LES IMATGES DE L'ART CRISTIÀ MEDIEVAL

Click here to load reader

  • date post

    25-Oct-2014
  • Category

    Documents

  • view

    105
  • download

    2

Embed Size (px)

description

treball de Humanitats sobre l'art cristià medieval.

Transcript of LES IMATGES DE L'ART CRISTIÀ MEDIEVAL

HAU 3 Histria de lArt Les arts plstiques medievals

1

LES IMATGES DE LART CRISTI MEDIEVAL1. Introducci.Al llarg del segle IV lImperi Rom senfronta a diverses dificultats que limpedeixen adaptar-se als canvis i superar les crisis. Es du, sobretot, a factors de tipus intern (lenfrontament amb el nou poder de lesglsia cristiana, efectiu a partir de ledicte de Mil, el 313, data en qu Constant accepta el cristianisme) i a factors de tipus extern (la relaci amb els pobles germnics). Daquests darrers, els visigots sn els primers en penetrar en els dominis de limperi i lany 410 aconsegueixen saquejar la ciutat de Roma. Hi hagu tamb una progressiva decantaci del poder envers lorient que va cristallitzar en la divisi de limperi en dos eixos, loccidental i loriental en el 476. Sobre les runes occidentals de lantic imperi van regnar els pobles germnics: ostrogots a Itlia, francs a la Galia, visigots a Hispnia i vndals al nord dfrica. Lnic vestigi que va conservar lessncia de lImperi rom fou loriental, que malgrat perdre els territoris asitics (Sria, Palestina i Egipte), es mantingu en els territoris grecs, tracis i anatolis i adquir una identitat nova: lImperi Bizant. Mentre aquest nou imperi establia la seva identitat, lIslam sexpansion, fins arribar a Hispnia. Aquest avan fou detingut a la batalla de Poitiers el 732 i juntament amb lesplendor poltic, econmic i intellectual del califat abas es desenvolup i consolid el Regnum Francorum, representat sobretot per la figura de Carlemagne (771814), coronat emperador pel papa Lle III. La divisi de lImperi de Carlemagne en tres regnes, letapa de mxim esplendor de Constantinoble i la formaci de les monarquies feudals inicien la Baixa Edat Mitjana. En tot aquest procs observem una transformaci dels valors de la cultura romana i, sobretot, un canvi en la religiositat que portar a ladopci de nous cultes, entre els que hi ha el cristianisme. De fet, laugment dels nous cultes, sobretot els de les religions monoteistes (cristianisme, mitraisme, culte a Hlios) s un fenomen important i que t una manifestaci evident en el terreny artstic. Les imatges que aquests cultes produeixen sn fcilment intercanviables entre els diferents cultes o religions. Lart cristi primitiu es convert en un pont entre la cultura clssica i la cristiana. El realisme clssic va ser substitut per lexpressionisme cristi. Es tracta dun dels fenmens ms considerables de la histria de lart. El cristianisme que, com lIslam, senfrontava amb el paganisme (podem llegir tamb politeisme), tornava a subordinar lhome a la divinitat, per oferint als fidels una forma de participaci unitiva en la persona dun du redemptor. El caire ms espiritualista del Cristianisme es basava en la concepci dun dest hum sotms a una vida futura (com en la religi egpcia). Aquest espiritualisme heretat dels hebreus va infondre en els primers cristians un rebuig de lart plstic de la cultura greco-llatina, que interpretaven com a signe de idolatria.

Josep Antoni Garcia Rami

HAU 3 Histria de lArt Les arts plstiques medievals

2

2. El problema de les imatges: idolatria o pedagogia?No hem doblidar que el cristianisme havia nascut en el si duna societat en qu la utilitzaci dimatges en el culte era moneda de canvi. A banda del politeisme, la religi dels grecs i desprs la dels romans es diferenciaven de la religi monoteista dels hebreus, de la qual sorgiria el cristianisme, tamb en aquest tret. Si els apstols Sant Pere i Sant Pau recomanaven en les seves epstoles allunyar-se de la idolatria (allunyeu-vos dels dols 1 Corintis 10, 14) era, entre daltres coses, perqu aquest tret els diferenciava de les religions dominants en el seu entorn i garantia la seva puresa doctrinal: s sabut que una de les millors maneres devitar la contaminaci ideolgica consisteix a aferrar-se a la singularitat. Una altra cosa fou quan el cristianisme vei la possibilitat dassolir una posici de poder i abandonar la seva personalitat minoritria i marginal: a partir daleshores quedava clar que shavien de fer certes concessions a fi datraure sectors de la societat que veien necessries, i fins i tot imprescindibles, les imatges com a part del seu culte. Amb el temps, hagu de transigir, perqu en la cultura greco-romana, que havia fet de les imatges la seva principal via expressiva, les multituds illetrades necessitaven duna imagineria que fos capa dilluminar les seves creences. El cristianisme ho aconsegu mitjanant una intelligent poltica de sincretismes religiosos. Un cop acceptades les imatges, el cristianisme les va despullar de tot all que fos corporal, i van deixar de ser objectes de culte, al menys en teoria, per passar a ser un sistema per a recolzar el culte: eren un instrument de la teologia, una mena dintermediaris, una representaci, en definitiva, un smbol. Malgrat aix, el panorama al voltant de les imatges no era unitari. A Constantinoble una de les principals discussions teolgiques fou lenfrontament entre els iconduls (defensors del culte a les imatges) i els iconoclastes (detractors de les imatges). La disputa entre iconoclastes i iconduls port a la destrucci de moltes icones i relleus, incls mosaics que adornaven les esglsies, i tot i que la victria fou per als iconduls, aix no va aturar les disputes teolgiques al voltant daquest tema, que va cuallar en el Cisma dOrient, la separaci real de les dues primeres sus de la cristiandat, Roma i Constantinoble. A la part occidental, lesglsia va definir el paper de les imatges a finals del segle VI. El Papa Gregori I (anomenat Magne) va deixar establert que la imatge era un mitj de coneixement, sobretot dels assumptes de la fe, i que el seu paper pedaggic era indiscutible. A lpoca de Carlemagne el cercle derudits que lenvoltava van confirmar aquest paper de les imatges, i no noms aix, sin que van atorgar a la imatge la capacitat de recordar els trets fsics dun personatge o esdeveniment. Aquest poder no era, per, susceptible de ser reconegut mitjanant el culte. Fins i tot sarrib a rebutjar expressament qualsevol tipus de veneraci envers les imatges religioses. En aquest punt sembla que els telegs de Carlemagne expressaven llur voluntat doposar-se, i diferenciar-se, de la doctrina que havia triomfat a Bizanci: la rivalitat entre els dos imperis era ms poderosa que la unitat del cristianisme. Noms a tall de comparaci, esmentar una mica la relaci amb les imatges de laltra gran religi monoteista sorgida poc desprs del cristianisme, lArt Islmic. Per comenar, cal deixar clar que el decret de Yazid de lany 722 (noms quatre anys abans de ledicte iconoclasta del papa Lle III Isaric) que limitava la representaci dssers animats, homes o bsties, no comporta un rebuig de lartJosep Antoni Garcia Rami

HAU 3 Histria de lArt Les arts plstiques medievals

3

representatiu prpiament dit. La traducci de la cinquena sura en la qual alguns han volgut veure un refs de les imatges s errnia: en realitat hauria de traduir-se com a altars dels dols. Hi ha tamb tradicions que atribueixen a Mahoma el rebuig i la condemna envers els pintors i escultors (juntament amb els politeistes i orgullosos). Les condemnes de la tradici musulmana es refereixen sobretot: - als adoradors de tombes i imatges de profetes i sants. - als artistes realitzadors dimatges que seran castigats en el dia del Judici perqu Du els encarregar la tasca impossible de ressuscitar les seves obres. - els que fan servir teixits i coixins amb figures representades. - les creus, per ser el smbol del culte cristi. Aquests testimonis no procedeixen de lAlcor, la qual cosa contradiu la idea que no hi ha art figuratiu en lIslam per prohibici expressa del seu fundador. En realitat, la restricci anava ms en contra de la idolatria que no pas contra lart. En aquest rebuig cal tenir en compte lorigen semtic dels rabs, segons el qual hi ha un antagonisme entre les idees de Du i de la Natura: la matria s imatge del mal, motiu pel qual la mxima aspiraci religiosa s defugir la natura i assolir lestat espiritual. Lexclusivisme de ladoraci envers lnic Deu comporta evitar la tendncia a representar figures que puguin temptar lsser hum, per tamb reforava la idea que cap artista pot competir amb la divinitat en la creaci dssers reals. La creaci de figures es reservava exclusivament a Du. Noms en alguns llocs i poques es va acceptar la representaci de figures en la illustraci de manuscrits, en lornamentaci i en determinats objectes privats. Quant als temes sagrats, la renncia va ser absoluta. s per aquest motiu que es difcil parlar de tradici escultrica islmica o de pintura, i quan es van utilitzar temes figuratius mai van assolir la categoria de reproducci exacta de la realitat. Tot plegat s la causa que lart islmic faci servir sobretot la composici geomtrica. Lentrellaat geomtric fou la forma en qu lIslam va representar la idea dunitat divina subjacent en la diversitat del mn. Lharmonia del mn quedava representada mitjanant la complexitat de lentrellaat geomtric, de manera que la diversitat es mostrs en la unitat i la unitat es trobs en la diversitat1.

1

http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/act_permanentes/historia/html/conflicto_palestina/artislam.htm

Josep Antoni Garcia Rami

HAU 3 Histria de lArt Les arts plstiques medievals

4

3. El simbolisme en lart medieval.La utilitzaci de imatges amb intenci didctica i simblica era un llenguatge obert a tothom i aquest fet explica la seva proliferaci en les poques romnica i gtica. Malgrat aix, lesttica medieval havia de sotmetres de dues maneres al respecte i reverncia que els assumptes sagrats mereixien: la voluntat dels qui encarregaven les obres i la necessitat, quasi obligaci, de recrrer a models anteriors, s a dir, altres imatges que havien esdevingut tradicionals o canniques. Tot i que la interpretaci era ms lliure i es van donar molts casos de variacions en els detalls de les imatges, lEsglsia tamb va fer servir la seva posici dautoritat per rebutja