Les muntanyes de la llibertat

of 6/6
Josep Calvet Les muntanyes de la llibertat El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial
  • date post

    26-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    225
  • download

    2

Embed Size (px)

description

Portada i introducció del llibre de Josep Calvet publicat per L'avenç el 2008

Transcript of Les muntanyes de la llibertat

  • Josep Calvet

    Les muntanyesde la llibertatEl pas devadits pels Pirineus

    durant la Segona Guerra Mundial

    Les muntanyes de la llibertat

    El pas devadits pels Pirineus durant la Segona G

    uerra Mundial

    Josep Calvet

    Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, milers de refugiats van arri-

    bar a Espanya desprs de travessar els Pirineus. Molts dells, jueus majo-

    ritriament, fugien de la barbrie nazi, per tamb hi havia homes decidits

    a unir-se als exrcits aliats, ja fos al nord dfrica o a Anglaterra. Lautor,

    en un estudi pioner duna temtica fins ara poc explorada, ens ajuda a

    recrrer amb detall i amb rigor histric el cam dels prop de 80.000 estran-

    gers que es calcula que sevadiren a Espanya durant el conflicte bllic.

    Desprs duna travessa incerta dels Pirineus, pels diversos punts dentra-

    da que hi hagu tot al llarg de tota la serralada, molts dels evadits van anar

    a parar a camps de concentraci, com els de Miranda de Ebro i Nanclares

    de Oca, i a presons diverses i altres llocs de confinament. Cap a la fi de la

    guerra, desprs de lalliberament de Frana, van ser els alemanys fugitius

    els que feren cap a Espanya. El llibre s ple de petites histries personals

    que construeixen en el seu conjunt un episodi histric de gran dramatis-

    me en un moment fora convuls de la nostra histria.

    Histria

    ltims ttols publicats

    Andreu MayayoJosep Sol Barber, advocatLa veu del PSUC

    Xavier BenguerelMemries (1905-1940)

    Aram MonfortBarcelona 1939 El camp de concentraci dHorta

    Joan-Llus MarfanyLlengua, naci i diglssia

    Josep Calvet (La Pobla de Segur, 1965) sdoctor en histria i investigador, membre delServei dHistria, Patrimoni i Documentacide la Universitat de Lleida. Ha dedicat bonapart de les seves recerques a estudiar els pri-mers anys de franquisme als Pirineus i espe-cialment la presncia militar i el pas devaditsde la Segona Guerra Mundial. s autor delgui del documental: Terra de frontera. ElsPirineus catalans entre dues guerres (1938-1945). Ha coordinat el projecte de creacidel museu El cam de la Llibertat inauguratlany 2007 a Sort.

    www.rballibres.com

    21E

    portada calvet foto 2 horitz.qxd 16/09/2008 8:59 Pgina 1

  • PRLEG

    Aquest llibre sinscriu en una lnia de treball que, en paraules de lhis-toriador Francesc Vilanova, es podria denominar el franquisme enguerra. Aquesta expressi fa referncia al context creat per la SegonaGuerra Mundial, una qesti que, duns anys en, intenta fer-se unlloc en el fronds camp de la historiografia relativa a la Guerra Civili a la dictadura franquista. En qualsevol cas, el llibre de Josep Calvetconstitueix una incursi particular en lEspanya franquista dins elcontext de lEuropa totalitria del perode 1939-1945. Lautor hiaborda lanlisi dun episodi molt poc conegut fins ara en el nostrepas com fou el pas continu devadits del nazisme per la frontera queseparava la Frana ocupada de lEspanya de Franco. Els Pirineus coma cam de llibertat, com tamb ho van ser els Alps, transitats permilers de persones que fugien de la barbrie feixista. Cal remarcar,per, que les rutes de fugida i la seva significaci han suscitat msatenci i inters, tant historiogrfic com patrimonial, a Europa que aEspanya. El projecte La Mmoire des Alpes, en qu treballen con-juntament italians, sussos i francesos, socupa, des de fa un temps, dela creaci duna xarxa transfronterera decomuseus, museus virtuals oitineraris de memria sobre el territori alp, la seva cultura i la hist-ria de qu va ser testimoni entre el 1938, any de lestabliment de leslleis racials a Itlia, i el 1945. En el marc daquest projecte, la recupe-raci dels itineraris de fugida constitueix una de les iniciatives msreeixides, en la qual trobem implicades un conjunt dinstitucions cien-tfiques i cviques com sn, entre daltres, els diversos Instituts his-toriques de la Rsistance de la zona, el Archivo NationaleCinematografico della Resistenza de Tor, lUniversit Pierre Mends-

    7

    tripa Calvet def plec color.qxd 15/09/2008 12:05 Pgina 7

  • France de Grenoble, el Muse de la Rsistance et de la Dportation delIsre, o lInstitut dHistoire des Alpes de lUniversit de la SuisseItalienne. Totes aquestes entitats shan fixat com a objectiu elaborarun estudi comparatiu del territori i dels fets que shi visqueren durantels anys de lluita i resistncia. Una aproximaci que creuen possibleatesa la suma desdeveniments que confluren en virtut de tres reali-tats ben diferents: la dun pas agressor com Itlia, la dun datacatcom Frana, i la dun tercer de neutral com Sussa. Tot plegat afavo-reix, tal com opinen els diversos participants, la posada en com deprctiques historiogrfiques i museogrfiques, lintercanvi dexperin-cies i lobertura de noves investigacions, com s fcil de constatar fentuna ullada al lloc web que han obert (http://www. memoriadellealpi.net), on es pot trobar informaci dun nou mbit de treball en el qualsinsereix plenament el llibre de Josep Calvet.

    Lorigen de la recerca, presentada com a tesi doctoral el passat mesde gener, cal buscar-lo en linters de lautor per tot all que fa refe-rncia als Pirineus i a les relacions transfrontereres durant la guerracivil espanyola i els anys immediatament posteriors, ms enll de lesoperacions militars o de la violncia poltica de postguerra. Daquestamanera, sendinsa en qestions com la vigilncia policial i el controlexercit sobre la poblaci de les contrades pirinenques, lligat al desple-gament dunitats militars fins ben entrats els anys cinquanta. Latzar,com sovint acostuma a passar, el feu ensopegar amb unes llistes denoms corresponents al registre de reclusos de la petita pres habilita-da a la poblaci pallaresa de Sort, on els noms destrangers incloen,tots barrejats, homes, dones i nens que hi havien roms empresonatsentre 1940 i 1944. Cercant lorigen dels presoners, lautor va establirrelacions amb lassociaci francesa Le Chemin de la Libert, de Seix,al departament de lArieja, un grup local que al seu torn formava partde la World War Two Escape Line Memorial Society (ELMS), asso-ciaci impulsada per Roger Stanton, antic militar, amb un lloc web(http://www.escapelines.com) que nexplica a bastament els objectiusi les activitats. Aix fou com va conixer la marxa de quatre dies que,des de fa ja ms duna dcada, es porta a terme la segona setmana dejuliol per tal de rememorar les vicissituds que van haver de superar elsevadits que des de Frana arribaren a Espanya ajudats per guies, pas-sadors i habitants de la zona. El contacte amb associacions dantics

    8

    tripa Calvet def plec color.qxd 15/09/2008 12:05 Pgina 8

  • evadits dispersos per tot el mn proporcion a Josep Calvet testimo-nis impagables per a un treball que comenava a prendre forma sobreuna qesti que al nostre pas, a banda de la publicaci dalgunamemria o de referncies al tema disperses en llibres sobre resistentso sobre el paper del Principat dAndorra en els anys de la guerra euro-pea, ha estat molt poc estudiada.

    Per tant, no ser exagerat dir que aquesta obra constitueix a casanostra la primera incursi sistemtica en aquest tema, que lautor con-templa considerant tot els Pirineus com una realitat global estesa desdel Mediterrani fins a lAtlntic. Nombrosos arxius locals i provin-cials li han facilitat la tasca de documentaci, entre daltres, els ricsfons dels governs civils de Girona i Lleida, amb valuosos expedientsde frontera que tractaven el tema dels evadits. Lautor amplia i com-plementa aquesta informaci amb la que ha recollit als diversos arxiusministerials dels quals depenien els estrangers evadits un cop erendetinguts a Espanya, com sn el del Ministeri dAfers Exteriors o lan-tic Ministeri de lExrcit, amb documentaci dipositada actualmentals arxius generals militars de Madrid, vila, Segvia i Guadalajara, ila de les Capitanies Generals de Catalunya i Arag, que es troba alArchivo Intermedio Militar Pirenaico, aix com larxiu del Ministeride lAire, sense oblidar lArxiu del Comit Internacional de la CreuRoja amb seu a Ginebra, que cont documents sobre lajut humanita-ri i assistencial als evadits, els arxius departamentals francesos, quepermeten seguir el rastre de molts refugiats, en especial jueus, la his-tria dels quals sha aprofundit acudint a larxiu de lAmerican JewishJoint Distribution Committee (JDC), creat el 1914 per socrrer elsjueus palestins, i tamb, els arxius nacionals dels Estats Units, ambinformaci sobre la trajectria devasi seguida per destacats pilots delexrcit de laire nord-americ.

    Amb tot plegat, Calvet ha reconstrut lepopeia que, fonamental-ment entre 1939 i 1944, van haver de realitzar milers de fugitius delrgim nazi, jueus en la seva majoria, per tamb un nombre impor-tant dhomes decidits a arribar al nord dfrica o a Anglaterra perincorporar-se a lexrcit aliat. De fet, es completa gaireb una dcadade pas clandest de frontera, ja que desprs de lalliberament deFrana foren els alemanys fugitius els que feren cap a Espanya, quelautor ens ajuda a recrrer amb detall i rigor historiogrfic. Lobra

    9

    tripa Calvet def plec color.qxd 15/09/2008 12:05 Pgina 9

  • segueix un fil conductor a travs del qual ens desplaa de la fronterapirinenca als camps de concentraci i treball de Miranda de Ebro(Burgos) i Nanclares de la Oca (laba), indrets on foren finalmentreclosos els fugitius abans de sortir del pas. Ens fa un retrat de la zonade frontera en plena postguerra espanyola i dels passos i rutes daccsque foren utilitzats. Noms la reconstrucci daquests itineraris, queens presenta acuradament dibuixats en els respectius mapes del territo-ri, ja constitueix una aportaci valuosa en ella mateixa. Juntament ambaix, ens relata les evasions sense estalviar-ne detalls: el parany quesuposava per a la majoria una muntanya desconeguda, el funcionamentde les xarxes de passadors i la relaci daquestes, en molts casos, ambel contraban o lespionatge, lactuaci de lIntelligence Service aCatalunya, tot endinsant-se tamb en lanlisi del funcionament de lespoltiques que el franquisme practic respecte daquests refugiats. Sensdubte, la investigaci sobre el paper de lespionatge britnic en lorga-nitzaci de les lnies devasi que passaven per la Pennsula Ibricaconstitueix un dels aspectes ms ben aconseguits del llibre.

    Lautor assenyala, i no podem deixar destar-hi dacord, que unade les contribucions ms importants del treball ha estat la identifica-ci dalgunes daquestes rutes al servei dels britnics, i en especial delMI6 i MI9, en les quals participaren nombrosos ciutadans espanyols,des de contrabandistes fins a militars i addictes al rgim, remuneratspel seu servei. Igualment, hem de remarcar linters de lanlisi de lac-titud del rgim envers els evadits davant les pressions dels alemanys idels Aliats. En aquest sentit, una de les aportacions ms destacades delllibre s la reconstrucci, podrem dir que per primera vegada, ja quemai enlloc no se nhavia parlat amb tanta extensi i precisi, de lapoltica de repatriacions decretada per Franco, que afecta fonamental-ment els jueus. En aquest mateix sentit, un dels apartats ms atractiusde lobra s el que explica totes les circumstncies que acompanyarenel trnsit, de la Val dAran a Portbou, daquest collectiu especfic devadits, juntament amb les actuacions de les diverses organitzacionsdajut que intervingueren per procurar la seva sortida dEspanya, enespecial les circumstncies del dia a dia que a tots els detinguts els tocde viure a les presons, balnearis o camps de concentraci de postguer-ra on foren reclosos. Un daquests indrets, on compartiren vivnciesamb presoners i soldats republicans, fou el camp de Miranda de Ebro,

    10

    tripa Calvet def plec color.qxd 15/09/2008 12:05 Pgina 10

  • del qual lautor ens descriu, amb tota mena de detall, la quotidianitatdels refugiats. Especialment durant la vaga de fam que esclata enaquest camp burgals lany 1943, un episodi altament illustratiusobre les condicions de vida i la vigilncia a qu foren sotmesos elsfugitius civils en edat militar all internats. Ms de vint nacionalitatssn esmentades per lautor del mig centenar llarg que es registrarenentre els collectius de persones que arribaren a Espanya en plenaguerra mundial. Emigrar i incorporar-se a lexrcit aliat eren, com jahem assenyalat, els dos objectius que en guiaren les passes. Entre elsque volien unir-se als Aliats, trobem francesos, polonesos, belgues oholandesos, desmobilitzats, com els que pretenien emigrar, a inicis delany 1940, i pilots britnics, canadencs i nord-americans de lexrcitde laire, abatuts per les forces de lEix.

    Segons el que ha recollit lautor en els informes penitenciaris i mili-tars consultats, el total de refugiats que passaren per Espanya durantla Segona Guerra Mundial se situa al voltant de 80.000 persones, deles quals 50.000 foren detingudes per les autoritats franquistes.Daquestes, prop de 3.000 van anar a parar a la pres de la localitatde Sort. El nom de totes elles figura en els murs de la petita capella deSant Cosme i Sant Dami, que feia les funcions de pres des del seglexix i que des de lestiu passat sha convertit en pres-museu amb elnom dEl Cam de la Llibertat. Aquesta s una experincia de recupe-raci de memria i de patrimoni histric agermanada amb la duta aterme, amb els mateixos objectius i nom, a la localitat francesa deSaint Girons, don havien sortit els que aconseguiren creuar el Pirineulleidat pels passos del Pallars Sobir, molt accidentats i de difciltrnsit. Tot plegat, es tracta dun inici dinterconnexi amb una reali-tat europea que, de ben segur, la publicaci daquest llibre ajudar aconsolidar i aprofundir. Promoure aquesta relaci i perfilar a la vega-da tot un mosaic hum a partir de desenes dhistries de vida, recons-trudes i finalment recuperades per a la histria i la memria duntemps difcil i per a molts trgic, constitueix una de les virtuts daquestllibre, que em complau gratament presentar.

    Conxita Mir CurcCatedrtica dHistria Contempornia de la Universitat de Lleida

    11

    tripa Calvet def plec color.qxd 15/09/2008 12:05 Pgina 11

    /ColorImageDict > /JPEG2000ColorACSImageDict > /JPEG2000ColorImageDict > /AntiAliasGrayImages false /DownsampleGrayImages true /GrayImageDownsampleType /Bicubic /GrayImageResolution 300 /GrayImageDepth -1 /GrayImageDownsampleThreshold 1.50000 /EncodeGrayImages true /GrayImageFilter /DCTEncode /AutoFilterGrayImages true /GrayImageAutoFilterStrategy /JPEG /GrayACSImageDict > /GrayImageDict > /JPEG2000GrayACSImageDict > /JPEG2000GrayImageDict > /AntiAliasMonoImages false /DownsampleMonoImages true /MonoImageDownsampleType /Bicubic /MonoImageResolution 1200 /MonoImageDepth -1 /MonoImageDownsampleThreshold 1.50000 /EncodeMonoImages true /MonoImageFilter /CCITTFaxEncode /MonoImageDict > /AllowPSXObjects false /PDFX1aCheck false /PDFX3Check false /PDFXCompliantPDFOnly false /PDFXNoTrimBoxError true /PDFXTrimBoxToMediaBoxOffset [ 0.00000 0.00000 0.00000 0.00000 ] /PDFXSetBleedBoxToMediaBox true /PDFXBleedBoxToTrimBoxOffset [ 0.00000 0.00000 0.00000 0.00000 ] /PDFXOutputIntentProfile () /PDFXOutputCondition () /PDFXRegistryName (http://www.color.org) /PDFXTrapped /Unknown

    /Description >>> setdistillerparams> setpagedevice