Josep Calvet

Les muntanyesde la llibertatEl pas d’evadits pels Pirineus

durant la Segona Guerra Mundial

Les muntanyes de la llibertat

El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona G

uerra Mundial

Josep Calvet

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, milers de refugiats van arri-

bar a Espanya després de travessar els Pirineus. Molts d’ells, jueus majo-

ritàriament, fugien de la barbàrie nazi, però també hi havia homes decidits

a unir-se als exèrcits aliats, ja fos al nord d’Àfrica o a Anglaterra. L’autor,

en un estudi pioner d’una temàtica fins ara poc explorada, ens ajuda a

recórrer amb detall i amb rigor històric el camí dels prop de 80.000 estran-

gers que es calcula que s’evadiren a Espanya durant el conflicte bèl·lic.

Després d’una travessa incerta dels Pirineus, pels diversos punts d’entra-

da que hi hagué tot al llarg de tota la serralada, molts dels evadits van anar

a parar a camps de concentració, com els de Miranda de Ebro i Nanclares

de Oca, i a presons diverses i altres llocs de confinament. Cap a la fi de la

guerra, després de l’alliberament de França, van ser els alemanys fugitius

els que feren cap a Espanya. El llibre és ple de petites històries personals

que construeixen en el seu conjunt un episodi històric de gran dramatis-

me en un moment força convuls de la nostra història.

Història

Últims títols publicats

Andreu MayayoJosep Solé Barberà, advocatLa veu del PSUC

Xavier BenguerelMemòries (1905-1940)

Aram MonfortBarcelona 1939 El camp de concentració d’Horta

Joan-Lluís MarfanyLlengua, nació i diglòssia

Josep Calvet (La Pobla de Segur, 1965) ésdoctor en història i investigador, membre delServei d’Història, Patrimoni i Documentacióde la Universitat de Lleida. Ha dedicat bonapart de les seves recerques a estudiar els pri-mers anys de franquisme als Pirineus i espe-cialment la presència militar i el pas d’evaditsde la Segona Guerra Mundial. És autor delguió del documental: Terra de frontera. ElsPirineus catalans entre dues guerres (1938-1945). Ha coordinat el projecte de creaciódel museu El camí de la Llibertat inauguratl’any 2007 a Sort.

www.rballibres.com

21E

portada calvet foto 2 horitz.qxd 16/09/2008 8:59 PÆgina 1

PRÒLEG

Aquest llibre s’inscriu en una línia de treball que, en paraules de l’his-toriador Francesc Vilanova, es podria denominar «el franquisme enguerra». Aquesta expressió fa referència al context creat per la SegonaGuerra Mundial, una qüestió que, d’uns anys ençà, intenta fer-se unlloc en el frondós camp de la historiografia relativa a la Guerra Civili a la dictadura franquista. En qualsevol cas, el llibre de Josep Calvetconstitueix una incursió particular en l’Espanya franquista dins elcontext de l’Europa totalitària del període 1939-1945. L’autor hiaborda l’anàlisi d’un episodi molt poc conegut fins ara en el nostrepaís com fou el pas continu d’evadits del nazisme per la frontera queseparava la França ocupada de l’Espanya de Franco. Els Pirineus coma «camí de llibertat», com també ho van ser els Alps, transitats permilers de persones que fugien de la barbàrie feixista. Cal remarcar,però, que les rutes de fugida i la seva significació han suscitat mésatenció i interès, tant historiogràfic com patrimonial, a Europa que aEspanya. El projecte «La Mémoire des Alpes», en què treballen con-juntament italians, suïssos i francesos, s’ocupa, des de fa un temps, dela creació d’una xarxa transfronterera d’ecomuseus, museus virtuals oitineraris de memòria sobre el territori alpí, la seva cultura i la histò-ria de què va ser testimoni entre el 1938, any de l’establiment de leslleis racials a Itàlia, i el 1945. En el marc d’aquest projecte, la recupe-ració dels itineraris de fugida constitueix una de les iniciatives mésreeixides, en la qual trobem implicades un conjunt d’institucions cien-tífiques i cíviques com són, entre d’altres, els diversos Instituts his-toriques de la Résistance de la zona, el Archivo NationaleCinematografico della Resistenza de Torí, l’Université Pierre Mendès-

7

tripa Calvet def plec color.qxd 15/09/2008 12:05 PÆgina 7

France de Grenoble, el Musée de la Résistance et de la Déportation del’Isère, o l’Institut d’Histoire des Alpes de l’Université de la SuisseItalienne. Totes aquestes entitats s’han fixat com a objectiu elaborarun estudi comparatiu del territori i dels fets que s’hi visqueren durantels anys de lluita i resistència. Una aproximació que creuen possibleatesa la suma d’esdeveniments que confluïren en virtut de tres reali-tats ben diferents: la d’un país agressor com Itàlia, la d’un d’atacatcom França, i la d’un tercer de neutral com Suïssa. Tot plegat afavo-reix, tal com opinen els diversos participants, la posada en comú depràctiques historiogràfiques i museogràfiques, l’intercanvi d’experièn-cies i l’obertura de noves investigacions, com és fàcil de constatar fentuna ullada al lloc web que han obert (http://www. memoriadellealpi.net), on es pot trobar informació d’un nou àmbit de treball en el quals’insereix plenament el llibre de Josep Calvet.

L’origen de la recerca, presentada com a tesi doctoral el passat mesde gener, cal buscar-lo en l’interès de l’autor per tot allò que fa refe-rència als Pirineus i a les relacions transfrontereres durant la guerracivil espanyola i els anys immediatament posteriors, més enllà de lesoperacions militars o de la violència política de postguerra. D’aquestamanera, s’endinsa en qüestions com la vigilància policial i el controlexercit sobre la població de les contrades pirinenques, lligat al desple-gament d’unitats militars fins ben entrats els anys cinquanta. L’atzar,com sovint acostuma a passar, el feu ensopegar amb unes llistes denoms corresponents al registre de reclusos de la petita presó habilita-da a la població pallaresa de Sort, on els noms d’estrangers incloïen,tots barrejats, homes, dones i nens que hi havien romàs empresonatsentre 1940 i 1944. Cercant l’origen dels presoners, l’autor va establirrelacions amb l’associació francesa Le Chemin de la Liberté, de Seix,al departament de l’Arieja, un grup local que al seu torn formava partde la World War Two Escape Line Memorial Society (ELMS), asso-ciació impulsada per Roger Stanton, antic militar, amb un lloc web(http://www.escapelines.com) que n’explica a bastament els objectiusi les activitats. Així fou com va conèixer la marxa de quatre dies que,des de fa ja més d’una dècada, es porta a terme la segona setmana dejuliol per tal de rememorar les vicissituds que van haver de superar elsevadits que des de França arribaren a Espanya ajudats per guies, pas-sadors i habitants de la zona. El contacte amb associacions d’antics

8

tripa Calvet def plec color.qxd 15/09/2008 12:05 PÆgina 8

evadits dispersos per tot el món proporcionà a Josep Calvet testimo-nis impagables per a un treball que començava a prendre forma sobreuna qüestió que al nostre país, a banda de la publicació d’algunamemòria o de referències al tema disperses en llibres sobre resistentso sobre el paper del Principat d’Andorra en els anys de la guerra euro-pea, ha estat molt poc estudiada.

Per tant, no serà exagerat dir que aquesta obra constitueix a casanostra la primera incursió sistemàtica en aquest tema, que l’autor con-templa considerant tot els Pirineus com una realitat global estesa desdel Mediterrani fins a l’Atlàntic. Nombrosos arxius locals i provin-cials li han facilitat la tasca de documentació, entre d’altres, els ricsfons dels governs civils de Girona i Lleida, amb valuosos expedientsde frontera que tractaven el tema dels evadits. L’autor amplia i com-plementa aquesta informació amb la que ha recollit als diversos arxiusministerials dels quals depenien els estrangers evadits un cop erendetinguts a Espanya, com són el del Ministeri d’Afers Exteriors o l’an-tic Ministeri de l’Exèrcit, amb documentació dipositada actualmentals arxius generals militars de Madrid, Àvila, Segòvia i Guadalajara, ila de les Capitanies Generals de Catalunya i Aragó, que es troba al’Archivo Intermedio Militar Pirenaico, així com l’arxiu del Ministeride l’Aire, sense oblidar l’Arxiu del Comitè Internacional de la CreuRoja amb seu a Ginebra, que conté documents sobre l’ajut humanita-ri i assistencial als evadits, els arxius departamentals francesos, quepermeten seguir el rastre de molts refugiats, en especial jueus, la his-tòria dels quals s’ha aprofundit acudint a l’arxiu de l’American JewishJoint Distribution Committee (JDC), creat el 1914 per socórrer elsjueus palestins, i també, els arxius nacionals dels Estats Units, ambinformació sobre la trajectòria d’evasió seguida per destacats pilots del’exèrcit de l’aire nord-americà.

Amb tot plegat, Calvet ha reconstruït l’epopeia que, fonamental-ment entre 1939 i 1944, van haver de realitzar milers de fugitius delrègim nazi, jueus en la seva majoria, però també un nombre impor-tant d’homes decidits a arribar al nord d’Àfrica o a Anglaterra perincorporar-se a l’exèrcit aliat. De fet, es completa gairebé una dècadade pas clandestí de frontera, ja que després de l’alliberament deFrança foren els alemanys fugitius els que feren cap a Espanya, quel’autor ens ajuda a recórrer amb detall i rigor historiogràfic. L’obra

9

tripa Calvet def plec color.qxd 15/09/2008 12:05 PÆgina 9

segueix un fil conductor a través del qual ens desplaça de la fronterapirinenca als camps de concentració i treball de Miranda de Ebro(Burgos) i Nanclares de la Oca (Àlaba), indrets on foren finalmentreclosos els fugitius abans de sortir del país. Ens fa un retrat de la zonade frontera en plena postguerra espanyola i dels passos i rutes d’accésque foren utilitzats. Només la reconstrucció d’aquests itineraris, queens presenta acuradament dibuixats en els respectius mapes del territo-ri, ja constitueix una aportació valuosa en ella mateixa. Juntament ambaixò, ens relata les evasions sense estalviar-ne detalls: el parany quesuposava per a la majoria una muntanya desconeguda, el funcionamentde les xarxes de passadors i la relació d’aquestes, en molts casos, ambel contraban o l’espionatge, l’actuació de l’Intelligence Service aCatalunya, tot endinsant-se també en l’anàlisi del funcionament de lespolítiques que el franquisme practicà respecte d’aquests refugiats. Sensdubte, la investigació sobre el paper de l’espionatge britànic en l’orga-nització de les línies d’evasió que passaven per la Península Ibèricaconstitueix un dels aspectes més ben aconseguits del llibre.

L’autor assenyala, i no podem deixar d’estar-hi d’acord, que unade les contribucions més importants del treball ha estat la identifica-ció d’algunes d’aquestes rutes al servei dels britànics, i en especial delMI6 i MI9, en les quals participaren nombrosos ciutadans espanyols,des de contrabandistes fins a militars i addictes al règim, remuneratspel seu servei. Igualment, hem de remarcar l’interès de l’anàlisi de l’ac-titud del règim envers els evadits davant les pressions dels alemanys idels Aliats. En aquest sentit, una de les aportacions més destacades delllibre és la reconstrucció, podríem dir que per primera vegada, ja quemai enlloc no se n’havia parlat amb tanta extensió i precisió, de lapolítica de repatriacions decretada per Franco, que afecta fonamental-ment els jueus. En aquest mateix sentit, un dels apartats més atractiusde l’obra és el que explica totes les circumstàncies que acompanyarenel trànsit, de la Val d’Aran a Portbou, d’aquest col·lectiu específic d’evadits, juntament amb les actuacions de les diverses organitzacionsd’ajut que intervingueren per procurar la seva sortida d’Espanya, enespecial les circumstàncies del dia a dia que a tots els detinguts els tocàde viure a les presons, balnearis o camps de concentració de postguer-ra on foren reclosos. Un d’aquests indrets, on compartiren vivènciesamb presoners i soldats republicans, fou el camp de Miranda de Ebro,

10

tripa Calvet def plec color.qxd 15/09/2008 12:05 PÆgina 10

del qual l’autor ens descriu, amb tota mena de detall, la quotidianitatdels refugiats. Especialment durant la vaga de fam que esclata enaquest camp burgalès l’any 1943, un episodi altament il·lustratiusobre les condicions de vida i la vigilància a què foren sotmesos elsfugitius civils en edat militar allà internats. Més de vint nacionalitatssón esmentades per l’autor del mig centenar llarg que es registrarenentre els col·lectius de persones que arribaren a Espanya en plenaguerra mundial. Emigrar i incorporar-se a l’exèrcit aliat eren, com jahem assenyalat, els dos objectius que en guiaren les passes. Entre elsque volien unir-se als Aliats, trobem francesos, polonesos, belgues oholandesos, desmobilitzats, com els que pretenien emigrar, a inicis del’any 1940, i pilots britànics, canadencs i nord-americans de l’exèrcitde l’aire, abatuts per les forces de l’Eix.

Segons el que ha recollit l’autor en els informes penitenciaris i mili-tars consultats, el total de refugiats que passaren per Espanya durantla Segona Guerra Mundial se situa al voltant de 80.000 persones, deles quals 50.000 foren detingudes per les autoritats franquistes.D’aquestes, prop de 3.000 van anar a parar a la presó de la localitatde Sort. El nom de totes elles figura en els murs de la petita capella deSant Cosme i Sant Damià, que feia les funcions de presó des del seglexix i que des de l’estiu passat s’ha convertit en presó-museu amb elnom d’El Camí de la Llibertat. Aquesta és una experiència de recupe-ració de memòria i de patrimoni històric agermanada amb la duta aterme, amb els mateixos objectius i nom, a la localitat francesa deSaint Girons, d’on havien sortit els que aconseguiren creuar el Pirineulleidatà pels passos del Pallars Sobirà, molt accidentats i de difíciltrànsit. Tot plegat, es tracta d’un inici d’interconnexió amb una reali-tat europea que, de ben segur, la publicació d’aquest llibre ajudarà aconsolidar i aprofundir. Promoure aquesta relació i perfilar a la vega-da tot un mosaic humà a partir de desenes d’històries de vida, recons-truïdes i finalment recuperades per a la història i la memòria d’untemps difícil i per a molts tràgic, constitueix una de les virtuts d’aquestllibre, que em complau gratament presentar.

Conxita Mir CurcóCatedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida

11

tripa Calvet def plec color.qxd 15/09/2008 12:05 PÆgina 11