Les Quatre Grans Cròniques Compa Crono

2

Click here to load reader

Transcript of Les Quatre Grans Cròniques Compa Crono

Page 1: Les Quatre Grans Cròniques Compa Crono

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

Llibre dels fets o Crònica de

Jaume I

Ramon Berenguer IV (1131-1162)

Alfons I el Cast (1162-1196)

Jaume I el Conqueridor

(1213-1276)

Pere II el Gran (1276-1285)

Alfons II el Franc (1285-1291)

Jaume II el Just (1291-1327)

Pere III el Cerimoniós (1336-1387)

Alfons III el Benigne (1327-1336)

Crònica de Bernat Desclot

Crònica de Ramon Muntaner

Crònica de Pere el

Cerimoniós

Segle XII Segle XIII Segle XIV

Page 2: Les Quatre Grans Cròniques Compa Crono

CARACTERÍSTIQUES DE LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

- Són obres historiogràfiques escrites entre els segles XIII i XIV. No tenen cap intencionalitat literària, sinó propagandística.

- Abasten més de dos segles. Des del segle XII fins finals del XIV.

- Coincideixen amb la creació, consolidació i expansió d’un nou estat: la Corona d’Aragó. Per això narren els fets més importants protagonitzats pels reis del Casal d’Aragó.

- El caràcter informatiu està al servei de la justificació d’una monarquia, d’uns privilegis i d’uns drets adquirits.

- Malgrat la seua intencionalitat primitiva, en l’actualitat tenen un indubtable valor sociolingüístic i literari.

- Beuen fonamentalment de tres fonts: les cròniques històriques anteriors, les cançons de gesta i la narrativa cavalleresca de tema artúric.

- Presenten importants innovacions respecte a les cròniques escrites abans:

- S’empra la llengua materna en la redacció, i no el llatí.

- El to és més emotiu, realista, ple d’anècdotes, reflexions i emocions íntimes, ja que usualment s’escriu en 1a persona.

- Voluntat de resultar veraços (testimonis directes, consulta de documents directes o d’historiografia anterior).

- Els monarques intervenen directament en la seua redacció, donen la seua versió i justifiquen les seues accions. Voluntat propagandística i ideològica que remarca la cohesió de les terres que integraven la Corona d’Aragó i la unitat de la llengua catalana, de manera que el monarca n’esdevé un símbol representatiu.

- Tenen un gran interés literari per l’expressivitat del registre oral de l’època que mostren, per la vivesa narrativa i el to heroic que presenten.