Les autories i moviments de renovació pedagògica. D'on venen, on són i cap a on van - Carlos...

7/25/2019 Les autories i moviments de renovaci pedaggica. D'on venen, on sn i cap a on van - Carlos Hernndez Snch

1/37

1

Les autories i moviments de

renovaci pedaggica.

Don venen, on sn i cap a on van

Carlos Hernndez Snchez05/09/2014

Grau en Educaci PrimriaEnric Vilaplana (Departament de Pedagogia Sistemtica i Social)


2/37

2

ndex

1. Introducci. El per qu daquest treball.................................................................... 3

2. Les autories i moviments de renovaci pedaggica .................................................. 5

3. Don venen .................................................................................................................. 7

3.1 Orgens, primers indicis ....................................................................................... 7

3.1.1 Els models educatius de la Grcia clssica i laparici de lescolasticisme .. 7

3.1.2 El renaixement, la illustraci i larribada de noves llums ........................ 10

3.2 Segle XX: lesplendor de la renovaci pedaggica. Diferents corrents amb un

mateix objectiu.......................................................................................................... 13

3.2.1 El moviment de lEscola Nova..................................................................... 13

3.2.2 Dues escoles modernes. Leducaci com a motor de canvi social................ 18

3.2.3 Els no-directivismes ..................................................................................... 21

3.2.4 Altres propostes paralleles ......................................................................... 23

4. On sn....................................................................................................................... 25

4.1 La vitalitat de les propostes passades ............................................................ 254.2 Les noves propostes de renovaci ................................................................... 27

4.3 Lencaix en el marc legal: les lleis educatives ................................................ 28

5. Cap a on van............................................................................................................. 32

6. Conclusions .............................................................................................................. 34

7. Fonts dinformaci................................................................................................... 35

Aquesta obra est subjecta a la llicncia Reconeixementl-CompartirIgual 4.0 Internacionalde Creative Commons, encoratjant i difonent, aix, ls de la cultura lliure. Per a veure unacpia daquesta llicncia, visiti http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0


3/37

3

1. Introducci. El per qu daquest treball

El Treball de Fi de Grau (a partir dara TFG) suposa la culminaci de quatre anys

universitaris i, com a tal, s coherent que respongui a alguna demanda sorgida al llargdaquest perode, ja sigui relacionada amb el futur professional o amb alguna inquietudacadmica. En aquest cas, el present TFG va ser escollit per diverses raons les quals, acontinuaci i amb una doble funci, justifiquen i presenten la obra.

A linici del procs em vaig proposar elaborar aquest treball sobre leducaci lliure1, unaproposta educativa a la que darrerament mhe vinculat fora i hi he compartit els principis.

Vaig elaborar un gui que contemplava la indagaci en les arrels daquesta corrent i, quanvaig iniciar aquesta indagaci, em vaig adonar que la proposta a la que volia dedicar el meuTFG era noms una petita ancdota en la immensitat que representa el llegat de larenovaci pedaggica. Aix doncs, disposat a redireccionar el rumb del treball, vaig definirlobjectiu que, ara s, ha conformat la present obra: la renovaci pedaggica.

La principal ra per a escollir aquesta temtica va ser la meva defensa i aposta per larenovaci educativa. La segona ra, lligada a la primera, s la desconeixena que teniasobre la matria abans diniciar el treball i, per tant, la necessitat de saber don ve, on s icap a on va; fet degut a la manca densenyament histric i filosfic de la titulaci. A ms,penso que s un coneixement que tota persona que es dediqui a leducaci hauria de tenir, jaque dna una visi molt ms rica, plural i imparcial del mn educatiu.

Ara, desprs dhaver finalitzat el treball, tamb considero important la certesa de que,desprs dhaver-me nodrit del gran llegat que la renovaci educativa occidental ens hadeixat, la meva tasca com a educador ser ms rica i segura, ja que comptar, no nomsamb la meva experincia, sin amb ladquisici de lexperincia de grans autories que, alllarg dels segles, han anat construint concepcions que ja formen part del meu patrimonicultural, que les tinc integrades com a meves.

Aix doncs, us presento el meu Treball de Fi de Grau. Sestructura en tres grans parts, comve indica el seu ttol: passat (don venen), present (on sn) i futur (cap a on van). Lobjectiuprimordial del treball s donar una visi global i el ms imparcial possible de la renovacieducativa occidental (bsicament europea) i, per tant, no sanalitzen casos concrets en granprofunditat, ni tampoc es mostren una gran quantitat dautories i moviments, ja que enambds casos la gran quantitat dinformaci bolcada seria excessiva i sacabaria perdent elfil de lobra. El que es mostra s una selecci del que shan considerat els autors/es imoviments ms representatius de cada moment, per tal de poder connectar i entendre

1veure descripci de la XELL, apartat 4.2


4/37

4

millor el procs que ha seguit la renovaci al llarg del temps i les raons per les quals estemen la situaci actual.

Espero que el lector gaudeixi daquest treball que representa el final del procs educatiuuniversitari i de creixement com a educador i, sobretot, on hi ha impresa tota la vocaci que

he posat com a acompanyant i partcip del meravells procs vital que significa aprendre icrixer.


5/37

5

2. Les autories i moviments de renovaci

pedaggicaLaclariment conceptual necessari que segurament sorgeix al iniciar la lectura daquest texts qu sentn, com a mnim en el present redactat, per autories i moviments de renovacipedaggica.

La renovaci pedaggica s la intenci, usualment per convicci, de canviar algun o msaspectes del sistema educatiu tradicional. Aquests canvis poden ser reformistes (canviaraspectes metodolgics o tcnics mantenint lestructura bsica) o ruptur istes (canviarlestructura de soca-rel). Nosaltres ens centrarem, sobretot, en la vessant rupturista, ja que

s aquesta la que ha proposat els canvis ms substancials a nivell histric.

Entenem per sistema educatiu tradicional el que sestructura de la segent forma:Magistrocentrisme

(de magister mestre i centre): El mestre/a o educador/a s el centredel procs densenyament i aprenentatge i, per tant, s qui dna les instruccions de qu icom els i les aprenents han dactuar. Gaudeix, igualment, duna autoritat que li permetprendre i executar les decisions sense que la comunitat daprenents tingui potestat perqestionar-les.Programa establert i imposat: El procs educatiu segueix un programa prviament deciditper algun rgan de govern, ja pertanyi o no al sistema educatiu, el qual la comunitat

daprenents ha de seguir, de nou, sense potestat de qestionar-lo.Pedagogia llibresca; centrada en els textos, laprenentatge memorstic: El mtodeprincipal daprenentatge es basa en la lectura de textos o escolta del/la mestre/a i laconseqent memoritzaci dels continguts presentats.

En contraposici, la renovaci educativa proposa, encara que sigui de diferents formes i sotadiferents ideologies, capgirar aquests principis estructurals:Paidocentrisme (de paidsinfant i centre): Laprenent s el centre del seu propi procs densenyament-aprenentatge i, per tant, leducador/a exerceix un paper dacompanyantdaquest procs i el guia i lajuda quan aquest/a ho necessiti.

libertat deleccidels continguts, el ritme i, en ocasions, la forma del propi aprenentatge.Educaci democrtica: decisi per votaci o consens daspectes que puguin afectar a la algrup o a la comunitat educativa.Aprenentatge per descobrimenti experimentaci directa amb el medi.

2TERMCAT. Diccionari deducaci. Magistrocentrisme [En lnia]http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/132/Fitxes/catal%C3%A0/M/ [Consulta: 21/08/2014]
http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/132/Fitxes/catal%C3%A0/M/http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/132/Fitxes/catal%C3%A0/M/http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/132/Fitxes/catal%C3%A0/M/


6/37

6

Per tant, en aquest treball sanalitzaran les propostes ms significatives que, sota aquestsprincipis, han sorgit al llarg de la histria occidental (sobretot europea). Els estils educatiusdaltres parts del mn, malauradament i assumint el risc de caure en leurocentrisme 3, no escontemplen per necessitat dacotaci.

Per acabar, noms aclarir que el ttol del treball resa autories4 i moviments, ja que snaquests dos agents els que han guiat la renovaci, i a travs dels quals sexplica la mateixa.

3No recolzo la postura eurocentrista que domina la mentalitat occidental, ja que em sembla egoista iparcial, per aix vull remarcar que lelecci de centrar-me en aquest punt de vista es deu a la necessitatdacotaci. Tamb per aquesta ra al llarg de lobra sespecifica, quan s necessari, que sest tractant elpunt de vista occidental.4Sutilitza la paraula autoria perqu s de gnere neutre i engloba tant autors com autores.


7/37

7

3. Don venen

Tenint en compte que lobjecte daquest treball s la anlisi reflexiva dels diferents

moviments filosfics i, posteriorment, pedaggics que han apostat per la renovaci, per larecerca de noves formes de fer que milloressin el fascinant procs que suposalensenyament-aprenentatge, sembla oport comenar amb una mirada enrere, per taldobservar iprendre conscincia don venenaquests moviments i on podrem considerar quesorgeix, prpiament, la renovaci pedaggica.

3.1 Orgens, primers indicis

3.1.1 Els models educatius de la Grcia clssica i laparici delescolasticisme

Per tal diniciar aquesta anlisi retrospectiva ens remuntem ben al principi de tot.Passarem per alt, en el present treball, lanlisi educativa de la prehistria i les primerescivilitzacions, ja que en aquells moments leducaci formal era fora incipient i, tenint encompte que volem centrar-nos en la anlisi dels grans sistemes educatius i les sevespropostes de millora i renovaci, aquest perode de la humanitat no hi t cabuda.

Posicionem el nostre punt de partida, doncs, en el bressol i la gran base de la culturaoccidental: lantiga Grcia. Una de les caracterstiques daquesta poca s la seva diversitatdautors, cadascun amb la seva prpia visi de la filosofia i el mn (factor que denota lariquesa de la civilitzaci grega). El primer indici dun sistema arbitrari deducaci (encaraque aquesta fos informal o, com a molt, no formal) s laparici dels pedagogs (paidagogsen grec5). El terme ens convida a una interessant reflexi etimolgica ja que, en la Grciaantiga, els pedagogs eren esclaus familiars la funci dels quals era acompanyar els infantsen les seves tasques diries; tasca que avui correspon al/a la mainader/a o, mscolloquialment, al/a la cangur. Abans del perode clssic, lnic indici deducaci formal quetrobem, segons Gonzlez (2010), sn elsdidskalos, mestres que utilitzaven el memorisme i

lexposici unidireccional dels seus coneixements com a mtodes principals. Aquest exemples, possiblement, linici de la metodologia ms extesa i utilitzada en educaci arreu del mni la histria: les llions expositives i memorstiques. No va ser, per, fins laparici delssofistes, que leducaci va prendre un paper ms rellevant a la societat, essentprofessionalitzada. Daquests, cal destacar-ne la figura de Protgores, defensor delrelativisme que, per tant, creia en la construcci de coneixements a travs de

5Depaidsinfant igoguiar. Literalment, doncs, pedagog s el guia dels infants.


8/37

8

largumentaci de les prpies idees i, com no podia ser duna altra forma, Scrates. Adiferncia de Protgores, Scrates s que creia en la veritat absoluta i en la possibilitatdassolir-la, i proposava el dileg i tot el seu potencial com a mitj per a assolir aquesta fita.

A Scrates el va seguir Plat qu, a banda de ser el filsof ms influent doccident, tenia unestil similar al seu mestre en quant a mtode educatiu. El dileg, el debat, la construcci

dels coneixement a travs del fet de compartir idees, punts de vista La paraula i eldiscurs com a eina principal daprenentatge; aquestes sn les bases que van establir laeducaci durant lesplendor de la Grcia clssica.

Aquesta forma de funcionar, aquesta construcci collaborativa del pensament, va sermermada o, millor dit, banalitzada, amb laparici del moviment teofilosfic dominant alEuropa medieval: lescolstica. Aquesta corrent de pensament va ser la conseqnciallgica i directa de la intenci de domini de la instituci eclesistica. Domini, ms enll de lareligi, poltic i econmic. Per a que aix fos possible, el catolicisme necessitava unes basesfilosfiques slides, uns arguments amb els que defensar la fe davant dels fidels que

amenaaven amb perdre-la, uns grans sistemes sense contradicci interna queassimilessin tota la tradici filosfica antiga6. Lescolstica va donar resposta a aquestademanda justificant els dogmes i la fe cristiana a travs de la filosofia dalguns autors de laGrcia clssica, especialment Plat i, ms tard, Aristtil.La gran importncia daquest sistema de pensament homogenetzador rau, bsicament, enla creaci de les universitats medievalseuropees - els centres on es desenvolupavalescolstica - i lestructura educativa queles regia; aspectes que han influt de formadefinitiva leducaci mundial al llarg de la

histria i que van establir unes bases queencara avui perduren. La construccidaquests centres suposa el naixement deleducaci superior i de les universitats talcom les coneixem avui dia. De fet, lesuniversitats ms antigues que encarafuncionen daten de lpoca escolstica:LUniversitat de Bolonya (de lany 1088,considerarda la primera universitat delmn i on, de fet, es va encunyar el terme

universitat), dOxford (1248), o de Paris (1200). Encara que s cert que a les seves sessionseducatives sutilitzava el dileg i largumentaci per tal de discutir la justificaci ms slidade fets dogmtics, ja que bevien de la tradici platnica i aristotlica, certament, el mximllegat a nivell metodolgic que ens ha deixat lescolstica es divideix en dos. Per una banda,el magistrocentrisme - legitimat a travs de ls de largument dautoritat -, s a dir, la

6WIKIPEDIA.Escolstica[En lnia]http://ca.wikipedia.org/wiki/Escolstica [Consulta: 20/08/2014]

Figura 1: Faana de la Universitat de Bolonya
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escol%C3%A0sticahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Escol%C3%A0sticahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Escol%C3%A0sticahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Escol%C3%A0stica


9/37

9

concepci que el mestre s el centre de lacci educativa i lalumnat ha de seguir -lo iadaptar-se-li. Per altra banda, labandonament de les cincies experimentals i lempirismeen pro de la veritat absoluta, constant i immutable dels textos (la gran majoria sagrats,extrets de La Bblia) per a descriure el mn i els seus fenmens. Dit duna altra forma, elslid establiment del sistema educatiu tradicional, encara hegemnic a nivell mundial mil

anys desprs de la seva creaci.

Aix doncs, a travs de lobertura del present treball hem pogut recrrer, de forma breu, elsinicis de leducaci formal, de lestabliment de les diferents escoles gregues segons el correntfilosfic que defensaven, amb les seves respectives perspectives sobre leducaci i els seusmtodes i, amb lentrada de ledat mitjana i la progressiva hegemonia dels catolicisme aEuropa, laparici de lescolstica com a filosofia dominant i establidora de lestructuraeducativa ms utilitzada des de llavors arreu del mn, que avui coneixem com a educacitradicional. Daquesta forma tanquem el primer apartat daquest text per donar pas, ara s,a les corrents de pensament i, ms tard, els moviments que qestionarien el sistema

tradicional, proposant-ne alternatives, proposant-ne renovaci pedaggica.

Figura 2: Liber eth icorum des Henricus de Alemannia, una tpica lli

escolstica


10/37

10

3.1.2 El renaixement, la illustraci i larribada de noves llums

La primera alenada daire fresc per al rgid sistema escolstic no va arribar a Europa fins elsegle XVI, quan les idees renaixentistes es van comenar a escampar. Daquesta poca, que

destaca per laposta per la cincia i el coneixement racional - i antropocntric - encontraposici al dogmatisme catlic de ledat mitjana, noms destacarem les incipients itmides idees renovadores esmentades per una de les autories destacades daquest perode:Montaigne. Michel de Montaigne va ser un dels pensador ms destacats del renaixement i,com a tal, va publicar mltiples textos sobre la seva postura progressista i liberal endiverses temtiques, la majoria dells recollits a la seva gran obra Essais7 (Assajos), que espot considerar una de les grans obres de referncia del renaixement (segons Wikipedia8).Dins aquesta obra podem trobar un captol anomenat Sur linstitution des enfants (Sobreleducaci dels fills) a travs de la qual podem apreciar el pensament de lautor en el campeducatiu. La importncia de Montaigne en leducaci rau en el fet que va ser un dels

primers autors, dins el context europeu, que va postular de forma clara i pblica que noestava dacord amb elmodus operandide la postura tradicional que, encara al segle XVI,era tan autoritari, absolutista i magistrocentrista com als seus inicis, cinc-cents anysenrere.

La idea de canvi en el model educatiu es va veure potenciada per la corrent de pensamentque originaria el canvi ms profund a Europa des que el catolicisme es va imposar com afora teofilosfica, religiosa, poltica i econmica hegemnica. Aquest gran canvi va serguiat per la revoluci francesa; i la corrent que la va impulsar va ser la illustraci. Dinsaquest moviment, cal destacar la importncia de tres autors: Locke, Pestalozzi, i el que, ara

s, podem considerar el primer renovador pedaggic: Rousseau. Analitzem les sevesaportacions de forma cronolgica.

John Locke representa la figura a cavall entre la primcia de Montaigne i lassentament dela renovaci de Rousseau. Entre els aspectes que cal destacar de les seves idees hi ha laimportncia que li atorga al joc com a motor daprenentatge, fet confrontat directament ambla visi tradicional, sota la qual el joc s un acte de ganduleria i una prdua de temps. El

juego es un factor educativo de enorme importancia, y no slo como ejercicio fsico. El juego

ensea a medir las propias fuerzas, a dominarse, a actuar con provecho sobre el mundo

externo, por lo que debe ser tenido en cuenta en la educacin intelectual. Adems, puede ser

fuente de enseanzas intelectuales. Por ejemplo, los nios podran aprender a leer jugandocon cubos, con las letras del alfabeto. (Barrionuevo). Tamb recolzava ls de la ra perdavant de la violncia fsica pels cstigs, i s per aix que sinclinava per leducacitutoritzada a lhogar que no lassistncia a lescola, que llavors seguia les estrictes directriusescolstiques. Podrem aventurar-nos a dir, en aquest sentit, que es tracta dun precursor

7MONTAIGNE, Michel de (1588).Essais. Burdeus: Abel Langelier8WIKIPEDIA.Essais[En lnia]http://fr.wikipedia.org/wiki/Essais[Consulta: 23/08/2014]
http://fr.wikipedia.org/wiki/Essaishttp://fr.wikipedia.org/wiki/Essaishttp://fr.wikipedia.org/wiki/Essaishttp://fr.wikipedia.org/wiki/Essais


11/37

11

del que ms tard sanomenar homeschooling. Tot i aix, encara mostrava certa tendnciamagistrocentrista, ja que opinava que ladult era qui havia descollir el que linfant havia defer, i motivar-lo a travs del joc i les metodologies actives a seguir aquell cam. Darles lasensacin de que lo que hacis es en vosotros razonable y para ellos til y necesario, y que

no les dis rdenes ni prohibiciones por capricho, pasin o fantasa. (...) Ms las razones

deben ser propias para su edad e inteligencia y deben exponerse siempre con pocas ysencillas palabras (Locke, citat per Barrionuevo). Amb tota certesa podrem afirmar queaquesta postura la mantenen avui dia la majoria de mestres i educadors/es en general:ladult, com a referent, ha de marcar-li el cam a seguir a linfant, per no de formaimposada, sin atractiva i plaent. Veurem qestionada aquesta postura en diversesocasions, per especialment per la postura no-directivista.

Els anys passaren i, com si dun procsnatural es tracts, va arribar una versi msfonamentada i completa de les idees de

renovaci formulades fins llavors: va arribarRousseau. Al igual que la revoluci francesas el clmax, el final d'un procs de canvi;Rousseau s, tamb, el final d'un procs; elprocs de la renovaci pedaggica, que es vainiciar amb les primeres pronncies deMontaigne en contra del sistema tradicional,va agafar ms fora amb Locke i va establir,finalment, unes bases, una propostaalternativa ms slida amb la gran obra de

Rousseau: Emili9. Tal com diu Palacios(1978): l es el primero en escribir sobre lamateria una obra de la importancia y

profundidad del Emilio. Aix doncs, no s enva que a l'autor illustrat se'l consideri comel gran precursor (Palacios, 1978), ja queles teories que va postular al segle XVIII vanser reafirmades per psiclegs I pedagogs

durant els segles XIX, XX i, si actualmentalg llegeix els seus escrits, veur que els

problemes que planteja sobre el sistemaeducatiu i les seves alternatives sn, sorprenentment, de plena vigncia.

Un cop introduida la figura del gran precursor de la renovaci pedaggica, analitzemquines van ser les seves propostes. Encara que la obra de Rousseau sobre educaci s

9ROUSSEAU, J. J. (1762). mile, ou de lducation. La Haya: Chez Jean Naule (llibrer)

Figura 3: "L'educaci de l'home comena al seunaixement"


12/37

12

extensa, en podem extreure unes poques constants que actuarien com a bases del seuplantejament educatiu.

En primer lloc, el francs defensa el respecte i la no interrupci dels instints i elsritmes ms naturals de l'infant.

En segon lloc, es posiciona a favor d'un aprenentatge basat en l'acci i la conseqentexperincia que aquesta aporta, en contraposici a l'aprenentatge llibresc imemorstic divulgat per l'escolstica.

En tercer lloc, destaca la gran importncia de l'inters de l'individu per all que fa,pel seu aprenentatge. Sense inters no hi ha motivaci i, per tant, l'aprenentatge nos significatiu. s per aix que, lligat a aquesta mxima, l'autor pensa que, per tald'assegurar l'inters, s necessari dotar l'aprenent de llibertat d'elecci; poderescollir el que aprendre.

s fora considerable el fet que aquestes bases puguin ser, si no les mateixes, molt

semblants a les de diversos moviments de renovaci pedaggica actuals; alguns dels quals,val a dir, les prenen com a innovadores i genunes del seusi.

Ja entrant al principis del segle XIX, Pestalozzi, discpul de Rousseau, dna el gran primerpas de passar de la teoria a la prctica. Montaigne, Locke i Rousseau van reflexionar moltsobre el que havia de ser l'educaci, i aix van redactar i construir les seves teories. A ms,els autors basaven aquestes reflexions en les vivncies i la observaci que feien tant de lesescoles tradicionals com dels infants que ells, ocasionalment, havien pogut tutelar. Noobstant, el treball d'aquests precursors era merament teric: mai van fundar cap institucio centre educatiu, per petit o experimental que fos, on posar en prctica les seves

afirmacions. Pestalozzi s ho va fer, marcant el punt de partida a la tendncia posterior, jaal segle XX, de crear entitats, a saber, escoles, centres de formaci de professorat, oagrupacions d'aquestes entitats per tal de discutir, comparar i unir-se per defensar el seurupturisme educatiu vers la resta de la societat.

Hem arribat, doncs, al vertader naixement de la renovaci pedaggica. Des de les primeresveus reformistes al renaixement, fins les propostes alternatives cada cop ms slides a laillustraci, els corrents de pensament progressistes que han fet avanar la histria, enaquest cas, europea, demostraren que, lluny de voler perpetuar una educaci dogmtica queforms ciutadans sotmesos a la cultura de la por, una educaci basada en la idea catlica

que el patiment i el sacrifici sn virtuts, I que la vida s una vall de llgrimes fins al Regnedels Cels I, per tant, les metodologies escollides eren les que provoquessin ms avorriment,frustraci, aprenentatges ms descontextualitzats I poc significatius; lluny de voler tot aix,el que buscaven era construir persones ms felices, menys reprimides, amb ms ideesinnovadores, volien construir una nova societat, un nou mn I, aix, va esclatar la revolucifrancesa. I aquesta va donar inici a l'edat contempornia - la nostra -, obrint l'horitz al'auge I l'esplendor de la renovaci pedaggica.


13/37

13

3.2 Segle XX: lesplendor de la renovaci pedaggica. Diferents

corrents amb un mateix objectiu.Segle XX. El segle amb ms canvis, el ms rpid, convuls, agitat, innovador, arrasador. Elfundador de la postmodernitat, o modernitat lquida, o la era de la informaci, o la poca enla que vivim ara, els i les lectors/es d'aquest text. Amb risc de poder semblar pretensis, espodria afirmar que, durant aquest darrer segle d'histria, la humanitat ha crescut iprogressat equiparablement al que ho ha fet al llarg de tota la histria anterior. El segle XXva suposar l'explosi, si se'm permet la metfora, del que va nixer durant la illustraci.Els progressos cientfics, acompanyats dels ideals avantguardistes, van fer que la renovacipedaggica abasts diferents corrents de pensament i que, per tant, autories amb

concepcions diferents defensessin, cadascuna amb els seus matisos, aquesta necessitat derenovaci. Vegem quins van ser aquests moviments i qu caracteritz a cadascun.

3.2.1 El moviment de lEscola Nova

Entre finals del segle XIX i principis del XX van sorgir diverses autories i propostes quedefensaven, cada cop amb ms convicci i fora, la necessitat, no ja de reforma del sistematradicional, sin de ruptura. Aquestes postures van veure la necessitat d'unir-se per, coms'ha esmentat anteriorment, defensar el seu rupturisme educatiu vers la resta de lasocietat. El perode de post-guerra que va deixar la Primera Guerra Mundial va crear elcontext propici per a que aquells que perseguien el canvi educatiu tinguessin ms motius, sicabien, per a promoure'l: volien evitar la repetici d'una catstrofe humana com va ser laGran Guerra i leducaci en el respecte i la pau era l'instrument ms potent per a evitar-la.

Aix, el 1921 es va fundar, al Congrs de Calais, la Lliga Internacional de l'Educaci Nova(LIEN). EducaciNova, o Escola Novacom s'anomenava msen territori catal, s elnom que se li vaatorgar a aquella

postura educativa que,amb les seves variantsd'autoria, preteniaconstruir un sistemaeducatiu basat enaquells principis que jaRousseau va descriure

Figura 4: La LIEN al Congrs Internacional de Pedagogia de Lucarno, 1929


14/37

14

en el seu moment. La gran novetat que va introduir aquest moviment el moviment del'educaci o l'escola nova va ser l'estudi dels darrers avanos en psicologia (especialmentla psicologia evolutiva), que permeteren observar i comprendre millor el desenvolupamentfsic, psicolgic i, relacionant ambdues dimensions, psicomotriu de l'infant en les sevesdiferents etapes de creixement.

Possiblement des de la perspectiva actual ens sembla, si ms no, sorprenent que fos aprincipis del segle XX quan es descobrs gran part dels coneixements actuals que tenim enpsicologia infantil i evolutiva (branques de la psicologia que, val a dir, naixeren llavors),per realment, abans d'aquests estudis, al llarg de la histria, no hi ha hagut un intersespecial per l'etapa infantil, i els infants sempre havien sigut considerats com a adults/espetits/es, s a dir, no es tenia la concepci de que aquestes personetes, si se'm permet eldiminutiu, sn ssers en ple desenvolupament i que, per tant, tenen necessitats i capacitatsdiferents que les persones adultes. A ms, en molts casos la infncia era considerada com auna crrega (els infants requereixen atenci) o un recurs a explotar (se'ls pot sotmetre

fcilment) en comptes d'una etapa de desenvolupament integral i crucial protagonitzada peljoc i la despreocupaci. Aquesta darrera concepci la podem considerar la ms estesa avuidia arreu del mn (encara que en gran part del planeta no es puguin satisfer aquestesnecessitats infantils), en gran part grcies a aquests avanos que els renovadors de l'escolanova van introduir, ja que va ser tamb en aquella poca quant es van redactar els primersescrits en referncia als drets dels infants (LEnfants (1879), de Jules Valls i ChildrensRights (1892), de Kate D. Wiggin) per a que, posteriorment, la Societat de Nacions aprovs,al 1926, la primera declaraci de drets del nen, redactada per la ONG Save the Children.Posteriorment la ONU va fer pblic al 1959 la seva prpia Declaraci dels drets de laInfncia, la qual va ser revisada i actualitzada al 1989. Avui dia, sota aquesta premissa

internacional, governs i institucions procuren assegurar cobrir aquestes necessitats ibenestar a l'etapa de la infantesa, sobre la qual, parallelament als avanos en psicologia ipedagogia, cada cop es t ms conscincia de la seva crucial i decisiva importncia de cara aformar persones adultes.Veurem si aquesta conscienciaci progressiva de la societat vaobrint les portes al qestionament del sistema tradicional i a la introducci i aplicaci delsparadigmes educatius que, com estem veient, es venen reclamant des de fa segles.

Podrem considerar que la infantesa, doncs, tal com la coneixem avui dia, va nixer amb lesinvestigacions de la psicologia de finals del segle XIX i principis del XX. John Dewey va serun dels grans pioners en portar l'educaci dels infants al terreny cientfic a travs de la

seva escola laboratori o escola experimental al 1891. Aquest centre destac, no nomsper aplicar alguns dels principis de l'educaci nova (centrar-se en els interessos i lesnecessitats de cada etapa), sin per utilitzar el que ell anomen el mtode del problemaque no era altra cosa que l'aplicaci del principis del mtode cientfic a l'escola. En lamateixa lnia que Dewey, cal destacar la gran feina de Decroly o Claparde, que van feravanar la pedagogia activa parallelament als avanos en psicologia. Per si alg hem deprendre com a referncia, com a gra establidor dels principis de la psicologia infantil, s


15/37

15

Jean Piaget. Piaget, abans que res, es preocupa greument pel fet que leducaci, amb laseva importncia transcendental i els seus segles dhistria i tradici, no tingui al darrereuns principis sistemtics, slids, cientfics, sobre els mtodes utilitzats i les sevesconseqncies. Sea por falta de incitaciones del medio, sea por ausencia de la conciencia desu necesidad, sea porque su inmadurez favorece intereses diversos, lo cierto es que la

pedagoga como ciencia ha avanzado muy poco. (Palacios, 1978). s per aix que el psiclegsus inicia una srie dinvestigacions interdisciplinries ([...] cualquier problema

pedaggico que se quiera analizar [...] implica, en efecto, problemas de psicologa evolutiva,

psicologa general de la inteligencia y psicologa del aprendizaje, si no ms. (Palacios,1978)), sobre les quals es van establir molts dels principis que avui en dia encara utilitza lapedagogia, entre els quals cal destacar les etapes de la infantesa, mpliament utilitzadesper a divisions en els sistemes educatius darreu. El desenvolupament infantil segonsPiaget descansava sobre quatre pilars bsics:

La maduraci dels rgans

Lexperincia La transmissi social (interacci, socialitzaci) Lequilibri de les tres anteriors

A banda de la branca ms psicolgica del moviment, no podrem entendre lescola novasense conixer a un dels seus mxims exponents: Adolphe Ferrire. Per a entendre lobra deFerrire de forma concisa i breu el ms recomanable es llegir els seus 30 punts de lEscolaNova10, obra referent que b representa els principis del moviment que ens ocupa. Algunsdels punts que podrem destacar per a entendre la pedagogia de lescola nova a tra vs deFerrire sn (Associaci Rosa Sensat, 2012):

1. LEscola Nova s un laboratori de pedagogia prctica.

Aix fa referncia a lactivitat, tal com diu lAssociaci Rosa Sensat (2012), reflexiva,experimental i divulgada dels mestres; s a dir, exercir de mestre s un procsdaprenentatge: leducador/a prova metodologies que anir millorant segons la resposta delgrup, anir canviant matisos, ho anir compartint amb la resta de mestres per tal deconstruir entre totes i tots laprenentatge.

3. LEscola Nova est situada a la natura, perqu aquesta constitueix el medi natural de

linfant. Per, per a la cultura intellectual i artstica, s aconsellable tenir a prop unaciutat.

La importncia de la interacci amb el medi en general i la natura en particular s unamxima que reprn la idea grega daprendre a travs de lexperimentaci i rebutjafrontalment el memorisme llibresc de lescolstica. La natura resulta especialment

10FERRIRE, Adolphe (1918). 30 points qui font une cole nouvelle.


16/37

16

important durant la infantesa ja que connecta amb lsser ms bsic i, si sem permet,primitiu de lindividu: lsser emocional, visceral, fins i tot instintiu. s fonamental queaquesta base que fonamenta la integritat de la persona estigui equilibrada, i la proposta delescola nova, actualment recolzada per mltiples sectors de la psicologia, la pedagogia i finsi tot la medicina, s permetre el desenvolupament natural, fluid, sense grans condicionants

provinents del mn adult, daquesta dimensi personal. I el millor entorn per a propiciaraquest procs representa la natura.

13. Leducaci es basa en els fets i les experincies. Ladquisici dels coneixements surtdobservacions personals o, en el seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. Lateoria segueix, en qualsevol cas, la prctica; no la precedeix mai.

En la lnia del que sha comentat en el punt anterior, lescola nova aposta perlexperimentaci, lacci. Avui dia aquesta mxima est prenent gran rellevncia al mneducatiu, i als centres, amb ms o menys esfor, comencen a integrar petits exemples

daquesta prctica. A Anglaterra, el sistema educatiu del qual opta ms per metodologiesactives, ja li han posat el nom de learning by doing, concepte que exts i adoptat a nivelleuropeu com a model a seguir. Un altre exemple de que la innovaci educativa actual estbasada en principis de fa un segle.

21. Leducaci moral, com la intellectual, no sha dexercir de fora a dins, per lautoritatimposada, sin de dins a fora, per lexperincia i la prctica gradual del sentit crtic i lallibertat. Sobre la base daquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de larepblica escolar.

En aquest punt entren en joc dos conceptes. Per una banda, el concepte de la motivaciintrnseca; s a dir, la postura per la qual les accions es fan pel plaer o lenriquimentpersonal, no per cap allicient extern (el que anomenem motivaci extrnseca). En altresparaules, fer les coses perqu es vol, pel gust de fer-les, i no perqu alg ens doni unarecompensa per fer-les. Segons aquesta idea, les accions morals han de ser guiades permotivaci intrnseca. Lindividu ha de perdonar, o abraar, o elogiar perqu ho sent, noperqu ladult li ho digui. En segon lloc, trobem el concepte de leducaci democrtica,basada en la idea paidocntrica de Rousseau: en comptes de ser ladult qui imposi laorganitzaci i el funcionament del grup, que sigui el propi grup qui, a travs de diversossistemes de participaci (votacions, consensos, etc.), decideixi com autoregular-se.


17/37

17

Per ltim, i per tancar el gran apartat de leducaci nova o activa, no podia faltar una de lesfigures ms importants del moment: Maria Montessori. Qui estigui mnimament relacionatamb el mn de leducaci infantil i/o primria haur sentit a parlar de Montessori grcies almxim llegat que ens va deixar: els seus materials. La psicloga italiana va iniciar la sevaactivitat en un centre deducaci especial per a persones amb diversitat funcional; i va ser

all on es va adonar que es necessitaven noves formes de fer si es volien potenciar lescapacitats de cada individu i no minvar-les, com fan els mtodes tradicionals. Aix, vainiciar el seu propi projecte, la Casa di Bambini, on desenvolup la seva prpia pedagogia.Com ja hem dit, destaca especialment per la creaci de materials pedaggics. Aquestsmaterials sn bsicament objectes de fusta (s important que siguin de fusta, ja quetransmet calidesa i s ms orgnica que altres materials ms freds) pensats per a lamanipulaci. Hi ha des de les conegudes formes geomtriques per a encaixar o, simplement,manipular, fins a jocs denginy, materials matemtics que per al clcul o conceptesespacials de geometria (volum, rea, etc.). Montessori ens ha regalat als educadors/es davuidia un gran ventall de recursos que, no obstant, cal saber utilitzar de forma adequada:

alguns estan pensats per a la lliure manipulaci i experimentaci, mentre que daltresrequereixen duna presentaci prvia, on ensenyar el seu funcionament. La presentaci delsmaterials ha de ser sempre adequada al nivell de desenvolupament de lindividu, per talque, a travs de la manipulaci daquell material, en pugui aprendre o descobrir quelcom.

Figura 5: Escena rutinria a una escola Montessori


18/37

18

3.2.2 Dues escoles modernes. Leducaci com a motor de canvi social

Lescola nova va ser, sens dubte, el gran antecedent dels moviments de renovacipedaggica, ja que va ser pionera en molts aspectes bsics. Va establir, per primer cop,

alternatives slides i estructurades al sistema tradicional; va introduir, tamb per primercop, investigacions cientfiques per a la millora de la pedagogia com a cincia educativa; vasuposar, com no, per primera vegada, la uni de mltiples autories que defensaven elsmateixos principis, i la seva organitzaci en institucions on els propagaven i defensaven. Enresum, lanomenat moviment de leducaci nova va marcar el punt de partida i va suposar (iencara avui dia ho s) un referent, dins la renovaci pedaggica, en la pedagogia activa.

Per la renovaci pedaggica del segle XX no hauria sigut tan rica i variada sin fos perqu,vers les propostes de lescola nova, van sorgir-hi crtiques i, posteriorment, propostesalternatives. Parlem de diferents propostes emmarcades dins letiqueta descola moderna,

per amb orgens i propsits diferenciats. Aquests moviments sorgeixen duna necessitatclara: les propostes de lescola nova eren, sens dubte, encertades i constructives; peraquestes eren postulades per i per a burgesos acomodats; per intellectuals amb lesnecessitats bsiques resoltes que podien dedicar el seu temps a reflexionar, divagar,investigar, escriure. De fet, si anem una mica ms enll, podem observar que, al llarg detota la histria occidental, leducaci ha sigut una gran propagadora de diferncies socials ide classisme. Ja a la Grcia dels sofistes les acadmies dels grans filsofs eren noms aptes,per una banda, per homes, i per laltra,per laristocrcia. A les classes treballadores sempresels hi ha destinat una educaci basada en els oficis que havien daprendre per a exercir-losi, de fet, totes les propostes de renovaci pedaggica sorgides fins llavors, des de Montaigne

i Rousseau fins a Piaget, eren pensades i aplicades (si es donava el cas) dins els cerclestancats de les classes acomodades. Noms durant lpoca illustrada alguns governseuropeus (entre ells lespanyol, liderat pel rei Carles III, lnic rei progressista de la histriadEspanya) van fer esforos per establir un sistema educatiu que garants un mnim nivellcultural a tota la poblaci. Va ser el primer cop en tota la histria que es va intentargarantir lalfabetitzaci total de la poblaci i, des de llavors, lanalfabetisme a Espanya esva reduir drsticament fins avui dia, que suposa un percentatge mnim. Tot i el mritmerescut que li hem datorgar a aquestes intencions per a crear un sistema educatiuuniversal (per a tota la poblaci, sense excepci), les metodologies utilitzades per alalfabetitzaci continuaven essent purament tradicionals; i s aqu on aquestes noves

propostes van ser pioneres: per primer cop es propos aplicar mtodes de renovacipedaggica al gruix de la classe baixa de lpoca: el proletariat.

En aquest apartat ens referim a dos moviments que, casualment, tot i els seus orgens iidees diferents, van coincidir en etiqueta: lescola moderna. Podem distingir, doncs, dosmoviments de lescola moderna, instaurats per dues autories necessriament destacadesper les seves grans aportacions: Freinet i Ferrer i Gurdia. A lhora destructurar el presenttreball hi va haver llargues estones de dubte sobre com classificar aquestes autories, en


19/37

19

quin apartat posar-les. Ferrer i Gurdia podria anar, ms clarament, al segent apartat, eldels no-directivismes, per classificar-lo aqu tamb li permetia destacar el paperdiferenciat que es mereix; per la seva banda, Freinet constitueix un moviment per si mateixi, per tant, no s possible inclourel en cap paquet dautors amb idees similars (com daltresque veurem ms endavant). Aix doncs, vegem quines aportacions feren aquests autors al

camp educatiu.

Francesc Ferrer i Gurdia representa elpensament anarquista i llibertari en educaci.Com a lliurepensador consagrat, beu de lesinfluncies de Godwin, Kropotkin, Bakunin,entre daltres. I van ser aquestes idees les queel van impulsar a fundar, al 1901, el seucentre educatiu, lEscola Moderna. La creacide lEscola Moderna de Ferrer i Gurdia

suposa molt ms que una alternativaeducativa pels infants barcelonins, suposalemergncia dun moviment de seguidors delsprincipis i la pedagogia de lanarquista. Laintenci associacionista de Ferrer i lespersones adeptes al seu pensament era clara iinherent al les idees lliurepensadores. s peraix que ja al 1898 havia creat, juntamentamb Kropotkin, entre daltres, el ComitProensenyament Llibertari. Igualment, al

1906 ell mateix cre la Lliga Internacional pera la Instrucci Racional de la Infncia i, alllarg de tota lactivitat de lescola cre lapublicaci peridica Boletn de la EscuelaModerna. Les bases del pensamentracionalista que guiaren les seves prctiques

eren, segons Palacios (1978):

Educaci integral: tant de lintellecte (al que se li atorga gran rellevncia), com elmanual.

Educaci racional: basada exclusivament en la ra i la cincia, deixant de bandadogmes, creences religioses o mstiques.

Educaci llibertria: la llibertat de lindividu com a objectiu mxim del procseducatiu.

Educaci mixta: coeducaci i igualtat de gnere.

Figura 6: Boletn de la Escuela Moderna nm. 62


20/37

20

Laltra escola moderna, ms allunyada de la corrent lliurepensadora de lanarquisme, s lade Freinet. Clestin Freinet era, abans que res i a diferncia de la majoria de terics deleducaci, un mestre. Era un mestre que estimava la seva vocaci i que, com a boneducador, reflexionava i teoritzava sobre la seva experincia, basada en la seva prcticadocent; s a dir, basava les seves teories en les seves prctiques, i no al revs. A linici de la

seva activitat com a teric de leducaci, Freinet va combregar amb les idees de lescolanova, de la qual en va formar part; per mica en mica, i degut a diferncies que aracomentarem, es va anar separant del moviment per a crear-ne el seu propi. El francscritic la majoria de moviments de renovaci sorgits fins llavors pel seu fracs en donar ungir al sistema tradicional o, com ell lanomena escola del capitalisme (al que tamb criticadurament), especialment a lescola nova, a la que acusa de terica i artificial. Estasinstituciones conceden, adems, demasiada importancia al juego y no precisamente al juego

que adapta y libera, sino a un juego artificial, preparado de antemano por el educador. [...]

Los mtodos activos y su artificialidad deben ser superados [...] pues son una estrecha

manera de encarnar la necesidad infantil de exploracin. (Palacios, 1978). La creaci del

seu propi moviment descola moderna es deu a aquest desig de diferenciaci dels mtodesactius. ...prefiere el nombre de Moderna al de Nueva porque insiste mucho menos en elaspecto de novedad que en el de adaptacin a las necesidades actuales. (dem). Lescolamoderna de Freinet, tamb anomenada escola del poble rau, com ja hem dit abans, de labase: s un moviment fet per i per a mestres, no per terics de leducaci. De fet, lautorculpa el fracs dels moviments avantguardistes a aquest fet: dejaban, por fuerza, esaocupacin a los tcnicos de base, quienes por falta de organizacin, de instrumentos y de

tcnicas no lograban convertir sus sueos en realidad (Freinet (1973), citat per Palacios(1978)). Lautor desenvolup, en canvi, una srie de tcniques directament aplicables alaula per tal de fer prctiques els seus principis, el ms important i destacable dels quals s

leducaci pel treball. El treball, segons Freinet, s la base sobre la que sha de construirtant leducaci com la societat. Si eduquem pel treball els infants estaran preparats per a lavida, diu. No estem parlant, per, del mestre dun gremi dofici, que vol instaurar tallers onensenyar a tallar fusta o fondre metall. Hem dentendre, primer, el concepte que lautoratorga al mot treball. El treball per a Freinet s lacci en si mateixa, lactivitat i lesmotivacions intrnseques que mouen a fer-la, no un ofici, no una feina. El que defensa, pertant, Freinet, s que linfant pugui desenvolupar, al igual que postulaven els correntsanteriors, la seva activitat de forma natural segons el seu inters. La diferncia rau en queaquesta sempre ha de tenir una utilitat ms enll del propi plaer de fer- la. Daqu neix elseu fams conepte del treball-joc; s a dir, lactivitat espontnia de linfant que t, a ms,

una utilitat social. Si es juga a fer construccions, construim quelcom que pugui servir alescola: una caixa per guardar peces de fusta, un penjador, una tauleta, un teatre detitelles A aquest principi noms cal afegir-li el deducaci democrtica o, altrament dit,auto-organitzaci: s la comunitat daprenents qui decideix com organitzar-se i fer lestasques. Per tant, com podem observar, Freinet focalitza la seva pedagogia en el servei pera la comunitat i, ms enll, per a la societat per a aix construir-ne, entre totes i tots, una demillor.


21/37

21

3.2.3 Els no-directivismes

Totes les propostes analitzades fins aquest punt coincideixen en atorgar llibertat a linfantper a actuar a partir dels seus interessos i motivacions intrnseques, per tamb en totesleducador t la funci de guiar aquestes actuacions, de decidir qu s bo i qu s dolentper a lindividu, de posar-li uns lmits arbitraris segons la ideologia; postura que, al cap i ala fi, no deixa de ser lleument magistrocentrista - ladult escull per linfant perqu sladult, i no linfant, el que sap el que necessita -. Aquesta postura s rebutjada per unasrie dautories que, encara que no van unir-se en cap moviment, compartien la idea de ques linfant, precisa i nicament, qui sap el que ell/a necessita, i ladult el pot guiar o ajudarquan aquest ho demani, per en cap cas escollir per ell/a. Estem parlant dellantiautoritarisme o no-directivisme.

Ferrer i Gurdia, com hem esmentat en el seu moment, pertany a aquest grup dautors; i,juntament a ell, nafegirem dos ms: Neill i Rogers.

Alexandre Sutherland Neill s, com Freinet, un mestre que, un dia, es va a parar areflexionar sobre el que feia. Veia que leducaci impartida a les escoles tradicionalscoaccionava la llibertat dels infants, els tallava les ales a travs de la disciplina, elscondicionaments, les expectatives dipositades del mn adult (lanomenat efectepigmali)... Va decidir tallar amb tot all i fundar la seva prpia es cola. Aix va nixerSummerhill i, juntament amb ella, una forma de fer molt particular.

Figura 7: A.S. Neill davant la seva escola: Summerhill


22/37

22

El meu punt de vista s que linfant s innatament assenyat i realista. Si sel lliura a simateix, sense suggeriments de cap mena per part dels adults, es desenvolupar fins on s

capa de desenvolupar-se. (Neill, 2012). Convenut daquest fet, Neill dipositava confianaplena en el leissez faire (deixar fer), fonamentant el seu mtode en la llibertat total. Les

niques limitacions que hi ha a Summerhill sn unes normes bsiques de convivncia i lasupervisi adulta dalgunes activitats per seguretat. A banda daix, linfant s lliure de ferel que vulgui. En aquest context Neill explica que hi ha infants que han estat mesos i fins itot anys sense assistir a cap sessi (que sn dassistncia optativa, evidentment), per

aquest fet no langoixagens, ja que lobjectiu nici primordial del procseducatiu o, msaddientment, del procsvital, s la recerca de la

felicitat i de la llibertat11.Si lindividu a Summerhills feli i lliure, lescola haestat exitosa,independentment del seunivell acadmic o les sevescompetncies socials icomunicatives perqu, alcap i a la fi, aquest hauriade ser lobjectiu vital per a

tothom, no?

En la mateixa lnia, Carl R. Rogers port apost pel no-directivisme desde la bessantpsicolgica. En realitat Rogers era terapeuta, per els principis que aplicava a les sevesterpies sn aplicables i han sigut tinguts en compte tamb al camp educatiu. La mximams representativa del seu pensament resa El ser humano tiene la capacidad, latente omanifiesta, de comprenderse a s mismo, de resolver sus problemas de modo suficiente para

lograr la satisfacci y la eficacia necesarias a un funcionamiento adecuado (...); tiene,

igualmente, una tendencia a ejercer esta capacidad. (Rogers (1971) citat per Palacios(1978)). Per tant, al igual que Neill, Rogers confia en que lsser hum, de forma inherent i

natural, sap quines sn les seves necessitats i t la capacitat de cercar la manera de cubrir-les. La funci del terapeuta o de leducador, doncs, es basa en crear un context propici per aque lindividu es pugui desenvolupar lliurement (la llibertat esmentada per Neill); contextque representa la nica condici necessria per a que aquest procs natural esdevinguiperqu, si lindividu es troba en un context dopressi dalguna mena no tindr la llibertat

11llibertat entesa com a context lliure dinfluncies que indueixin a lindividu a actuar i /o pensar dunadeterminada forma: llibertat de pensar i actuar som el propi individu cregui en cada moment.

Figura 8: Infants fent foc i altres activitats lliurement a Summerhill


23/37

23

per a ser ell mateix, i per tant aquest procs es veur deviat per influncies que allunyarana lindividu de la seva estabilitat i felicitat.

3.2.4 Altres propostes parallelesHi ha altres autories destacables i imprescindibles en la histria de la renovaci pedaggicaque, per la seva naturalesa, no es poden classificar en les corrents de pensamentpresentades fins ara. En destacarem dos, en aquest cas: Freire i Wild.

Paulo Freire s, si cap, el pedagog brasiler ms destacable. La seva obra pren singularitat ifora pel seu enfocament. Lobjectiu de la pedagogia freiriana s lalliberaci de lindividu;i quan parla dalliberaci parla de la capacitat descollir i de pensar lliurement. Aquestapreocupaci prov del context en el que Freire va desenvolupar la seva activitat: rodejat de

poblaci analfabeta, el pedagog veia com, segons ell, es podia enganyar tan fcilment a unapoblaci no alliberada. I quina s leina per a lalliberaci, doncs? Lalfabetitzaci. Per nouna alfabetitzaci mecnica, com la que poguessin proposar els illustrats del segle XVIII,una alfabetitzaci on laprenentatge del codi ans lligat a la comprensi del s eu significat.La alfabetizacin no es un juego de palabras, sino la conciencia reflexiva de la cultura, lareconstruccin crtica del mundo humano, la apertura de nuevos caminos, el proyecto

histrico de un mundo comn, el coraje de decir su palabra. (Maria, 197012). Noms aixlindividu ser capa de llegir, sin, a ms dentendre, interpretar i valorar el que llegeix pera deixar de ser, per fi, un oprimit. s per aix que la pedagogia de Freire s anomenadapedagogia de loprimit.

Per acabar, noms comentar lexperincia educativa de Rebeca Wild, juntament amb el seumarit Mauricio, als seus centres Pestalozzi (anomenats aix en honor al pedagog de finalsdel XVIII) i el Len Dormido (el ms recent). Al igual que altres autories que han anatsorgint, Wild es tracta duna mestra inquieta i ambiciosa o, encara ms, ni tan sols eramestre quan es va embarcar en laventura de leducaci, sin una persona que buscava laseva vocaci, i es va adonar, a travs de la criana del seu fill primognit, que era aquestamatria la que la omplia. Basa els seus principis en la lectura dobres, sobretot, deMontessori, i utilitza els seus materials a les seves escoles. La seva visi, al cap i a la fi, smolt semblant a tots els principis de lEscola Nova, per portats a la prctica com cap dels

components del moviment ho va fer: a les muntanyes dEquador, en un context on lesfamlies no tenen un gran poder adquisitiu, ha demostrat que una pedagogia activa spossible, funcional i molt ms enriquidora que un sistema tradicional.

12MARIA, E. (1970).Aprender a decir su palabra. El mtodo de alfabetizacin del profesor Paulo Freire.Prleg de FREIRE, Paulo (1970). Pedagoga del Oprimido.Madrid: Siglo XXI


24/37

24

Rebeca Wild encara viu i mant actius els seus centres equatorians. I s per aix que el seutestimoni ens serveix com a pont entre aquest apartat que aqu tanquem, el de les propostesde renovaci pedaggica del passat, amb el nou apartat, sobre la situaci present daquestprocs tan enriquidor i encoratjador que s la renovaci educativa.

Figura 9: Nenes jugant al centre El Len Dormido


25/37

25

4. On sn

El passat, passat est. Un cop analitzades les aportacions que persones i moviments han fet

a la renovaci educativa al llarg de la histria occidental, al segent gran punt daquestredactat es proposa analitzar en qu ha quedat daquest gran llegat histric. Segueixenencara vigents els moviments renovadors sorgits de les avantguardes de principis del XX?Hi ha propostes derivades de les idees dels primers illustrats que apostaren per larenovaci? Realment hi ha hagut una renovaci educativa? Estem en el procs, o lluny dedesempallegar-nos de la pesada i rovellada escolstica? Encara existeix la renovacipedaggica, la innovaci educativa? Seguim avanant o ens hem quedat amb el que vanrevelar en el passat innovadors de la seva poca? Aquest apartat pretn donar una respostaglobalitzadora (sense entrar en detalls que no hi tenen cabuda), una vista docell a lasituaci educativa actual, per provar de connectar millor el passat amb el present, ientendre millor per qu estem en la situaci actual.

4.1 La vitalitat de les propostes passades

Qu queda de les propostes que hem vist fins ara? On ha quedat la feina de les autories i elsmoviments que shan anat succeint pel curs histric? El llegat de la renovaci pedaggicadahir viu, bsicament, en dos tipus dentitats. Per una banda, en institucions teriques deleducaci que shan creat per mantenir el llegat i laplicaci de les obres daquestes autoriesi, per laltra, en centres educatius que segueixen una metodologia basada en les teories i/oprctiques daquells/es renovadors/es. Analitzem-ne cadascuna.

Les institucions teriques de leducaci sn una eina essencial per a manten ir la teoriaeducativa viva i, per tant, en procs constant de renovaci i discussi, per a no caure enrutines, massa habituals, ancorades a mtodes poc fonamentats o reflexionats. Entreaquestes institucions podem trobar des dassociacions dedicades a lobra duna personaconcreta com lligues, xarxes, instituts, i altres formes associatives unides per uns principis ila missi de difondrels (al igual que la esmentada Lliga Internacional de lEducaci Nova).Pel que fa al manteniment de les obres dels i les renovadors/es del passat, cal destacar-ne,dautories de casa, la Fundaci Ferrer i Gurdia i lAssociaci de mestres Rosa Sensat;ambdues amb un paper fora actiu en publicacions destudis i articles, i xerrades i

conferncies, encara que la primera, seguint lexemple del seu inspirador, est mscentrada en sociologia i participaci ciutadana i la segona en educaci. s obligatorimencionar, tamb, la Federaci Internacional dels Moviments de lEscola Moderna(FIMEM), que agrupa un gran nombre dentitats que fomenten la pedagogia freinetiana, olAMI (Associaci Montessori Internacional), entre moltes daltres que omplirien llargsllistats que, un cop ms, aqu no hi tenen cabuda.


26/37

26

A banda daquestes institucions teriques trobem els centres nascuts de la creena en elsprincipis i/o metodologies dels seus autors/es. Alguns centres daquestes caracterstiques,degut al seu funcionament rupturista amb el sistema tradicional, sn consideratsinnovadors o experimentals, encara que les prctiques que duen a terme datin duna mitjana dentre cinquanta i cent anys. Clars exemples sn les Escoles Montessori o les

escoles Waldorf.

Les escoles Montessori segueixen els principis i, sobretot, utilitzen els materials creats perla pedagoga italiana, citada amb anterioritat a lapartat 3.2.1. Segons Palma13, a Espanyahi ha sis centres Montessori, i es compten per milers al mn, encara que s difcil donar-neuna xifra aproximada.

Pel que fa a les escoles Waldorf, cal introduir prviament el seu mtode, no comentat ambanterioritat. Liniciador de la pedagogia Waldorf va ser Rudolf Steiner, filsof austraccreador del corrent antroposfic durant la segona dcada del segle XX. Les bases del seu

mtode comparteixen molts dels principis de lescola nova: el respecte pels ritmes delindividu, levitament de la coacci i limposici i, sobretot, el contacte directe amb lanatura. La pedagogia Waldorf, per, destaca per la seva atmosfera ritualista, si sempermet lexpressi. Les rutines del dia a dia, els materials que utilitzen, lentorn ilarquitectura dels edificis Tot ha de ser duna forma determinada per a mantenirlharmonia en la qual sha de desenvolupar linfant. A Catalunya hi ha deu centreseducatius Waldorf14, i mil vint-i-cinc a tot el mn15.

13PALMA, Muriel. Centros Montessori en Espaa[En lnia]http://www.metodomontessori.es/montessori-en-espana/centros-montessori-en-espana.html [Consulta: 29/08/2014]14segons WALDORF A CATALUNYA. Tot el qu es cou sobre la pedagogia del plaer daprendre [Enlnia]http://waldorfcatalunya.wordpress.com/ [Consulta: 29/08/2014]15segons GOETHEANUM i FRIENDS OF WALDORF EDUCATION (2014). Waldorf World List.

Alemanya: Federation of Waldorf Schools.

Figura 10: Tpica arquitectura de les escoles Waldorf. Toronto WaldorfSchool
http://www.metodomontessori.es/montessori-en-espana/centros-montessori-en-espana.htmlhttp://www.metodomontessori.es/montessori-en-espana/centros-montessori-en-espana.htmlhttp://www.metodomontessori.es/montessori-en-espana/centros-montessori-en-espana.htmlhttp://www.metodomontessori.es/montessori-en-espana/centros-montessori-en-espana.htmlhttp://waldorfcatalunya.wordpress.com/http://waldorfcatalunya.wordpress.com/http://waldorfcatalunya.wordpress.com/http://waldorfcatalunya.wordpress.com/http://www.metodomontessori.es/montessori-en-espana/centros-montessori-en-espana.htmlhttp://www.metodomontessori.es/montessori-en-espana/centros-montessori-en-espana.html


27/37

27

4.2 Les noves propostes de renovaci

s com sentir lexpressi de que, avui dia, tot est inventat. Si apliquem aquesta

mxima a la renovaci educativa, ens podrem adonar que ben del cert s aix. La granmajoria de propostes de renovaci educativa actuals es basen, sobretot, en metodologiesdautors/es de principis o mitjans del segle passat, fet clarament illustrat a lapartatanterior. S que podrem considerar que, amb degoteig, sorgeixen nous intents de renovaci,per fins i tot aquestes propostes no les podem considerar totalment noves, ja que, dalgunaforma o altre, beuen de tot el llegat renovador del passat. Degut a que avui vivim en unmn globalitzat, on la informaci circula a nivell mundial, les influncies sestenen i laparticipaci i iniciatives es multipliquen: hi ha milers dinstitucionsi centres educatius que,dalguna o altra manera, fomenten la renovaci educativa en major o menor escala i sotaprincipis diferents. Tot i la gran quantitat daquestes iniciatives, la seva repercussi social

s baixa degut a la seva existncia allada. s cert que existeixen xarxes que connecten ienforteixen projectes individuals (com les que es presenten a continuaci), per la majoriadiniciatives tendeixen a tancar-se en la seva forma de fer. Aix, per una banda, nopotencien ni expandeixen la seva repercussi i, per laltra, tenen ms probabilitats danarperdent fora si el seu entorn proper no els recolza suficient. En aquest cas, de totes lespropostes existents, aquest treball centrar la seva atenci en dues que, per proximitat,resulten ms representatives.

La primera daquestes iniciatives s la XELL (Xarxa dEducaciLliure). s una associaci creada vora lany 2005 que pretn

agrupar projectes educatius que segueixin els principis del queanomenen educaci lliure. Aquesta denominaci la prenen,sobretot, de les experincies educatives de Rebeca Wild, un delsprincipals referents de lassociaci. Tamb tenen influncies deMontessori i, en general, de la pedagogia activa de lEscola Nova16.Tot i no tenir una gran repercussi degut a la seva joventut, laXELL representa un exemple rellevant a nivell catal del creixentinters de la poblaci per alternatives educatives al sistematradicional, ja que en menys de deu anys ja compta amb 15projectes adherits17, dels quals els ms coneguts tenen llistes

despera a les inscripcions. La realitat catalana s que aquestademanda ha crescut molt en els darrers anys, i mentre no cessende nixer nous projectes de renovaci pedaggica, com els de laXELLL, cada cop ms centres tradicionals intenten incorporar

16XELL. Qu s leducaci lliure?[En lnia]http://educaciolliure.org/educaciolliure [Consulta: 30/08/2014]17XELL. Projectes XELL [En lnia]http://www.educaciolliure.org/projectes_xell_llistat [Consulta:30/08/2014]

Figura 11: Logotip de laXELL
http://educaciolliure.org/educaciolliurehttp://educaciolliure.org/educaciolliurehttp://educaciolliure.org/educaciolliurehttp://www.educaciolliure.org/projectes_xell_llistathttp://www.educaciolliure.org/projectes_xell_llistathttp://www.educaciolliure.org/projectes_xell_llistathttp://www.educaciolliure.org/projectes_xell_llistathttp://educaciolliure.org/educaciolliure


28/37

28

metodologies alternatives, especialment basades en la pedagogia activa, la ms coneguda iestesa dins lmbit de la renovaci. Veurem, a lapartat 5, si aix pot significar un grancanvi educatiu a curt termini o es quedar en una ancdota. Per acabar, noms afegir quela majoria de projectes sn escoles bressol, per ja en comencen a sorgir els primers quesaventuren amb letapa primria, i fins i tot amb la secundria.

En segon lloc cal destacar Reevo (Red de educacin viva).Reevo s una iniciativa web que t un doble objectiu. Peruna banda, crear una plataforma en xarxa on compartir,discutir i, al cap i a la fi, enfortir els vincles de lespropostes de renovaci educativa o, com ells/es en diuen,deducaci alternativa; crear una comunitat global

daquestes propostes. El segon pilar vol sortir del mn virtual i organitzar, a travs de laxarxa creada telemticament, accions que fomentin aquesta educaci alternativa:conferncies i xerrades, debats, accions reivindicatives (manifestacions, vagues, ocupacions,

etc.),... Reevo sorg a partir del mateix moviment de persones que van treure a la llum el jafams documental La educacin prohibida18, i des del seu naixement lany 2012 haesdevingut una de les grans xarxes deducaci alternativa de llatinoamrica (ja que integrala comunitat hispanoparlant, nicament).

4.3 Lencaix en el marc legal: les lleis educatives

Encara que, tal i com ens mostra la histria, la gran majoria de canvis progressites han

vingut per part de moviments aliens a les institucions guvernamentals que, normalment,han cercat i cerquen el manteniment de la situaci vigent en cada moment, hi ha hagut, enalgun moment, governs que hagin apostat per la renovaci educativa? Analitzarem aquestaqesti, principalment, a travs duna breu visi de la legislaci educativa es panyola, ques, en el nostre cas, la que ens cau ms a prop.

En el seu moment, a lapartat 3.2.2, ja vam comentar que el primer cop que sestabl unsistema educatiu uniforme per a tota la poblaci va ser a lpoca illustrada. Llavorssassegur, en gran mesura, lalfabetitzaci general de la poblaci, per a banda daquestaspecte, poc ms arribava a assolir la majoria dels aprenents. A ms, leducaci superior, la

universitria, estava restringida a qui pogus pagar-la. Aquest sistema illustrat vaesdevenir ms centralista i conservador amb els governs absolutistes dels reis espanyolsposteriors, es van anar succent les lleis educatives, que jugaven a atorgar ms o menyscompetncies a la instituci eclesistica catlica en educaci, segons el tipus de govern quees presents. Val a dir que ha sigut aquesta la instituci que, com ja sabem, va instaurar el

18DOIN, German (Realitzaci integral) (2012). La educacin prohibida. Redes de Pares, Reevo.

Figura 12: Logotip de Reevo


29/37

29

sistema escolstic que origin el tipus deducaci tradicional que avui coneixem i que, alllarg dels segles, han sigut les ordres religioses ms poderoses (els jesutes en el casespanyol) les que han monopolitzat els sistemes educatius que shan anat succent. Nomspetites excepcions, com el ja comentat cas del regnat illustrat de Carles III i els perode dela segona repblica espanyola (que va anar acompanyada de laflorament dels moviments

de renovaci pedaggica efervescents en aquella poca), trenquen aquesta mxima catlica.

A la darrera etapa del franquisme, per, neix la LGE (Ley General de Educacin)19, quesupos, sens dubte, un referent per a lavan i la modernitzaci del sistema educatiuespanyol, ja que establ un sistema educatiu, encara que purament tradicinal, amb unesbases slides i a lalada dun estat modern: es va permetre lestudi optatiu de les llengesautonmiques, es va introduir la coeducaci i es va elevar el nivell cualificatiu i el sou delsmestres, millorant aix la seva consideraci professional, entre daltres. Ms tard arrib laLOGSE20, un intent per adequar-se a les noves tendncies europees que, en contra delprevist, va elevar considerablement lanomenat fracs escolar; s a dir, la incapacitat de

lalumnat dassolir els objectius daprenentatge marcats pel currculum guvernamental. LaLOGSE, certament, suposava una innovaci educativa ja que, per primer cop, introdualassoliment de competncies21per davant de continguts. Tot i aix, no content del resultat,el govern va provar de millorar la llei amb la introducci de la LOE22que ha sigut, sensedubte, la llei educativa espanyola ms renovadora. La LOE centra els objectius educatius,al igual que la seva antecessora, en lassoliment de competncies alhora que dna msindependncia a les autonomies i, al seu torn, als centres a decidir com i quan shandassolir. Aix doncs, podem afirmar, amb tota seguretat, que moltes de les proposteseducatives proposades pels renovadors aqu esmentats estarien tranquillament emparadessota aquesta llei. El dubte aqu esdev inevitable: per qu, doncs, la gran majoria de centres

segueixen regits pel sistema tradicional? La resposta es pot donar a travs de diferentsptiques: sociolgica, poltica, econmica, educativa el fet, per, s que, per diverses raonsi/o hiptesis que aqu no tenen cabuda, la societat espanyola no estava - ni est - preparadaper a fer un canvi tan profund a les seves arrels com s eliminar de sota-arrel lestructura i,el que va ms enll, la concepci, la forma dentendre leducaci. La introducci de lescompetncies amb la LOGSE va incitar a fer un gran canvi dins el propi sistema

19Ley 14/1970, de 4 de agosto, General de Educacin y Financiamiento de la Reforma Educativa.BOE nm. 187, de 6 de agosto de 1970, pginas 12525 a 12546 (22 pgs.).

20Ley Orgnica 1/1990, de 3 de octubre de 1990, de Ordenacin General del Sistema Educativo.BOE nm. 238, de 4 de octubre de 1990, pginas 28927 a 28942 (16 pgs.) 21Capacitat de resoldre problemes reals, aplicant i relacionant coneixements, habilitats i actituds encontextos diversos. XTEC. Competncies bsiques[En lnia]http://www.xtec.cat/web/curriculum/competenciesbasiques [Consulta: 30/08/2014]

22Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin. BOE nm. 106, de 4 de mayo de 2006, pginas

17158 a 17207 (50 pgs.)
http://www.xtec.cat/web/curriculum/competenciesbasiqueshttp://www.xtec.cat/web/curriculum/competenciesbasiqueshttp://www.xtec.cat/web/curriculum/competenciesbasiques


30/37

30

tradicional: fomentar que els i les aprenents assolissin, ms enll de continguts esttics,lhabilitat de relacionar-los, de posar-los en prctica, de crear-ne de nous. Aquest concepte,per, va quedar molt difs entre els profesionals de leducaci que, en gran mesura i perfalta de formaci adequada, han pres aquest nou concepte com a una etiqueta diferent pelconcepte de contingut o simplement ha quedat rellegat a recomanacions administratives

que mai shan aplicat. Aquesta situaci s encara la que predomina en gran part aleducaci espanyola i, si fem un exercici de memria, el podem connectar fcilment amb lescrtiques de Freinet al fracs dels moviments avantguardistes: la renovaci fracassa perquels professionals de base, els i les mestres, no estan preparats per a aplicar aquestesinnovacions. Es repeteix la histria.

Ms enll de les fronteres de lestatespanyol existeix el sempre referentmodel nord-europeu; exemple deprogrs, innovaci i benestar social -

estat que els hi ha atorgat el seu triomfcapitalista -. Els sistemes educatiussembla que van esdevenintprogressivament ms actius i menystradiconals a mesura que pugemparallels al mapa fins arribar alconsiderat model a seguir, el referenteuropeu i, per uns anys, mundial,deducaci: Finlndia. Lestat fins vaaconseguir les primeres posicions de

linforme PISA23 al llarg de les sevesprimeres edicions. Ho va aconseguirpotenciant les capacitat dels infants atravs de metodologies actives, perexigents (ja que, al cap i a la fi, s unsistema que cerca lexcellncia),sistema semblant al que defensavaLocke al segle XVIII: aquestmagistrocentrisme eufemitzat basat enla idea que linfant ha de seguir el cam

que ladult estableixi per a travs delseu encoratjament, no de la sevaobligaci. Finlndia va perdre el

23El Programa per a la Millora Estudiantil Internacional (PISA en la seva sigla anglesa) s una provainternacional triennal que cerca evaluar els sistemes educatius a nivell mundial a travs de lacomprovaci de les habilitats i els coneixements destudiants de 15 anys. tradut de OECD.About PISA[En lnia]http://www.oecd.org/pisa/aboutpisa/[Consulta: 30/08/2014]

Figura 13: Resultats de l'informe PISA 2009
http://www.oecd.org/pisa/aboutpisa/http://www.oecd.org/pisa/aboutpisa/http://www.oecd.org/pisa/aboutpisa/http://www.oecd.org/pisa/aboutpisa/


31/37

31

lideratge del fams informe de la OCDE24 quan els pasos asitics (Korea i Xina,bsicament) van comenar a aplicar els seus plans guvernamentals deducaci basats, ambun gran parallelisme al seu sistema de producci industrial, en cercar el mxim rendimentde lalumnat per a aconseguir lexcellncia acadmica. Es tracta, sense ms, dun altreenfocament educatiu que, lluny de cercar el benestar i el desenvolupament integral de la

persona, aposta per lxit acadmic. Aquesta premissano entra dins el que, com a mnim enaquest treball, sentn per renovaci educativa (veure apartat 2) i s per aix que enaquestes pgines no es considera ni linforme PISA ni lxit dels pasos que el lideren unreferent en qualitat educativa.

24Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic


32/37

32

5. Cap a on van

Arribats a aquest punt del treball ja hem vist, per comenar, com i on van sorgir els primers

indicis de renovaci educativa i, ara, actualment, com s el panorama de la renovaci. Quhi ha, per, del futur? Per a poder hipotetitzar s necessari fer una retrospectiva, posar enordre els fets passats i, analitzant les situacions passades amb les actuals, podrem projectaruna visi de futur ms o menys encertada, per una previsi, al cap i a la fi.

La histria analitzada en aquestes pgines ens mostra que, realment, el fet ms rellevanten la renovaci pedaggica van ser els moviments avantguardistes de principis del segleXX, especialment lEscola Nova; la qual, per la dimensi i expansi de les seves idees, hasigut la que ms repercussi ha tingut fins ara (encara que noms sigui a nivell ideolgic).

Al cap i a la fi, quan parlem deducaci activa parlem, en gran part, daquells principis quetan b resum Ferrire en els seus 30 punts. Per altra banda, cal esmentar que els principisde lEscola Nova sn, de fet, els principis que ja Rousseau va postular a la seva obra Emili, itamb els principis que han anat repetint, per matisant, ampliant i fonamentant lesdiverses autories que shan anat succent: Pestalozzi, Dewey, Decroly, i, en major omenormesura, Ferrer i Gurdia, Freinet, Freire, Neill, Wild Amb les seves diferncies totesaquestes personalitats el que cercaven i cerquen s un objectiu com: el de la renovaci,amb uns principis bsics comuns (veure punt 2) que, de forma majoritria, els uneixen.

Aix doncs, i tornant a la gran rellevncia que va tenir lauge de la renovaci pedaggica aprincipis del segle passat, com s que tots aquests impulsos renovadors no van derrocar elsistema tradicional? Ja hem comentat al llarg de lobra que, com b va indicar Freinet,aquest fet possiblement es degui al fet que els i les educadors/es no estaven preparats/desper a un canvi tan profund, al que jo afegeixo que, a ms, tampoc ho estaven les famlies, niadministracions, ni la societat en general. Avui el fet s el mateix: seguim anclats a unsistema anquilosat perqu segurament la societat no est preparada per un canvi de talsdimensions que suposa el canvi educatiu proposat per la renovaci. s cert que els petitscanvis reformistes es van obrint cam a les escoles tradicionals cada cop amb menysvergonya; per esmentar-ne els ms representatius, podriem exposar:

El contacte amb la natura: a aquestes alades ja ning dubte de la importnciadaquest fet pel desenvolupament infantil; i lesexcursions i colnies a la muntanyasolen ser una constant als programes dels centres. A ms, cada cop saposta ms peracostar la natura al dia a dia de lescola: els tallers de plantar i cuidar plantes o elshorts escolars sn iniciatives que cada cop es veuen ms arreu.

Els mtodes actius: aquesta s una gran categoria que, en aquest cas, volrepresentar els petits canvis que sintrodueixen a les sessions escolars: es vancanviant els llibres de text pels materials preparats pel propi/a educador/a, la feina


33/37

33

domplir fitxes pel treball grupal, els dictats pels debats, la cpia pel treballcreatiu per sn canvis, encara, allats i poc substancials.

i, als centres ms progressistes, satreveixen amb:

leducaci democrtica: les i els educadors/es sn ms flexibles amb les sevesdecisions, que poden ser, en ocasions, consensuades pel grup. Participaci ms activade lalumnat en els rgans de govern del centre (bsicament el consell escolar i, enocasions, el consell dinfants).

lacci social: alguns projectes o accions educatives estan enfocats/des a la millora oel cobriment dalguna necessitat, ja sigui al propi centre, al barri o en algun altreindret determinat (el que es coneix per ApS - Aprenentatge Servei -); a ms, algunsdels continguts presentats al centre es poden relacionar amb la realitat actual,crear-ne debat al respecte i fins i tot prendre acci si es creu necessari: assistncia amanifestacions, vagues, etc.

Per tots aquests canvis no deixen de ser, com sha indicat, reformistes: proposen millorespel sistema tradicional per no en canvien la base, lestructura.

s per aix que existeixen les alternatives rupturistes que hem presentat (i les que no) enaquesta obra. Propostes que trenquen amb lestil tradicional i ofereixen serveis educatiusrenovadors. Aquestes propostes, ara per ara, sn minoritries, la majoria delles privades,centrades en leducaci infantil i amb dificultats legals per a establir-se com a una propostams gran i generalitzada. Tot i aix, ja hem comentat en el seu moment que aquestespropostes en els darrers anys han tingut (i estan tenint) una gran crescuda de la demanda.

Aix indica que cada cop ms gent vol una educaci diferent. A partir daqu, si aquestatendncia segueix a lala, la conseqncia natural dels fets s que cada cop hi hagi msescoles no tradicionals, ms grans i potents (encara que per a mantenir la qualitat tampocs recomanable un centre massa gran, que sol ser ms impersonal) i que, aix, les escolestradicionals canviin el seu estil de forma ms estructural. Segurament seguiran quedantalgunes escoles aferrades al sistema tradicional - les privades destil elitista i les religioses,matreviria a hipotetitzar -, per en aquest cas es tractaria duna minoria que, al cap i a lafi, afegiria riquesa i pluralitat a la oferta educativa. Aquest procs podria trigar 10, 20, 30 o40 anys a passar, per no crec que les noves generacions, nascudes en aquest mn lquid,global, incert i canviant aguantin el sistema tradicional, rgid i poc adaptable, molts ms

anys. S, opino que estem en un moment de canvi, un moment histric en el qual, desprs degaireb 1000 anys deducaci tradicional, la gent est demandant una educaci querespongui a les necessitats del mn actual. Potser al segle XX la renovaci no va funcionarperqu llavors el mn encara saferrava al passat o, com a mnim, a la modernitat; per araestem immersos en la post-modernitat, i cada cop serveix de menys un alt nivell acadmic(encara que PISA sentossudeixi a mantenir-ho). Jo crec en el canvi, i tinc la certesa, no jade que arribar en breus, sin de que ja est passant.


34/37

34

6. Conclusions

I, aix, a travs de lanlisi, les reflexions i les connexions establertes a travs dunatrentena de pgines plenes dhistria, renovaci i afany de millora, arribem a aquest punt;moment de tancament, de posar en ordre laprs fins aqu per a, finalment, poder -ne ferunes conclusions.

El primer que podrem dir, a nivell sinttic, s que, com hem pogut veure al llarg daquestespgines, la renovaci pedaggica t unes constants, o, ms aviat, s una. s un sol conjuntde principis25que, amb les seves variants ideolgiques, pretn el mateix objectiu: substituirel sistema tradicional per noves propostes que responen a la necessitat dacompanyar i propiciar el desenvolupament equilibrat i ntegre de lindividu. Tot i el panoramaencoratjador que sembla plantejar aquesta proposta, el sistema tradicional, al llarg delsseus 1000 anys dhistria a Occident, ha arrelat amb molta fora a lideari social de lapoblaci, i el procs de rupturista proposat per la renovaci requereix un perode deconscienciaci social que, segurament, no havia arribat fins ara. A ms, a aquest fet calafegir, com a possible factor pel seu fracs en imposar-se a lestil tradicional, la pocapreparaci dels professionals de leducaci. Avui dia, per, sembla que la poblaci comena ademanar aquest canvi i, mica en mica, les propostes que aposten per la renovaci sassenteni agafen fora. Estem en un moment de canvi a molts n ivells i, entre ells, leducaci no nsuna excepci. El canvi educatiu est passant.

Realment, quan em vaig aventurar a abastar la temtica de les autories i moviments derenovaci educativa no nera conscient de les seves grans dimensions i, a mesura q ue heanat desenvolupant el treball mhe adonat que lobjectiu plantejat va ser massa ambicis anivell de contingut. Tot i aix, penso que el producte aconseguit s, en major o menormesura, un compendi el ms complert per resumit i coherent possible i, tot i que enocasions la major dificultat ha estat acotar la informaci, considero que el gran abast delobjectiu mha perms adquirir un bagatge teric sobre la histria educativa i la renovacipedaggica que no hauria estat possible amb una temtica ms tancada.

Magradaria, per acabar, donar les grcies al meu tutor, lEnric Vilaplana, per la sevaflexibilitat i llibertat oferta al llarg del perode de tutoritzaci; s just el que necessitava:alg que em permets volar al meu franc albir, que em permets indagar sense presses,gaudir del procs que ha suposat nodrir-me del gran llegat de la renovaci pedaggica per a,finalment, plasmar-ho tot en aquests fulls que, dalguna manera o altre, espero que siguinfructfers per a tu, lector.

25veure apartat 2


35/37

35

7. Fonts dinformaci(per ordre daparici a lobra)

IZA, Esther.Historia de la Educacin en Grecia[En lnia]http://es.slideshare.net/damy_iza/historia-de-la-educacion-en-grecia[Consulta: 15/08/2014]

WIKIPEDIA.Historia de la educacin[En lnia]http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_educacin[Consulta: 19/08/2014]

GONZLEZ, Jos Luis (2010). La influencia de la educacin antigua en la educacin actual:el ideal de Paideia.Sociedad de la Informacin, 23. pp. 1-13

WIKIPEDIA.Escolstica[En lnia]http://ca.wikipedia.org/wiki/Escolstica[Consulta:

20/08/2014]

GRAN ENCICLOPDIA CATALANA.Escolstica.[En lnia]http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0180429.xml#.U_XBVrthfUJ[Consulta: 20/08/2014]

WIKIPEDIA.List of medieval universities.[En lnia]http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_medieval_universities#List[Consulta: 21/08/2014]

TERMCAT. Diccionari deducaci. Magistrocentrisme [En lnia]http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/132/Fitxes/catal%C3%A0/M/[Consulta:21/08/2014]

WIKIPEDIA.Essais[En lnia]http://fr.wikipedia.org/wiki/Essais[Consulta: 23/08/2014]

BARRIONUEVO, Estela. John Locke (1632-1704). Su vida, su obra y pendamiento. RevistaIberoamericana de Educacin(ISSN: 1681-5653)

PALACIOS, Jess (1978).La cuestin escolar. Crticas y alternativas.Barcelona: Laia

WIKIPEDIA. Drets de la infncia[En lnia]

http://ca.wikipedia.org/wiki/Drets_de_la_inf%C3%A0ncia[Consulta: 26/08/2014]

ASSOCIACI ROSA SENSAT (2012).Centenari dels 30 punts de lEscola Nova, AdolpheFerrire.Autoeditat.

NEILL, A.S. (2007).Summerhill.Vic: Eumo Editorial
http://es.slideshare.net/damy_iza/historia-de-la-educacion-en-greciahttp://es.slideshare.net/damy_iza/historia-de-la-educacion-en-greciahttp://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_educaci%C3%B3nhttp://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_educaci%C3%B3nhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Escol%C3%A0sticahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Escol%C3%A0sticahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Escol%C3%A0sticahttp://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0180429.xml%23.U_XBVrthfUJhttp://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0180429.xml%23.U_XBVrthfUJhttp://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0180429.xml%23.U_XBVrthfUJhttp://en.wikipedia.org/wiki/List_of_medieval_universities%23Listhttp://en.wikipedia.org/wiki/List_of_medieval_universities%23Listhttp://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/132/Fitxes/catal%C3%A0/M/http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/132/Fitxes/catal%C3%A0/M/http://fr.wikipedia.org/wiki/Essaishttp://fr.wikipedia.org/wiki/Essaishttp://fr.wikipedia.org/wiki/Essaishttp://ca.wikipedia.org/wiki/Drets_de_la_inf%C3%A0nciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Drets_de_la_inf%C3%A0nciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Drets_de_la_inf%C3%A0nciahttp://fr.wikipedia.org/wiki/Essaishttp://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/132/Fitxes/catal%C3%A0/M/http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_medieval_universities%23Listhttp://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0180429.xml%23.U_XBVrthfUJhttp://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0180429.xml%23.U_XBVrthfUJhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Escol%C3%A0sticahttp://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_educaci%C3%B3nhttp://es.slideshare.net/damy_iza/historia-de-la-educacion-en-grecia


36/37

36

FREIRE, Paulo (2007). Pedagoga del oprimido. Madrid: Siglo XXI

WILD, Rebeca (1996).Educar para ser.Barcelona: Herder Editorial, S.L.

ASSOCIACI DE MESTRES ROSA SENSAT. Qui som?[En lnia]

http://www2.rosasensat.org/pagina/qui-som[Consulta: 27/08/2014]

FUNDACI FERRER I GURDIA. Catleg de productes i serveis. Document recuperat de:http://www.ferrerguardia.org/missio

WALDORF A CATALUNYA. Tot el qu es cou sobre l

Les autories i moviments de renovació pedagògica. D'on venen, on són i cap a on van - Carlos...

Documents

Transcript of Les autories i moviments de renovació pedagògica. D'on venen, on són i cap a on van - Carlos...