Carl Norac – Claude K. Dubois

Aquest matí, la Lola s’ha despertat amb la boca plena de paraules dolces.

“Ja són aquí”, diu. “Noto que estan inflant les galtes”.

A la Lola, li agradaria dir aquestes paraules al seu pare. Però és massa

tard. El pare se’n va.

A la Lola, li agradaria dir les seves paraules dolces a la seva mare. Però

la mare té molta pressa.

“Mare, m’agradaria dir-te...” xiuxiueja la Lola. “Després, cuca...” contesta la

mare “arribaràs tard a l’escola”.

A l’autobús, hi ha massa soroll per les paraules dolces de la Lola.

Al pati, la Lola s’apropa a la mestra. Però la senyoreta ja en té un de petit

als braços.

El seu company de taula no és gaire simpàtic. No tindrà les seves paraules

dolces.

Al migdia, a la cantina, tothom menja. La Lola no diu res. “Les paraules dolces”,

pensa, “no són per mastegar-les”.

És l’hora del pati. Tothom juga. La Lola no ha pogut dir ni una sola paraula, i

encara menys una de dolça.

Quan sortia de l’escola, va veure el Frankie, el rei del monopatí. Baixava pel carrer.

La Lola estava enamorada del Frankie. Li diria les seves paraules dolces, va pensar.

Quin ruc!!! Passa per davant del seu nas sense parar-se, sense dir-li res, sense esperar-se que li digui alguna de les

seves paraules dolces.

A l’autobús, continua havent-hi massa soroll. Però, ara, la Lola posa mala cara.

A casa, mentre va d’un costat a l’altre, la Lola posa mala cara.

Quan arriben els seus pares, la Lola encara té mala cara.

Ja no té ganes de dir paraules dolces...

A l’hora del sopar, la carn no era bona, l’amanida tampoc. Les pomes no eren bones i el suc de

pera no tenia gust de res.

“Què et passa, Lola? Diga’ns-ho”, li van dir el seu pare i la seva mare.

La Lola està decidida: no diré res, no val la pena, no diré paraules dolces.

Però les galtes se li van inflar molt i molt, fins que de sobte la Lola va cridar...

Mare, Pare: Us estimo!! Us estimo!! Us estimo molt!!!

La Lola ha aconseguit dir les seves paraules dolces. Quan aquestes paraules surten, hi ha

uns efectes: tot són abraçades i petons.

Però, mentre puja cap a l’habitació, està una mica preocupada: i si demà no tinc

paraules dolces?

La Lola va apagar el llum i ja estava tranquil·la. Les paraules dolces de demà

ja eren a l’habitació.

Aquest matí, la Lola s’ha despertat amb paraules dolces a la boca.