BUTLLETÍ

SETEMBRE 2014

Seu social: Psg. del Vapor Gran 39 Passadís B

08221–TERRASSA, Tel. 937891574, 673870409

http://ateneuterrassenc.terrassa.net

ateneuterrassenc@hotmail.com Fundat l’any 1879 2ª Època

III CICLE DE CONCERTS D’ESTIU

Aquest estiu, durant tots els caps de setmana, a l’Ateneu Terrassenc hem pogut

gaudir dels excel-lents concerts que ens han ofert els amics de l’Òpera i Sarsuela. Ha

estat un èxit l’assistència de públic que amb fidelitat ha anat acudint puntualment a la

cita. Agraïm l’esforç als components del grup de cantors i tots els aplaudiments que el

públic ha prodigat amb entusiasme. Recordem que el proper 5 d’octubre ens oferiran

La Traviata a l’Auditori de Terrassa.

Desitgem a tots els nostres amics socis i simpatitzants que hagin passat un bon estiu i

esperem retrobar-nos a partir del mes de setembre.

LES ACTIVITATS DE L’ATENEU TERRASSENC

Actes commemoratius del 4 de Setembre

Concert al claustre del convent de Sant Francesc

A les 19,00 h. Concert commemoratiu de la diada del 4 de setembre. Àries i música a

l'entorn de 1713. A càrrec de: Mireia Latorre, Núria Jaouen i Peter Krivda.

——————————

A les 20,00 h. Marxa de Torxes a la Plaça Vella, Homenatge als Terrassencs

assassinats per les tropes borbòniques de Felip V el setembre de 1713.

Divendres dia 5 a les 19,30 h. a l’Ateneu

L’ORGUE DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Realització i comentaris a càrrec del senyor: Fèlix Torres

Projecció del reportatge audiovisual complet sobre la construcció i instal·lació de l'or-

gue de la Sgda. Família, donació del Sr. Josep Freixas i Vivó.

Dimarts dia 9 a les 19,30 h. a l’Ateneu

Presentació del nou disc amb composicions del Sr. Josep Freixas per a cant coral.

Amb la participació de la coral Nova Ègara, dirigida per Raimon Romaní

Dijous dia 18 a les 20h al Centre Cultural de Terrassa

Presentació del documental “HISTÒRIA D’UN FUTUR” de Marc Clarió

Am la col·laboració d’ANC Terrassa i Ateneu Terrassenc

Aforament limitat. Reserva prèvia a la recepció del Centre Cultural

Dimarts dia 16 a les 19,30 h. a l’Ateneu

“TERTÚLIA” Lectura de poemes de socis i simpatitzants de l’Associació

A càrrec de l’ASSOCIACIÓ DE POETES TERRASSENCS

Dijous dia 25 a les 19,30 h. a l’Ateneu

CONFERÈNCIA

Sahel, a càrrec del senyor Pep Ventura Tubabu Grup Africanista de l’Ateneu

Dimarts dia 23 a les 19,30 h. a l’Ateneu

CONFERÈNCIA

“INTRODUCCIÓ A LA GRAFOLOGIA I LES SEVES APLICACIONS”

A càrrec de la senyora: Mercè Agustí, perit Cal·lígraf i Grafòloga

CURSOS I TALLERS

TALLER DE RUMMY

A càrrec de la senyora: Maria del Carme Canadell

Tots els dimecres de 17,30 a 19,30 h.

Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/sessió

TALLER QUINZENAL DE L’ART AMB FUSTA

A càrrec dels senyors: Manuel-Enrique López Romeo i Francesc Milan

Inici el dilluns 6 d’Octubre de 18 a 20,30 h.

Preus: Socis 4 € - no socis 15 € /mes

Dimarts dia 30 a les 19,30 h.

CONFERÈNCIA

“L’art de ser feliç” (Coach, desenvolupament personal tècniques d’entrenament mental)

A càrrec de la senyora: Gemma Soler Raspall, Massoterapeuta

TALLER DE JOC DE BRIDGE

A càrrec del senyor: Josep Noguera

Inici el divendres 3 d’Octubre 17,30 a 20 h.

Preus: Socis gratuït -no socis 2 €/Sessió

PROPERA SORTIDA CULTURAL EL DIA 25 D’OCTUBRE

“LA RUTA DE L’EXILI” (Segona part)

Visitant; Argelès-sur Mer, Centre d’Interpretació sobre l’exili i la retirada CIDER, la

Maternitat d’Elna i el cementiri dels espanyols.

A càrrec del Dr. Josep Puy, historiador i educador

Informació a l’Ateneu cada dia de 6 a 9 i a la Senyora Margarida Grandia Tel. 679648023

Divendres dia 26 a les 19,30 h. a l’Ateneu

SOPAR TERTÚLIA

Demostracions de grafologia, amb Mercè Agustí, perit Cal·lígraf i Grafòloga.

Al restaurant Cal Gendre, Carrer Baix Plaça Núm. 10 (Centre Ciutat)

TALLER QUINZENAL D’ESCRIPTURA LITERÀRIA

Professora senyora: SíMlvia Alcàntara

A partir de l’octubre (COMPLERT)

Amb el suport de l’

ASSAIG DEL GRUP VOCAL “DRÍADE”

Tots els dilluns de 21,30 a 23,30h. a l’Ateneu

i “VEUS EVOHÈ”

Tots els dimecres de 21,30 a 23,30h. a l’Ateneu

Per a més informació a l’Ateneu cada dijous de 5 a 9 de la tarda

TALLER QUINZENAL DE CONVERSA EN LLENGUA ANGLESA

A càrrec del senyor: Pere Guix

Inici el dijous 2 d’Octubre a les 19,00 h. Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió

TALLER QUINZENAL DE CONVERSA EN LLENGUA FRANCESA

A càrrec de la senyora: Lídia Anoll

Inici el dijous 9 d’Octubre a les 19,00 h. Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió

TALLER SETMANAL DE TREBALL EN EQUIP EN LLENGUA ANGLESA

Nivell mitjà de llengua anglesa, a càrrec de la senyora: Francesca Òdena

Tots els dilluns partir d’Octubre a les 18,00 h. Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió

Nota; La quota de soci és 6 Euros mensuals cobrant-se per trimestres. Tots els Tallers necessiten un mínim d’alumnes, consultar a secretaria. La seu social de l’Ateneu Terrassenc resta oberta de

dilluns a divendres, de les 5 a les 9 de la tarda i posa a la vostra disposició un servei d’informació sobre els tallers, les confe-

rències i altres activitats.

Els articles d’opinió i informes de conferències no expressen necessàriament l’ideari de l’Ateneu La Junta

recorda a tots els socis, amics i simpatitzants que l’Ateneu Terrassenc és: UN ESPAI DE LLIBERTAT, UN ESPAI DE

COMUNICACIÓ I UN ESPAI DE CONEIXEMENT. També recordem que tothom pot gaudir de participar en tots els actes cultu-

rals, les taules rodones, les conferències i els tallers organitzats per l’Ateneu Terrassenc.

EL “XERREM” A L’ATENEU

A Càrrec de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana)

Tots els dimecres i els dijous de 18,30 a 20 h.

BUSQUEM PERSONES VOLUNTÀRIES PER GUIAR GRUPS DE CONVERSA EN CATALÀ

Dedicació: Hora i mitja a la setmana

Per informació o fer-se voluntari/a: al Tel. 648 031 136 i xerremterrassa@gmail.com

Quaderns de Simbologia Núm. 3

L’ART NOVEAU

L'Art Nouveau, més conegut a Catalu-

nya com El Modernisme, va aparèixer a

finals del segle XIX i amb la seva màxi-

ma expressió al principi del XX, com

una reacció al classicisme, i amb una

voluntat d'arribar a tots els camps on la

seva manifestació s'hi pogués fer pre-

sent, tant en l'arquitectura com en els

elements d'interior, mobles, vidrieres,

làmpades, joies etc., també va estar

present en les creacions plàstiques,

cartells i a la industria bibliogràfica.

Aquest és un art amb unes peculiaritats

molt concretes, un estil curvilini i dinà-

mic amb una asimetria absoluta, i és possiblement en aquestes caracte-

rístiques on es fa més palès el divorci amb el classicisme. Predomina una

estilització, sobretot, amb el món vegetal on les plantes jugaven un pa-

per molt important, arribant a establir un vertdader repertori al·legòric. Els

artistes de l'època van recuperar per a la seva creació tota la simbolo-

gia que en aquest camp, l'humanitat, com un autèntic tresor, ha anat

acumulant al llarg de la seva història.

D'Antoni Gaudí a l'arquitectura, i d'Alfonse Mucha al grafisme, i com

molts d'altres en les seves obres es troben infinites al·legories on el seu co-

neixement ens pot apropar a comprendre millor aquest món de l'artista,

on la naturalesa en cadascun dels seus estadis era una font d'inspiració

per a una nova expressió al·legòrica. Les fulles seques a la tardor eren

símbols de malenconia i tristor, les flors grogues s'associaven amb influèn-

cies solars, i feien al·legoria a la glòria i riquesa, els lliris blancs feien refe-

rència a la deessa Diana, i s'atribuïen a les donzelles honestes i verges, les

orquídies són símbols de passió i fecundació, la passionaria és l'al·legoria

cristiana a la passió de Crist, el llorer és associat a la victòria i la pau, la

magrana a l'amistat i la concòrdia, la rosa blanca és símbol de puresa, la

rosa groga s'associa a l'amistat i l'alegria, la rosa vermella és atribuïda a

Venus la deessa grega de l'amor, i associada a la bellesa, l'amor, i a la

passió, en la tradició cristiana representa la sang dels màrtirs i a la resur-

recció. En l'arquitectura quan les roses eren col·locades al sostre d'una

habitació, eren com a símbol de confidencialitat de tot el que és digui o

faci dins l'habitació, d'aquí l'expressió llatina utilitzada per confiar un se-

cret "sub rosa" referint-se a (en secret). R.V.M.

Personatges amb origens terrassencs (9)

Ramon Rucabado i Comerma

Ramon Rucabado i Comerma (Barcelona 1884 – 1966), periodis-

ta catòlic, va escriure obres i articles sobre temés econòmics i cí-

vics. Va mantenir una estreta relació amb Sabadell, on estudià a

les Escoles Pies, i amb Terrassa, on fou un dels sis conferenciants

del Curs d’Estudis Comercials que el 1913 organitzà el Casino del

Comerç. Amb el pseudònim de Glavis, col·laborà en quasi tots els

números de la prestigiosa revista CIUTAT, editada el 1910 i 1911

a Terrassa. Ramon Rucabado es casà amb una reneboda de Mos-

sèn Cinto Verdaguer, tingué deu fills i va treballar a La’España Industrial, una de

les empreses tèxtils més importants de l’època. El seu segon cognom dóna la

pista dels seus antecedents terrassencs. El seu pare Manuel Rucabado i Marca es

va casar amb Àngela Comerma i Torrella. Els Comerma són una família amb

llarga tradició en la construcció, contractistes que em diem ara o mestres de cases

com es deia abans. L’iniciador de la rama terrassenca dels Comerma va ser Pere

Comerma i Garcia, oriünd de Sarrià que arribà a Terrassa el primer terç del segle

XIX, amb la seva muller Maria Ballester, natural de Vilafranca i el seu fill Joan

Comerma i Ballester. Aquest últim, que es casaria amb Maria Rodo i Margarit de

Viladecavalls, tindria a la nostra ciutat una prolífica descendència, una desena de

fills, entre els quals destacarem la Maria, el Josep i el Pere. Maria Comerma i

Rodó esposaria el fabricant Narcís Argemí i Vendrell, alcalde de Terrassa el 1881

i un dels fundadors el 1877 de l’Institut Industrial, el Josep que maridà Àngela

Cabassa i Fontanelles. Els fills de Josep Comerma i Àngel Cabassa, trencarien la

tradició de paletes i s’implicaren en la indústria tèxtil és la branca de cal Matarí.

Pere Comerma i Rodó destacà tant com a mestre d’obres com per la seva activitat

pública. Fou el constructor del Colegio Tarrasense, actualment Escola Pia, del

qual el seu pare n’havia estat un dels fundadors. El 1877 fou elegit regidor de la

ciutat amb vot censatari i aquell mateix any fou un dels socis fundadors de l’In-

nstitut Industrial. Pere Comerma es va casar amb Carme Torrella i Ricart que es-

devindrien els avis de Ramon Rucabado. Si, com hem dit abans, Joan Comerma i

Maria Rodó, besavi de Rucabado, van tenir una desena de fills, els avis, Pere Co-

merma i la Carme Torrella no es van quedar enrere i van repetir la desena ,de

fills. Les diferents branques familiars dels Comerma, inclosa la dels Comerma

Torrella van assolir un estatus social comparable a la dels grans fabricants El

Jaume Comerma i Torrella, va ser propietari del Teatre Retiro, una germana seva,

la Teresa es casà amb el fabricant de gènere de punt, Gaietà Vallhonrat i Ballbé,

una altra germana, la Dolors es casà amb Gaietà Barba i Gotsens, propietari de la

recentment tancada fleca cal Tano del carrer Topete i l’Àngela esposà Manuel

Rucabado i Marca que van ser els pares de l’escriptor Ramon Rucabado i Comer-

ma. (Rafel Comes, rafelcomes@gmail.com)