per la qual cosa nomenaven procurador en RafelCarri de lesmentada vila.52 Tanmateix, cal fer esment que la destinaci dels migrants no sempresexplicita a les fonts, tot i que per la seva extracci habitants de la Part Forana es pot presu-mir que engrossaven les files dels que es dirigien cap a Valncia. Aix, el 5 de maig de 1610, nAntoniGarcies, natural de Porreres per resident a Dei, simplement esmentava la seva intenci dabsen-tar-se de Mallorca (a presenti Maioricarum Regno recedere intendo) i encomanava a la sevaesposa Joana Garcia i Deia que tengus cura dels seus bns.53 Un altre cas estrany pel fet que elmigrant fos una dona fadrina es documenta lany segent a la vila de Muro. All nAntoninaFluixana, donzella filla den Joan Fluix, feia constar la seva voluntat abandonar el Regne deMallorca (volens a presenti regno Maioricarum decedere) i nomenava procuradora la seva ger-mana.54 A ms, indicis de casos de migraci rebotida; s a dir, de persones mallorquines o dorigenmallorqu assentades a Valncia i que abans havien residit a altres contrades. Un cas inequvoc sel de na Margalida Femenia, viuda natural de la ciutat de Cller del regne de Mallorca, resident a

50 [20/agost/1610] Jordi Ginard villae de Art et Joanna, conjuges, volentes ad Civitatem Valentiae nos transmi-grare una cum filiis et tota domo nostra et bonis, facimus, constituimus et ordenamus procuratorem [...] vosAntonium Catal predictae villae de Art, nepotem meum [...] et signanter cum potestate alienandi domos nos-tras sictas in dicta villa mihi, dicto Georgio, in dotem constitutas per dictam Joannam uxorem meam [...](ARM, M, 1270, s/f. ). Devem la informaci a Mn. Antoni Gili Ferrer.

51 Font 1982: 421.52 ARM PN 5019 f. 89.53 ARM PN 3036 f. 212-213.54 ARM PN 5019.55 Vi cens 1987 i 1987.


35


34

Sabem grcies al primer llibre de matrimonis de lArxiu Parroquial de Fageca que quan arri-baren a Valncia tenien almanco dos fills: na Joana (que es cas amb el manacor CristfolBenimelis, 1613) i nAntnia (que es cas amb el manacor Joan Benimelis, 1617), i que enca-ra tingueren una filla a Famorca (na Rafela, nascuda al 1614). En Joan Maanet, ja vidu, estorn a casar a 1620, i prengu per muller la tamb vdua Joana Febrer (qui fins aqueixmoment vivia a Barxeta; casada amb en Miquel Bonet).

En Lloren Perell den Miquel i na Margalida Pastor den Mart nasqueren a SantaMargalida. Es casaren en aqueixa vila el 25 de novembre de 1617. Devers 1620 ja estavenestablerts a Xal; portaren de lilla les seues filles Catalina i Margalida; en Miquel, en Joani nIsabet-Joan ja nasqueren segurament al regne de Valncia. Sabem que na Catalina escas a Xal amb en Pere Font (1627) i, desprs denviudar, amb Antoni Ferr (1635) totsdos tamb nascuts tamb a Santa Margalida, na Margalida es cas a Xal amb loriolAndrs Saln (1630), en Miquel es cas a Benitaia (Vall de Gallinera) amb na ClaraMengual (1638), i en Joan a Benidoleig amb na Brbera Far (1642).

En Jaume Torrents, nasqu a Art (fill de nAntoni Torrents i de nAntonina Morei) on esva casar el 25 de juliol de 1610 amb na Catalina Ordonyes (filla den Pere Ordonyes i de naCatalina Ferrer). Tots dos sestabliren a Trbena el 1616 juntament amb en BernatTorrents, possiblement germ seu (de qui ja no hi ha ms documentaci). En Torrents mora una edat avanada, ja que va morir el 26 de gener de 1662.

Per tamb tenim notcia tamb de colons que partiren de lilla de manera completamentallada: no els coneixem parents ni persones del mateix poble de origen que emigrassen ambells. s el cas, per exemple del pollenc Bartomeu Campamar de Bquer, fill de nAntoniCampamar i de na Margalida Pont, de qui tenim constncia per fonts mallorquines que ja el1628 vivia a Valncia.60 Pel costat valenci lhem trobat solament a partir de lany anterior, 1627,a lArxiu Parroquial de Xal, en una acta matrimonial es cas amb na Catalina Montaner.

Un reflex ben clar ferm del predomini absolut dels matrimonis, sobretot joves, en el des-envolupament de la repoblaci s la freqncia que trobem en els registres de bateigs del pri-mer decenni de la repoblaci (1610-1620)61 la frmula cnjuges mallorquins. Es tracta dunadada complementria sobre la identitat dels progenitors que es refereix als colons que ja vin-gueren casats de Mallorca i arribaren a Valncia encara en edat de tenir fills i protagonitzenels primeres actes de bateig dels arxius dels pobles colonitzats, ja que encara no havien donatpas del tot a la generaci dels colons nascuts a lilla per casats al continent. Per exemple, a laparrquia de Fageca hi ha 36 batejos en el perode 1611-1622, dels quals la gran majoria 33sn protagonitzats per aquests cnjuges mallorquins, que de fet eren 12 matrimonis.62

A les comunitats que es crearen rere la repoblaci hi havia una poblaci basada en matrimo-nis joves amb fora descendncia cosa que justifica laccelerat increment de la poblaci en aques-

60 Hi ha dos texts de desembre de 1628 que tracten uns assumpte de deutes que devia cobrar lesmentat Bartomeu Campamardel Regna de Valncia ara al present habitador y domiciliat (ARM, Llibre dactes del notari Antoni Torrendell1625-1630, Sig. T-291, fol. 193 i fol. 190 v. Devem la informaci a nAntoni Domingo).

61 s clar, en aquells arxius on hi ha informaci sinicia en dates tan reculades; la majoria de sries documentals que hem con-sultat comencen, per, al decenni de 1620.

62 Els dos matrimonis restants sn ja de mallorquins casats al regne de Valncia (amb un total de 5 bateigs), mesclats ambaquests.

Pego.55 El llinatge Femenia s inequvocament mallorqu format a Santa Margalida. Com expli-car, doncs, laparent contradicci entre la mallorquinitat del llinatge de na Margalida Femenia, quesindics que era del Regne de Mallorca, per que safirms que era natural de Cller, a lilla deSardenya? Cal tenir present que, com ja havem indicat anteriorment, aquesta poblaci reb unaimportant immigraci mallorquina en la segona meitat del segle XVI i possiblement en les pri-meres dcades del XVII.56 Aix, doncs, cal pensar que na Margalida Femenia era filla o descedentsdemigrants mallorquins. Si arrib a Pegoon tamb es documenten altres persones procedents deCller des daquella poblaci o des de Mallorca s una incgnita.

Mudar-se ab ses mullers y infants...

Les anteriors referncies poden servir per illustrar un dels principals trets de la migracimallorquina cap a Valncia: el predomini absolut dels grups familiars sobre el total de migrants,cosa que la diferencia clarament, per exemple, de la migraci occitana cap a Catalunya. Enaquest darrer cas, es tracta duna immigraci en qu predominen els hmens fadrins molt joves,que acudien en un primer moment per dedicar-se temporalment a determinades faenes alPrincipat i al final acabaven en gran part establint-shi.57 La documentaci de lpoca ens illus-tra duna gran quantitat de matrimonis de marits ultrapirinencs amb catalanes, cosa quedemostra el seu inters per arrelar i integrar-se a Catalunya.58 Contrriament, els mallorquins,com exposarem ms detingudament quan analitzem els vincles de solidaritat que els unien unavolta establerts a Valncia, sembla que preferien els matrimonis amb altres mallorquins o des-cendents de mallorquins o, fins i tot, amb gent procedent del seu mateix poble.

La documentaci que tenim pel moment a labast arxius parroquials mallorquins ivalencians, cartes pobles, documents destabliments ens ha perms de reconstruir fins i totla composici dalgunes daquestes famlies. Vegeu alguns exemples de la composici i trajec-tria daqueixes famlies de repobladors:

En Bernat Femenia den Gaspar i na Caterina Monjo de nAntoni Barraca nasqueren aSanta Margalida. Es casaren en aqueixa vila el 26 de desembre de 1592. En Bernat Femenias un dels colons anomenants a la carta pobla de la Vall de Xal (1611); sestabl primera-ment a Llber, i posteriorment a Xal. Portaven de Mallorca els seus fills Gaspar i Pere, elsquals es casaren a Xal amb dones nascudes tamb a Santa Margalida: nIsabet Pont, elprimer (1625); na Margalida Serra (abans de 1620) i na Catalina Pastor, el segon (1630).

El matrimoni artanenc format per en Joan Maanet i na Joana Joan, sestabl a Famorca (Vallde Seta) en una data propera a 1613. Potser aquest Joan Maanet fos el mateix que du aquestnom a la carta pobla de Xal (1611) poblaci en qu ja no t ms continutat documental.59

56 Cal recordar que el mercader mallorqu Pere Femenia shavia establert a Cller, (Dey 1998: 147-154).57 Vegeu, per exemple, Rafat: 47, Gual: 3558 A Manresa, per exemple, els matrimonis entre nuvi occit i nvia catalana sn molt superiors (un 87,4 %) als que uneixen occi-tans entre si (noms un 7,8 %, una dada completament oposada a la situaci de les colnies mallorquines del regne de Valncia)i als que uneixen nuvis catalans amb nvies occitanes (un 2 %) (Rafat: 52). Per hi ha coincidncia, en general, en el predomi-ni dels pagesos per damunt daltres activitats com pastors o menestrals (molts daquests occitans sn, per exemple, mestresde cases, serradors un ofici ben caracterstic dels alvernesos, teixidors) (Vegeu, per exemple, Rafat: 55, Gual: 37).

59 A la Fageca hi ha documentat amb el mateix cognom nAgust Maanet, de Capdepera. Potser hi devia haver una relaci fami-liar entre aquests dos.


37


36

que era de la seva esposa; duna sort de terra valorada en 60 lliures que un hom pot suposar,pel seu valor, que devia tenir una extensi dentorn duna quarterada. Tamb es consignarenen els estimsmilloraments valorats en 10 lliures, mobles estimats en 5 i la percepci dun censde 15 sous, valorada en 10 lliures.72 Daltra banda, cal fer esment que en Jaume Albanell no eraun pags, o almanco no es dedicava nicament a les tasques agrries: el 1603 apareix docu-mentat com a escol73 i el 1605 com a mestre de gramtica.74 Aix i tot, atesa lentitat dels seusbns era lluny de ser una persona benestant. El 31 de juliol la seva muller Caterina va fer dona-ci a sa mare Joana dunes cases i corral que tenia a la vila de Santa Margalida.75 Cal pensarque aqueixa donaci es dugu a terme poc abans de partir cap a Valencia, com sembla indicarque es produs dos dies desprs que el seu cunyat Mateu i tamb desplaat a Valncia, vengusuna sort de terra. Un altre cas s el den Baltasar Serra, fill den Miquel Joan i, dacord amblanterior, germ de na Margalida, esposa de Mateu Albanell. El 1595 es cas amb nAntoninaEstelric,76 amb la qual tengu a Mallorca almanco quatre fills: en Baltasar, en Gabriel, en Jaumei na Joana.77 En els estims del 1603 apareix com a possedor duna casa valorada en 40 lliures,duna quarterada i mitja valorada en altres 40, de tres quartons de terra valorats en 64,5 lliures,de mitja quaterada de terra valorada en 63 lliures i duna una bstia valorada en 16 lliures.78 EnBaltasar Serra, establert, com el seu cunyat Mateu Albanell, el 1611 a la Vall de Xal, s un delsimmigrants dels quals hem aconseguit documentar el patrimoni que tenia

L'EMIGRACIÓ MALLORQUINA AL PA´S

Documents

Transcript of L'EMIGRACIÓ MALLORQUINA AL PA´S