Les institucions de catalunya, espanya i europa

of 19/19
CONEIXEMENT DEL MEDI, TEMA 3 6È DE PRIMÀRIA LES INSTITUCIONS DE CATALUNYA, ESPANYA I EUROPA
  • date post

    14-Jun-2015
  • Category

    Travel

  • view

    4.282
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Les institucions de catalunya, espanya i europa

  • 1. CONEIXEMENT DEL MEDI, TEMA 3 6 DE PRIMRIA LES INSTITUCIONS DE CATALUNYA, ESPANYA I EUROPA

2. PARTICIPACI CIUTADANA Les persones que viuen en un pas DEMOCRTIC poden participar dels assumptes del pas. Com? Participaci en eleccions: per poder participar cal tenir ms de 18 anys. Hi ha: eleccions europees generals (de pas) autonmiques (Catalunya o les altres 16 comunitats autnomes) municipals (Castellar del Valls). Participaci en associacions: per defensar els mateixos interessos, per exemple una associaci venal. Participaci en manifestacions: per expressar la nostra opini, sempre que sigui pacfica. 3. DIVISI TERRITORIAL DESPANYA Espanya est dividida en 17 comunitats autnomes i 2 ciutats autnomes. Alhora, cada comunitat est dividida en provncies. Catalunya s lnica que tamb t comarques, 41. 4. ORGANITZACI TERRITORIAL DESPANYA El territori dEspanya est format per: La major part de la pennsula ibrica, unida a Europa a travs de listme dels Pirineus. Les illes Canries, situades davant de les costes dfrica, a loce Atlntic. Sn 7: Lanzarote, Fuerteventura, la Gomera, el Hierro, Gran Canaria, Tenerife, la Palma. Les illes Balears, al mar Mediterrani. Sn 5: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera. Ciutats autonmiques de Ceuta i Melilla, al nord dfrica. 5. LMITS ESPANYOLS Quan parlem de lmits trobem dos tipus: Lmits poltics: sn les lnies imaginries que separen dos pasos. Lmits naturals: sn fronteres naturals que separen dos pasos. Espanya t com a lmits: Nord: Andorra, Frana, mar Cantbric Sud: oce Atlntic i Mar Mediterrani Oest: oce Atlntic i Portugal Est: mar Mediterrani. 6. DIVISI TERRITORIAL DE CATALUNYA Divisi provincial de Catalunya Divisi comarcal de Catalunya 7. MONARQUIA/REPBLICA 8. ESTATUT DAUTONOMIA 9. INSTITUCIONS DE CATALUNYA PARLAMENT: s la instituci que representa a tots els ciutadans de Catalunya. Els seus membres sn elegits en les eleccions autonmiques, cada 4 anys. Hi ha 135 diputats i diputades de diversos partits poltics. Fa les segents funcions: Elabora lleis de Catalunya Escull el president de la Generalitat i controla el govern Aprova els pressupostos anuals. 10. INSTITUCIONS DE CATALUNYA PRESIDNCIA DE LA GENERALITAT: el president s elegit pel Parlament de Catalunya. El president representa Catalunya i escull els consellers i les conselleres que formen part del govern. Hi ha consellers de sanitat, educaci, obres pbliques, cultura i mitjans de comunicaci, economia, etc. GOVERN DE LA GENERALITAT: el govern est format pel president i els seus consellers. Cada conseller socupa duna rea. Les funcions del govern sn: Aplicar les lleis que aprova el Parlament. Proposar lleis perqu el Parlament les aprovi. Decidir com funcionen les rees sobre les quals Catalunya t competncies: sanitat, educaci, etc. 11. INSTITUCIONS DESPANYA Les comunitats autnomes i les dues ciutats autnomes tenen lleis i institucions prpies, per totes tenen en com la CONSTITUCI espanyola i les INSTITUCIONS dEspanya. CONSTITUCI: al 1978 es va aprovar la Constituci. La constituci s un text legal que acull: Els drets i deures dels ciutadans espanyols La forma de lestat: monarquia parlamentria. Com sorganitzen les institucions principals (el cap dEstat- rei, les Corts Generals, el govern i els tribunals de justicia). 12. INSTITUCIONS DESPANYA CAP DESTAT: al ser una monarquia, el cap destat s un rei, Juan Carlos I. El rei no pren decisions, ni elabora lleis, noms ACCEPTA les decisions preses per les Corts Generals. El rei representa lEstat s el cap suprem de les Forces Armades. La monarquia es transmet de pares a fills. LES CORTS GENERALS: Elaboren i aproven lleis. Controlen el govern Tenen dues cambres: el Senat i el Congrs dels diputats. 13. INSTITUCIONS DESPANYA EL GOVERN: el govern est format pel president i els ministres. El govern dirigeix lestat. El president s escollit pel congrs i el nomena el rei. Dirigeix i coordina el govern. Els ministres els proposa el president i el rei dona el seu vist-i-plau. Ajuden al president en diferents rees, com sanitat, eocnomia, cultura ELS TRIBUNALS DE JUSTCIA: fan complir les lleis i jutgen els que no les compleixen. Hi ha dos tribunals: Tribunal suprem: s el tribunal ms important. Tribunal constitucional: determinen si les lleis que aproven les Corts o els diferents parlaments autonmics estan dacord amb la Constituci. 14. UNI EUROPEA La UE s una organitzaci poltica i econmica formada pels segents 27 pasos europeus: ustria, Blgica, Bulgria, Xipre, Repblica Txeca, Dinamarca, Finlndia, Frana, Alemanya, Estnia, Grcia, Hongria, Irlanda, Itlia, Letnia, Litunia, Luxemburg, Malta, Pasos Baixos, Polnia, Portugal, Romania, Eslovquia, Eslovnia, Espaa, Sucia, Regne Unit. Economia: els estats comparteixen unes normes pel que fa agricultura, pesca, industria, cultura, etc. Molts tenen leuro i estan dins la zona deuro. Poltica: tots els habitants de la UE poden viatjar, treballar, viure o estudiar lliurement a altres pasos de la UE. Tots poden ser votats i poden votar. I tamb comparteixen unes lleis per lluitar pel medi ambient, contra el terrorisme, etc. 15. HISTORIA DE LA UE 1945: Fi de la II Guerra Mundial i alguns pasos decideixen unir-se. 1957: una part dAlemanya, Frana, Luxemburg, Blgica i Pasos Baixos signen Tractat de Roma => CEE (Comunitat Econmica Europea). Entre aquests pasos hi havia mercat lliure. 1992: els pasos que formen part de la CEE signen Tractat de Maastrich. => Uni Europea 16. SIMBOLS DE LA UE BANDERA HIMNE: Oda a lalegria, Dins de la Novena Simfona de Beethoven. DIADA: el dia europeu s el9 de maig. Coincideix amb la celebraci de la fi de la II Guerra Mundial