LES NECRÒPOLIS D’INCINERACIÓ A LA CATALUNYA … · Tombe tumulare, tombe a fossa semplice,...

INTRODUCCIÓ

L’organització d’aquest congrés ha articulat lesponències dedicades a Catalunya en quatre gransgrups, la plana interior lleidatana, la costa central, elnord-est i la zona meridional. La present contribucióestà dedicada a aquesta darrera. Tanmateix, les àreesculturals protohistòriques no s’ajusten a les fronteresadministratives actuals; és per aquesta raó que, a mésde la Catalunya meridional en sentit estricte, incloguéremen la nostra intervenció i així ho fem també en el presentarticle, la conca del Matarranya (Aragó). Com tindremocasió de veure, en el període de què tractem en leslínies que segueixen l’extrem sudoccidental català (Terra

Alta) i la vall del Matarranya, tot i els matisos diferencials,formen part d’una unitat cultural clara, la manifestaciófunerària més evident de la qual són els dits túmulsbaixaragonesos de cista excèntrica.De fet, la Catalunya meridional constitueix un territoride contacte on es posen de manifest els particularismesculturals i, a la vegada, les interrelacions entre lesdiferents àrees. El Priorat mostra les relacions amb laCatalunya costanera i la foia de Flix sembla ser unazona frontissa entre la Catalunya meridional i lesterres de la plana occidental catalana, les influènciesde la qual es manifesten també en la zona de la TerraAlta-Matarranya, que comparteix trets culturals ambtotes elles.

25

M.C. Rovira Hortalà, F.J. López Cachero, F. Mazière (dirs.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC): metodologia, pràctiques funeràries i societat,

Monografies 14, MAC, Barcelona 2012, ISBN 978-84-393-8921-7 (pàg. 25-36).

* Universitat de Lleida, [email protected]** ICREA-ICAC, [email protected]*** Universitat de Lleida, [email protected]**** ICAC-Universitat de Barcelona, [email protected]

LES NECRÒPOLIS D’INCINERACIÓ A LACATALUNYA MERIDIONAL I EL MATARRANYA(SEGLES IX-VI ANE). NOVETATS DE LA RECERCAEnterraments tumularis, enterraments en fossa, datació, paleoantropologia, ideologia

Núria Rafel* Carme Belarte** Raimon Graells*** Jaume Noguera****

In Southern Catalonia and the neighbouring Matarranya Valley (Aragón) we can distinguish two different culturaltraditions represented by different funerary rituals: barrow burials, on one hand, and simple pit graves, on theother. Archaeological documentation reveals that, from a cultural point of view, this is an open area where culturalcontacts with the coastal area of Catalonia and the inner plain of Lleida are shown. This article is a summary ofrecent research.Barrow burials, pit burials, chronology, paleoanthropology, ideology

Dans le sud de la Catalogne et la vallée du Matarranya (Aragón), il existe deux traditions culturelles différentes,l’une avec des sépultures tumulaires, l’autre avec des sépultures en fosse simple. La documentation archéologiquemontre qu’il s’agît d’une aire géographique, où culturellement, les relations avec la Catalogne maritime ainsiqu’avec la plaine occidentale (Lleida) sont évidentes. Dans cet article, il est proposé une synthétise des apportsles plus récents de la recherche.Sépultures tumulaires, sépultures en fosse simple, chronologie, paléoanthropologie, idéologie

Nell’area del sud della Catalogna e la valle del Matarranya (Aragona) possiamo individuare due tradizioni culturalidiverse, rapresentate dalle tombe a tumulo, da una parte, e da quelle in fossa semplice, da l’altra. I documentiarcheologici rivelano che questa era una zona aperta dal punto di vista culturale, dove si possono apprezzare irapporti con la Catalogna litorale e, a lo stesso tempo, con la grande pianura occidentale (Lleida). Questocontributo è un riassunto delle ricerce più recenti.Tombe tumulare, tombe a fossa semplice, cronologia, paleoantropologia, ideologia

De l'Ebre als Pirineus3.1:Mono intro1 30/11/12 17:25 Página 25

ANOTACIONS SOBRE LA HISTÒRIA DE LA RECERCA

El panorama funerari de la Catalunya meridional i lacomarca natural del Matarranya se sustentava fins fapocs anys en treballs de camp, estudis i sistematitzacionscronològiques anteriors als anys 70 i, per tant, a lesnoves propostes i orientacions metodològiques sorgidesa partir d’aquesta data a l’ombra del que s’ha anomenatArqueologia Funerària o Arqueologia de la Mort i alscanvis operats en les últimes dècades en el tractamentde les cronologies absolutes.Les excavacions i estudis inicials, tant de camp comde laboratori, es van fer amb una metodologia i unsobjectius modèlics en el seu moment, però actualmentdesfasats. En conseqüència, les síntesis i l’estat generaldel coneixement sobre el fenomen funerari estavenmolt allunyats de la pràctica i de les perspectivesactuals. Recordem, només a tall d’exemple, que lesexcavacions a les necròpolis del Matarranya es vanportar a terme, majoritàriament, entre 1914 i 1922 iromangueren parcialment inèdites fins a dates benrecents (Bosch Gimpera 1913-14, 1915-20 i 1921-26),que la necròpolis del Calvari del Molar fou excavadael 1930 (Vilaseca 1943), la de les Obagues el 1945(Vilaseca 1947), la de Tosseta el 1952 (Vilaseca 1956)i les primeres campanyes al Coll del Moro de Gandesa

corresponen a l’any 1953 (Vilaseca 1954). Més tard,el 1966 i el 1971, s’excaven les necròpolis de Mas deMussols i Mianes que, no obstant, no es publicarenfins la dècada dels 80 (Maluquer de Motes 1984 i1987) i, entre 1971 i 1976 Manuel Berges i MàriusFerrer porten a terme una sèrie de campanyesd’excavació sistemàtiques a la necròpolis del Coll delMoro de Gandesa, que romanen inèdites fins anysmés tard (Ferrer 1982).A partir dels anys 80 del segle passat el panoramacomença a canviar, tant pel que fa al treball de campcom als enfocaments teòrics i metodològics i a lapublicació de resultats i estudis. És especialmentrellevant la publicació, el 1985, de la gran síntesi sobreels Camps d’Urnes del nord-est de la Península Ibèricaque constituí la Tesi de Doctorat de G. Ruiz Zapatero(1985). L’estudi -que seguia l’estela dels treballsanteriors d’Almagro Gorbea que havien marcat unabans i un després, particularment pel que fa a l’aspectede la cronologia relativa de la seqüenciació de lesnecròpolis catalanes (especialment, Almagro Gorbea1977)- significà un veritable revulsiu que convertí laseva edició en una obra de referència, que avui encaraés útil en molts aspectes. També en aquests anys (1984a 1987) es reprenen les excavacions a la necròpolisdel Coll del Moro i es publiquen els resultats, tant deles campanyes portades a terme durant els anys 70

26

Núria Rafel, Carme Belarte, Raimon Graells, Jaume Noguera

Fig. 1. Els principals jaciments citats en el text: 1. Coll del Moro (Gandesa); 2. necròpolis de la Terra Alta – Matarranya; 3. SantaMadrona (Riba-roja); 4. Sebes (Flix); 5. Castellons (Flix); 6. el Calvari (el Molar); 7. les Obagues (Montsant); 8. la Tosseta(Guiamets); 9. Castellet de Banyoles (Tivissa); 10. Mas de Mussols (l’Aldea); 11. Mianes (Tortosa); 12. l’Oriola (Amposta).


com les dels anys 80 (Rafel 1989, 1991, 1992, 1993,Rafel/Hernández 1992). Uns anys després, una altraTesi de Doctorat (Castro 1994) revisava la necròpolisdel Calvari del Molar i plantejava un enfocament centraten tres grans aspectes: el qüestionament de la tipologiaceràmica clàssica dels Camps d’Urnes Catalans, l’intentde datació a partir de les dades generals conegudesen aquell moment sobre la cronologia absoluta endates calibrades i el plantejament d’hipòtesis de cairesocial a partir de l’evidència funerària.Ja en aquest segle, l’arqueologia funerària en la zonaobjecte d’estudi rep un nou impuls, els trets més significatiusdel qual són la publicació exhaustiva dels treballs realitzatsa principi del segle XX a la zona del Matarranya perl’Institut d’Estudis Catalans (Rafel 2004), i la descoberta iinici de les excavacions de noves necròpolis en una àreafins aleshores poc coneguda, la comarca de la Riberad’Ebre: Santa Madrona (Riba-roja d’Ebre) i Sebes (Flix),la primera ja publicada (Belarte/Noguera 2007) i la segonaen curs d’excavació i estudi (Belarte et al. dins aquestmateix volum). Per altra part, una tercera necròpolis en lamateixa àrea que aquestes darreres, la dels Castellons(Flix) és objecte de descoberta i excavació no reglada iroman inèdita. Finalment, tanca aquesta nòmina l’estudiexhaustiu i la publicació (Graells 2008) d’una necròpolisde la conca del Francolí descoberta el 1975 i recuperadaen una altra intervenció no reglada i que era conegudanomés parcialment (Ramon 1989 i 1995): la de Milmanda(Vimbodí).

LA CRONOLOGIA

La manca de datacions radiocarbòniques fa que elregistre funerari es recolzi encara en la cronologiatradicional. No obstant, recentment s’han començat aportar a terme datacions absolutes1 que afecten almoment més antic (segles IX-VIII ane) i està en curs unprograma de continuació d’aquesta línia de recerca.La seqüència dels CCUU del sud de Catalunya va serestablerta per Salvador Vilaseca i l’última cronologiaabsoluta atorgada a les seves fases pel dit autor foupublicada el 1963. No és fins el 1977 que Almagro Gorbea,en l’article que hem citat més amunt, revisa a l’alça lesdatacions absolutes d’aquestes fases, revisió que, enlínies generals, segueix Ruiz Zapatero en el seu estudidel 1985. La darrera aportació, tant a la seqüència com

a la datació absoluta, és la de Castro (1994) (Fig. 2).Aquest darrer autor qüestionà, com ja hem dit, la tipologiaceràmica clàssica dels CCUU del sud de Catalunya –sense, però, fer una clara proposició alternativa- i feuuna nova proposta cronològica que tenia com a pilaressencial les datacions radiocarbòniques calibradesconegudes en aquell moment, cap de les quals proveniade la zona d’estudi; en definitiva, doncs, es tractava detraslladar les seqüències peninsulars basades en lesdatacions calibrades i les datacions d’alguns ítemsparticulars, com les fíbules, per exemple, en altres indretsde la Península. Com a resultat d’això, proposava unsolapament dels períodes II i III de Vilaseca i, tot i queapuntava a una cronologia anterior a l’atorgada per RuizZapatero al Calvari del Molar (inicis del segle VIII a inicisdel segle VI ane), acabava per donar una cronologiaglobal al jaciment de 800 a 600 ane. L’obra de Castrorepresentà un enorme esforç per posar el dia, en mésd’un sentit, la necròpolis del Calvari i el panorama funeraridel sud català. No obstant, avui li són aplicables lesparaules de Gilman (2003) que, ara com ara, representenencara el repte per a la cronologia absoluta i relativa deles necròpolis, i, en general, dels horitzons culturals dequè tractem: “La principal tarea pendiente en lainvestigación cronológica de la prehistoria reciente de laPenínsula es, por tanto, establecer y perfeccionar a basedel radiocarbono las subdivisiones de las secuenciasregionales. Esto requiere no sólo fechar muestras decontextos fiables, sino también analizar los materialesasociados a esos contextos para establecer cuáles sonlas diferencias entre ellos que pudieran aplicarse a otrosconjuntos para los que no disponemos de dataciones.”En qualsevol cas, la recerca no ha realitzat anàlisis iseriacions dels conjunts en base a l’estadísticacombinatòria, que permetrien millorar el coneixementde les cronologies relatives de les necròpolis que aquíes consideren i dels seus materials. Cal dir, no obstant,que el caràcter del registre funerari català dificultal’aplicació, si més no generalitzada, de tal metodologia.En aquest sentit, els únics elements que ens permetrienprecisar la cronologia són l’establiment de seqüènciesestratigràfiques i, sobretot, la realització de datacionsradiocarbòniques calibrades. Malauradament, lescaracterístiques del registre català impliquen unesseqüències estratigràfiques horitzontals. I, pel que fa al’establiment de datacions radiocarbòniques, només seran

27

LES NECRÒPOLIS D’INCINERACIÓ A LA CATALUNYA MERIDIONAL I EL MATARRANYA (SEGLES IX-VI ANE).NOVETATS DE LA RECERCA

Fig. 2. Cronologia absoluta de la seqüència funerària a la zona d’estudi fins l’any 1994.

1 Les datacions s’han realitzat per AMS sobre os incinerat i no estan mancades de problemes (Rafel/Armada 2008). Igualment, es pot consultarBelarte et al. dins aquest mateix volum.


significatives per als primers moments, ja que la majorpart del període objecte del nostre interès cau de ple enl’anomenada catàstrofe de l’edat del ferro. Un altre elementque pot contribuir a millorar el panorama cronològic actualés el major coneixement dels materials més recents, elsdel segle VI ane, particularment les importacions. Dins d’aquesta problemàtica, el programa de datacionsabsolutes que porta a terme un de nosaltres (NR) hadonat els seus primers fruits, tot i que encara preliminars,amb les datacions realitzades en conjunts antics de lesnecròpolis del Coll del Moro i del Calvari (Rafel/Armada2008) que suggereixen la revisió a l’alça de l’inicid’aquestes necròpolis, els primers sepulcres de lesquals caldria situar en el segle IX, molt probablementen la seva segona meitat. Cal contrastar les datacionsradiocarbòniques realitzades fins ara; si es confirmen,però, això significaria portar la necròpolis de les Obaguesal segle IX (tal com proposava Almagro 1977) o, inclús,al X cal ane. Aquesta darrera constituiria, doncs, ladatació més antiga per a les necròpolis d’incineraciódel sud de Catalunya. Per una altra part, s’han obtingutles primeres datacions radiocarbòniques per a mostresde restes òssies de Sebes, que suggereixen datacionsentre finals del segle IX o principis del segle VIII aC enel cas d’una urna segellada i aparentment intacta (Belarteet al. dins aquest mateix volum); de tota manera, el

nombre de datacions realitzades per aquesta necròpolisés reduït i, per tant, aquests resultats no són concloents.Pel que fa als materials, cal mencionar, d’una banda,l’estudi exhaustiu dels conjunts recuperats a principis desegle a les necròpolis del Matarranya; aquest treball hapermès apreciar que es circumscriuen als segles VII i VIane, tot i que hi podria haver algun enterrament quearribés al VIII ane, i que el seu final es produeix en elsprimers moments de l’aparició dels elements característicsde la cultura material ibèrica (Rafel 2004). D’altra banda,la millora del coneixement de les importacions del segleVI ane introdueix nous elements de judici (Graells 2009)que donen com a resultat la possibilitat d’establir unesfases clares en aquest segle, basades en la combinacióentre les importacions i les variacions de comportamentsde caràcter funerari, com la inclusió del banquet ol’armament. Aquestes fases es defineixen per un canvisignificatiu en el comportament i tipus de materials funerarisde la primera edat del ferro que es poden resumir en:- una progressiva diferenciació de les estructuresfuneràries,- una diferenciació important en la composició del’aixovar funerari,- una diferenciació social per l’ús de determinatselements de l’aixovar (elements de banquet, armes,etc.).

28


Fig. 3. Els tipus de sepulcres bàsics representats a la necròpolis del Coll del Moro: 1. Túmul circular amb cista excèntrica detipus megalític i estructura tumulària secundària, 2. Tumul circular, 3. Túmul rectangular, 4. Túmul quadrat, 5. Loculus, 6. Cippus.

2 Amb caràcter general el registre funerari català mostra també, com a tret significatiu del segle VI ane, una disminució del nombre de tombes. Noobstant, aquest és un aspecte que, de moment, no ha estat contrastat a la zona de què tractem aquí, on, molt al contrari, en els casos ben estudiats,com el del Coll del Moro, se n’observa un augment (Fig. 4).


- La inclusió d’elements importats de caràcter mediterranique permeten establir la seqüència.2

El primer període de la primera edat del ferro ve acotatcronològicament per l’aparició i la desaparició de lesprimeres importacions mediterrànies, de producciófenícia, en els aixovars funeraris (650/625-600/575 ane).A més, s’observa un augment de la deposició de metallen les tombes, la presència d’importacions fenícies i dellurs imitacions, i l’aparició de múltiples vasos inclososen l’aixovar funerari. Aquest darrer aspecte evidenciano només una ampliació del ventall morfològic sinótambé funcional, i per tant una major complexitat de larepresentació del ritual funerari. Tot i que els diferentsaspectes que acabem de mencionar marquen unestendències generals, no es detecten per igual en total’àrea estudiada. Així, en les úniques dues necròpolisde la Ribera d’Ebre excavades fins al moment en extensiói amb metodologia científica, datades entre el segle VIIIi inicis del VI aC, no s’ha documentat per ara cap elementd’importació (tot i que l’àmfora fenícia sí que està presenta l’assentament de Sebes situat en proximitat a lanecròpolis del mateix nom), i tampoc ha estat possibleestablir clarament els signes de diferenciació social apartir dels elements d’aixovar, extremadament pobres.El segon període que es pot delimitar (600/575-550 ane)es caracteritza per la desaparició de les importacionsfenícies i l’aparició de poques, però significatives,importacions de tipus itàlic com són alguns vasosmetàl·lics (cista de cordons de Can Canyís o pàteratipus Cook de la tomba de les Ferreres de Calaceit –Graells/Armada en premsa-) i l’aparició d’armament. Sibé es coneixien algunes tombes de la fase precedentamb puntes de fletxa ara es presentaran panòpliescompletes amb elements defensius en bronze (cuirassai cnèmides) i amb elements ofensius de ferro (llances iespases). També és característica d’aquest moment laproliferació de noves produccions locals, tant en metallcom en ceràmica, que mostren el desenvolupamenttècnic i artístic d’aquestes comunitats (fermalls de cinturóde garfis –Graells 2005-, penjolls zoomorfs, fíbules, lesprimeres urnes d’orelletes –Sardà/Graells 2004-2005-,etc.). A més, l’exhibició del banquet es converteix en laprincipal pràctica d’expressió social, una pràctica queno només es documenta en necròpolis sinó també enaltres contexts funcionals, com a l’edifici singular delTuró del Calvari de Vilalba dels Arcs (Bea/Diloli/Vilaseca2002). Finalment, l’aparició de tombes i residènciesaïllades coincideix en el temps, i creiem que ambdósfenòmens estan relacionats. El tercer i darrer període (550-500/450 ane) es caracteritzaper la presència d’importacions gregues i etrusques, tot iser escasses en el territori en estudi, que s’acompanyad’una uniformització de les panòplies militars de les tombesi de bona part dels vasos cineraris (les urnes d’orelletes)(Graells 2011), però potser l’element més significatiu ésla desaparició dels elements de banquet i dels elementsde panòplia aristocràtica (gamberes i cuirasses), tot

evidenciant el final d’un llarg període d’emergència d’unaelit i l’inici d’una societat més jerarquitzada, on la competiciósocial i les necessitats d’exhibició es representarien enun altre context diferent del funerari.

LES FORMES MATERIALS DELS ENTERRAMENTS

A la Catalunya meridional els enterraments presententipologies diverses, però tots ells es poden englobaren dos tipus bàsics: enterraments en fossa simple ienterraments tumularis. L’àrea sud occidental escaracteritza per la presència majoritària d’enterramentstumularis, tot i que en clara coexistència ambenterraments en fossa simple. La necròpolis del Colldel Moro ofereix una esplèndida representació enaquest sentit (Fig. 3). Es tracta d’un espai funerariintegrat per dues àrees diferents, situades a poc mésde 500 metres una de l’altra i parcialment coetànies,on coexisteixen enterraments tumularis i en fossa simple.En la primera d’aquestes àrees es comencen a practicarenterraments a mitjans-finals del segle IX cal ane,mentre que en la segona es comença a enterrar en lasegona meitat del segle VII ane. Ambdues continuenen ús fins a les acaballes del segle V o inicis del IVane. Les estructures sepulcrals tumulàries manifestenuna tipologia diversa: de planta circular amb cistamegalítica excèntrica (Fig. 3,1), de planta circularplanes (Fig. 3, 2), de planta rectangular (Fig. 3, 3), deplanta quadrada (Fig. 3, 4) i unes petites estructuresde planta normalment subquadrangular que s’adossenals gran túmuls circulars amb cista (Fig. 3, 1). Les mésantigues són les de planta circular, ben aviat, però, apartir del 775-750 ane, s’hi sumen les de plantarectangular i les de planta circular amb cista megalítica.Les estructures tumulàries quadrades són més tardanes,apareixen entorn del 600 ane. En alguns dels túmuls més grans del sector funerariMaries ha estat possible documentar que estavensenyalitzats en el seu cim per unes esteles o cippisepulcrals de pedra tallada local i consistents en unbasament troncocònic que suporta una peça hemisfèrica

29


Fig. 4. Gràfica expressada en percentatges que mostra l’evoluciódiacrònica i per àrees funeràries dels enterraments de lanecròpolis del Coll del Moro de Gandesa.


30


Fig. 5. Els tipus de sepulcres documentats a les necròpolis de Santa Madona (Riba-roja) i Sebes (Flix), a la Ribera d’Ebre.


(Fig. 3, 6). D’altra banda, el fet que la major part –tot ique no totes- d’estructures tumulàries quadrades, algunesd’elles aparentment intactes, apareguin sense enterramentha fet suposar que la seva finalitat no fos sepulcral, sinómés aviat relacionada amb el culte funerari. Així, doncs, coexisteixen en el repertori tumulari de lanecròpolis els túmuls de tradició baixaragonesa, integratsper un cilindre amb mur vist de paredat, coronats perun con tumulari i amb grans cistes, juntament amb elstúmuls plans, més propis de la vall del Segre a Lleida.A mitjan segle VI ane totes les estructures tumulàriesdesapareixen (únicament les de planta quadrada espodrien prolongar fins el tercer quart d’aquest segle) ia partir d’aquest moment només subsistirà a la necròpolisel costum d’enterrar en loculi o fosses simples. Aquestsloculi, no obstant, són presents al jaciment des de mitjansegle VIII ane. Primer en nombre escàs, va augmentantla seva presència quantitativa fins a fer-se exclusius apartir de mitjan o el tercer quart del segle VI ane.El conjunt funerari del Coll del Moro és una claramanifestació de l’arrelament i la continuïtat del poblamenten aquesta zona entre el 850 cal ane i el 400/375 ane, ide l’emergència d’unes elits -a qui cal atribuir l’oberturad’una nova àrea funerària (les Maries) i els grans túmulscoronats per cippi- que apareixen en la segona meitatdel segle VII i inicis del VI ane, coincidint doncs amb elperíode en què la zona s’ha integrat amb força alscircuits comercials fenicis. Per altra part, el conjunt dela necròpolis mostra un creixement poblacional sostingut(Fig. 4). La tipologia dels sepulcres, igual que la sevacultura material moble, mostra un panorama que reflecteixforts lligams amb el Matarranya, però també unesintenses relacions amb el Priorat i amb les terres del’Ebre i de la vall del Segre. A la comarca del Matarranya, el tipus d’enterramentquasi exclusiu és el túmul circular amb cista, la majorpart de cops excèntrica i construïda amb grans llosesmegalítiques. Al final de la I edat del ferro, apareixentambé, tot i que en poca quantitat, els enterramentstumularis quadrats. No es documenten loculi, tot i quehem de tenir en consideració que les dades amb quècomptem, provinents de les campanyes realitzades aprincipis del segle passat per l’Institut d’Estudis Catalans,són parcials per vàries raons, entre les quals mencionaremsolament que els grans túmuls estaven saquejats en elmoment de les excavacions i que aquestes darreres noes van fer en extensió sinó que es van limitar, com eracorrent a l’època, a excavar les cistes dels túmuls.Les necròpolis de la comarca del Priorat (Obagues,Tosseta, Molar) (Fig. 1) són totes de tipus camps d’urnes,és a dir, tots els enterraments són en fossa simple. Tot ique en aquests casos la documentació amb què hemde treballar correspon a les excavacions dels anys 30,40 i 50, aquesta és suficient per a delinear sense dubtesels grans trets de les tipologies sepulcrals. Les fosses,

de formats petits, adequades per a encabir-hi just l’osserai les ofrenes, quan n’hi ha, presenten alguns copsestructures molt simples de pedres sense escairar queprotegeixen i falquen el dipòsit funerari i algunes tenenpetits clapers a sobre que, no obstant, a tenor de ladocumentació fotogràfica conservada, sembla que noeren visibles a l’exterior i que, en qualsevol cas, per laseva entitat no autoritzen a parlar d’estructures tumulàries.Les recerques dels darrers anys a la zona nord de laRibera d’Ebre, centrades en l’excavació de duesnecròpolis de la primera edat del ferro, Santa Madronaa Riba-roja (Belarte/Noguera, 2007) i Sebes a Flix(Belarte et al. en aquest mateix volum)3 han permèsdocumentar els dos tipus d’enterraments presents a laresta de la Catalunya meridional, a vegadesacompanyats d’estructures annexes associades. En aquesta àrea, els enterraments de fossa simplepresenten dues variants: la deposició de les restes òssiesi l’aixovar directament dins la fossa o loculus, o la deposicióprèvia d’aquests dins una urna. La primera modalitatnomés està documentada a Santa Madrona (Fig. 5, 1); lasegona, consistent en loculi dins els quals es diposital’urna o ossera amb el seu contingut, està present tant aSanta Madrona com a Sebes (Fig. 5, 2). En cap d’aquestesestructures s’han detectat indicis d’una senyalitzacióexterior, si bé sembla lògic pensar que les fosses erencobertes per una o més lloses de pedra.Pel que fa als enterraments tumularis, molt més freqüents,es caracteritzen per la presència d’un elementarquitectònic (una o dues anelles o cercles de pedres),que probablement aniria cobert de pedruscall, que hemdocumentat ocasionalment, i que en alguns casos contématerials arqueològics (sílex, ossos cremats) que fanpensar en actes rituals celebrats amb posterioritat altancament de la tomba. A Sebes (i també a la necròpolisveïna dels Castellons), la majoria d’enterraments excavatsfins ara correspon a aquest tipus; en aquest cementiri,normalment, el túmul envolta la fossa que conté l’urnao ossera (Fig. 5, 5); en un cas, els ossos havien estatabocats directament dins el túmul, sense ossera. ASanta Madrona cal destacar una estructura tumulària

31


Fig. 6. Sebes, dipòsit 22.

3 Com ja hem dit, a aquestes dues necròpolis cal afegir la de Castellons, a Flix, excavada per un afeccionat i que presenta estructures decaracterístiques molt similars a les de Sebes.


amb cista a l’interior, dins la qual s’havia encabit l’urna(Fig. 5, 3), així com un túmul amb cista que no conteniani urna ni restes òssies. En conjunt, les estructurestumulàries documentades a la Ribera d’Ebre són dedimensions sensiblement inferiors que les documentadesal Coll del Moro i a l’àrea del Matarranya.A aquests dos tipus d’enterrament hem d’afegir, enambdues necròpolis, la presència de vasos no delimitatsper cap estructura arquitectònica visible, que nocontenien restes òssies a l’interior (si bé en un cas, aSebes, contenia objectes metàl·lics i un vaset deceràmica), i que interpretem com a ofrenes dipositadesentre les tombes (Fig. 6).Finalment, cal esmentar un conjunt d’estructures quedenominem de forma general com a “annexes”, i queprobablement s’han de relacionar amb el ritual celebrata les necròpolis, amb una funció que ara per ara nopodem precisar. Així, a Santa Madrona destaquen duesestructures quadrangulars de pedra sense enterramentni restes òssies clarament associats, ni tampoc tracesde cendres, carbons, o altres indicis d’utilització (Fig. 5,4); a Sebes, una àrea enllosada de planta irregular aixícom una gran pedra falcada per pedres de mida mitjanaal seu voltant (sota la qual no hi havia cap enterrament).Una darrera estructura documentada a Sebes, formadaper dues pedres clavades, falcades per pedres petites,podria haver estat un element senyalitzador.Pel que fa a la tipologia dels enterraments, el conjunt deles dades de què disposem marca clarament dues gransàrees: la banda occidental, tumulària, i l’oriental, ambenterraments de tipus camps d’urnes (Fig. 7). No obstant,en l’àrea occidental els enterraments tumularis, tot i quemajoritaris, coexisteixen amb enterraments en loculi ofossa simple i, per altra part, dins aquesta zona tumulària

es marquen clarament dues àrees diferenciades: la TerraAlta i el Matarranya, a l’extrem sudoccidental, caracteritzadapel que fa als túmuls sobretot per aquells que presentenparet vista a l’exterior, un rebliment de pedres i terra igrans cistes de tradició megalítica (el que en la bibliografiaespecialitzada s’han anomenat “túmuls de cista excèntricabaixaragonesos”), i la Ribera d’Ebre, al nord, amb túmulsde format generalment més petit articulats per dos o méscercles de pedres i un rebliment de terra.

EL TRACTAMENT DELS CADÀVERS

La incineració i l’enterrament individual constitueixen lapràctica única de tractament del cadàver. Dels exàmensantropològics amb què es compta fins ara es desprènque, per regla general, aquesta es realitzava quan lacarn encara era fresca i a temperatures que oscil·lavenentre els 500 i els 800° i que, si bé sembla que en lamajor part de casos era de caràcter secundari, en ocasionses practicava la incineració primària. Cal esmentar queaquesta darrera s’ha documentat fefaentment fins ara enun sol cas, que correspon a un dels grans túmuls coronatsper cippi de la necròpolis del Coll del Moro de Gandesa,datat circa 600 ane, fet que permet suggerir la hipòtesique la incineració primària fos una pràctica de prestigi.En relació a les temperatures cal afegir, igualment, que,en dues de les tombes excavades fins al moment a lanecròpolis de Sebes, la temperatura de la cremacióhavia assolit una temperatura sensiblement menor, entreels 200 i els 300ºC, segons indica l’anàlisi de Raigs X(Piga/Malgosa 2008), de manera que els ossos estavencarbonitzats, i no calcinats com és habitual. Els elementsde què disposem no permeten afirmar si aquests difuntshavien estat objecte d’un tractament ritual diferenciatde manera intencionada o si la cremació va assolir unatemperatura menor de forma accidental.Almenys a partir de mitjan segle VII ane, si no abans,els cadàvers s’incineraven vestits i agençats, raó per laqual els elements ornamentals de bronze apareixendeformats pel foc de la pira funerària. Un cop apagadala pira es recollien les restes del cadàver incinerat i delselements ornamentals que n’havien subsistit -unarecollida que en les tombes en què s’ha pogut estudiarsembla que anava precedida d’una selecció acurada(garbellat i, potser, rentat)- i es dipositaven a la tomba,generalment en una urna-ossera, tot i que, algun cop,es documenten també deposicions sense ossera. Juntament amb els enterraments individuals, es documentenenterraments dobles adult-nen, així com un cas de dosinfants dipositats dins la mateixa urna a Santa Madrona.Per una altra part, les excavacions recents a Sebes tambéhan permès documentar enterraments dobles, formatssempre per un individu adult i un d’infantil o jove; enambdós casos, la presència d’un dels dos individus semblaintrusiva, el que ens porta al problema de la reutilitzacióde les tombes, que no sempre és fàcil de detectar. Aquests enterraments dobles adult-infant, que no

32


Fig. 7. Les àrees culturals expressades per la tipologia sepulcral.


exclouen la pràctica d’enterrar nadons als hàbitats,podrien ser una manifestació de l’inici d’un procés deconsolidació de l’herència en el si de la família, que esmanifestarà clarament ja en època ibèrica amb elsenterraments infantils acompanyats d’aixovar (Mayoral1992: 107). Probablement, l’ampliació dels estudispaleoantropològics proporcionarà altres exemplesd’aquestes pràctiques, així com més precisió sobre lesedats dels individus enterrats.

ELS DIPÒSITS FUNERARIS: UNA VISIÓ DIACRÒNICA

Els enterraments del segle IX i la primeria del VIII anecompten com a únic dipòsit funerari amb l’ossera ceràmica(Fig. 8, 1); tanmateix, ja en la primera meitat del segle VIIIcomencen a aparèixer elements d’ornament personal,de moment reduïts a un únic tipus, els braçalets debronze; les diferències de riquesa entre unes tombes ialtres s’expressen en el nombre de braçalets i, en algun

cas, arets-arracades (Fig. 8, 2). A partir de la segonameitat del segle VII ane els dipòsits canvien radicalment;a partir d’aquest moment es diversifiquen tant pel que fales funcions representades com a la tipologia dels elementsque els integren (Fig. 8, 3). Pel que fa a la funció, l’osseraamb les restes incinerades, va acompanyada delselements del parament del cadàver en el moment de laincineració, tots ells ítems ornamentals de bronze queapareixen deformats pel foc, la major part de vegadescol·locats a l’interior de l’ossera, però en d’altres casostambé a l’exterior i, finalment, al conjunt s’hi sumen vasoscontenidors d’ofrenes i/o vasos-ofrena que es dipositenamb l’ossera. En tombes de la primera meitat del segleVI ane, es documenten també petits vasets d’ofrena,tasses per beure, dipositats al peu de les tombes.Pel que fa a la tipologia del elements que integren elsdipòsits, la segona meitat del segle VII o el seu tercerquart marquen també una inflexió important: és ara quanels elements ornamentals en bronze es diversifiquen (alsbraçalets se sumen torques, penjolls, fíbules, denes de

33


Fig. 8. L’evolució dels dipòsits funeraris: 1. Segles IX-VIII ane (Coll del Moro de Gandesa); 2. Segle VIII i primera meitat del VIIane (Santa Madrona, sepultura 6 i i el Calvari del Molar, t. 147, redibuixat sobre Vilaseca 1943); 3. Primera meitat del segle VII a575 ane (Coll del Moro, diversos enterraments); 4. 575-550 ane: Reconstrucció ideal de la tomba de les Ferreres: A.- 2 espasesde ferro, a partir de la descripció de la troballa (Foto: Farnié/Quesada 2005); B.- Cnèmides de bronze, a partir de fragmentslaterals (Foto: Museu Arquològic del Vendrell); C.- Cuirassa de bronze (Foto: Museu de Mahó); D.- Suport (Foto: MAN-Madrid);E.- Simpulum, a partir d’un fragment de mànec (Foto: López-Cachero 2005); F.- Pàtera etrusca, a partir de les tres nanses (Foto:Graells/Armada en premsa).


collaret), apareix el ferro (braçalets i ganivets afalcatats)i el torn importat, aquest darrer fruit del comerç fenici, obé les peces indígenes influenciades per la tipologiad’aquestes importacions. Un element important quedistingeix aquesta regió d’altres de Catalunya ésl’absència d’alguns ítems fonamentals per a la construccióde les cronologies relatives i per a la datació creuada,com són les agulles de bronze i els botons. L’absènciad’aquests elements i la presència dels braçalets deproducció i distribució local donen bona mostra de lapersonalitat diferenciada d’aquesta àrea cultural.Finalment, en el segon quart del segle VI veiem emergirper primer cop les armes, tot i que encara en molt escassaproporció i, sobretot, els elements de banquet. A partird’aquest moment, a tota l’àrea catalana i regions veïnes,apareix l’armament en els contexts funeraris dins del quees podria denominar una dinàmica de reacció als canvisgenerats en les costes del Mediterrani nord-occidental.L’establiment d’Empúries (575 ane), com a element històric,i la inestabilitat local generalitzada evidencien un momenton la protecció de la comunitat esdevé necessària.Juntament amb aquesta suposada realitat històrica quemodifica la societat, la inclusió d’elements de produccióitàlica com la pàtera de la tomba de les Ferreres deCalaceit es combinarà amb altres elements de banquetcom els simpula (ja presents en altres regions des delperíode immediatament anterior) i també amb les panòpliesmilitars. El reestudi dels materials de la citada tomba deles Ferreres de Calaceit ha permès documentar el conjuntmés complet d’elements de banquet i de panòplia militardel nord-est peninsular, però lamentablement, ens mancaqualsevol informació sobre el repertori ceràmic4 (Fig. 8,4). Així, l’aparició de tombes aïllades, l’articulació i tipusd’armament i els tipus d’elements de banquet evidencienuna societat que utilitza per primer cop, al segon quartdel segle VI ane, elements d’exhibició aristocràtica seguintmodels observats al sud de França i la Ligúria. Les armesque trobem són les espases de llengüeta i d’antenes, lescnémides i les cuirasses o cardyofilax, que recentmenthan estat sistematitzades per C. Farnié i F. Quesada(2005). A partir de mitjans del s.VI ane desapareixeranprogressivament les espases i les panòplies defensivesen bronze i augmentaran les llances; finalment, apareixeran,a partir del darrer quart del segle VI ane, els soliferrea iels revestiments d’escut en bronze, que reprenen el treballdel repussat del bronze que s’havia realitzat sobrecardyofilax i cuirasses.

PANORAMA FUNERARI I ORGANITZACIÓ SOCIAL:LES NECRÒPOLIS COM A ESPAIS SÍMBÒLICO-SOCIALS

Les necròpolis constitueixen en aquest període l’espaisimbòlico-social més rellevant de les comunitats i ons’expressa amb més claredat el seu univers ideològico-

religiós. Constitueixen, en definitiva, el centre de lareligió comunitària. Fins al segle VI ane als hàbitats noes documenta cap indici de la pràctica d’activitatsreligioso-rituals; en canvi, semblen ser les necròpolisque es constitueixen en el principal espai de la religiositatcol·lectiva. Els espais funeraris se situen al costat de vies decomunicació rellevants i, en els casos en què ha estatpossible contrastar hàbitat i poblat, es posa claramentde manifest que l’enterrament a la necròpolis és undret del qual no gaudeixen tots els membres del grup.Per altra part, en diversos casos (necròpolis delMatarranya, Coll del Moro, Santa Madrona, Sebes) esposa de manifest que una necròpolis està integradaper àrees funeràries diferenciades i separades físicamentles unes de les altres, un fenomen que semblacircumscriure’s a la part septentrional i sudoccidentalde l’àrea que estudiem i que, en canvi, no ha estatdocumentat fins ara al sector oriental. En alguns casos,com el de les necròpolis del Matarranya, això semblaser el reflex d’una diferenciació entre llinatges d’aparençaigualitària, però entre els quals s’han iniciat probablementprocessos d’autoidentificació ideològica i de competició;en d’altres, com el del Coll del Moro, probablement esreserva un espai a un o uns llinatges emergents. Uns ialtres posen de manifest dos estadis diferents del’evolució política dels grups representats, que culminaen la formació d’unes aristocràcies incipients. Per altra banda, des d’un punt de vista cultural, laconsideració global del registre funerari de l’àrea dequè tractem en aquest article posa de manifest ladiversitat de pràctiques funeràries en una mateixa àreacultural i, àdhuc, en una mateixa necròpolis, és a dir,unes micropràctiques la interpretació de les quals ésencara un desafiament. Des del punt de vista geogràfico-cultural l’àrea d’estudi mostra uns trets comuns, però,a la vegada, uns trets diferencials importants que creiemque marquen clarament unes àrees culturals, tot i quemarcadament interrelacionades, amb una personalitatpròpia. Les recents línies de recerca en el terreny del’estudi de necròpolis i poblats en àmbits territorialsreduïts obre noves perspectives d’anàlisi del’organització política i social i de caracteritzacionsculturals més aprofundides que les que hem estatmanejant fins ara.La visió diacrònica de les manifestacions funeràries ala Catalunya meridional posa de manifest una sèrie defenòmens de desenvolupament progressiu en el temps:un augment poblacional gradual, que té una inflexiómarcada entre finals del segle VII i la primera meitat delVI ane, un augment general de la riquesa i unesmodificacions ideològico-socials que conduiran al’aparició de llinatges emergents i aristocràcies incipientsque faran ús d’un imaginari comú a d’altres contextscatalans i del sud de França.

34


4 Per a un debat més ampli v. Graells/Armada (2008).


A TALL DE CLOENDA: LA TRANSICIÓ A LA CULTURA IBÈRICA

Entorn del pas del primer al segon quart del segle VI aneles necròpolis que estudiem posen de manifest canvisimportants, que qualifiquen per a parlar de crisi i quetenen una clara correspondència en els hàbitats. El caràcterd’aquesta crisi ha estat intensament discutit, des d’aquellsque defensen crisis rupturistes (Burillo 1989-1990: 104;Burillo/Ortega 1999: 132) fins als que hi veuen una crisiideològico-social en el marc d’una continuïtat cultural ipoblacional que suposarà transformacions en l’estructurade les relacions socials (Rafel 2006) on el factor mediterraniés fonamental, i entre els quals ens comptem els signantsd’aquest article. Com es veurà en aquest mateix volum,aquesta crisi és general a tot Catalunya i al sud de França.El cas de la costa central catalana és potser el méssignificatiu amb la pràctica total desaparició del registrefunerari, igual que l’interior lleidatà; únicament el nord-estmantindrà una certa continuïtat, sempre en relació al’entorn emporità. El fet interessant és que aquestadesaparició va lligada a l’augment de contactes comercialsmediterranis. No és casualitat que siguin a la Catalunyameridional i a l’Empordà on es documenta en el períodeibèric antic la substitució de les antigues necròpolis peràrees funeràries de nova creació5. Si l’Empordà té lacolònia focea d’Empúries, la Catalunya meridional esveurà beneficiada de l’eix de comunicació que represental’Ebre i de l’aprofitament dels recursos miners de la platadel Priorat (Rafel/Montero/Castanyer 2008).Resumint, doncs, en el terreny funerari aquesta crisi esmanifesta en la pràctica desaparició de les necròpolis,la completa interrupció de la tradició tumulària, l’apariciómassiva en les noves necròpolis (Mas de Mussols,Mianes i l’Oriola) de l’armament de ferro, la documentacióen elles d’enterraments infantils amb aixovar que semblenindicar estatus adscrits i, possiblement, en lareorganització del poblament i el desplaçament delscentres neuràlgics, que, en el cas de les necròpolis,basculen ara clarament cap a les boques de l’Ebre.

BIBLIOGRAFIA

ALMAGRO GORBEA, M. 1977, El Pic dels Corbs, deSagunto, y los campos de urnas del NE de la PenínsulaIbérica, Saguntum 12, 89-144.BEA, D., DILOLI, J., VILASECA, A. 2002, “El Turó delCalvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta). Un recinte singularde la primera edat del ferro al curs inferior de l’Ebre”,Ilercavònia 3. I Jornades d’Arqueologia. Ibers a l’Ebre.Recerca i interpretació. Tivissa, 75-88.BELARTE, M.C., NOGUERA, J. 2007, La necròpolisprotohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja d’Ebre, Riberad’Ebre), Hic et Nunc 2, Institut Català d’ArqueologiaClàssica, Tarragona.

BURILLO, F. 1989-1990, La crisis del ibérico antiguo y suincidencia sobre los Campos de Urnas finales del BajoAragón, Kalathos 9-10, 95-124.BURILLO, F., ORTEGA, J. M. 1999, El proceso deformación de las sociedades campesinas en el SistemaIbérico (1400-400 aC): algunas consideraciones acercadel concepto de “ruptura”, ARENAS, J. A., PALACIOS,M. V., El origen del mundo celtibérico. Actas de losencuentros sobre el origen del mundo celtibérico, Molinade Aragón, 123-141.BOSCH GIMPERA, P. 1913-1914, Campanya arqueològicade l’Institut d’Estudis Catalans al límit de Catalunya iAragó (Caseres, Calaceit i Maçalió, Anuari de l’Institutd’Estudis Catalans, V, part 2, 819-823, Barcelona.BOSCH GIMPERA, P. 1915-1920, Les investigacions dela cultura ibèrica al Baix Aragó, Anuari de l’Institut d’EstudisCatalans VI, 641-671, Barcelona, 1923.BOSCH GIMPERA, P. 1921-1926, Les investigacions dela cultura ibèrica al Baix Aragó, Anuari de l’Institut d’EstudisCatalans VII, 72-80, Barcelona.CASTRO, P. V. 1994, La Sociedad de los Campos deUrnas en el nordeste de la Península Ibérica. La necrópolisde El Calvari (El Molar, Priorat, Tarragona), BARInternational Series 592, Oxford.FARNIÉ, C., QUESADA, F. 2005, Espadas de hierro,grebas de bronce. Símbolos de poder e instrumentosde guerra a comienzos de la edad del hierro en lapenínsula Ibérica, Monografías del Museo de Arte Ibéricode El Cigarralejo 2, Comunidad Autónoma de la Regiónde Murcia, Murcia.FERRER, M. 1982, Necròpolis del Coll del Moro, Gandesa,Les excavacions arqueològiques a Catalunya en elsdarrers anys, Excavacions Arqueològiques a Catalunya1, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura,Barcelona, 238-241.GILMAN, A. 2003, El impacto del radiocarbono sobre elestudio de la prehistoria tardía de la Península Ibérica:breves comentarios, Trabajos de Prehistoria 60.2, 7-13.GRAELLS, R. 2005, “Origen i dispersió dels fermalls dedos garfis i placa única”, XIII CIAP, 769-781.GRAELLS, R. 2008, La necròpolis protohistòrica deMilmanda (Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona). Unexemple del món funerari català durant el trànsit entreels segles VII i VI aC, Hic et Nunc 5, Institut Catalàd’Arqueologia Clàssica, Tarragona.GRAELLS, R. 2009, Análisis de las manifestacionesfunerarias en Catalunya durante los ss. VII y VI aC.Sociedad y cultura material: la asimilación de estímulosmediterráneos. Tesi Doctoral, Universitat de Lleida,http://www.tdx.cat/TDX-0323109-165901.GRAELLS, R. 2011, “Warriors and heroes from theNortheast of Iberia: a view from the funerary contexts”,in T. Moore i X. L. Armada (ed.): Western Europe in theFirst Millennium BC: Crossing the divide, Durham(Novembre 2007), Oxford University Press, 575-589.

35


5 Tot i que, com ja s’ha vist, es dóna un cas de continuïtat en època ibèrica a la necròpolis del Coll del Moro de Gandesa.


GRAELLS, R., ARMADA, X.-L. 2008, La tumba de LesFerreres de Calaceite a partir de los materiales delMusée des Antiquités Nationales de Saint-Germain-en-Laye, Studi Etruschi, LXXIV, sèrie III (2011), 17-37.MALUQUER DE MOTES, J. 1984, La necrópolispaleoibérica de Mas de Mussols, Tortosa (Tarragona),CSIC-Universitat de Barcelona, Barcelona.MALUQUER DE MOTES, J. 1987, La necrópolispaleoibérica de Mianes en Santa Bárbara (Tarragona),CSIC-Universitat de Barcelona, Barcelona.MAYORAL, F. 1992, Las necrópolis del Horizonte IbéricoAntiguo del Montsià-Bajo Maestrazgo, Revistad’Arqueologia de Ponent 2, 97-110.PIGA, G., MALGOSA, A. 2008, Estudi de les cremacionsde la necròpolis de Sebes (Ribera d’Ebre, Tarragona).Informe inèdit.RAFEL, N. 1989, La necròpolis del Coll del Moro deGandesa: les estructures funeràries. Publicacions del’Ajuntament de Tarragona, Col·lecció Monografies 1,Tarragona.RAFEL, N. 1991, La necròpolis del Coll del Moro deGandesa. Els materials. Publicacions de la Diputació deTarragona, Tarragona.RAFEL, N. 1993, Necròpolis del Coll del Moro, Gandesa,Terra Alta. Campanyes 1984 a 1987, ExcavacionsArqueològiques a Catalunya 12, Generalitat de Catalunya,Departament de Cultura, Barcelona.RAFEL, N. 2000, El poblat del Calvari del Molar.Excavacions Vilaseca, Revista d’Arqueologia de Ponent10, 261-275. RAFEL, N. 2004, Les necròpolis tumulàries de tipusbaixaragonès: les campanyes de l’Institut d’EstudisCatalans al Matarranya. Institut d’Estudis Catalans,Monografies de la Secció Històrico-Arqueològica, VIII-Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura,Monografies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, 4,Barcelona.RAFEL, N. 2006, Sobre el canvi en la Protohistòria. Uncas d’estudi: la primera edat del ferro com a fonamentdel món ibèric al Matarranya i l’Algars. Actes de la IIIReunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell,25 al 27 de novembre de 2004). Arqueomediterrània 9,135-144.RAFEL, N.; ABELLA, J.; MARTÍNEZ ELCACHO, A. 2003,La zona minera de Molar-Bellmunt-Falset. Les explotacionsde coure, plom i plata i els interessos comercials fenicisal Baix Ebre, Revista d’Arqueologia de Ponent 13, 155-166.RAFEL, N.; ARMADA, X. -L. 2005, Nous treballs al jacimentprotohistòric del Calvari del Molar (Priorat, Tarragona).Campanyes 2001-2002, Tribuna d’Arqueologia 2002-2003, 53-66.RAFEL, N.; ARMADA, X. -L. 2008, Sobre la cronologia dela necròpolis del Calvari del Molar i l’horitzó funerari delbronze final-I edat del ferro a l’Ebre. Noves datacionsabsolutes, Cypsela, 17, 149-159.RAFEL, N., HERNÁNDEZ, G. 1992, Pràctiques funeràries

a la necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta),Revista d’Arqueologia de Ponent 2, 37-57.RAFEL, N.; MONTERO, I.; CASTANYER, P. (coords.) 2008,Plata prerromana en Cataluña. Explotación y circulacióndel plomo y la plata en el primer milenio ane, Revistad’Arqueologia de Ponent 18, 243-328.RAMON, E. 1989, Un arybalos procedent de la necròpolisde Milmanda (Vimbodí), Aplec de Treballs del Centred’Estudis Comarcals de la Conca de Barberà 9, 123-134.RAMON, E. 1995, La necrópolis de Milmanda (Vimbodí),Citerior 1, 293-301.RUIZ ZAPATERO, G. 1985, Los Campos de Urnas delN.E. de la Península Ibérica, Ediciones de la UniversidadComplutense, Madrid.SARDÀ, S., GRAELLS, R. (2004-2005), Un tipus d’urnesd’orelletes arcaiques a Catalunya, Quaderns de Prehistòriai Arqueologia de Castelló 24, 173-188 VILASECA, S. 1943, El poblado y la necrópolisprehistóricos de Molá (Tarragona), Acta ArqueológicaHispánica, I, Madrid.VILASECA, S. 1947, El Campo de Urnas de les Obaguesde Montsant, AEspA XX, 28-45.VILASECA, S. 1954, Nuevos yacimientos tarraconensesde cerámica acanalada. Instituto de EstudiosTarraconenses “Ramon Berenguer IV”, Centro Comarcalde Reus, Reus.VILASECA, S. 1956, El Campo de Urnas de la Tosseta(Guiamets, prov. de Tarragona), IV Congreso Internacionalde Ciencias Prehistóricas y Protohistóricas, Madrid 1954,Saragossa, 841-855.

36



LES NECRÒPOLIS D’INCINERACIÓ A LA CATALUNYA … · Tombe tumulare, tombe a fossa semplice,...

Documents

Transcript of LES NECRÒPOLIS D’INCINERACIÓ A LA CATALUNYA … · Tombe tumulare, tombe a fossa semplice,...