LES AULINESLAURA A LA CIUTAT DELS SANTSMIQUEL LLOR

ANNA DE ROCAFIGUERA MONTANYÀ1r B BATXILLERAT

ABRIL 2012

Els propietaris dels grans patrimonis rurals, amb el curs del temps, van marxar a viure a les ciutats però sempre van conservar estada pròpia en algunes de les cases de pagès, sobretot si el patrimoni estava escampat per la geografia catalana. Les aprofitaven per fer llargues estades a l’estiu, quan les condicions climàtiques eren més favorables a pagès i quan era temporada de collita i de passar comptes amb els pagesos. Eren masies que tenien els mínims per ser habitables.L’estiueig de les rendes altes, començava a principis d’estiu amb l’arribada de la calor i s’acabava per Tots Sants, quan el fred els obligava a marxar cap a la ciutat.

La família de Rocafiguera no n’era cap excepció i disposava d’estada en més d’un mas, ja que el seu patrimoni comprenia masos a llocs tan distants com Vilanova de l’Aguda, a la comarca de la Noguera, a Mont-clar i l’Espunyola, al Berguedà, i a Sovelles, Vilaspirans i Campdevànol, al Ripollès. Des de Rocafiguera, a Sora, al nord d’Osona, on anaven a estiuejar, anaven als masos que tenien en aquest terme municipal i al Ripollès. El seu estiueig durava uns 4 mesos aproximadament, des de juliol fins Tots Sants, quan el fred els obligava anar a les ciutats. Aquests estiueigs tant llargs eren deguts a la dificultat que suposava arribar fins a la casa.

Els Rocafiguera anaven amb tren des de Vic fins a Montesquiu i allà els esperaven els masovers amb els matxos per tal de carregar la família i l’equipatge i els masovers els conduïen fins a la casa, la qual estava a més de 10 km. El viatge era molt dificultós degut als mitjans de transport de l’època i a la inexistència de la xarxa viària actual. El mateix trajecte s’havia de fer a la inversa a la tardor, quan la família retornava a la ciutat.A la següent diapositiva hi ha una fotografia que il·lustra aquest viatge. Aquesta, en concret, ens mostra com les senyores munten els matxos amb selles, on poden seure de costat. Els personatges es troben davant el portal de la casa pairal.

Arxiu Comarcal d’Osona

Rocafiguera (Sora)

“Es submergí en la quietud enorme de la soledat del camp. Les Aulines són un escampall de pagesies grogues entorn de la masia dels Muntanyola al cim d’un planell.” (Pàgina 192)

El Mas de l’Espunyola (Berguedà)

“Sense cap riera, amb basses d’aigua verda de floridura davant cada cort de porcs.” (Pàgina 192)

Rocafiguera (Sora)

“Sense cap riera, amb basses d’aigua verda de floridura davant cada cort de porcs.” (Pàgina 192)

Rocafiguera (Sora) “Dues o tres aulines, corse-cades, lluny l’una de l’altra, fan més desolada la nuesa del lloc.” (Pàgina 192)

“El balcó del dormitori, cruixidor, cremat pel sol, donava a l’era polsosa amb el paller a l’angle.” (Pàgina 192)

Rocafiguera (Sora)

“El balcó del dormitori, cruixidor, cremat pel sol, donava a l’era polsosa amb el paller a l’angle.” (Pàgina 192)

Rocafiguera (Sora)

“Un gran roure mort projectava les branques esgarrifades cap al pendís que duia a la carretera, blanca de pols, assolellada.” (Pàgina 192)

Rocafiguera (Sora)

“Un gran roure mort projectava les branques esgarrifades cap al pendís que duia a la carretera, blanca de pols, assolellada.” (Pàgina 192)

Rocafiguera (Sora)

“Enfilava converses soporíferes amb la majordona i les masoveres dels rodals, que com a bones servidores solien anar algunes tardes a afalagar la veritable mestressa de Muntanyola.” (Pàgina 193)Fotografia: Arxiu Comarcal d’Osona

Rocafiguera (Sora)

“Però s’abstingué de

trepitjar la palla mal olent

dels estables, no va voler

intervenir cap vegada en

els avalots del galliner.”

(Pàgina 193)

Rocafiguera (Sora)

“La Laura podia seure cada tarda vora el pendís, per concentrar el pensament en el record del seu amor.” (Pàgina 195)

Rocafiguera (Sora)

Rocafiguera (Sora)

“Davant el reüll malfiat de les oques brutes de fang, que mai no es varen saber avenir de la presència d’aquella dona trasplantada.” (Pàgina 195)

“Seia en una pedra del camí d’una manera que la faldilla li queia en tot de plecs ondulants.” (Pàgina 196)

Rocafiguera (Sora)

Can Rocafiguera (Vic)

“La Laura era inabordable: tan bé seia a la cadira de boga de la finestra de les Aulines com abans al canapè de la sala , a Comarquinal.” (Pàgina 197)

Rocafiguera(Sora)

“I s’ajupia a triar les flors menys míseres que florien pels marges eixuts, per decorar-se’n la taula o calaixera.” (Pàgina 202)

BIBLIOGRAFIA

· Laura a la ciutat dels sants. Miquel Llor, editorial Selecta. 7ª edició. Barcelona. 1958.

· Viure a pagès 1900-1950. Anna Aguilar, editorial Proa. 1ª edició. 2004.

· Font oral: Francesc de Rocafiguera

· Procedència de les fotos: Arxiu Comarcal d’Osona.