Les dues rates i el mico
description
Transcript of Les dues rates i el mico
LES DUES RATES I EL MICO
Una vegada hi havia dues rates que passejaven pel bosc i tenien tanta gana que es menjarien una vaca.
-Quina gana que tinc. Grr -va dir una d'elles.
-Nyi-nyi. Mira! Allà hi ha una casa. Què et sembla si anem a mirar? Potser hi ha alguna cosa per menjar. -va dir l'altra.
Així que van decidir entrar-hi. Buscant i buscant van trobar un rebost ple de menjar però tot estava dins de pots molt ben tapats i per més que ho intentaven no podien obrir-los.
-Nyi-nyi. Vinga, marxem... -va dir una molt trista.
-Eh, no marxis tan ràpid! No sents aquesta oloreta? Mmm... -va dir l'altra.
En un prestatge hi havia un formatge i van decidir endur-se'l al seu cau per menjar-se'l tranquil·lament però amb les presses el formatge va caure a terra, plaf! i es va partir en dos trossos. Un era molt més gros que l'altre.
Aleshores va passar el que era inevitable que passes: totes dues volien el tros més gros.
-Nyi-nyi. Ja és meu! Jo l'he agafat primera -va dir una.
-Nyi-nyi. No, ni parlar-ne! Jo l'he ensumat abans -va dir l'altra.
Com que no aconseguien posar-se d'acord van estar una bona estona discutint.
-Estic farta de barallar-me amb tu. I si anem a buscar algú que ens ajudi a resoldre-ho? -va dir una d'elles cansada.
-D'acord, em sembla que és la millor solució. -va dir l'altra.
De cop i volta van veure un mico que voltava pel jardí de la casa i van pensar que podria ser el jutge més adequat.
-Nyi-nyi. Hola senyor mico. Que ens podria ajudar? -va dir la més espavilada.
-Hi-hi. I doncs, què us passa? -va dir el mico.
-Nyi-nyi. Com que teníem tanta gana hem decidit entrar en aquesta casa i buscar al rebost i quan ja marxàvem hem trobat un formatge. Però mira, se'ns ha partit en dos trossos. -va dir l'altra.
-Nyi-nyi. Sí! I el tros gros és meu perquè jo l'he agafat abans. -va dir una de les rates.
-Això és mentida. És meu perquè jo l'he ensumat abans. -va dir l'altra.
-Humm... Totes dues teniu bones raons per reclamar el tros més gros. L'única solució és igualar-los. -va dir el mico.
-Nyi-nyi. Però com ho farem? -va dir una de les rates.
-Hi-hi. Jo mateix me'n puc encarregar. -va dir el mico fregant-se les mans. -cla, cla, cla.
-Nyi-nyi. Ens sembla bé. -van dir les dues rates alhora.
El mico va agafar el tall de formatge més gros i va clavar-li una bona queixalada, a fi d'igualar-lo amb el més petit.
-Nyam! Ja està, aquí els teniu. -va dir el mico.
-Eh, ara el tros que era més gros s'ha quedat més petit que l'altre. -va dir una rondinant.
-Hi-hi. Això rai... Ho tornaré a provar i ja veureu com aquest cop queden ben igualats. -va dir el mico tornant-se a fregar les mans. -Nyam! Aquí els teniu -va tornar a dir.
-Nyi-nyi. Un altre cop? Ara el tros més gros torna a ser el més petit i no el volem cap de les dues. -va dir una de les rates enfadada.
-Hi-hi. Vinga, no patiu, a la tercera va la vençuda. -va dir el mico tranquil·litzant-les.
-Nyam! -va tornar a queixalar.
Però aquest cop el tros més gran va tornar a ser el més petit. I ho va tornar a intentar unes quantes vegades més. Tantes vegades va queixalar que els dos trossos van quedar petits com dues engrunes de pa.
Quan les rates se'n van adonar, indignades i rabioses, el van començar a insultar.
-Lladre, més que lladre!
-Mal amic!
-Golafre!
Però eren paraules inútils. I les dues rates es van quedar sense ni un bocí de formatge, però, això sí, amb una lliçó que també els podia fer molt de profit.
Catacric-catacrac el conte s'ha acabat. I tuuuuut... ja l'hem perdut.
Yaiza Oller
Maria Pericas
Alexandra Prieto
Patricia Rodríguez
Elisabet Tañà