LES NOSTRES CULTURES
27
1 L’ALUMNAT XINÈS: Consideracions envers la seva escolarització Equip de formadors/es d’atenció a la diversitat multicultural. R. Almazán, E. Andújar, J.L. Estaña, J. Girona, J. Gregori A. Suárez, I. Rodríguez, M. Vide Coordinador: Quim Canals ICE de la UAB [email protected]
-
Upload
gueste7fc0c -
Category
Education
-
view
629 -
download
4
Transcript of LES NOSTRES CULTURES
1
L’ALUMNAT XINÈS:
Consideracions envers la seva escolarització
Equip de formadors/es d’atenció a la diversitat multicultural.R. Almazán, E. Andújar, J.L. Estaña, J. Girona, J. Gregori A. Suárez, I. Rodríguez, M. Vide
Coordinador: Quim Canals
ICE de la UAB
2
CONSIDERACIÓ INICIAL.-
Tot intent de realitzar una síntesi sobre les diferents realitats dels col.lectius humans comporta, per molt que s’intenti evitar, una certa tendència a estereotipar comportaments, actituds...,
Per evitar aquest efecte negatiu, volem advertir que el principi a seguir en la lectura d’aquestes consideracions es tenir present en tot moment que TOTS ELS ALUMNES SÓN DIVERSOS.
Intentar atribuir a tots els alumnes i membres del col.lectiu el perfil resultant d’aquestes consideracions que es fan a continuació, seria un error.
Entenem que conèixer aquestes característiques que es donen en un nombre significatiu d’alumnes i de famílies ens pot ajudar a realitzar la nostra tasca amb una visió integradora.
Haurem de fer intervencions diferenciades en funció de la història anterior de cada nen/a. Tots porten la seva motxilla cultural, com l’alumnat d’origen català.
3
1. ASPECTES SOCIOCULTURALS
2. ASPECTES ACADÈMICS
3. ASPECTES A CONSIDERAR A L’HORA DE L’ESCOLARITZACIÓ
4
1. ASPECTES SOCIOCULTURALS
Per aprofundir sobre els aspectes socio-culturals recomanem el llibre:“Inmigración, contexto familiar u Educacions.” Carrasco, Silvia y otros autores UAB
5
El valor irrenunciable que dóna a la cultura d’origen
La independència
L’autonomia econòmica
La seva ubicació en el territori és dispersa, a causa de la seva activitat econòmica.
Volen mantenir la seva identitat.
La relació d'intercanvi amb els autòctons és mínima.
PUNTS DE PARTIDA CULTURALS
La comunitat xinesa és la més nombrosa de les asiàtiques i la quarta en importància a Catalunya. L’objectiu de la immigració és el reagrupament familiar. Dins del col·lectiu hi ha una alta taxa d’irregularitat. El projecte migratori és familiar i s’inicia amb un finançament d’algú extern a la família.
6
La majoria dels ciutadans xinesos no necessiten la societat d’acollida ja que econòmicament depenen de l’activitat independent de la seva comunitat. Volen mantenir la seva identitat, això provoca que hi hagi dos móns en la seva vida quotidiana:
· el dels propisNo necessiten comunicar-se amb l’exterior. No els és necessari.Tenen una xarxa solidària per aprendre xinès i mantenir la seva cultura.
· i el dels altres (nosaltres)
Es consideren ciutadans de pas a Catalunya. Fan el paper de visitants.
El tradicional silenci no és resultat d’una barrera cultural sinó el problema de la llengua. La llengua és la gran barrera. Els fills escolaritzats tenen la funció d’aprendre la llengua per servir de traductors...
Els fills s’hauran de convertir en intèrprets dels adults ja que l’objectiu fonamental és que aprenguin la llengua.
CARACTERÍSTIQUES DE LA IMMIGRACIÓ
7
CARACTERÍSTIQUES FAMILIARS I
La família és l’eix fonamental de les seves vides, uneix el passat amb el futur. És la transmissora de valors, s'educa a imatge dels pares.
Primer duen el cognom i després el nom. No hi ha una paraula per germà, sinó que hi ha paraules per a cada posició: gege (petit), didi (gran).
Les bases de la cohesió social són:
Respecte als grans
La jerarquia domina tot l’entrellat familiar
La patriarcalitat i patrilinealitat
La jerarquia l'estableix l'edat i el gènere. El més gran és el que té autoritat i tots l’obeeixen.
La perspectiva acadèmica dels alumnes i de les seves famílies és la inserció al més aviat possible a la xarxa productiva familiar.
8
Hi ha tres principis de relació familiar:
La reciprocitat: els pares tenen cura del fill i aquest tindrà cura dels pares.
La pietat familiar: l’interès dels altres s’anteposa al seu propi.
L'autonomia: dependre el mínim possible dels altres.
L’afectivitat, el respecte, la cortesia, la solidaritat: intenten integrar els altres fent-los més "familiars", tractant-los com si fossin de la família. Germans en lloc d'amics, fills en lloc d'alumnes.
L’harmonia: s’intenta evitar el conflicte en la seva gènesi evitant no molestar l’altre.
El conflicte s'intenta evitar i el valor més destacat és l'harmonia social.
CARACTERÍSTIQUES FAMILIARS III
9
La dona té els mateixos drets que l’home, però es dóna la mateixa discriminació pel que fa als salaris i la funció a casa que en la nostra societat. Les dones s’estan convertint també en origen de noves migracions.
L’àmbit de domini de la dona és el domèstic, les relacions públiques o externes corresponen als homes.
La maternitat trenca la productivitat de la dona i opta per possibles opcions per a la criança del nadó: utilitzar la xarxa familiar, retornar-lo a la Xina amb els avis, o l’adopció temporal.
El rang de dependència de les dones és pare i germans, marit i sogre. Si és vídua l’home de referència és el fill.
El paper de la dona és molt diferent segons sigui de zona rural o urbana.
Els pares xinesos volen mantenir la cultura i la llengua pròpies, per això tenen una xarxa d’escolarització on s’imparteix llengua i cultura als països de destí.
LA DONA
10
Educació Primària (7-12), les assignatures són molt similars a les nostres.
Educació Secundària elemental (13-15).
Educació secundària superior (16-18) que els portarà a la universitat o l’ensenyament tècnic (16-18) que els introduirà al món professional o vocacional.
SISTEMA EDUCATIU
11
2. ASPECTES ACADÈMICS
12
L’ESCOLARITZACIÓ
L’escolarització ha estat la via tradicional de promoció social.
Estructura acadèmica:
L’escolaritat és obligatòria 9 anys: la primària i el primer curs de secundària.
La manca de places en estudis universitaris fomenta la competitivitat. Treball segur com a tècnic o funcionari.
Continguts:
Els continguts bàsics són la lectura, escriptura i les matemàtiques.
Metodologia:
La repetició, la memorització i la comprovació mitjançant exàmens són els mètodes empleats. A més juga un paper important el reconeixement públic que fomenta la competitivitat.
Hàbits:
Esforç, disciplina, exigència, dedicació, aptitud especial, fins i tot la forma d’estar a classe és la forma de reconèixer respecte.
13
És un alumne que li costa relacionar-se i parlar fins estar segur: per disciplina, per ser perfeccionista.
Tres POSSIBLES TIPUS d'alumnes en funció de la seva incorporació al sistema educatiu:
a) primera escolarització. Únicament el problema de la llengua. S'integren al cap d'un any amb les mateixes característiques que els autòctons.
b) segona escolarització. Alumnes que vénen d'altres parts de l'Estat i han estat escolaritzats en castellà. Aquests s'enfronten en pocs anys a l'aprenentatge d'una altra nova llengua, amb les connotacions que el català té per a ells i per a les seves famílies.
Una segona característica és el nivell superior d'atenció, quasi individual, que per ser col·lectius minoritaris han tingut en altres indrets de l’Estat. Quan s'incorporen aquí, pel fet d’haver-hi una major concentració, no se senten tan atesos i baixen el nivell d'esforç i es van desmotivant.
L’ESCOLARITZACIÓ
14
c) Incorporació tardana, que coincideix amb l’inici de l’adolescència. És un alumnat divers perquè depèn de les expectatives familiars que es tinguin amb aquests fills (l’objectiu fonamental és que aprenguin el castellà i que siguin ells els qui relacionin la família amb la resta de la comunitat). S’integren d’una forma adequada amb activitats que no necessitin alt nivell comunicacional. Destaquen en matemàtiques, tenen un alt nivell. S’ha de tenir en compte que, segons l’edat, a més de l’escolarització, realitzen tasques domèstiques i/o laborals.
L’ESCOLARITZACIÓ
15
La reciprocitat
La pietat familiar
L'autonomia
L’harmonia
L’afectivitat, el respecte, la cortesia, la solidaritat
No ha de fer demandes (no fan preguntes).
Els germans grans tenen una càrrega extra de responsabilitat i feina.
S’intenta evitar el conflicte en la seva gènesi evitant no molestar l’altre.
No ha de mostrar-se incòmodes (són impassibles, sempre somriuen).
No ha de molestar (són disciplinats).
Es tradueixen en els alumnes en l’actitud de:
L’ESCOLARITZACIÓ
16
3. ASPECTES A CONSIDERAR A L’HORA DE L’ESCOLARITZACIÓ
17
El mandarí pequinès és la llengua oficial, és la de prestigi i la que forma la base educativa, la resta de llengües són d’ús familiar i local. Tenen menys prestigi.
Això provocarà una certa manca de motivació per aprendre el català per part de l’alumnat i dels pares. Consideren el castellà com a llengua de prestigi -l’oficial-, i a més és la de més utilitat per a les seves relacions.
La diferent relació amb el professor.
ASPECTES A CONSIDERAR A L’HORA DE L’ESCOLARITZACIÓ
…/…
És important aprofitar el costum del treball escolar a casa, molt arrelat en ells i en les seves famílies, per treballar d’una forma individualitzada, amb activitats molt individualitzades, que puguin ser resoltes d’una forma autònoma. Les activitats que necessitin una certa reiteració poden ser molt útils.
18S'ha de ser molt exigent amb ells per evitar la relaxació.
L'aprenentatge lectoescriptor, sobretot pels més grans, té una gran dificultat, ja que en la nostra grafia un signe correspon a un so que no té significat.
Aquí el suport dels pares en els estudis dels seus fills queda limitat per les diferències de valors entre els que propugna l'escola i la família i la dificultat de la llengua.
La diferent demanda d’esforç, el diferent tipus de disciplina, l’actual crisi de l’exigència de les nostres escoles també els afecta.
ASPECTES A CONSIDERAR A L’HORA DE L’ESCOLARITZACIÓ
19
PECULIARITATS DE LA LLENGUA A TENIR EN COMPTE I
L'aprenentatge de la llengua es pot facilitar amb els nostres coneixements del seu esquema lingüístic.
Els costa més aprendre la llengua que a d'altres immigrants.
No entenen els nostres girs.
Necessiten la relació amb els companys i la nostra atenció per al seu aprenentatge.
Parlen quan creuen que poden fer-ho amb una certa correcció i un bon nivell de comprensió oral i lector.
20
A la Xina hi ha molts dialectes, però el mandarí o “beijing” és la llengua oficial i amb la qual aprenen a llegir i escriure.
És una llengua de prestigi, les altres són d’ús familiar.
Molts coneixen l’escriptura llatina perquè des de l’inici de l’escolaritat comencen a treballar la transcripció al "pinyin" (transcripció dels caràcters xinesos a l'alfabet llatí).No tenen alfabet com nosaltres, cada caràcter té un significat concret.
Ells han d'aprendre entre 2000 i 3000 caràcters que són els que utilitza una persona culta quotidianament en la parla.
PECULIARITATS DE LA LLENGUA A TENIR EN COMPTE II
21
Discriminar sons
La r la confonen amb la l.
Dificultats per discriminar les oclusives sordes i sonores: p/B, t/D, k/G.
Consonants que no existeixen: ny, rr.
Tenen una estructura sil·làbica:
Simplificació de síl·labes o inserció vocal:
ploris es transforma en poris
m'agrada es transforma en m'a-ga-ra-da
Tenen 4 tons que varien el significat de la paraula.
consonant + vocalvocal solavocal + consonant nasal
22
Concordança I
No tenen articles, la determinació es forma amb un numeral (un, dos, tres...).
El nom sempre va acompanyat d’un classificador.
No formen els plurals com nosaltres. Utilitzen el BI.
Fan una forma diferent per distingir el gènere.
Els adjectius i els substantius no tenen gènere ni nombre, per la qual cosa presenten dificultats en la concordança.
Flor vermella = vermell flor
23
Concordança II
Els verbs no tenen conjugació, canvien la persona.
En conseqüència, el verb sempre ha de dur el subjecte.
No tenen adverbi afirmatiu.
Estudies? així és / no estudio
No utilitzen ni preposicions, ni les conjuncions com nosaltres.
El botó de la camisa = camisa botó
Sintagma Nominal + Preposició
A la ciutat = ciutat a
24
Sintaxi
L’ordre sintàctic de l’oració és: subjecte, c.temps, c.lloc, verb, compl...
Demà aniré a buscar el llibre a la biblioteca
Li vaig vendre pintura
Jo demà biblioteca buscar llibre
Jo vendre ell pintura
Subjecte + objecte + verb
Jo llibre comprar
El verbs copulatius no solen fer-los servir.
La nena és intel·ligent = Nena intel·ligent
25
Actitud amb el professor
Els professors xinesos són més valorats perquè són estrictes i exigents, però alhora més protectors perquè es preocupen molt dels alumnes. Tenen amb el professor relació de respecte.L'actitud severa està justificada per fer-los obtenir bons resultats.Tenen la confiança dels pares.
Conducta
Es fomenta l'obediència i la modèstia. No han de buscar conflictes.Han de ser autònoms. Han de dependre el mínim possible dels altres.Tenen l’actitud de ser convidats, que significa no preguntar, no molestar, són disciplinats, no han de mostrar sentir-se incòmodes, ni cridar l’atenció, són impassibles i han de mostrar-se humils.
PECULIARITATS A TENIR EN COMPTE EN RELACIÓ AMB: (I)
26
Saber estar a classe (treballadors i sistemàtics)... Al pati, al món.Han d'escoltar i no han d'interrompre.Obeir, esforçar-se i ser disciplinats.
PECULIARITATS A TENIR EN COMPTE... (II)
Fan els treballs amb netedat i ordre.L’aprenentatge està basat en la memorització i repetició.És una gran deshonra treure resultats negatius a l’escola.Tenen molts exàmens i deures (quan tornen a casa encara han d’estudiar 2 o 3 h).
Com a cultura oriental, els molesta el contacte físic, necessiten un espai.No es valora l'opinió personal, ni la creativitat.Valoren la competitivitat pròpia del seu sistema educatiu.No parlen fins a estar segurs de fer-ho bé.
Hàbits
27
Educació Primària (7-12) les assignatures són molt similars a les nostres.
Educació Secundària elemental (13-15)
Educació secundària superior (16-18) que els portarà a la universitat o ensenyament tècnic (16-18) que els porta al món professional o vocacional.
SISTEMA EDUCATIU
