Les dones d'ERC

Les donesdEsquerra Republicana de Catalunya

(1931-1939)

Les

done

s d

Esqu

erra

Rep

ublic

ana

de C

atal

unya

(1

931-

1939

)

Les donesdEsquerra Republicana de Catalunya

(1931-1939)

EDITA

COORDINACI

CARME PORTA I ABAD

COORDINACI RECERCA

DOLORS IVERN I SALV

EQUIP DE RECERCA

VANESSA GONZLEZ GONZLEZ

ARNAU GONZLEZ I VILALTA

EVA MARTNEZ I ROIG

CARMEN PAREDES

NRIA SANZ I LEN

COLLABORACI EN LA RECERCA

MONTSE CLARAMUNT I ESTRAD

NGEL RAMOS I HERNNDEZ

ANNA SIM I CASTELL

JOSEP VALL I SEGURA

SIGLES DE LES FONTS DILLUSTRACI

ANC ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Sant Cugat del Valls

AHC-AF ARXIU HISTRIC DE LA CIUTAT - ARXIU FOTOGRFIC Barcelona

CP COLLECCI PARTICULAR

LH LA HUMANITAT

DISSENY GRFIC

VICKI RUBIO & JOSEP VALL

FOTOMECNICA

EIX DE SERVEIS

IMPREMTA

OFFSET COLOR

DIPSIT LEGAL

B-35.215-2000

2 DAGOST DE 1931

La primera gran mobilitzaci de les dones

dERC va ser la recollida de mig mili de sig-

natures a favor de lEstatut en lanomenat

plebiscit femen

AHC-AF

Presentaci

Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)1

Hi ha qui diu que la histria s objectiva,

una cincia elaborada a partir de la reco-

llida i lanlisi de documentaci i dinfor-

maci a partir de les quals podrem narrar

el ms objectivament i real all que ses-

devingu. Per les catalanes i catalans

sabem que aix no sempre ha estat aix, i

ho sabem molt especialment les dones i

homes dEsquerra Republicana de

Catalunya, perqu moltes vegades hem

estat marginats de la histria.

Les dones militants dERC en els anys

de la Generalitat republicana nhan estat

les grans absents. Per una banda per qu

la histria va ser durant molts anys dicta-

da pel rgim franquista, per tamb per-

qu un cop recuperada la democrcia la

histria ha oblidat les dones. Darrerament

alguns estudis feministes han fet que el

paper de les dones es recupers, deixant

de ser invisibles i prenent noms i cog-

noms. Tot i aix les dones dERC han se-

guit silenciades perqu la histria sha es-

crit, tamb, en clau espanyola.

Aquesta petita publicaci que us pre-

sentem s un primer pas per acabar amb

aquesta marginaci, i fer un acte de just-

cia amb totes aquelles dones que van par-

ticipar de forma activa a ERC i a la socie-

tat civil, en la construcci duna Catalunya

oberta i socialment justa, una Catalunya

que va ser destruda per la fora de les

armes feixistes.

Vull agrair la collaboraci de totes les

persones que han fet possible aquesta

publicaci, i en especial de la historiadora

Dolors Ivern.

Tamb vull agrair a lEnriqueta Gallinat

el fet dhaver exercit de memria histri-

ca de totes i haver-nos inspirat la idea.

Tot lequip que hem treballat perqu

aquest modest homenatge sigui possible

volem dedicar pstumament la publicaci

a dues dones, militants dERC que ens

han deixat recentment, lngela Marin i

la Margarida Fort. A elles i a totes les que

formen part del nostre passat, perqu gr-

cies a elles podem afrontar el futur.

CARME PORTA

SECRETRIA DE LA DONA

22 DOCTUBRE DE 1933

Dones de les JEREC, en correcta formaci,

dirigint-se a lEstadi de Montjuc, on lorga-

nitzaci juvenil dERC celebr un festival

atltic.

AHC-AF

Les dones de la Repblica


A aquestes dones que van lluitar pel seu

Partit i per canviar la societat catalana.

A mesura que han avanat els meus

estudis sobre ERC, cada vegada m'ha

anat interessant ms l'estudi del paper

que van tenir les dones republicanes en el

si del Partit i en la societat en general.

Quan vaig redactar el treball sobre ERC

durant la Segona Repblica, i en elaborar

el captol sobre la Secci Femenina, em

vaig adonar que, en aquest Partit, hi ha-

vien estat afiliades diverses dones que

van fer una tasca molt valuosa i que eren

gaireb anmines tant per a la societat

com per a la mateixa ERC, aix com enca-

ra ho sn ara. En aquest sentit, la funcio-

nalitat d'aquest article es deu, d'una ban-

da, a la necessitat d'escriure una histria

on la dona sigui subjecte poltic amb igual-

tat absoluta de drets amb els homes i/o

per la necessitat d'escriure aquella hist-

ria en la qual, per la temtica tractada, la

dona s el subjecte poltic principal. I de

l'altra, i en aquest cas en concret, per la

rellevncia que van tenir aquestes afilia-

des dins d'ERC i pel paper que hi van ju-

gar. En aquest moment en qu s'ha plan-

tejat aquest homenatge s'espera que ser-

veixi, en certa mesura, per fer una mica

ms de justcia per donar a conixer la

tasca que van portar a terme i com a acte

d'agrament cap a totes i cadascuna d'e-

lles.

Aquesta tasca portada a terme per

aquestes afiliades a ERC es pot definir a

dos nivells: un primer eminentment prctic

i un segon ms teric. El treball prctic es

va concretar en la lluita quotidiana en el si

del Partit per aconseguir el dret del sufra-

gi, per anar definint l'organitzaci del Par-

tit i el lloc que les dones hi havien d'ocu-

par, aix com l'estructuraci de la Secci

Femenina, fins arribar a assolir el seu veri-

table paper a jugar dins de l'organitzaci i

de la societat. El treball teric es va con-

cretar en l'elaboraci de diversos articles

que donaven una base terica a tota

aquesta conjuntura poltica que anaven vi-

vint i treballant, que van arribar a formar

tot un compendi de teoria poltica. No val

DOLORS IVERN

HISTORIADORA

6Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

la pena remarcar que aquests dos pro-

cessos no es poden separar l'un de l'altre

i que s'interrelacionen mtuament en tot

moment. I a aquestes dues vessants,

se'ls afegeix una tercera, que sn els

diversos textos del Partit en els quals es

fan aportacions diverses sobre la poltica

de la dona i que van configurant tamb

aquesta lnia, tan important, de la poltica

de l'organitzaci.

La Constituci republicana, promulga-

da el 9 de desembre de 1931, estableix el

sufragi universal a l'Estat espanyol en

reconixer el dret de sufragi a les dones i

als majors de 23 anys. Aix, la Segona

Repblica canvia com a mnim una de

les facetes del panorama poltic de l'Estat

reconeixent el dret de sufragi a les dones.

La promulgaci d'aquesta llei va implicar

que es portessin a terme diverses modifi-

cacions en l'estructura i lorganitzaci

dels partits poltics catalans, en funci

d'organitzar les dones afiliades per exercir

el dret al sufragi.

Aquesta nova estructuraci va suposar

que es creessin seccions femenines en

els diversos partits catalans a partir de

principis de l'any 1932. I aix, es van anar

configurant progressivament les seccions

femenines dins d'aquestes organitza-

cions, les quals esdevingueren el marc

poltic adient per treballar aquestes reivin-

dicacions. ERC va anar organitzant la seva

Secci Femenina durant el 1931 i princi-

pis de 1932, fins que va quedar estructu-

rada el 10 d'abril de 1932, data de la

seva reuni de constituci. Aproximada-

ment per les mateixes dates van quedar

organitzades la Secci Femenina de la Lli-

ga Regionalista i la del Bloc Obrer i Cam-

perol en aquest ltim partit, amb l'nica

finalitat de captar dones per a la seva

organitzaci. Amb la Secci Femenina del

POUM durant la Guerra Civil entre se-

tembre de 1936 i maig de 1937, es va

acomplir una activitat ms mplia durant

la seva curta per intensa existncia. Fe-

derica Montseny, que si b va escriure a

lentorn del problema de l'emancipaci fe-

menina, va rebutjar la idea de l'especifitat

de l'opressi de les dones per ra de

gnere. I va adoptar una posici molt crti-


ca respecte a l'organitzaci de dones lli-

bertries Mujeres Libres, fundada l'abril

de 1936, la creaci de la qual es deu a la

constataci creixent de les contradiccions

existents en el comportament i actituds

de molts militants anarquistes respecte a

la igualtat de la dona.

La Secci Femenina d'ERC va convo-

car el 4 d'abril de 1932 totes les entitats

adherides al Partit que tinguessin organit-

zats els grups femenins a una Assemblea

per a l'estructuraci d'aquesta Secci i la

constituci d'una Federaci de Seccions.

Aquesta tindria lloc el 10 d'abril, a l'estat-

ge de La Fal, Joventut d'Esquerra Repu-

blicana de Catalunya, de Barcelona (Ram-

bla de les Flors, 30, primer). Hi van assis-

tir delegacions dels grups femenins de tot

Catalunya, i va presidir-la Candelria Ser-

radeu, de Sabadell.

Aix, un cop constituda la Secci Fe-

menina d'ERC el juny de 1932 i reconegut

per fi el dret de sufragi femen en la Cons-

tituci republicana, el Partit constata que

la dona entra de ple en el camp de la pol-

tica i que, per les lluites que aquesta im-

plicava, necessitaria un temps de prepara-

ci i capacitaci, fet que reclamava la ne-

cessitat d'una organitzaci. El Partit pen-

sava que, a la prctica, en aquests mo-

ments eren poques les dones que s'ins-

crivien i actuaven com a scies de les enti-

tats: es limitaven a formar seccions o

grups en les entitats, designaven les se-

ves juntes directives, establien una cotit-

zaci especial per a les despeses prpies

i procedien amb plena autonomia. Per

aquesta ra, ERC pensava que calia es-

tructurar i reglamentar la constituci,

existncia i relacions entre aquestes sec-

cions, tot dotant-les d'autonomia, per

dintre de la disciplina del Partit. I aix va

establir les normes de La reglamentaci

de les Seccions Femenines d'Esquerra

Republicana de Catalunya. Aix com tamb

l'exemplar de La Humanitat del 8 d'abril

va aparixer amb un article editorial sobre

L'organitzaci femenina de l'Esquerra, i

en el mateix sentit es pronunciava La Hu-

manitat del 7 d'abril a Poltica femenina.

Primera assemblea femenina de

l'Esquerra Republicana de Catalunya.


Desprs de la constituci de la Secci

Femenina d'ERC, aquestes afiliades van

decidir crear el Front nic Femen Esquer-

rista a principis de maig de 1932,

l'objectiu del qual havia d'sser fer front a

la poderosa fora que representaven les

organitzacions de dones contrries a la

Repblica i a tots els seus principis i ide-

als. Aix, cal pensar que amb aquesta or-

ganitzaci es va neutralitzar tota l'acci

poltica que van portar a terme les dones

de la Lliga Regionalista durant la campan-

ya a les eleccions al Parlament de Catalu-

nya, de 20 de novembre de 1932, i que va

provocar que els partits dretans i la matei-

xa Lliga ataquessin el president de la Ge-

neralitat i les altres institucions autonmi-

ques catalanes per les raons que van ad-

duir en ajornar, per una sola vegada, el su-

fragi femen. Aquests fets van provocar

fortes tensions entre els diversos partits

que defensaven una o altra alternativa.

Aix, diverses afiliades a ERC van signar

les Bases per la constituci del Front

nic Femen Esquerrista. El Comit Exe-

cutiu Central d'ERC va publicar una nota,

el 25 de maig, en la qual es pronunciava

sobre la constituci d'aquest Front: Una

nota del Comit Executiu Central d'ERC

sobre el Front nic Femen Esquerrista.


1. LES AFILIADES A ERC, LA REIVINDICACI DEL SUFRAGI

FEMEN I LA POLTICA DE LA DONA

Com ja s'ha assenyalat, i parallelament

tamb a aquesta poltica femenina activa,

les afiliades d'ERC van anar definint suc-

cessivament en els seus escrits tot un

corpus teoricopoltic homogeni que es cor-

respon a la conjuntura poltica d'aquest

moment. Durant aquesta etapa de l'any

1931, i en aquesta vessant ms terica,

les afiliades a ERC es plantejaven fona-

mentalment la reivindicaci del dret de

sufragi, d'una banda, i la necessitat de la

intervenci de la dona en poltica, de l'al-

tra.

D'aquesta manera, en convocar-se les

eleccions per a Corts Constituents el 28

de juny de 1931, L'Opini va publicar una

crida, Diuen les dones, signada per Les

dones catalanes en la qual es recollien

les consignes donades per ERC en aques-

tes eleccions, per exigia que s'acompls

la voluntat de les dones catalanes, la qual

en aquest moment era aconseguir el reco-

neixement del dret al sufragi:

[] Solament l'Esquerra Catalana

ha remembrat que prestarien protecci

acurada a les mares i als infants! No s

aix: No s protecci el que nosaltres de-

manem: volem que es reconeguin tots els

nostres drets, iguals als de l'home. Ara

que es tracta d'estructurar un poble, que

no sembli que noms hi ha homes sobre

la terra.

Electors d'avui! Voteu qui us plagui;

per digueu als vostres amics que la

dona catalana no reposar fins haver

aconseguit la reivindicaci deguda; i que

no admet que es faci fonedissa la parau-

la de la trilogia republicana! Les dones

ca-talanes.

I en la data del plebiscit de l'Estatut de

Catalunya, de 2 d'agost de 1932 mo-

ment en qu la dona encara no podia exer-

cir el dret a vot o perqu no estava elabo-

rat el cens electoral femen, les dones

catalanes es van poder pronunciar al vol-

tant del tema de l'Estatut mitjanant la

recollida de signatures que van promoure

elles mateixes.

FRANCESC MACI VISITA, EL

JULIOL DE 1932 EL CENTRE

FEMEN DE LATENEU

NACIONALISTA DE BARCELONA,

SITUAT AL CARRER DE SANT

PERE MS BAIX

ANC/FONS FRANCESC MACI


Maria Teresa Gibert, en l'article La

dona catalana i l'Estatut exposava la

necessitat que sentia la dona d'emetre el

seu vot al mateix temps que feia un prec

per poder atorgar el vot a la dona en

aquest cas especial encara que no esti-

gus confeccionat el cens femen:

[] perqu nosaltres sentim com

vosaltres, homes, la necessitat d'aportar

una voluntat lliure, [], per plena de

veritat en la Constituci del nostre poble.

[] Jo ho demano, [] ; jo ho dema-

no al Govern de Catalunya i al seu digns-

sim President, amb tot el respecte; jo ho

demano a tot el poble que se'n vulgui fer

ress [] No podria atorgar-se el vot a la

dona en aquest cas excepcional i per ni-

ca vegada, per ajudar a donar la nostra

voluntat en aquest plet a Catalunya.

I en el mateix sentit, Maria Teresa Gi-

bert en el seu article El vot de la dona,

argumentava que l'objectiu poltic imme-

diat era que tots els homes de Catalunya

votessin l'Estatut i que totes les dones ca-

talanes havien de donar la seva signatura

a aquest Estatut:

[] No podem voler altra cosa que el

que la nostra ptria [], voti l'Estatut

que assumeix les mximes aspiracions i

regula per l'avenir la nostra Histria inte-

rrompuda dos segles.

[] Actualment, l'nic que ha de

preocupar-nos s que tots els homes de

Catalunya, votin l'Estatut, perqu ha to-

cat l'hora per Catalunya.

[] Ja ho veieu, dones de Catalunya:

Maci, el nostre president, ens demana

el vot dels nostres homes i la vostra sig-

natura.

[] El dia 2, [] nosaltres t'espera-

rem a les ciutats, a les tinences d'alcal-

dia de districtes, als pobles i a les viles,

els Ajuntaments tindran cura de les vos-

tres signatures, i all podreu dir, tamb,

quina s la vostra voluntat, si signar en

pro de l'Estatut o contra l'Estatut.

Isolina Viladot, en l'article L'Estatut i

la dona, donava un pas ms enll ja que

tenia l'esperana que la dona podria eme-

tre el seu vot en el plebiscit de l'Estatut.

Pregava que la recollida espontnia de

signatures femenines pro Estatut tingus


carcter oficial, i demanava que fos feta

pel Govern de la Generalitat, ja que el

cens electoral femen no estava elaborat.

En definitiva, que aquesta votaci femeni-

na tingus carcter oficial, amb uns requi-

sits formals:

Nosaltres, doncs, demanem al vene-

rable president de la Generalitat de Cata-

lunya, [] que si ell creu convenient l'a-

portaci de la voluntat femenina a l'Esta-

tut, vulgui decretar que ja que el cens

electoral femen no est format, les do-

nes que estiguin d'acord amb l'Estatut

puguin estampar la seva signatura (amb

anotaci del domicili, i el nmero de la

cdula o b alguna referncia d'un docu-

ment acreditatiu de la seva personalitat),

a uns plecs destinats a aquest fi i que

serien exposats, durant uns dies, a uns

llocs determinats de cada poblaci, i els

quals serien tramesos a la Generalitat

junt amb les actes del plebiscit.

En aquests moments ERC es planteja-

va tamb, en segon terme, la necessitat

d'intervenci de la dona en poltica, i com

havia d'sser aquesta i quines caracters-

tiques havia de tenir aquesta intervenci

en poltica. D'aquesta manera, les seves

afiliades van publicar textos diversos en

els quals definien com s'havia de desen-

volupar aquesta tasca.

Maria Teresa Gibert plantejava aques-

tes tesis en el seu article Poltica feme-

nina, i sostenia que hi havia un camp de

la poltica que corresponia fonamental-

ment a la dona, i enumerava les tasques

d'aquesta poltica femenina: Ara b, jo

els demano que l'analitzin i sn pocs els

qui li saben donar el valor que t. [] I

total no us diuen que feminisme vol dir la

poltica que correspon nicament i exclu-

sivament a la dona, perqu els homes te-

nen ja altres assumptes que tant sols

corresponen a ells.

I de la mateixa manera, Maria Teresa

Gibert en el seu article Tribuna femenina.

La nostra posici s a l'Esquerra va plan-

tejar qu era el feminisme, i el fet que

totes les dones havien d'sser feministes

juntament amb l'esquerrisme que aix

comportava d'acord amb el programa so-

cial i poltic del Partit:


Totes les dones hem de sentir-nos fe-

ministes amb tot l'esquerrisme que des-

prn aquest mot; que esquerrisme vol dir

compenetraci clara dels conceptes,

exempta de prejudicis i confusionismes

lamentables.

[] i el nostre sentiment humans-

sim d'equitat i de justcia no t altra ca-

buda que dins dels rengles de l'Esquerra

Republicana.

Merc Loperena, en el seu article Les

dones i la Revoluci, assenyalava que el

treball que estaven portant a terme les

dones catalanes era una veritable revolu-

ci, encara que no s'hagus aconseguit el

dret al sufragi. I reafirmava la necessitat

de continuar aquesta revoluci; la dona

havia d'arribar a ser lliure en tots els

mbits de la seva persona:

No crec que sigui negat per ning, el

treball, l'esfor que d'uns quants anys

en venim realitzant les dones catala-

nes.

s una vertadera revoluci, per una

revoluci tot just comenada, externa.

[]. La dona catalana, encara no gau-

deix del dret de sufragi [].

[] Per aix les dones necessitem

encara continuar la nostra revoluci.

[] Si hem de rebellar-nos, trencar

amb el passat, [] no oblidem que no

farem mai rs mentre no siguem lliures, i

per aix necessitem saber-ho sser [].

[], per tal de portar a cap la nostra

obra, la nostra revoluci, [], condici

indispensable perqu sigui acceptada da-

vant del mn la nostra rebelli.

En aprovar-se la Constituci republica-

na, les afiliades d'ERC van publicar Una

crida a les dones catalanes en la qual re-

afirmaven que la Repblica havia recone-

gut el dret al sufragi femen i que aix im-

plicava que la dona tenia l'obligaci d's-

ser la defensora d'aquest rgim i que

s'havia d'ofrenar al president de la Gene-

ralitat tota la confiana i ajut:

Avui que ja s un fet el reconeixe-

ment oficial dels nostres drets ciutadans,

[] s quan hem de palesar el nostre

agrament a la Repblica, []. Les dones

de l'Esquerra Republicana de Catalunya

esperem molt de vosaltres, dones catala-


nes, []. Prova d'aix les signatures

dels presos i el plebiscit del nostre Esta-

tut sn, doncs, ja una realitat.

Durant el 1931 i principis de 1932, la

temtica principal dels escrits de les afi-

liades d'ERC va ser la lluita pel reconeixe-

ment del dret al sufragi femen, ssent

aquest l'objectiu central, encara que les

formes concretes amb qu s'anaven defi-

nint podien ser molt variades. I, quant a la

intervenci de la dona a la poltica, aques-

tes afiliades a ERC definien un camp propi

de la poltica que corresponia noms a la

dona, al mateix temps que aquest femi-

nisme no es podia deslligar de l'esquer-

risme en una opci poltica com la d'ERC;

i que el procs que estaven realitzant les

dones era una veritable revoluci la qual

havia de seguir endavant fins arribar a

aconseguir l'alliberament total de les do-

nes. L'aprovaci de la Constituci republi-

cana i el reconeixement que aquesta ator-

gava al dret al sufragi femen, convert a la

dona en una defensora a ultrana de la

Repblica com a rgim poltic aix com

tamb del president de la Generalitat com

a figura institucional principal de Catalu-

nya.


2. QUINA S L'ARGUMENTACIPOLTICA DE LES AFILIADES

A ERC?

Desprs de l'organitzaci de la Secci

Femenina del Partit l'abril de 1932,

aquestes afiliades es plantegen com ha

dorganitzar-se el Partit, quin tipus de par-

tit volen, i com ha d'sser l'organitzaci

de les dones; b en seccions femenines

seccions autonmes al marge dels

seus companys homes, o si potser

s'havia de pensar en un altre tipus d'es-

tructura i dorganitzaci del Partit en la

qual les dones gaudissin de les mateixes

condicions d'igualtat amb els homes. Van

plantejar tamb molts altres temes rela-

cionats amb la poltica i el paper que hi

havia de jugar la dona. Tota aquesta tem-

tica es va plantejar fonamentalment a la

Pgina de la dona que va aparixer a La

Humanitat a partir del gener de 1933.

Aix, Maria Teresa Gibert, en l'article

Qu volem fer?, justificava els objectius

per aconseguir en aquesta poltica feme-

nina, tot assenyalant que aquelles reivin-

dicacions femenines no seran fcilment

conquerides, per no cal defallir ni deses-

perar-se.

Tampoc tenim d'espantar-nos. []

No hem d'oblidar que el nostre inters es-

t en guanyar aquesta batalla sorda. []

Per aix cal mobilitzar-nos discreta-

ment.

I, d'aquesta manera, va anar enume-

rant aquelles tasques prpies de la polti-

ca femenina.

I Maria Teresa Gibert tamb, en el seu

article La dona militant poltic, planteja-

va el tema de la dona com a afiliada a un

partit poltic, collaborant activament en

les tasques de difusi i expansi i acci

poltica amb acatament de la disciplina:

[] la dona que senti vocaci polti-

ca, [] ha de propugnar en tots els mo-

ments i en totes les ocasions, pel seu

partit i per les coses que li afectin, per-

qu aquesta vocaci s tan noble en l'ho-

me com en la dona quan esdevenen mili-

tants [] I aquesta s la primera i gran

tasca que hem de fer les dones d'Esquer-

ra Republicana de Catalunya: incitar i


fomentar l'esperit de les nostres mili-

tants en tot el que enforteixi les dues es-

sencials condicions: disciplina i convic-

ci.

[] Si ara que comencem no fem de

la dona una militant perfecta i no hi

veiem en ells polticament, el nostre

igual, ser un error que el dia de dem po-

driem penedir-nos, i francament, seria

una llstima perqu la culpa noms seria

nostra.

Maria Teresa Gibert, a Indisciplines,

no!!!, es pronunciava contra la formaci

de seccions femenines tant a l'interior

d'ERC com en qualsevol partit poltic en

general. Afirmava que les seccions feme-

nines no eren positives perqu creaven la

separaci entre els dos sexes i, per tant,

eren inadmissibles. Veia ms adequat que

a dins de cada entitat es treballs d'acord

amb la ideologia del Partit amb la finalitat

de desvetllar aquelles figures femenines

que havien restat invisibles fins al mo-

ment.

I aleshores, algunes dones portarien

la seva veu com a representant en una

reuni comarcal o com a delegada en un

Congrs:

Ni "Seccions Femenines" ni organis-

mes femenins a base de compenetraci

d'idearis que hagin d'actuar al marge de

l'altre sexe. Les qui repudin la "barrera"

de la "Secci Femenina", no poden me-

nys que repudiar a l'ensems aquest Orga-

nisme antidemocrtic que hauria d'elegir-

se forosament en una votaci de segon

grau.

Militants, i rs ms que militants! Al-

trament hom hauria de considerar aques-

ta pretensi com una indisciplina, i la in-

disciplina t sancions.

Rosa M. Arquimbau, a Seccions Fe-

menines?, es plantejava el paper de les

seccions femenines dins els partits pol-

tics, tot argumentant que havien esdevin-

gut una necessitat, per remarcant tamb

els problemes que aquestes seccions su-

posaven ja que la militncia correcta seria

l'estar en el si dels partits en un pla d'i-

gualtat amb els companys homes:

Per Seccions femenines? Malgrat

totes les nostres propagandes, les nos-


tres actuacions, les nostres recomana-

cions perqu es constitueixin, no som

massa del parer de fer separacions de

sexe [].

L'ideal [no] seria formar-nos en sec-

cions femenines, sin formar-nos en sec-

cions mixtes amb ells. Anar amb ells. Pe-

r en aquest cas caldria que la llur consi-

deraci fos sincera i ens volguessin reco-

nixer intelligncia sense massa temors

[].

[] i jo crec que les dones totes, de

tots sectors socials, de totes les edats,

totes les que hem entrat en bloc per pri-

mera vegada a fer s d'un sufragi que ens

era negat, d'un dret que ens era privat

d'exercir, tenim l'obligaci de veure

quins sn els nostres deures, de fer-nos

crrec de les realitats, de voler sser ciu-

tadanes conscients.

I a partir d'aqu continuen aquesta ar-

gumentaci en molts d'altres articles,

com per exemple en El vot femen, de

Maria Teresa Gibert, el qual expressava la

necessitat que les dones emetessin el

seu vot en les eleccions municipals del ge-

ner de 1934, fos quin fos el document d'i-

dentitat femen que es requers i malgrat

els problemes que hi havia interposat un

representant de la USC al Parlament de

Catalunya; i tamb Maria Teresa Gibert a

L'obra a consolidar, en el qual afirmava

la necessitat d'acabar de consolidar l'or-

ganitzaci de les dones d'esquerra a

Catalunya perqu lluitessin juntament

amb els homes; i, a ms a ms, de Maria

Teresa Gibert tamb, Els perills de la do-

na en la poltica, Una obra social a rea-

litzar, La realitat femenina, i els textos

de moltes altres afiliades que van comple-

tant tot aquest corpus teric que s'ha

comenat i que deixa oberta una nova l-

nia d'investigaci.

Durant aquest perode, les afiliades a

ERC es plantegen quins han d'sser els

objectius per aconseguir per a la poltica

femenina. Pensen tamb en la dona com

a afiliada a un partit poltic i collaborant

activament en totes les seves tasques. Es

pronuncien sobre el fet que les seccions

femenines dins dels partits poltics havien

esdevingut una necessitat. Per, tot se-


guit, es pronuncien en contra de la forma-

ci d'aquestes mateixes seccions femeni-

nes, perqu consagren una diferenciaci

entre els dos gneres, quan el que calia

era que treballessin amb absoluta igualtat

amb els seus companys homes de partit.

Aix, successivament, van ampliant la

seva temtica objecte d'estudi.

3. EL PROCS ELECTORAL AMBSUFRAGI UNIVERSAL

I LES AFILIADES A ERC

En convocar-se les eleccions legislatives

del 19 de novembre de 1933, sorgeix el

primer enfrontament electoral a l'Estat

espanyol en qu la dona podia exercir per

primera vegada el dret de vot. Tot seguit,

ho va poder fer novament a les eleccions

municipals del 14 de gener de 1934. En

aquests enfrontaments electorals es va

crear un estat d'opini dins d'ERC degut a

l'interrogant que plantejava el pronuncia-

ment cap a la dreta o cap a l'esquerra del

vot femen. Les opinions dins del Partit

van sser encara molt diverses i contra-

posades i van aparixer diversos articles

a La Humanitat reflectint distints punts de

vista.

Per a les eleccions legislatives de 19

de novembre de 1933 en les quals la do-

na ja tenia el dret a vot, el dia 13 de no-

vembre, la Secci Femenina d'ERC va ce-

lebrar un mting electoral al Coliseu Pom-

peia. La Humanitat del 15 d'octubre va

FRANCESC MACI INAUGURANT

LA SECCI FEMENINA DEL

CENTRE DESQUERRA

REPUBLICANA DEL DISTRICTE

IV, SITUAT AL CARRER

PROVENA DE BARCELONA.

ANC/FONS FRANCESC MACI


aparixer amb un article editorial, Contra

la sagristia, en el qual comentava aquest

acte afirmant que la dona catalana la

dona menestrala i obrera havia de sortir

a aturar la incidncia retardatria de les

dones conservadores, en plena activitat

en aquesta poca:

Cal que aquell acte magnfic sigui el

primer d'una llarga srie. Cal que la dona

catalana, la de les llars modestes, la de

les oficines, la dels tallers, la que ha de

tenir cura dels seus fills i de les necessi-

tats apremiants de cada dia, surti a atu-

rar l'allau retardatria de les dames de

sagristia i de fanatisme [].

[] Endavant dones modestes del

treball i de la llar! [] Amb l'alegria d'ac-

tuar per la dignitat de tots els vostres,

trobareu l'energia de l'esfor i el premi

del sacrifici.

El 14 de gener es van celebrar elec-

cions municipals a tot Catalunya. Les elec-

cions legislatives anteriors del 19 de no-

vembre de 1933 van suposar un avana-

ment de posicions dels partits de la dreta

degut, entre d'altres causes, al fet que els

partits republicans d'esquerres es van

presentar separats a les eleccions. Aix,

en aquestes eleccions municipals es van

formar en totes les poblacions catalanes

candidatures de coalici republicanosocia-

lista per arribar a aconseguir unes millors

posicions daquests partits. En aquest

context, les dones catalanes dels partits

ERC, Radical Federal Democrtic, Acci

Republicana, USC i Republic Radical

Socialista Catal van adrear un manifest

a l'opini pblica, Un manifest a les do-

nes catalanes, aparegut el 13 de gener, i

en el qual es demanava a totes les ciuta-

danes catalanes que es pronunciessin a

favor de l'opci republicana i en contra de

les opcions monrquiques i de dretes. A

les diverses entitats d'ERC es van confec-

cionar llistes de dones per a cada entitat

que havien tingut una tasca important en

aquesta lluita electoral del 1934.

Desprs dels esdeveniments del 6

d'octubre del 1934, Catalunya va entrar

en una etapa d'interinitat caracteritzada

per una important repressi poltica, per

decretar-se l'estat de guerra arreu de


l'Estat espanyol i per la suspensi de

l'Estatut d'Autonomia. En aquest context

poltic, les dones catalanes encapalades

per ERC van adrear un document al Cap

de l'Estat, A favor de l'Autonomia. Un im-

portant document de les dones catala-

nes, demanant el restabliment de l'Es-

tatut d'Autonomia com a pas indispensa-

ble per al restabliment de la normalitat po-

ltica a Catalunya.

En convocar-se les eleccions legislati-

ves del 16 de febrer de 1936, ja no es va

plantejar quin seria el sentit del vot de la

dona, i aquesta va sser tractada per ERC

com un elector ms, mentre que els publi-

cistes del Partit van fer diverses crides a

les dones en el sentit de recordar les con-

signes generals llanades en aquesta

campanya electoral. En aquest sentit, Ma-

ria Pi de Folch, en el seu article A les do-

nes, afirmava:

Dintre de pocs dies serem cridades a

escollir. Mentrestant, tenim el deure de

formar-vos una opini []

[] El que has de dir, dona, dintre de

poc que sers cridada a opinar s senzi-

llament, si ests o no ests conforme

amb aquesta civilitzaci que gaudim. []

Perqu ets dona, perqu ets mare, per-

qu ets treballadora, perqu ets creadora

de cultura, no pots estar conforme amb

l'organitzaci de les guerres ni amb un

ordre que engendra misria, ni amb el

mercantilisme de la cultura.

El vostre vot per a les esquerres,

dones, s expressi de la vostra discon-

formitat amb la guerra, amb la misria i la

ignorncia.

Va sser com a conseqncia de l'a-

llau de conquestes democrtiques que va

portar la Segona Repblica el fet que es

reconegus el sufragi femen a l'Estat es-

panyol, i no pas com a conseqncia de

les reivindicacions sufragistes. I aquest

reconeixement del sufragi femen va pro-

vocar que les dones anessin aconseguint

lentament un tracte cada vegada ms

igualitari respecte als seus companys en

el si dels partits poltics.

Amb la Secci Femenina d'ERC ens

trobem amb una organitzaci de dones

que actuaven de manera clara en el camp


de la poltica, i que anaven definint pro-

gressivament la seva actuaci en aquest

terreny en funci de la conjuntura general

del pas. Les seves actuacions anaven

des d'organitzar una recollida de joguines

per a la Diada de Reis fins a sser impor-

tants propagandistes del Partit i de la

causa feminista organitzant confern-

cies i mtings o escrivint articles, pas-

sant per l'organitzaci d'estructures

suprapartidistes com el Front nic Femen

Esquerrista o la Uni de Dones de Catalu-

nya durant la Guerra Civil. Val la pena, pe-

r, remarcar tamb que les afiliades de la

Secci Femenina d'ERC no van centrar

mai la seva activitat poltica en tasques de

beneficncia a difondre els aprenentatges

propis de la llar, de formaci maternal,

etc. tal com era el centre de l'activitat de

la Secci Femenina de la Lliga Regionalis-

ta.

La Secci Femenina d'ERC s'estructu-

ra com una secci autnoma dins del Par-

tit, de la mateixa manera com l'organitza-

ci de les Joventuts o de la Secci Univer-

sitria; si b s veritat que aquesta era

una secci amb carcter subordinat res-

pecte a les estructures del Partit, amb

dependncia respecte a les directrius pol-

tiques centrals i amb una important mar-

ginaci dels assumptes poltics ms signi-

ficatius.

s veritat tamb que les afiliades de la

Secci Femenina d'ERC es plantejaven de

cara al futur i de manera clara una inter-

venci a la vida poltica en igualtat de

drets amb els seus companys de Partit.

Aix es plantejaven les seccions femeni-

nes dins els partits poltics: un primer pas

per arribar ms tard a la integraci dins de

les entitats del Partit d'afiliats i afiliades,

gaudint d'igualtat absoluta de drets dels

dos sexes.

I s'ha d'assenyalar tamb que els afi-

liats i dirigents d'ERC eren importants pro-

pagandistes poltics: feien parlaments en

mtings, donaven conferncies sobre te-

mes diversos, etc. Per la seva tasca es-

crita com a propagandistes va sser molt

limitada. En canvi, les afiliades a la Secci

Femenina d'ERC, donada la seva situaci

subordinada respecte a les estructures


centrals del Partit, no van tenir un accs

tan important a la propaganda poltica oral

com els seus companys de Partit. Malgrat

tot, la seva influncia ponderada dins el

conjunt de tota la propaganda poltica es-

crita d'ERC va sser major que la dels

seus companys homes.

L'aixecament militar del 18 i 19 de

juliol de 1936 va sser el primer pas per-

qu desprs, amb el triomf de les tropes

franquistes el febrer de 1939, es tren-

qus aquest procs democrtic que havia

portat la Segona Repblica. La democr-

cia, l'autonomia poltica i moltes altres

realitats i illusions poltiques que els ciu-

tadans i ciutadanes havien dipositat en el

rgim republic van desaparixer per un

perode ben llarg, una de les quals va ser

la intervenci generalitzada de les dones

a la vida poltica per la qual havien lluitat

tant aquestes afiliades a ERC.

I cal assenyalar tamb que les con-

questes poltiques, com ms quotidianes

sn, ms costa daconseguir novament

una vegada s'han perdut. Aix, durant els

anys de franquisme, gaireb tothom va

desitjar reivindicar la democrcia i l'auto-

nomia poltica reivindicacions fonamen-

tals en aquesta poca i encara va cos-

tar molt ms temps arribar a reivindicar

objectius socialment menys prioritaris

com l'actuaci de la dona a la poltica,

dels joves, etc.

Aquest aixecament militar va suposar

el comenament de la Guerra Civil, la qual

va suposar una gran desorganitzaci de

tot el Partit, perqu els seus dirigents

tenien com a objectiu prioritari salvaguar-

dar el Govern de la Generalitat i totes les

institucions autnomiques en general.

Aix va repercutir de manera important en

l'estructura i lorganitzaci d'ERC, de ma-

nera que es va produir una desorganitza-

ci de les entitats i seccions del Partit,

aix com tamb un oblit de la tasca de

propaganda poltica partidista en els pri-

mers mesos de la guerra.

Durant la Guerra Civil, les afiliades

d'ERC es van organitzar en la instituci

d'Ajut Catal d'ERC i van participar tamb

en tots els organismes unitaris femenins i

feministes Aliana Nacional de la Dona

MARIA DOLORS BARGALL EN

EL MTING DEL SOCORS ROIG

INTERNACIONAL CELEBRAT AL

TEATRE OLIMPIA DE

BARCELONA, EL 20 DE

SETEMBRE DE 1936

AHC-AF


Jove i Uni de Dones de Catalunya. Aix

vol dir que com que la Guerra Civil era una

situaci poltica d'excepci, aquestes afi-

liades al Partit reconverteixen la seva or-

ganitzaci per posar-la d'acord amb

aquesta nova situaci poltica, com ja es

veur ms endavant.

4. L'ALIANA NACIONAL DE LA DONA JOVE

L'Aliana Nacional de la Dona Jove va

sser l'entitat nascuda per a la lluita con-

tra el feixisme, a l'abril de 1937, mit-

janant la proclamaci d'un manifest que

deia: Dones joves de Catalunya! Dones

que sentiu bategar dintre vostre el desig

vehement d'aportar una efica collabo-

raci per al triomf dels nostres ideals.

[] Avui que s l'hora de la joventut, que

aquesta joventut s la que porta l'em-

penta i la iniciativa dels moments

actuals, hem cregut un deure inelludible

que tamb la joventut femenina fes front

unint els seus esforos i les iniciatives

allades en un esfor collectiu que fes

efica la nostra tasca; i posar de relleu

que en aquestes hores no restem inacti-

ves, ans el contrari, unides totes apor-

tem el mxim esfor per ajudar als nos-

tres homes a guanyar la guerra. Es amb

aquesta finalitat que unes dones joves

hem cregut arribat el moment d'aplegar-

nos totes poltics ni sindicals, creant


l'Aliana Nacional de la Dona Jove [].

La presidenta d'aquesta entitat va

sser Montserrat Martnez, d'ERC, i hi par-

ticiparen diverses afiliades a ERC.

Van participar en la seva constituci

les organitzacions segents: ERC, JSU de

Catalunya, Joventut La Fal, Joventut Pa-

lestra, organitzacions sindicals, Club Fe-

men d'Esports, GEM, Joventuts d'Izquier-

da Republicana, Joventuts del Partit Fede-

ral Ibric, FETE, BEN, FNEC i Ajut Infantil

de Reraguarda. Montserrat Martnez afir-

mava que el mes d'abril comptava ja amb

l'adhesi de tots els partits poltics, orga-

nitzacions sindicals i d'altres entitats de

carcter patritic. Assenyalava que la fina-

litat d'aquesta Aliana era omplir un buit a

Catalunya: aplegar totes les dones de

totes les tendncies per fer una tasca con-

junta, per ajudar els combatents antifei-

xistes i contribuir al triomf dels ideals anti-

feixistes, a guanyar la guerra i consolidar

la pau futura.

El diumenge 25 d'abril va tenir lloc al

Teatre Nou de Barcelona el mting inaugu-

ral de l'Aliana Nacional de la Dona Jove.

Montserrat Martnez, la seva presidenta, i

en nom d'ERC, va obrir l'acte. Van interve-

nir-hi Concepci Planes, per les Joventuts

La Fal; Matilde Muoz, pel Sindicat

Domstic UGT; Margarida Abril, per les

obreres txtils; Teresa Pmies, per la JSU,

i una companya d'Estat Catal.

L'Aliana Nacional de la Dona Jove va

celebrar la seva primera conferncia

nacional el 30 i 31 de juliol de 1937, en

qu es van aprovar les conclusions que

van servir de programa daquesta organit-

zaci al llarg de la guerra.


5. LA UNI DE DONES DE CATALUNYA

La Uni de Dones de Catalunya, l'organit-

zaci femenina antifeixista a Catalunya, va

sser creada arran del Primer Congrs Na-

cional de la Dona celebrat el 6, 7 i 8 de

novembre de 1937. La Uni de Dones de

Catalunya va sser una organitzaci paral-

lela a la Agrupacin de Mujeres Antifas-

cistas de la resta de l'Estat.

La convocatria d'aquest Congrs es

va fer mitjanant una carta oberta a les

dones de Catalunya publicada a la prem-

sa, en qu es demanava la seva partici-

paci. Aquesta convocatria estava signa-

da per afiliades a ERC, PSUC, UGT, CNT,

Partit Sindicalista, ACR, Estat Catal i

Partit Federal Ibric.

Aquesta carta preveia que es realitza-

ria la iniciativa de formaci d'una organit-

zaci unitaria antifeixista en aquest Con-

grs: Ens hem aplegat per a treballar a

favor de la fusi de totes, per a proposar-

vos (una a una si cal), que pel damunt de

tot, propugneu la unificaci de totes les

agrupacions femenines. El nostre movi-

ment tindr la fora d'un conjunt d'es-

foros ads dispersos, ara fusionats en

un de sol, dins del qual hi haur lloc per

a totes les que desitgin lleialment ajudar-

nos a guanyar la guerra, [], i que es

tractaria dels problemes de la guerra, de

la unitat antifeixista i de la revoluci i de

l'emancipaci de la dona, aix com tamb

es preveia que s'acordaria un programa

d'acci de cara a la lluita antifeixista.

Aquesta carta demanava l'adhesi de

les dones catalanes a aquest Congrs a

partir duns objectius comuns.

El Comit Organitzador del Congrs

estava format per afiliades de les organit-

zacions segents: ACR, ERC, PSUC, UGT,

Estat Catal, Partit Federal Ibric, Partit

Sindicalista, Uni de Rabassaires, Ajut In-

fantil a la Reraguarda, Comit Nacional de

lAMA, Socors Roig de Catalunya (Secci

del SRI), Dona a la Reraguarda i Aliana

Nacional de la Dona Jove.

La presidncia efectiva estava forma-

da per Maria Dolors Bargall, Paulina La-

fuente, una delegada responsable del


front d'Arag, Teresa Coronel, Maria Te-

resa Gibert, Llibertat Picornell, Josefina

Bofarull, Elona Malasechevarria, Dolors

Piera consellera municipal de Barcelo-

na, Teresa Palau consellera municipal

de Reus, Consol Nogueres consellera

municipal de Matar i Emilia Marimon.

En aquest Congrs, les ponncies pre-

sentades per les afiliades a ERC van

sser les segents. Maria Teresa Gibert

va retre compte de la ponncia El proble-

ma de la prostituci a Catalunya, que va

sser aprovada amb les esmenes presen-

tades per Reis Bertral, Joana Colom i

Josefa Bofarull de Casamiquela; i Maria

Dolors Bargall va presentar la ponncia

sobre La incorporaci de la dona a les

branques de treball.

Altres ponncies presentades van

sser la de Dolors Piera, que va exposar el

seu informe sobre La unitat ens donar

la victria; Maria Llusa Algarra va diser-

tar sobre Les reivindicacions de la dona

en la lluita antifeixista; i Manuela Mart i

Joana Colom van tractar sobre Un proble-

ma de guerra: les dificultats de l'avitualla-

ment.

S'havien de presentar tamb, i no es

van arribar a exposar, les ponncies de

Maria Llusa Queralt sobre La participaci

de la dona en l'Assistncia Social, i de

Maria Prez Enciso i Carme Quintana

sobre Les tasques de l'Institut d'Adapta-

ci Professional de la Dona, que eren de-

legades de la UGT i de la CNT en aquest

Institut, i una altra sobre Els nens en la

guerra.

En aquest Congrs es van aprovar els

punts segents:

Quant al primer apartat, La dona i

la guerra. Incorporaci de la dona al tre-

ball, es concretaren en aquests principis:

reclamar el nostre lloc a les indstries de

guerra, brigades per tot Catalunya de visi-

tadores d'hospitals, ajut incondicional i

entusiasta a la Junta de Defensa Passiva

i aplicaci del principi a igual treball, igual

salari.

Quant al segon apartat, La dona i

el nen, creaci de la llar de la dona a tot

Catalunya, creaci de granges organitza-

des per a les dones, organitzaci de la llui-

ANUNCI DEL GRAN MTING

CELEBRAT A LA MONUMENTAL

DE BARCELONA EL 7 DE MAR

DE 1937 ON INTERVINGU

MARIA DOLORS BARGALL.

LH


ta contra l'analfabetisme, reforma total

del Patronat Catal de Protecci a la Do-

na, ajut incondicional al Govern de la

Generalitat i al Govern de la Repblica,

creaci immediata de l'Escola d'Assistn-

cia Social i demanar la immediata creaci

de les comissaries poltiques als hospi-

tals.

Es va elegir tamb el Comit Executiu

de la Uni de Dones de Catalunya, que es-

tava format per: presidenta, Maria Dolors

Bargall; vicepresidentes, Maria Bald,

Reis Bertral, M. Pedrea i P. Belda; se-

cretria general, Dolors Piera; secretries

adjuntes, Elona R. Malesechevarria i

Teresa Coronel; secretria d'Agitaci i Pro-

paganda, Enriqueta Gallinat; secretria

d'Actes, Maria Llusa Algarra; tresorera,

Maria Llusa Queralt; vocals, Anna Muri,

Manuela Mart, Teresa Palau, Candelaria

Escol, Consol Nogueres, Carme Roure,

Roser Gonzlez, Maria Pal, Isabel Azuara

Servitje, Josefa Bofarull, Elionor Vinyerta

d'Aragall, Angelina Compte, Angelina Ors,

Margarita Font i Llibertat Picornell.

6. AJUT CATAL

Ajut Catal va sser una organitzaci pol-

tica de dones a la rereguarda dins d'ERC,

la qual es cuidava de portar a terme les

tasques de suport al front. Ajut Catal va

recollir l'estructuraci de la Secci Fe-

menina i la va adequar per a les necessi-

tats de la guerra. La presidenta d'aquesta

organitzaci va sser Rosa Segarra, amb

la qual collaboraven diverses dones del

Partit i d'altres partits i/o entitats que

estaven dins de la mateixa rbita.

Ajut Catal va nixer al voltant del 6

d'octubre de 1934 per tal de portar a ter-

me una tasca a favor dels empresonats.

En alliberar aquests presoners es va pen-

sar que calia tenir organitzada una institu-

ci per recollir mitjans i material per al dia

en qu es produssin moments de neces-

sitat. Grcies a aquesta iniciativa, s'havia

aconseguit amb Ajut Catal d'iniciar una

tasca de socors als milicians i soldats que

lluitaven al front.

Rosa Segarra explicava el que es feia

a Ajut Catal:


Per jo vull referir-me concretament

a aquesta nostra instituci filla de la ma-

teixa Esquerra, aquesta branca del Partit

dedicada als Socors, que s Ajut Catal.

s la guerra la que ha fet capgirar les

coses i que els partits i els seus militants

actuessin, creant els rgans addients

que la lluita i les necessitats del moment

imposen.

s per aix que Ajut Catal, sense

aquesta propaganda espectacular de la

qual tant s'abusa, fa obra per la guerra i

per Catalunya [].

Ajut Catal, creat per un partit tan

nacionalista com el nostre, fa arribar els

seus fruits a totes les terres d'Ibria on

els germans antifeixistes defensen la lli-

bertat i la sort no solament de nosaltres,

sin de la humanitat tota. Tamb els refu-

giats a casa nostra troben en Ajut Catal

aquell escalf tan necessari en moments

greus, con sn l'haver hagut de deixar tot

all que un estima.

[] Vull adrear uns mots [] a les

companyes del Partit, de ciutat i d'arreu

de Catalunya, que d'una manera tan entu-

siasta com digna de tots els elogis por-

ten a cap les tasques d'Ajut Catal, en-

coratjant-les per tal que continuin com

fins ara i que procurin tamb atreure no-

ves companyes a fer que l'obra d'Ajut

Catal tingui un radi d'acci ben extens,

fent de la nostra organitzaci un puntal

ferm del Partit i una grandiosa instituci

d'ajut, nica a casa nostra.

Vull dirigir-me tamb a tot el poble

catal, per a pregar-li que treballi per les

organitzacions d'Ajut tan necessries

com les armes per guanyar la guerra

[].

ERC, el novembre de 1936, va impul-

sar una mobilitzaci voluntria de tots els

seus militants mitjanant una crida. I,

parallelament, Ajut Catal va organitzar

una mobilitzaci femenina a la rereguarda.

Juntament a tots aquests processos,

va haver-hi la mobilitzaci obligatria al

front, segons la qual ERC, seguint els

compromisos que tenia amb els altres

partits i sindicats representats en el Con-

sell de la Generalitat, va assabentar els

militants del Partit que no haguessin fet la


instrucci militar i que estiguessin com-

presos entre els 21 i els 30 anys que no

podien faltar als exercicis militars que s'e-

fectuaven diriament per ordre de la

Conselleria de Defensa als llocs designats

arreu de Catalunya. I que tots aquells mili-

tants corresponents a les lleves 1934 i

1935 s'havien de presentar a les caser-

nes indicades per aquesta Conselleria. El

Partit va remarcar que les circumstncies

greus d'aquests moments foraven a exi-

gir el compliment ms rpid possible de

les mesures que dictava el Consell de la

Generalitat sobre la formaci de l'Exrcit

regular.

Ajut Catal va anar intensificant la

seva tasca, davant de la reorganitzaci

dels organismes dirigents d'ERC que es

va portar a terme a principis de 1937 per

tal d'estar en una situaci ms adient a

les necessitats de la guerra i del nou

impuls que es va donar a la propaganda

poltica del Partit. A partir de gener de

1937 es van fer diversos actes pblics en

profit d'aquesta organitzaci. D'aquesta

manera, Ajut Catal va convocar el 16 de

desembre a totes les delegades de les

entitats d'ERC a una reuni que tindria

lloc a la Caserna del Partit, a Barcelona

(Rambla de Catalunya, 26), amb l'objecte

d'exposar la tasca que havien de realitzar

les dones del Partit a fi que la Diada del

Combatent results un acte tan reeixit

com la seva significaci exigia.

I en aquesta mateixa lnia, el 14 de ge-

ner de 1937, Rosa Segarra, presidenta

d'Ajut Catal, va dirigir a totes les entitats

d'ERC una invitaci per tal d'ordenar una

nova estructuraci d'Ajut Catal:

[] D'aquesta collaboraci entu-

siasta, digna d'elogi, ha nascut la neces-

sitat que Ajut Catal sigui novament

estructurat, a fi de fer-lo fort, potent, res-

ponsable, capa de proporcionar el que

calgui a tot militant del nostre Partit i, a

ms, que sigui un organisme d'ajut en el

qual el poble de Catalunya pugui tenir

una confiana plena. Aix, en aquest

mateix sentit, a principis de desembre de

1936, Ajut Catal va fer una crida dema-

nant material per al front d'Arag.

Una de les activitats ms importants


d'Ajut Catal va sser treballar per acon-

seguir diners o els objectes necessaris

per poder proveir el front.

D'aquesta manera, el dissabte 10

abril de 1937, a la plaa de la Universitat

de Barcelona es va inaugurar l'estand

d'Ajut Catal, on hi hauria la recepci de

robes, efectes i diners que els simpatit-

zants d'aquesta organitzaci volguessin

destinar a l'obra que havia emprs. S'hi

recollirien tamb queviures per enviar-los

a Madrid.

Van fer s de la paraula Alexandre

Forcades, Rosa Segarra i Miquel Guinart.

I en aquest mateix sentit, en els dies

que anaven del 18 al 25 de juliol de 1937,

es va organitzar la primera Setmana d'Ajut

Catal, ja que aquesta organitzaci neces-

sitava dels militants i simpatitzants d'ERC

l'ajut efica i continu de tots els que esta-

ven a la rereguarda i volien collaborar

amb la causa antifeixista. Miquel Guinart,

president de la Federaci de Barcelona, va

parlar el 17 de juliol de la Setmana dAjut

Catal davant el micrfon de les emisso-

res oficials de la Generalitat tot dient que

mitjanant aquest organisme s'ingressa-

ven quantitats modestssimes que milers i

milers de militants d'ERC de tot Catalunya

hi aportaven fervorosament, i d'aquesta

manera es podia trametre al front tot all

que necessitaven.

En aquestes dates es va crear tamb

la Casa de l'Infant com una filial d'Ajut

Catal, per donar assistncia als infants

que s'havien trobat en situacions d'adver-

sitat.

L'any 1938 es va celebrar, tamb, la

Segona Setmana d'Ajut Catal, del 24 al

31 de juliol. La finalitat d'aquesta va

sser la mateixa que l'anterior, s a dir,

fer recaptes de tot tipus per ajudar a les

necessitats de la guerra. I al voltant d'a-

questa Segona Setmana, es van anar mul-

tiplicant els actes dins de les entitats

d'ERC a profit d'Ajut Catal.

Amb el final de la Guerra Civil, s'ins-

taura la dictadura franquista a l'Estat

espanyol, i els diversos lluitadors antifran-

quistes es van haver d'exiliar, mentre que

els que es van quedar a l'interior de l'Es-

tat es van veure sotmesos a una forta re-

FULL VOLANT DAJUT CATAL


pressi poltica que va durar molts anys.

Aquestes afiliades a ERC tamb s'exi-

liaren, i s absolutament impossible do-

nar una visi de conjunt de totes elles a

l'exili, per la diversitat d'exilis a Europa,

a Amrica, al Nord d'frica, per la man-

ca, tamb, d'estudis ms o menys globals

i/o parcials que donessin una visi de

totes aquestes situacions particulars i per

la poca relaci entre els exiliats, i de la po-

ca informaci que va poder haver-hi entre

ells mateixos. Val la pena recordar que el

primer viatge de Josep Tarradellas a

Amrica va sser l'any 1959, quan ja feia

vint anys de l'acabament de la guerra.

La tasca poltica i social que havien

portat aquestes dones es va trencar abso-

lutament, i el seu paper dins la societat va

quedar relegat a fonamentar l'estructura

familiar, a les tasques nicament de la llar

i a fer alguna feina que dons algun diner

per a la seva famlia, en un moment en

que els diners i els aliments van faltar

d'una manera gaireb general.

No nicament aix, sin que la forta

repressi franquista va comportar fer obli-

dar molt de pressa tota la memria hist-

rica anterior, i fer nicament factible la

histria oficial d'aquest rgim. Aix va

suposar l'oblit i el desconeixement abso-

lut de la tasca tan valuosa que havien dut

a terme aquestes dones.

Va ser una faceta ms de la repressi

poltica franquista, com la negaci de l'au-

tonomia poltica, de la democrcia i de les

llibertats formals, i de tot all veritable-

ment noveds que ens havia portat la

Segona Repblica, entre moltes d'altres

negacions que ens va dur aquest rgim,

que ens seria impossible danomenar

exhaustivament.

Fins al punt d'arribar a agrair de ma-

nera molt sincera que l'atzar ens fes arri-

bar a conixer una altra vegada tota

aquesta temtica i problemtica, i que aix

es pogus anar reconstruint de mica en

mica tot aquest sector de la memria

histrica que se'ns havia estafat per no

donar-lo a conixer, com molts d'altres. La

tasca d'aquest equip ha estat reconstruir

tots els fets d'aquestes dones perqu

puguin servir d'exemple per a les nostres

generacions i per a les generacions del

futur, i perqu es pugui conixer d'una

manera clara tal com va sser la

feina poltica d'aquestes dones republica-

nes amb la important aportaci que van

fer a la histria del moment.

En un moment com l'actual, en qu

s'enraona tant de la integraci de la dona

a la societat, als llocs de treball i als

crrecs pblics, potser s'hauria de

comenar a pensar seriosament qu volen

dir tots aquests conceptes, com se'ls

empra i perqu se'ls empra, i com sen

pot fer una anlisi des d'una perspectiva

d'esquerres, i no conservadora, de la

societat. I no estaria de ms recordar que,

si mirem amb deteniment la histria, va

existir una poca passada els anys tren-

ta en qu certes organitzacions de

dones en el marc de partits i altres orga-

nitzacions poltiques, anaven assolint pro-

gressivament aquests objectius.

Durant els anys del franquisme, gaire-

b totes les forces poltiques demcrates

van pensar a reivindicar la democrcia i

l'autonomia poltica, reivindicacions fona-

mentals en aquesta poca, per va arribar

a costar molt ms temps arribar a reivin-

dicar objectius poltics menys prioritaris,

com l'actuaci de la dona en la poltica,

dels joves, el sufragi juvenil, per esmentar

noms els ms importants. Amb la pro-

clamaci de la Segona Repblica, aquest

rgim va portar a terme tot un conjunt de

conquestes democrtiques per a l'Estat

espanyol. L'aixecament militar del 18 i 19

de juliol de 1936 va sser el primer pas

perqu desprs, amb el triomf de les tro-

pes franquistes el febrer de 1939, es tren-

qus aquest procs. La democrcia, l'au-

tonomia i moltes altres realitats i illu-

sions poltiques que els ciutadans i ciuta-

danes havien dipositat en el rgim repu-

blic van desaparixer definitivament.


Maria Dolors Bargall, dirigent feminista

dERC, intervenint en el gran mting celebrat

el 7 de mar de 1937 a la Monumental de

Barcelona amb motiu del Dia de Madrid i

del Dia Internacional de la Dona Antifei-

xista

ANC/FONS BRANGUL

Biografies


Va nixer a Reus, el 12 de setembre de

1913. Des de la seva joventut va militar

a ERC. Treball a la Generalitat com a

mecangrafa. Va ser una activa propa-

gandista dERC.

Va collaborar a la Secci Femenina

del setmanari Abril, al diari Foment de

Reus, a La Jornada de Lleida, a la Dona

Catalana de Barcelona i a Barum, de la

Selva del Camp.

Es va casar el 8 de novembre de

1942, a Reus, amb Frederic Juncosa i Pi-

ol.

Va ser enterrada a Reus, el 12 de

mar de 1983. Amb aquest enterrament

se li va voler retre un homenatge pstum

que no se li havia pogut fer en vida.

ANTNIA ABELL i FILELLA

CP


ROSA MARIA ARQUIMBAU

Va nixer a Barcelona, el 1910.

Escriptora de novella i de teatre, i

collaboradora de La Humanitat, aix com

de gaireb tots els diaris i setmanaris

desquerres de lpoca.

Va ser coneguda per la seva columna

periodstica i titulada Whisky i soda. El

1932 va signar les Bases per a la Cons-

tituci dun Front nic Femen Esquer-

rista. En crear-se aquesta instituci va

formar part del Comit Executiu, com a

presidenta.

Utilitz el pseudnim Rosa de Sant

Jordi per escriure contes, gnere que

conre des dels tretze anys. El 1929 va

publicar un llibret de contes titulat La do-

na dels ulls que parlen. El 1931 public

lassaig de novella Al marge, el 1934

Histria duna noia i vint braalets i el

1936 Home i Dona.

Rosa Maria Arquimbau fou una es-

criptora innovadora pel seu temps. La se-

va obra tenia tot aquell regust de la vida

quotidiana. Tant les seves novelles com

les seves obres de teatre curtes i destil

humorstic (com ara Es rifa un home! del

1935, o Linconvenient de dir-se Mart-

nez, del 1957) tractaven temes de la vi-

da moderna, molt vius i de vegades molt

punyents, que generalment eren menys-

preats de tractar pels banals i frvols.

La seva obra va sser una obra dun

altssim inters, sobretot documental,

que la feia una novellista molt aprecia-

ble, especialment en el gnere de

novella. Les seves obres ms destaca-

des varen sser: La pau s un interval,

Quaranta anys perduts i Adu si ten

vas.

AHC-AF


MARIA BALD I MASSANET

Va nixer a Helln (Castella-la Manxa) el

1884.

Pedagoga i folklorista. Dirig el primer

grup escolar femen de Barcelona, La Fa-

rigola, del patronat escolar de lAjunta-

ment. Fou degana del Casal del Mestre.

Durant la guerra treball a la Conselleria

de Cultura de la Generalitat.

Form part del Comit Executiu de la

Comissi Organitzadora de la Diada

Femenina dEsquerra de labril de 1933.

Va ser presidenta del Lyceum Club, el

1936. I vicepresidenta del Comit Exe-

cutiu de la Uni de Dones de Catalunya,

format desprs del Primer Congrs Na-

cional de la Dona. Va formar part de lAs-

sociaci dIntellectuals per a la Defensa

de la Cultura, exercint el crrec de treso-

rera, i en va signar el manifest fundacio-

nal. Va sser membre del Comit Execu-

tiu del II Congrs del PEN Club el 1937.

Va collaborar tamb a la revista Compa-

nya.

Acabada la Guerra sexili a Tolosa

de Llenguadoc, on mor el 1964.

AHC-AF


MARIA DOLORS BARGALL I SERRA

Important propagandista dERC, va col-

laborar a Fornal, Foment, La Humanitat,

LOpini i Companya amb articles de cai-

re social i poltic.

Va ser secretria del Comit Central

del Front nic Esquerrista de Catalunya.

Va participar en el Primer Congrs Nacio-

nal de la Dona en el qual va presentar la

ponncia La incorporaci de la dona a

les branques del treball.

Va ser la principal oradora femenina

dERC. Va intervenir en el gran mting del

Dia Internacional de la Dona Antifeixista,

a la Monumental de Barcelona, del 7 de

mar de 1937.

El novembre del 1937 fou escollida

presidenta de la Uni de Dones de

Catalunya.

Desprs de la Guerra Civil, sexili a

Mxic on arrib el 1939, treballant com

a mecangrafa a la fbrica de teixits La

Alpina.

Com a membre de lOrfe Catal de

Mxic a partir del 1945 va ser responsa-

ble del programa radiofnic LHora

Catalana primer a la rdio pblica mexi-

cana i desprs a lemissora XEFM.

Form part del Secretariat de la Co-

missi Organitzadora de la Conferncia

Nacional Catalana que va tenir lloc a

Mxic de l11 al 13 de setembre de

1953.


REIS BERTRAL

Va estar afiliada al Casal dEsquerra Re-

publicana del districte tercer de Barcelo-

na.

En la campanya electoral de les elec-

cions del novembre de 1933, va ser ora-

dora en el mting electoral femen orga-

nitzat per la Secci Femenina dERC el

dia 13 doctubre al Coliseu Pompeia de

Barcelona.

Va ser vicepresidenta del Comit Exe-

cutiu de la Uni de Dones de Catalunya,

sorgit del Primer Congrs Nacional de la

Dona.


AURORA BERTRANA I SALAZAR

Va nixer a Girona el 29 doctubre de

1899.

No va tenir cap activitat poltica fins

que va conixer a Ventura Gassol, que

lempeny a integrar-se a ERC, per la

seva proximitat ideolgica.

El maig de 1932 firm les Bases per

la Constituci dun Front nic Femen Es-

querrista i va intentar fundar la Universi-

tat Obrera Femenina.

A les eleccions del novembre del

1933 va ser candidata a diputada a les

Corts espanyoles per ERC.

Durant el 1934 collabor en la sec-

ci Temes femenins de La Humanitat,

en la qual escrivia articles que tractaven

de la intervenci de la dona en la vida po-

ltica i en la vida social en general.

Va dirigir amb Maria Carmen Nicolau

la collecci La Novella Femenina.

Durant la guerra va participar en el

programa de les emissions radiofni-

ques a crrec de lAssociaci dEscrip-

tors Catalans.

Va ser collaboradora a La Veu de Ca-

talunya, Daci dall, La Publicitat, Evolu-

ci, LOpini, El Pamflet, Bandat, LHorit-

z, Moments, La Humanitat, Mirador i

Companya.

Finalitzada la guerra sexili a Sus-

sa, des don aconsegu visats cap a M-

xic a diversos compatriotes i ajud la

gent de la resistncia francesa contra els

nazis. Va tornar a Barcelona el 1955.

Les seves obres ms destacades

sn: Paradisos ocenics (1930), Ovidi

(1965), Memries fins al 1935, (1973)

Memries de 1935 fins al retorn a Cata-

lunya (1975).

A ms de novellista, va ser violoncel-

lista; fund el primer quartet femen de

jazz dEuropa.

Va morir a Berga, el 4 de setembre

de 1974, en la ms absoluta misria.

AHC-AF


ANGELINA COLUBERT

Important propagandista a la Secci

Femenina dERC. En el Primer Congrs

Nacional Ordinari, celebrat el febrer de

1932, va ser la secretria de la Ponncia

dEnsenyament, i va formar part del Co-

mit Central del Front nic Femen Es-

querrista.

AHC-AF


MARGARIDA FORT I MOLLAR

Va nixer a Oviedo el 23 de juliol de

1915, degut a la feina del seu pare que

era ferroviari, i a les set setmanes ja va

tornar a Barcelona.

Es va fer membre de lUni Excursio-

nista de Catalunya que liderava Josep

Maria Batista i Roca. Va formar part de

lorganitzaci Palestra, i per aquesta afi-

liaci el 1931 es va afiliar a les JEREC.

Va militar a ERC des del Casal de Gr-

cia del carrer Bonavista de Barcelona.

Va treballar de teixidora, i va formar

part del Consell dEmpresa. Va cursar

tamb estudis dinfermeria.

Desprs de laixecament militar del

19 de juliol de 1936, va formar part de

la Uni de Dones de Catalunya.

El 8 dabril del 1939 va ingressar a la

pres de dones de Barcelona per rebel-

li militar, i va ser condemnada a dotze

anys de reclusi dels quals en va complir

dos. La llibertat provisional i el desterra-

ment els va passar a Burgos, on va tor-

nar a ser detinguda. El 24 de febrer de

1943 va ingressar a la pres de dones

de Madrid, on va ser jutjada i condemna-

da a cinc anys de pres. El febrer de

1947 va tornar a tenir llibertat condicio-

nal, i va retornar a Barcelona i al seu

antic treball de teixidora.

Es va casar amb Francisco Martn

Montaya, militant del PCE, el 1951, i van

tenir dos fills.

El 23 de maig de 2000 va morir sob-

tadament a Barcelona, on residia.


ENRIQUETA GALLINAT I ROMAN

Va nixer a Barcelona el 9 de juliol de

1909.

Militant dERC des de la fundaci del

partit el 1931.

En el Referndum sobre l'Estatut de

lagost del 1932, en el qual les dones

encara no tenien reconegut el dret al

sufragi, pren part molt activa en lano-

menat plebiscit femen que consist en

la recollida de ms de mig mili de sig-

natures de dones catalanes favorables a

lautonomia.

Llus Companys, amic de la famlia,

fou el seu padr de noces.

Va ser secretria personal de lalcal-

de de Barcelona Hilari Salvador.

Va formar part del Comit Executiu

de la Uni de Dones de Catalunya, for-

mat desprs del Primer Congrs Nacio-

nal de la Dona, amb el crrec de secret-

ria dAgitaci i Propaganda.

Acabada la Guerra sexilia a Frana.

Torna a Barcelona abans del 1945. Es

detinguda i empresonada fins el 1945.

A les acaballes del franquisme es

reincorpora a lactivitat militant a ERC.

Ha desenvolupat nombroses respon-

sabilitats poltiques dmbit nacional

(membre de lExecutiva Nacional, de la

Mesa del Consell Nacional...).

Membre de lassociaci Dones del

36.

CP


MARIA TERESA GIBERT

Important propagandista dERC, va col-

laborar a La Humanitat, Fornal, Foment i

Companya, amb articles que plantejaven

el paper de la dona en el si de la polti-

ca.

Particip en el Primer Congrs Nacio-

nal de la Dona amb la ponncia El pro-

blema de la prostituci a Catalunya. Pre-

sidenta dUni de Dones de Catalunya al

moment del Primer Congrs Nacional de

la Dona.

LH


MARIA GISPERT I COLL

Neix a Sant Vicen de Castellet el 1904.

Escriptora i poetessa. Estudi a lEs-

cola Industrial dArts i Oficis de Sabadell

i, posteriorment, al CADCI de Barcelona.

Ingres al Sindicat Mercantil dEmpleats

i Tcnics de Sabadell i fou militant del

Bloc Obrer i Camperol.

Collabor a la premsa local i la de

Barcelona, com al Diari de Sabadell, El

Poble, LImpuls, La Batalla i La Humani-

tat.

Va ser membre de diverses comi-

sions de cultura de lAjuntament de Sa-

badell. Durant la Guerra Civil particip en

activitats sindicals i en el POUM, i tamb

fou directora de LImpuls.

Acabada la Guerra, va ser detinguda,

empresonada i condemnada a trenta

anys de pres, dels quals en va complir

set. El 1946 emigr a Amrica. Particip

aviat en les activitats organitzades per

Centre Catal de Caracas, i arrib a ser-

ne secretria i a dirigir-ne el butllet men-

sual Senyera. Collabor en el programa

radiofnic LHora Catalana. Casada amb

el tamb exiliat sabadellenc Josep M. Fi-

lella i Pardell, obr a Caracas la llibreria

Mirador. Va ser secretria del pedagog i

gegraf Pau Vila.

Va escriure dues novelles: Quan des-

perten els sentits (1953) i Ombres i llum

(1960).

Va ser secretria dels mantenidors

dels Jocs Florals de la Llengua Catalana

celebrats a Caracas el 1966 i el 1975.

Va morir a Caracas el 1976.


JUSTA GOICOECHEA I MAYAYO

Va nixer a Malln (Arag) el 4 de setem-

bre del 1896.

La seva famlia va emigrar a Catalu-

nya el 1908. Noms va estar escolaritza-

da fins als onze anys, a lArag, i es va

formar de manera autodidacta, tamb en

laprenentatge del catal, fins al punt

que convert la seva llengua dadopci

en la seva llengua ds habitual.

En 1915 entra a treballar per primera

vegada al sector txtil fins al 1956, en

qu es jubil.

El 1931, arran de la proclamaci de

la Repblica, sadher a ERC i comen a

militar activament al centre del districte

tercer de lHospitalet de Llobregat (Santa

Eullia), destacant-hi rpidament. La se-

va trajectria poltica es va centrar parti-

cularment a aconseguir el sufragi femen

i estructurar la intervenci de la dona en

poltica. A les eleccions municipals del

14 de gener de 1934 va ser lnica dona

que va formar part de la candidatura

dERC de lHospitalet, i sort escollida re-

gidora, la primera de la histria de la ciu-

tat.

A la fi de la Guerra Civil va ser empre-

sonada per la seva militncia poltica. Va

passar tres anys a la pres de les Corts,

en espera de judici. Va ser-ne absolta

sense crrecs.

Est documentat que almenys fins al

desembre del 1948 havia de presentar-

se mensualment a la Junta Local de

Libertad Vigilada.

Va morir a lHospitalet de Llobregat el

23 de novembre de 1973.

CP


MONTSERRAT MARTNEZ

Va sser la presidenta de lAliana Nacio-

nal de la Dona Jove, i redactora de la re-

vista Companya.


ANNA MARIA MARTNEZ-SAGI

Va nixer a Barcelona el 1907.

Poetessa, novellista, periodista i es-

portista destacada. Va ser un dels ms

forts temperaments lrics de la seva ge-

neraci.

Com a periodista treball al servei de

premsa de lAjuntament de Barcelona i

collabor a Crnica, La Noche (amb una

pgina dedicada a la dona), La Rambla i

com a corresponsal durant la Guerra Civil

del diari colombi El Tiempo.

En el camp de lesport va aconseguir

arribar a ser campiona de disc i de nata-

ci. Alhora va ser promotora activa del

Club Femen i dEsports, fundat el 1928,

del qual va ser secretria de la Comissi

de Cultura; el Club Femen i dEsports va

ser la primera associaci femenina de

carcter popular de Catalunya, moltes de

les dirigents del qual estaven integrades

al Front nic Femen Esquerrista. El

1934, a instncies de Josep Sunyol, va

ser la primera dona que va formar part

de la directiva del Futbol Club Barcelona.

Desprs de la Guerra Civil va anar a

viure a Pars i tamb visqu als Estats

Units, on treball ms de quinze anys

com a professora didiomes a la Universi-

tat dIllinois. Va tornar a Catalunya a pas-

sar els ltims anys de la seva vida a

Moi i a Santpedor.

En la seva obra literria i potica en

destaquen alguns ttols com: Caminos

(1929), Inquietud (1932) i lantologia

potica Laberinto de presencias (1969).

Va morir a Santpedor el 2 de gener de

2000.


PIETAT MASCORDA

Va estar afiliada a ERC, al Centre dEs-

querra Estat Catal del districte segon

de Barcelona. Va ser una important de-

fensora del dret al sufragi de la dona i de

la intervenci de la dona en la poltica.

LH


ENCARNACI MIQUEL

Va sser propagandista dERC, i va col-

laborar a La Humanitat i a Companya en-

tre daltres publicacions peridiques ca-

talanes.

Membre de lAgrupaci dEscriptors

Catalans.

LH


NRIA MONTSERRAT OROM

Va sser una important propagandista de

la Secci Femenina dERC.

Va signar les Bases per a la Consti-

tuci dun Front Unic Femen Esquerris-

ta, i va formar-ne part del Comit Cen-

tral com a tresorera.

Va integrar el Comit Executiu de la

Diada Femenina dEsquerra, el mar de

1933. I en el primer Congrs Nacional

Ordinari, el febrer de 1932, va formar

part de la Ponncia de Justcia. A ms,

va sser collaboradora de la publicaci

peridica Foment de Reus.

AHC-AF


ANNA MURI I ROMAN

Va nixer a Barcelona el 1904.

Del 1932 al 1936 va estar afiliada al

Casal dEsquerra Republicana Estat Ca-

tal del districte segon de Barcelona.

El maig de 1932 va signar les Bases

per a la constituci dun Front Unic Fe-

men Esquerrista, i form part del Co-

mit Central amb el crrec de vicepresi-

denta segona. Va ser secretria del Club

Femen i dEsports, a instncies dAnna

Maria Martnez-Sagi i membre de la Uni

de Dones de Catalunya.

En la campanya de les eleccions del

novembre de 1933, va ser oradora en el

mting electoral femen organitzat per la

Secci Femenina dERC el 13 doctubre

al Coliseu Pompeia de Barcelona. En

aquesta mateixa campanya va participar

en catorze mtings.

Va signar Un manifest a les dones

catalanes, el 13 de gener de 1934, en

el qual les dones dERC, Partit Radical

Federal Democrtic, ACR, USC i Partit

Republic Radical Socialista Catal feien

una crida a totes les ciutadanes catala-

nes perqu es pronunciessin a favor de

lopci republicana i en contra de les op-

cions monrquiques i de dretes.

Es va afiliar a Estat Catal, partit del

qual va ser elegida membre del Comit

Central el 1938, i va ser secretria de la

Instituci de les Lletres Catalanes i del

Grup Sindical dEscriptors Catalans

(CNT) durant la Guerra Civil.

Sexili el 1939 i va conixer Agust

Bartra, amb qui visqu fins a la mort de

lescriptor.

Resid a Frana, a la Repblica Domi-

nicana, a Mxic, on fou redactora de la

revista Lletres i collaboradora de El Po-

ble Catal i Gaseta de les Lletres i als

Estats Units, fins que torn a Catalunya

el 1970. Actualment resideix a Terrassa.

Va ser redactora de la revista La Do-

na Catalana, Companya, La Rambla, La

Nau, del Diari de Barcelona i del Diari de

Catalunya (del qual va ser directora els

darrers mesos de la publicaci) i colla-

bor en diverses revistes de lexili.

s autora dobres literries en els g-

neres de novella (Joana Mas, La peixe-

ra, Res no s veritat, Alcia, Aquest ser

el principi), narrativa (Via de lEst, El pas

de les fonts, El llibre dEli), literatura in-

fantil (El meravells viatge de Nico Hue-

huet a travs de Mxic, El nen blanc i el

nen negre, A Becerola fan ballades) i as-

saig (La revoluci moral, El 6 doctubre i

el 19 de juliol, Crnica de la vida dAgust

Bartra, Lobra de Bartra).


MARIA PI DE FOLCH

Maria Pi de Folch va ser escriptora. Les

seves obres ms conegudes van ser Una

visi femenina del moment present

(1932) i El feminisme dins lobra de Con-

cepci Arenal. Va collaborar a La Huma-

nitat i a Companya.

AHC-AF


FIDELA RENOM I SOLER

Va nixer a Sabadell el 18 de gener de

1891.

Pedagoga. Elegida dins la candidatu-

ra del Centre Republic en les eleccions

municipals del 14 de febrer de 1934, va

ser la primera regidora de la histria de

Sabadell.

De molt jove havia ingressat en el

Centre dEstudis Psicolgics, en el qual

es va convertir en promotora destacada

organitzant actes i conferncies. Forma-

va part tamb de la societat dactes ci-

vils LEmancipaci, dedicada especial-

ment als enterraments civils.

Destacada defensora dels drets civils

i, en especial, dels de la dona treballa-

dora, va fundar la Lliga Laica Femenina i

va impulsar el cos dinfermeres laiques i

dues guarderies per a nens obrers, una

de les quals dirigia personalment. Va re-

formar i modernitzar tamb la Clnica de

Maternologia, que fins aleshores no te-

nia ginecleg titulat.

Va exiliar-se a Frana el 1939 i no va

tornar fins al 1947. El 1961 va reprendre

la seva tasca dassistncia social, amb

especial atenci per la vellesa. Va ser

una dona combativa i incansable. Durant

la seva estada a la Residncia de les

Llars Mundet va ser collaboradora activa

del peridic trimestral Mundet-Parads

com a membre del consell de redacci.

Va morir a Barcelona l11 de setem-

bre de 1987.


ISOLINA VILADOT

Isolina Viladot va collaborar a La Huma-

nitat i a Companya. El maig de 1932 va

signar les Bases per a la Constituci

dun Front nic Femen Esquerrista i, una

vegada organitzada aquesta instituci,

va formar part del Comit Central del

Front nic Femen Esquerrista.

AHC-AF

La imatge duna dona jove en un cartell de

propaganda de LOpini, un dels diaris

dERC editats a Barcelona.

AHCB-AF

Si escoltssim les seves veus



Veus de dones dels anys 30, del segle XX

Companyes del nostre partit Esquerra Republicana de Catalunya

Dones dinamitzadores duna veritable revoluci social

Ens explicarien com la Repblica va obrir una nova etapa histrica

Com van treballar perqu no es fes fonedissa la seva trilogia.


Veus de dones conscients del que portaven entre mans amb disciplina i convicci

Dones que van portar a terme una batalla sorda,

per aconseguir els drets de la dona catalana,

tot un patrimoni generosament llegat.


Ens dirien com van elaborar els seus pensaments,

pensaments de dona a la poltica, al partit, a la Secci,

amb els companys, a la societat.

Dones amb voluntat descriure i dincidir en la realitat quotidiana i canviant a la qual es van adaptar.

Veus de dones modestes de tallers, fbriques i mercats

que van compondre importants i nombrosos textos i documents.


Ens parlarien de com van crear estructures de lluita,

xarxes de treball i comunicaci davant les dificultats i adversitats

unint dones desquerres de diferents partits i sindicats.

Veus de dones organitzadores de la ciutat

per abastir-la i proveir un exrcit popular sense uniformes,

sense mitjans i sense grans propagandes.



Ens informarien com Barcelona, lltima ciutat republicana de lEstat espanyol,

va ser assetjada, bombardejada i disminuda.

Veus de dones valentes ens contarien lentrada de les tropes rebels i la repressi emprada.

Les fugides i desterraments obligatoris.

Les persecucions, judicis i presons injustes.

Els silencis densos.

Els amagatalls, cataus i carrers sense sortida.

La tornada a la llar i loblit obligatori de la seva valuosa i annima tasca.

La misria i el malviure de la postguerra.

La prdua de la illusi, de la identitat,

de la llibertat, dels mots

Si escolteu ara les nostres veus

Veus de dones del nou milleni i de lactual Esquerra Republicana de Catalunya.

Si pareu atenci, veureu dibuixada als rostres la satisfacci de recuperar la nostra histria collectiva,

amb un sincer agrament a les nostres antigues companyes,

que van encetar i fer cam en els drets de la dona catalana dels quals ara en podem gaudir.

Tota una tasca que ens dna fora per continuar endavant i poder tornar a conduir,

juntament amb els nostres companys, de nou, el nostre poble cap a la llibertat.

Visca la Repblica!

Les dones d'ERC

Documents

Transcript of Les dones d'ERC