Les coves de Collbató, perduda la seva funcionalitat hidro-lògica, resten com a formes fòssils. Una mica més avall tro-bem les fonts Mentidores de Collbató, que mantenen unafuncionalitat temporal excepcional, amb l’interès de ser unpunt de sortida d’aigües amb una heterogeneïtat tèrmica que,en crescudes d’hivern, es manifesta en forma de baf queacompanya la sortida d’aigües.

Les coves són, per tant, antics conductes que pertanyen alsistema de drenatge profund de les aigües subterrànies deMontserrat que estan relacionats directament amb la zona dedescàrrega i un antic nivell de base del final del terciari, ante-rior en tot cas a la instal·lació del Llobregat. En l’interior hi hael registre d’esdeveniments hidrogeològics i del que ha passatdes que les aigües van abandonar els conductes i la cova deixàde ser un medi hidrològic i esdevingué un medi geològic.

04/2006 MUNTANYA 864 25

L a cova pertany, com a forma major, d’uns960 m de recorregut, a un conjunt decavitats situades a una cota al voltant dels

500 m, que s’obren seguint el replà de les Feixa-des i als dos vessants del torrent de la Font Seca–coves de la Codolosa, del Xacó, Gran, Freda, dela Pols, l’avenc Ventós, del Salnitre, etc.–, i quesenyalen un antic nivell de circulacions d’aigüessubterrànies que, per les dimensions dels con-ductes, donen testimoni de la importància de lacarstificació antiga del massís de Montserrat i laimplicació d’aquest fet sobre les formes superfi-cials i els processos geodinàmics que han mode-

lat el singular paisatge montserratí.La instal·lació del riu Llobregat en el seu curs

actual és fruit d’una llarga evolució que ha provo-cat l’aïllament del massís pel seu vessant nord-oriental. La xarxa hidrogràfica és força il·lustrativad’aquesta evolució morfològica i hem de diferen-ciar, d’una banda, la xarxa interna de canals itorrenteres orientades a partir de l’estructura tectò-nica i, de l’altra, la vall Mal o torrent de SantaMaria, que parteix el massís longitudinalment ique és la resta de l’antic desguàs cap al sud-est, és adir cap a la Depressió Prelitoral, anterior a l’empla-çament del Llobregat. Aquesta antiga vall ha estatcapturada en angle recte cap al Llobregat a partirde la zona del pas dels Francesos, damunt delmonestir. A partir d’aquest sector la vall gira brus-cament i cau amb un fort desnivell cap al Llobre-gat, tal i com es pot observar perfectament des deltransbordador aeri. Aquesta antiga artèria, abansde ser capturada i encaixonada, podria tenir conti-nuïtat per nivells superiors al pla de les Taràntulescap al torrent Fondo, encara que també hi hauriala possibilitat que fos una vall cega que es tanquésa la zona del pla dels Ocells, sota la Panxa delBisbe. Sigui com sigui el seu paper primordial enla infiltració i la hidrogeologia càrstica del massíssembla incontrovertible.

La captura pleistocènica del Llobregat, presenten la superfície del torrent de Santa Maria o delstributaris del torrent de la Salut, també s’ha de-senvolupat sota terra, el conjunt de coves situa-des al marge sud de la muntanya; a l’àrea deCollbató, són antics drens relacionats amb anti-gues surgències que han quedat inactives. Lesactuals surgències, a la zona de Monistrol, pre-senten un sistema complex format per una fontpermanent –la font Gran– i uns sobreeixidorstemporals, o fonts mentidores superposades: lamentidora de Monistrol, les del coll de la Vaca,etc. En cas de crescuda, la font Gran arriba a unlímit d’evacuació d’uns 60 l/s i es posen en fun-cionament els sobreeixidors, que poden abocardurant dies o setmanes centenars de metrescúbics per segon.

Autor:Josep M. Cervelló

Les coves del Salnitre estan situades a la part meridional de Montserrat, al límit d’aquest massís amb la depressió del Bruc, enlairades damunt del torrent de la Salut i al peu del serrat de les Garrigoses. L’entrada es pot observar des de Collbató, uns metres més amunt de la traça del camí de les Feixades que porta cap al monestir.

Les coves del Salnitre i el Montserrat subterrani

ESPELEOLOGIA

Les fractures verticals que modelen la superfíciede la muntanya també són fonamentals en eltraçat de les galeries subterrànies, tal i com espot veure en aquest perfil de les covessuperposat sobre una fotografia aèria.

Les galeries de lescoves del Salnitre

contenen un registresedimentari d’alt valor

paleoambiental igeocronològic.

Des del vestíbul ja es veu la sala de laCatedral, la més grande la cavitat, de plantairregular i amb el terracobert de grans blocscaiguts.Gràcies al seu volum, ia la proximitat ambl’entrada, ha estatescenari de nombrososactes públics. Aixòexplica la bastida quees veu a la foto.

El pou del Diable, de16 m de fondària, haestat equipat des del’inici de les visitesturístiques ambescales.

JOR

DI V

IDA

L

JOR

DI V

IDA

L

JOR

DI V

IDA

LA

LBE

RT

MA

RTÍ

NE

Z

ESPELEOLOGIA

MUNTANYA 864 04/200626 04/2006 MUNTANYA 864 27

El recorregut subterrani habilitat i enllumenat quepodem realitzar és superior als 500 m i permet arribarfins a les zones més internes de la cavitat. La topografia

de la cova ens servirà de guia i ens permetrà situar uns puntsd’observació al llarg de la visita. Hi distingirem tres sectors:pis Superior, pou del Diable i pis Inferior

PIS SUPERIORÉs tot el conjunt de galeries i sales situades aproximadamental mateix nivell que l’entrada.

El vestíbul és ampli, de forma triangular i ben il·luminatgràcies a una obertura superior tancada amb una reixa. El terraestà aplanat artificialment i cobert per un enllosat. Fou enaquesta zona on, l’any 1922, Colomines va fer les troballes pre-històriques. Si bé la cova del Salnitre és la més gran de totes lesque han estat localitzades en aquest sector i reuneix bones con-dicions per a l’habitabilitat, el seu jaciment no és tant ric comels de la cova Gran i la cova Freda. La dificultat que creava l’e-xistència d’un terra cobert de blocs caiguts impossibilità una

prospecció adequada. Entre els blocs es van trobar restes deterrissa sense decorar, negrosa i polida, com la que s’havia tro-bat a les altres dues coves. També s’hi va localitzar ceràmicaibèrica i campaniana, un esclat de sílex i un fragment de cranihumà. No es va poder determinar quin tipus d’ús se’n va fer, dela cova, però sabem que va ser freqüentada del neolític antic(7.000 BP) al bronze i hallsttàtic, fins al període ibèric. A lesaltres cavitats es van fer troballes més interessants: ossos d’ani-mals, ganivets, rascadors, punxons d’os, destrals de sílex, decorniana i de diorita, enterraments humans i, sobretot, trestipus diferents de ceràmica: una de llisa polida de color negrós,una altra decorada amb relleus i cordons, i una altra ornadaamb incisions de petxines, sobretot del gènere Cardium.Aquesta darrera, que es trobava per primer cop, s’anomenàceràmica montserratina, cardial o impresa.

Des del vestíbul ja es veu la sala de la Catedral, la més grande la cavitat, de planta irregular i amb el terra cobert de gransblocs caiguts. Si avancem pel camí fins a situar-nos a l’altreextrem de la sala, hi podrem fer algunes observacions interessants.

Hi apreciarem perfectament les característiques de la rocaconglomeràtica que ha estat excavada i els nivells vermells degresos interestratificats que no formen estrats continus sinófilagarses o petits llentions. Els còdols són molt heteromètrics–alguns arriben a tenir 80 cm de diàmetre. La matriu éssorrenca i vermellosa. Hi podem observar que les capes estaninclinades cap al NE amb un cabussament d’uns 25º. A laparet sud, tocant el Mansuet, s’hi distingeixen estructuressedimentàries, com ara l’estratificació encreuada.

El volum excavat és important. Al sostre no s’aprecien lescicatrius deixades pels ensorraments dels grans blocs que tro-bem pel terra, sinó formes d’erosió que formen voltes, cúpulesi nínxols, que mostren l’efecte de l’acció dissolvent de l’aigua.S’hi pot veure també com les grans estalagmites mostren l’e-fecte d’una erosió posterior a la seva formació (per exemple laMonja i la Geganta). Abans de deixar la sala, hi podem veurecom les formacions estalagmítiques es recolzen damunt delsconglomerats i formen un afegit sobre la roca, o damunt desediments terrosos amb els quals sovint s’intercalen. En unracó del sector sud, just des del pont de fusta, hi podem apre-ciar una cavitat penjada uns 7 o 8 m per damunt nostre, queés la cova del Mansuet, on sembla que s’amagava el famósbandoler en temps de la Guerra del Francès.

Arribats a dalt del pou del Diable, deixem a l’esquerra lagaleria de les Papallones, oberta a la mateixa fractura quedóna origen al pou i d’un centenar de metres de llarg en direc-ció SO-NE. El fals terra està format per blocs caiguts i empo-trats entre les parets, damunt dels quals s’hi han dipositatsediments i paviments estalagmítics.

Després d’haver vist tot aquest pis Superior, en podem treu-re algunes conclusions, com ara que un cop els conductes vandeixar d’estar inundats d’aigua es va produir una etapa d’en-fonsaments i de creació de formacions estalagmítiques. Unaetapa posterior amb una nova activitat hidrològica va erosionarles estalagmites i va modelar les formes del sostre i les parets.

POU DEL DIABLE

Ens apareix entre blocs el pou del Diable, de 16 m defondària, que es baixen amb l’ajut d’una escala. Per les parets

sentada al sostre, amb una galeria més ampla que l’altra, on esveuen empremtes de dissolució fetes en un estadi de circulacióforçada, en règim inundat, que posteriorment excavaria la sevabase i dipositaria els sediments de l’esquerra (part convexa delmeandre) i, finalment, un encaixament posterior més estret,que és per on passa el nostre camí.

A la sala de les Barricades podem observar enfonsamentsimportants, els anomenats processos clàstics. Grans blocsesquarterats per la fracturació, bastant intensa en aquest punt,fa que les aigües d’infiltració penetrin per les diàclasis, quedissolguin i arribin a separar els diversos blocs que cauen oqueden empotrats i inclinats entremig de les parets o delsaltres blocs. El camí passa per sota d’un d’aquests blocs que haquedat recolzat damunt unes estalagmites i que les ha trencat,com es veu a l’esquerra, a la sortida del passatge que ens portaa la cavitat següent.

La cova dels Ratpenats és un ampli meandre ben conser-vat en la part còncava i desfigurat per un caos de blocs en lapart convexa. Al sostre s’ha conservat molt bé la primitiva fasede circulació en conducte inundat, creat a partir de l’enreixatde fractures N-S, NE-SO i NO-SE, i es pot observar la diferen-ciació de la galeria primitiva en l’encaixament del meandreposterior. Damunt els blocs del terra s’observa una successióde sediments fluvials. A la banda dreta (nord) també hi ha undipòsit important de sediments argilosos que alternen ambcrostes estalagmítiques. La presència d’una important colòniade ratpenats que habitava la cova en diversos punts està docu-mentada per molts testimonis, com ara la visita de VíctorBalaguer, l’any 1852. En alguns punts, a les parets, damunt deformacions i de sediments es poden veure taques fosques for-mades pel guano. Els excrements dels ratpenats són una fontd’òxids de fòsfor i d’àcid fosfòric que reacciona amb el carbo-nat de calci de les parets i dels espeleotemes i forma fosfats càl-cics que reemplacen la calcita o l’aragonita de les formacions iles altera. L’àcid fosfòric també reacciona amb els minerals deles argiles dels sediments formant una gran diversitat de fos-fats complexos ferroalumínics que formen nòduls o s’interes-tratifiquen en els sediments. La cova del Salnitre conté unabona diversitat de minerals fosfatats que han alterat les forma-cions calcítiques, que han format filones dins les fractures oque s’han incorporat dins dels dipòsits sedimentaris argilosos.El tema del famós salnitre és controvertit. En l’actualitat nose’n troba, però podria haver tingut també un origen a partirde l’evaporació de solucions nitroses procedents de l’orina delsratpenats. És un mineral molt inestable i un canvi microclimà-tic a la cavitat en pot haver eliminat qualsevol traça.

Abans d’entrar a la sala de les Columnes observarem eltall produït per la incisió de la galeria, que ha deixat penjatsuns paviments estalagmítics de més de 40 cm de gruix. Elspodem veure a l’esquerra, segons la marxa, i una mica mésamunt de l’alçada dels nostres caps. Són formacions molt anti-gues. Mitjançant l’estudi de la relació isotòpica urani-tori, quepermet una datació absoluta d’aquest tipus de formacions,s’ha pogut establir una edat molt antiga que va més enllà deles possibilitats del mètode i que arriba als 600.000 anys.Aquesta etapa de formacions, molt estesa en tota la cavitat, enté, per tant, més de 600.000; és a dir, és del pleistocè inferioro dels inicis del pleistocè mitjà.

es veuen mostres d’erosió que han tallat dipòsits i reompli-ments estalagmítics. El fons és ple de blocs caiguts. En lapart més baixa, fora de l’itinerari que seguirem, deixem unacavitat amb el terra format per un dipòsit d’argiles fosques,que alternen amb nivells de sediments orgànics (format perrestes d’animals, ossos de ratpenat, etc.). Segurament d’a-quest punt es treia el famós salnitre. Part d’aquest conjuntestà recobert d’una crosta estalagmítica. La naturalesa d’a-quest dipòsit ens indica que és una sedimentació en sec; és adir, subaèria.

PIS INFERIOREl pis Inferior és un conjunt de galeries que se situen entre 18i 25 m de fondària respecte de l’entrada.

Un cop baixat el pou del Diable el recorregut continua perun corredor estret que segueix una diàclasi de direcció NE-SO.Arribem a una galeria àmplia anomenada claustre dels Monjos.El nom prové de la trobada en aquest sector d’inscripcions devisites de monjos del monestir (segles XVI i XVII). Al fons, hidestaca una columna de 6 m d’alçada amb forts senyals d’ero-sió. Les parets també mostren senyals d’erosió i, a l’esquerra,damunt un replà rocós, hi trobem restes sedimentàries d’argilesi una crosta estalagmítica molt alterada. A la dreta, penjat peldamunt dels nostres caps, hi ha les restes d’un dipòsit d’espele-otemes format per una calcita blanca molt porosa; es tracta decalcita flotant, que marca una antiga fase lacustre. La galeria faun colze cap al nord i en aquest punt veiem una galeria supe-rior més rectilínia, penjada a 7 m d’altura.

Seguint el camí arribem al Cambril, pujant un tram d’es-cales. Destaquen aquí les formacions estalagmítiques, lescolumnes, les estalactites del sostre i les banderes o cortinesestalactítiques formades i alineades seguint les diàclasis NO-SE del sostre, per on s’infiltren les gotes d’aigua que han anatformant aquestes concrecions. Al Cambril es poden veure duesfases de concreció, una d’antiga, la de les grans columnes ero-sionades (una d’aquestes inclinada, recolzada a la paret i sol-dada novament) i una de més moderna, que ha format les esta-lactites i cortines del sostre, en les quals no es veuen tracesd’erosió posterior.

Sortint del Cambril, arribem a la gruta de l’Elefant, ontornem a trobar banderes i estalactites al sostre i un gran mas-sís estalagmític que reomple gran part de la secció de la galeriai solda els blocs caiguts pel terra.

La boca de l’Infern ens permet fer un descens que ensdeixa a la base d’una galeria que forma un meandre encaixat.A prop del forat també s’han citat a les parets grafits delssegles XVII i XVIII. Un d’aquests potser es referia a la visita deFrancisco de Zamora. Víctor Balaguer en la seva visita del1852 la va transcriure com «Montaño 3 copias 1789»; segura-ment va ser feta per Pere Pau Muntanya durant els treballstopogràfics d’aquell any, on va fer diversos dibuixos.

La Campana és una cavitat amb una gran colada estalag-mítica que baixa pel sector esquerra i que està esquerdada, laqual cosa ens indica que està situada damunt de sedimentsargilosos. La secció que presenta aquí la cavitat és indicativade diverses fases de funcionament: la més antiga, ben repre-

Un itinerari pel Montserrat subterrani

12

11

10

52

3

4

1

6

7

8

9Cambril. Estalagmita caiguda i recolzada a la paret. Ha estatsoldada per altres de més modernes, i totes aquestesposteriorment han estat erosionades per les aigües que vantornar a inundar els conductes.

JOR

DI V

IDA

L

Les formacions que podem veure a la sala deles Columnes pertanyen a dues fases diferents: auna d’antiga, amb formes trencades i inclinades,i a una de posterior, que solda i creix damuntl’anterior. Aquesta és la zona més humida de lacavitat, i hi ha un degoteig al sostre que es fa bas-tant insistent després de les pluges.

La cambra Final està formada per una altavolta que puja fins als 11 m. El terra, el sostre i lesparets estan recoberts per estalactites, estalagmi-tes i colades, també de dues fases diferents. A 3 mdel terra observem restes sedimentàries penjades ala paret, damunt les quals s’han format concre-cions. El terra està format per una acumulació deblocs caiguts recoberts i emmascarats per unacolada més moderna que obtura la galeria i tancala continuïtat de la cova cap al sud.

SÍNTESILa tornada cap a fora ens serà útil per anarsituant cada una de les observacions que hemanat fent a l’entrada i per adonar-nos que la gène-si i l’evolució de la cavitat ha estat complexa ifruit de diferents fases d’activitat hidrològicaseguida d’encaixaments, assecaments, enfonsa-ments clàstics i precipitacions químiques. L’acti-vitat litoquímica significa la fi d’un cicle de fun-cionalitat, ja que perquè la cova sigui un domini

cristal·litzador cal la interrupció dels correntssubterranis i el manteniment d’un medi en

condicions estables i situació de repòs. L’e-rosió de les estalagmites més antigues enspermet suposar que han existit com amínim dues fases de reactivació hidro-lògica. Els fenòmens més modernshan estat la deposició dels sedimentsorgànics de la base del pou del Dia-ble, la darrera fase de concreció –quees pot veure en actiu a les parts mésfondes de la cova– i les caigudes d’al-guns blocs per descalcificació.

L’inici de la carstificació a Montse-rrat és antic, segurament del pliocè

–darrer període del terciari, d’entre cinci dos milions d’anys d’antiguitat– i devia

començar quan els conglomerats de Mont-serrat van quedar al descobert i es va crear

un potencial a partir del nivell de base quemarcava la depressió del Bruc-Collbató. Cap al

sud es dirigien les aigües superficials i subterrà-nies, mentre el massís, al començament, amb unrelleu de graons i plataformes lleugerament incli-nades al NO –com el relleu del Montsant actual–,era erosionat intensament. La zona de Collbatóera una àrea de surgències que abocaven les sevesaigües a la plana que en aquells moments, previs al’excavació del torrent de la Salut, se situava méso menys a l’altura dels actuals cims de la serra deRubió. L’encaixament quaternari del Llobregat vaaïllar el massís pel NE i va crear un nou nivell de

ESPELEOLOGIA

MUNTANYA 864 04/200628 04/2006 MUNTANYA 864 29

1

2

3

4

4

5

6

7

89

10

12

13

14

5

Pavelló de la Verge

Sala de les Columnes

Les Barricades

10

9

8

7

6

5

43

2

2’

B’

C’

D’

1

D

C

B

El Bisbe

La Campana

L’OrgueCambril

Claustre dels Monjos

Pou del Diable

Galeria de les Papallones

La Catedral

Cova del Mansuet

Vestíbul

Cova de la Pols

Avenc-cova C.1Cova C.2

Cova C.3

Cova del Salnitre

Avenc del Salnitre o S.1

Pou del Diable

Gruta de l’Elefant

Boca de l’Infern

Pas delCaçador

-15,0

Nivells inferiors (desplaçats)

Topografia: Miquel Bosch i Toni Inglès (ERE del CEC)1988 / BCRA 5DServei Geològic de Catalunya – Generalitat de Catalunya

Desnivell: 42,7 m (–19,5, +23,2 m)Recorregut: 958 m (Només la cavitat principal)

0 5 10 20 30 40

-19,5

+23,2

±0,0

A

Cova dels Rats Penats 11

Detall dels massissosestalagmítics antics erosionats.

Coves del SalnitrePlanta

13

14

JOR

DI V

IDA

L

ED

ITO

RIA

L A

LPIN

A -

A. M

AR

TÍN

EZ

tipus detrític i químic que constitueixen el llibrede registre de l’evolució del carst montserratí. Sóndipòsits que, a més de formar els elements méscaracterístics del paisatge subterrani, conteneninformacions paleoambientals i geocronològiquesinteressantíssimes que poden abraçar tots elstemps quaternaris. Per a les datacions dels espele-otemes, és prou fonamentada una cronologia quecobreix tot el pleistocè mitjà, és a dir dels700.000 als 135.000 anys AP. La formació delsgrans edificis estalagmítics que donen personali-tat a la cova i els successius episodis que els hanalterat i erosionat mostren al visitant el testimonidel pas del temps en dimensió geològica. És ambaquesta impressió que Henry Rider Haggard fadir al protagonista de Les mines del rei Salomó,després de contemplar una gran columna estalag-mítica, les paraules següents: «¿Quants segles feiaque la natura treballava aquella obra meravello-sa?... Mai com allà i en aquells instants vaig com-prendre la insondable vellesa de la terra!».

04/2006 MUNTANYA 864 31

base més profund a la zona de Monistrol, cap aon es dirigeixen les aigües subterrànies en l’actua-litat. Les coves del Salnitre i la resta de cavitatsproperes són fragments de les xarxes del carstantic, avui no funcional, aïllat i enlairat més de300 m sobre les fonts de Monistrol.

Les fonts de Monistrol, exponent de la carsti-ficació actual, ens indiquen que la circulaciód’aigües subterrànies a Montserrat no posseeixuna zona saturada gaire important i que el medihidrogeològic és del tipus fissurat, més carstificata les parts altes que no pas cap avall. Aquest fetcontrasta amb els grans conductes que hempogut explorar a la cova del Salnitre, que ensparlen d’una paleohidrologia molt més impor-tant, amb un carst ben estructurat, del qual esconserven fragments de la zona d’infiltració–avencs de les parts altes del massís– i dels drensde la zona saturada –cova del Salnitre– per on,vistes les seves dimensions i morfologia, transita-ven grans cabals camí a les antigues surgències.

MUNTANYA 864 04/200630

Tot plegat suggereix un procés de pèrdua pro-gressiva de potencial de carstificació, paral·lel al’aïllament progressiu de la muntanya i a l’encai-xament del Llobregat. Hem de pensar també que,encara que actualment les aigües que brollen perles fonts de Monistrol procedeixen exclusivamentde les precipitacions damunt del massís –és a dir,d’un carst monari– en el passat geològic en quèles galeries de la cova del Salnitre eren funcio-nals, la morfologia exterior era del tot diferent ila conca del sistema càrstic podia posseir capçale-res en els terrenys impermeables de l’actualdepressió del Bages; és a dir, un carst binari, ambcursos superficials que s’infiltraven sota terraquan arribaven als conglomerats carbonatats queavui formen l’encimbellat massís del Montserrat.Situacions similars es podrien repetir en relleusconglomeràtics propers com Sant Llorenç delMunt i la serra de l’Obac.

A les galeries de la cova del Salnitre i a l’es-guard de l’erosió, s’hi acumulen sediments de Font Mentidora de Collbató en plena descàrrega.

Coves del SalnitreAlçat i seccions

1

2

2

3

3

4

4

56

7 89

10

11

12 13

14

1

2

3

4

4

5

5

6

6 7

78

8

9

9

10

10

A BC

D

DCB

A

2

2

1

2’

3

3Cova de la Pols

Avenc-cova C.1

Cova C.2Cova C.3

Avenc del Salnitreo S.1

Claustre dels Monjos

Pou del Diable

Galeria de les Papallones

La Catedral

La CatedralCova del Mansuet

E-7

P-8,5

P-15

Vestíbul

Boca de l’Infern

Les seccions 1, 2 i 3 estan projectades sobre un pla orientat a 43º-223º

0 5 10 20 30 40

± 0,0

± 0,0

± 0,0 ± 0,0± 0,0 ± 0,0

-14,7

+7,6

-18,7

-14,7

-23,2

-19,5

-14,6

-15,0

+8,8

-10,0

±0,0

±0,0

+2,0

+7,4

+1,0

Meandres inferiors dela cavitat. La seccióexpressa les diversesfases de l’excavació.

J.M. C

ER

VELL

Ó

J.M. C

ER

VELL

Ó

JOR

DI V

IDA

L

Entrada a les covesdel Salnitre.