LES QUATRE TEORIES ETIQUES…

Dàmaris León, Claudia Turrión, Jorge Luis Toribio i Antoni Lunar.

-4t ESO B-

ULTILITARISME

ESTOICISME

PLATÓ DAVID HUME

ÌNDEX: TEORIA: Estoïcisme.

-Què és?, Lògica, Pensament

-Física i Ètica

-Teòric

TEORIA: Utilitarisme

-Què és?, Lògica, Pensament

-Física i Ètica

-Teòric

TEORIA: Platonisme

-Què és?, Lògica, Pensament

-Física i Ètica

-Teòric

TEORIA: Humeisme.

-Què és?, Lògica, Pensament

-Física i Ètica

-Teòric

ESTOÏCISME:La ética estoica propone vivir conforme a la

naturaleza racional del ser humano (fragmento

del Logos universal) lo que le llevará a evitar las

pasiones (que consideraban propias del cuerpo)

para lograr la "apatía", característica de una vida

feliz. Este alejamiento de las pasiones supone, en

cierta medida, la aceptación de ideales ascéticos

de vida, con los que se suele asociar al

estoicismo (oponiéndose así al hedonismo de

Epicuro, o al eudemonismo de Aristóteles).

Es poden considerar estoiques totes les

doctrines ètiques que defensen la

indiferència envers els plaers i dolors

externs, i l'austeritat en els propis

desitjos. Ara bé, en un sentit estricte es

coneix com estoïcisme tant el corrent

filosòfic grecoromà, iniciat per Zenó, com

la teoria ètica mantinguda per aquests

filòsofs.

CARACTERÍSTIQUES

Zenó de Cítion fou un filòsof grec, fundador de l'estoïcisme. Va

néixer a Cítion (Citium) a Xipre. Fou deixeble sobretot del filòsof cínic Crates de Tebes però

també del megàric Estilpó i del platònic Xenòcrates de Calcedònia, entre altres.

L’ULTILITARISME: L'utilitarisme és un marc teòric per a la

moralitat, basat en la maximització de la utilitat

per a la societat o la humanitat.

La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada

per la seva utilitat per a la societat.

De vegades, es resumeix l'utilitarisme a partir

del principi d'utilitat com a "el màxim benestar

per al màxim nombre de persones".

L'utilitarisme és tant una teoria sobre el benestar com sobre el que és

correcte. Com a teoria sobre el benestar, l'utilitarisme defensa que és bo

allò que ens suposi una major utilitat, és a dir, plaer, preferència-

satisfacció, o una llista objectiva de valors.

Com a teoria sobre el que és correcte, l'utilitarisme té en compte les

conseqüències de l'acte, i afirma que l'acte correcte serà aquell que ens

suposi una major utilitat.

L’utilitarisme ha tingut diverses versions més recents; entre les últimes,

destaca la proposta de John Rawls, en Teoria de la justícia, on segueix el

camí iniciat per Sidgwick, d’entendre la justícia com «equitat» i, en certa

forma, és una crítica als postulats bàsics de l'utilitarisme. En l’actualitat el

filòsof utilitarista més influent és Peter Singer, que es mou en l’àmbit de

l'utilitarisme de la preferència.

John Stuart MillFou filòsof i economista anglès i el

pensador liberal més influent del segle XIX. Defensava l'utilitarisme, la teoria ètica ja proposada pel qui fou el seu padrí Jeremy

Bentham.

PLATONISMEEl platonisme és la doctrina filosòfica

desenvolupada pels seguidors

de Plató a partir de el segle I aC que

va arribar a ser el moviment

intel·lectual dominant en els primers

segles de la nostra era afavorit per la

influència poderosa que va exercir

sobre el cristianisme i judaisme.

CaracterístiquesCaracterístiques del pensament

-Pensament lògic es caracteritza perquè funciona a través de

conceptes. 

-Crec que sempre respon a una motivació, que pot ser es va originar

a l'entorn natural, social o cultural, o el tema de pensament. 

-Pensar és una solució de problemes. La satisfacció de les demandes

de necessitat. 

-El procés de pensament lògic sempre segueix una direcció

determinada. Aquesta direcció va a la recerca d'una conclusió o

solució d'un problema, pròpiament no segueix una línia recta però

més aviat en ziga-zaga progrés, parades i fins i tot retrocessos. 

-El procés de pensar es presenta com un plenament coherent i

organitzada, pel que fa a diversos aspectes, elements i etapes.

PlatóLa seua teoria més coneguda són

la de les Idees o Formes. En ella

es sosté que totes les entitats del

món són imperfectes i deficients i

participen en altres entitats,

perfectes i autònomes (idees) de

caràcter ontològic molt superior i

dels quals són una còpia pàl·lida,

que no són perceptibles a través

dels sentits. Cada Idea és única i

immutable, mentre que les coses

del món són múltiples i canviants.

TEORIA ÈTICA DE HUME

Historiadors creuen que la filosofia de Hume no

és vàlid com un aprofundiment escepticisme,

encara que aquesta visió ha estat discutit

argumentant que el naturalisme té un pes

comparable al seu pensament. L'estudi de Hume

ha oscil·laven entre els que destaquen la banda

escèptic de Hume

CARACTERÍSTIQUESHume pretén amb la seva tasca filosòfica donar resposta a

preguntes fonamentals sobre l'home i el coneixement. Per

això, accepta postulats que anirà ampliant amb la seva

producció filosòfica, d'entre els quals els principals són:

Tot coneixement prové de l'experiència.

Tota realitat ha de tenir una impressió associada.

Tot coneixement és una combinació d'idees que

s'allotgen a la ment i que són causades per

impressions.

El coneixement consisteix a establir veritats.

DAVID HUMEDavid Hume és un dels

portaveus més

representatius de l'escola

anglesa empirista,

aconseguir un prestigi a

l'empirisme, mitjançant

l'anàlisi del coneixement i la

crítica de la metafísica i la

moral, per les seves

conseqüències definitius