LES EMOCIONS A

TRAVSDELS CONTES

AMICS I AMIGUES

4 ANYS B

PAULA FRESNEDA RIERA

VICKY CORRALES ORTIZ

2014-2015

LES EMOCIONS A TRAVSDELS CONTES: ELS MONSTRES DE COLORS.

Durant les primeres setmanes de prctiques comentava amb la docent la necessitat

del treball de les emocions en l'etapa d'infantil, em va comentar que l'any passat les

van estar treballant a travs de llibre Paraules dolces. Li vaig proposar treballar les

emocions a travs dels contes i li va semblar genial.

He introdut les emocions

amb el conte de El

monstre de colors. Abans

de comenar a explicar-ho

els he dit que encendria

una espelma com a inici

del conte i que l'apagaria una vegada acabat, per que

mentre estigui encesa han d'estar en silenci

Una vegada acabat el conte, he apagat la vela i buuum!

Tots engrescats amb ganes de parlar.

Amb cada monstre

contaven quan sentien ells aquesta emoci.

Crec que el primer pas s la sensibilitzaci i formaci

dels mestres i de les famlies, hem de tenir present que

l'equilibri emocional de les persones es transmet i es

contagia als nens.

En definitiva, el treball de les emocions s

imprescindible en el procs maduratiu dels infants i aix

s nicament un granet de sorra del que es podria

arribar a treballar amb ells.

Alegria:

Marc: Quan papa em diu coses

maques.

Ariadna: Amb els meus papes

jugant.

ngel: quan joc.

Laila: quan em vaig de vacances.

Maria: Jugant amb la meva

germana.

Jael: Quan vaig al cinema amb els

meus amics.

Cloe: Quan mam em pinta les

ungles.

Tristesa:

Zoe: Quan vaig a la platja.

Jo: Per qu?

Zoe: perqu em fan mal les pedres.

Joel F.: Quan el meu germ em

deixa solament.

Gloria: Quan el meu pap em crida.

Cloe: Quan em faig mal en el genoll.

Joan: Quan em peguen i m'haig de

posar la tireta.

Rbia:

Haya: amb la meva mare, perqu algunes

vegades no m'agrada fer coses dolentes.

Jo: com qu?

Haya: no m'agrada pegar, m'agrada estar

contenta.

Vicu: quan la meva germana em mossega

pel cos.

Zoe: per no estar enfadat el millor s el

monstre calmat.

Pedro: quan no puc estar a l'habitaci

amb el meu germ.

Joan: quan els paps no em fan cas.

Joel F.: jo de vegades m'enfado quan el

meu pare no em deixa asseure en el seu

lloc.

Por:

Joel R.: quan fa vent en el llit.

Maria: Quan estic sola.

Zoe: quan tinc els somnis bruts i

vaig al bany a les fosques.

Marc: Amb la llum apagada.

Amor

Joan: jo vull molt als meus papes.

Asier: quan estic amb mama.

Zoe: jo vull a Maria.

Gloria: Quan Marc est amb mi.

Marc: estic enamorat de Gloria.

Joan: quan vaig a treballar amb el

meu pare, en el cami fresc, cal

agafar caixes molt pesades.

Joel F.: jo vull a Emil.

Laila: quan estic amb la meva

germana i amb la meva mare.

Cloe: em calmo desprs d'enfadar-

me, estic tranquilla i vull molt a

mama.

Jael: jo vull a Joel F.

Emil: jo tamb.

Calma:

Joel R.: quan estic amb un amic.

Marc: Quan oloro una flor.

Ariadna: Quan estic abraant al

meu ninot.

Gloria: Quan el meu germ no est.

Cloe: jo estic tranquilla quan hi ha

tranquillitat a la meva casa.

Joan: Quan estic en el llit dels

meus papis fent la migdiada.

Laila: quan estic sola.

Vicu: A casa.

ngel: amb el meu papi.

LES EMOCIONS A TRAVSDELS CONTES: ELS POTS DE LES EMOCIONS.

Avui faig l'activitat dels pots d'emocions. Els explico que cada pot pertany a una

emoci i t el cordill de llana del mateix color que el monstre. Saco els monstres i els

vaig preguntant amb cadascun dels

monstres que emoci li correspon.

Jo: el vermell com se sent?

Haya: enfadat!

Els he explicat que tenim una missi per ajudar al monstre per a que

s'aclareixi amb les seves emocions: explicar-li quan sentim nosaltres

cadascuna daquestes emocions. El que anava dient cadascun ho

escrivia en un paperet i ho ficava en el pot. Al moment en el qual els

ha tocat verbalizar, tots estaven molt concentrats.

La participaci ha estat molt gran des del principi, tots volien parlar i

compartir les seves vivncies.

A continuaci, li he preguntat si els venia de gust deixar els pots i les

marionetes en algun rac. Han dit que les marionetes en el rac de

biblioteca i els pots en el rac de paraules dolces.

LES EMOCIONS A TRAVS DELS CONTES: TINC POR!

Com aquest conte ho farem a la sala de la llum i la

foscor, farem dos grups per al conte: Tinc

por!.Entrem a la sala, deixo al monstre en una

cadira al meu costat. Comeno a explicar el conte i

quan porto dues o tres fulles, el monstre diu que ja

no t tanta por i que li agradaria asseure's amb

ells, aix que li dic a Pedro si em cuida. En la segona

sessi li pregunto a Besu.

Quan acabo, Cloe vol parlar i ens explica que quan

ens hem assegut i hem apagat la llum, ella ha tingut una mica de por. A continuaci, Joel

F. diu que a ell li ha donat una mica de por quan sortien les mans de l'armari, perqu ell

t por per la nit. Amb el segon grup ha sorgit la conversa per de manera molt diferent.

Un ha dit que no tenia por i de cop la majoria no en tenien.

A mesura que ells anaven dient les seves pors, jo els anava apuntant en els paperets.

Jo: A qu teniu por?

Jael: als dracs.

Jo: Quin tipus de dracs?

Jael: als de foc.

Jo: On estan?

Jael: en els somnis, en la ment.

Ral: al pas dels dracs.

Besu: no existeix.

Pablo: no existeixen els dracs.

Haya: estan aqu (assenyala el seu

cap).

Asier: a mi em fan por els zombis.

Jo: On estan?

Joel R: aqu en el front.

Alejandra: no tinc por a res.

Carmen: a les cucas que sn un

fstic i a mama li fan fstic.

Joan: i a la meva mama tamb li fan

fstic.

Cloe: a mi em fa por quan apaguem

la llum i jo estic a dalt en la llitera i

River a baix.

Jo: Qu podem fer perqu Cloe no

tingui por a la foscor?

Jael: que no li apaguin la llum.

Joan: posar un fantasma de llum

que encens amb la m.

Cloe: jo tinc una llumeta

per no l'encenen perqu

River amb aquesta llum no

es pot dormir.

ngel: a mi em fa por quan

estic sol.

Joan: al carrer?

Joan: em fa por quan fico

la imaginaci dolenta i

tamb estar sol a la nit,

per els meus paps quan

s'adonen mai em deixen

sol.

Laila: tinc por quan somio moltes

coses dolentes.

Jo: Qu somies?

Laila: una bruixa m'ha menjat a mi.

Ral: Quan?

Haya: una pompa dolenta que s una

bruixa.

Ariadna: tinc por quan estic sola,

quan papi est al bany i la meva

mare est treballant.

Jo: i que fas per no tenir por?

Ariadna: anar-me al llit i preparar-

me per dormir.

Vicu: quan jo estic sola.

Olivia: a mi quan la meva mama

es va a lhabitaci i desprs

quan em vaig a dormir somni

en ximpleries. I tamb quan

apaguen la llum.

Jael i Ral: aix no fa por,

aix s gracis.

Jo: per igual per a ella s.

Yahia: quan em vaig per un

tnel.

Jo: A quin tnel has anat?

Yahia: a un tnel molt fosc.

LES EMOCIONS A TRAVS DELS CONTES: QUINA REBEQUERIA!

Preparo el teatre i

tres titelles per

explicar el conte.

Els agrada molt i es

nota perqu no

escolto res fins al

moment en qu la

rbia tira coses: un mocador que fa de cobertor del llit,

una escuma que fa de coix, una llanterna que fa de llum

i un cotxe de joguina com el del nen del conte. Es

revolucionen una mica, trec el cap d'una banda i els dic

shhhhh segueixo sortint i comeno la titella de nen

comena a recollir totes les coses que ha tirat. Desprs

li demano a Ral si m'ajuda a guardar la rbia dins d'una

capseta i fica la marioneta i la tanca.

Bufo lespelma, agafo el

monstre vermell, el pot,

els paperets i el

retolador. Els pregunto

si han ents que era el

que tirava els objectes

de l'habitaci del nen.

Tots contesten: Una

cabra! I els dic, que el

de la cabra era per

agafar un ninot i que si

poden relacionar-ho amb una emoci, que aixequin la m.

Li dono el monstre a Cloe que t la m aixecada i em diu:

Jo crec que aix que li surt s del cor perqu li dol.

Jo: A tu t'ha passat?

Cloe: quan m'enfado, desprs em poso trista.

I desprs tots van comprenent que s la rbia.

Li demano a Cloe que li passi el monstre a un company,

per em demanen la cabra, aix que deixem al monstre

vermell i avui el torn de paraula ens ho dna la cabra.

Desprs els mostro una srie d'imatges de diferents

expressions

perqu les vagin

fent i els vaig

preguntant com

cres que s de

rbia i perqu.

Tamb com es

posen ells quan

s'enfaden.

LES EMOCIONS A TRAVS DELS CONTES: QUAN ESTIC TRIST

Avui els hi he

explicat el

conte de

l'emoci de

la tristesa.

Desprs amb el monstre blau han anat expressant quan estan tristos, jo ho anava escrivint en els paperets i ho

ficvem en el pot. El monstre blau era l'objecte que ens donava el torn de paraula.

En la conversa, he intentat promoure la cerca de solucions o

estratgies per trobar-nos millor als moments en qu ens sentim

tristos.

Una vegada acabada la conversa els he repartit una srie de llibres

relacionats amb l'emoci de la tristesa i els hi han estat mirant

tranquillament.

LES EMOCIONS A TRAVS DELS CONTES: QUAN EM SENTO ESTIMAT.

Avui hem treballat l'amor, com sempre he llegit el conte.

Una vegada llegit, han anat dient les situacions en qu se senten

estimats i les hem apuntat en els paperets per ficar-les en el

pot.

Desprs els he explicat l'activitat: Amb amor la vida s millor.

Compartir s viure. Aquesta consistia en maquillar-se per

parelles expressant l'emoci de l'amor. Els ha motivat moltssim

i ha sortit molt b. Tamb he deixat uns quants llibres de

l'amor perqu quan anessin acabant els fullegessin si els venia

de gust.

LES EMOCIONS A TRAVS DELS CONTES: ALEGRIA.

La sessi d'avui va dedicada a l'alegria, aix que encenc

lespelma i els explico dues historietes de dos nens i les coses

quotidianes que els fan felios.

A continuaci, els cedeixo el monstre groc, que dna el torn de

paraula i verbalitzen quan se senten alegres, mentre jo vaig

apuntant en els paperets i ficant-los en el pot.

Una vegada han parlat tots i s'han expressat tant quant han

volgut, els explico la segent activitat. Disposem d'una gran

lona de plstic i de molts de colors.

Es posen la bata i els explico que han de plasmar l'alegria com

ells vulguin, ja sigui amb les coses que m'han anat explicant o

amb dibuixos abstractes. Des de gaireb el principi ja han

comenat a utilitzar les mans per pintar, i quan portaven una

estona els he ofert corrons i esponges.

M'ha agradat com ha sortit perqu estaven sper

concentrats. Diria que de moment s l'activitat que ms ha

cridat la seva atenci, no s si pels colors vius, si per la grandria de la lona, si perqu

s una emoci bonica en si o tot una mica.

Finalment, els he ensenyat una altra varietat

de llibres relacionats amb l'alegria perqu

els fullegessin mentre arribaven els papis.

LES EMOCIONS A TRAVS DELS CONTES: IOGA PER A PETIT

EXPLORADORS.

Avui toca l'emoci de la calma, quina llstima sentir que

aix ja s'acaba. Per aquesta emoci he preparat una

classe de ioga.

Entrem a la sala seguint

les grans petjades, aix

com van acabant el

recorregut es van

asseient un al costat de

l'altre i tot flueix amb

naturalitat.

Per comenar em venia de

gust fer una presentaci

en la qual els presento al

ninot del Yogui i un xilfon

per mantenir el silenci.

Vaig pensar que com en la

sessi parlvem d'alguns

animals podrem dir

cadascun que animal ens

agradaria tocar. El

monstre verd dna el torn

de paraula.

Desprs passem a les

respiracions, els dic que deixem anar les coses que ens

pesen, que no ens agraden, que ens han assegut

malament

La primera s la del

llenyataire: unim mans,

cames obertes, pugem

mans i puumm: tallem

llenya. La segona la de

l'abraada: Obrim i

tanquem com si ens

abracssim a nosaltres mateixos. La tercera la del lle:

espatlles a dalt i a baix, a dalt i a baix, a dalt, boca

oberta, llengua fora i aaahh!!! Aquesta els ha encantat,

sobretot el aaahhh! Ho han donat tot cridant!

Abans d'iniciar el conte de Gopala hem fet la salutaci

al sol: hola sol, hola terra, em converteixo en un gripau,

que salta a un llac, em converteixo en una serp, que puja

una muntanya, ens mirem el melic i ens tornem a

convertir en un gripau. Adu, adu terra, adu, adu sol

i entrem en el nostre cor.

Aquesta histria ens explica com Gopala, el nen de la

selva, va esbrinant de qui sn les petjades i cada animal

amb el qual es va trobant li va donant una pista. Amb

cada animal anem fent una postura de ioga: la del gos, el

gat, la coloma, el cocodril, la serp, el lle, el cranc, i

finalment, les de l'amo de les petjades, l'elefant. Cada

vegada que apareixia un animal els mostrava una targeta

en la qual apareixia la imatge de Gopala disfressat

d'aquest animal.

Finalment, per a la relaxaci em venia de gust que ans

de sentiment de grup, d'uni i hem fet la flor de lotus.

He posat msica tranquilla, ens hem assegut en cercle

amb les cames estirades i ens hem donat les mans. Amb

les mans unides hem anat tres vegades amb els braos

cap a davant com si ens toqussim els peus i sense

deixar-nos anar les mans a poc a poc ens hem tombat.

Els he dit que podien deixar-se anar les mans i tancar

els ulls, i els he explicat una petita historia/relaxaci de

la flor. Es posaven les

manetes en el pit on

aquesta el nostre cor i les

tancaven, respiraven i a

poc a poc anaven obrint i

estirant cadascun dels

seus dits com si fossin els

ptals de la flor. Podien imaginar-la-hi del color que ms

els vingus de gust.

He agafat un mocador de seda i ho he anat passant per

sobre d'ells mentre envoltava el cercle. Uns minuts

desprs els he dit que podem anar estirant-nos i obrint

els ulls a poc a poc.

Una vegada tot estvem asseguts en cercle he tret una

caixa i amb un mirall dins en el qual poden veure la seva

cara de calmats, relaxats Tamb els dic que dins est

el tresor ms gran i valus del mn, i que quan ho vegin

no poden dir-li-ho als companys fins a l'hgim vist tots.

Alguns comenten:

Ral: si no hi ha monedes, ni or!

Hi hagi: jo ho s!

Vicu somriu contenta de veure's reflectida.

Joan s'alegra un munt quan es veu a ell.

Quan acaba la ronda els pregunto si tots han vist el

meravells tresor, alguns s i uns altres no. Aix que els

dic que el tresor ms valus d'aquest mn sn cadascun

d'ells i que aix no han d'oblidar-ho mai.

GRACIES AMICS I AMIGUES PER

OMPLIR-ME EL COR AMB ELS

VOSTRES SOMRIURES.

Paula Fresneda