Les radiacions ionitzants i la salut -...
9
LES RADIACIONS IONITZANTS I LA SALUT * JOAN GULTRESA I COLONIER FREDERIC PENA I PUIG Ciutat Sanitaria Seguretat Social de Barcelona 1 CARLES UDINA I COBO Hospital General Nostra Senyora del Mar 1. MOTIVACIO La tematica nuclear -tant pels enginys militars com per la industria elec- tro-termo-nuclear- acapara bona part de 1'interes public i cientific, i origina una intrincada polcmica pcls interessos militars, politics i economics incidents, que dificulten un tractament fred i cientific. No volem aqui afegir una nova valoracio de la importancia d'aquest terra o els seus efectes, sing que volem posar en relleu un altre tema que tenim massa oblidat: el de 1'activitat radioactiva, que mereix molta mes atencio de la que se li dona a casa nostra. Es diu activitat radioactiva a la utilitzacio i aplicacio de radiacions ionitzants que emeten els radionuclids o substancies radioactives, aixi com les produ'ides ar- tificialment per diversos enginys. El problema que origina l'activitat radioactiva es simplement diferent al que origina I'activitat nuclear. En I'activitat radioactiva son les mateixes radiacions les que hom aplica i utilitza, i aixo origina un risc de caracteristiques molt directes, proximes i immediates. Aquest risc es el que volern tractar. Per justificar aquesta opcio diguem que en la minima extensio de la ciutat de Barcelona, superen el miler el nombre de focus emissors de radiacions ionitzants susceptibles de considerar-se com instal- lacions radioactives, i a mes n'existeixen innombrables d'intensitat mes petita. Tot i que comparat amb la intensitat propia d'un reactor nuclear son focus molt pe- tits, si els sumem i tenim en compte la proximitat de la poblacio, veurem facilment que poden originar-se nivells de radiacio aclaparadors. n El present treball esta motivat per l'actuacio de l'Ajuntament de Barcelona en aquest terra.
Transcript of Les radiacions ionitzants i la salut -...
LES RADIACIONS IONITZANTS I LA SALUT *
JOAN GULTRESA I COLONIER
FREDERIC PENA I PUIG
Ciutat Sanitaria Seguretat Social de Barcelona
1
CARLES UDINA I COBO
Hospital General Nostra Senyora del Mar
1. MOTIVACIO
La tematica nuclear -tant pels enginys militars com per la industria elec-tro-termo-nuclear- acapara bona part de 1'interes public i cientific, i originauna intrincada polcmica pcls interessos militars, politics i economics incidents,que dificulten un tractament fred i cientific.
No volem aqui afegir una nova valoracio de la importancia d'aquest terra oels seus efectes, sing que volem posar en relleu un altre tema que tenim massaoblidat: el de 1'activitat radioactiva, que mereix molta mes atencio de la que seli dona a casa nostra.
Es diu activitat radioactiva a la utilitzacio i aplicacio de radiacions ionitzantsque emeten els radionuclids o substancies radioactives, aixi com les produ'ides ar-tificialment per diversos enginys.
El problema que origina l'activitat radioactiva es simplement diferent al queorigina I'activitat nuclear. En I'activitat radioactiva son les mateixes radiacionsles que hom aplica i utilitza, i aixo origina un risc de caracteristiques molt directes,proximes i immediates.
Aquest risc es el que volern tractar. Per justificar aquesta opcio diguem queen la minima extensio de la ciutat de Barcelona, superen el miler el nombre defocus emissors de radiacions ionitzants susceptibles de considerar-se com instal-lacions radioactives, i a mes n'existeixen innombrables d'intensitat mes petita. Toti que comparat amb la intensitat propia d'un reactor nuclear son focus molt pe-tits, si els sumem i tenim en compte la proximitat de la poblacio, veurem facilmentque poden originar-se nivells de radiacio aclaparadors.
n El present treball esta motivat per l'actuacio de l'Ajuntament de Barcelona en aquestterra.
316 \I.'' CONGRLS DL NlLTGLS I BI<oLLGS DE LLENGCA CATALANA
2. OBJECTIU DEL TREBALL
Ben ]luny de textos espectaculars o de llulment, pretenem nomes assentarunes bases sobre les quals: ler, iniciar l'establiment de mesures preventives delsefectes de les radiacions ionitzants en la salut.
2on, possibilitar la infrastructura perque en un futur puguin realitzar-se es-tudis mes especialitzats o estrictes sobre aquest tema.
En altres paraules, es preten iniciar una recollida de dades sobre les radia-cions a la ciutat de Barcelona que permetin for les primeres estimacions i treureles primeres conclusions.
3. CONTINGUT DE LA PRIMERA PART DEL TREBALL : INTRODUCCIO I CONCEPTES
BASICS
S'enumera aqui un seguit de conceptes basics. De fet, aquesta part es comun diccionari on s'exposa ]a terminologia elemental necessaria per a poder expres-sar-nos i entendre'ns minimament sobre les radiacions.
Les conclusions que ens ha semblat interessant d'apuntar son:
Prim era conclusi6
El terra de les radiacions ionitzants i ]a salut interessa ]a fisica, radioqui-mica, radiobiologia i epiderniologia medica. Ps ineludible en totes elles un nivellno elemental de matematiques, implicades per la propia fisica o per la utilitzaciode conceptes estadistics.
Segona conclusi6
El seu estudi no es per tant trivial, i requereix un treball conjunt i seriosde diferents especialistes. La necessitat d'aquest treball conjunt i serios es des-prcn de la dificultat d'establir mesures, dosis, funcions de causa-efecte, o de va-lorar l'impacte mediambiental de l'activitat nuclear. Conceptes tots ells referitson aquesta primera part.
Tercera conclusi6
L'activitat radioactiva i I'activitat nuclear son clarament diferenciables i im-pliquen consequcncies diferents.
4. CONTINGUT DE LA SEGONA PART DEL TREBALL: PRINCIPIS DE RADIOPROTECCIo
Les radiacions ionitzants son, corn pot deduir-se de la primera part, un greuagent contaminant, pero que a la vegada presenta un altre aspecte molt positiu,al qual s'ha dedicat la segona part del treball.
LES RADIACIONS IONITZANTS I LA SALUT 317
Aquest aspecte positiu es la radioproteccio, que permet resoldre de formaplenament satisfactoria el problema que presenta per a la salut 1'activitat radio-activa.
Lluny d'excedir-se en la complexa justificacio teorica de la proteccio, I'expo-sicio preten resumir de forma simple i practica una experiencia sobre radiopro-teccio acumulada en bastants anys de treball professional.
Tampoc no tindria sentit aqui resumir el text, i nomes n'extreurem les con-clusions generiques del treball corresponent a aquesta segona part.
Primera conclusio
La proteccio es un medi preventiu actiu i immediat que tracta de reduir almaxim 1'exposici6 de 1'home a les radiacions ionitzants. Si be el seu estudi escomplex, poden donar-se normes Glares i comprensibles per tal que siguin com-plertes pels professionals de tot tipus que estan exposits a les radiacions ionit-zants. El control dosimetric i medic personal o cl fet de contemplar les explora-cions radiologiques mediques en un carnet sanitari, son nomes uns mitjans deprevencio passiva que, a posteriori, permeten avaluar les dosis externes rebudesi per tant el grau d'eficacia de la proteccio, que es 1'6nica prevencio activa.
RADIOPROTECCIOPROBLEMESI/O PERILLS
Aparells Productors de RX
irradiacio
irradiacio continua
transports
Radionuclids Encapsulats
hermeticitat
irradiacio continua
transports
contaminacio, ingestib
Radionuclids No Encapsulats
evacuaci6 residua
Segona conclusio
En
1.
2.3.
la proteccio cal distingir tres situacions clarament diferenciades:
el cas d'aparells productors de radiacions ionitzants (tubs de Raigs X,Betatrons, ...).els radionuclids o substancies radioactives encapsulades.els mateixos radionuclids pero no encapsulats o oberts.
318 X1.1' CONGRI.S DE NIEIGLS I BIOLEGS DE LLENGUA CA'IALANA
5. CONTINGUT DE LA TERCERA PART DEL TREBALL: REALITZACIO DEL MAPA
RADIOACTIU DE LA CIUTAT DE BARCELONA PER A UNA POSTERIOR ACTUACIO
MUNICIPAL DE NORMALITZACIO
Aqui farem un resum de les tasques realitzades o iniciades i de les dadesdisponibles.
AVALUACIO ACTIVITAT RADIOACTIVA
PRIMERA PART DEL PROGRAMA MUNICIPAL
inventari de focus i caracteristiques
inventari del personal professional exposat
inventari bibliografic
estudi de la legislacio
Pel qui estigui interessat a ampliar la informacio sobre aquest programade treball que es resumeix en aquesta tercera part, esta disponible a 1'Ajunta-ment, Delegacio de Sanitat, diversa informacio escrita
5.1. Inventari de focus i caracteristiques
A finals del passat any 1979 1'Ajuntament nomes tenia coneixement formalde dues empreses que tinguessin installacions radioactives, a part d'una altra
INSTAL LACIONS INDUSTRIALS -RADIOACTIVES.
I/O COMERCIALS
radiografia industrial
y-grafia industrial
mesuradors
investigacio
fabricacio
comercialitzacio
diverses,...
A LA CIUTAT DE BARCELONA
200 40%
TQUANTITAT
TOTAL
ESTIMADA
PERCENTATGE INVENTARIAT
LES RADIACIONS IONITZANTS I LA SALUT 319
illegal i productora de notable contaminacio localitzada casualment i que fou Cltoc d'atencio del problema. Ni les installacions de dependencies municipalsestaven inventariades, tal com ho exigeixen les propies ordenances municipals.
INSTALLACIONS MEDIQUES - RADIOACTIVES=
A LA CIUTAT DE BARCELONA
radionuclide
(encapsulats o no) 100 50 %
RX (terapia+diagnosticen general) 200 30 %
RX (diagnostic ambfluoroscopia) 700 35 %
QUANTITAT ESTIMADA T
PERCENTATGE INVENTARIAT
Actualment s'ha aconseguit agrupar tota la informacio disponible en altresorganismes, i afegir-n'hi mes. En els quadres es dona un resum d'aquesta infor-macio.
RADIONUCLIDS (Baixa activitat)
i RADIACIONS EN MERCADERIES
parallamps ( localitzats a Barcelona : mes de 2.000)
detectors de fums i incendis
tubs fluorescents
productes luminiscents ( rellotges, indicadors,...)
t v., etc., etc.
5.2. I nyentari clel personal professionalment exposat
Aixu cs una operacio trivial a fer mitjancant una enquesta, pero un coplocalitzats tots cis focus emissors.
El nombre d'aquestes persones superara les 10.000. Actualment per la si-tuacio de l'inventari de focus es podria conei. xer prop de 4.000 d ' aquestes per-sones.
320 X1.' CONGRES DE METGES I BIOLLGS DE LLENGUA CATALANA
PERSONAL PROFESSIONALMENT EXPOSATA BARCELONA
Instal-lacions mediques 7.500
Instal-lacions industrialsi/o comercials 2.500
Total 10.000
5.3. Inventari Bihliogrdfie
Es disposa actualment de 2.500 referencies (entre llibres, revistes i arti-cles) sobre el tema, que estan degudament classificades (teoria, proteccio, efec-tes...). D'aquestes, nomes una part molt petita localitzada a Barcelona.
El Consorci de Documentacio i Informacio de Catalunya esta complemen-tant de moment aquest nombre amb 5.000 referencies mes, gairebe totes poste-riors al 1970, acompanyades del corresponent resum i ]a possibilitat d'aconseguircopies de quasi totes elles. Aquest nombre s'incrementara progressivament i tam-be s'actualitzara pcriodicament.
Tambe esta previst localitzar, d'aquest extens material, el que esta dis-ponible en les moltes biblioteques generals o especifiques do la Ciutat.
De tot aixo s'editaran els corresponents catalegs per a coneixement delpublic.
5.4. Control dosimetric i medic
S'ha dit quc a la Ciutat de Barcelona existeix un nombre superior a 10.000persones que poden estar exposades a les radiacions ionitzants en rao de la sevaprofessio.
BANC DE DADES BLOCS
I EXPLOTADORS / CENTRES
II INSTAL LACIONS RADIOACTIVES I/O FOCUS
III MESURES DE SEGURETAT I/O PROTECCIO
IV DADES DE PERSONAL PROFESSIONALMENT EXPOSAT
V DADES DE LA XARXA AMBIENTAL
AIRE
AIGUES RESIDUALS
DEIXALLES
ETC., ETC.
LES RADIACIONS IONITZANTS I LA SALUT 321
Actualment no arriben ni a 2.000 les que estan sotmeses periodicament alcontrol de la dosi que reben. A aquest nombre ha contribuft darrerament 1'A-juntament, amb 150, que seran ampliats progressivament fins a cobrir tot el per-sonal laboral municipal exposat.
Per permetre acumular i manipular agilment les successives dosis que repcada individu, i les revisions mediques, caldra 1'existencia del Bane de Dades tieRadiations al qual ens referim en aquesta tercera part i del qual ja se n'ha iniciatla realitzacio. El seu funcionament s'iniciara dins del proper any 1981.
Sense el Banc de Dades, aquests controls no serien funcionals.El principal problema per a 1'establiment del control dosimctric consisteix a
aconseguir la realitzacio de lectures mensuals, sistematiques i agils, d'aquest granvolum de persones.
L'actual centre oficial de lectures per tot el pais -el de la J.E.N.- to unacapacitat per a 12.000 lectures bimensuals, clarament insuficient, a mes de pot
AVALUACIO DELS EFECTES
SEGONA PART DEL PROGRAMA MUNICIPAL
- control dosimctric i medic personal p. e.
- carnet sanitari individual
- control dels nivells ambientals
- avaluaci6 del fops col-lectiu
funcional per l'allunyament. Existeixen d'altres centres, pero encara mes petitso igualment allunyats.
Com a conclusio puntual es veu amb claredat la necessitat que aquestes lec-tures siguin fetes a Barcelona amb la maxima urgcncia, per la totalitat del tens.
5.5. Carnet Sanitari
S'ha gestionat amb el Departament de Sanitat de la Generalitat la inclusiode tot procediment medic radiologic, en el nou carnet sanitari que ha establert.Daaquesta manera la mesura sera mes amplia, facil i logica per a incloure tot elPrincipat.
Actualment s'esta en disposicio d'estudiar la realitzacio practiea d'aquestaimportant mesura higienica i preventiva.
El carnet pot csser on bon instrument, no tinicament passiu, sing que a mespot evitar bona part de les tan frequents exploracions repetides, i/o injustificades.
322 XI." CONGRI.S DL INILrGES I B1i,LLGS DL LLLNGLA CAIALANA
5.6. Xarxa ambiental
La total absentia d'infrastructura per a detectar els nivells ambientals deradioactivitat -aigues residuals, productes manufacturats, material de construc-cio, afire, etc...- i el seu cost nomes permet aprofitar 1'ocasi6 per a reciamar la
ACTUACIO COORDINADA DE NORMALITZACIO
TERCERA PART DEL PROGRAMA MUNICIPAL
- informacio al public
- formacio dels usuaris
- control de I'activitat radioactiva
- servei d'evacuacid de residus radioactius
- desviament tren nuclear
seva realitzacio (almenys iniciar-la) per part dell organismes als quals compe-teixi.
Completar tota la informacio de 1'activitat radioactiva a Barcelona, i els
seus efectes esta lluny de les possibilitats d'un simple estudi, ja que requeriria
tant una actuacio municipal conjunta amb la d'altres organismes publics, com
de disposar de l'estructura necessaria.Per aixo, a mesura que es disposa de coneixements es treuen conclusions
partials perque puguin originar-se actuacions puntuals. Per exemple, pel que faa 1'area de Sanitat Municipal, s'instauraran "Comites de Seguretat i ProteccioRadiologiques" en cada un dels sis Centres Hospitalaris Municipals d'acord amb
les recomanacions de l'O.M.S. i la I.A.E.A. El seu objectiu es estudiar, si calnormalitzar, la proteccio i la seguretat en l'us de les radiations ionitzants, que esla millor forma de prevencio.
Amb el temps el conjunt del control dosimetric i medic, el carnet sanitarii la xarxa ambiental permetran, a mes, fer estimations sobre la dosi colectiva
i en consegU ncia estimar 1'efecte en el ciutada.A la vegada, les comparacions adequades de grups de poblacio diferentment
exposades pot portar a millorar els coneixements sobre la funcio causa-efecte.Com a punt final a aquesta tercera part, concretarem tres conclusions que
s'afegeixen a les de la primera i segona parts:
LI'.S RADIACIONS IONITZANTS I LA SALUT 323
Prim era conclusio
Amb l'estudi del problema no n'hi ha prou, ni tampoc amb I'existcncia d'unalegislacio i uns organismes que hagin d'executar-la, ja clue hi ha estudis suficientspero que no es tenen en consideracio. Les ]leis fetes basant-se en aquests estudisson en general correctes pero no s'apliquen. Existeixen organismes per a fer obser-var la legislacio pero la seva eficacia es limitada i, en alguns casos, nul-la.
Segona conclusio
El que cal principalment es fomentar una conscienciacio publica sobreaqucst tema, que a la vegada servira per a garantir els aspectes anteriors. Calsimultaniament una autocritica per part de molts organismes i professionals ques'han relacionat fins avui amb las radiations ionitzants, per a acceptar el que nos'ha fet o fins i tot el que no s'ha dcixat fer fins enguany, i prendre en consequcn-cia una altra actitud.
Tercera conclusio
Si la situacio actual continua, es segur que la poblacio de Barcelona arribaraa superar les dosis maximes admissibles. La recent posada en marxa del programamunicipal sobre les radiations ionitzants no permet saber encara si els nivellsactuals han assolit ja aquests maxims, o si per sort se n'esta encara allunyat.
Merces per la seva atencio.
