Les nostres històries transmedia

#sisebtransmedia

1

Un text de Sise B delCEIP Juan Carlos IALMENARA

Autors:

Derek CerveraLia FerrandoIratxe FornerCarlota FusterYeray GallardoFelipe GamisIsaac GarcíaIker GiménezValeria GómezÁfrica GomisArian IniestaNacho IniestaPablo IniestaManu LlorensLeire LópezNatalia LópezTeresa MartínezAndreu NavarroMaría Sánchez

Copyleft Almenara 2020

2

Un cub de Rubik màgic

Un dia una xiqueta anomenada Abril estava jugant amb elsseus amics en la platja, quan de sobte va veure un cub deRubik i es va arrimar a agafar-ho. Quan el va agafar el vaensenyar als seus amics, i Bruno, un d’ells, va dir:- Va Abril, anima’t a fer el cub a vore si hoaconsegueixes!Així que ella com mai deia que no a cap repte es vaassentar a la vora de la mar i es va posar mans a l’obra.Després d’una bona estona va aconseguir fer-lo i va anarcorrent a ensenyar-li’l als seus amics. Quan els quatreamics posaren les mans al cub es teletransportaren dins delcub. Els va sorprendre molt el que els havia passat, Isabelava cridar:- Auxili Que algú ens ajude, per favor!Però ningú l’escoltava.De sobte escoltaren una veu de dona que els deia:- No crideu tant o despertareu als meus fills que estan fentla migdiada, per favor.Hèctor, un altre amic d’Abril, es va espantar tant al sentiraquella veu que va pegar un bot gegant. Quan tots esgiraren veren que al cub hi havia un món molt paregut alnostre, la diferència era que allí les persones podien volar itenien quatre braços. Un senyor alt i prim es va arrimarvolant cap a ells i els a preguntar qui eren i el que feien aFelislàndia que era el país on estaven. Després d’explicarel que els havia passat es varen presentar.- Hola, em diuen Abril.- Hola a mi em diuen Isabela.- Jo soc Bruno.- I jo Hèctor.Ell va dir que el seu nom era Lamo i era el rei del país. Eramolt simpàtic i els va oferir contractar a un guia que elsensenyara la ciutat on estaven ara, que es deia Bienvid iera la capital de Felislàndia. Ells acceptaren la proposta iaixí varen poder visitar la ciutat que no era molt diferent

3

de la ciutat on ells vivien, i el guia els va oferirallotjament.Després d’una setmana allí començaren a anar a l’escolaper a veure si aprenien coses per a poder tornar a casa,encara que poc a poc s’anaven acostumant a viure allítenien moltes ganes de tornar amb les seues famílies. EnBienvid feren molts amics, un d’ells els va recomanar queparlaren amb Sàlio que era un mestre molt vell que sabiamoltes coses. Sàlio els va comentar que l’única manerad’eixir d’allí era superant tres proves molt difícils. Deseguida Bruno va dir:- Quina és la primera prova?- La primera prova és aprendre almenys dos costums de lanostra cultura – va respondre Sàlio.Així que els quatre se n’anaren a parlar amb les famíliesque els cuidaven per a intentar conèixer les costums. Elspares dels seus amics Ramo i Lica els varen contar queuna de les costums de Nadal era anar al país del costat,anomenat Serioslàndia per a fer una visita i comprar regalsde Nadal mentre que els serioslandesos anaven aFelislàndia i feien el mateix.Després anaren a veure a la família de Faca i Joco qui elsdigueren que a Pasqua el costum era fer un intercanvi decases entre els felislandesos i els serioslandesos. Elsdigueren que l’intercanvi durava totes les Pasqües i que avegades les famílies no volien tornar a la seua casaoriginal perquè els agradava més la d’intercanvi.Com ja sabien dos costums, els amics anaren a veure aSàlio qui els va dir que la següent prova consistia enpassar un circuit molt complicat per al que deuriend’entrenar una setmana sencera. El circuit consistia enpassar per una corda fineta sense caure’s, nadar 30 minutssense parar i guanyar en una carrera a Sao, la xica mésràpida de tot el país. Per a aconseguir la prova els quatrehavien de superar tot el circuit. Els va resultar un granesforç però pugueren fer-ho.Una volta superades dues proves varen tornar a parla ambSàlio qui els va dir que la darrera prova era donar la

4

solució a una endevinalla que els faria, però una acadascú!.La primera endevinalla va ser per a Bruno:- Vas en un avió, davant tens un cavall i darrere un camió,on estàs?- va preguntar Sàlio.- Uff, va rebufar Bruno, és complicat però crec que laresposta és que estic als cavallets de la fira.- Correcte!- digué Sàlio.Després li va tocar a Isabela.- Dotze dones, totes amb malles i sense sabates, de quèparlem? - preguntà Sàlio.- De les hores- contestà Isabela sense dubtar ni un momenti va comprovar pel somriure de Sàlio que la resposta eracorrecta.La tercera endevinalla era per a Abril i deia:- Entra seca i arrogant, ix fofa i regalimant. Què és? –digué Sàlio.- Crec que és la galeta – va dir Abril un poc dubtosa.- Correcte!- va contestar Sàlio.Havia arribat el moment de la quarta endevinalla, que eraper a Hèctor i que era:- Si la deixem se passa, si la venem es pesa, què és?- No ho sé- va dir Hèctor- tinc molta fam i no em pucconcentrar. I mentre deia això els seus ulls se n’anarendarrere d’una dona que portava molta fruita, entre ellaraïm. Hèctor va obrir els ulls i digué: la resposta és raïm! ISàlio el contestà amb un somriure brillant que haviaencertat i que podien tornar a casa. Els quatre amicss’acomiadaren de tots els que havien conegut i Sàlio elsdonà el cub de Rubik per a que els quatre posaren les mansalhora i al fer-ho tot girà i tornaren a la platja.Tots anaren directes a casa a vore als seus pares i elspreguntaren si els havien trobat a faltar eixes setmanesperò ells els contestaren: Què setmanes? Si no han passatni dèu minuts. En eixe moment s’adonaren que el tempsno havia passat al seu món mentre ells estaven aFelislàndia.

Iratxe Forner Rodríguez

5

6

7

Un passeig per Almenara com Pi

Lo més extrany per a mí d’aquests dies és vore els carrersbuits, i al poc temps plé de nens i nenes amb els pares,també la llarga cola que hi ha per comprar al supermercat,però no crec que si algunes persones hagueren fet casabans no s’hauria expandit per tot el món, o per casi tot,ara que podem eixir no isc molt, a lo millor quatre o tresvegades a la setmana, però els carrers estan abarrotats degent, he vist a Flo, Ell és molt respectuós, així que hemparlat a la distància. M'he acostumat a estar en casa, notinc moltes coses que fer però, si les tinc, les faig. Enaquests temps durs per tantes morts i la distància hi podemtraure temps també per pensar lo poquet que feiem algunescoses que eren importants, i quan acabe tot fer-ho mésabundant, Jo, per exemple, els últims dies del confinamentno bessava molt als familiars però ho vaig a millorar, peròper ara ens quedem en casa i en els carrers que buits estánregne la natura com hi podem observar en la televisió,Alguns afortunats veuen molts animals en el carrer i ésperquè no estem presents.

Lia Ferrando Gavidia

8

9

El hombre lobo

Cuenta la leyenda que, en un pueblo de París, vivía unhombre que, en las noches de luna llena, se transformabaen un animal maldito. Hay testimonios que cuentan quehan visto y oído a una especie de lobo extraño.

En el pueblo se dieron cuenta que las noches de luna llenaempezaron a desaparecer animales de las granjas. Losgranjeros decidieron salir en busca del animal, que seestaba comiendo sus animales, pero salieron, noche trasnoche en busca y caza con sus escopetas, pero noconseguían encontrarlo.Una noche de luna llena, un granjero se quedó sinanimales en su granja, por la noche no se resistió y salió apor la bestia que se estaba comiendo los animales queestaban criando. Escuchó un aullido y vio un animal raro ymonstruoso, lo describió como cabeza ancha, hocico,

10

orejas puntiagudas, de pelo rojizo y una raya negra sobreel lomo.Así lo describió el granjero aterrorizado.El pueblo empezó a tener miedo de la bestia y cada veztenían más miedo, no querían salir de sus casas.En el bosque vivía una bruja, la cual fueron a preguntar aver que podía ser esa bestia con la descripción que les dióel granjero que lo vió, que estaba acabando con losanimales de los granjeros. La bruja no quiso decir quesabía lo que era y donde estaba, solo les contó unapequeña mentira que escuchaba aullidos de algún lobo delbosque.La bruja tenía encerrado en el sótano a su hermano, (elsupuesto hombre lobo).El hermano se convertía en hombre lobo porque tomó unapócima hecha por la bruja con hierbas tradicionales ymagia negra. Con la mala suerte que las noches de lunallena se convierte en hombre lobo y necesita comer carnefresca. La bruja estaba buscando una pócima para que dejede convertirse en hombre lobo cada luna llena.Pero cada pócima que hace, para que se tome y se cure, lohace más fuerte y grande. La bruja ha conseguido unapócima para calmar su hambre.Pero los grajeros siguen buscando por el bosque, a labestia maligna. La bruja le da de comer, ratas, conejos,gallinas...La bruja, no sabe cuánto tiempo lo podrá aguantarencerrado. El hombre lobo, no se pudo resistir al ver por laventana a una chica, él fue directamente a por ella, cruzótodo el pueblo para cogerla y comérsela.Un granero se dio cuenta, aviso a los otros granjeros paraque le ayuden a capturar a la bestia. Pasaron toda la nocheen el bosque, no les dió tiempo a reaccionar y muchosmurieron.La bruja al final consiguió la pócima para que su hermanodejase de convertirse en una bestia.

Yeray Gallardo Uceira

11

La història tràgica

Quan l’extraterrestre va eixir de sa casa es va trobar al’estrela de mar i l’extraterrestre li va dir: -vols anar ajugar i l’estrela de mar va dir: -si que vullc anar a jugarserà súper Xulo! Al dia següent es va anar a la ciutatperquè ells vivien en el camp. Quan varen arribar varenanar a una tenda i quan es varen anar tots els clients de latenda l’extraterrestre i la policia va vindre i varen arrestara l’extraterrestre i a l’estrela de mar però l’estrela de marno va fer res però estava allí en el seu amic l’extraterrestrei varen anar els dos a la carcel. Quan varen arribar a lacarcel l’extraterrestre va dir: -mira un burro volant i elspolicies varen mirar per amunt i es varen anar corrent i lespolicies varen anar raere d'ells i al final els varen pillar il’extraterrestre va dir una altra vegada lo del burro però nova aconseguir i varen anar a la carcel . Després de 10 anysvaren eixir i l’extraterrestre va agafar la pistola i vadisparar i va matar al seu amic l’estrela de mar il’extraterrestre es va ficar a plorar i des d'aquell dia ja nova matar a ningú i ja no va anar a la carcel.

Felipe Gamis Salas

12

13

La creativitat de Lucas.

Lucas era un xiquet que no tenia germans i estava enquarentena per culpa d'un virus anomenat Corona oCOVID-19. Clar que com estava en quarentena no podiaeixir amb els seus amics i s’aburria molt. La seua maresabia que ell tenia un superpoder, no de màgia sinò detindre una creativitat capaç de teletransportar-te a ununivers que soles existeix en el cap de Lucas. La maresempre li deia, no t'imagunes coses al llit. Lucas mai elfeia, però una vesprada estava tan aburrit que no podiaimaginar-se res, volia una aventura de les bones. Lucas vapensar en el que li deia la mare.

Es va ficar al llit i va imaginar un món màgic on ell podiafer lo que vullguera. Es va imaginar que tenia tres germansi que jugava amb ells. Es va imaginar que la quarentenahavia acabat i que tots estaven feliços i contents al carrer.Lucas portava ahi dins una hora i volia anar al bany. Vaintentar eixir però no podia. La mare es va adonar que noestava i va manar al pare que vaja a donar-li un got d’aigua. La mare sabia que el pare era molt torpe i que lianava a tirar el got d’aigua al fill que estava adormit a l'habitació perqué estavaa en el món màgic.

14

El pare va pujar y va tirar-li el got sense voler al fill. Lucases va despertar i es va ficar molt content. Van passar dosanys i Lucas li feia cas a tots els consells que li donava lamare sense rexistar i al cap d’un dia la quarentena es vaacabar.

Isaac García Fernàndez

15

La mescla democràtica perfecta

El sol matinal feia que les figures dels nostres herois, queestaven a punt de lluitar pel seu mode de pensar, esil.lustraren a les ombres. Quan eren les 12:00 del matí elsdos es prepararen per a una lluita que marcaria lademocràcia d’Espanya tal i com la coneixem. Cadapersonatge es va posar en posició d’atac i començaren alluitar. Al cap de deu minuts la lluita va agafar una tensiómolt menys intensa que al principi. A les 12:30 els dospararen a reflexionar, segons el transcurs de la lluita elsdos es posaren en el lloc de cada ú. La veritat és que elsdos pensaven d’una manera molt pareguda, per no parlarde que els dos eren únics a la seua espècie. Quan la seuareflexió va finalitzar els dos intercanviaren opinions iidees. Al fi del seu debat decidiren que els dos lluitariencontra els partits polítics per a que la situació democràticaa Espanya millorara. Abans de començar aquest tipus derevolució els herois polítics tindrien que acomiadar-se enun lloc apartat, però amb perspectiva per a tindre unainspiració variada, amb internet, però no molt digital. Aixíque la busca del lloc de reunions de Flames Justes i FiAbsolut havia començat. Com és d’esperar un lloc ambaquestes característiques era complicat de trobar, però ambl’experiència de Flames Justes i el sentit comú de FiAbsolut trobaren el lloc ideal. Hi havia una mansió en unamuntanya a les afores de Madrid, de la qual el propietariera un home ric a favor de la seua iniciativa. Al seuinterior hi havia una decoració del segle XIX, però laexpansió d’aquesta era la més moderna del mercat. Quanels dos observaren aquella meravella arquitectònica, acteseguit li demanaren un preu. El preu que va dir va ser unasorpresa, no hi havia. La mansió era gratis a condició deque la marca d’aquest home fora la patrocinadora delsnostres revolucionaris herois. Aquestos digueren que síimmediatament i aconseguiren una de les cinc millorsresidències del món. A l’hora de començar els debats i

16

plantejaments els dos decidiren que això seria en lapròxima historia....

Iker Giménez Daniel

17

THE BIG SWORD

Una vesprada com qualsevol altra, jo estava jugant amb elmeu millor amic Mike a les batalles. Com sempre, ell m'estava guanyant, no em pareix just, ell te la millor espasa.Com m’agradaria tindré una espasa millor que la seua...Quan va arribar la nit, em vaig anar al meu llit, encarapensant en la espasa que volia tindré. Vaig pensar en unaespasa molt gran i bonica, plena de color, però el mésimportant: que poguera guanyar sempre a Mike en lesbatalles. Després d’un llarg temps vaig decidir anar-me’na dormir, però vaig tindré el presentiment de que aquellanit no seria com les demés. Al dia següent, quan em vaigdespertar, vaig vore que no em trobava en la mateixahabitació que el dia anterior. Em trobava tombada en unllit molt més petit de l'habitual, les parets de l'habitacióeren verdes, els objectes eren molt més menuts de l'habitual, inclús l'habitació era molt petita. De sobte algúva cridar a una porta molt menuda que es trobava davantmeu. Es va obrir i va eixir una persona molt menuda amborelles molt grans, vestit amb un trage verd i un barretverd també... ¡ERA UN DONYET! ¿Però, on estava?Sense deixar-me dir una paraula, el donyet es va presentari em va dir on em trobava. Em trobava en un videojoc,anomenat “The Big Sword” traduït: la gran espasa. Com he arribat fins aquí?- vaig preguntar molt assustada iconfosa. El donyet em va dir que aquest era un país on tots elssomnis es tornaven realitat. Si tu volies tindré un cotxe etteletransportaves a un videojoc, en aquest cas, Mario Kart.També va dir que jo vaig arribar fins aquí perquè tenia unsomni. Però no em va dir quin era. Com puc fer per a eixir d’aquest videojoc? - vaig dir jo. Si, la idea de estar en un videojoc i de que els teus somnissiguen realitat m’encantava, però sols volia tornar a lameua casa. Ell, al vore lo que li havia dit, em va respondreque tenia que passar tres proves para eixir. Quan empassara aquelles proves, em convertiria en la reina del

18

videojoc. Quan ja siga la reina em donaran una espasa ipodré tornar a casa. Però hi havia una dificultat, ningú esva passar les tres proves mai. Ara si, el donyet em va dir laprimera prova: A les tres de la tard, tindràs que agafar eltren que veus ahi i et portarà a una habitació, on tindràsque agafar la pedra. No una pedra, no, la pedra. Però no esfàcil, no, hi haurà un lleó vigilant l'entrada per a que nopugues passar. Si ho aconseguixes passar em tindràs quedonar la pedra i et diré la següent prova. A les tres de latard, vaig anar corrent al tren sense pensarm’ho duesvegades i a l'arribar a l’habitació em vaig trobar amb ellleó. Estava dormit i al fons es veia la pedra. Sigilosamenti amb les tècniques de Harry Potter, vaig aconseguir entrari eixir de l'habitació amb la pedra sense ningún problema.Quan li vaig ensenyar la pedra al donyet no se’l podia nocreure. Com una xiqueta de dotze anys podia passar d’unlleó sense despertar-ho? Ni jo ho creia lo que havia fet. Eldonyet em va dir la següent prova: com aquesta prova t’haparegut molt fàcil, aquesta serà un poquet més diferent.Veus aquella corda? Doncs agafa-la i t'encontraràs en unahabitació on tindràs que endevinar una endevinallaimpossible. Però la dificultat és que poc a poc les paretss’anaven acostant cada vegada més i més a mi. Quan vaacabar de dir aquelles paraules, vaig anar a la corda i lavaig estirar. De sobte em trobava en una habitació i davanttenia una endevinalla i deia aixina: quals són les duescoses que no es poden menjar en el desdejuni? Però queendevinalla era aquella. Mentres anava pensant la respostales parets s’anaven acostant més i més a mi. Quan vapassar ja una bona estona i les parets ja m'estaven tocant,se'm va encendre la bombeta. Clar! La resposta era elsopar i el dinar. Vaig posar corrent la resposta desitjantque era eixa i de sobte PUM! Em vaig teletransportar enl'habitació on estava el donyet. Això vol dir... la respostaera bona! De nou, el donyet es va quedar al·lucinantperquè vaig resoldre una endevinalla impossible. Ell per fiem va dir la última prova que tenia que aconseguir per aeixir del videojoc. Deia així: Aquesta és la ultima prova,

19

però la mes difícil de totes. Tindràs que passar pel camíque veus ahi, pareix fàcil no? Doncs no ho és. Cadavegada que poses el peu en una d’aquelles pedres eixiràuna planta però no una planta com les demés, una plantacarnívora gegant que et perseguirà tot el camí, fins quearribes a la última part. Quan acabes el camí et trobaràsuna sèrie d’obstacles que tindràs que passar fins arribar al'espasa. Quan arribes sols tindràs que agafar l’espasa i etconvertiràs en la reina del joc. Vaig anar al camí disposadaa guanyar el joc i per fi anar-me’n a casa. Estava moltnerviosa intentant no xafar ninguna pedra, ademés el camípareixa interminable, no acabava mai. Després d’una bonaestona caminant sense posar el peu en cap pedra, em vaigconfiar molt i vaig posar el peu on no tocava. De repentuna planta carnívora m'estava perseguint per tot el camí.Vaig començar a córrer, però va ser pitjor, ja que anavatocant més i més pedres i eixien més i més plantes. Quanja les tenia just darrere meua, vaig arribar per fi a la provadels obstacles. Uffff.... menys mal que m'he alliberat deaquelles plantes carnívores. Ara sols quedava el tram final.Vaig saltar el primer obstacle i després el segon, amb elperill que si no arribava correctament al tram em queia.Després de segles saltant, per fi vaig arribar on es trobaval’espasa. Amb les forces que em quedàven, agafe l’espasa.De sobte em vaig despertar... però ara en la meuahabitació! Estava tombada amb l'espasa que havia guanyaten el videojoc, això vol dir...¡SOC LA REINA DELVIDEOJOC I HE EIXIT VIVA! Vaig cridar corrent alsmeus pares, però no es van adonar de que no estavaaquesta nit. Vaig dubtar de que si el que havia viscut eraveritat o sols era un somni. Però lo important era de queestava sana en la meua casa. Aquell mateix dia vaig jugarde nou a les batalles amb el meu millor amic, i a que noadivines qui va guanyar? La meua espasa era genial i vaigguanyar-li a Mike en el joc.

Valeria Gómez Santos

20

21

El Diario de Melanie querido diario….

Hoy, día 365 de cuarentena, he visto ya hasta lo que habíaal final del armario de los trastos, siendo sincera no meesperaba que allí estuvieran las reservas de galletas de mimadre, pero bueno; también he descubierto que el aguafría y la caliente nunca se juntan, eso gracias a un videoque vi al tener insomnio, y por último, pero no menosimportante, sí, me he cortado el pelo, no al cero, pero simuy corto, me he cortado el flequillo, que creo que es loque más me ha gustado y el pelo a lo chico, si, a lo chico,pero no con los lados rapados ni nada de eso, nunca mepodría hacerme tal cosa en mi pelo, nunca. Voy a intentardescribir mi pelo ahora mismo: Es rizado, gracias a laespuma y el difusor del secador; es corto, tanto, que puedodecir que parezco un payaso, si, el típico payaso de pelocorto rizado y rojo chillón, si, pues eso me parezco; ytambién, desgraciadamente, me he tintado el pelo a mitadcabeza, eso ha sido el mayor error de mi vida, ahora mipelo parece una escoba de lo áspero que esta, pero esoespero que lo arregle el condicionador del pelo. ¡Ah! Y seme olvidaba, no solo yo me he hecho un cambio de look,todos los de mi familia también, me madre se ha cortado elpelo a melena, mi hermano se ha tintado de rubio y mipadre se ha rapado, si, y a miedo, y creo que él o sabe, ytodos, pero nos da cosa decir algo sobre tu pelo. Despuésde todo esa increíble masacre de pelo, hemos decididohacer madalenas, o cupcakes, como lo quieras llamarlo, mimadre hacia la masa, yo la decoración de encima, es decir,como la crema de color que la pones encima de lamadalena ya hecha; y mi hermano el relleno de caramelo,y ya todo montado, las madalenas se ponen en el horno a180 G.C durante 30 minutos, ¡y ya las tienes listas! ¡Oh!¡Mi madre me llama para comer, me tengo que ir! AdiósDiario, ¡hasta la próxima!

África Gómez Iñiguez

22

23

Miedo

Hola, yo soy Arian y hoy voy a contar una história que darisa, pero a la víctima no le hizo mucha. Yo estaba conunos amigos y amigas, no me acuerdo que hacíamos allí,creo que era un cumpleaños o algo así. Era festivo y habíagente disfrazada de algo, unos iban de azul, otros iban derojo, pero lo importante es que vinieron unos coches. A míme daba igual ya que por Almenara pasaban muchos perola cosa no acaba ahí porque de repente, vimos unas dosfurgonetas pasando por allí. Había un niño que lollamaremos Rodolfo piernas depiladas Iniesta HalfonsoGrancha VI que pensó que aquellos hombres de lafurgoneta le querían secuestrar. Los chicos íbamos decamino al pica pica cuando vimos que no estaban piernasdepiladas ni ninguna de todas las chica, entonces todos loschicos fuimos corriendo para ver que ocurría y el piernasdepiladas nos lo conto todo.

Arian Iniesta Grancha

24

Viatge al centre de la Terra

Un dia, jo, Marta i els nostres cosins, Pau i Clara estavemjugant en la piscina pública del poble dels iaios, on anem apassar les vacances cada estiu tots junts. Desitgem moltaquesta estació de l’any perque els cosins només podemveure-mos en el poble i juguem molt.Estavem nadant quan la meua cosina petita Clara fouestirada cap al fons de la piscina. Nosaltres de seguida, laseguirem, no podiem deixar-la sola però també vam sertots arrastrats. Estavem travessant un túnel misteriós per baix de l’aigua ide sobte caiguerem en un bosc molt poblat d’arbres quesemblava que tenien milers d’anys, era un bosc moltbonic, els arbres molt grans i el paissatge dibuixava totesles tonalitats de verd que pugueu imaginar. El túnel que haviem travessat desenvocava en unacascada. No teniem idea d’on es trobavem i tots miraremcap a dalt. El túnel portava a l’interior d’un volcà, es mésportava al centre de la Terra. Tots estavem flipant, compot haver un túnel cap al centre de la Terra camuflat enuna piscina pública?Vam decidir explorar aquell lloc tan extrany. De sobtealguna cosa passà, ahhhhhhh!!!!!!!!!Vam ser atacats per una criatura extranya i de seguida vamcaure tots inconscients. Després de que ens atacara aquellacriatura i estiguerem no sabem quant de tempsinconscients ens vam anar despertant.Pau se’n adonà d’una cova i de moment començaren aeixir d’allí uns monstres gegants i tinguerem que lluitarcontra ells. Marta, els cegava amb la brillantor de les seuesjoies, no li’n cabien més damunt ni per anar a la piscina.Clara, els llançava pedres mentre que Pau i jo els pegavemamb pals que trobavem a terra. En aquell bosc tots teniemuna força i valentia que no hauriem imaginat mai. Agafarun tronc d’aquells arbres i llançar-lo cap als gegants eracom llançar un avionet de paper en classe dematemàtiques.

25

Al final, puguerem escapar de les criatures gegants ivarem trobar unes altres criatures, estes de tamany normal,que ens van explicar que els gegants els esclavitzaven perònosaltres els vam prometer que els ajudariem a lluitarcontra els gegants.Anarem a buscar-los i aquestos com havien sigut testics dela nostra força en aquell bosc màgic, ens comprometeren ano esclavitzar mai més ningú i conviure en societat iajudant-se uns als altres.Ara allà ja no teniem res a fer, teniem que averiguar compodiem eixir d’aquell bosc. Les criatures a les que haviemajudat, els meus cosins, la meua germana i jo ens regalarenen mostra d’agraïment un amulet que ens vateletransportar de nou a la piscina però ja no estava el foratque ens havia engolit i pareixia tot un somni però podiemveure i tocar els amulets.Al arribar a casa li explicarem a la iaia que de seguida ensdigué: «deixeu de dir ximpleries, dutxeu-se i tots a sopar»i així acabava un dia més d’estiu.

Nacho Iniesta Vicent

26

27

PIN PIN, EL DRAC REFREDAT I LA BRUIXA

Pin Pin anava tranquil surcant els núvols quan es va trobaren un gran bosc que havia patit molts incendis. Pin Pin va recordar una llegenda que li contava sa mare demenut que havia ocorregut en aquest bosc.Hi havia una vegada, un drac que cremava el bosc cada diadegut a que estava sempre molt refredat i els seusestornuts provocaven incendis.En eixe bosc vivia una bruixa que tenia que estar semprereformant la seua casa perque el drac li la cremava quasi adiari al mateix temps que la resta del bosc. Un dia labruixa va decidir anar a parlar amb el drac i aquest li vadir que no podia parar de cremar el bosc perque sempreestava refredat i al estornudar eixia foc pel seu nas i boca.La bruixa li va dir que tenien que buscar un remei perquesi seguia així acabaria amb tot el bosc perque costava molttornar-lo a repoblar d’arbres i vegetació. La bruixa va estarpensant i en el seu llibre d’encanteris va trobar una pocióper als refredats de dracs, tots dos anaren a buscar lesherbes que feien falta i quan ho tenien tot preparat, el dracva encendre el foc i la bruixa amb el seu gran perol de ferpòcimes començà a cuinar la poció. El drac se la va beure i mai més va estornudar i així elbosc va parar de sofrir incendis i gràcies a aixó el bosccada dia estava més poblat de vegetació.El drac va aconseguir una nova amiga, la bruixa i aquestaun medi de transport més ràpid que l’escombra, volar alllom del seu amic el drac. En eixe moment Pin Pin va vore com el supervillà Xino-Xano estava intentant cremar el bosc. De momentaparegué la bruixa al llom del seu amic el drac que li vallançar al supervillà un encanteri i el va convertir engranota, encara que aquest encanteri només durava unasetmana, Xino-Xano no va tindre més ganes de jugar ambfoc ja que havia estat tota una setmana a remulla en unaxarca.

Pablo Iniesta Vicent

28

29

30

L'Aventura del llapis

Jordi és un xiquet de 10 anys, és molt estudiós, moltamable i divertit, trau molt bones notes. Els seus pares sónmolt permisius i li deixen fer moltes coses ja que estudia,trau bones notes i és molt bona persona. Els seus avis fanmoltes coses que ell els demana sempre per a que ellestiga content.Viuen en un poble tan xicotet que allí tots es conèixen lideixen anar a casa d'un amic sempre i quan traga bonesnotes i faja tots els deures.Un día Jordi se li va trencar el llapis que tant li agradava,ja el tenia dos anys,i era un llapis molt espècial, perquèeixe llapis el fea traure deus en tots els exàmens menys enSocials, que a soles eren nous coma cinc.Quan va arribar a casa, molt trist pel trencament del llapis,li va preguntar a la seua mare que quants diners valia elllapis, ja que es volia comprar un altre igual, la seua mareno tenia ni idea i li va dir que li preguntara al seu pare, ellva dir que era de son pare o siga de l'avi de Jordi però comli tocava fer deures i activitats extraescolars no va poderanar a casa dels seus avis, lo qual no li va agradar perqué ala classe del dia següent va trobar a faltar al seu llapis quetant de temps havia tingut.Per la vesprada va tornar corrent a la seua casa, ademanar-li permís als seus pares per a poder anar a casadels seus avis, li van dir que no, ja que havia tret un cinc,no obstant aixó ell va dir que era pel llapis i que per aixòvolia un igual que el que tenia abans i li tenia quepreguntar unes quantes coses al seu avi, aleshores li vandonar permís.Quan va arribar a casa dels sus avis va anar corrent apregutar-li al seu avi sobre el llapis, al cap d'algunespreguntes li va demanar si tenia un altre igual però li va dirque no, encara si que sabia on es venien, li va dir que eraen una tenda d'antiguetats, així va anar corrent i supercontent a aquella tenda d'antiguetats, allí li va ensenyar elmodel al tender i li va donar un altre igual.

Sols hi hagué un problema, era que amb eixe llapis traianous coma cinc en tot menys en Socials que sempre traíaun deu, però això no li va impedir arribar a la universitatsense cap problema i traure una bona carrera, això és elque va fer.Sobre el llapis, aquest li va durar fins a la universitat on vadecidir ser mestre.El que Jordi no s´havia donat compte és que el llapis noera màgic, sinò que ell durament es preparava els exámensi el ressultat era fruit del seu treball constant.

Manu Llorens López

32

El Codi Secret

Lucia era una xiqueta que vivia en València i era moltaventurera i divertida. Tenia una germana que es deia Júliai encara que a vegades discuteixen molt es duen molt bé.La millor amiga de Lucia es deia Daniela, però tambémai és separava de Marta. Les tres eren amiguesinseparables i mai es separarien. Un dia estaven les tres enun aniversari d'una cosina de Daniela. Era en un parc i elparc era molt gran i mentre jugaven Lucia va trobar unacasa un poc estranya perquè no tenia ni porta ni finestres.Va cridar a les seues dues amigues i van observar la casa, ies van adonar que en compte de posar el nom de lapersona que vivia en la casa posava un codi de números illetres. No li van donar importància i varen seguir juganten veure que hi havia una càmera. Lucia en casa se’l vapreguntar a la seua germana i ella poc convençuda li va dirque no. Varen fer videollamada les tres i Marta que liagradava molt la tecnologia va buscar en internet i en unapàgina de les notícies posava que l'any passat en unpassacarrers del col·legi, per aquest parc, dosxiquets van desaparèixer i mai els van trobar ni veure.Es van quedar molt nervioses perquè sabien que la càmerade la casa estava encesa i que algú s'havia quedat en lesseues cares. No s'enrecordaren del codi fins que Danielava traure el tema, perquè encara s'enrecordava perquè erafàcil. El codi era A1B2C3DDDD i totes per si cas sel'apuntaren en la mà per a no oblidar-se. No sabien quepassava però Lucia va començar a rascar-se la mà com sis'acabara el món, i de sobte s'havia tallat la videollamada.Es van preocupar i van cridar a la seua germana, però ellatampoc la veia en casa. La germana de Lucia va avissar ala seua mare i van cridar a la policia. Daniela iMarta varen anar a la seua casa, i li explicaren a la seuagermana que era el que havia passat perquè tenien moltaconfiança en ella. Ella li va contar que l'únic que sabia eraque un amic seu va ser el que va parlar que vadesaparèixer. Lucia havia deixat el boli amb el qual

s’havia escrit el codi al braç i, sense pensar-lo, Daniela se'lva escriure en el mateix braç que se'l va escriure ellaperquè volia saber on estava. Va passar el mateix l'únicque en el moment que va desaparèixer a la germana deLucia i a Marta se li van tancar els ulls i no podien obrir-los. Daniela va aparèixer en un altre lloc que mai haviaestat. Estava xitada en terra, i després de varios minuts esva alçar, va veure piràmides i molta arena i de seguida vapensar que estava en Egipte. Va començar a buscar aLucia per totes les parts encara sabent que Egipte era moltgran. Va veure que no hi havia gent i que tampoc hi haviamolts llocs per a amagar-se. Va veure tres piràmides, i vacomençar mirant la primera amb molt de detall per a veuresi estava Lucia. Va anar al segon i al tercer i tampocestava. Es va començar a posar nerviosa al veure que no hihavia ningú i va començar a pensar que no havia tingutque haver-lo fet, però no va perdre l'esperança i va tornar amirar les tres piràmides. Quan va mirar la segona es vaadonar que hi havia una caseta, com la que hi havia en elparc, que abans no estava. Com ara si que hi havia portesva entrar, i, al veure que estava molt fosc, va intentar obrirla porta per a eixir, però no hi havia manera de tornar aeixir. Va buscar el botó per a encendre la llum, i va topetaramb una llanterna casualment. La va encendre i vaobservar que hi havien vàries portes, cinq, una amb cadalletra,A,B,C,D,E. Va anar en ordre, però cap s’obria, iquan es va girar va trobar a Lucia, i les dues es van donarun abraçada per vore's. Daniela li va explicar tot el quehavia passat, i Lucia li va donar les gràcies pel que ha fet.Lucia també li va explicar el que havia passat, va caure enuna muntanya en la qual feia molt de fred i va tindre quebaixar-la i tornar-la a pujar per a trobar aquesta casa. Vandeixar de parlar i van intentar obrir la porta número u,però va ser difícil. Varen provar totes però quan vanarribar a la tercera de tanta força que havien fet és haviencaigut una damunt d’altra. En l'habitacio sols hi havia unataula i una caira. Lucia es va sentar, i en la taula va trobarun full, que posava tres proves per a eixir ahi. Eixes

34

proves les tenia que fer Daniela, perqué sols Lucia podiavore-les i donar-li les indicacions. La primera prova eraeixir de la casa en la que estaven, i com Lucia no es podiaalçar de la caira va tindre Daniela que passar la prova.Quan va eixir de l'habitació sols hi havien dues portes, vaintentar obrir la primera i es va obrir. Era una sala amb unarmari, el va obrir i dins hi havia un xiquet amb una clau.El xiquet li va explicar que fa varios anys va desaparèixerper llegir en veu alta el codi de la casa del parc. El xiquetli va donar una clau, perquè si ningú li obria la porta dell'armari no podia eixir. Va eixir de la sala amb el xiquet, ivaren eixir de la casa amb Lucia. Com la clau si quefuncionava estaven fora, i tenien que fer la segona prova.Consistia en trobar la muntanya que va pujar Lucia per atrobar la casa en la que acavaben d'eixir. No tardaren moltperqueé estava al costat seu. Varen pujar-la i dalt estava lamateixa casa sense portes. Ara hi havia un altre codi i se'lvaren posar en el braç per a vore si tornaven a la seua casa.Lucia se'l va posar la primera en el braç, i va desaparèixer.El va provar Daniela amb el xiquet, i també vandesaparèixer. Tots varen arribar a un armari molt xicotettancat. La tercera prova era trobar la clau per a obrir-lo,Lucia notava algo en el bolsillo, va ficar la má i era laclau. Va obrir l'armari, pero era una porta que eixies alparc. Varen portar al xiquet a la policia i elles el varenguardar tot en secret.

Natalia López Rodríguez

Nuevas aventuras

Después de lo de ayer fueron corriendo a el desierto parainvestigar. Por el desierto no se veía nada, tuvieron queestar trece horas buscando las ruinas. Cuando lasencontraron vieron unos infrarrojos en la puerta, parecíaque alguien se los hubiera dejado. Entraron y había unapiedra que había dibujado un laberinto, también habíaestatuas, paredes grecorromanas y mucho bronce. Pormitad del laberinto vieron una estatua que representaba aun Pokémon en diferentes formas, no sabían quesignificaba así que pasaron de ellas. Después de mediahora buscando vieron que Deoxys era ilocalizable, pero,encendieron el infrarrojo y vieron el legítimo altar deDeoxys, fueron a verlo más de cerca, había un goteo deltecho, cada vez que se acercaban sonaba un ruido, cadavez más fuerte. Llegaron al altar y los ojos de Deoxys sepusieron rojos, parecía que se estaba despertando. Elloscorrieron para que no les pillaran, pero, la puerta se habíacerrado, habían unas arenas movedizas que llevaban alprincipio, pero estaba detrás de Deoxys, así que tenían quepasar con cuidado, pero Deoxys cambio de forma, era unaforma que se movía muy rápido, el techo se derrumbabapor las goteras, la arena cegó a Deoxys y pasaron detrásde él sin problema. Fueron directos a comisaría paradecirles que cerraran ese sitio, primero los polis fueron ainvestigar, encontraron radiación por un meteorito queestaba debajo del suelo, será eso lo que protejera…

CONTINUARÁ…

Andreu Navarro Pérez

36

El misteri del parc d'atraccions abandonat

En un poble anomenat Daster hi havia un parc d'atraccionsque varen abandonar fa molts anys.Marta i Scarlet volienprovar aventures noves i aquesta era una d'elles. Deia la llegenda que allí vivia una xiqueta anomenadaCranu que fa molts anys la varen abandonar els seus paresalli però que ja es va fer mare i tot. Marta i Scarlet voliencomprovar si aquella llegenda era veritat.Al matí següent varen viatjar a Daster,v aren resservar unahabitació en un hotel molt estrany perquè la gent era moltrara. Aquell hotel es deia Whatsep i era de quatre estrelleso siga que era de bona qualitat, estava al costat del parcd'atraccions abandonat i Marta va descobrir que la gent escomportava així perquè tenia por de Cranu aquella xiquetaque varen abandonar perqué deien que habitava en eixehotel. Marta i Scarlet varen estar tota la nit investigantsobre l'hotel perquè volien saber si era veritat que Cranuhabitava aquell hotel. Al dia següent varen per fi anar alparc d'atraccions que es deia Cranu fantàstic, Li varenposar el nom de la xiqueta perquè tots els dies el visitava.Marta i Scarlet varen estar molt atentes i al final varendescobrir que aquella xiqueta era la seua iaia, peroò nosabien perquè la seua iaia no li'ls s'ho havia contat.

Maria Sànchez Nombela

38

Ojos Dorados

Mia era una niña de 18 años cuando se enamoró de Pablo.Ellos eran muy religiosos y esperaron a los 30 años paracasarse y tener una hija. A los 29 se casaron y mesesdespués Mia quedó embarazada. A los 9 meses nació unaniña muy hermosa. Lo que no esperaba la pareja es que suhija tendria los ojos dorados. La pareja se quedóboquiabierta, pero al fin y al cabo era su hija y la iban aquerer fuera como fuera. La niña creció pero no queríanovio porqué era lesbiana. Sus padres le querían mucho,incluso le buscaban novia. La niña se llamaba Carla. Erarubia y con los ojos, como ya he dicho antes, dorados. La niña encontró novia y se la presentó a sus padres, elloscontentos dijeron: Nuestra Carlita se hace mayor.La novia de Carla la besó y ella le devolvió el beso, luegoabrazaron a los padres de Carla y se fueron. Esa tarde fuemuy rara. Carla sentia una presencia y ….. Continuará.

Teresa Martínez Navarro

40

Perla y Lucas

En un pueblo donde estaba lleno de madrigueras, vivianLucas y Perla. Un día Lucas salió de su casa en busca decomida para sus hermanitos y sus padres. Al llegar al lugardonde se dirigía se encontrócon una conejita llamadaPerla, pero lo que vió no le gusto. Vió que un granjeroestaba intentando cazarla. Lucas se puso muy nervioso alver la situación en la Perla estaba metido. Intentó distraeral granjero para que Perla pudiese huir del malvadohombre. Una vez Perla estuvo a salvo, Lucas fue en subusca para ver si se encontraba bien. Cuando la encontroestuvieron hablando de lo ocurrido y después de estar unrato juntos se dirigieron a casa. A la mañana siguientePerla fue a buscar a Lucas para agradecerle por su ayuda.

Desde ese día se hicieron amigos y cada día seencontraban para jugar y contarse lo que habían hechodurante el día.A raiz de esa bonita amistad surgió el amor. Lucas leregaló su zanahoria preferida y Perla se puso muycontenta.

Al cabo del tiempo los conejitos se casaron y tuvieron tresconejitos, 2 machos y una hembra. Le pusieron de nombreCanela, Cacahuete y Rey. Los pequeñines se parecian a lamadre pero tenian el color del padre. Fueron Felices.

Leire López Bolaños

42

La moto voladora

Cuando conducía su moto se sentía muy libre se olvidabade todos los problemas de todo lo malo del mundo y se ibaa una carretera que era un muy larga muy larga muy largay así pensaba más en cosas bonitas y cuando llegaba alfinal da media vuelta y volví a así tres o cuatro veces aldía y le encantaba la libertad que tenía cuando conducía ypor eso olvida de todos los problemas malos que habían ytambién se acordaba de su perro y lo bien que estaba y siimagino que la moto volaba para ir a ver a las nubes yentonces eso le fue pasando todos los días y le pusonombre a todas las nubesy cuando estaba y en las nubestambién se acordaba de que dentro de poco va a tener unacría de jerbo y la iba a cuidar muy bien le va a comprar detodo lo que necesitaba para cuidarlo. Un día en una de esasvueltas se encontró a una chica que tenía una moto casiigual que la de Derek y después de conocerla muy bientambién conocía a su perro y se fueron los dos a darvueltas con el perro a pasear también compartíanaficionesy se pasaban un buen rato riéndose hablandosoñando viajando en moto y se hicieron muy buenosamigos y ya tiene una amiga con la que compartir viajesen moto fin.

Derek Cervera

Lucia i Pablo

Hi havia una vegada dos xiquets anomenats Lucia i Pabloque eren germans i era estiu. A l'estiu estiuejaven a laPatacona al costat de València. Doncs els seus pares notenien molts diners pel tema del COVID-19 doncs Lucia iPablo no se n'anaven a quedar amb els braços quiets doncsvan construir una tendeta de suc de taronja i polseres, totfet a ma clar, van ficar anuncis per tots els costats per aque la gent els donara conter, van estar maig i juny totesles vesprades de 17:00 a 20:00 de la vesprada. Acabaventorrats però si volien la casa de la mar tenien que lluitarmolt, doncs van acabar els dos mesos i van recaudar 900euros! Això era molt. Els seus pares es van alegrar molt,va arribar juliol I van llogar la casa, després els pares vanvorer que a Pablo i Lucia els agradava molt la casa d'estiu,doncs els pares ho van pensar be i van decidir comprar lacasa i vendre la seua . Quan els pares li ho van dir a Pabloi a Lucia es van ficar a plorar d'alegria. Es mudaren iPablo i Lucia veren una porta secreta. Què passarà ambeixa porta?Continuarà...

Carlota Fuster Amer

44