Qui m’escolti que es toqui el nas.

Qui m’escolti que es toqui l’orella.

Molt bé!...Voleu escoltar un conte molt bonic?

Aquest conte es titula “Les flors”.

Endevineu de què pot anar?

Molt bé!...de les flors.

Un dia, a la classe dels conillets, quan els nens van entrar a classe...

Què penseu que es van trobar?

Molt bé! Amb un preciós ram de flors.

Hi havia flors de molts colors.

De quins colors són les flors?... Cristina?...

Molt bé! Hi ha flors de color groc, de color blau i de color vermell. (assenyalant el dibuix).

Tots els nens i nenes de la classe es van apropar a la taula de la Núria, la seva mestra. Volien

olorar i veure de prop aquestes flors tant meravelloses. La mestra els va explicar que havia

portat aquestes flors per portar la primavera a la classe.

La primavera? – va preguntar el Marc

Sí! – va contestar la Núria – Tanca els ulls. Olora les flors. Què sents?

Sento una olor dolça, fresca i agradable – va contestar en Marc

Tots els nens i nenes de classe, també van tancar els ulls i van olorar les flors.

Què voleu sentir la primavera?

Tanqueu els ulls i oloreu amb força.

A la primavera –els va explicar la Núria- tot el camp s’omple de flors.

Hi ha flors de tots els colors i fan molt bona olor.

Després d’escoltar a la seva mestra, els nens i nenes de la classe dels conills, van estar parlant

molta estona.

Ells també volien portar la primavera a la seva classe.

I sabeu què van decidir entre tots?

Que plantarien moltes flors al jardí de l’escola.

I així ho van fer.

Al cap d’uns dies, i després d’un gran cap de setmana, els nens i nenes van sortir al pati per

regar les seves flors i es van dur una sorpresa molt gran: les flors havien crescut molt!

Hi havia flors per tots els racons del pati.

Els nens i nenes de la classe dels conills havien treballat molt per a fer créixer les flors.

Havia estat una feinada.

Però fent-ho entre tots, havia estat més fàcil.

Les havien regat i cuidat entre tots.

I les havien cantat una cançó que els havia ensenyat la seva mestra.

Jo tinc una floreta

que és alta, alta, alta

i jo sóc petiteta,

i jo sóc petiteta.

Jo tinc una floreta

que és alta, alta, alta

i jo sóc petiteta,

i no puc fer-hi res.

I no puc fer-hi res.

Els nens i nenes estaven tant emocionats, que van voler avisar a la Núria per ensenyar les

magnífiques flors que havien crescut al pati.

Van poder veure que les flors eren de molts colors, com les que havia portat la mestra a la seva

classe.

En veure que les flors estaven tant grans, van decidir agafar unes quantes per fer uns bonics

rams de flors.

Mentre els nens i nenes arribaven a classe amb les seves flors, anaven cantant la cançó de la

floreta.

Jo tinc una floreta

que és alta, alta, alta

i jo sóc petiteta,

i jo sóc petiteta.

Jo tinc una floreta

que és alta, alta, alta

i jo sóc petiteta,

i no puc fer-hi res.

I no puc fer-hi res.

Quan van arribar a classe, els nens i nenes van fer rams de molts colors. Rams amb flors

vermelles, blaves i grogues.

Mentre que el Joan i l’Aleix estan fent el seu ram de flors, en Miquel porta un pot d’aigua per

posar-les a dintre. Així les flors no es moriran. Va dir en Miquel.

Però... a la Marta li va caure el seu pot d’aigua!! I es va posar molt i molt trista...

Però la Núria, li va dir – No passa res Marta, això són coses que passen! A mi, moltes vegades

se’m cauen les coses al terra o sobre la taula! No et preocupis! Ara ho netegem, i tot perfecte!

I així ho van fer. La Marta amb l’ajuda del Marc van netejar la taula i van posar les flors dins del

gerro.

I d’aquesta manera, treballant plegats, tots els nens i nenes de classe van tenir un magnífic i

meravellós ram de flors com el de la seva mestra.

I la classe va quedar preciosa!!

La primavera ara estava a la classe dels conills.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte s’ha....