3

Les aventuresd’en Joan,na Ninai na Tana

1

S ón les vuit del matí. En Joan i na Nina encara són dins el llit; avui els costa aixecar-se i tenen un poc de vessa d’anar a escola. Ahir va ser Sant Antoni, el patró de Menorca, i van viure un dia de festa

molt intens. Al matí van anar a beneir el seu ca, en Pirata, al carrer de ses Moreres de Maó. Hi havia un gran ambient i en Pirata s’ho va passar d’allò més bé, entre tants d’animals. El capvespre, en Joan i na Nina van anar a veure els avis des Castell. Allà l’àvia va torrar la sobrassada que havia sobrat de la nit anterior i tots junts van gaudir d’un bon sopar.

–Joan i Nina, és hora d’aixecar-se! –diu sa mare mentre estoja dues pomes dolces dins les motxilles–. Que no hi pensau, que avui anau d’excursió amb l’escola?

–Que bé! –respon na Nina–. No ens n’enrecordàvem! Avui anam a cala en Porter, a conèixer sa cova d’en Xoroi. Aixeca’t Joan, i frissa que no hem de perdre l’autobús!

2

3

Han arribat a cala en Porter. Fa un dia molt bo i l’autobús els ha deixat a la platja. Allà els fillets i les filletes escolten atents l’explicació de la mestra sobre les coves que es troben als penyals de la costa sud de Menorca. Just després, emprenen el camí a peu que els conduirà fins a la cova d’en Xoroi.

–Segons conta la llegenda, fa molts de segles que aquesta cova va servir d’amagatall al moro Xoroi –explica la mestra davant la mirada esglaiada de fillets i filletes–, que per sobreviure es va dedicar a robar la collita als pagesos de la zona que vivien al barranc. En una de les seves sortides, en Xoroi va conèixer una jove menorquina molt polida, la va segrestar i se la va endur a la cova a viure amb ell.

–Oh! Joan, agafa’m de la mà, que aquesta història em fa una mica de por –na Nina s’aferra al seu germà.

–Però la jove s’enamorà d’en Xoroi i aquí, a la cova, van viure una gran història d’amor –continua explicant la mestra–. Mentrestant, els pagesos, farts que el moro els robàs el menjar, el volien matar; i un dia, a causa d’una gran nevada que va caure a Menorca, el van poder trobar, ja que van seguir les petjades que en Xoroi havia deixat damunt la neu fins arribar a la cova.

–Ai, ai, ai…. –na Nina ja s’ho imagina.

4

5

–Sí Nina, tens raó –diu la professora–, el final és ben tràgic. En Xoroi, quan va veure que no podia fugir, es va llançar a la mar per aquesta obertura, i n’hi ha que conten que la jove també. D’altres expliquen que la jove i els fills que van tenir se’n van anar a viure a Alaior.

–Quina història més trista! –exclama en Joan–. Però és una llegenda i no tot és veritat, Nina, no t’espantis –diu en Joan a sa germana.

–Joan, que no trobes que en aquell temps en Xoroi i la seva enamorada devien passar molta gana? –comenta na Nina, més tranquil·la, mentre fa qualque mossegada a la poma que ha tret de dins la motxilla.

6

7

De sobte, una veu misteriosa que prové de més endins de la cova contesta:

–De cap manera, Nina! En Xoroi era molt llest i, a més, li agradava molt la fruita, com a tu –era na Tana, la sargantana, que va voler donar una sorpresa als seus amics.

–Tana! Quin retgiró! Em pensava que eres en Xoroi –na Nina torna a tremolar–. Què hi fas, aquí?

–Crec que em necessitau. Si voleu veure i entendre d’on surt la fruita que va alimentar en Xoroi i que vosaltres menjau...

–Ens agafam de la teva coa!

8

9

En Joan i na Nina ja estan ben acostumats a viatjar amb na Tana. Aquesta vegada han anat molt a prop, al barranc de cala en Porter. Allà observen admirats una gran plantació d’arbres; açò sí, ben pelats, sense flor ni fruita.

–Mirau, els barrancs són com trencs de la terra i, des de sempre, els barranquers i després els pagesos han aprofitat la seva redossa i les seves bones condicions de fred i humitat per plantar-hi arbres fruiters.

–Però ara no n’hi ha, de fruita –observa na Nina–; llavors, què feim, la compram de fora?

–Ho podeu fer, però és molt millor menjar la fruita de Menorca. La nostra fruita pràcticament va de l’arbre a la taula i és molt més bona, conserva totes les propietats nutritives –na Tana està ben orgullosa de la seva explicació.

10

11

–Sí, sí, jo ho sé –respon en Joan–. L’avi en Délio sempre em conta que la fruita de Menorca té un gust especial perquè s’ha respectat el seu procés de maduració, no va dins cambres de conservació i, per tant, duu menys productes químics.

–I si la fruita és ecològica, no en duu cap ni un, de producte químic. Aquí el pagès no fa servir pesticides per lluitar contra les plagues. No en sol tenir gaires, i quan en té utilitza mètodes naturals per controlar-les, de manera que produeix una fruita molt sana que, a més, és respectuosa amb el medi ambient.

–I és boníssima! –en Joan riu mentre menja la poma.Na Nina s’ha atracat a un melicotoner que comença a treure una petita

flor. –Llavors, aquests arbres, quan fan fruita? –na Nina es torna a imaginar

en Xoroi robant un arbre ben pelat, i no ho entén.–Ai Nina, que em sembla que tu i jo hem de fer un altre viatge per

acabar d’entendre les coses –na Tana ja és a punt de partir.–Esperau, que jo vull venir! –en Joan s’agafa de la cama de la seva

germana, que ja comença a volar damunt na Tana.

12

13

14

Cinc minuts més tard tots tres aterren a Ciutadella.–Som a un viver d’arbres. En aquest hivernacle fan una feina molt

important, ja que ajuden a recuperar totes les varietats d’arbres tradicionals de Menorca, aquelles que fa molts anys que es cultivaven però que s’han anat perdent.

–I com ho fan? Deu ser ben difícil –raona en Joan.–Parlen amb la gent gran, pagesos que, amb la seva saviesa, els indiquen

on poden trobar aquestes varietats, n’agafen una mostra i aquí, al viver, comença la seva reproducció.

–Com es reprodueixen? –na Nina està intrigada.–Hi ha diferents maneres: sembrant-ne una llavor, amb una tècnica que

es diu empelt… Sembla increïble, però aquests testos que veis aquí seran futures pereres i pomeres – continua na Tana –. Ara són molt petits, però després de tres o quatre mesos, quan faci més calor i l’arbre sigui un poquet més gros, el traslladaran al barranc d’Algendar. Allà els fruiters xuclaran de la terra tots els nutrients, els minerals i l’aigua que necessiten i es faran grossos i forts.

–Ho vull veure! –crida en Joan.

15

Com per art de màgia, na Tana els ha traslladat al barranc d’Algendar, a Ferreries. En Joan i na Nina coneixen molt bé aquest paratge, no fa gaire el van visitar amb els pares i amb na Tana. Aquella vegada ja van aprendre moltes coses, del barranc.

–Aquí continua la feina iniciada al viver. –Mira! –diu una Nina molt contenta–. Aquests arbres sí que tenen

fruita! Jo vull una taronja.–Les taronges són cítrics, arbres que donen fruita a l’hivern –mentre

rallen, na Tana els condueix a un lloc molt especial.–Hem arribat al banc d’arbres. Aquí teniu una col·lecció de les vuitanta-

nou varietats de fruita que ja s’han recuperat. Temps enrere, a Menorca es van arribar a cultivar cent cinquanta varietats diferents de fruiters.

–Tants? –els fillets cavil·len.–Sí, sí. Imaginau que, només de pomes, n’hi ha gairebé trenta varietats

diferents: poma xeca, poma bepa, poma del Bon Jesús... I de prunes, a Menorca n’hi ha fins a dotze tipus: pruna enganyalladres, pruna de frare vermell, pruna de porc...

–Quins noms més divertits! –na Nina riu.

16

17

18

En Joan i na Nina ho comencen a tenir tot molt clar. Amb tanta varietat de fruita no en devia passar gaire, de gana, el moro Xoroi.

–Tana, a nosaltres la fruita que més ens agrada és la d’estiu: cireres, prunes, albercocs… Però ara no em podem menjar, o sí?

–No, com heu vist, aquests fruiters estan ben buits al gener. Encara han de treure la flor i després la fruita, que no madurarà fins a l’estiu.

–Quina pena! En Joan i Nina desitgen que arribi l’estiu per tants de motius…

Però na Tana, com sempre, té una gran idea. Aquesta vegada faran un viatge més llarg, al futur...

19

20

–Quina calor! A quin mes ens trobam? –en Joan no s’ho pot creure.Tots tres tornen a ser al barranc de cala en Porter. És ple estiu i el paisatge

ha canviat completament, els arbres van ben carregats de fruita.–Que polit! –na Nina va i ve d’arbre en arbre.Mentrestant, un pagès i la seva dona estan ben enfeinats collint tota la

fruita que després repartiran per les botigues.–Provau aquests melicotons, que són boníssims –l’amo els dóna unes

quantes fruites, que els fillets agraeixen molt.–Així que la fruita que es ven a les botigues de Menorca és seva? –demana

en Joan–. Quina feinada!–Meva i d’uns altres vint productors més que tenim les nostres terres

repartides per tots els barrancs de l’illa. Sí que és molta feina, sobretot a l’estiu, però també és molt satisfactori veure que els nostres esforços donen una fruita tan bona.

21

En Joan i na Nina prenen el sol molt contents. No volen deixar aquest moment màgic que viuen amb la seva amiga.

–Tana, que ens has preparat més coses per avui? –demanen els fillets.–No tenim gaire temps, però crec que val la pena que aprofitem aquest

moment d’estiu per anar fins as Mercadal.En un tancar i obrir d’ulls en Joan i na Nina són dins una gran cuina,

on dues senyores remenen unes olles molt grosses. Un poc més allà, hi ha dues dones que omplen uns pots de vidre.

–Mmm, quina bona olor, és melmelada! –crida na Nina.–Així és Nina, aquí feim melmelada a partir de totes les fruites que

cultivam a ca nostra. En feim de figa, de meló i de carabassa, però també de taronja agra i de moltes altres varietats!

–Melmelada menorquina! En Joan i na Nina estan ben atordits de la gran feina que fan totes

aquestes persones que a Menorca es dediquen a la fruita.

22

23

24

És hora de partir, però na Tana no apareix. Finalment la troben asseguda a la fresca. S’havia menjat un pot de confitura sencer i mirava de pair-lo.

–Amics necessit estirar les cames. Abans de tornar farem una darrera aturada –a na Tana li ha crescut la panxa.

De sobte els tres amics apareixen dins un camp de vinya ben ple de raïm. El paisatge torna a ser espectacular, al fons s’entreveu l’albufera des Grau.

–Açò és raïm de vinya. A Menorca hi ha vuit productors que es dediquen a fer vi amb pràctiques tradicionals. Veis que polida que està la planta a l’estiu? El cep necessita molt de control, que s’enfili correctament, que no agafi malalties... Després, a principis de setembre, colliran el raïm i començarà tot el procés de premsat i de fermentació fins que s’obtenen diferents varietats de vi blanc i negre.

–Segur que deu ser boníssim –en Joan comença a tenir set. –Clar, perquè està fet amb raïm de Menorca –na Nina està ben contenta

per tot el que ha après avui–; però tu no en pots beure!

25

És hora de partir. En Joan i na Nina fan el seu darrer vol amb na Tana. Allà, a cala en Porter, s’acomiaden de la seva amiga i es retroben amb la resta de companys.

Quan, ja al capvespre, arriben a ca seva, la mare els troba molt canviats–Quin coloret que teniu! Es nota que ha fet bon temps i que heu xalat

molt, avui.–Ho hem passat tan bé... –en Joan recorda totes les aventures que ha

viscut.–Què heu après? –demana la mare.–Que en Xoroi estava molt ben alimentat i que devia ser un moro

molt sa! –en Joan i na Nina no es poden aturar de riure–. A partir d’ara valorarem molt més la fruita de Menorca!

La mare no entén res de res; però està contenta perquè veu que avui els seus fills han tornat a casa amb la lliçó ben apresa.

26

27

28

SOCIS – PRODUCTORS DE FRUITA DINS l’ADV - Fruita Menorca

SOCI HORT CONTACTE

CAULESAMELLER,Llorenç SonMagnàSRM 619413774

CARRERASGOMILA,Joan Matadones 659668616

FORTUNYMELIÀ,Joan Hortden’Esquella 690172254

FORTUNYCLARÉS,E.Onofre HortSonTrèmolSRM 646136985

MASCARÓJORDI,Diego TorrellissàNou 971377043

MASCARÓJORDI,Jesús SantVicent 971377369

QUINTANA,Jordi Biniarbolla 669455661

TRUYOLSEGUÍ,Joan SonFideu 606022472

OLIVESPONS,Bartolomé HortdenRellotge 626280891

ENRICH,Nicolas Hortden’Enrich 971378827

ROMANSERRA,Jordi EsBarrancó 651475500

Productorecològic

Il·lustracions: ZacaText: 4 vents comunicació

Correcció lingüística: Pilar Vinent Barceló.Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Edició: Departament d’Economia i Medi Ambientdel Consell Insular de Menorca

www.cime.esDipòsit legal:

Imprès a Editorial Rotger