Au t o r s : Aleix Calderon Jové Maria Gonzàlez Ribes Lamin Jaithe

Isaac Ramírez Duat

T emps era temps, en un país molt llunyà, hi havia dos nens que es deien Biel i Joan, que anaven pel bosc, i van passar pel costat d’un pomer, i a cadascú li va caure una poma al cap.

El Biel, es va marejar i va caure al terra; i en Joan el va portar a la vora del riu i li va mullar la cara, així en Biel es va curar i van continuar caminant pel bosc.

Es feia de nit, i els nens no sabien tornar a casa.

I es van quedar a dormir al bosc en un forat que és van trobar al terra.

Al matí, al despertar-se, es van adonar que s’havien adormit damunt d’unes petjades enormes, i es van espantar molt.

Es van posar a córrer, però el Joan va caure i es va trencar la cama. El Biel va veure que li feia molt de mal, es va treure un mocador de la butxaca i amb un pal li va embolicar la cama.

Així, la cama ja no li feia tant de mal i can continuar el seu camí.

De sobte, van sentir un crit esgarrifós d’un os, i van caminar cap a ell.

Van descobrir que és tractava d’una cria d’os, que també havia perdut la seva mare.

Però, en Biel va caure a un riu, no sabia nedar, i no podia sortir, li feia por l’aigua, s’ofegava.

Però ningú el podia salvar ja que estaven sols.

Tot d’una, uns homes que anaven amb piragües, van passar pel costat del Biel i el van poder salvar. Li van apropar un rem, i el Biel s’hi va agafar molt fort, i el van portar a la bora del riu.

Quan el Joan i el Biel van veure els dos piragüistes de més a prop, es van endur una gran sorpresa. I es van posar supercontents quan van veure que eren els seus pares.

I feliços van anar cap a casa a menjar anissos.

FI