Les Casernes de Sant Andreu Barcelona (Barcelonès) Parcel ... · Alienació d’una parcel·la...

Barcelona, 27 de setembre de 2012

Les Casernes de Sant Andreu Barcelona (Barcelonès) Parcel·la Plurifamiliar per 41 habitatges en règim de protecció oficial destinats a la venda.

Còrsega, 289 6è 08008 Barcelona Tel. 93 228 60 00 Fax 93 228 60 01 [email protected] www.incasol.cat

ADJUDICACIÓ MITJANÇANT CONCURRÈNCIA D’OFERTES D’UNA PARCEL·LA PLURIFAMILIAR EN RÈGIM GENERAL DE PROTECCIÓ OFICIAL A LES CASERNES DE SANT ANDREU, DE BARCELONA

______________________________________________________________________________

1.OBJECTE DE LA CONCURRÈNCIA D’OFERTES Alienació d’una parcel·la d’ús residencial situada a les Casernes de Sant Andreu de Barcelona relacionada a continuació, propietat de l’Institut Català del Sòl. La present adjudicació es du a terme segons el que disposa l’article 169 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, per a la parcel·la propietat de l’Institut Català del Sòl.

SUPERFÍCIE SUPERFÍCIE Parcel·la TIPOLOGIA Habitatges SÒL SOSTRE PREU BASE

UH4 HPO General 41 576,00 4.032,00 1.251.833,86 € 2. SITUACIÓ LEGAL

La Modificació del Pla General Metropolità a les Casernes de Sant Andreu i Sector III de la MPGM de Sant Andreu-Sagrera, va ser aprovada definitivament per la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona en data 1 de juny de 2006 i publicada en el DOGC de data 9 d’octubre de 2006.

L’Institut Català del Sòl és propietari de la finca registral 17.047 (anomenada UH4 en el planejament), situada en el carrer sense nom números 6 i 8 de Barcelona, en virtut de l’escriptura de segregació i cessió gratuïta atorgada pel Consorci de la Zona Franca, davant el Notari de Barcelona, senyor Enrique Jaime Ventura Paradinas, en data 5 de novembre de 2007, amb el número 2895 del seu protocol. Les dades registrals i cadastrals són les següents: Finca 17.047 Inscrita al Registre de la Propietat número 2 de Barcelona, al tom 3.424, llibre 285, secció 3a, foli 17. Referència Cadastral: 2484315DF3828C0001QX Consta inscrita una servitud de llums, vistes i ventilació sobre la parcel·la UH4 que esdevé predi servent, a favor de la finca situada al passeig Torres i Bages núm. 135-137 (registral: 14619, parcel·la UH3) que esdevé predi dominant. Segons escriptura autoritzada el 3 de febrer de 2012 pel Notari de Barcelona, don Miguel Alvarez y Angel.


Estan constituïdes tres servituds de pas sobre la finca núm. 135-137 del passeig de Torras i Bages (àmbit de la MPGM a les Casernes de St. Andreu i Sector III de la MPGM de St. Andreu-La Sagrera)(registral 14619, inscrita al foli 87 del tom 3384 de l’arxiu, llibre 245 de la secció 3ª del Registre de la Propietat núm. 2 del de Barcelona), consistents en un pas per a vehicles a favor dels usuaris dels aparcaments de les finques registrals 14609 i 17047 del RP2 de Barcelona, i en dos passos longitudinals per a persones i per a persones i vehicles als llindars Est i Oest respectivament de l’esmentada finca. 3. INFORMACIÓ URBANÍSTICA i TÈCNICA La documentació urbanística referent a aquesta parcel·la es podrà consultar al Departament Comercial de l’Institut Català del Sòl situat al C/ Còrsega, 289, Entresol C, de Barcelona (telèfon 93 2286000). Sobre aquesta finca l’Institut Català del Sòl ha encarregat un projecte d’edificació redactat per l’Arquitecte Lluís Jubert, anomenat “Projecte executiu per la construcció de 41 habitatges i 44 places d’aparcament al vial Vermell de les antigues Casernes de Sant Andreu”. Es lliurarà a l’adjudicatari una copia del projecte executiu i de la llicència d’obres atorgada el 18 de desembre de 2008. L’adjudicatari haurà d’adequar el projecte a la normativa vigent i gestionar la pròrroga de l’inici d’obres. 4. PREU BASE D’ALIENACIÓ El preu base d’alienació de la parcel·la és el detallat a la base anterior núm. 1. En els supòsit que es produeixi una actualització dels mòduls de protecció oficial règim general o una modificació de la zona del municipi on estan situada la parcel·la, el preu base d’alienació no es veurà modificat i per tant es considera definitiu. L’adjudicació de la parcel·la comporta la adquisició del projecte executiu redactat per l’Arquitecte Lluís Jubert, restant obligat a pagar l’import addicional de 327.292,79 €. Aquesta quantitat de 327.292,79 € corresponent al projecte executiu, només es podrà fer efectiu al comptat en la data de la signatura de l’escriptura pública de compravenda. Sobre aquests imports s’aplicarà l’IVA corresponent d’acord amb el tipus vigent. 5. DOCUMENTACIÓ REQUERIDA L’oferta es presentarà en tres sobres tancats que contindran la documentació següent:


Sobre núm. 1 – documentació administrativa 1) Instància signada pel sol·licitant (Annex IV). Si és una societat caldrà aportar una fotocòpia de

l’escriptura de constitució i dels poders del signant de l’oferta. 2) Fotocòpia del DNI del signant de la proposta. 3) Document de declaració de no estar comprès en cap causa d’incapacitat o incompatibilitat per

a contractar amb l’Administració i al corrent de les seves obligacions tributàries i de la seguretat social.

Sobre núm. 2 – documentació tècnica 1) Millores en el pla d’etapes previst a l’apartat 8 (calendari d’inici i acabament de les obres de

construcció) per a la construcció de la promoció. 2) Experiència en el sector en aquest tipus de promocions d’habitatges. 3) Memòria complementària que el concorrent consideri aclaridora i necessària per a la

comprensió d’aquesta documentació tècnica. Sobre núm. 3 – documentació econòmica (presentada en sobre tancat segons model annex V) 1) Proposta de modalitat de pagament del preu de la parcel·la (al comptat o ajornat en un termini

màxim de tres anys). Els pagaments ajornats es veuran incrementats amb un interès del 5% anual i s’efectuaran mitjançant venciments semestrals (Annex IV). Aquest Institut estudiarà les propostes de sistemes de pagament diferents als establerts a l’Annex IV, sempre i quan es millori el sistema de pagament establert a l’esmentat Annex IV.

La quantitat de 327.292,79 € corresponent al projecte executiu, només es podrà fer efectiu al comptat en la data de la signatura de l’escriptura pública de compravenda. 6. PRESENTACIÓ I OBERTURA DE PROPOSTES La documentació indicada haurà de presentar-se al registre de l’Institut Català del Sòl, situat al Carrer Còrsega, 289 Baixos, abans de les 12 hores, del dia 9 de novembre del 2012. No s’admetran ofertes per correu. El dia 14 de novembre del 2012 a les 12,00 h, a la sala de contractació de l’Institut Català del Sòl es durà a terme l’acte d’obertura de pliques on es procedirà a la lectura de la documentació presentada en el sobre número 3.


7. ADJUDICACIÓ

Una comissió d’avaluació nomenada pel Director de l’Institut Català del Sòl estudiarà les ofertes presentades i podrà requerir, si ho considera adient, documentació complementària de caràcter tècnic.

La comissió d’avaluació valorarà les ofertes presentades d’acord amb els criteris següents:

a) Millores en el pla d’etapes per a la construcció de la promoció (calendari d’inici i acabament de les obres de construcció). Fins a 20 punts

b) Experiència en el sector en aquest tipus de promocions d’habitatges. Fins a 20 punts

c) Condicions de la proposta de pagament. Fins a 60 punts (puntuació màxima en el cas de pagament al comptat, a un any 40 punts, a dos anys 30 punts i a tres anys 10 punts).

La comissió d’avaluació formalitzarà la proposta raonada d’adjudicació al Director de l’Institut Català del Sòl, qui resoldrà i adjudicarà la parcel·la objecte de comercialització, notificant la seva decisió als diferents sol·licitants. La concurrència d’ofertes podrà ésser declarada deserta. En el termini màxim de trenta dies, des de la notificació de l’adjudicació, l’adjudicatari haurà de signar el contracte d’arres, lliurant en aquell moment un 10% del preu base de la parcel·la adjudicada, amb l’IVA corresponent. Posteriorment, en el termini màxim de seixanta dies comptats des de la signatura del contracte d’arres, se signarà l’escriptura de compravenda, abonant l’import de la parcel·la d’acord amb la modalitat de pagament acceptada per l’Institut Català del Sòl. Així mateix, abonarà l’IVA total restant. No formalitzar el contracte d’arres en el termini assenyalat donarà lloc a la resolució de l’adjudicació. Així mateix, no formalitzar l’escriptura de compravenda en el termini assenyalat donarà lloc a la resolució tant de l’adjudicació com del document d’arres, perdent la quantitat lliurada. La transmissió de la parcel·la es realitza amb l’atorgament de l’escriptura de compravenda, lliurant-se en aquest acte la finca a la part compradora.

8. OBLIGACIONS DE L’ADJUDICATARI L’adjudicatari haurà de començar l’edificació de la parcel·la amb la preceptiva llicència municipal com a màxim abans de dos anys de la signatura de l’escriptura de compravenda, a realitzar-la al ritme que assenyali el projecte de construcció i a cobrir d’aigües l’edifici en el termini màxim de tres anys i mig. En tot cas s’inclouran els terminis fixats per l’adjudicatari en la seva oferta. D’altra banda, les següents obligacions es veuran garantides mitjançant condició resolutòria a favor de l’Institut Català del Sòl: els terminis de construcció, els pagaments ajornats, la presentació de les qualificacions provisionals i definitives, dels contractes visats per l’organisme competent en matèria d’Habitatge, així com la que disposa l’article 170 de la llei d’urbanisme.


9. CONDICIONS GENERALS En tot allò no previst en aquest document d’informació li serà d’aplicació el model de contracte de compravenda que s’incorpora a aquest document com a annex I. S’adjunten com a annexes: Annex I Model de contracte de compravenda. Annex II Normativa urbanística. Annex III Plànols. Annex IV Sistema de pagament. Annex V Proposta de pagament. Annex VI Instància. Barcelona, 27 de setembre de 2012

ANNEX I CONDICIONS GENERALS DE VENDA

MODEL DE CONTRACTE PER A LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES PROTEGITS L'Institut Català del Sòl és un ens públic de la Generalitat de Catalunya, adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat que, de conformitat amb les competències que li atorga la seva llei fundacional 4/1980 de 16 de desembre, modificada parcialment per la Llei 4/2000 de 26 de maig de mesures fiscals i administratives i, en compliment del que disposa l’article 169 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, sobre normes per l’alienació de parcel·les propietat d’aquest Institut, VEN les parcel·les ressenyades al document assenyalat com apartat A d’aquest contracte amb subjecció a les condicions següents. Que portant a efecte el contracte de compravenda enunciat els compareixents, en la qualitat en què intervenen, MANIFESTEN I PACTEN PRIMER L’Institut Català del Sòl representat pel seu Director, ven a ______________. que compra el ple domini de la parcel·la ressenyada a l'apartat A d’aquest contracte, lliure de càrregues i gravàmens, excepte les que es derivin del present contracte, així com de llogaters i ocupants. Així mateix, l’Institut Català del Sòl representat pel seu Director, lliura en aquest acte la possessió de l’esmentada parcel·la a la part compradora que l’accepta i rep, per la qual cosa s’entén transmesa la titularitat dominical d’aquesta parcel·la. La parcel·la objecte de transmissió és la Finca Registral número 17.047, inscrita al Registre de la Propietat núm. 2 de Barcelona, Secció 3ª al Tom: 3.4024, Llibre: 285, Foli: 17. SEGON El preu de la compravenda de la parcel·la és de _____________ € el qual serà satisfet per l’adquirent en les condicions i terminis fixats a l’apartat B d’aquest contracte. La quantitat feta efectiva amb anterioritat per l'adjudicatari en concepte d'arres passa a ser considerada com a pagament inicial de la parcel·la. Els pagaments de les quantitats establertes com a terminis es faran efectius mitjançant rebuts girats per l’Institut Català del Sòl al compte de l’entitat financera indicada per l’adquirent de la parcel·la. El comprador podrà en qualsevol moment amortitzar la resta del preu, fent efectiva la totalitat de l’import base pendent i dels interessos corresponents. El retard en l’abonament de qualsevol dels terminis del preu ajornat suposarà un interès de demora del 7% anual. L’Institut Català del Sòl requerirà a la part compradora per tal que en el termini màxim de quinze dies faci efectiu el pagament del venciment ajornat amb els corresponents interessos de demora. Un cop transcorregut aquest termini sense el pagament del venciment i els seus interessos, s’aplicarà la condició resolutòria establerta en aquest contracte. La present transmissió està subjecta a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) al tipus legalment aplicable d’acord amb l’apartat B d’aquest contracte.

TERCER L’Institut Català del Sòl autoritzarà en el seu cas al comprador, per tal que sobre la parcel·la objecte d'alienació, pugui constituir una hipoteca a favor d'una entitat financera, a fi de garantir l'atorgament de préstecs o crèdits per finançar la construcció, amb lliuraments supeditats al control per l'entitat creditora i proporcional al desenvolupament de la realització de l'edificació. Les condicions resolutòries que s’imposin en l’escriptura, excepte la que garanteix el pagament ajornat, quedaran automàticament posposades a la hipoteca que es constitueixi, de forma que aquesta, sense ulterior intervenció de l’Institut Català del Sòl, tingui caràcter de primera sempre i quan es compleixin els supòsits següents:

1. L’import màxim en concepte de capital de la hipoteca serà de _____________ €. (80% del preu dels habitatges que figuri a la qualificació provisional).

2. La garantia hipotecària que es constitueixi inclourà l’esmentat capital, els interessos ordinaris i de demora a un tipus màxim del 22% durant un termini màxim de 5 anys, així com el 30% del capital per costes i altres despeses en cas d’execució.

3. Les hipoteques hauran d'haver-se constituït en el termini màxim de 18 mesos a comptar des de la data de l’atorgament del present contracte de compravenda amb una duració màxima de 30 anys.

Pel que fa a la condició resolutòria per manca de pagament, també quedarà automàticament posposada a la hipoteca que es constitueixi, sempre i quan del capital màxim abans esmentat se’n dedueixi l’import pendent de pagament de la parcel·la i es compleixin els requisits assenyalats amb els números 2 i 3 d’aquesta clàusula. CONDICIONS RELATIVES A LA PARCEL·LA QUARTA El comprador destinarà la parcel·la adquirida a usos residencials i en el seu cas, als altres usos establerts pel vigent planejament per a la planta baixa de l’edifici, i es compromet a respectar íntegrament les normes urbanístiques vigents a la zona. Tots els habitatges que es construeixin sobre la parcel·la i els seus annexes corresponents, hauran d’estar sotmesos al règim general de protecció oficial. CINQUENA El comprador declara conèixer i estar conforme amb el Projecte d’urbanització i l’obra executada. No obstant això, els panots corresponents a tota l’amplada de la vorera que delimita a la parcel·la, i la seva col·locació, aniran a càrrec del comprador. Consta inscrita una servitud de llums, vistes i ventilació sobre la parcel·la UH4 que esdevé predi servent, a favor de la finca situada al passeig Torres i Bages núm. 135-137 (registral: 14619, parcel·la UH3) que esdevé predi dominant. Segons escriptura autoritzada el 3 de febrer de 2012 pel Notari de Barcelona, don Miguel Alvarez y Angel. Així mateix, estan constituïdes tres servituds de pas sobre la finca núm. 135-137 del passeig de Torras i Bages (àmbit de la MPGM a les Casernes de St. Andreu i Sector III de la MPGM de St. Andreu-La Sagrera)(registral 14619, inscrita al foli 87 del tom 3384 de l’arxiu, llibre 245 de la secció 3ª del Registre de la Propietat núm. 2 del de Barcelona), consistents en un pas per a vehicles a favor dels usuaris dels aparcaments de les finques registrals 14609 i 17047 del RP2 de Barcelona, i en dos passos longitudinals per a persones i per a persones i vehicles als llindars Est i Oest respectivament de l’esmentada finca.

SISENA La potència elèctrica assignada a la parcel·la és la prevista al Projecte d’urbanització aprovat, essent aquest suficient a l’ús i destí de l’edificació, d’acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Els costos generats per qualsevol petició superior a la potència elèctrica anteriorment mencionada seran satisfets pel comprador. El comprador, tal i com s’estableixen en l’Article 47.5 del Reial Decret 1955/2000, d’1 de setembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica, en el cas que sol·liciti una potència elèctrica superior a 100kW haurà de reservar i condicionar un local, segons la normativa de la companyia de subministrament d’energia elèctrica i la reglamentació vigent aplicable. Els costos de reserva del local, obra civil i elèctrica fins el total funcionament de la instal·lació anirà a càrrec del comprador. El comprador haurà de signar, amb l’empresa subministradora d’energia elèctrica, els documents necessaris per a la cessió i ús del local. El comprador de la parcel·la, en el moment de demanar la potència elèctrica, haurà d’abonar els drets d’accés, d’enganxament i verificació establerts. En el supòsit que el comprador transmeti o llogui l’edifici, es compromet a fer constar en el contracte de compravenda o de lloguer, per tal que l’adquirent o arrendatari n’estigui assabentat, els pactes abans esmentats. SETENA L’adquirent haurà d’iniciar l'obra d'edificació en el termini de dos anys a comptar de la data d’atorgament d’aquest contracte, i haurà de cobrir d’aigües l’edifici amb el corresponent tancament exterior de façanes abans de tres anys i mig, a comptar també des de l’esmentat atorgament, de conformitat amb allò establert en l’article 170 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. El comprador haurà d’aportar dins l’esmentat termini de dos anys per l’inici de les obres la llicència municipal de construcció i la certificació del tècnic director de l’obra conforme aquestes s’han iniciat. La coberta d’aigües s’ha de justificar mitjançant el certificat del tècnic director de l’obra. L’Institut Català del Sòl podrà, prèvia sol·licitud del comprador, prorrogar els terminis abans esmentats en sis mesos més, per causes que no siguin imputables a l’adquirent i que haurà de justificar fefaentment. L’Institut Català del Sòl es reserva el dret d'inspeccionar l’estat de les obres en construcció per tal de garantir que es realitzin d'acord amb les disposicions fixades en aquest contracte; l'adjudicatari està obligat a facilitar les tasques d'inspecció als serveis tècnics d’aquest organisme. VUITENA La superfície de la parcel·la serà objecte de rectificació si en efectuar-se el replanteig de la mateixa sobre el terreny, s’evidenciés una variació de la superfície real respecte a l’expressada en aquesta compravenda superior al quatre per cent, en més o en menys. En el cas de fixar-se el preu en funció de la superfície de la parcel·la, es rectificarà el preu en proporció al cost unitari de la present alienació si la superfície de la mateixa s’hagués de modificar per les causes determinades al paràgraf anterior. En cas contrari, la superfície i el preu total dels terrenys es consideraran definitius.

En el supòsit que el preu de la parcel·la s’hagi fixat en funció de l’edificabilitat, es rectificarà el preu en proporció al cost unitari de la present alienació, si aquesta edificabilitat quedés afectada per una diferència en més o menys superior al quatre per cent. En cas contrari, la superfície de sostre i el preu total dels terrenys es consideraran definitius. CONDICIONS RELATIVES A L'INTERÈS SOCIAL NOVENA El comprador no podrà transmetre per qualsevol títol, onerós o gratuït, la parcel·la objecte d'adquisició mentre no s’hagin complert totes les obligacions fixades en aquest contracte, formalitzada l’escriptura d’obra nova i de divisió en propietat horitzontal de l'edifici i hagi obtingut la qualificació definitiva de tots els habitatges i els seus annexes corresponents al règim general de protecció oficial. DESENA Tots els habitatges construïts i els seus annexes corresponents, s’hauran d’acollir al règim general de protecció oficial i es regiran, quant a les característiques i utilització, per la seva normativa específica. CONDICIONS RESOLUTÒRIES DEL CONTRACTE ONZENA L’Institut Català del Sòl podrà resoldre aquest contracte en els supòsits següents:

1. La manca de pagament per part de l’adquirent de qualsevol de les fraccions del preu ajornat. 2. La no obtenció de la qualificació provisional d’habitatges amb règim general de protecció

oficial en un termini màxim de 2 anys, comptats des de la data d’atorgament del contracte de compravenda. Aquesta qualificació provisional haurà de presentar-se a l’Institut Català del Sòl en el termini de 10 dies des de la seva obtenció.

3. La no presentació a l’Institut Català del Sòl dels contractes de compravenda dels habitatges i

els seus annexes corresponents, en un termini de 10 dies des de que són visats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

4. La no obtenció de la qualificació definitiva d’habitatges amb règim general de protecció oficial,

en un termini màxim de 5 anys, comptats des de la data d’atorgament del contracte de compravenda. Aquesta qualificació definitiva ha d’incloure tots els habitatges que es construeixin a la parcel·la i els seus annexes vinculats. Aquesta qualificació definitiva haurà de presentar-se a l’Institut Català del Sòl en el termini de 10 dies des de la seva obtenció.

5. La no realització de l’edificació dins els terminis fixats a la clàusula setena de les condicions

relatives a la parcel·la. 6. L’alienació total o parcial de la parcel·la abans d’haver complert totes les obligacions fixades

en aquest contracte, sense perjudici de les possibles responsabilitats civils en què pogués incórrer.

7. Si en el termini de 5 anys, comptats des de la data del contracte de compravenda i abans

d’haver-se edificat la parcel·la, s’aprova una modificació del planejament urbanístic general que comporti un increment de valor de l’esmentat terreny. Aquesta modificació només pot tenir lloc per les circumstàncies sobrevingudes que objectivament legitimin la modificació, d’acord amb el que disposa l'article 97.2.a del text refós de la Llei d’Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.

DOTZENA Resolt el contracte i sense perjudici d'altres responsabilitats, el comprador tindrà dret a la devolució del 70% del capital pagat fins a la data de la cancel·lació amb l’IVA corresponent. No seran objecte de devolució les quantitats lliurades en concepte d’interessos. En el supòsit que l’adquirent hagi realitzat obres a la parcel·la, abans de la resolució del contracte, tindrà dret a que se li aboni el valor de les obres i edificacions que hagi realitzat de conformitat amb la llicència d’obres atorgada. Aquest import, així com els possibles danys efectuats a la parcel·la, serà calculat per un pèrit oficial designat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Aquest encàrrec serà satisfet per meitats entre la part compradora i l’Institut Català del Sòl. Els imports abans esmentats, els quals te dret l’adquirent, seran retornats prèvia deducció de les càrregues i gravàmens constituïts amb l’autorització de l’Institut Català del Sòl i dels possibles danys que s’hagin efectuat a la parcel·la, quan aquesta sigui venuda a tercers per l’Institut Català del Sòl. TRETZENA En el supòsit que les càrregues i gravàmens autoritzats, sobrepassin la quantitat fixada en la clàusula tretzena, l’Institut Català del Sòl se’n rescabalarà amb càrrec a l'import en què es valorin les obres o les edificacions realitzades. CATORZENA En el supòsit que les obres fossin il·legals o no s'acomodessin a la llicència d'obres, l’import de la demolició de tot allò que hagi estat construït indegudament es restarà de la quantitat a retornar a l’adquirent. QUINZENA En tot cas, el domini de la parcel·la venuda, juntament amb totes les seves accessions, revertirà amb caràcter retroactiu al patrimoni de l’Institut Català del Sòl, acreditant el compliment de la condició resolutòria per qualsevol dels mitjans de prova admesos en Dret i el lliurament o la consignació a favor de l'interessat de l'esmentat 70% amb les pertinents deduccions. RESPONSABILITATS PER INCOMPLIMENT I DANYS SETZENA L’adquirent es compromet a indemnitzar a l’Institut Català del Sòl pels danys i perjudicis que pugui ocasionar en l'obra urbanitzadora del polígon, que seran valorats pels serveis tècnics d'aquest organisme. La indemnització es farà efectiva d'acord amb allò que s'estableix en el capítol cinquè del títol VI de la Llei de règim jurídic de les Administracions públiques i del Procediment Administratiu comú. DIVUITENA El comprador s'obliga a notificar a l’Institut Català del Sòl l’acabament de les obres, per tal que per part dels serveis tècnics de l’Institut Català del Sòl es pugui comprovar si s’han efectuat danys a l’obra urbanitzadora, i, si s’escau, es valori la seva quantia. En el supòsit que en finalitzar les obres de construcció, la urbanització estigués cedida a l'Ajuntament corresponent, el comprador assumirà les mateixes responsabilitats amb l'administració municipal.

CONDICIONS RELATIVES ALS HABITATGES DINOVENA Per garantir que els habitatges construïts es venguin d’acord amb la normativa específica del règim general de protecció oficial, l’Administració de la Generalitat de Catalunya es reserva els drets d’opció i retracte sobre la finca venuda i els habitatges que s’hi construeixin sobre aquesta, de la forma següent:

a) Dret d’opció que es podrà exercir en el termini de dos mesos en el supòsit de 1a. transmissió o dos mesos i quinze dies en segones i posteriors transmissions, a comptar de l'endemà del dia en què el venedor notifiqui, de forma fefaent, al departament competent en matèria d’habitatge, la decisió de vendre o donar en pagament l'habitatge, el preu ofert i les condicions essencials de la transmissió, junt amb la documentació que requereix l’article 89 de la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

b) Dret de retracte que es podrà exercir en un termini no superior a 3 mesos en els supòsits següents:

quan no s'hagi fet la notificació prevista a l'apartat anterior, si havent-se fet la notificació s’ha omès qualsevol dels requisits exigits, si la transmissió s’ha produït abans que venci el termini per a exercir el dret d’opció o si la transmissió s’ha fet en condicions diferents de les fixades per la notificació.

D’acord amb l’article 87 de la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, l’Administració de la Generalitat de Catalunya podrà exercir aquests drets mentre sigui vigent aquesta qualificació. Aquests drets d’opció i retracte tindran efecte des de la data de qualificació definitiva d’habitatges en règim general de protecció oficial obtinguda pels habitatges que es construeixin a la parcel·la. En el cas que el preu de la compravenda sigui superior al màxim establert per la legislació vigent que regula els habitatges sotmesos al règim d’habitatges de règim general de protecció oficial, l’exercici dels drets d’adquisició sobre els habitatges es farà pel preu màxim legalment aplicable. Aquest dret d’opció i retracte no afectarà a les transmissions de locals comercials ni places d’aparcament no vinculades als habitatges amb protecció oficial. Així mateix, el dret d’opció de l’Administració s’exclou de la primera transmissió que faci el promotor dels habitatges. El dret d’opció i retracte es regirà per allò disposat a la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, i amb caràcter general per allò disposat en la legislació civil de Catalunya. CONDICIONS RELATIVES A LA INSCRIPCIÓ VINTENA La transmissió de la parcel·la es realitza a l’atorgament del present contracte, lliurant-se la finca a la compradora. L’Institut Català del Sòl formalitzarà mitjançant escriptura pública autoritzada davant notari la compravenda objecte d’aquest contracte, a requeriment de qualsevol d’ambdues parts. La part compradora estarà obligada a facilitar a l’Institut Català del Sòl una còpia simple de l’escriptura formalitzada. VINT-I-UNENA El comprador s'obliga a donar-se d'alta i a tramitar el canvi de nom de la parcel·la adquirida en el Centre de Gestió Cadastral, a efectes de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), assumint la condició de subjecte passiu i obligat al pagament d’aquest impost a partir del període impositiu següent a la data de signatura d’aquest contracte. Abans de signar l’escriptura de compravenda de la parcel·la, el comprador haurà d’acreditar davant l’Incasol haver efectuat el canvi de nom, així com trobar-se al corrent de pagament de l’Impost de Béns Immobles.

VINT-I-DOSENA Totes les despeses que es derivin per aquest atorgament i les que es produeixin a partir de la signatura d’aquest document seran a càrrec de la part compradora, i en quant als impostos se satisfaran segons llei. VINT-I-TRESENA Atès que el transmetent és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya se sol·licitaran les exempcions fiscals pertinents. Barcelona a_____de_______de________, PER L’INSTITUT CATALÀ DEL SÒL L’ADJUDICATARI

ANNEX II NORMATIVA URBANÍSTICA

EXTRACTE DE LES ORDENANCES REGULADORES

NNUU de la Modificació del Pla General Matropolità a les Casernes de Sant Andreu i Sector III de la MPGM de Sant Andreu- Sagrera 1


NORMES URBANÍSTIQUES DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A LES CASERNES DE SANT ANDREU i SECTOR III DE LA MPGM DE SANT ANDREU-SAGRERA 2.NORMES URBANÍSTIQUES 1 CAPÍTOL I - DISPOSICIONS GENERALS 3 ART. 1.- ÀMBIT 3 ART. 2.- OBJECTE 3 ART. 3.- MARC LEGAL 3 ART. 4.- DOCUMENTS DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ 3 ART. 5.- RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL 4 ART. 6.- QUALIFICACIÓ DEL SÒL 4 a) Sistemes 4 b) Zones 4 ART. 7.- INTERPRETACIÓ 4 ART. 8.- LEGITIMACIÓ D’EXPROPIACIONS I OCUPACIÓ DIRECTA 4 CAPÍTOL II - REGULACIÓ DELS SISTEMES 4 ART. 9.- VIARI (CLAU 5) 4 ART. 10.- ESPAIS LLIURES (CLAU 6) 5 ART. 11.- EQUIPAMENTS COMUNITARIS (CLAU 7) 5 ART. 12.- SISTEMA D’HABITATGE DOTACIONAL (CLAU HD/7) 5 CAPÍTOL III – REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ 6 ART. 13.- CONDICIONS GENERALS 6 ART. 14.- TIPUS D’ORDENACIÓ 6 ART. 15.- REGULACIÓ GENERAL DE L’EDIFICACIÓ 6 ART. 16.- RÈGIM D’USOS 7 ART. 17.- ÚS D’HABITATGE 8 ART. 18.- DENSITAT 8 CAPÍTOL IV - DESENVOLUPAMENT DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ 8 ART. 19.- INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT DERIVAT 8 ART. 20.- UNITATS DE PROJECTE 9 ART. 21.- DESENVOLUPAMENT DEL POLÍGON 9 ART. 22.- DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR. 9 ART. 23.- CONDICIONS D’URBANITZACIÓ I SERVEIS URBANÍSTICS 9 ART. 24.- COMISSIÓ DE SEGUIMENT 9 CAPÍTOL V –EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT 10 ART. 25 .- GESTIÓ DEL PLA : 10 ART. 26.- DRETS I DEURES DELS PROPIETARIS 10 ART. 27.- REALLOTJAMENT DE RESIDENTS AFECTATS PER LES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES: 10 ART. 28.- TERMINIS PER AL COMPLIMENT DELS DEURES D’URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ 10 DISPOSICIÓ ADDICIONAL 11 DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA. 11 DISPOSICIÓ FINAL. 11


NORMES URBANÍSTIQUES DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A LES CASERNES DE SANT ANDREU i SECTOR III DE LA MPGM DE SANT ANDREUSAGRERA CAPÍTOL I - DISPOSICIONS GENERALS Art. 1.- Àmbit L’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità a les Casernes de Sant Andreu i sector III de la MPGM de Sant Andreu-Sagrera (en endavant MPGM de Les Casernes de Sant Andreu), es concreta en el plànol “I.0. Àmbits” i té una superfície de 151.200 m2. Incorpora sis peces discontínues. La delimitació a Sant Andreu correspon a les peces situades entre el carrer Gran de Sant Andreu, Passeig de Santa Coloma, i carrers de Coronel Monasterio i Palomar, dividides pel passeig de Torras i Bages; a més, la part del conjunt de la Casa Bloc que no es troba catalogada en front al passeig de Torras i Bages. També inclou la resta del sector III de la Modificació de PGM de Sant Andreu Sagrera, aprovada en 1996, a efectes de gestió per tal de fer efectius els drets i càrregues del planejament corresponents a aquesta peça, encara que no es modifica l’ordenació fixada per la Modificació de PGM a l’Estació de la Sagrera i el seu entorn, aprovada el 19 de maig de 2004. A Sant Martí es localitzen dues peces. Un solar se situa al carrer de Guipúscoa 127-129, cantonada amb el carrer Maresme. L’altre, al carrer d’Andrade 242-250, cantonada amb Prim. Art. 2.- Objecte L’objecte de la Modificació del Pla General Metropolità és la transformació urbanística de l’àmbit de les Casernes, per poder integrar adequadament la peça al barri i definir els equipaments previstos. El model urbanístic respon al principi de sostenibilitat exposat a l’article 9 del TR LU i es concreta en els següents principis que informen aquesta Modificació del Pla General Metropolità i el planejament que la desenvolupa: a) Ordenar les illes de les Casernes, de manera que s’integrin en el barri de Sant Andreu les dues grans peces situades a banda i banda del passeig de Torras i Bages, permetent millorar la relació amb el teixit urbà del costat septentrional del passeig de Sta. Coloma. b) Possibilitar un barri de bona qualitat mediambiental i fomentar l’edificació ecoeficient. c) Mantenir l’edificabilitat als terrenys inclosos en el sector III de la MPGM de Sant Andreu-Sagrera, inclosa en el l’àmbit de la present proposta de planejament. d) Localitzar els usos d’equipament previstos i articular-los degudament amb els usos d’habitatge, de manera que no es creïn recintes d’usos exclusius tot facilitant llur mixtura, interacció i funcionalitat. e) En aquesta articulació ha de tenir un paper primordial l’estructuració dels espais lliures, de forma que permeti una bona accessibilitat i el millor control per l’edificació confrontant. Aquests espais lliures es veuran incrementats amb la superfície d’equipament prevista en el planejament vigent que no sigui destinada a aquest ús. f) Preveure els mecanismes i opcions de reallotjament pels residents dels habitatges afectats pel planejament vigent, i que es mantenen afectats. g) Adscriure els sòls al destí que requereixi el manteniment de l’equilibri actual de


sistemes urbanístics i zones en l’àmbit de la proposta de planejament. h) Definir els mecanismes de gestió urbanística i concretar els costos d’urbanització que se’n deriven de la present actuació urbanística. i) Relocalitzar a les Casernes els aprofitaments de titularitat pública no desenvolupats a Sant Martí, i mantenir el destí d’aquests sòls a espais lliures i equipaments. Art. 3.- Marc legal 1. La MPGM a les Casernes de Sant Andreu s’ha redactat d’acord amb l’ordenament vigent a Catalunya en matèria urbanística, més concretament amb el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de Juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme (en endavant TR LU), i les disposicions reglamentàries d’aplicació, especialment el Decret 287/2003, de novembre, pel qual s’aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme. 2. Les referències a les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità ho són al Pla General Metropolità aprovat definitivament el 14 de juliol de 1976, en la versió del Text de Refós de la modificació de determinats articles de les NN.UU. del PGM aprovat definitivament per Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya de data 8 d’agost de 1998 i les seves modificacions successives. 3. En tot allò no previst expressament per aquestes normes i en les dels plans derivats que la puguin desenvolupar seran d’aplicació les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità i les Ordenances Metropolitanes d’Edificació (OME). Art. 4.- Documents de la Modificació del Pla General Metropolità 1. La Modificació del Pla General Metropolità està integrada pels següents documents: 1. Memòria 2. Normes urbanístiques. 3. Plànols d’informació (I) i de proposta (P) 4. Avaluació econòmica i financera. Agenda d’actuacions 5. Memòria social. 6. Informe mediambiental. Xarxes bàsiques de serveis. Mobilitat Els annexes de la Memòria es corresponen amb els següents documents: Ordenació de les casernes de Sant Andreu. Memòria participativa (dins del document de mpgm) 2. Tenen caràcter normatiu les Normes Urbanístiques i els plànols següents: I.0. Àmbits. P.1. Qualificacions proposades. P.2. Ordenació de l’edificació P.3 Gestió. P.5 Unitats de projecte 3. També forma part de la modificació de PGM el document annex “Proposta d’ordenació urbana”, amb valor de referència pel desenvolupament de l’ordenació general, que conté amb caràcter prescriptiu pel desenvolupament de l’edificació les “Ordenances específiques de l’ordenació”, amb les fitxes de les Unitats de Projecte, i les “Fitxes reguladores dels equipaments i l’habitatge dotacional”. Art. 5.- Règim urbanístic del sòl Aquesta Modificació del Pla General Metropolità defineix les condicions de la urbanització i els serveis urbanístics que han de disposar els sòls per a tenir la condició de solar, en execució del planejament. Es redactarà el corresponent projecte d’urbanització en els termes contemplats per l’article 58.4 del TR LU. Art. 6.- Qualificació del sòl 1. La Modificació del Pla General Metropolità defineix les següents qualificacions de sòl: a) Sistemes


− Viari, claus 5. − Espais lliures, claus 6. − Equipaments comunitaris, claus 7. − Habitatge dotacional públic (clau HD/7), sub-clau “j” per a joves i sub-clau “g” per a gent gran Els sistemes adoptats per la Modificació del Pla General Metropolità es regularan pel que estableixen les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, llevat d’allò que disposen expressament aquestes Normes. b) Zones − Zona d’ordenació volumètrica específica, clau 18. 2. Els sòls qualificats directament com a sistema clau 5 (viari), clau 6 (espais lliures), i clau 7 amb destinació de titularitat pública (equipaments comunitaris) constitueixen els sistemes estructurants de l’àmbit. 3. A més de les qualificacions assenyalades en el present article, el sector III conserva les qualificacions determinades per la Modificació de PGM a l’Estació de la Sagrera i el seu entorn, aprovada el 19 de maig de 2004. Art. 7.- Interpretació 1. S’apliquen les regles d’interpretació de l’article 10 del TR LU. En la interpretació de les determinacions que s’expressen gràficament en els plànols d’ordenació, tindran preferència aquells en que la definició de les determinacions sigui més concreta (plànols a escala més gran). 2. Als efectes de concreció del sostre en l’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità, l’expressió numèrica del sostre atribuït preval sobre l’índex d’edificabilitat. Art. 8.- Legitimació d’expropiacions i ocupació directa 1. L’aprovació d’aquest Pla implica la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat de l’ocupació dels terrenys i dels edificis afectats per sistemes especificats a l’article 6.2 i els sòls destinats a habitatge dotacional, als fins d’expropiació i/o d’imposició de servituds, o be d’ocupació temporal dels terrenys, d’acord amb l’article 103 del TR LU. 2. Es podrà procedir a l’ocupació directa dels terrenys afectats per sistemes urbanístics, en els termes que determina l’article 150 del TR LU. Especialment es podrà aplicar aquesta als sistemes que constitueixen elements estructurants de l’àmbit segons l’article 6.2. CAPÍTOL II - REGULACIÓ DELS SISTEMES Art. 9.- Viari (clau 5) 1. El plànol “P1. Qualificacions Proposades” precisa els terrenys que la Modificació del Pla General Metropolità reserva per a vialitat. 2. Els projectes d’urbanització, per raons de traçat del vials, podran concretar les rasants dins l’àmbit. Aquest projectes d’urbanització incorporaran la definició de les tanques de zones privades no edificacdes i els equipaments en contacte amb l’espai públic, que s’hauran de preveure amb criteris generals per a tota l’ordenació de les Casernes. 3. Es preveu permetre la construcció de diferents instal·lacions tècniques i de transport públic o aparcaments en el subsòl dels espais viaris sempre que no afectin les característiques, funcionalitat ni la naturalesa de domini i ús públic del sòl. Els projectes d’urbanització hauran d’assegurar, la funcionalitat de la superfície destinada a sistema viari preveient les sobrecàrregues i el pas d’infraestructures previstos en els corresponents instruments de planejament. 4. Dins el sistema viari, s’inclou la qualificació de via cívica, clau 5b, segons la definició de les NN.UU. del PGM, que Art. 10.- Espais lliures (clau 6)


1. El plànol “P1. Qualificacions Proposades” precisa els terrenys que la Modificació del Pla General Metropolità reserva per a espais lliures. 2. La Modificació del Pla General Metropolità incorpora com espais lliures tant els parcs, com els jardins i els espais lliures de caràcter lineal que poden tenir consideració de passeig en continuïtat amb la resta d’espais lliures. Els projectes d’urbanització tindran en compta el que es preveu a l’article 9.2 d’aquestes normes. 3. L’Ajuntament podrà establir les mesures adients per a la construcció de diferents instal·lacions tècniques i de transport públic o aparcaments en el subsòl dels espais lliures determinats per la Modificació del Pla General Metropolità, que no afectin les característiques, funcionalitat ni la naturalesa de domini i ús públic del sòl. En aquest cas, els projectes d’urbanització hauran d’assegurar, en coherència amb la present Modificació del Pla General Metropolità, un correcte tractament dels espais enjardinats, preveient les sobrecàrregues i el pas d’infraestructures previstos en els corresponents instruments, i disposar els accessos de vehicles de forma que presentin el menor impacte en relació a l’espai lliure. 4. En els espais lliures només es permet l’accés rodat puntual als serveis públics i accessos complementaris a peces de dotacions públiques. Les finques privades o els locals de planta baixa poden tenir accés a zona verda pels vianants sempre que l’accés principal i el servei es faci des d’un accés a vial. L’accés a través de zona verda no pot donar condició de solar independent, excepte en el cas que s’estableix en el següent apartat. 5. En el cas que una zona verda lineal, tipus vorera ampla de passeig, es disposi entre un front edificable i un vial, només es podrà localitzar un únic pas d’accés a aparcament a través de la zona verda, amb una amplada màxima de 6 metres en sentit perpendicular, per cada 50 metres de front. 6. Es preveu que la zona verda pugui incorporar de manera directa en el projecte d’urbanització una edificació d’equipament associada al parc, segons figura a l’Annex Proposta d’Ordenació Urbana, amb una superfície de 140 m2 de sòl i PB+1 d’alçada. Art. 11.- Equipaments comunitaris (clau 7) 1. El plànol “P1. Qualificacions Proposades” precisa els terrenys que la Modificació del Pla General Metropolità reserva per a equipaments. 2. Els equipaments es determinen directament per la Modificació del Pla General Metropolità, tant en les condicions d’ordenació com en la seva destinació, les quals es podran modificar per planejament derivat. A aquests efectes, l’Annex Proposta d’Ordenació Urbana incorpora unes “Fitxes reguladores dels equipaments i l’habitatge dotacional” que tenen caràcter prescriptiu pels projectes que es desenvolupin. 3. En les reserves de sòl amb destí a equipament i habitatge dotacional podran localitzar-se de manera superposada diferents tipus de dotació. En el subsòl dels patis d’equipaments es poden construir soterranis, sempre que no afectin arbrat existent d’interès. 4. Es preveuen els tipus d’equipament de la taula que figura al final d’aquest article, segons la definició de l’article 212 de les NNUU del PGM, en coherència amb la documentació gràfica de la Memòria, en els quals el sostre assenyalat és màxim: 5. L’ordenació dels equipaments es correspon amb la prefixada per la modificació pel que fa als paràmetres de les fitxes esmentades a l’apartat 2 d’aquest article. Dintre d’aquests paràmetres resultants de l’ordenació, el projecte de l’equipament podrà ajustar, sense requerir la tramitació d’una figura de planejament derivat, la seva volumetria i la localització en planta dins la delimitació de l’equipament, i sempre que el projecte acompleixi les condicions que s’assenyalen a l’article 15.3 d’aquestes normes.


Art. 12.- Sistema d’habitatge dotacional (clau HD/7) 1. Es regula amb la qualificació urbanística com a sistema urbanístic d’habitatge dotacional públic (HD/7) aquelles reserves de sòl que s’adscriguin a habitatges dotacionals públics, destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació, d’acord amb els termes establerts en l’article 34.3 del Dl 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text i, en els seu cas, amb els límits definits en l’article 58.1.g) de la mateixa norma. 2. En tant en quant l’Ajuntament de Barcelona no desenvolupi i fixi detalladament, mitjançant el corresponent instrument de planejament general, el règim urbanístic relatiu a la qualificació com a clau HD/7, s’entendrà inclosa dins aquesta categoria de sòl els requeriments d’actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer de les necessitats temporals d’habitatge per a joves i gent gran en règim de lloguer. 3. El plànol “P1. Qualificacions Proposades” precisa els terrenys que la Modificació del Pla General Metropolità reserva per habitatge dotacional públic. 4. La qualificació com a HD/7 admet la destinació de part de les plantes inferiors a equipaments, que poden ser especificats per aquesta modificació de PGM a la taula de l’article 11 d’aquestes normes o pel corresponent planejament derivat. 5. L’ habitatge dotacional públic distingeix dos tipus: per a gent gran (g) i per a joves (j). Per a gent gran es preveu un sostre màxim de 18.100 m2 i 302 unitats residencials, i per a joves es preveu un sostre màxim de 5.100 m2 i 85 unitats residencials. Les seva localització relativa es resoldrà conjuntament amb la resta de dotacions de la mateixa unitat de projecte.


CAPÍTOL III – REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ Art. 13.- Condicions generals 1. A la zona d’ordenació volumètrica específica clau 18 s’apliquen les determinacions previstes en les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, llevat d’allò que expressament s’estableix en aquestes Normes. 2. El sostre que sigui fixat per cada unitat de projecte a la reparcel·lació tindrà en consideració els criteris de l’annex “Proposta d’ordenació urbana” d’aquesta modificació. El sostre assenyalat per dos o més parcel·les es podrà exhaurir entre elles amb els marges de flexibilitat establerts per la regulació, sempre que es pugui verificar amb la disposició de tots els projectes de les peces implicades, la llicència d’execució sigui simultània i el sostre final no superi al global, que s’haurà de situar dins els gàlibs fixats per l’ordenació 3. La condició de l’apartat anterior també es pot aplicar per a les proporcions dels diferents tipus d’usos i tipologies d’habitatge que estiguin determinats, sempre que es garanteixi en els projectes l’acompliment global dels usos. 4. De manera general, per sobre de l’alçada màxima determinada s’admet la formació de cobertes, les baranes fins 1,80 metres, els elements tècnics de les instal·lacions i els acabaments de l’edificació de caràcter decoratiu. 5. La parcel·la mínima s’estableix en 300 m2 de sòl. Art. 14.- Tipus d’ordenació L’edificació es regeix pel tipus d’ordenació segons volumetria específica de configuració unívoca. Art. 15.- Regulació general de l’edificació 1. L’ordenació Es regula amb la documentació gràfica del pla, i d’acord amb les determinacions que figuren a l’Annex Proposta d’Ordenació Urbana, a l’apartat “Ordenances específiques de l’ordenació”, que s’incorporen com a regulació de l’edificació. En cas de conflicte d’interpretació, preval la determinació dels plànols de proposta d’aquesta modificació, relacionats a l’article 4.2. 2. Regulació dels patis a) Els patis de l’edificació es regulen pel que determinen les NN.UU., amb les precisions de les presents disposicions. Els cossos volats, oberts o tancats, que se situïn en els patis als quals es refereix aquest article, comptabilitzen a efectes de càlcul d’aquestes dimensions. b) Els patis de l’edificació amb distància entre fronts de 8 metres o més, i des dels punts de tangència a una circumferència de 8 metres de diàmetre, tenen consideració d’espai exterior i no computen a efectes de sostre. c) Els patis de l’edificació amb distància entre fronts de 4 metres o més, i en la part en què es pugui inscriure un cercle de 4 metres de diàmetre, no comptabilitzen a efectes de sostre els que estiguin oberts a l’exterior, com a mínim en la mateixa amplada de 4 metres. d) Els patis tancats inferiors a les dimensions especificades a l’apartat b), computen només a efectes de sostre la superfície que correspongui a l’aplicació de l’article 233 de les NN.UU. e) Els patis de ventilació segueixen les disposicions de l’article 234 de les NN.UU. 3. Localització relativa de l’edificació En la present modificació de PGM serà d’aplicació la separació mínima entre edificacions i cossos d’edificació per a preservar la intimitat i assegurar els nivells convenients d’il·luminació i assolellament, especificades a l’article 264 de les NN.UU., amb les següents precisions: a) La distància de preservació de la intimitat, entre cossos de dos edificis pròxims


que tinguin alçades diferents, es determinarà d’acord amb l’alçada del més baix. b) Les distàncies es mesuraran per la projecció, de forma perpendicular a la façana, de la part amb obertures de cadascun dels cossos implicats. c) Les distàncies establertes per a la preservació de la intimitat es determinaran per la projecció de forma perpendicular a les obertures a l’exterior de la sala d’estar. d) La distància entre volums d’usos no residencials, o en la part de la façana d’un edifici residencial que sigui tancada en l’amplada confrontada, es regularà d’acord amb els criteris establerts pels patis. e) En el cas d’alteració de l’ordenació, s’estudiaran, en el PMU les condicions d’il·luminació i assolellament de manera que es puguin avaluar les relacions mediambientals que millorin les establertes com a mínimes per les NN.UU. f) L ‘àmbit de la MPGM es considera una única zona als efectes del que determina l’apartat 3 de l’article 264. L’acompliment de les determinacions d’ordenació de les presents normes pel que fa a les alçades establertes, ja garanteix una correcta relació amb la vialitat bàsica perimetral o que travessa l’àmbit de planejament. 4. Alçades per plantes a) Les plantes baixes podran tenir fins 4,80 metres d’alçada lliure. En el cas que la planta baixa es pugui destinar a habitatge, es podrà aixecar 0,90 m respecte a la rasant del carrer, sense que això suposi incrementar l’alçada de la planta baixa des del nivell del carrer. b) Les plantes pis dels edificis d’habitatge tindran com a màxim 3,05 m, inclosos forjats. c) Les plantes pis dels edificis d’activitat tindran com a màxim 4,00 m, inclosos forjats. d) Les alçades per plantes en els equipaments correspondran a les necessitats funcionals en cada cas, amb la limitació de les alçades fixades en metres a l’annex referit a l’apartat 1 d’aquest article. 5. Passos en planta baixa a) En el plànol de proposta P1 Qualificacions Proposades, s’assenyalen a les zones 18 i les peces d’equipament, les reserves de pas en planta baixa. Poden ser cobertes o descobertes, segons la previsió de volums edificats resultants del plànol P2 Proposta d’ordenació. b) Des del punt de vista formal es creen els següents tipus de passos: dos passatges longitudinals paral·lels al passeig de Torras i Bages, per darrera de edificacions que li donen façana; els porxos al llarg de les façanes del mateix passeig; i passos transversals a les edificacions. c) Quan el pas sigui descobert, s’establirà la corresponent cessió del dret de vol. d) Quan el pas sigui cobert, s’establirà un dret de pas lliure públic i la seva superfície no es comptabilitza com a sostre. Pel fa a les amplades, presenten les següents condicions, llevat de les especifitats contingudes a les fitxes normatives de les unitats de projecte : − Els conceptes d’amplada mínima i alçada mínima es refereixen a l’espai lliure de qualsevol tipus d’ocupació. Per sobre del plànol de l’alçada mínima es poden disposar elements estructurals i les conduccions de serveis, sempre i quan siguin ocultats per un cel ras de 0,50 metres de gruix màxim sota el forjat superior i a tota l’amplada del pas cobert. − En els passatges longitudinals, l’amplada lliure mínima serà de 6,0 metres, i l’alçada lliure de 6,0 metres. − Els porxos del passeig de Torras i Bages tindran un vol de 2,50 metres i no s’admeten pilars a la franja, amb una alçada mínima corresponent a la planta baixa, menys el calaix de 0,50 metres pel pas d’instal·lacions. − En els passos transversals de 6 metres o menys, l’amplada serà i una alçada mínima de planta baixa, menys el calaix de 0,50 metres pel pas d’instal·lacions.


− En els passos transversals d’amplada superior a 6 metres, s’admeten els elements verticals deixant una amplada mínima lliure de pas en cada tram de 4,5 metres, amb l’obligació d’alinear entre ells els elements verticals. L’alçada lliure serà de 6,0 metres. En els passos de menys de 9 metres d’amplada, s’admet únicament una línia d’elements verticals. 6. Mitjeres a) A efectes d’aquest article, tenen consideració de mitjeres les divisions entre propietats finals diferents resultants de la divisió en unitats de projecte i aquelles que puguin resultar de la subdivisió en parcel·les independents. b) Totes les parets mitjeres es tractaran amb acabats de façana. c) En les mitjeres resultants entre blocs edificats, amb un desnivell superior a dues plantes entre els dos volums en contacte, serà obligatori l’obertura de finestres en el cos més alt, a partir de la segona planta de desnivell. La creació de la corresponent servitud de vistes i ventilació a favor de la propietat amb el volum més elevat s’establirà en el projecte de reparcel·lació o, en el cas que aquest no sigui necessari, per inscripció directa en el registre de la propietat. d) En les mitjeres resultants per contacte entre cossos edificats en zones i les parcel·les d’equipament, les fitxes corresponents a aquests assenyalen els espais lliures d’edificació entre cossos edificats, de manera que es puguin obrir finestres en la part dels edificis situats a les zones de contacte, a partir d’un mínim de 5 metres per sobre de la seva cota de referència de planta baixa. La creació de la corresponent servitud de vistes i ventilació a favor de la propietat situada a la zona s’establirà en el projecte de reparcel·lació o, en el cas que aquest no sigui necessari, per inscripció directa en el registre de la propietat. e) En les mitjeres, no s’admeten cossos o elements volats, sense una expressa acceptació per part de la propietat del volum que suportaria la servitud. f) La resta de discontinuïtat d’alçades entre blocs que no tinguin consideració de mitjera admeten cossos volats del volum més alt sobre el més baix. Art. 16.- Règim d’usos 1. S’admeten els següents usos: 1. Habitatge: s’admet 2. Residencial: s’admet segons el que preveu l’article 277 de les Normes Urbanístiques. 3. Comercial: s’admet. En qualsevol cas, caldrà complir les determinacions que resultin del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials o equivalent que resulti d’aplicació. 4. Sanitari: s’admet 5. Recreatiu: s’admet 6. Esportiu: s’admet 7. Religiós i cultural: s’admet 8. Oficines: s’admet 9. Industrial: s’admet, segons allò establert en l’article 287 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, els següents conceptes: a) Les activitats industrials de primera categoria. b) Les activitats de segona categoria, en situació 2a o superior, c) Les de tercera categoria en situació 2b o superior, amb les limitacions que en cada cas s’estableixin en el plans a què es refereix l’art. 18. Es prohibeix l’activitat de dipòsit o magatzem, com a ús exclusiu. Per a l’ús industrial en les categories i situacions admeses, seran d’aplicació les disposicions sobre usos industrials contingudes a la Secció 2ª del capítol 3r de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, si bé no es tindran en


consideració el límits de potència ni el nombre de treballadors. La present regulació és sens perjudici dels requeriments que en matèria de control administratiu per a la implantació i funcionament de les activitats disposi la legislació d’intervenció integral de l’administració ambiental vigent a Catalunya. 2. La superfície de sostre màxima destinada a ús d’habitatge lliure, així com les superfícies de sostre destinades a habitatge en règim de protecció i activitat econòmica es determinen per la modificació de PGM. 3. Dins l’ús global d’activitat econòmica, s’hi inclouen els usos industrial, comercial i d’oficines. Suposa el 10% del sostre del polígon delimitat. 4. Els usos residencials no dotacionals, diferents al d’habitatge, computen dins l’ús d’habitatge. No es podran implantar en detriment del sostre d’habitatge destinat a algun règim de protecció. 5. S’admeten els usos d’equipament dins el percentatge de sostre adscrit als usos residencials d’habitatge lliure o d’activitat econòmica. Art. 17.- Ús d’habitatge 1. Es preveu la modalitat d’ús d’habitatge plurifamiliar. 2. El sostre fixat per a ús d’habitatge es considera com un màxim. En cap cas es reduirà el sostre destinat a habitatge en règim de protecció o concertat, llevat de les parcel·les amb aquestes tipologies d’habitatge exclusiu, que podran destinar les plantes baixes exclusivament a usos comercials, en part o totalment. 3. Dins el polígon, el sostre total és de 117.301 m2. El sostre d’habitatge suposa el màxim del 90% del total. Dins d’aquest percentatge, la distribució per tipologies correspon a: - Habitatge lliure màxim: 61,81% - Habitatge protegit de règim general i/o especial: 20,00% - Habitatge de preu concertat: 18,19% 4. Dins del sector delimitat, es preveu que els 25.032 m2 de sostre es distribueixin en: - Habitatge protegit de règim general i/o especial: 44,07% - Habitatge de preu concertat: 55,93% Art. 18.- Densitat Per a l’ús d’habitatge en sòls zonals, s’estableix una densitat màxima equivalent a dividir el sostre total destinat a habitatge per 80 m2. Als efectes del càlcul d’aquest valor es prendrà en consideració el sostre finalment adscrit a aquest ús pels corresponents projectes, i d’acord amb l’article 13.3 d’aquestes normes. CAPÍTOL IV - DESENVOLUPAMENT DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ Art. 19.- Instruments de planejament derivat 1. Les determinacions de la present Modificació de Pla General Metropolità permeten el desenvolupament directe des de l’ordenació fixada dins el polígon. Aquestes determinacions d’ordenació poden ser modificades mitjançant el corresponent planejament urbanístic derivat, amb les limitacions que s’estableixen en aquesta normativa. 2. El planejament derivat pot intervenir sempre en funció de les atribucions que li són assignades pel TR LU. En qualsevol cas, els plans poden alterar o concretar: a) Els Plans Especials Urbanístics, en equipaments, poden modificar els paràmetres d’ordenació i els usos establerts, sense superar dins de cada unitat dotacional l’alçada màxima més alta establerta per les diferents peces, i concretar la titularitat pública o privada. b) Els Plans de Millora Urbana poden ajustar l’ordenació dintre dels sòls zonals o els equipaments, sense superar en cada cas l’alçada màxima (la més gran de tots els volums incorporats per cada unitat) establerta per cada peça edificable o sistema


dotacional. També poden modificar o concretar el sistema d’actuació. c) Quan un planejament derivat abasti unitats de projecte de diferent alçada, s’hauran de respectar les alçades màximes de cada una respectivament. d) En sòls d’equipament, el planejament derivat pot incrementar de manera justificada fins un 10% el sostre i en un 30% de l’ocupació l’alçada màxima, per raons funcionals. 3. Les alçades que es puguin determinar en cada cas hauran de tenir en compte les distàncies entre peces edificades d’acord amb l’article 15.7 d’aquesta normativa. Aquesta determinació condiciona la localització d’espais lliures i alçades màximes dins els equipaments, d’acord amb les corresponent fitxes. 4. Es preveu un sector que incorpora els sòls pendents de desenvolupament urbanístic fora del polígon delimitat. L’objectiu d’aquest sector és concretar el desenvolupament posterior de l’ordenació prefixada, amb el repartiment de beneficis i càrregues del planejament, concretar el sistema d’actuació, i precisar la titularitat pública o privada dels equipaments. Amb aquesta finalitat es podrà subscriure un Conveni urbanístic entre les parts implicades, que en cas de produir-se d’acord abans de l’aprovació provisional de la modificació de PGM, resolent els objectius assenyalats, permet el desenvolupament directe del sector a partir de l’ordenació fixada. 5. Queden exclosos, de la delimitació del polígon i del sector, els sòls incorporats pel planejament derivat vigent, en el PEU de les Casernes del Mossos d‘Esquadra. Es considera adscrita al seu desenvolupament la urbanització dels espais lliures i vials confrontants al seu emplaçament. Art. 20.- Unitats de projecte 1. Es preveu el desenvolupament de les peces edificables per unitats de projecte, que poden incloure una o més parcel·les, mantenint però els criteris comuns d’acabats previstos per la unitat de projecte. 2. Cada peça d’equipament o d’habitatge dotacional es constitueix en una unitat de projecte. Quan en una mateixa peça es prevegin dos o més tipus de dotació, es podran concretar individualment. En aquest darrer cas, el projecte incorporarà a nivell d’avant-projecte un estudi de volums, composició i acabats exteriors, amb el qual serà coherent el projecte posterior per a la resta de la unitat. 3. L’annex “Proposta d’ordenació urbana” incorpora fitxes de les unitats de projecte amb les condicions d’ordenació i prescripcions específiques. 4. El sostre assignat per a cada unitat de projecte a les fitxes es pot ajustar en el projecte de reparcel·lació. 5. En cada unitat de projecte, s’admet una rampa d’accés a l’aparcament. Es podrà incrementar el nombre per causes d’ordenació degudament justificades. Art. 21.- Desenvolupament del polígon 1. Es delimita un polígon d’actuació discontinua pel desenvolupament del sector III de la modificació de PGM de Sant Andreu Sagrera, que correspon amb el fixat gràficament per aquesta modificació de PGM, amb una superfície que coincideix amb la del sector i no altera l’equilibri de titularitats inicial. 2. El sostre màxim és de 117.301. 3. La distribució d’usos es concreta com segueix: − Es destinarà a habitatge el 90 % del sostre, com a màxim − Es destinarà a activitats econòmiques el 10% del sostre. La part de sostre d’habitatge que no sigui destinada a aquest ús, es podrà concretar com activitats econòmiques. Art. 22.- Desenvolupament del sector. 1. Els sòls incorporats en el sector es desenvoluparan pel corresponent planejament derivat, llevat del que s’estableix a l’article 19.4.


2. A Sant Martí, els sòls qualificats com a zona verda mantindran el seu ús com espai lliure existent. Els sòls d’equipament mantindran l’ús actual. En aquest, per a la seva edificació o canvi d’ús posterior, es redactarà el corresponent planejament derivat. Art. 23.- Condicions d’urbanització i serveis urbanístics 1. L’àmbit d’urbanització comprèn l’àmbit total de la Modificació del Pla General Metropolità. 2. La Modificació del Pla General Metropolità estableix les condicions d’urbanització i serveis urbanístics que constitueixen l’estàndard d’urbanització de l’àmbit en el document D.6 Infraestructures. Traçat de les xarxes bàsiques, d’aquesta modificació de PGM. L’execució de la urbanització d’acord amb aquestes determinacions permetrà assolir als terrenys edificables la condició de solar, segons l’article 29.a) del TR LU. 3. Aquests serveis urbanístics seran desenvolupats mitjançant el corresponent projecte d’urbanització. 4. Els polígons i sectors delimitats assumiran com a càrregues d’urbanització les corresponents a l’execució del serveis urbanístics del conjunt del seu respectiu àmbit. Art. 24.- Comissió de seguiment Donat el caràcter unitari de la proposta d’ordenació, l’Ajuntament amb la propietat i/o els promotors podran constituir una Comissió de seguiment per a valorar el planejament derivat i els projectes de reparcel·lació, d’urbanització, d’habitatge i d’equipaments, per tal d’assegurar la coherència arquitectònica del conjunt. CAPÍTOL V –EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT Art. 25 .- Gestió del Pla : 1. Per a la seva gestió, la MPGM delimita un Polígon d’Actuació Urbanística, d'acord amb l'article 112 del TR LU als efectes de possibilitar la gestió urbanística integrada de les propostes urbanístiques, tot garantint la distribució equitativa dels beneficis i càrregues derivats de l’ordenació urbanística. L’execució o la gestió del polígon s’efectua mitjançant el sistema d’actuació per reparcel·lació en la seva modalitat de compensació bàsica. El polígon es podrà desenvolupar per fases, sempre que es garanteixi la relocalització prèvia o simultània dels habitatges afectats en la fase en que estiguin incorporats. 2. Així mateix, tot garantint l’equilibri de beneficis i càrregues, a partir del moment que aquesta modificació de PGM sigui vigent, es podrà dividir el polígon o modificar el sistema d’actuació previst o la seva modalitat, d’acord amb l’article 113 del TR LU, i tenint en consideració el que s’estableix a la Disposició Final d’aquestes normes. 3. El desenvolupament del sector es farà a partir del corresponent planejament derivat, llevat que d’acord amb el que s’estableix a l’article 19.4 es puguin concretar a partir de la present modificació de PGM. Art. 26.- Drets i deures dels propietaris 1. Els propietaris són titulars dels següents drets i obligacions en el si del polígon: a) Repartiment equitatiu de beneficis i càrregues b) Dret i obligació d’urbanitzar i edificar dins els terminis previstos. c) Cessió dels sòls destinats a sistemes inclosos en el polígon. d) Costejament i execució de la urbanització del polígon, i reurbanització i adaptació de les voreres perimetrals que envolten les dues illes. e) Reallotjament dels residents habituals d’habitatges afectats o objecte de transformació per raons de la reordenació d’usos, f) Assumpció dels costos derivats de la supressió dels usos no admesos i dels usos i activitats que hagin de cessar en l’àmbit de la transformació del sector.


g) Cessió del 10% de l’aprofitament de l’àmbit d’actuació, de conformitat i amb els requisits establertes a l’efecte per l’article 43 del TR LU. 2. L’Ajuntament destinarà al Patrimoni Municipal d’Urbanisme, previst a l’article 74 de la Carta de Barcelona, i de conformitat amb el que preveu l’article 156.2 del TR LU, les cessions urbanístiques resultants o els equivalents econòmics que, en el seu cas i d’acord a llei, siguin aportats. 3. La concreció dels drets i deures dels propietaris dels sòls incorporats en la delimitació dels sectors es contemplaran pel planejament derivat, en defecte del conveni que es pugui adoptar amb aquesta finalitat. 4. Els sòls que hagin estat incorporats per planejament derivat aprovat assumeixen les obligacions que hagin estat fixades per aquest i, en qualsevol cas, la urbanització del tram d’espai públic fins el vial al qual donen front. Art. 27.- Reallotjament de residents afectats per les actuacions Urbanístiques: 1. Es preveu la relocalització dels residents actuals dins el propi àmbit. 2. Tenen dret al reallotjament els ocupants legals dels immobles afectats pel planejament que constitueixin llur residència habitual, ja ho sigui en condició de propietari, arrendatari o qualssevol altres drets reals en el moment de l’aprovació inicial de la Modificació del Pla General Metropolità, en les condicions que estableix la legislació sectorial en matèria d’habitatge de protecció i l’article 114 de la Llei d’urbanisme. 3. S’estableixen com a condicions mínimes per tal d’exercitar l’opció de reallotjament, les següents : a) Acreditar el títol jurídic que habiliti l’ocupació, el qual haurà de ser anterior a les dates de l’aprovació inicial de la present Modificació del Pla General Metropolità. b) Acreditar l’ocupació efectiva de l’habitatge durant el període comprès entre aquelles dates i el moment de l’inici de l’expedient d’expropiació, o de l’expedient de reparcel·lació. c) Acreditar les circumstàncies requerides per la legislació en matèria d’habitatge de protecció pública. 4. No es podrà desallotjar els ocupant residents, segons els termes anteriors, sense garantir l’oferta d’un habitatge alternatiu. Per aquest motiu, es formularan amb cada actuació els programes de reallotjament corresponents. 5. Els reallotjaments de residents s’efectuaran en qualsevol cas sota la tutela dels organismes públics competents, sens perjudici de la promoció privada de les finques objecte del reallotjament. 6. No obstant l’anterior, en el supòsit que el dret real afectat sigui l’arrendament d’un habitatge que constitueixi el domicili habitual del llogater, que aquest tingui dret a ser relocalitzat en un habitatge de protecció per reunir les condicions mínimes establertes a l’apartat 2 d’aquest article, així com les requerides per la legislació sectorial en matèria d’habitatges de protecció, i que es tracti d’un interessat que opti expressament per l’esmentada relocalització, la indemnització per l’extinció del dret d’arrendament no podrà incorporar cap mena d’indemnització en concepte de diferència de rendes respecte del mercat lliure de lloguer per tractar-se d’un perjudici inexistent. Art. 28.- Terminis per al compliment dels deures d’urbanització i edificació 1. En el termini màxim de dos anys d’ençà l’entrada en vigor del planejament derivat caldrà que hagin estat formulats els corresponents projectes de reparcel·lació i projectes d’urbanització. 2. En el termini màxim de dos anys d’ençà la publicació de l’acord d’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació hauran d’ésser sol·licitades les llicències d’obres


d’edificació. 3. Els terminis d’edificació seran els establerts en les llicències d’acord amb la normativa vigent. 4. Es garantirà dins del polígon que es desenvolupi el ritme d’execució de l’habitatge de protecció en proporció equivalent a l’execució de l’habitatge lliure. 5. Els concretaran els plans de millora urbana dels sectors en el termini d’un any a partir de l’aprovació de la modificació de PGM. 6. L’incompliment de l’Agenda fixada per aquesta MPGM per a l'execució dels àmbits situats en el Polígon d'Actuació Urbanística, de gestió privada, habilitarà a l'Ajuntament per canviar el sistema d'actuació. DISPOSICIÓ ADDICIONAL 1. En el desenvolupament i execució urbanística d’aquesta Modificació del Pla General Metropolità, caldrà atendre les determinacions, criteris i estàndards establerts en la legislació estatal i catalana en matèria de residus i, més concretament, la regulació normativa específica en relació a activitats potencialment contaminants del Real Decreto 9/2005, de 14 de gener, por el que se establece la relación de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos contaminados, als efectes de garantir la correcta adequació física, ambiental i jurídica dels sòls a la naturalesa i usos admesos pel nou règim urbanístic definit per la Modificació del Pla General Metropolità. 2. D’acord amb la cadena de responsabilitats establerta per la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus, en relació amb allò establert en els articles 120.1.f) del TRLU i 37.1 del Reglament de desplegament parcial de la Llei d’urbanisme, els causants de la contaminació del sòl respondran solidàriament de les operacions de neteja i recuperació del sòls que hagin estat declarats contaminats. Subsidiàriament, i per aquest ordre, respondran del sanejament d’aquests sòls els posseïdors dels sòls contaminats i els propietaris no posseïdors. 3. Als efectes que s’acrediti la concurrència o no dels criteris i estàndards que, conforme al barem establert pel RD 9/2005, de 14 de gener, permeten declarar si un sòl està o no contaminat, aquells emplaçaments que, dins l’àmbit de la modificació, han suportat o suporten Activitats Potencialment Contaminants del Sòl (ACPS), en els termes definits en la normativa sectorial d’aplicació, hauran de ser objecte d’una auditoria amb caràcter previ a la incorporació d’aquesta parcel·la en el procés reparcel·latori, als efectes de determinar les condicions actuals d’aquests sòls. Aquesta obligació caldrà fer-la efectiva en el termini màxim de tres mesos d’ençà l’inici de la tramitació del projecte de reparcel·lació. 4. Pel supòsit que els propietaris no atenguin l’obligació establerta en l’anterior apartat, la comunitat reparcel·latòria executarà subsidiàriament l’auditoria a càrrec de l’aprofitament urbanístic de la parcel·la. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA. Les disposicions d’aquesta modificació de PGM respecte al règim urbanístic de la qualificació com a clau HD/7, són d’aplicació en tant l’Ajuntament de Barcelona no el desenvolupi i el fixi detalladament, mitjançant el corresponent instrument de planejament general. En aquest sentit, en desembre de 2005 va ser aprovada inicialment la Modificació Puntual del PGM per a la creació del sistema d’habitatge dotacional i concreció dels sòls als quals s’assigna aquesta qualificació en l’àmbit del terme municipal de Barcelona. DISPOSICIÓ FINAL. A manca de la concreció definitiva dels projectes ferroviaris que incideixen en l’àmbit del


present planejament, en la fase d’execució o desenvolupament del present instrument de planejament general es verificarà i, adaptarà, si fos necessari, el compliment de prescripcions normatives establertes per la llei 39/2003, de 17 de novembre, del sector ferroviari i el seu reglament de desplegament en matèria de policia de ferrocarrils, als efectes de gestió i execució del planejament, es considerarà la incorporació de la qualificació 6/3 que permeti la compatibilitat entre els serveis ferroviaris i la zona verda. Barcelona, gener de 2006.

ANNEX III PLÀNOLS

ANNEX IV CONDICIONS DE PAGAMENT: Reserva - A la signatura del contracte d’arres (10% de l’import de la

parcel·la) Resta de preu 1. Pagament al comptat: - A la firma del contracte (termini màxim de 60 dies després de la

reserva) pagament de la resta del preu base.

2. Pagament ajornat: - A la firma del contracte (en un termini màxim de seixanta dies des del pagament de les arres pagament del 30% de l’import de la parcel·la com a mínim).

L’increment d’aquest import es considerarà una millora en l’oferta.

- La resta de pagaments semestrals (màxim 3 anys) i interessos

bancaris del 5 % anual.

Liquidació de l’IVA - 10% a la firma del contracte d’arres. - 90% a la firma del contracte. La quantitat de 327.292,79 € corresponent al projecte executiu, només es podrà fer efectiu al comptat en la data de la signatura de l’escriptura pública de compravenda. Barcelona, 27 de setembre de 2012

ANNEX V

MODEL DE PROPOSTA DE PAGAMENT En/Na __________________________________, amb NIF núm. ___________________, actuant en nom i

representació de______________________________amb NIF núm___________________, amb domicili a

______________________________, al carrer _________________________________, CP___________,

telèfon_____________ ofereix per la parcel·la UH4 de les casernes de sant Andreu, de Barcelona, pagar la

quantitat establerta pel preu de compravenda d’acord amb les condicions de pagament establertes per

l’Institut Català del sòl:

Al comptat: SI NO

Ajornat:

Quantitat a pagar al comptat:

Quantitat a pagar ajornada:

Termini de l’ajornament: 1 any 2anys 3anys

Aquest Institut estudiarà les propostes de sistemes de pagament diferents als establerts a l’Annex IV,

sempre i quan es millori el sistema de pagament establert a l’esmentat Annex IV.

Barcelona, 27 de setembre de 2012

ANNEX VI

MODEL D’INSTÀNCIA

En/Na __________________________________, amb DNI núm. ___________________, actuant en nom i representació ______________________________________, amb domicili a ________________, al carrer _________________________________, CP___________, telèfon _____________, EXPOSA Que aporta la documentació requerida per a poder concórrer a l’adjudicació de la parcel·la UH4 de l’actuació les Casernes de Sant Andreu, de Barcelona, que lliurarà a l’Institut Català del Sòl, d’acord amb el què s’estableix al document d’informació. El sotasignat manifesta estar assabentat i acceptar les ordenances i condicions que regeixen aquesta adjudicació mitjançant concurrència d’ofertes, i que la parcel·la haurà d’acomplir, pel que respecta als usos i condicions d’edificació del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Així mateix manifesta que no està comprés en cap causa de incapacitat o incompatibilitat per a contractar amb l'administració i està al corrent de les seves obligacions fiscals i de la seguretat social. Per la qual cosa, SOL·LICITA Que es tingui per presentada aquesta instància a l’efecte de poder concórrer l’adjudicació de la parcel·la UH4 de les Casernes de Sant Andreu, de Barcelona. Barcelona, __ de _________________ de 2012

Les Casernes de Sant Andreu Barcelona (Barcelonès) Parcel ... · Alienació d’una parcel·la...

Documents

Transcript of Les Casernes de Sant Andreu Barcelona (Barcelonès) Parcel ... · Alienació d’una parcel·la...