83Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

Les comunitats d’Erinacea anthyllis de la serra de Leire (Navarra)

Àngel Romo1

Romo, Àngel, 2017. Les comunitats d’Erinacea anthyllis a la serra de Leire (Navarra). Miconia, 1: 83-95.

Resum: En aquest article estudiem les comunitats vegetals dominades per Erinacea anthyllis a la serra de Leire, als Pirineus de Navarra. Propo-sem un nou sintàxon: Helianthemo incani-Eri-nacetum anthyllidis. Descrivim la fitodiversitat, l’ecologia i la sintaxonomia d’aquesta comuni-tat vegetal. Paraules clau: vegetació, fitodiver-sitat, comunitats de plantes espinoses pulvini-formes, Erinacea anthyllis, Pirineus, Navarra, serra de Leire.

Abstract: The thorny cushion plant communities dominated by Erinacea anthyllis from the Lei-re range in the Navarran Pyrenees (Spain) has been studied. A new syntaxon: Helianthemo incani-Erinacetum anthyllidis is proposed. The phytodiversity, ecology and syntaxonomy of this plant community is evaluated. Key words: vegetation, phytodiversity, thorny cushion plant communities, Erinacea anthyllis, Pyrene-es, Navarra, Leire range.

Dates: recepció 12-IV-2017; acceptació 15-IV-2017; publicació 25-IV-2017.

1. Consell Superior d’Investigacions Científiques (IBB-CSIC-ICUB) Barcelona. A/e personal: angel.romo@gmail.com

AntecedentsL’estiu de 1989 vam tenir ocasió de

visitar la carena de la serra de Leire, als Pirineus navarresos. Aquesta serra presenta una sèrie de característiques no gens rares al llarg dels Prepirineus ibèrics (Romo 1984b, 1990): un marcat gradient climàtic i topogràfic; diferents tipus de substrats en distàncies molt curtes; vegetació en mosaic amb encla-vaments que corresponen a diferents fons florístics, ja que es troba a la zona de contacte de dues regions florísti-ques, en el límit de les regions bioge-ogràfiques eurosiberiana i mediterrà-nia (Peralta et al., 1990; Takhtajan, 1986). Ens va sorprendre trobar una comunitat de matollars pulvinifor-mes d’eriçó o coixí de monja (Erinacea anthyllis Link) a la carena de la ser-ra, que ens recordaven els de la serra del Montsec, als Prepirineus catalans. Les de Leire són poblacions aïllades d’aquest tàxon, que es troben lluny de la seva àrea principal de distribució (Romo, 1990), ja que Erinacea anthyllis

84 Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

no es fa en una gran part dels Pirineus Centrals (Projecte POCTEFA, 2017).

Les comunitats xeroacàntiques han estat des d’antic tema d’estudi per la seva peculiar fisiognomia (Aubert et al., 2014). Aquesta vegetació també ens va cridar l’atenció i hi vam aixecar dotze inventaris d’acord amb la meto-dologia de Braun-Blanquet (1979). Passats uns quants anys creiem que té interès donar a conèixer aquestes dades per diversos motius: per una banda, són comunitats difícils d’adscriure a un sintàxon conegut i, per l’altra, hem vis-cut un increment notable dels conei-xements sobre biodiversitat (Aizpuru Oiarbide et al., 1999) i sobre les co-munitats vegetals (Berastegi, 2013; Peralta, 2013) en els darrers temps. Davant d’aquest escenari és possible dur a terme una interpretació més acu-rada que ens ajudarà a entendre millor aquestes formacions vegetals. A més, tractant-se de formacions que es tro-ben en un dels límits nord-occidentals de distribució a la Península Ibèrica, té interès donar-ne a conèixer l’estructu-ra, l’ecologia i la composició florística.

Malgrat que aquestes comunitats havien estat representades gràficament en els perfils de vegetació de la serra de Leire (Erviti, 1989; Villar et al., 1992), únicament havien estat publi-cats dos inventaris fitocenològics de l’esmentada serra: un d’Arangoiti i un altre de la Peña Agujereada (Erviti, loc. cit.), sense assignar-los a cap asso-ciació vegetal.

Composició florísticaHi destaquen nombrosos matolls

(camèfits de mida gran), entre els quals cal destacar l’oròfit mediterrani Erinacea anthyllis Link ssp. anthyllis. Aquest és un camèfit molt localitzat a les muntanyes meridionals navarreses (Codés, Leire, Petilla), als matolls de les crestes de roca calcària. És local-ment freqüent a l’W de les carenes de l’Arangoiti, on ja va ser trobada per diferents autors (Erviti, loc. cit.; Pe-ralta et al. 1992). De fet ja era cone-gut de Leire, i sembla que el primer a citar-lo va ser Soulié (1907-1914). Pel seu aspecte recorda de lluny Echi-nospartum horridum (Vahl) Rothm. vegeu López Fernández (1974), però el seu color verd glauc el fa inconfusi-ble (figura 1).

Hi destaquen nombrosos camèfits de bona mida, com ara els matolls sub-mediterranis Buxus sempervirens L. i Amelanchier ovalis Medicus, a més de l’oròfit pluriregional Arctostaphyllos uva ursi (L.) Sprengel. A més hi tro-bem algunes espècies pirinenques: Brimeura amethystina (L.) Chouard, i endemismes d’àrea restringida: Nar-cissus asturiensis (Jordan) Pugsley ssp. jacetanus (Fernández-Casas) Uribe-Echebarria, a prop de l’inventari 12.

Cal destacar que en aquest matollar hi viuen nombrosos tàxons que tro-bem a les pastures de l’associació He-lianthemo incani–Koelerietum vallesi-anae (Berastegi, loc. cit.) de l’aliança Genistion occidentalis, comunitat per-

85Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

manent de les crestes batudes pel vent de la serra de Leire. De fet, ambdues as-sociacions estan en contacte (figura 2).

Figura 1. Les boixedes, dominades per Buxus semper-virens, conviuen amb els matollars d’eriçó (Erinacea anthyllis) al fons les antenes de l’Arangoiti [Foto: Àn-gel Romo, 13-III-2017].

86 Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

EcologiaEls arbustos en forma de coixí espi-

nós es troben als llocs ventosos de les terres altes del nord d’Àfrica, conca Mediterrània i àrees continentals i se-midesèrtiques de l’oest i centre d’Àsia (Körner, 2003). Aquestes comunitats

de coixinets punxents han estat asso-ciades a les terres altes fredes i seques (Walter & Breckle, 1991). Els coixi-

Figura 2. Matollar d’ Erinacea anthylllis en contacte amb pastures i boixedes. Al fons l’embassament de Yesa/Esako urtegia [Foto: Àngel Romo, 13-III-2017].

Figura 2. Matollar d’Erinacea anthylllis en contacte amb pastures i boixedes. Al fons l’embassament de Yesa/Esako urtegia [Foto: Àngel Romo, 13-III-2017].

87Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

nets pulviniformes i punxents adopten formes aerodinàmiques, que en molts casos són semiesferes quasi perfectes. Sota els coixins es creen uns micro-hàbitats especials on el sòl conserva més humitat, també hi ha més restes vegetals i els coixins tenen un efecte mitigant del vent (Körner, loc. cit.). A Leire aquests coixins formen comuni-tats permanents a les carenes rocoses més altes (figura 3). Estan sotmeses a factors climàtics particulars, entre els quals destaca el vent. La topografia és un factor que condiciona la velocitat del vent, com va indicar Körner (loc. cit.), però també ho és l’orientació de la serra, que en aquest cas s’estén d’oest a est, quasi perpendicular a la direcció del vent.

Les carenes de Leire, molt batudes pel vent, són sotmeses a la seva força i a la seva acció dessecant, efecte Föhn

(Walter & Breckle, loc. cit.). En aquesta àrea els vents dominants, as-sociats a les pertorbacions atlàntiques, bufen sobretot del N i NW. Després de sobrepassar les muntanyes basques i la serralada pirinenca, en davallar es reescalfen i augmenten la velocitat, i, en arribar a l’obstacle de les serralades prepirinenques, com és el cas de Leire, incrementen la velocitat i augmenten així el seu efecte dessecant. Les comu-nitats de coixí de monja de Leire, com les del Montsec, remarquen les carenes batudes pel vent, com ja va comentar P. Montserrat Recoder (1983). A més, aquestes carenes estan sotmeses a

Figura 3. Erinacea anthyllis es refugia a les carenes, sobre sòls esquelètics, orientades al sud de l’Arangoi-ti, sobre l’embassament de Yesa/Esako urtegia [Foto: Àngel Romo, 13-III-2017].

88 Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

Taula 1. Helianthemo incani-Erinacetum anthyllidis, associació nova.

Número d’inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12Exposició S E S S S S E S SE E N SInclinació (°) 20 15 10 30 30 15 5 3 3 5 - 5Recobriment de la vegetació (%) 60 80 70 50 50 70 80 70 80 90 90 90Superfície estudiada (m2) 40 40 50 40 40 40 45 40 80 40 40 60Altitud (m) 1340 1320 1340 1300 1260 1280 1290 1270 1260 1250 1260 1240

Característiques de l’associació, aliança, ordres i la classeArenaria grandiflora 1.1 1.1 2.2 2.2 1.1 1.1 1.1 1.1 2.2 1.1 2.2 .Brimeura amethystina . . . . . + . 1.1 . . . .Carex humilis . 1.1 . . 2.2 1.1 . 2.2 3.3 2.2 3.3 2.2Coronilla minima ssp. minima . . . . . . . . . + + .Erica vagans . . . . . . . . . . . +Erinacea anthyllis 1.1 3.3 3.3 3.3 3.3 3.3 3.3 2.2 3.3 3.4 3.3 3.3Festuca gr. ovina 1.1 1.1 1.1 . 1.1 +.1 . +.1 . 1.1 1.1 .Helianthemum oleandicum ssp. incanum 1.1 2.2 1.1 + . 1.1 1.1 . 1.1 . 1.1 .Koeleria vallesiana 1.1 1.1 . . 1.1 . 1.1 . 1.1 1.1 + .Paronychia kapella 1.1 1.1 1.1 + 1.1 1.1 1.1 + 1.1 . +.1 .Serratula nudicaulis . . . . . . . . . . + .Seseli montanum . . . . . . . . + + + .Thymus praecox ssp. polytrichus 1.1 . . . . . . . . . + .Tulipa australis . . . . . . . . . . . +

AcompanyantsAchillea millefolium . . . . . . . . . . . +Aethionema saxatile . . . . + + . . . + . .Allium sphaerocephalon . . . . + . . . + . . .Alyssum alyssoides + . . . . . . . + . . .Amelanchier ovalis . . . . + + . . . . . .Arabis hirsuta . . . + . . . . . . . .Arrhenatherum elatius . . . . . + . +.1 . . . .Arctostaphylos uva-ursi . + . . + 1.1 . +.1 +.1 +.1 . 2.2Asperula cynachica . . . . . . . . . . . +Aster willkommii . . . . . . . . . + . .Buxus sempervirens . 1.2 1.1 1.2 1.2 1.2 + +.1 1.1 . +.1 +.1Galium verum . . . . . . . . . . . +Geum sylvaticum . . . . . . . . . . . +Helianthemum nummularium + . . . . . . . . . 1.1Melica ciliata . . . 1.1 . . . . +.1 . . .Poa compresa . . . . . . . . . + . .Poa pratensis . . . . . . . . . . . +

89Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

Potentilla montana . . . . . . . . . . . +Potentilla neumanniana + . . + 1.1 1.1 . . 1.1 . 1.1 +Saponaria ocymoides . . . . . . . + . . . .Sedum acre . . . . . . + . . . . .Sedum album . . . . . . + + . . . .Sedum sediforme . . + 1.1 + + . + . . .Silene nutans . + . . . . . . . . . .Sorbus aria . . . . . + . . . . . .Telephium imperati . + . . . . . . . . . .Teucrium chamaedrys + + . + . + . . . +.1 . .Trifolium montanum . . . . . . . . . . . +Viola alba . . . . . + . . . . . .

Fora de l’inventari 12: Narcissus asturiensis ssp. jacetanus i Teucrium polium.

Procedència dels inventaris de la taula (aixecats el 6-VII-1989): Serra de Leire/Zariketa Mendilerroa (toponímia d’acord amb Angulo & lópez, 2014).

La nomenclatura dels tàxons és d’acord amb Aizpuru et al., 1999.

una radiació solar molt forta i a grans contrastos tèrmics.

Fisiognòmicament, aquestes comu-nitats vegetals prepirinenques recor-den les formacions xeroacàntiques de l’alta muntanya ibèrica i magrebina. Són illots als Pirineus amb vegetació d’afinitat oromediterrània.

SintaxonomiaEntre els inventaris fitocenològics

de la nova associació Helianthemo incani-Erinacetum anthyllidis Romo 2017, que formen les poblacions d’Eri-nacea antyllis a la serra de Leire (taula 1), triem l’inventari 10 com a tipus.

En els inventaris aixecats hi man-quen, llevat d’Erica vagans L., les espè-cies característiques de les aliances en les quals habitualment s’han inclòs les

comunitats de coixí de monja o eriçó als Pirineus.

Les comunitats d’Erinacea anthyllis han estats assignades a diferents alian-ces fitosociològiques dins l’ordre dels Ononidetalia striatae Br.-Bl. 1950. Les comunitats dels Prepirineus catalans han estat referides a l’aliança Genistion lobelii (Molero & Vigo, 1981; Romo, 1984a; Aymerich et al., 1998); les dels Prepirineus aragonesos, a l’aliança Echinospartion horridi (G. Montser-rat, 1987); i les dels Prepirineus na-varresos, al Genistion occidentalis (Pe-ralta, 2013).

Per esbrinar a quina de les tres ali-ances en què s’han classificat les comu-nitats d’Erinacea anthyllis als Pirineus, cal situar l’associació vegetal de la serra de Leire, hem fet un estudi compara-

90 Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

tiu del grau de presència de les espè-cies que es fan en les diferents aliances de l’ordre Ononidetalia striatae Br.-Bl. 1950, on són adscrites les comunitats d’Erinacea anthyllis (taula 2). Ens de-cantem per incloure el nou sintàxon dins l’aliança Genistion occidentalis, malgrat que també és molt proper a l’aliança Echinospartion horridi.

Interès biogeogràficLes comunitats d’Erinacea anthyllis

de la carena de Leire presenten un gran interès biogeogràfic. Remarquen els lligams i les possibles vies migra-tòries d’espècies que haurien arribat

als Prepirineus occidentals probable-ment des del Sistema Ibèric (Loidi & Báscones, 2006). Un altre escenari és el possible desplaçament d’Erinacea anthyllis per l’arribada de l’Echinospar-tum horridum als Pirineus. Aquesta segona hipòtesi va ser proposada per P. Montserrat et al. (1990), els quals consideren que l’aparició d’una mata robusta com Echinospartum horridum, va arraconar altres espècies amb un poder colonitzador menor, com és el cas d’Erinacea anthyllis, i les va situar a la perifèria amb relació a l’àrea quasi contínua d’Echinospartum horridum als Pirineus centrals. Efectivament,

Taula 2. Taula sintètica de les aliances (segons rivAs-MArtínez et al. 1991; rivAs-MArtínez et al. 2001) en les quals han estat assignades les comunitats d’Erinacea anthyllis presents als Pirineus i de la fidelitat de presència de les espècies.

Genistion Echinospartion Genistion Matollars de Leire, occidentalis horridi lobilii present estudi

343 inventaris 35 inventaris 55 inventaris 12 inventaris

Arenaria aggregata III II . VAsperula cynanchica I II II ICarex humilis II V V IVCoronilla minima II II III IErica vagans V . . IKoeleria humilis III IV IV IVHelianthemum oleandicum ssp. incanum III . II IVHelianthemum nummularium III I . IParonychia kapella . II . IVSerratula nudicaulis . I III ISeseli montanum I I III I

Nombre de tàxons 9 9 7 11

91Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

ambdós tàxons tenen pautes de crei-xement diferents, d’acord amb la clas-sificació dels coixinets pulviniformes feta per Rauh (1939) i Pignatti et al. (1980), un coixinet radial aplanat i l’altre coixinet radial hemisfèric. Però s’ha de tenir present que l’absència to-tal d’Erinacea anthyllis als Prepirineus ibèrics centrals es fa estranya. Caldria pensar com és que en una topografia tan variada no han pogut mantenir-se algunes poblacions d’Erinacea en algun lloc d’aquest sector. A més, ambdues espècies tenen una distribució que se superposa als seus límits de distribu-ció orientals (Romo, 1990: 186) i oc-cidentals (Projecte POCTEFA 2017). En aquest context sembla que són els coixins de monja (Erinacea anthyllis) els que no han tingut la capacitat de colonitzar l’àrea central, actualment ocupada per Echinospartum horridum.

Figura 4. Matollar d’Erinacea anthylllis sec, en primer pla, i matollars de Buxus sempervirens, en segon pla i amb molt bona vitalitat. Al fons l’embassament de Yesa/Esako urtegia [Foto: Àngel Romo, 13-III-2017].

Dinàmica Cal remarcar el penós estat de con-

servació d’aquesta comunitat actual-ment. Per una banda són nombrosos els peus d’Erinacea morts i, per l’altra, el boix (Buxus sempervirens) fa l’efecte que desplaça els coixinets de monja (fi-gura 4). Aquesta competència entre les dues espècies es decanta clarament cap al boix als llocs de sòls més profunds i Erinacea es manté a les carenes, on els sòls són més esquelètics i pedregosos. Aquest declivi d’Erinacea fa que hi hagi molt pocs peus grans vius, de fet són escassos els que superen els 60 cm de diàmetre. Els exemplars joves són molt

92 Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

rars (figura 5). Davant d’aquest esce-nari sembla que la viabilitat d’aquestes poblacions en el futur no serà gens fà-cil.

ConservacióAquestes comunitats són incloses

en la directiva d’hàbitats d’interès co-munitari amb el codi 4090 que corres-pon als matollars mediterranis i oro-mediterranis. Aquests hàbitats tenen un caràcter de relicte, segons Loidi & Báscones (2006). A més es troben en un lloc d’interès comunitari LIC i zona d’especial protecció de les aus ZEPA (Bases técnicas 2016). S’hauria de tenir present que la minva dels usos tradi-cionals, com l’explotació ramadera, i altres factors gens fàcils de quantificar, afavoreixen la regressió d’aquestes co-munitats i la pèrdua de la biodiversi-tat associada a les plantes en coixinet

(Molina Montenegro et al., 2016). Prova d’això és l’elevat nombre de peus d’Erinacea secs, i d’altres mig morts (figura 6), on pràcticament no crei-xen altres espècies. A més dels canvis d’usos del territori, no es pot oblidar el possible impacte que hi tenen d’altres factors que queden englobats sota el concepte ampli del canvi global.

BibliografiaAizpuru, Iñaki; Aseguinolaza, Car-

los; Uribe-Echebarría, Pedro M.; Urrutia, Pello & Zorrakín, Iñaki. 1999. Claves ilustradas de la Flora del Pais Vasco. Servicio Central de

Figura 5. Els peus joves d’Erinacea anthyllis, com aquest de la rodalia de l’Arangoiti, són rars a la serra de Leire. [Foto: Àngel Romo, 13-III-2017].

93Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

Publicaciones del Gobierno Vasco. Vitoria-Gasteiz. 832 pàgs.

Angulo, Miguel & López, Gorka, 2014. Sierra de Leire. Mapas Pire-naicos, serie 1:25.000. Sua Edizoak. Bilbao. 48 pàgs. + 1 mapa.

Aubert, Serge; Boucher, Florian; La-vergne, Sébastian; Renaud, Julien & Choler, Philippe, 2014. 1914–2014: A revised worldwide catalo-gue of cushion plants 100 years after Hauri and Schröter. Alpine Botany, 12: 59–70.

Aymerich, Pere; Devis, Joan; Ferré, Albert & Soriano, Ignasi, 1998. Les poblacions d’Erinacea anthyllis de l’Alt Urgell. Ilerda (Ciències), 52: 5-10.

Braun-Blanquet, Josías, 1979. Fito-sociología. Bases para el estudio de las comunidades vegetales. Edición en español de Pflanzensoziologie:

Grundzüge der Vegetationskunde, 3a edició. Springer Verlag. Wien (1969). Blume, Madrid. 865 pàgs.

Bases técnicas para el plan de gestión: LIC «Sierra de Leire y Foz de Arba-iun» (ES0000125), ZEPA «Arbaiun-Leire» (ES0000482), 2016. Borrador. Gobierno de Navarra. Pamplona.

Berastegi, Asun, 2013. Pastizales y prados en Navarra: descripción, ti-pificación y ecología. Guineana, 19: 1-510.

Erviti, Juan, 1989. Paisaje vegetal de la Navarra Media Oriental. Príncipe de Viana (Suplemento Ciencias), 9: 95-166.

Figura 6. Són nombrosos els exemplars secs o mig secs d’Erinacea anthyllis a la rodalia de l’Arangoiti de la ser-ra de Leire [Foto: Àngel Romo, 13-III-2017].

94 Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

Erviti, Juan, 1991. Estudio florísti-co de la Navarra media Oriental. Fontqueria 31: 1-133.

Font, Xavier et al. 2009. SIVIM, Siste-ma de Información de la Vegetación Ibérica y Macaronésica. Disponible en: http://www.sivim.info/.

Körner. Christian, 2003. Alpine plant life: functional plant ecology of high mountain ecosystems. Springer Ver-lag, Berlin. 344 pàgs.

Loidi, Javier & Báscones, Juan Car-los, 2006. Memoria del Mapa de Se-ries de Vegetación de Navarra. Esca-la 1:200.000. Gobierno de Navarra, Departamento de Medio Ambiente, Ordenación del Territorio y Vivien-da. 124 pàgs.

López Fernández, María Luisa, 1974. Echinospartum horridum (Vahl) Rothm. y Genista anglica L., en la Sierra de Leyre (Navarra). Anales del Instituto Botánico Cavanilles, 31: 155-159.

Lorda, Mikel, 2013. Catálogo florístico de Navarra. Jolube Consultor y Edi-tor, Pamplona. 282 pàgs.

Molero, Julian & Vigo, Josep, 1981. Aportació al coneixement florístic i geobotànic de la Serra d’Aubenç. Treballs de l’Institut Botànic de Bar-celona, 6: 1-82.

Molina Montenegro, Marco A.; Oses, Rómulo; Acuña Rodríguez, Ian S.; Fardella, Cristian; Bada-no, Ernesto I.; Torres Morales, Patricio; Gallardo-Cerda, Jorge & Torres-Díaz, Ernesto, 2016. Po-

sitive interactions by cushion plants in high mountains: fact or artifact? Journal of Plant Ecology, 9(2): 117-123.

Montserrat Martí, Gabriel, 1987. Datos para el estudio de la alianza Aphyllanthion en el Prepirineo ara-gonés. Collectanea Botanica, 16(2): 391-395.

Montserrat Recoder, Pedro, 1983. Aspectos corológicos del dinamis-mo fitotopográfico. Collectanea Bo-tanica, 14: 441-452.

Montserrat Recoder, Pedro; Montserrat Martí, José M. & Montserrat Martí, Gabriel, 1990. Estudio de las comunidades de Echinospartum horridum en el Pirineo español. Acta Biologica Montana, 4: 249-257.

Peralta, Javier, Báscones, Juan Car-los & Iñiguez, Jaime, 1990. Bosques de la Sierra de Leyre (Navarra-Zara-goza, NE de España). Monografías del Instituto Pirenaico de Ecología, 5: 559-564.

Peralta, Javier; Báscones, Juan Car-los & Iñiguez, Jaime 1992. Catálogo florístico de la sierra de Leyre. Prín-cipe de Viana (Suplemento Cienci-as), 11-12: 103-195.

Peralta, Javier, 2013. Matorrales de Erinacea anthyllis. En: Javier Peralta, Idoia Biurrun, Itziar García-Mijan-gos, José Luis Remón, José Miguel Olano, Mikel Lorda, Javier Loidi, Juan Antonio Campos 2013. Manu-al de Hábitats de Navarra. Departa-

95Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

mento de Desarrollo Rural, Medio Ambiente y Administración Local. Gobierno de Navarra, Pamplona.

Pignatti Eva; Pignatti, Sandro; Ni-mis P. & Avanzini A., 1980. La ve-getazione ad arbusti spinosi emisfe-rici: Contributo alla interpretazione delle fasce di vegetazione delle alte montagne dell’Italia mediterranea. Collana del Progetto Promozione della qualità dell’mbiente. Consiglio nazionale delle ricerche. Roma. 130 pàgs.

Projecte POCTEFA. Atles de la Flora dels Pirineus. Disponible en: http:// atlasflorapyrenaea.org/florapyre-naea/ index.jsp [Data de consulta: 15 març 2017].

Rauh, Werner, 1939. Überpolster-förmigen Wuchs. Ein Beitrag zur Kenntnis der Wuchsformen der Höheren Pflanzen. Nova Acta Leo-poldina, 7: 267–508.

Rivas-Martínez, Salvador; Díaz, Tomás Emilio; Fernández Prieto, José Antonio; Loidi, Javier & Pe-nas, Angel, 1991. Festuco hystricis-Ononidetea striatae y Rosmarinetea officinalis, clases de vegetación inde-pendientes. Itinera Geobotanica, 5: 505-516.

Rivas-Martínez, Salvador; Fernán-dez-González, Federico; Loidi, Ja-vier; Lousã, Mario & Penas, Angel, 2001. Syntaxonomical checklist of vascular plant communities of Spain and Portugal to association level. Iti-nera Geobotanica, 14: 5-341.

Romo Díez, Àngel M., 1984a. Flora i vegetació del Montsec (Pre-Pirineus Catalans). Arxius de la Secció de Ciències, 90. Institut d’Estudis Cata-lans. 356 pàgs. + 1 mapa vegetació 1:50.000.

Romo Díez, Àngel M., 1984b. El clima y la vegetación en los Prepirineos Centrales Catalanes. Acta Biologica Montana, 4: 231-238.

Romo Díez, Àngel M., 1990. Patrones de distribución de la flora vascular de los Prepirineos Centrales. Mono-grafías del Instituto Pirenaico de Eco-logía, 5: 175-190.

Soulié, Joseph Auguste, 1907-1914. Plantes observées dans les Pyrénées françaises et espagnoles. Manuscrit inèdit. Societé des Lettres et Arts de l’Aveyron. Rodez.

Takhtajan, Armen, 1986. Floristic re-gions of the world. University of Ca-lifornia Press. Los Angeles. 522 pàgs.

Villar, Luis; Báscones, Juan Carlos & Peralta, Javier, 1992. Guía de la excursión Pamplona - Valles de Sa-lazar y Roncal - Sierra de Leyre (22 de octubre de 1992). Instituto Na-cional de Investigación y Tecnolo-gía Agraria y Alimentaria (España). Actas del Congreso Internacional del Haya, vol. II: 5-33.

Walter, Heinrich & Breckle, Sieg-mar-W. 1991. Ökologie der Erde, Band IV, Gemässigte und Artische zonen ausserhalb Euro-Nordasiens. Gustav Fischer Verlag. Stuttgart. 586 pàgs.