LES CIUTATS A EUROPA, ESPANYA I

CATALUNYA

HELENA, ELENA,ARNAU, DÍDAC,GUILLEM, ÓSCAR , DANI

LA LLARGA HISTÒRIA DE LES CIUTATS EUROPEES

LES CIUTATS DE L’ANTIGUITAT· Les primeres ciutats van aparèixer fa uns 6.000 anys, quan la fertilitat de les terres de Mesopotàmia, l’Indus i Egipte produir uns exedents agrícoles.

A l’antiga Grècia:

-Els grecs van fer dues aportacions especials: · la integració de la ciutat a la seva religió . l’aplicació d’un cert racionalisme en el traçat.

- Destacaven les ciutats d’Esparta i Atenes.- La ciutat tenia un plànol ortogonal- El plànol està orientat en nord-sud.- Els dos tipos d’habitatges més importants fou: el domus i insulae.- Unes de les zones més importants eren : l’acròpolis i l’àgora.

PLÀNOL ORTOGONAL ACRÒPOLIS

L’ÀGORA

DOMUS

INSULAE

L’antiga Roma:

-Ciutat principal: Roma, capital de l’Imperi i el centre del poder econòmic i polític.

-Van continuar fent ús del pla ortogonal.

-Hi havien dos carrers principals: · Cardo maximus (de nord-sud) · Decumanus maximus ( d’est-oest)

-Un dels elements més importants de la ciutat romana: · Els carrers · Els sistemes de clavegueram · El fòrum · Els banys públics · Els amfiteatres · Els aqüeductes...

CARRERS PRINCIPALS

TERMES

CLAVEGUERAM

AMFITEATRE, EL DHJEM (TUNISIA)

FORUM AQÜEDUCTE, NERJA PONT DEL DIABLE

En l’edat Mitjana:

-Comença el any 476, desprès de la caiguda de l’Imperi romà.-Les ciutats van tornar a crèixer, van donar lloc al renaixement de les ciutats, amb la creació de noves poblacions sorgides:

· al costat d’un castell, en rutes comercials

al costat d’un monastir, en una cruïlla de camins…

-Les ciutats medievals:

· Envoltades d’una muralla

· Pla irregular

· Carrers estrets i sinuosos.

· Els edificis més importants estaven en el centre de la

ciutat (castells, esglésies…)

PLÀNOL D’UNA CIUTAT MEDIEVAL

EXEMPLE DE CIUTAT MEDIEVAL: CARCASSONE

En l’edat Moderna:

-Es va produir un embelliment i una millora en relació a les ciutats.

-Construcció de grans palaus, jardins, esglésies i monuments.

-Es van fundar noves ciutats al voltant de residències reials d’estiu, com: Versalles (França) i Aranjuez (Madrid).

VERSALLES (FRANÇA) ARANJUEZ (MADRID)

La ciutat industrial:

-A finals del S.XVIII es va iniciar la industrialització als països europeus provocant que la població augmentes molt a les localitats on es van situar les fàbriques.

-Hi ha un enderrocament de les antigues muralles per facilitar el creixement de les ciutats.

-Es formen dos tipus de barris:

· Els barris burgesos (rics)

· Els suburbis (barris als afores d’una ciutat que te una

qualitat de vida inferior, de la nova classe urbana, el

proletariat).

- Es fan obres per fer arribar l’aigua, el gas, l’electricitat, una xarxa de

clavegueram, introducció dels tramvies.

PAISATJE INDUSTRIAL

SUBURBIS

BURGESIA

REVOLUCIÓ URBANA

NENS TREBALLADORS EN LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

LES CIUTATS DE LA UNIÓ EUROPEA

-Actualment a la U.E prop del 80% de la seva població és urbana.

-La majoria viu en ciutats de mida mitjana i petita.

-Molt poques d’aquestes ciutats superen el 1.000.000 d’habitants

.

-París i Londres són les ciutats europees més poblades.

-A la segona meitat del S.XX es va produí un gran creixement en la perifèria de les ciutats (part més llunyana del centre d’una ciutat o d’un país)

-S’hi han construït grans barris residencials.

LA POBLACIÓ RURAL A ESPANYA

-La població en Espanya a passat d'ésser principalment rural, a ser urbana.

-El poblament rural pot ser de dos tipus:

· dispers (caserios, masies, barraques i cortijos)

· concentrat.

-En les dècades dels anys 50 i 60 es va produir un gran buit dels nuclis rurals i la població es va envellir.

-Als darrers anys, alguns pobles torna poblar-se. Aquests habitatges s'utilitza com a residències secundàries.

-Avui dia hi ha un gran auge en el turisme rural.

MASIA

CORTIJO

CASERIO

BARRACA

LA POBLACIÓ URBANA A ESPANYA

-La població espanyola és sobre tot urbana; tres quartes parts viu en ciutats,

-Ciutats principals:

· Madrid (capitat de l’estat). Amb + 3.000.000 d’habitants.

· Barcelona (+ de 1.500.000 d’habitants)

· València

· Sevilla + 550.000 habitants

· Zaragoza

· Màlaga

-Fenomen actual: creixement de població en petits nuclis urbans propers a les grans ciutats.

JERARQUIA URBANA

-Per la gran influència que tenen les ciutats de Madrid i Barcelona (política, econòmica i cultural), les converteixen en metròpolis nacionals.

-La Corunya, Bilbao, Sevilla i València són metròpolis regionals;

funcionen com a centres culturals, educatius...

-Les metròpolis sobregionals són les que ofereixen serveis molt especialitzats (universitaris, hospitalaris...). És el cas de Vigo, Alacant, Granada...

-Les ciutats de vida mitjana petites són centres de serveis de les seves províncies.

-Les ciutats petites: Menys s de 50.000 habitants.

LA GESTIÓ DE LES CIUTATS ESPANYOLES

ELS PROBLEMES URBANS

Els problemes són:

-Trànsit dens a les hores puntes. Les vies més afectades són el centre urbà i els nuclis residencials de la perifèria.

-Contaminació atmosfèrica. Provocada pel trànsit elevat de vehicles.

-Contaminació acústica. És l’excés de soroll.

-Residus urbans. Es genera un 1,5 kg de brossa cada dia

-Abocadors incontrolats. Contaminen el sól, l’aire i les aigües subterrànies.

-El preu dels habitatges.

LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA

LA POBLACIÓ RURAL

-La distribució de població a Catalunya està condicionat per la geografia, la història i pels processos d’industrialització.

-Els tipus d’assentaments rurals són:

· nuclis de poques cases (Pirineus)

· masies aïllades (del Prepirineu fins al Llobregat)

· agrupaments urbans mitjans (500-2.000 habitants, comarques de l’Ebre).

ASSENTAMENTS URBANS

-És distribueix d’una manera molt desigual, s’ha de tenir en comte les ciutats històriques:romana i medieval.

-I finalment la industrialització, per la transformació del antics nuclis urbans i per la creació de noves zones urbanes (Sabadell i Terrassa)

LES CARACTEÍSTIQUES DE LA XARXA URBANA

CATALANA-Barcelona i la seva àrea metropolitana destaca en la distribució de la xarxa urbana (60% de la població).

-La segona àrea és la del Camp de Tarragona.

-La tercera àrea d’importància està en la ciutat de Girona; amb dos eixos importants:

·l’àrea costanera (Roses, Palamós i Blanes)

· l’àrea prelitoral ( Figueres, Banyoles i la Bisbal de Emp.

· Olot, Vic i Manresa són centres comarcals.

· Lleida és la segona línia urbana a l’interior.

· La xarxa urbana dels pirineus amb centres urbans per sota

dels 20.000 habitants (Ripoll, Berga, Puigcerdà i la seu

d’Urgell).

ELS NOUS PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ

-Els factors de formació de l’actual distribució urbana a Catalunya són:

· Processos democràtics: increment donat per un gran

nombre d’immigrants.

· Les noves pautes de localització industrials i serveis.

· L’extensió d’un model de ciutat difusa: es caracteritza per

una alta ocupació de territori,

la segregació espacial i la baixa

densitat.

NOU MODEL URBÀ CATALÀ

-L’extensió de l’àrea de la zona metropolitana de Barcelona.

-La configuració de diverses zones urbanes al voltant d’altres ciutats secundàries.

-L’existència d’alguns territoris urbans apartats, als quals aquests processos arriben parcialment

LES NOVES DINÀMIQUES INTERNES A LES CIUTATS CATALANES

-Els processos de creixement urbà comporten una transformació a la ciutat.

-La transformació de les ciutats catalanes ha estat intensa i els seus processos són el següents:

· canvi de residència

· l’arribada d’immigrants

· l’arribada massiva de turisme, en àrees de Barcelona i

ciutats costaneres.

· noves infraestructures, com: hotels, residències, lleure...

-Aquests processos han afectat sobretot als centres històrics.